Descripció. El conjunt de les Escoles de Cabanes el formen dos edificis: l’escola dels nois (1927) en un edifici de planta i pis, envoltat per una tanca de pilastres de pedra i reixa de ferro, amb una porta d’entrada de formes noucentistes. I l’escola de les noies (1930), un edifici de planta baixa amb escala d’accés i obertures per arc de mig punt. La descripció que es fa de l’edifici a l’època està recollida per J.M. Bernils 2001, pàg. 72
Cronologia. Les escoles de Cabanes havien estat ubicades en diversos locals llogats o habilitats per escola però amb escasses condicions pedagògiques. La primera menció a l’escola de Cabanes és de 1860, quan es construeix un local destinat a escola de nenes al costat de l’antic edifici de l’hospital (actual c. Escoles). Dos anys després s’habilita una sala propera per a escola de nens. La primera escola de nova planta per al poble de Cabanes fou construïda gràcies al patrocini de Josep Pagès i Dalmau, que l’any 1927 va donar un antic edifici a la banda de tramuntana, al c. Colom, per fer-hi una escola pública per nens. Aquesta fou inaugurada aquest mateix any (la descripció de l’acte i del seu promotor són molt ben explicats per J.M. Bernils). Després de la construcció l’any 1927 de l’escola dels nois l’ajuntament demana al govern la construcció d’una escola per a nenes al costat. La nova escola va ser inaugurada l’any 1930.
L’edifici de l’escola de nenes s’ha reconstruït i acull la nova escola de Cabanes, inaugurada el 2008. L’edifici de l’escola de nens encara es conserva. El primer pis està al servei de l’escola i la planta baixa és la llar d’infants.
Construcció de les escoles (1927-1930). Documents municipals “Libro que el Ayuntamiento de Cabanas destina para sentar sus actas” Actes de Cabanes (1925-1931) (ACAE112-321-T2-15)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Antecedents:
Al Ple del 8 d’octubre de 1921, s’exposa que l’escola de nens està tancada pel mal estat del local i que el professor es nega a donar classes. Els veïns també reclamen millores a l’edifici. Cal refer el teulat, posar una claraboia i pintar però l’Ajuntament no disposa de les més de 2.000 pessetes que costaria l’obra. Es proposa de demanar un préstec al banc o a un particular.
El Ple Municipal del 27/12/1926 (foli 18), presidit per Joaquim Prats, acorda:
Primero: que el Municipio acuerda construir con el auxilio del Estado, un edificio destinado a escuela unitaria de niños per ser así absolutamente necesario para el servicio de la enseñanza pública.
Segundo: Que se autorice al Sr. Alcalde presidente para que en nombre y representación del Municipio solicite del Il. Sr. Director General de Primera Enseñanza la construcción de aquel edificio …
Tercero: Que para contribuir a la construcción, este municipio ofrece, desde luego, cooperar con los siguientes elementos:
a) El solar con las condiciones y requisitos adequados a la construccion: y
b) Ocho mil pesetas en metálico
Al Ple Municipal del 16/11/1927 (folis 26-31), l’alcade Joaquim Prat exposa:
… que ha recibido la minuta de la escritura de donación que ha ofrecido hacer a este Ayuntamiento el hijo de la localidad D. José Pagés y Dalmau, de los terrenos per el mismo comprados a D. Juan Brusés Vives, sitos en la calle de Colón número uno y del edificio Escuela construido a sus expensas en parte de dichos terrenos, todo lo cual ha ofrecido regalar a este Ayuntamiento con destino a Escuela municipal o Nacional de primera enseñanza, así como para que sobre otra parte del mismo terreno donado pueda construirse por el mismo Municipio o por el Estado con subvención del pueblo la otra Escuela nacional que requiere esta localidad.
Relació de detalls de l’escriptura que consten a la mateixa acta municipal:
… Que don José Pagés y Dalmau, deseando dotar a su pueblo natal de un edificio destinado a Escuela primaria, con su patio y huerto para instrucción, solaz y recreo de los niños de ambos sexos de Cabanas, ha construído para Escuela pública un edificio para otorgar como otorge en este acto, donación al Ayuntamiento de Cabanas, en representación del Municipio.= Dicho edificio Escuela consiste en la finca siguiente: edificio destinado a Escuela pública municipal o nacional de niños, con su patio y huerto adjunto, señalada con el número uno de la calle de Colón en el término municipal de Cabanas, no encontrando su medida superficial y linda de por junto, al frente o Mediodía y por la derecha entrando a Oriente, con el camino de Espolla, antes, hoy calle de Colón, por la izquierda a Poniente, con los herederos de Joaquín Pagés antes, hoy Juan Oliva y por la espalda, fondo o Norte, con los Herederos de Antonio Conill y con Margarita Maurici, antes, hoy José Reberter = Pertenece esta finca al donador en cuanto al edificio por haberlo hecho construir de su cuenta y en cuanto al terreno por compra a D. Juan Brusés y Vives, mediante escritura autorizada por el Notario de esta ciudad, D. Martin Mestres a 9 de Octubre de 1925 … = …
La donació s’atorga amb aquestes condicions:
Primera; si por cualquier circunstancia o motivo la finca donada no fuese utilizada para Escuela municipal o nacional de niños, o en virtud de las leyes o disposiciones de carácter legal que puedan, en lo sucesivo promulgarse, dejase de pertenecer al Municipio o villa de Cabanas, esta donación no tendrá valor alguno y la finca donada, con sus anexos pasará nuevamente a ser propiedad del donador o de sus herederos o derecho-habientes, los cuales, en dicho caso, fijarán o definirán sus respectivos derechos a la finca.
Segunda: la descrita finca comprende actualmente dentro de sus lindes, la casa o edificio Escuela un solar o patio contiguo a la casa, que linda al Sud en unos once metros con el camino de Espolla, hoy calle de Colón; al Norte con Margarita Maurici antes, hoy José Reberter, al Este con el edificio Escuela y al Oeste, en unos veinte metros con resto de finca y el huerto en que consiste dicho resto. Al edificio y al solar o patio contiguo mencionados no se les podrá dar otro uso o destino que el de Escuela para niños de uno otro sexo o de ambos a la vez. El piso alto de la casa se utilizará para aula y sus dependencias y la planta baja y el patio o solar, para recreo, ejercicios físicos, etc. en los días de clase. En los días de fiesta y vacaciones de cualquier mes del año, la planta baja y solar o patio estará a disposición de todos los niños de edad escolar, estén o no matriculados, asistan o no a las clases, para reunirse, ejercitarse y recrearse con juegos propios de su edad y época. En todo tiempo, los días de clase para evitar que los escolares tengan que esperar en la calle la llegada de los Señores Maestros y los festivos y vacaciones para tener libre entrada a los fines anteriormente indicados, la puerta de la calle, la que separa ambas escaleras y la que da entrada a los bajos de la casa por el lado oeste deberán estar cerradas en forma que los niños puedan abrirlas fácilmente quedando así a disposición de todos los niños y niñas de edad escolar, la planta baja de la casa y el patio o solar contiguo. = El huerto existente en la total descrita finca, que linda por el Este con el patio o solar en unos veinte metros, con Maurici, hoy José Reberter y con sucesores de Antonio Conill, por el Sud, con el camino de Espolla, hoy calle de Colón, en unos veinte metros y por el Oeste con Herederos de Joaquin Pagés hoy Juan Oliva, solo podrá destinarse para la construccion de otro edificio Escuela para niños de uno u otro sexo y el resto que resulte disponible para ejercicios físicos recreos de los niños de edad escola tal y como se ha dispuesto anteriorment. Parte de dicho huerto, podrá también destinarse a prácticas de floricultura y jardinería.
Tercera. No obstante la prohibición anteriormente consignada podrán también utilizarse los locales del edificio-escuela para reuniones de carácter cultural y conferencias agrícolas o de otras ramas de la Ciencia. Los escolares tendrán derecho preferente para asistir a dichas reuniones.
Cuarta. No podrán depositarse en la finca descrita ni en sus edificios, objetos que disminuyan su capacidad. Está prohibido edificar vivienda para los Maestro o para otro uso.
Quinta. La administración y régimen de la Escuela objeto de esta donación estará a cargo de la Junta Local de Primera Enseñanza.
Sexta. Dicha Junta Local de Primera Enseñanza reglamentará el uso de los locales y dependencias de la finca antes descrita y tendrá por lo que a la Escuela donada se refiera, todas las atribuciones que la Ley conceda a dicha Junta. No obstante, la Junta deberá tener siempre en cuenta que los locales deberán estar a disposición de los escolares de ambos sexos por lo menos seis horas diarias tres por la mañana y tres por la tarde sujetándose a las condiciones dichas. ….
…. Enterados los señores concejales de las condiciones y donación de que se trata, todos ellos expresaron su absoluta conformidad haciendo los más encomiables elogios del altruismo y desprendimiento que a favor del pueblo demuestra el Sr. D. José Pagés y Dalmau …. se acuerda por unanimidad aceptar la donación … quedando autorizado el Sr. Alcalde Presidente de este Ayuntamiento para que en su día acepte dicha donación y firme la correspondiente escritura de referencia.
Luego se ocupó la corporación dels problema relativo al crecido importe que representará el pago del timbre y principalmente del impuesto de Derechos reales que devenga la donación del inmueble de que acaba de tratarse dado el crecido tanto por ciento con que el Estado grava las donaciones y el valor real de lo que es objeto de ella.
Y teniendo en cuenta que este gasto es muy superior a las posibilidades económicas de esta localidad; que de tenerse de hacer efectivo llegaría a constituir un serio contratiempo para la efectividad del proyecto: que en realidad no solo sale con la donación beneficiado el Municipio si que también se favorece al Estado que por este medio logra contar con una Escuela nacional dotada de todas las mejoras y condiciones apetecibles sin costarle nada, y con terrenos para poder construir la otra que el Municipio tiene solicitada, así como con campos de recreo, ejercicio y expansión de los escolares de uno y otro sexo… …. se acuerda … se solicite del Sr. Ministro de Hacienda sea declarada la exención de impuestos que a este pueblo interesa ….
Al Ple Municipal del 8 de juny de 1928 es llegeix una comunicació de la Dirección General de Primera Enseñanza (folis 33
= En el expediente sobre construcción de una Escuela unitaria para niñas en Cabanas (Gerona)
= S.M. el Rey (q.D.g.) ha tenido a bien aprobar el proyecto … por la oficina técnica por su presupuesto de 30.692,25 pesetas, pero deducida la aportacion aportada por el Ayuntamiento se reduce el coste de las obras para el Estado, que han de ejecutarse por el sistema de administración, a 22.692,25 pesetas …
… El Ayuntamiento … acuerda que sin pérdida de tiempo se proceda a remitir la cantidad de ocho mil pesetas que se reclaman a la Caja General de Depósito, a fin de que a lo más pronto posible pueda verse realizada la obra solicitada …
Al Ple del 5 de juliol de 1928 (foli 35) es comunica que ha estat desestimada la sol·licitud d’exempció d’impostos en la
… donación de la Escuela de niños que tan generosamente ha costeado el Sr. Pagés …
… Acto seguido dice el Sr. Alcalde que ahora que ya se halla construida la Escuela de niños y a punto de comenzar la construcción de la de niñas, opina que sería un hermoso proyecto el de abrir la calle de las Escuelas por el punto donde se hallan precisamente emplazadas las Casas Consistoriales , para con ello comunicar directamente el centro de la población con los nuevos edificios escolares, lo que constituiría una estupenda perspectiva que realmente podría realizarse con poco coste, adecentando al propio tiempo en la forma que se creyese conveniente las Casas Consitoriales para las que podrían emplearse las diversas dependencias que anejas al edificio resultaran aprovechables para su urbanización…
El Ple municipal de 30 de desembre de 1929 (foli 47)
… el Alcalde hizo presente a la Corporación municipal que según referencias que tenia del Sr. Arquitecto provincial, de un día a otro se va a hacer entrega de la Escuela de niñas recientemente construïda, acordándose unanimidad inaugurar dicha escuela y nombrar una Comisión compuesta del Sr. Alcalde, concejal Sr. Batllori i Secretario de este Ayuntamiento, para preparar los festejos que se han de celebrar y ponerse de acuerdo con las autoridades para la fecha de su inauguración.
Al Ple del 6 de juny de 1932 es dona compte d’una comunicació del Ministerio de Instrucción pública referente a la donación hecha a este Ayuntamiento por D. José Pagès Dalmau, se acuerda quedar enterados y que se entregue una copia de la misma al Sr. Pagès.
Al Ple de l’11 de juliol de 1932 el regidor Pere Salleras informa que el seu oncle Josep Pagès Dalmau desitja fer donació de l’escola de nens i del solar contigu i demana si l’Ajuntament acceptaria de formalitzar l’escriptura. L’Ajuntament accepta la donació que el Sr. Pagès havia fet de paraula però atès que de moment no disposen de fons per pagar les depeses que aquest tràmit ocasionarien acorden posposar la donació i avisar al Sr. Pagès tant bon punt aconsegueixin els diners.
Al Ple del 3 de desembre es va fer ressò del sentiment del consistori per la defunció del Sr. Pagès. L’alcalde va proposar de donar el nom de carrer del doctor Pagès al carrer de les escoles. Els regidors republicans que des de feia mesos es manifestaven en contra de l’alcalde van negar-se a acceptar cap proposta que vingués de l’alcalde, Joaquim Torrent.
El dia 13 d’Octubre tingué lloc a Cabanes, la inauguració de les noves Escoles. A l’acte que fou lluidíssim, hi prengué part amb un vibrant parlament, el líder catalanista de les terres gironines, doctor August (o Agustí?) Riera i Pau. Publicacions de la terra, 11/11/1930
Documents
1925/26. Un full manuscrit fa referència a una casa anomenada “Porchu”, núm 41, despoblat. En dóna la situació i les dades registrals (17/6//1926). A baix: José Pagès Dalmau. … Sr. Mestres 9 octubre 1925
1927.- Acta d’entrega del terreny on s’ha d’ubicar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-465
Calendari Donació (1927/1930) (Notes en dos fulls mecanografiats)
11/3/1927.- Donació de l’Escola de nens de Cabanes a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau (Escriptura del Notari Sr. Mestres?)
16/11/1927 (Acta). S’accepta la donació, però s’acorda solicitar l’exempció del pagament de drets reals
8/6/1928 (Acta). El Director General de Primera Enseñanza aproba el projecte de l’escola de nenes i accepta l’oferta de l’Ajuntament de Cabanes amb l’aportació de 8.000 ptes del total de 30.692’25 que val l’obra. Les 22.692’25 restants les paga l’Estat
5/7/1928 (Acta). Es fa saber la desestimació de la sol·licitut d’exempció del pagament de drets reals sobre la donació de l’escola de nens
30/12/1929 (Acta). Es fa saber la propera entrega de l’escola de nenes i es nomena la Comissió encarregada de preparar la inauguració
29/3/1930 (Acta). Es fa saber la proposta de venda a l’Ajuntament per part de Josep Pagès i Dalmau de l’edifici escola de nens i el solar corresponent
4/10/1930 (Acta). Es fa saber l’entrega de l’edifici de l’escola de nenes i s’acorda inaugurarlo el dia de la “Fiesta de la Raza” contractant una orquestra i convidant a les autoritats provincials amb un “banquete”
1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal. ACAE110-114-T1-15
1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464
A partir del 2003, l’Ajuntament comença a treballar per retornar l’escola al poble i el curs 2005/06 Cabanes aconsegueix l’escola i la llar d’infants. El maig de 2005 es porta a terme la preinscripció i es comença amb un grup de P3 i P4, d’onze nens i nenes (9 de P3 i 2 de P4) i un altre de P5 i 1r amb sis nens i nenes (2 de P5 i 4 de 1r), a càrrec de dues mestres, la Neus i la Coral. La l’escola bressol inicia el curs amb 20 inscripcions. També es constitueix l’AMPA que el juliol presenta el seu primer butlletí amb el motiu: “Aixequem les Escoles! Pares i Mares atrafegats hem fet l’AMPA. Ja s’han despertat les escoles de Cabanes!”
El setembre de 2008 s’estrena el nou edifici construït sobre l’antiga escola de nenes.
Peytaví, Núria. Cabanes calça els nounats. L’Ajuntament dóna una ajuda de cent euros i unes diminutes espardenyes de veta a les parelles que tinguin fills. Hora Nova, 1360, 20/4/2004
Bernils, J.M. Els nens tornen a l’escola, a Cabanes. Educació reobrirà el centre de primària al setembre, tancat per manca d’alumnes, i oferirà 15 places de bressol. Hora Nova, 1419, 5/4/2005
L’AMPA de Cabanes comença a preparar la reobertura de les escoles aquest setembre. Hora Nova, 1450, 26/7/2005
Torres, Imma. L’ampliació de l’escola de Cabanes, a l’espera que Educació signi un conveni. Hora Nova, 1597, 27/2/2007
A l’espera de poder fer una inauguració oficial del nou edifici escolar de Cabanes, ahir l’escola ja va posar-se en funcionament. Hora Nova, 1755 (16/9/2008)
La nova escola de Cabanes es va inaugurar dissabte amb una jornada de portes obertes dirigida a pares i alumnes amb l’objectiu de donar a conèixer les instal·lacions. També es va obrir l’escola bressol, totalment reparada després de les inundacions del juliol. Hora Nova, 1777 (2/12/2008)
El setembre de 2016, la llar d’infants de Cabanes s’acull al Pla experimental de primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals.
L’escola va participar al Local MediaPlaying Communities Project amb el projecte “El nostre poble“, un projecte europeu en què van participar nens d’escoles primàries de 9 països. L’objectiu era construir una comunitat educativa, en què els nens aprenguessin jugant i experimentant amb els nous mitjans. El projecte es va realitzar amb la col·laboració de l’artista i fotògrafa Petra Vlasman i les mestres de l’escola.
El APA crea y desarrolla un proyecto con el objetivo de recuperar la memoria histórica de las escuelas y el acercamiento de las mismas con el pueblo. Para ello, moviliza a toda la comunidad educativa y a agentes institucionales y sociales a través de numerosos proyectos como la creación de un libro y un documental, talleres de fotografía, exposiciones, entrevistas a los mayores, recuperación de archivos, participación en la radio, etc. en una combinación de historia, creatividad y nuevas tecnologías. Además, el APA a través de su esfuerzo ha logrado la creación de una escuela pública en la zona.
“Más de 100 años de escuelas en Cabanes” ha sido el proyecto con el que la Asociación de Madres y Padres de las Escuelas de Cabanes hemos encadenado una serie de actividades educativas y culturales a lo largo de dos cursos: talleres, exposiciones, conferencias, proyecciones y la realización de un libro y tres documentales sobre la historia de la educación en general y en nuestro pueblo en particular. El proyecto ha sido movido y orquestado por el APA y en él han participado toda la comunidad educativa, el ayuntamiento, las entidades y todo el pueblo de Cabanes.
L’experiència també es va presentar a la Fundació Josep Pallach amb el nom: Escola de Cabanes: Una experiència comunitària «+ de 100 anys d’escoles a Cabanes». Vegeu: AMPA de l’escola de Cabanes
L’exposició “+ de Cent anys d’escoles a Cabanes” es va poder visitar del 14 de juny fins el 2 de juliol de 2009, al Centre Cultural Ribes de Conill.
El llibre “+ de 100 anys d’Escoles a Cabanes” es va presentar al Local social de Cabanes, el 10 d’abril de 2010 i a la Sala d’Actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG,el 26 de maig del 2010.
Hi participaren: L’Associació de Mares i Pares de les Escoles de Cabanes • El CEIP de Cabanes • L’Escola Bressol Municipal “Picacanya” • L’Associació Cultural “Els Potamolls” • El Grup de Teatre de Cabanes 125 volts • La Unió Esportiva Cabanes, amb el suport de:
Ajuntament de Cabanes • Comunicació Cultural. Àrea de Cultura i d’Acció Social. Diputació de Girona. • Serveis Territorials de Cultura. Servei d’Atenció als Museus (Girona). Generalitat de Catalunya • Espiral. Entitat de Serveis. Projecte Mediaplaying i la col·laboració de: Col·laboren:
Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) • Museu de la Tècnica de l’Empordà (Figueres) • Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera) • IMEB Ajuntament de Barcelona
La primera llar d’infants de Cabanes es va obrir el setembre de 1982, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i d’uns pares i mares interessats en tenir aquest servei. L’alcalde, Vicenç Pellicer Cullell, va col·laborar personalment a tirar-ho endavant. Es va arreglar la planta baixa de l’escola de nens, s’hi van instal·lar lavabos adients i es va comprar el mobiliari i material necessari. L’educadora responsable va ser Montserrat Prats Lloveras, de Figueres, que junt amb l’auxiliar Pilar Alcántara Olmo, de Cabanes, van tenir cura dels 21 nenes i nenes matriculats. La llar va tancar a finals del curs 1984.
El 1985 l’escola bressol continuà amb una sola educadora, la Pilar alcántara, amb relació directa amb les famílies i s’hi va mantenir fins el 1987. El 1988, l’educadora fou Maria Dolores Castaño. En finalitzar el curs la guarderia va tancar degut per manca d’inscripcions.
El 23 de setembre de 2005, després de renovar la planta baixa es reobre l’escola bressol amb 28 infants de 0 a 3 anys. De juny a setembre de 2008, a resultes d’una fuita d’aigua, la llar es va traslladar al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Al sopar popular de l’AMPA de l’any 2008 es va fer un concurs de noms per a l’escola bressol i es va triar el nom de “Picacanya”.
La llar d’infants de Cabanes és la primera de tot Girona en fer servir bolquers de roba. Hora Nova, 1779, 9/12/2008
El 2011 i a causa de les despeses que generava, la gestió l’escola bressol es va donar per concurs a l’empresa “Espai de joc i creixement”. La llar continuava essent municipal, l’Ajuntament assumia les despeses d’aigua, llum … i controlava les decisions que es prenien, mentre l’empresa assumia el pla pedagògic, la gestió i la sostenibilitat econòmica.
El setembre de 2016, la llar d’infants de Cabanes s’acull al Pla experimental de primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals. Els infants del primer cicle formaran part del nombre d’alumnes de l’escola i per tant l’horari i calendari escolar dels alumnes de primer cicle d’educació infantil serà el mateix que els dels alumnes de l’escola. L’Equip Directiu de l’escola també ho és del primer cicle d’educació infantil i la mestra és la tutora d’aquest grup i s’ha de coordinar amb l’educadora.
Situació de l’escola de Cabanes, l’any 1936 Font: Arxiu Municipal de Cabanes
Locals (incautats per l’Ajuntament i aptes per a ensenyament)
Un edifici de nova construcció destinat ja per a Escola i fet construir expressament pel fill del poble Josep Pagès Dalmau, i que per no haver-se fet el traspàs continuava a mans dels seus hereters
Cabuda: 50 alumnes, que és el cens escolar de la població
Condicions: conté roper, despatx pel mestre i biblioteca, pati d’esbarjo, waters, …
El 29 d’agost, es constata:
que caldria implantar una Escola mixta de pàrvuls. … pel que fa a l’Escola de pàrvuls que s’ha de crear, serà necessari habilitar un edifici dels varis que hi ha a la població adeqüats per aquest comès i posar-hi el material convenient …
que a la població hi ha edificis adeqüats per a residència de tots els mestres
Can Turà. Casa senyorial incautada per a dedicar-la a Escola de pàrvuls.
Dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” tramitada l’11 de desembre hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls. En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola. Fins ara no s’han trobat documents que confirmin que can Turà fos habilitada com a l’escola, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa.
Personal
El nombre de personal és suficient, però convindria canviar els mestres perquè els dos que actualment exerceixen (Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop) són caracteritzats elements de dreta i de conviccions religioses ben declarades.
La plaça de mestressa de l’Escola de pàrvuls va ser ocupada per Concepció Pomés Marcó
Cens escolar
infants de 3 a 6 anys: 38
infants de 6 a 14 anys: 75
joves i noies de més de 14 anys que volen cursar estudis superiors: 7
Documents
Emesos per l’Ajuntament i el Comitè Antifeixista de Cabanes, poc després del cop d’estat de juliol de 1936
Agost, 19.- Informe adreçat al Sr. Miquel Santaló. Comissari delegat d’Ensenyament de Girona per manifestar-li la situació de l’escola de Cabanes: edifici, material, personal,…
Agost, 29.- El Comitè antifeixista local i l’Ajuntament demanen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres la recusació dels mestres Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop i sol·liciten nous mestres, així com també un altre mestre o mestressa per a la l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població. També informa de les condicions de l’edifici, el material disponible i el cens escolar de Cabanes.
Octubre, 2.- Carta adreçada a l’Escola Nova Unificada de Figueres demanant que els alumnes Ramon i Josep Bech Descamps i Joana Trinc Cusí dels masos Mirapigues i Sepulcre, del terme de Peralada, puguin continuar a l’escola de Cabanes per ser més aprop i també perquè en època de pluges no es poden desplaçar a Peralada.
Novembre, 2.- La Corporació municipal acorda recollir a la casa Vilanova, de Figueres, el material escolar destinat a l’Escola de pàrvuls.
Novembre, 3.- L’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.
Desembre, 12.- Notificació adreçada a la Conselleria de Cultura. Escola Nova Unificada de Barcelona, informant-los de la presa de possessió de la mestressa de l’escola de pàrvuls Concepció Pomés Marcó, nomenada pe CENU de Figueres, a la qual li donà possessió el dissolt Comitè antifeixista local, sense que consti enlloc cap acta de presa de possessió. A l’acta municipal del 14 de novembre ja s’havia acordat subvencionar a Concepció Pomés Marcó, Mestressa de l’Escola de pàrvuls de nova creació en 225 pessetes al mes en paga als treballs que realitza, en pro de la cultura local, ja que de moment el Comitè de l’Escola Nova Unificada, de Figueres, va ordenar als Ajuntaments que tinguessin cura del seu sosteniment a fins que la Generalitat ho coordinés tot.
1939, 13 de gener. L’alcade Ramon Prunella certifica que Juan Bautista Muntada va exercir de mestre a Cabanesfins el dia 1 de novembre de l’any anterior.
Actes del Ple Municipal
25/12/1937.- S’acorda treure les teules de l’edifici abans destinat a escoles, a fi de què, si cau la teulada que està molt malmesa, al menys les teules no es trenquin.
05/02/1938.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble….. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
09/04/1938.- … es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. …
31/10/1938.- … Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
Punts programàtics del Comitè comarcal de l’Escola Nova Unificada de Figueres
Supressió de l’Educació Confessional i Dogmática.
Escola obligatoria a tots els infants de 3 a 14 anys.
Formació del Front Pedagógic que segueixi el mateix voler de les Milícíes Antifeixistes.
El 26 de maig de 1939 l’Auditoría de Guerra de la 4ª Región militar demana a l’alcalde de Cabanes informi del antecedents del “Maestro Nacional José Argelés Compta”, destinat a Cabanes i natural de Cabanelles.
Jaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1887), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.
Història personal
Fill de Silvestre Coll, pagès, i d’Anna Bosch, va néixer a Llers el 24 de juliol de 1817.
Després de signar capítols matrimonials, el 2 de febrer de 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, filla de Josep Porterias, de Cabanes i de Maria Riera, de Mollet d’Espolla.
Aquest any, Jaume ja era mestre del poble i amb ells es va iniciar una nissaga de mestres.
El 1874, la seva filla, Margarida Coll Porterias, es va casar amb Joaquim Ripoll Lloveras que també era mestre de Cabanes, i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.
Jaume Coll i Anna Porterias van tenir vuit fills i en van sobreviure quatre:
1843.- Joaquim. Fuster de professió, el 1864, es va casar a la Catedral de Girona, amb Rosa Lluch Curas i el 1891, es tornava a casar a Olot, amb Cecília Jordà i Costa.
1850.- Joan. Jornaler, es desconeix si es va casar
1855.- Joaquima. Casada a Cabanes, amb Miquel Hubach Batllori (1857-?), el 1876
Jaume va signar testament a Figueres el 12 de febrer de 1886, tenia 68 anys. Les disposicions testamentàries determinaven que l’hereva seria la filla petita, Joaquima, cosa extranya en aquells anys. El motiu podria ser degut al fet que Joaquim, l’hereu, va ser fuster i va marxar del poble i Joan, el segon fill havia anat a l’Havana com demostra una carta enviada al seu pare des de Barcelona, el setembre de 1877, potser sense el consentiment patern.
… Sobre todo padre, no se me haga U. el tonto en remitirme todo cuando le pida; pues que sin saberlo puedo hallarme alli en la Isla con varios trabajos y con algun dinero poderlos remediar, con U. confio siempre. Me es bastante triste como le manifesté el separarme de soldado, pero en fin, en Dios confio de todo. Creo embarcar el dia 22 segun manifiestan, al llegar a la Habana ya le escribiré…
Un document del febrer del 1887 i un altre d’octubre de 1888 constaten la seva defunció que va tenir lloc el 10 de gener de 1887.
La família Coll-Porterias ha donat nom a dues cases del poble:
can Daniel mestre, en record de Daniel Hubach, fill de Miquel Hubach Batllori i Joaquima Coll Porterias i nét del mestre Jaume Coll Bosch
ca l’Emilia mestra, nom que prové de l’Emília Ripoll Coll, néta, filla i esposa d’un mestre.
Història professional
Jaume Coll va ser un dels mestres més antics de la província. Va obtenir el títol de mestre quan encara no existien les Escoles Normals. Va ser mestre de Masarac durant cinc o sis anys.
Una carta de recomanació, signada per l’Ajuntament de Besalú el 1842, ens fa pensar que Jaume Coll degué treballar un temps en aquesta població, abans que el 15 de setembre de 1940 ocupés la plaça de mestre de Cabanes, tot i que no va ser fins el 1843 que l’Ajuntament de Cabanes va signar l’acta de nomenament, tres mesos abans que obtingués el títol de Maestro de Escuela primaria elemental. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll havia fet l’any anterior.
A banda de la feina de mestre, també va actuar com a procurador de l’Hospital de Cabanes, secretari municipal i recaptador d’impostos.
El 1848 va signar un nou contracte i plec de condicions amb millores salarials i deu anys més tard, l’abril de 1858, demanava certificats de bona conducta al capellà i al consistori i les còpies del títol de mestre i de la partida de baptisme, sense que se’n pugui saber el motiu.
El 1868, en el marc de la Revolució coneguda amb el nom de La Gloriosa, va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres. El 1870 demana al consistori un certificat de bona conducta, possiblement per avalar la seva reincorporació, i el 1872 va haver de fer front a les queixes d’alguns pares que li recriminaven que no dedicava prou atenció a l’escola.
El 2 de juny de 1876, després de quasi 40 anys de servei al poble, va prende possessió de la plaça de mestre de l’escola de Massanes, gràcies a una permuta amb el seu gendre Joaquim Ripoll. El motiu del canvi d’escola podria haver estat motivat pels problemes que va tenir amb alguns veïns, durant el sexenni democràtic o revolucionari o, més probablement, per facilitar la plaça al seu gendre ja que, pocs dies després de la presa de possessió, Jaume Coll va renunciar a la plaça per causa de la seva avançada edat i de la malaltia pulmonar que l’afectava.
Documents
1817, 25 de juliol.- Registre parroquial del bateig de Jaume Coll, celebrat a la parròquia de Llers el 25 de juliol. Els padrins foren el Sr. Jaume Daunis, cirurgià i Magdalena Bassaguañas, fadrina, tots de Llers.
1840, 15 de setembre.– Jaume Coll pren possessió de l’escola de Cabanes, tot i que no obtindrà el títol fins el 1843. En un ofici signat a Cabanes el 28 d’abril de 1842, Jaume Coll exposa que:
… en 15 setiembre 1840, previa la manifestacion de la … la autoridad local de este pueblo, me coloqué en él pa dedicarme a la enseñanza de los niños, estableciendo una escuela pública…
1842, 24 de gener.- L’Ajuntament de Cabanes atorga poders a Jaume Coll per cobrar els impostos, censos, pensions, lloguers i altres crèdits de l’Hospital de Caritat [document]
… otorgaban todo su poder cual de derecho se requiere y es necesario a Jayme Coll vecino del mismo pueblo para que por dichos otorgantes, sus personas, voz y derecho representando, pueda percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan …
1842, 20 d’abril.- L’Ajuntament de Besalú, signa un certificat de recomanació a favor del mestre Jaume Coll.
Certificamos como visto y atendido el merito y circunstancias recomendables de D. Jayme Coll Maestro de primera educacion del pueblo de Cabanas …
1842, 28 d’abril.- Jaume Coll remet un ofici on fa constar que viu en una casa llogada per l’Ajuntament que aquest li ha de pagar 1100 rals de sou que és el mínim que li correspon i que la Comissió d’instrucció primària del poble li ha marcat les normes que ha de complir quant a les retribucions que pot cobrar als alumnes:
los que aprendiesen á leer, escribir, gramática española y aritmética pagarían 8 (rals?) mensuales
6 los que que no se dedicasen más a tres de dichos ramos
4 (rals) los que aprendiesen de leer y escribir
2 los que solamente aprendiesen a leer
Ademas prescribió la comision que hubiese de enseñar gratis la decima parte de los alumnos, recayendo este beneficio en los mas pobres.
També informa que:
… habito una casa alquilada por el ayuntamiento y que en el año de 1841 percibi los 1100 (rals) de dotacion y a pesar de todo esto hay en el dia alguna resistencia a satisfacerme otra retribucion y el ayuntamiento no se resuelve a verificar el reparto, sin que VE se sirva disponerlo… … Yo hubiera deseado acompañar á VE el acuerdo de mi admision y demas que ocurrio, pero en los pueblos de corto vecindario no siempre se observan las debidas formalidades y asi es que no consta en la secretaria nada de lo que precedio a mi admision por maestro … … Suplico a VE respetuosament se sirva mandar al Ayuntamiento de Cabanas que proceda á repartir los 1100 (rals) de la dotacion para satisfacerme, esta cantidad que es el minimum que corresponde á los maestros, continuando en suministrarme casa para mi habitacion…
1843, 9 de gener.- Nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions signades per
l’Ajuntament i el mestre. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll citava a l’ofici del 28 d’abril de 1842
… el alcalde y ayuntamiento acordamos y establecemos el nombramiento por maestro de educacion primaria publica a Don Jayme Coll vecino del mismo y profesor publico de dicha instruccion …
1843, 25 de gener.- Capítols matrimonials signats per Jaume Coll i Anna Porterias, en poder del notari Josep Draper
1843, 20 de febrer.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a colector (recaptador d’impostos)
Cuentas que rinde el infrascrito Jayme Coll como colector que fue de las tierras comunales y parte de los impuestos todo perteneciente al año proximo pasado de 1842 …
1843, 29 d’abril.- S’expedeix el títol de Maestro de Escuela primaria elemental a favor de Jaume Coll
… D. Jaime Coll natural de Llers provincia de Gerona de edad de veinte y cinco años ha acreditado en debida forma haber sido examinado por la comision de examenes de la provincia de Gerona conforme a lo dispuesto en la ley … en las materias siguientes, a saber: Religion y Moral, Lectura, Escritura, Aritmetica, Gramatica castellana, Ortografia y Metodos generales y especiales de enseñanza, correspondientes a la instruccion primaria elemental … y merecido la nota de superior i el número segundo…
1848, 5 de febrer.- Nou nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions que anul·la el document signat el 1843. Segons el nou contracte passa a cobrar 2000 rals anuals, ha d’ensenyar més matèries (ortologia, caligrafia, religió i moral) i ha d’actuar com a secretari i recaptador. El document també constata que és mestre de l’escola i que l’Ajuntament li adjudica un tros de terra per a hort. [document]
… y ademas dos pedacitos de tierra llamados vulgo artigal que de muchisimos años en esta parte estan destinados al maestro de dicha instruccion del referido pueblo pagados estos de los fondos del comun …
La jornada escolar era de sis hores, tres al matí i tres a la tarda
4. De obligacion estara el maestro a la escuela tres horas por la mañana y otras tantas por la tarde, las que empezaran por la mañana a las ocho en el invierno y a las siete en el verano y por la tarde a la una en todo el año
1848, 22 de març.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a procurador de l’Hospital de Caritat de Cabanes
Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber …
1858, 6 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’Ajuntament (Vicente Sabater, alcalde; Antonio Ramis, regidor 1º; Jose Pages, regidor 2º; Juan Planas, regidor 3º; Francisco Fortià,regidor 4º; Salbador Pi, sindico); i la Comissió local d’instrucció pública de Cabanes (Vicente Sabater, presidente; Jose Oliba, teniente; Juan Vidal, regidor; Pelegrin de Carreras [metge de Cabanes]; Mariano Pous; Vicente Ramis; Juan Caritg, cura parroco) Joaquin Prim, secretario
Certificamos: Que D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria elemental completa durante los diez y ocho años que dirige la escuela publica de esta poblacion ha observado una buena conducta moral y politica por cuyo motivo las corporaciones que suscriben no han tenido que dirigirle amonestacion alguna ni relativamente al magisterio ni a otra especie; al contrario merece la confianza de la mayoria sensata de la misma poblacion, por su buena enseñanza, tanto en los fundamentos de la Religion Cristiana y sana moral com en las demas materias que comprende la espresada instruccion …
1858, 12 d’abril.- Còpia del títol d’instrucció primària, emès el 29 d’abril de 1843
1858, 13 d’abril.- Còpia del registre de bateig de Jaume Coll, celebrat el 25 de juliol de 1817.
… Certifico: que en uno de los libros de Bautismos que obran en el Archivo de esta parroquial Iglesia se halla una partida que traducida fielment del Ydioma catalan al castellano es como sigue: A los veinte y cinco del mes de julio del año mil ochocientos diez ÿ siete … he bautizado a Jayme … nacido el dia antes hijo legitimo ÿ natural de Silvestre Coll labrador ÿ de Ana Bosch consortes de Llers …
1858, 19 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’alcalde, Vicenç Sabater, i el lloctinent del rector, Martí Fontanilla.
Certificamos: que D. Jaime Coll casado profesor de instruccion primaria de este pueblo durante los diez y ocho años que reside en el mismo y tiene a su cargo la direccion de la escuela, ha observado una buena conducta tanto politica como en moral, ni que haya dado motivo de queja a autoridad alguna, antes bien siempre obediente y sumiso á aquella...
1862, 17 de setembre.- Jaume Coll i la seva esposa Anna Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:
Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
… doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales tenian…
1863.- El diari “El Ampurdanés” de 18 de gener cita un Jaime Coll, de Cabanes, informant que dóna 20 rals per a la suscripció a favor del: inventor del Ictineo Monturiol.
1868.- Jaume Coll va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres, en el marc de la Revolució de 1868 o La Gloriosa
… Las juntas rebolusionarias del partit de Figueras tenian facultad del general Pierrat de fer en sas poblasions lu que be els aparegues y en esta de Cabanas desemplearen al mestra Jaume Coll que tenia mes de 30 añs de antiguitat y pusaren a Jose Pous perque era ynteresat seu que sols era pasat y tabe tragueren al Sr Rechtor Juaquim Geli que abitaba aqui desdel 7bre de 18.. y que marxes ynmediatamen y que dins 24 horas tingues la rechturia desembarrasada… (Crònica de Pere Serra i Prim)
1870, 17 d’octubre.- Certificat de bona conducta, signat per l’alcalde, els regidors i el síndic. Possiblement el necessitava per reincorporar-se a la plaça de mestre de Cabanes després de la seva destitució. El document diu:
Certificamos: Que D. Jayme Coll y Bosch profesor de instruccion publica de este pueblo es sugeto de buena conducta y buen proceder, tanto en politica como en moral; que desde el año de mil ochocientos cuarenta ha desempeñado actualment el magisterio de esta poblacion a satisfaccion de la generalidad de los vecinos de la misma; habiendo varias veces presentado á examenes públicos á los niños que dirige, los cuales han dejado satisfechos los deseos de la Corporacion que suscribe; que en los primeros años de desempeñar el magisterio que dirige, con la asignacion era solamente de doscientas setenta y cinco pesetas desempeñaba tambien la Secretaria del Ayuntamiento y segun hemos oido decir a varios individuos de los Ayuntamientos de aquella fecha cumplio debidamente su mision…
1872, 24 de novembre.- Es reuneix el Consistori municipal i la “Junta de Escuelas” per fer front a les queixes d’alguns pares sobre el comportament del mestre, Jaume Coll. La “Junta de escuelas” estava formada per: Anton Aguer, Joan Matas i Oliva, Josep Rebarté, Climent Aguer i Josep Pomés.
… el objeto de haberlos reunido era para enterarlos que habia recivido algunas quejas de varios padres de familia que el profesor de instruccion publica de este pueblo abandonaba la escuela faltando a sus obligaciones para atender a otros asuntos de su interes particular … … acuerdan, que: por esta vez se le dispensa de las faltas cometidas por el citado profesor D. Jayme Coll, y que en adelante á contar desde hoy se vigila y que a la primera reincidencia por cualquier concepto sin el previo permiso para ello de la Junta de Escuelas y Ayuntamiento, se proceda enseguida a la formacion del correspondiente espediente de Cargos para su pronto e inmediata destitucion …
1876, 19 de maig.- Nomenament com a mestre de Massanes. Pren possessió el 2 de juny.
Título de Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas a favor de D. Jaime Coll. Registrado nº 313, fóleo 13 Don Julian Casaña y Leonardo rector de la universidad literaria de Barcelona. Por cuanto atendiendo a las circunstancias que concurren en Don Jaime Coll he acordado nombrarle en virtud de permuta Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas con el haber anual de ochocientas veinte y cinco pesetas y demas emolumentos que le confiere la ley… Dado en Barcelona a diez y nueve de mayo de mil ochocientos setenta y seis… En fecha 2 de junio del corriente año 1876 la Junta local de Instruccion publica de este pueblo ha dado posesion del destino que acredita el precedente nombramiento a D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria. Massanas fecha ut supra …
Relació d’alguns mestres que exerciren a Cabanes entre els segles XVII i XVIII
Joan Manÿalic
1643
El 7 de juny de 1643, bategen a Joan Josep Dalmau, fill de Sebastià Dalmau i de Maria. Els padrins foren, Joan Manÿalic estudiant i lo present any mestre de dit Cabanes i Maria Andarrer de la vila de Castello de Ampurias.
? Altimira
1689
El 24 d’octubre de 1689, se celebra el casament entre Esteve Salvyre (fill de Farriol Salvyre, teixidor de Cabanes) i Anna Maria Ventós (filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent).
Els testimonis de la cerimònia foren Nofre Pomés, bracer i … Altimira, mestra de escola de Cabanas.
Esteve Salvyre era germà de Maria Salvayre, que tres anys abans havia protagonitzat el miracle de la muda de Cabanes.
Pere Bach
1698
El 14 de març, Pere Bach mestre de minÿons del lloch ÿ castell de Cabanes, signa testament. El document ens mostra les seves relacions personals i familiars i altres curiositats
Relacions socials.-
Marmessors.- Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes; Josep Puig i Casadevall, pagès de Cabanes i Onofre Terrades, baster de Figueres.
Testimonis.- Rafel Brugat, vidu treballador; Francisco Fernandes, alferes de la Compañia de D. Manuel de Aranda; Rafel Ribas, traginer de Castelló d’Empúries; Francisco Calvo, soldat de cavalls de la mateixa companyia; Pere Joan, pastor habitant de Cabanes; Baptista Pastoret, habitant de Cabanes; Jaume Martí, bracer. Els dos militars devien estar allotjats a la casa Puig Casadevall i els altres podien ser treballadors de la família.
Domicili.- El testament fou signat a la cambra i casa de Josep Casadevall, pagès de Cabanes (segurament l’antiga casa Romaguera del carrer Canal)
Família.- Beneficiaris dels béns: Maria Bofill, vídua i germana de Pere; Isabel Bach, vídua i cunyada; Gerònima Bach, donzella i neboda. No hi ha constància d’esposa i fills, pel que cal suposar que fos solter o vidu sense descendència
Curiositats.-
El poble li deu uns mesos de salari i l’import acordat per la seva participació en enterros: … mano que los manumissors cobrian tots los meus deutes tant de celari del mestrat me deu la Vila des del primer de juny de 1697 a fins vuÿ dia present als 14 mars 1698, com tambe de les messades, enterros ÿ altres deutes me estaran devent…
Francesc Llauró
1703
El 16 de setembre, bategen a Joan Llauró, fill llegitim y natural de Francesc Llauro mestre de escola de dit lloch y de Esperança Llauro muller sua. Joan mort el 1705 i al registre s’hi repeteix: Joan Llauro albat fill de Francesch Llauro mestre de la escola de Cabanes y de Esperança Llauro muller sua.
Martí Dalmau
1711
El 20 de maig, bategen a Maria Planas. El seu padrí va ser Martí Dalmau llicenciat i mestra de Cabanas natural de Las Escaulas
Josep Casadevall
1747
L’1 de desembre, bategen a Francesca Roca Sorrell. El seu padrí va ser Joseph Dalmau mestre de minyons habitant en dit lloc
Joan Bonavia
1787
El 18 de novembre, Joan Bonavia, mestre del lloch y castell de Cabanas … fill … de Joan Bonavia sastre y de Eularia Bonavia y Mir signa testament en la casa del Hospital davant el capellà Julià Roca. Morí sense descendència i nomenà hereva la seva esposa Francesca Casals
1920.- El mestre de Cabanes don Francesc Gilabert ha establert la Mutualitat escolar en sa escola. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 13/3/1920
1911.- Els dies 28 de Maig i 4 de Juny tingueren lloch els exàmens a les escoles públiques, dirigides pels mestres D. Francesch Gelabert i Da. Maria Esteva. L’acte fou presidit per les autoritats locals. A: La Veu de l’ Emporda, 17/6/1911, pàg. 3
1916/1921.- Maria Campmol Fraxanet. El 1904 era mestra interina d’Agullana. El 1905 demana de presentar-se per opositar a una plaça. El 1906 va ser nomenada mestra substituta per a Puigcerdà, el 1908 era mestra en propietat per a Arcabell (Lleida), el 1909 per a Saderra (Orís). El 1911 va passar a El Far i el 1916 a Cabanes. El 1923 va anar a Sta Cristina d’Aro i el 1929 va passar a Caldes de Malavella. Va morir a Girona el 20 d’agost de 1954. D’acord amb el que es pot deduir de l’esquela mortuòria no s’havia casat.
1921/1933.- Mateu Coll Juncà (1895-?). Mestre dels nens des de 1921 a 1933 (A: AHG170-16-T2-681 diu erròniament que es va jubilar el 1924). Natural de Santa Pau, fill de Joan Coll Salavia i Maria Juncà Dorca. El 1922, es va casar a Cabanes amb Dolors Pich Cabana.
Al Ple del 8 d’octubre de 1921, s’exposa que l’escola de nens està tancada pel mal estat del local i que el professor es nega a donar classes. Els veïns també reclamen millores a l’edifici. Cal refer el teulat, posar una claraboia i pintar però l’Ajuntament no disposa de les més de 2.000 pessetes que costaria l’obra. Es proposa de demanar un préstec al banc o a un particular.
Recull de premsa:
1920.- És mestre de Cabanelles. Ha pres possessió de l’escola de nens d’aquest poble (Cabanelles), en qualitat d’interí, don Mateu Coll. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 31/1/1920.
1932.- El dia 24 del mes que som, els alumnes i ex-alumnes de l’Escola Nacional de nois dirigida per el Sr. Mateu Coll, faran una excursió sota el següent itinerari: Figueres, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, S Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva, Girona, Figueres i Cabanes. Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 18/6/1932
1924/29.- Soledat Nart Condò ( o Narb Coudo). Mestra de les nenes des de 1924 a 1929
Principis del segle XX
1924.- Han estat nomenades mestresses de Capmany i Cabanes,
respectivament, les senyores Pilar Josa i Soledat Nart. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 17/5/1924
1927.- Va sol·licitar obtenir drets passius màxims. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres, 13/8/1927
1928.- Soledat Nart i Mateu Coll van participar activament en la visita pastoral del Bisbe. …los colegios de ninos y niñas con sus profesores don Mateo Coll y dona Soledad Nart … Pronunciaron discursos de salutación al Prelado el niño Luis Mir y la niña Delia … El Ampurdán, 12/5/1928
1929/30.- Trinitat Pou Vila. Mestra de nens i nenes els anys 1929-1930
1930/33.- Teresa Colls i Prunell. Mestra de les nenes els anys 1930-1933
1931.- Las alumnas de la escuela nacional de Cabanas, acompañadas de su inteligente profesora doña Teresa Colls Prunell verificaron una atractiva excursión a La Bisbal, Palamós, Palafrugell, faro de San Sebastián, La Escala y Ampurias. Por la noche dieron un animado colorido paseando por la Rambla de esta ciudad. L’autonomista, 22/10/1931
1933.- La maestra nacional de Cabanas señorita Teresa Colls Prunell ha sido nombrada para una de las plazas de los grupos escolares de Barcelona. Nuestra enhorabuena. L’autonomista, 24/03/1933
1933-?.- Ramon Tamarit Pérez. Mestre dels nens l’any 1933
1933, 12 de juliol.- Va pronunciar la conferència «Com deu ésser l’Escola segons la Constitució Espanyola” al local del Sindicat Agrícola, seu de L’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica». Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R., 29/7/1933
1933/34.- Apareix a les llistes d’aspirants a una plaça d’interí. L’autonomista, 8/12/1933 – L’autonomista, 21/02/1934
1933.- Maria Butiñà Vila. Mestra de nens i nenes l’any 1933 (interina)
1932.- Apareix en una llista d’aspirants a interins, substitucions o suplències. L’autonomista, 07/09/1932
1933/34, 1935/36 i 1940/ 76.- Francesca Pradel LLop. Nada el 27 de gener de 1911. Mestra de les nenes els anys 1933-34 i 1936-1976
El curs 1928/29 apareix a la llista de noies que han obtingut el títol de mestra. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984
El 1935 se li concedeix el trasllat de l’escola de Vilafant a la de Cabanes. A: Diari de Girona: d’avisos i notícies, 29 de novembre de 1935, pàg. 4
El 29 d’agost de 1936, el Comitè antifeixista i l’Ajuntament s’adrecen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres … en mires al suprem interès de la localitat, per tal de que siguin substituits inmediatament els mestres de la poblacio, Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop, ja que per la seva significació reaccionària i per les seves idees declaradament catòliques, pal·lesament demostrades a través de la seva llarva convivència entre nosaltres, representen un perill per la causa republicana i una provocació constant pels veïns del Municipi aimants de la llibertat i del progrés … so·licitem ens siguin destinats un nou mestre i una nova mestressa (d’esser possible un matrimoni) així com també un altre mestre o mestressa per a que tingui cura de l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població …
1937. Al Fons Isabel Hosta Pujol (AHG170-367) s’hi troben les cartes que, durant la Guerra Civil, Isabel (Betty), padrina de guerra d’una colla d’amics gironins, rebia de Francesc Castanyer. Els dos coneixien a Josep Gimbernat Prim, espòs de Xaviera. En una de les cartes escrita des de Saragossa, el 29 d’agost de 1937, Francesc explica detalls de la batalla de Codo que havia tingut lloc els dies 24 i 25 i li fa saber la manca de notícies sobre alguns amics, entre els quals cita “Gimbernat (marido de Pradel)”. En una altra carta (1/6/1937) narra que a Saragossa s’hi troben Rosa i Xaviera, que ara ja no és mestra de Taute (Tauste?) perquè s’ha presentat la titular de la plaça. Podem suposar que es refereix a Xaviera Pradel.
L’octubre de 1939 ja tornava ser a Cabanes.
El 10 de juliol de 1940 és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
El 1964 se li assigna un sou de 30.480 ptes. BOE, 147, 19 de juny de 1964, pàg. 7965
1934.- Josep Mas Dalmau (Rupià 1914-1981), mestre dels nens des de febrer a octubre quan, amb 19 anys, va ser nomenat mestre a Sant Feliu de Guíxols. Va estar 4 anys a Palamós i el 1948 retornava a Sant Feliu. El 1961 es traslladà a Barcelona
1934/36.- Pilar Serra Bech. Mestra de les nenes els anys 1934-1936 (interina). El 1936 va passar a Flaçà
1934/41 i 1948/54.- Josep Argelés Compte. Natural de Cabanelles. Mestre dels nens des de 1934 a 1941 (excepte en temps de la guerra civil) i des de 1948 a 1954
El 29 d’agost de 1936, juntament amb Xaviera Pradel, va ser recusat pel Comitè antifeixista i l’Ajuntament
1939. El mes d’agost l’Ajuntament paga el seu habitatge, però malgrat ser mestre titular no sembla que es faci càrrec de l’escola del poble. Al Ple del 10 de desembre s’informa que falta un mestre al poble i s’acorda demanar que es cobreixi la plaça.
1940. Al Ple del 7 de gener es confirma que el Sr. Argelés no està a l’escola però en el cas de posar un substitut ell cobraria 150 pessetes com a mestre titular i el substitut cobraria només 150 pessetes. En aquestes condicions cap mestre accepta la plaça i el consistori fa gestions amb el servei d’Inspecció.
1936/?.- Concepció Pomés Marcó (?-1977) Filla de Benet Pomés Caritg i de Dolors Marcó Estela, de Cabanes. El 1936 va ser nomenada mestressa de l’Escola de pàrvuls
1936/37-?.-Narcís Heras. El 3 de novembre, l’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys. El Ple del 27 de març de 1937 constata que se li paguen 4,50 pessetes per material escolar per als nens refugiats.
1937/?.- Maria Rosa Sancho. Possiblement treballava amb els infants refugiats
1937/1938.- Juan Baptista Muntada Macau. Quan va accedir al càrrec de secretari ja vivia al poble i n’era el mestre. El 13 de gener de 1939 l’alcalde Ramon Prunella certifica que va exercir de mestre a Cabanes fins el dia 1 de novembre de l’any anterior. També era el secretari de l’Ajuntament des de 12/10/1937 fins el 18/11/1838.
1938.- Anna Cusí (nenes)
1941/46.- Joaquim Ibero Isern. Mestre dels nens des de 1941 a 1946 que va passar a residir a Barcelona. Va prendre possessió l’1 de setembre de 1941. A Cabanes vivia amb la seva esposa Concepción Ribalaiga i el seu fill Lluís.
1946.- Jaime Dilmé Brugada. Mestre dels nens (provisional, 1 mes)
1946/48.- Joan Trull Hospital. Mestre dels nens des de 1946 a 1948
1948/49.- Josep Argelés Compte. Mestre dels nens
1954/1955.- Jeroni Falgàs Riera. Mestre dels nens els anys 1954-1955. El Ple municipal de l’1 d’octubre de 1954 el va nomenar mestre interí de l’escola de nens. També va ser substitut de Josep Ylla durant uns quants cursos i, al menys el’any 1960, feia classes particulars al domicili del carrer Canal (Can Vanover)
1955/1974.- Josep Ylla Brugat. Fill de Florenci Ylla Pagès, de Viladamat i de Ramona Brugat Gibert, de Cabanes. Mestre dels nens des de 1955 a 1974
1967/68.- El 10 d’octubre Angelina Pujolar Castañer es nomenada mestra interina
1968/70.- El 10 de juliol Cèlia Sala Solatges rep el nomenament definitiu de Mestra de Cabanes. El 30 d’agost de 1970, deixa l’escola de Cabanes per anar a un nou destí
1969.- El 29 de novembre, Josep M. Bosch Colls és nomenat mestre substitut, per malaltia de Josep Ylla
1970/71.- El 16 de setembre entra com a mestra provisional Mercè Marcos Grau
1971/98.- El 31 de juliol es nomena la mestra Carme Ferrer Clusells
1974/75.- Àngel Tetilla Fuentes
1975.- Juan J. Hoyos García
1975/80.- Joan Masó Geli
1980/81.-Miquel Macau Pagès
1981/82.- Margarida Renart Prujà i Rosa Maria Dorca
1982/1991.- Neus Roca Sellas
1993/94.- L’escola forma part de la ZER Canigó
1998.- Tanca l’escola de Cabanes. La mestra era Carme Ferrer. El local de l’escola de nens es va cedir a la Unió Esportiva Cabanes i a l’escola de nenes s’hi feia el Casal d’Estiu
Documents (Arxiu Municipal de Cabanes i Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà)
1916.- El Ple del 5 de novembre de 1916 acorda posar dues bombetes a l’escola de nenes.
1918.-
El Ple del 20 de gener de 1918 acorda celebrar la Festa de l’Arbre el dia de Sant Isidre. Plantaran arbres davant de les escoles de nens i de nenes.
El Ple de l’11 d’agost de 1918 acorda posar una claraboia a l’escola de nenes a petició de la mestra que es queixava de manca de llum.
1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
1940.- Se acordó que el delegado de cultura D. Vicente Gimbernat hiciera gestiones para lograr sea destinado un maestro a esta población. Acta Ple Municipal del 14 de gener.
Entre 1948 i 1950 es va projectar de construir al carrer Escoles, cantonada carretera de Pont de Molins a Peralada (c/ Colon), una vivenda per als mestres . A l’Arxiu municipal de Cabanes es conserven els projectes de l’arquitecte Claudio Díaz, però la construcció no es va portar a terme.
1948.- Plano para la construcción de una casa vivienda de un Sr. Maestro. Claudio Díaz, arquitecte (març, 1948). Una carpeta amb: projecte/memòria d’habilitació de l’antiga escola de nens per a vivenda, plànols, memòria i projecte.
1950.- Proyecto de casa vivienda para los Sres. Maestros (en el antiguo local-escuela y almacén contiguo) Claudio Díaz, arquitecte (nov. 1950) Una carpeta amb: projecte/memòria, plànols, plec de condicions i pressupost (3 exemplars)
1955/69.- Constitució de la “Junta Municipal de Enseñanza”. Llibre amb les actes del 28/3/1955; 6/3/1957; 13/1/1969 (A: Arxiu Municipal de Cabanes)
1955/1980.- Documents diversos sobre la “Junta Municipal de Enseñanza” i altres relacionats amb les escoles
1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal. ACAE110-114-T1-15
1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464
1965.- Amb motiu de l’augment de població, en especial immigrants del sud d’Espanya, es demana la creació d’una escola de pàrvuls
1967.- Es demana la creació d’una nova unitat de nenes
1974.- El 15 de febrer, l’Ajuntament i la Junta de Enseñanza decideixen rescindir el contracte de la casa del C/ Canal, 12 (Can Vanover) que tenien llogada en concepte de casa del mestre.
Recull de premsa:
Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930). A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona
D’acord amb el que determinava a la secció IV, títol II, capítol IV, de la Ley de Instrucción Pública de 9 de septiembre de 1857, coneguda com a Ley Moyano, els pobles havien de tenir una “Junta de primera enseñanza” formada per l’alcalde, un regidor, un eclesiástic i tres o més pares de família. Les competències d’aquestes Juntes eren:
Informar a la Junta Provincial en los casos previstos por esta ley y demás en que se les consulte.
Promover las mejoras y adelantos de los Establecimientos de primera y segunda enseñanza.
Vigilar sobre la buena administración de los fondos de los mismos Establecimientos.
Dar cuenta a la Junta Provincial, de las faltas que adviertan en la enseñanza y régimen de los Institutos y Escuelas puestas a su cuidado.
Cabanes tenia la seva pròpia Junta encara que, segons les ocasions, se l’anomenés “Junta de escuelas” o “Junta local de instrucción publica” i que cap capellà en formés part, al menys entre 1872 i 1875, potser degut a que el 1873 es va declarar la Primera República.
El 1887 es requereix a l’Ajuntament un nou edifici escolar: Ordenar al Ayuntamiento de Cabanas proporcione al Maestro público otro local-escuela que reúna las debidas condiciones, significándole que se acudirá al Sr. Gobernador civil en caso de incumplimiento. La Nueva Lucha, 19/03/1887
Les actes del ple i altres documents de l’Ajuntament de Cabanes ens mostren l’activitat de la Junta local, reprovant el comportament del mestre Jaume Coll, atenent l’Inspector, proposant l’ampliació de l’escola o nomenant el nou mestre, Joaquim Ripoll.
Escoles
Oficis i altres documents:
1840, 14 d’agost.- Ofici de la «Comisión de la Instrucción Primaria de la provincia de Gerona» notificant que D. Pedro Abdón Anglada ha presentat una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrí Carreras i que reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.
Actes municipals:
1873, 3 de novembre.- Juan Muñoz, Señor Inspector de las escuelas de la provincia es reuneix amb l’Alcalde i la Junta per demanar la seva opinió sobre el funcionament de les escoles. Es constata que hi ha absentisme escolar i algunes mancances materials. Signen: l’alcalde, Juan Pou; l’inspector Joan Muñoz; el vocal Vicenç Hortal i el secretari, José Lleonsi
… por hoy no tienen ninguna queja formal que esponer si bien que aun entendian podian obtenerse mayores adelantos; a lo cual el señor inspector manifesto su conformidad puesto que habia echo las mismas observaciones si vien echó de menos asiduidad en la asistencia de los niños y falta de algunos medios materiales … la enseñanza. Invitados sobre esto a dichos señores dijeron que tan pronto les fuera posible entregarian parte de material y personal a los referidos maestros…
1875, 17 d’octubre.- L’alcalde, Jaume Pallicer, convoca el Consistori i la Junta municipal per decidir la compra l’un solar per poder ampliar l’escola i l’edifici de l’Ajuntament. L’import del solar és de 150 ptes. Per l’Ajuntament signen: l’alcalde, Jaume Pallicer; Josep Ribas, Miquel Bolasell, Rafel Aguer i Joan Pey. Per la Junta municipal signen: Rafel Aguer, Albert Bigas, Joan Tuèbols, Pere Abricb, Antoni Gimbernat, Josep Serra, Pere Roca, Josep Gimbernat, Pere…, Vicenç Riquet, Jaume Miró i Josep Costa.
… el objeto de la sesion era a consecuencia de ampliar la casa consistorial y escuela publica añadiendo el solar que poseen una compañia de Castellon y esta contiguo a la casa consistorial cuyo importe de venta es el de ciento cincuenta pesetas … … y visto que la escuela publica no tenia local suficiente para contener los alumnos que avitan á ella y que no puede ampliarse sin la compra del mencionada solar …
Recull de premsa:
Instrucción pública. Sesión ordinaria del dia 10 de los corrientes. Ordenar al Ayuntamiento de Cabanas proporcione al Maestro público otro local-escuela que reúna las debidas condiciones, significándole que se acudirá al Sr. Gobernsdor civil en caso de incumplimiento. Nueva Lucha, 19/03/1887
Mestres
Jaume Coll, Joaquim Ripoll, Francesc Gilabert, Maria Esteba
Més informació: Escoles i mestres – s. XX
Rafael Pumarola
El 3 de juny 1838 fa de testimoni del matrimoni entre: Salvador Gimbernat Calciner, de Vilabertran i Maria Tuèbols Pomés, de Cabanes. “…El Sr. Rafael Pumarola maestro de niños de esta ….”
L’any 1840 Pere Abdó Anglada presenta una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrí Carreras i reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.
Jaume Coll i Bosch (1817-1887).Mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.
Natural de Llers, el 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, de Cabanes iniciant així una nissaga de mestres cabanencs. La seva filla, Margarida Coll Porterias (1852-?), el 1874 es va casar amb el també mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.
Joaquim Ripoll (1851-?) natural de Vilasacra era fill de Joan Ripoll i Rosa Lloveras. El 14 de març de 1874, es va casar amb Margarida Coll Porterias, filla del mestre Jaume Coll.
Una de les seves filles, Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896 es va casar amb Francesc Gilabert Catà, el nou mestre de Cabanes
1875. És nomenat mestre de Massanes i poc després fa una permuta amb el seu sogre, Jaume Coll i Bosch, i ve a Cabanes.
1876, 7 de juny.- Acta del nomenament del Sr. Joaquim Ripoll com a nou mestre de Cabanes. Signen el document, l’alcalde, Jaume Palliser; el vocal, Josep Oliba; el vocal Jaume Miró; el vocal, Josep Gimbernat; el vocal, Josep Terrats; el secretari, Joaquim Prim
… habiendose presentado D Joaquín Ripoll, maestro de Instrucción Primaria, con el correspondiente título y credencial, expedidos por el Ilmo Sr Rector de la Universidad literaria de Barcelona en diez y nueve del próximo pasado Mayo, los cuales acreditan el nombramiento a su favor del cargo de maestro publico de niños de este pueblo, debía dársele posesion de dicho destino, con arreglo á lo que dispone la vigente ley de Instruccion Pública; y ordenó al infrascrito Secro. leyera en alta voz los referidos título y credencial, al objeto de entererarse de los mismos los Señores vocales de la Junta; lo cual verificado por aquel funcionario, se puso en seguida en posesion de la Escuela pública de niños de este pueblo al indicado D. Joaquin Ripoll, con las formalidades prescritas por las leyes, órdenes é instrucciones vigentes, reconociéndole …tal desde este acto y ofreciéndole guardar y hacerle guardar y respetar todas las prerogativas inherentes á su cargo …
1881. Té 5 anys i mig d’activitat profesional, era mestre de Cabanes amb un sou de 825 ptes. anuals i aspirava a la plaça de Vilasacra.
1887. Apareix com a mestre de Cabanes, amb més de 10 anys de servei, en un llistat de mestres de la “Junta de la instrucción pública de la provincia de Gerona”. A: La Nueva Lucha. Diario de Gerona, 12/07/1887.
1893. Essent mestre d’Argentona obre expedient de permuta amb Francesc Burniol, mestre de Sant Pere Pescador. Es reconeix a Esteve Trayter com a habilitat de Joaquim Ripoll, mestre de Sant Pere Pescador.
Crónica provincial. Es reconeix a Esteve Trayter com a habilitat de Joaquim Ripoll, mestre de Sant Pere Pescador. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona, any XIX, 37 – 12/9/1893, pàg. 5
El 1886 rep el títol professional i és nomenat mestre interí de Castellciutat i el 1888 passa a Alàs. El 1890 havia estat proposat per a l’escola de L’Escala, amb un sou de 500 ptes. El 1982 se li adjudica l’escola de Torroella de Fluvià però presenta la renúncia i el 1893 va ser nomenat mestre de Cabanes, amb un sou de 625 ptes.
El juliol de 1896, es va casar amb Emília Ripoll Coll (1875-?), filla del mestre Joaquim Ripoll i néta de Jaume Coll.
Va ser mestre de l’escola del poble des de 1893 a 1920.
Recull de premsa:
1886. Rep el títol professional. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona, any XII, 472- 19/10/1886, pàg. 11
Concurs d’ascens. Ocupa la plaça de Cabanes. Diario de Gerona, 14/09/1893
El mestre de Cabanes don Francesc Gilabert ha establert la Mutualitat escolar en sa escola. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 13/3/1920.
Paula Terradas Fontcoberta
Filla de Joaquim Terradas i Maria Teresa Fontcoberta, va ser batejada a Olot el 17 de febrer de 1830. El 10 de gener de 1862 es va casar a Cabanes amb Josep Tuèbols Deviu (Cabanes, 23/2/1836), fill de Miquel Tuèbols Pomés, de Cabanes i de Maria Deviu Suñer, de Cantallops. Van tenir uns quants fills nats a Cabanes.
El 1887 apareix amb una antiguitat de 26 anys, 10 mesos i 10 dies. A: La Nueva Lucha, 31/3/1887, pàg. 3
L’any següent apareix en una llista com a mestra de 3a categoria, núm 25 de l’escalafó i un sou de 50 pts. A: La Nueva Lucha, 19/4/1888, pàg. 3
Es va jubilar a finals del 1891 essent mestra de Cabanes, però es desconeix quan va entrar a la nostra escola.
Remitir a doña Paula Terradas, Maestra de Cabanas, la Real Orden por la que se le concede la jubilación por edad reglamentaria. A: El Noticiero. San Feliu de Guíxols, 6 de des. de 1891, pàg. 2
1891-1899. Expediente de clasificación de jubilación nº T-41 de la maestra de Cabanes (Gerona) Paula Terradas Fuenteberta. Signatura: AGA,62,02768,0041. Codi: ES.28005.AGA//AGA,62,02768,0041
– Cati Aguer Secretària de l’AMPA de les escoles de Cabanes i Comissió d’història.
– Pep Serrano. President de l’AMPA de les escoles de Cabanes.
– Joan Soler, Maria Prim, Gil Capallera. Membres de la Comissió d’història.
L’experiència va sortir de l’AMPA i el projecte va implicar les dues escoles i de mica en mica tot el poble. L’objectiu del projecte era aconseguir un apropament entre les escoles i la població de Cabanes, creant un lligam famílies-escoles-poble en el coneixement del passat, per millorar l’educació del present i propiciant un millor futur de la comunitat. El projecte va propiciar una sèrie d’activitats educatives i culturals al llarg de tres cursos: tallers, exposicions, conferències, projeccions i l’elaboració d’un llibre i tres documentals sobre la història de l’educació en general i del seu poble en particular. En aquesta experiència educativa hi van participar la comunitat educativa de l’escola bressol municipal «Picacanya» i l’escola rural d’infantil i primària «E. Cabanes», més de 50 famílies veïnes, tots els comerços i també petits empresaris/es locals i entitats com ara: l’Associació Cultural Potamolls, la Unió Esportiva, el Grup de Teatre «125 volts», Ràdio Cabanes i amics, historiadors/es i museus de la comarca. Valoren molt positivament el projecte en relació als objectius marcats. La suma d’esforços va superar les seves expectatives i les de les institucions que els van donar suport. El projecte ha estat una bona experiència per a tothom i ha consolidat un treball conjunt de la comunitat educativa.
+ de 100 anys d’escoles a Cabanes. Comissió d’Història de l’AMPA de les escoles de Cabanes.
[Cabanes: la Comissió], 2009 [135 p. : il. col. ; 24 cm + 1 disc òptic (DVD)]
Programa dels actes que es van portar a terme del 14 de juny al 2 de juliol de 2009, en motiu de l’exposició + de 100 anys d’escoles de Cabanes. Una història explicada i viscuda per un poble.
El llibre va ser presentat el 26 de Maig de 2010, a la Sala d’Actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG. La presentació del llibre va ser a càrrec de: Jordi Feu i Salomó Marquès, professors de la UdG, Roser Vila, de la Comissió d’Història de l’Ampa de les escoles de Cabanes i Imma Fuyà, presidenta de FaPaC
Abelard Fàbrega Esteve (o Esteba)
(Cabanes, 1894-Mèxic, 1991) Pedagog i editor. Fill de Maria Esteve Matlleria, mestra de l’escola de nenes de Cabanes del 1893 al 1916.
Fill de Salvador Fàbrega i Bosch, ferrer, natural de Sant Mori, i de Maria Esteve i Matlleria, mestra, natural de Figueres, Abelard Fàbrega va néixer a Cabanes, el 20 de desembre de 1894. La seva mare, Maria Esteve, va ser mestra de l’escola de nenes de Cabanes des de 1893 fins a 1916 i segurament aquest és el motiu pel qual Abelard va néixer al nostre poble.
Registre de bateig
De petit, va viure entre Cabanes i Figueres. El 4 de desembre de 1906, pocs dies abans de complir els 12 anys va quedar orfe de pare i aviat va haver de treballar per pagar-se els estudis. El 1912 donava classes a Palafrugell i entre 1915 i 1917 va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Girona. El 1918, després de guanyar les oposicions d’ingrés al magisteri amb el núm. 1, va exercir com a mestre a Llagostera. Tot i que només hi va residir quatre anys, va destacar per les seves actuacions pedagògiques, va fomentar l’ús del català, seguint les normes creades recentment per Pompeu Fabra i va ser el primer mestre al poble que va fer practicar l’excursionisme. També va ser fundador de la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir a Llagostera.
Carrer d’Espolla
El 1923, Abelard es va casar amb Ma Assumpció Costal i Gispert, mestra de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo, mestre d’Espolla, i d’Anna Gispert i Soler. Aquest mateix any es va traslladar a Igualada, on també va exercir de mestre. Va ser director de l’Ateneu Igualadí i Secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament. Durant aquests anys va dirigir colònies d’estiu, participà en diferents seminaris pedagògics i fundà l’Associació d’Estudiants, mentre es relacionava amb personatges destacats del món cultural gironí: Rafel Masó, Valentí Fargnoli, Josep M. Dalmau, Cassià Costal, Santaló …
El 1931, es traslladà a Barcelona, després de guanyar una plaça a les escoles públiques de la ciutat. Entre 1931 i 1933, va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona i va participar en els moviments de renovació pedagògica. Implicat en la política de l’època, va ser militant i membre del consell directiu de la Unió Socialista de Catalunya. Quan, en esclatar la Guerra Civil, es va constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), va ser nomenat president de la comissió de cultura. Políticament formà part de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC des del moment de la constitució, el juliol de 1936.
El 1939 es va exiliar, després de passar un temps al camp de Saint Cyprien fou enviat a Mèxic pel Comitè central del PSUC, però abandonà el partit el mateix any en desacord amb el pacte germano soviètic.
Separat de la seva primera esposa, a Mèxic es va tornar a casar amb Joana Just Montané, una antiga alumna de l’Ateneu Igualadí que també era mestra. Després de treballar durant uns anys com a agent comercial, es va dedicar a l’edició de llibres sobre ensenyament i llibres tècnics i científics, per la qual cosa la Cambra d’Editors de Mèxic li va atorgar el premi “Juan Pablos”.
El 1982, Abelard Fàbrega i la seva esposa van donar al Museu de l’Empordà una col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure a l’exili mexicà. Durant les Fires de la Santa Creu de 1983, es van exposar, al mateix Museu, 50 quadres dels més de noranta que formen el llegat d’Abelard Fàbrega. Aquest mateix any, l’Ajuntament de Figueres els va concedir la “Fulla d’Argent de Figuera” per la seva fidelitat a la terra empordanesa. Mentre que a Llagostera li van dedicar alguns articles al seu «Butlletí» i li van retre un homenatge. El matrimoni Fàbrega-Just també van constituir una biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana que van cedir a la Biblioteca de Catalunya. El seu arxiu personal que comprèn els anys 1944-1953 es troba inventariat a l’Arxiu Na-cional de Catalunya.
El 16 de maig de 1991, Abelard Fàbrega va morir a Alvaro Obregón (Mèxic DF). Tenia 96 anys.
Entrevista (Hora Nova, 25/10/1983) i biografia (Autora: Inés Padrosa Gorgot)
… Nascut a Cabanes al 1894 de pares empordanesos exercí de mestre i professor a Llagostera, Igualada i Barcelona.
Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.
«Per l’Empordà —ens diu Abelard Fàbrega— hi vaig tornar a passar a primers de febrer del 1939 quan marxàvem cap a l’exili, vaig passar uns dies allotjat a Can Jordà. Aquells dies estaven bombardejant i recordo que el Ministeri de Treball havia instal·lat les seves oficines a Can Cusi, on ara hi ha un banc, i va caure una bomba en el jardí que va matar dues persones. De Figueres vam anar cap El Portús i vàrem passar la frontera xino-xano a peu cap el camp de concentració de Sant Cebrià. D’allà gràcies a la duquessa Athall, diputada socialista francesa, em traslladaren a mi i a altres a un Centre de Recuperació de Narbona des d’on vaig poder marxar cap a Mèxic». Els primers anys de l’exili van ser com per a molts força díficils. «Jo vaig fer una mica de tot, des de publicitat fins a vendre aigua mineral, vaig treballar de representant. Vaig tenir una papereria i als 60 anys vaig fundar amb l’editor Reverté de Barcelona l’editorial del mateix nom a Mèxic dedicada a llibres de text. Poc abans de cumplir els 70 anys fundava amb un editor cubà «Publicaciones Culturales S. A.» que ha arribat a exportar a Amèrica Llatina. Fruit d’aquest a tasca és el premi que l’any passat li atorgà al Mèrit Editorial la Cambra de la Indústria d’aquell país … … Totes aquestes coses recordava dies enrera Abelard Fàbrega en ocasió de la seva visita a Cabanes. En aquest poble hi va viure fins a la mort del seu pare, Salvador Fàbregas, de professió ferrer i fill de Sant Mori, ja que llavors hagué de traslladar-se a Figueres on comença a treballar d’aprenent a «Can Fina» en una botiga de robes. Per aquella mateixa època comença a estudiar el batxillerat que el permetri a anar a l’Acadèmia Palafrugellenca primer i després a la Normal de Girona on obtingué el títol i al 1918 una plaça de mestre a Llagostera …
El 19 de desembre de 1923, Abelard Fàbrega es va casar a Espolla, amb Ma Assumpció Costal i Gispert, mestra de grau elemental de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo i d’Anna Gispert i Soler.
En les darreries del present mes, s’anuncia la boda del distingit director de les Escoles de l’Ateneu Igualadí, n’Abelard Fàbrega, amb la senyoreta Maria Costal, intel·ligent professora de les mateixes escoles. A: L’Eco d’Igualada, 5/12/1923
En l’església parroquial de Sant Jaume de Espolla, s’efectuà el prop passat dia 19, a les onze del matí, l’enllaç matrimonial del distingit i intel·ligent director de les Escoles de l’Ateneu Igualadí, n’Abelard Fàbrega i Esteve amb la senyoreta Maria Costal i Gispert, avantatjada professora de les mateixes escoles. Acabada la cerimònia religiosa, els novells esposos emprengueren un viatge cap a Marsella, Niça, Montecarlo i altres capitals. Desitgem a la joiosa parella un sens fi de felicitats en el seu nou estat. A: L’Eco d’Igualada, 29/12/1923
El Director de les Escoles de l’Ateneu senyor Abelard Fàbrega i la seva esposa s’han traslladat al poble d’Espolla (província de Girona) per passar vacances. A: El dia de Igualada, 29/7/1930
Quan, el 1931, Fàbrega se’n va d’Igualada, ho fa amb la seva mare i la seva esposa. Durant la República o bé durant la Guerra Civil, Abelard i Assumpció es van separar. Ella es va quedar al país i, el 1991, va morir a Sant Feliu de Guíxols, a la casa de la seva mare, on vivia amb la seva germana Carme, que era soltera. El 1939, ell es va exiliar a Mèxic, i allà es va casar amb una antiga alumna, setze anys més jove que ell, la Joana Just Montané (Joana també era mestra i havia estat alumne d’ell, a l’Ateneu Igualadí) que també residia a Mèxic amb els seus pares.
La família Fàbrega-Esteve va residir a Cabanes, aproximadament, entre 1893 i 1916, el mateix temps que Maria Esteve Matlleria hi va exercir de mestra i aquest deu ser el motiu pel qual Abelard va nèixer a Cabanes.
Quinze dies abans de complir els 12 anys quedà orfe de pare i treballà d’aprenent a Can Fina, una botiga de robes de Figueres, mentre estudiava batxillerat per lliure i Tenedoria de llibres a l’acadèmia del senyor Salvador Roig i Bosch. Als quinze anys, es col·locà a l’Acadèmia Palafrugellenca dirigida per Josep Sagrera i Corominas. A Palafrugell hi vivia Miquel Esteba Matlleria (1873?-1915), germà de la seva mare i aquesta podria ser l’explicació de la seva estada en aquesta població que es degué mantenir fins a la mort de l’oncle.
Mentrestant, el desembre de 1910 va donar una conferència sobre “Sport en societats recreatives” al local de la “Juventud Recreativa Cabanense” (La Veu de l’Emporda, 31/12/1910, pàg. 3) i a l’agost de 1912 fa un discurs en l’acte contra el malparlar, organitzat per la “Juventut Cabanense”
El 5 gener del 1915 apareix al llistat de quintes de l’any. Als documents consta que resideix a Cabanes, que amida 1,682m i que se’l considera apte per al servei. Es desconeix com i quan va fer el Servei Militar ja que aquest mateix any va començar Magisteri.
Posteriorment, Abelard Fàbrega es va matricular a l’Escola Normal de Magisteri de Girona (1915-1917).
El curs 1916/17 apareix a la llista de nois que han obtingut el títol de mestre. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984. Ja forma part de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
El 1917 el diari la Veu de l’Empordà el reconeix com a persona rellevant a la necrològica del seu oncle Maurici Fàbrega i Bosch (24/2/1917)
El 1918 va guanyar les oposicions d’ingrés al magisteri, amb el núm. 1, mentre el seu company Julià Cutiller assolí el núm. 2. En aquells anys la Normal era dirigida per Cassià Costal, oncle de la futura esposa d’Abelard. (Boletín oficial de la provincia de Gerona, 101, 22/08/1918) – La Veu de l’ Empordà, 27/7/1918. Els temes que va desenvolupar en l’exercici pràctic van ser: Principales motivos de nuestra Santa Fe i Las pieles. A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia: Año XII Número 491 – 1918 julio 3
El 1918, va arribar a Llagostera per exercir a les Escoles de la pujada de Can Grillons. Tot i que només va residir quatre anys a Llagostera -entre 1918 i 1922-, va destacar per les seves actuacions pedagògiques, va fomentar l’ús del català, seguint les normes creades recentment per Pompeu Fabra i va ser el primer mestre al poble que va fer practicar l’excursionisme. (Vegeu: El Programa, 967 (7/10/1922) pàg. 6 – Bellmatí. Grup excursionista de Llagostera). També va ser fundador de la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir al poble.
El 1922 es va traslladar a Igualada, on també va exercir de mestre. El va acompanyar la seva mare que s’havia jubilat l’any anterior. Va ser director de l’Ateneu Igualadí i Secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament. Durant aquests anys va dirigir colònies d’estiu i participà en diferents seminaris pedagògics.
Com a director de l’Ateneu Igualadí, entre 1925 i 1926, va mantenir correspondència amb Carles Rahola i Llorens per convidar-lo a impartir una conferència organitzada per l’Ateneu. De les cartes es desprèn que Abelard Fàbrega coneixia i mantenia una bona relació amb personatges del món cultural gironí: Rafel Masó, Valentí Fargnoli, Josep M. Dalmau, Cassià Costal, Santaló …
El 1931, va fer oposicions i guanyà una plaça a les escoles públiques de Barcelona, ciutat on es traslladà, junt amb la seva esposa i la seva mare i és donat d’alta al padró d’habitants de Barcelona.
Entre 1931 i 1933, va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. El 1931 va participar en les lliçons pràctiques de la Setmana Final de la primera Escola d’Estiu de la República (Alexandre Galí. Obra completa. Llibre II, segona part. Barcelona, 1979). Implicat en la política de l’època, era militant de la Unió Socialista de Catalunya, i el setembre de 1935 va ser elegit membre del consell directiu d’aquesta organització. Quan, en esclatar la Guerra Civil, es va constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Abelard Fàbrega va ser el president de la comissió de cultura adjunta al comitè executiu. Políticament formà part de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC, des del moment de la constitució, el juliol de 1936.
El 1937 com a membre del Consell de l’Escola Nova Unificada participa en la redacció del document «Suggerències de la ponència d’ensenyament primari per a la designació de directors» juntament Herminio Almendros, Miquel Escorihuela, Joan Puig i Elias i Maria Baldó. (Barcelona, 30/9/1937) Font: Papers catalans a Àvila (memoria.cat)
El 1938 és secretari de mesa de la sessió del ple del Sindicat de la U.G.T., de Barcelona (A: Frente Rojo, 403, pàg 4, 11 de maig) i assisteix a la inauguració de la Colònia infantil “Méjico” instal·lada a Llavaneres com a secretari del Casal de Cultura (A: Frente Rojo, 420, pàg. 3, 31 de maig)
Els primers dies de febrer de 1939 va marxar a l’exili i va ser internat al camp de Saint Cyprien fins a la primera setmana de maig que va anar al Centre de Recuperació de Narbona, gràcies a l’ajuda de la duquessa Atholl (diputada). El 7 de juny va sortir de Le Havre (France) en direcció Nova York i Mèxic.
També en fa referència l’entrevista de Salomó Marquès a Sofia Sibís Piedrafita. Les dues notes coincideixen amb l’explicació de l’estada a Figueres, els bombardejos i la sortida cap a la Jonquera (A: Documents del Fons Magisteri exiliat de Catalunya)
… Per tant, que són 20 mestres barcelonins marxeu a peu cap a Mataró, cap a la frontera? S- Cap a Mataró. M- Bueno, cap a la frontera S- Però com que no teníem mitjans ni cotxes, el mestre sempre ha sigut pobre, vam tenir que anar a peu, fixis vostè fins a Mataró … M- Molt bé sou a Mataró. S- Som a Mataró i volem reposar perquè estem molt cansats, i dormim a terra. I després agafem un camió militar que se li havia escapat oli, aprofitem aquell moment, pum, saltem al camió, i ens n’anem cap a Girona. Però van fer aquests … I a Girona, i després d’allí a Figueres. Figueres, uns bombardejos espantosos. A la gent els deixaven aplanats. I llavors quan es d’on el … hi havia un senyor, que vostè no sé si ha sentit nombrar, perquè també ha sigut directora general d’evacuació i directora de la Normal de Lleida. M- La Pepita Huríz? S- La Pepita Huríz, això mateix. I era ella … ella era la president del Sindicat de la FT, i un tal Abelardo Fàbregas, secretari general de la FT, i ella era presidenta, però a la vegada era directora general d’evacuació. M -I amb ells us trobeu a Figueres? S- Amb ells ens trobem a Figueres i llavors ella, quan ens diu podeu marxar i ens prepara uns vehicles i vam passar cap allà. M- Per la Jonquera? Per tant, sortiu per la Jonquera i quan sortiu, sortiu homes i dones? S- Sí, però després els homes se separen, sí. I només deixen. Vam anar un grup que hi havia: dones, nens i invàlids i vells. Llavors anàvem al refugi, perquè els homes anaven als camps de concentració, que estaven molt pitjor. …
De l’estada al camp de Saint Cyprien en tenim referències per les cartes de Josep Vilalta a la seva esposa Maria Florensa, datades entre el 25 de febrer i el 31 de març de 1939.
A: Marquès, Salomó (ed.). Una veu de l’exili. Les cartes del mestre Josep Vilalta (febrer 1939·abril 1941). La guerrilla comunicacional, 2019
Sortida del camp de Saint Cyprien
Informe nº5. Informe del trabajo realizado por los profesionales de la enseñanza del campo de Saint Cyprien en la semana comprendida entre los dias 1 y 7 de mayo de 1939. Fons Josep Mir Fàbrech (Universitat de Girona)
Amb 44 anys, arriba a Nova York amb el vaixell “Normandia”. Havia sortit de Le Havre (France), el 7 de juny de 1939. A la llista d’embarcament consta com a mestre, que coneix el castellà i el francès. Va arribar a Nuevo Laredo (Tamaulipas, México) el 19 juny de 1939.
L’agost de 1948, amb 53 anys torna a Nova York amb el vaixell British Overseas Airways Corporation G Ahem. Hi va entrar amb passaport mexicà i la seva activitat és la de comercial. El 1949, Vladimir Kibaltchitch Rusakov li va fer un retrat que es conserva al Museu de l’Empordà, de Figueres.
A Mèxic, vivia a Cuernavaca on, junt amb altres catalans, van llogar un conjunt de bungalows, que anomenaven “La petita Catalunya”
Allà va portar a terme diferents activitats. Es va especialitzar en l’edició de llibres sobre ensenyament, va fundar quatre editorials i el 1983 encara en dirigia una, especialitzada en editar llibres tècnics i científics, per la qual la Cambra d’Editors de Mèxic li va concedir el premi “Juan Pablos”.
El 1974 es va inaugurar a Mèxic la Nova Llar Catalana, seu de l’Orfeó Català, una entitat social, musical i cultural creada el 1906 per catalans residents a Mèxic. Abelard Fàbrega hi va contribuir am 30.000 ptes. (A: Orfeó català, 49, juny 1973, pàg. 14)
Acabat el franquisme, Abelard i Joana vingueren algunes vegades a Catalunya. Gràcies a la premsa tenim coneixement d’aquests viatges (a finals del 1977, el 1980, el 1983 i el 1984) en els quals van aprofitar per visitar Igualada, Figueres, Llagostera i Cabanes, entre d’altres poblacions.
El 1982, va donar al Museu de l’Empordà una col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ell mateix, van viure a l’exili mexicà, i que va voler que es conservessin a Catalunya, per aquest motiu , durant les Fires de la Santa Creu de 1983, es van exposar, al mateix Museu , 50 quadres dels més de noranta que formen el llegat d’Abelard Fàbrega. Per aquest motiu, Ajuntament de Figueres, en un acord del 7 de setembre de 1982, va concedir al Sr. Fàbrega i a la seva esposa la “Fulla d’Argent de Figuera” per la seva fidelitat a la terra empordanesa. També van constituir una biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana que van cedir a la Biblioteca de Catalunya.
Programa oficial de les Fires i Festes de la Santa Creu, 30 d’abril de 1983. Al Museu de l’Empordà: Inauguració de l’exposició de pintures i dibuixos. Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mèrit concedida al Sr. Fàbrega, que serà recollida pel Sr. Cónsul de Méxic. A: Marcador : hoja informativa. 1983.
El seu arxiu personal que comprèn els anys 1944-1953 i ocupa 3,7 m. es troba inventariat totalment a Arxiu Nacional de Catalunya (pàg. 201)
Abelard Fàbrega, va morir el 16 de maig de 1991, als 96 anys d’edat, a Alvaro Obregón, Distrito Federal, Mexico (Acta de defunció)
Carrer dedicat a Abelard Fàbrega (Cabanes)
El Ple Municipal de l’Ajuntament de Cabanes, del 14 de març de 2019, va acordar dedicar-li el carrer que surt del carrer Canal, davant del nou dispensari municipal.
Proposta d’acord d’aprovació de la nova denominació de dos vies públiques amb els noms de: Plaça dels doctors Heras i Carrer d’Abelard Fàbrega.
Vist que amb data 16 de desembre de 2018 i 28 de febrer de 2019 foren formulades provisions d’alcaldia per tal de posar nom a la Plaça que hi ha davant el Local Social i el Dispensari municipal, així com al tram de carrer que hi ha davant del Dispensari. …
… Vist que aquest any tindrà lloc el 125è aniversari del mestre i editor Abelard Fàbrega nascut a Cabanes l’any 1894 i mort a Mèxic l’any 1991, també es vol retre homenatge a aquest Cabanenc posant el seu nom al carrer que desemboca davant el nou dispensari municipal; carrer d’Abelard Fàbrega ….
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Alguns articles escrits per Abelard Fàbrega:
A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia
Actos culturales de la Agrupación Normalista. Núm. 424
Inventari del Fons FP. Subsèrie Miquel Ferrer i Sanchis de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Fotografia de Miquel Ferrer amb les famílies de Francesc Úrsul i Abelard Fàbrega (Mèxic). Correspondència personal amb Abelard Fàbrega i Joana Just: [s.d.], 1965-1976-1983
Correspondència personal entre Carles Rahola Llorens i Abelard Fàbrega (1925-1926) Descripció: 11 cartes. A: SDGAP. Ajuntament de Girona
Essent estudiant de l’Escola Normal de Girona, Abelard Fàbrega publica un article sobre “La importancia de las bibliotecas” a la revista “Minerva : publicación mensual de literatura, ciencia y arte, órgano oficial de la Agrupación Normalista de Gerona”, 5 (agost, 1915).
… El curs 1915/1916, va ser president de la Agrupación Normalista….
… Cassià Costal, Silvestre Santaló i Abelard Fàbrega visitaren l’escola que a Rubí dirigia el mestre gironí Joan Bosch Cusí (Espolla 1866 – Barcelona 1939), Abelard Fàbrega n’escriví una crònica amb les impressions de la visita per a El Magisterio Gerundense …
Es refereix a l’escola de Josep Sagrera Corominas. Josep Sagrera (Palafrugell, 1881-1934), va estudiar medicina i dret a Barcelona i va obtenir el títol de mestre a Girona. Des de 1899 es va encarregar de la direcció de l’Acadèmia Palafrugellense. En aquests anys l’escola es va caracteritzar pel bon tracte als alumnes, l’estudi de les matemàtiques, el catalanisme i el laïcisme.
Hem tingut la satisfacció de saludar en aquesta Redacció al benvolgut amich y colaborador, don Abelard Fàbrega, professor del Colegi Corominas a Palafrugell. A: La Veu de l’Empordà, 21/9/1912
August Vidal i Roget va ser alumne de l’Escola Graduada de Llagostera en una època en què hi exercien els mestres Julià Cutiller i Abelard Fàbrega, brillants exponents de la nova escola catalana …
August Vidal. Biblioteca Julià Cutiller. Llagostera
Mentre era mestre de Llagostera va visitar Palafrugell
També han estat aquesta setmana a Palafrugell en Casia Costal, director de la Normal de Mestres de Girona, en Jesús, Sauch, catedráfic d’Història de la de Lleida i n’Abelard Fábregas, mestre nacional de Llagostera.
Hostes. Diumenge tinguérem el gust de saludar en aquesta vila [Palafrugell] a nostres benvolguts companys de causa, en Santiago Marill, regidor nacionalista de Sant Felíu de Guixols i n’Abelard Fábregas, president del Centre Catalanista de Llagostera.
… En el Concurs de Lectura i Escriptura catalanes de Sant Feliu de Guíxols hi apareixen molts d’aquests ingredients. L’acte tingué lloc del 3 de juliol de 1921 i aplegà nois i noies de la comarca de la Selva i del Baix Empordà. En total 204 infants de Sant Feliu de guíxols, La Bisbal, Palamós, Calonge, Llagostera, Caldes i Sils. Hi foren presents mestres i representans dels ajuntaments d’aquestes localitats… i Abelard Fàbrega (mestre de Llagostera); …
A: Ignasi Enric Jordà i Caballé (1886-1977) i les activitats de promoció de la llengua catalana els anys 20 i 30. El curset de Santa Coloma de Farners (1931) Autors: Narcís Figueras i Capd evila • Universitat Oberta de Catalunya/Centre d’Estudis Selvatans; Joaquim Puigdemont i Casamajó • Arxiu Comarcal de la Selva/Centre d’Estudis Selvatans. Quaderns de la Selva, 22 (2010), 99-144
El 1915, Abelard Fàbrega era soci de “La Protectora”, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana-APEC i l’any següent era el secretari de la Comissió Delegada de Girona
… El primer soci gironí que va tenir la Protectora … fou l’industrial i poeta Josep Tharrats. El 1915 hi ha el primer soci col·lectiu –el Centre Catalanista de Girona i sa Comarca– i ja hi ha quatre socis individuals més: Abelard Fàbrega, Joaquim Pla, Francesc Xiberta i Joaquim de Camps i Arboix …
V. Concurs Nacional d’Historia de Catalunya. Les tasques que la benemèrita Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i especialment la Comissió Delegada de la mateixa a Girona ….Llegí desprès el Secretari de la Comissió Delegada, nostre company estimadíssim l’Abelard Fàbrega, una senzilla i ben escrita memòria relatant la tasca d’ organització del Concurs….
La Bisbal … Dissapte de la setmana passada va tenir lloc la conferencia anunciada en l’Ateneu Pi i Margall a carreo de l’ il·lustrat ajudant de l’ escola nacional graduada N’ Abelard Fábrega… El Sr. Fábregas, amb páraula fácil i eloqüent desenrotllá el tema Federalisme i cultura….
Propaganda cultural … ha celebrat darrerament dos actes públics pro cultura, els quals han anat
a carrec dels distíngits professors N’Abelard Fábrega i En M. Tolosá Surroca…
Abelard Fàbrega organitza una visita a Girona amb els seus alumnes de Llagostera. Van visitar algunes escoles, la Normal, el Museu, l’església de Sant Pere i la Catedral. Van dinar a la Font del ferro, van jugar a la Devesa i encara van visitar la fundició del Sr. Alberch.
A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia: Año XV Número 630 – 1921 mayo 12
Nostre bon amic director de les escoles de l’Ateneu n’Abelard Fàbrega ha sortit cap a Suïssa pensionat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana per a complementar els seus estudis a l’«Institut Rousseau”
Al volt d’una festa … Parlem de l’excursió artística que acaba de fer el Chor infantil de les escoles de l’Ateneu … El Director de les Escoles de l’Ateneu, n’Abelard Fàbrega, parla breument als infants. D’una manera afectuosa, gairebé paternal, sense aquell encarcarament autoritari que recordem dels temps de la nostra infantesa, ell no els ordena: els aconsella i els recorda que són a casa d’altri i els diu com han de comportar-se….
Hem llegit, en un periòdic barceloní, que l’Abelard Fàbrega, el Director de classes de nostre Ateneu, ha guanyat en les oposicions celebrades a Barcelona, una plaça de mestre en els grups escolars de recent creació, assolint un dels primers llocs en renyida competència … Igualada té amb el Sr. Abelard Fàbrega un deute, el de testimoniar-li pregonament l’agraïment que sent per l’obra que ha realitzat, en nostra ciutat, per el valor pedagògic que ha sabut donar a l’ensenyança de l’Ateneu …
EI senyor Abelard Fàbrega, qui durant set anys ha sigut director de les Escoles de l’Ateneu, ha deixat Igualada. Actualment viu a Barcelona desempenyant el càrrec de pro-fessor en un dels Grups Escolars oberts recentment per aquell Ajuntament i el de secretari del Seminari de Pedagogia de la Universitat. EI senyor Fàbrega i la seva muller, la senyora Maria Costal, deixen un excel·lent record. Els desitgem una feliç estada a la ciutat comtal. En el próxim número publicarem un treball dedicat a l’estudi de la personalitat pedagògica del senyor Fàbrega. [No s’ha trobat aquesta publicació]
… L’època daurada d’aquestes escoles (es refereix a les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera) pertany als anys vint, especialment els que comprèn la dictadura de Primo de Rivera. La presidència de l’Ateneu, segons les meves informacions, tenia un acord amb l’Escola Normal de Girona perquè fornís de mestres a les escoles de l’entitat, d’on prové la circumstància que pràcticament tots els professors d’aquest temps foren precisament gironins. Però el fet que més sobresurt de l’època indicada és que es responsabilitzà com a director de les repetidament al·ludides escoles l’aleshores jove pedagog Abelard Fàbrega, també gironí i procedent de l’Escola Normal que ja he citat. Fàbrega era imaginatiu i tenia una gran capacitat d’organització i de bon govern i un efervescent poder d’invenció i d’iniciativa. Conduí molt bé les escoles, fins que, devers 1931, féu oposicions a Barcelona i guanyà una plaça de les escoles oficials de la ciutat. Per acabar aquest paràgrf, per a mi entranyable recordaré un fet que delata l’esperit de catalanitat i el tremp de Fàbrega, que consisteix a indicar que, durant la dictadura de Primo, aquest general decretà, el 1925, la prohibició absoluta de l’ensenyament en català, i a afegir que Fàbrega se les enginyà perquè el decret a penes afectés les seves escoles, que prosseguiren amb l’ensenyament en la nostra llengua, tot implantant unes lliçons en castellà simplement complementàries. Però, sobretot,allà que és més revelador d’aquella personalitat va ésser la lliçó que un dia va fer als alumnes de grau superior: dibuixà a la pissarra de l’aula, amb els colors corresponents, un gran escut de Suïssa i comentà als seus oients que aquell escut corresponia a una nació petita però que tenia quatre llengües o idiomes oficials tots ells protegits per la llei, respectats i en plena usança pels ciutadants. Abelard Fàbrega era socialista, però mai se’n confessà obertament a les escoles ni a l’entitat, perquè l’Ateneu era apolític i els seus estatuts prohibien parlar de tota ideologia política i religiosa en el recinte d’aquella societat sociocultural. Exercí càrrecs de responsabilitat durant la Guerra Civil, acabada la qual s’exilià a Mèxic, on morí fa uns anys …
A: Romeu i Figueras, Josep. Quadern de memòries. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2003 (Biblioteca Serra d’Or ; 305)
… Durant aquests anys i fins al 1931, al capdavant de les escoles i en qualitat de director, hi trobem el pedagog gironí Abelard Fàbrega … Abelard Fàbrega, de tan bon record, havia fundat l’Associació d’Estudiants amb èxit de components i d’activitats, i en un moment determinat es va proposar fer una biblioteca per a l’escola …
… En el senyor Fàbrega hi ha una intel·ligència clara, àvida, un temperament vigorós, una voluntat incansable; un esperit atent y obert a les inquietuds renovadores del món pedogògic al servei d’una vocació de mestre … … el senyor Fàbrega realitzà l’obra que l’Ateneu un dia va confiar-li i que ha resultat ser, simplement, l’obra ben feta, molt ben concebuda i feliçment realitzada amb l’esforç perseverant de cada dia … … Ell creà l’Associació d’Estudiants -de la que n’és un bella branca la Secció Femenina- avui puixant y d’activitats múltiples, aplecs de joventut dels quals tant hom pot esperar …
… Continuar l’obra cultural iniciada per l’ínquiet pedagog Abelard Fàbrega, és el millor homenatge que podem ofrenar a l ‘home que tant estima a la joventut , al cavaller liberal , ambaixador a la nostra ciutat de la cultura sincera, noble i humana, que ha deixat les seves petjades entre nosaltres, les quals procurarem seguir i ampliar, malgrat les crítiques despítaides de tots els fariseus hipòcrites i pedants de la localitat.
… Costal dinamitza la Normal, la transforma en un organisme viu. El curs 1917-18 s’hi estableix la càtedra de català. Les conferencies, visites d’estudis … , son abundants. A poc a poc, van sortint unes fornades de mestres que seran el motor de la renovació pedagògica: Sixte Vila, Abelard Fàbrega, Josep Mallart, Pere Rosselló …
Míting dels mestres laics. Organitzat per l’Agrupació dels Mestres Laics Històrics de Catalunya, tindrà lloc… un míting en el local de la Unió Socialista de Catalunya … on hi parlaran … i Abelard Fàbregas. En aquest acte, que serà celebrat en defensa del sistema pedagògic de la vella guàrdia dels nostres laics que ha reconegut la República en la seva Carta Constitucional …
… Influït per Abelard Fàbrega, als 14 anys marxa a Girona per cursar els estudis de Magisteri a l’Escola Normal, dirigida aleshores per Cassià Costal. …
A: August Vidal. Biblioteca Julià Cutiller, de Llagostera
… Vaig sol·licitar un trasllat a l’Abelard Fàbrega, que aleshores era el secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament i que fou, anteriorment, director de l’Ateneu igualadí. Era casat amb la igualadina Joana Just. L’atzar ens va fer retrobar anys després a l’exili mexicà, on ell va morir …
… Pedro Rosselló se inscribe en el movimiento de renovación pedagógica que en Gerona … está constituïdo per una larga lista de ilustres pedagogos – Abelardo Fábrega, Angel Frigola, José Mallart … y otros …. A: Valls Montserrat, Ramona. En el centenario del nacimiento de Pedro Rosselló y Blanch (1897-1970)
… Em refereixo, en primer lloc, a l’Abelard Fàbrega, format en la pedagogia ginebrina, gendre del mestre de mestres, Cassià Costal, director de l’Escola Normal de Girona [sic: Cassià era germà d’Àngel, el sogre d’Abelard], gràcies a la qual cosa sempre tinguérem aqui a educadors deixebles seus gironins. (Penso en Narcís Coma, Joan Batlle, i sobre tot. Narcís Busquets, del qual tantes influències vaig rebre i que no es podran pagar mai amb soles paraules) … Amb la influència directora d’Abelard Fàbrega es muntà a l’Ateneu una Associació d’Estudiants...
La pedagogía durante los años republicanos … y, finalmente, un curso de Metodología y organización escolar, con la presencia de maestros renovadores con gran experiencia com Abelardo Fábrega, Alexandre i Dalí Artur Martorell …
Els concursos escolars. Els concursos de lectura i escriptura, els quals porten sovint l’afegitó “història de Catalunya”, s’iniciaren el 1902 amb el que organitzà la Lliga Regionalista de la Barceloneta … Als concursos de lectura i escriptura, s’hi manifesta la senzillesa del missatge patriòtic: conèixer la llengua i generar una adhesió patriòtica. A més, el concurs escolar era una tarja de presentació d’un grup local en favor de l’escola catalana: per això esdevenia un acte de propaganda. Així mateix, era una oportunitat per al mestre i per a tota la comunitat educativa local per declarar-se en favor de l’aprenentatge del català i de la cultura catalana, com també era una forma de recollir suports entre personalitats i grups locals, un acte patriòtic que, de passada, apropava la Protectora a la ciutadania….
… Destaca, però, el que organitzà Abelard Fàbrega, que és el primer i únic d’àmbit comarcal dels que hem trobat fins al 1939: el de la comarca selvatana.
Fàbrega té un interès especial per aplegar tots els sectors: per això recull Antoni Sansalvador, diputat de la Lliga i membre de la Protectora, el diputat republicà Salvador Albert i el clergue gironí Josep Pou, a més dels professors de les Normals. Tot i que intenta que s’hi afegeixi el Centre de la Fraternitat Republicana de Llagostera, a la fi té el suport del Centre Regionalista, del Casino i del Sindicat Agrícola, a més d’un nombre inusual d’ajuntaments de poblacions de dimensions mitjanes: Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella i Llagostera. BAPEC, 8 (XI-1920) i 6 (VI-1920)
A: Els concursos escolars. A: Duran, Lluís. Arrelament i expansió de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1914.1923). Afers. Fulls de recerca i pensament, 42-43 (2002) Pàg. 537-559
En février 1939, bien que la guerre ne s’achève pas en Catalogne, l’essentiel de l’exode républicain passe par la frontière pyrénéenne … Canal, Jordi. Les exils catalans en France. Presses Paris Sorbonne, 2005
… Cassià Costal es manifestà sempre molt preocupat per l’educació i formació dels obrers. Poden ser-ne mostres significatives l’article “Educación Obrera” (a “El Autonomista”, 20 de juny de 1925) o el projecte que elaborà d’una Escola de preparació professional. En tot cas, la seva sensibilitat social el portà (potser també per influència del seu nebot Abelard Fàbrega) a militar explícitament a la Unió Socialista de Catalunya …
Pedagog, socialista i comunista (Cabanes d’Empordà, l’Alt Empordà, 1894-Mèxic 1991). Estudià magisteri a la Normal
Justícia Social, 28/9/1935
de Girona i entre 1931 i 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Militant de la Unió Socialista de Catalunya, el 15 de setembre de 1935 fou nomenat pel Consell directiu del partit membre del comitè executiu de la USC, amb el càrrec de comptador. En constituir-se el PSUC, el juliol de 1936, iniciada ja la guerra civil, presidí la comissió de Cultura adjunta al comitè executiu. S’exilià el 1939 i fou enviat a Mèxic pel Comitè central del PSUC nomenat a París el març de 1939, juntament amb Ramon Fabregat i Ferràndiz, amb la missió de coordinar els militants del PSUC allà exiliats. Abandonà el partit el mateix any 1939 en desacord amb el pacte germanosoviètic. Després de treballar durant uns anys com a agent comercial a Mèxic, es va dedicar al negoci editorial i el 1964 va fundar i dirigir les Publicaciones Culturales, dedicades a publicar llibres de text per a l’ensenyament preparatori i universitari. Fou guardonat amb el premi Juan Pablos pel mèrit editorial. A la seva mort, cedí els seus papers i llibres a l’arxiu Nacional de Catalunya. Bibliografia: Murià, José M (coord.). Diccionario de los catalanes de México. Mèxic, 1996
… Mutilación cultural… El desenlace de la Guerra Civil arrancó de España a un nutrido colectivo de intelectuales, probablemente los más destacados y prestigiosos: catedráticos, escritores, historiadores, artistas, científicos, juristas, periodistas, directores de cine, ingenieros, militares … … La relación de intelectuales destacados en las más diversas disciplinas puede hacerse interminable…. Entre los docentes y pedagogos se encontraban Juan Corominas, lingüista catalán …. Abelardo Fábrega …
… El grupo más importante, el encabezado por Lombardía, se autodenominó Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en el Exilio. Inicialmente fijó su domicilio en la sede de la ugt, sita en la calle Madero, publicó un Boletín de Información, cuyo primer número vio la luz en diciembre de 1940.21 Entre sus militantes más destacados estaban, además de los miembros de la comisión ejecutiva, Luis Soto, Ismael García Lombardía,
Abelard Fábregas, …
… Un mes i mig més tard es va produir la més important reorganització del comitè executiu d’ençà de 1932: Jaume Comas assumí la presidencia amb caracter interí -després d’haver estat ratificada a Comorera, que continuava empresonat, la presidencia en propietat-, i Folch i Capdevila fou desplaçat de la secretaria general i del comité executiu mateix. El comite va quedar constituit de la manera següent: Comas, president; Martínez Cuenca, vice-president; Granier-Barrera, secretari general; Fronjosa, secretari d’actes; Serra Pamies, vice-secretari d’actes; Ramon Palomas, tresorer, i Abelard Fabregas, comptador… … Llurs successors, Abelard Fàbregas i Serra Pàmies, estaven destinats a tenir un paper important en la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya, de la direcció del qual van formar part des del moment de la constitució el juliol de 1936 … …. Les comissions que més tard es van formar per constituir els equips centrals de cada secretaria … foren encapçalades… en una gran majoria, per antics militants de la Unió: … Abelard Fàbregas la de cultura …
… Que ja no us recordeu d’aquella cèlebre visita pastoral del Bisbe,, amb l’objecte d’imposar violentament la religió catòlica obligatòria a tots els alumnes que assistien a les escoles de l’estimat Ateneu? I les contínues amenaces que rebé el digne director Abelard Fàbrega, que tantes vegades li heu intentat bescantar per les cantonades, no les vàreu saber explicar al troglodita Josep Pla …
Actes celebrats en la diada commemorativa del 19 de Juliol … Després s’inaugurà una Exposició de fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i acte seguit, l’ex-Director de les Escoles de l’Ateneu, company Abelard Fàbrega, dissertà sobre “Els problemes de la guerra i la Infància”, en la que exposà la necessitat de vetllar per als infants tant en el sentit humanitari com en l’espiritual i esportiu. El conferenciant fou molt aplaudit, i els consells donats per ell són Ja en els camins de la realització….
… La nòmina de gironins a Mèxic és molt més llarga i variada quant a extracció social i diversitat cultural. Per sectors d’activitat cal destacar l’elevada presència de mestres. Entre aquests cal destacar …. i Abelard Fàbregas i Esteba (Cabanes 1894-Mèxic 1991) que un cop instal·lat a Mèxic es dedica a l’edició de llibres escolars, una activitat que compagina amb la creació d’una valuosa col·lecció de pintures que cedirà al Museu de l’Empordà de Figueres. …
A: Domènech, Gemma ; Ribera, Carles. El país amic: de les comarques de Girona a l’altiplà mexicà. Revista de Girona, 315, jul-agost, 2019; pàg. 80-83
… La reconstrucción y las actividades del sindicato … Al finalizar la guerra civil española, los cuadros y dirigentes más significativos del sindicato pasaron a México … El grupo más importante, el encabezado por Lombardía, se autodenominó Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en el Exilio. Inicialmente fijó su domicilio en la sede de la UGT, sita en la calle Madero, publicó un Boletín de Información, cuyo primer número vio la luz en diciembre de 1940.21 Entre sus militantes más destacados estaban, además de los miembros de la comisión ejecutiva, … , Abelard Fábregas, …. [També conté informació del Colegio Madrid]
… Los señores Abelardo Fábregas y Carlos Noriega, a mediados de 1963, en su calidad (entonces) de presidente y tesorero de la Sección de Editores de Libros de la Cámara de la Industria de la Transformación de México, celebraron un convenio entre dicha sección de Editores de Libros y la agencia oficial que en México tiene establecida la Alianza para el Progreso, con la finalidad de organizar anualmente una feria del libro y de la industria editorial que a semejanza de otras exposiciones análogas, como la de Frankfurt, Londres, Tokio, etcétera, tuviera como propósito fundamental el exponer al conocimiento público, y principalmente al de todos los interesados en el orden de la cultura, los indudables progresos alcanzados por la industria editorial de todo el Continente, desde el Canadá hasta la Patagonia…
A: Rodríguez Díaz, Fernando. El mundo del libro en México. México : Diana, 1992, pàg. 210-221 (Bloc Librero de viejo, 2 de desembre de 2009)
… Uno de los nombres más conocidos en el mundo del libro mexicano es el de Pere Reverté, quien fundó la editorial que lleva su nombre y, junto con el pedagogo Abelard Fábrega Esteva, echó a andar las Publicaciones Culturales, en 1964 … … Abelard Fábrega puso un negocio de papelería denominado La Protectora, en el centro histórico del Distrito Federal …
Abelardo Fábrega Esteba (1982) Nació en Cabanes, Girona, España, en 1894 y murió en la ciudad de México en 1991. Estudió derecho [atenció a l’errada] en la Escuela Normal de Girona y de 1931 a 1933 asumió el cargo de secretario del seminario de pedagogía de la Universidad de Barcelona. Al terminar la Guerra Civil en España, se exilió en México en 1939. En 1964 fundó junto a Pere Reverté, la Editorial Reverté y Publicaciones Culturales. El Instituto de Estudios Catalanes ofrece anualmente una beca para la investigación lingüística que lleva su nombre.
El 1982 Abelard va rebre el Premio Nacional Juan Pablos al Mérito Editorial.
… El Premio Nacional Juan Pablos al Mérito Editorial es un reconocimiento profesional que otorga anualmente la Cámara Nacional de la Industria Editorial Mexicana, desde 1978, a una persona física que se haya dedicado, a lo largo de su vida, a la difusión de la cultura, a través del libro o de las publicaciones periódicas, en funciones de dirección, planeación y organización de una empresa editorial. Lleva el nombre del primer impresor americano del que se tiene registro: Juan Pablos o Giovanni Paoli, activo en la Ciudad de Méxicoentre 1539 y 1561… Vegeu també el Premio Juan Pablos honra la trayectoria editorial
… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012
…. Aquests fons van ser donats al museu el 1982 per Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic, 1991). A: Ara, 18/12/2012
Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983
… L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert …
Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.
… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983
… la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983
… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació… A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15
… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983
Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983
Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.
… Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.
Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Vegeu també: Seguranyes Bolaños, Mariona. Abelard Fàbrega Esteve. Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya RCCAAC
A més del llegat d’art, Abelard i la seva esposa van donar lots de llibres a la Biblioteca de Catalunya (obres de l’art i la cultura mexicana en general), a la biblioteca de l’Ateneu Igualadí (113 llibres d’art i 76 volums de la col.lecció Bernat Metge) i a la biblioteca Julià Cutiller de Llagostera.
El seu arxiu personal que ocupa 3,7 m. linials, es troba inventariat totalment a Arxiu Nacional de Catalunya (pàg. 173) amb el nom Col·lecció bibliogràfica d’Abelard Fàbrega i Esteve (1944-1953), núm. 41
13.1.8. Llistat de donants, 1983-1986 (c. 1171).- 1984-1986 Fàbrega i Esteva, Abelard. Col·lectiu de donants, residents a Mèxic, que ofereix un llistat d’obres de l’art i la cultura mexicana en general. (El dossier inclou un llistat dels donants i de les obres) (c. 1175/8). A: Fons Biblioteca de Catalunya, 19 d’abril 2010
Abelard Fàbrega, impulsor de l’esport
Amb el nom de «Agrupación Estudiantil Deportiva» acaven de constituir els alumnes de la «Academia Palafrugellense» una agrupació, quin objecte i fí no es altre qu’el deserrotllo de la cultura física… Per unanimitat, el’legiren president honorari al Sr. Director del col·legi don Josep Sagrera i Corominas; President efectiu, D. Abelard Fábrega … A: Baix-Empordà, 25/05/1913
… Entre 1915 i 1920, Abelard Fàbregas va fundar la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir al poble… A: UE Llagostera
… Así pues en un periodo de tiempo indeterminado entre 1915 y 1920 surge la Unió Sport Club Llagostera, una entidad precursora que bajo el auspicio de Abelard Fábregas se convertirá en la detonante del fútbol local, pero del cual se desconocen sus vidas y milagros… A: La futbolteca. Llagostera
El futbol. Des del seus inicis en els ultims anys de la primera dècada del passat segle XX per iniciativa del mestre progressista Abelard Fàbrega … Abelard Fàbrega sembla ser el primer impulsor del que avui en diríem esport escolar… A: Crònica publicació de l’arxiu municipal de Llagostera, 21 (2001) pàg. 5-6
Ex Libris
Al catàleg d’Ex Libris amb el núm. 6158, es descriu l’ex libris d’Abelard Fàbrega (Reial Acadèmia de Bones Lletres): [per] P[ompeu] A[udivert] [monogr]. 120×95.X2. Figura femenina, genoll en terra i braços que es transformen en arbre; llibre obert, veler, església i cases. RABL-PP (Audivert,1).
L’Ex-Libris va ser subhastat, el dia 7 d’octubre de 2015, per la casa VerBo. Subastas de Arte, d’Argentina. Descripció de la subhasta: Pompeyo Audivert (1900 – 1977) “Ex-libris Abelard Fabrega” (1947) – Preu de sortida: $arg.3000 – Disciplina: Gravat – Tècnica: Xilografia – Mida: 12x10cm. Data de la subhasta: (07/10/2015) – Data de creació: (1947) – Lot: 004
El gravador i pintor catalanoargentí Pompeu Audivert Mir (L’Estartit, 1900-Buenos Aires, 1977), entre 1942 i 1951 va viure a Mèxic, on es va relacionar amb l’Abelard Fàbrega a través de la seva tasca editorial i cultural. Vegeu:
– Audivert, Marcel·li. Pompeu Audivert. Un torroellenc de l’Estartit internacionalment famós. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí (1980)
– Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008) … L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra –olis, pintures i gravats– d’artistes catalans exiliats a Mèxic, amb els quals mantenien relació per la seva tasca editorial i cultural en aquell país. Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert, …
Borsa d’estudis Abelard Fàbrega
Instituïda l’any 1995, per Joana Just, aquesta borsa d’estudi s’ofereix als socis de les societats filials de l’Institut per a un treball de recerca sobre un tema dels que hi són conreats. La present convocatòria correspon a les societats filials de la Secció de Ciències Biològiques (Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, Institució Catalana d’Estudis Agraris, Institució Catalana d’Història Natural, Societat Catalana de Biologia, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica).
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
“Borsa d’Estudi Abelard Fàbrega” Organisme atorgant: Institut d’Estudis Catalans. Destinada a finançar, durant un any, la recerca titulada “La moneda catalana del segle XVI” Data de concessió: 31 de març de 1998. Currículum vitae de Xavier Sanahuja Anguer
Xavier Rull i Muruzàbal … Ha rebut … la borsa d’estudi Abelard Fàbrega 2006, de l’Institut d’Estudis Catalans, per a la realització del treball La perifrasació verbal en català, dirigit per Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València) …. Viquipèdia
A partir del 2015 (LXXXIV Cartell de premis i de borses d’estudi) la borsa no es va adjudicar o va restar deserta i al Cartell LXXXVII del 2018 ja no hi consta la convocatòria. Convocatòria del 2015.
TÍTOL DEL PROJECTE: Impacte dels processos d’aculturació i de les pràctiques educatives en la construcció de la identitat cultural dels joves d’origen immigrant en el sistema educatiu català.
ENTITAT FINANÇADORA: Institut d’Estudis Catalans (IEC).
DURADA: Des de maig de 2017 fins a maig de 2018.
INVESTIGADORA PRINCIPAL: Cristina Petreñas Caballero.
ALTRES INVESTIGADORS: Ángel Huguet Canalís, Judit Janés Carulla, Cecilio Lapresta Rey i Clara Sansó Galiay.
FINANÇAMENT: 3.000 €.
PROJECTE INVEST. Nº REF. Borsa d’estudi “Abelard Fàbrega”. LXXXVI Cartell de premis i borses d’estudi (convocatòria dels Premis Sant Jordi 2017).
Maria Assumpció Costal i Gispert (Crespià, 1899-Sant Feliu de Guíxols, 1991)
Mestra de grau elemental de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo (1867-1938) i d’Anna Gispert i Soler.
… Parlem de l’excursió artística que acaba de fer el Chor infantil de les escoles de l’Ateneu…. Pel camí anotem entre altres, els amics de la Junta de l’Ateneu … els mestres i professores de les Escoles de l’Ateneu n’Abelard Fàbrega … Maria Costal …
… Examinant els treballs de les nenes dels graus escolars pot apreciar-se aquella harmonia pedagògica que deu haver-hi en tots els centres d’ensenyança i des dels problemes més elementals fins a les complicades operacions dels principis d’AIgebra; des de la simple escriptura al dictat fins a l’ampliació i redacció de conceptes; en fi, tots aquells detalls que posen de relleu la tasca del mestre i l’aprofitament dels deixebles, allí hi era per orgull noble de les zeloses professores Maria Costal, Montserrat Salafrancà i Matilde Ubach….
El 19 de desembre de 1923, es va casar a Espolla amb Abelard Fàbrega. Durant uns anys va viure a Igualada, junt amb Abelard i la seva mare i quan, el 1931, Fàbrega guanyà les oposicions, tots es desplacen a Barcelona. Durant la República o en algun moment de la Guerra Civil, Abelard i Assumpció es van separar o bé ella no el va voler seguir a l’exili.
No tenim referències del que va ser la seva vida després del 1939. El 7 de febrer de 1949, la seva germana Carme va enviar una carta (datada a Sant Feliu de Guíxols) al Jutge de Pau de Cabanes demanant que li enviessin el certificat de naixement de Abelardo Fabrega Esteva, hijo de Maria y Salvador, ocurrido entre el 1892 al 1896 …
A l’article “En record de Joan Soler, “Conet” (1918-2013)” aparegut a la revista Àncora : setmanari de la Costa Brava. Núm. 3304, 29/8/2013 hi podem llegir: … Amb la veïna del carrer Notaria, la Maria Costal –també amiga nostra– sostenia unes animades i polèmiques converses contra la religió, que la Maria aguantava pacientment i la reafirmaven en la seva fe i en les seves pràctiques catòliques. Ja coneixíeu el temperament d’en Joan. La seva manera de parlar podia arribar a ser explosiva, però no es corresponia amb la bondat del seu cor… Aquesta nota ens pot fer pensar que un dels motius de la separació de la parella podria ser la incompatibilitat entre el sentiment catòlic de la Maria i la militància comunista de l’Abelard.
El Punt, 30/3/1991
El 28 de març de 1991, Assumpció Costal va morir a Sant Feliu de Guíxols, a la casa de la seva mare, on vivia amb la seva germana Carme, que era soltera i va morir també a Sant Feliu, el 15 d’agost de 2005, als 99 anys d’edat.
Aquest estiu, per la Mare de Déu d’agost, va morir a la seva casa del carrer de la Notaria la nostra amiga Carme Costal i Gispert, pocs mesos abans de complir els cent anys … Era una dona senzilla, pietosa i culta. I el seu cognom Costal l’honorava. Era neboda de l’insigne pedagog Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Peralada 1876-Barcelona 1937), que va ser enterrat a Sant Feliu de Guíxols, junt amb la seva esposa, Carme Soler i Bruguera, i el seu únic fill, Josep. Vegeu: Jiménez, Àngel. Carrer del pedagog Cassià Costal i Marinel·lo. L’Arjau. L’Arjau. Informatiu de l’arxiu, 52, nov. 2005
Un altre germà d’Assumpció, fou Joan, qui va acabar els estudis de magisteri el 1921 i va morir un mes més tard.
Joana Just. Colegio Madrid (1941-1954)
Joana Just Montané (Igualada, 1909-Mèxic, 2005)
Filla de Francesc Just Vilaró i d’Aurèlia Muntaner Palau
… Juana Just, hija de un curtidor y una obrera de Igualada, también hizo la escuela primaria en una escuela obrera, de la que sus padres eran socios… … Sus padres, preocupados por su formación, la impulsan a estudiar música en el conservatorio, y a proseguir los estudios … …
… Nacida en Igualada. Barcelona, el 1910. Estudió magisterio superior. Llega a México en 1939, se casa esa mismo año con otro exiliado, no tienen hijos. Maestra en el Colegio Madrid, también trabaja en la costura y en un negocio propio de papelería.
Es troba a Barcelona, examinant-se en la carrera del Magisteri, la gentil igualadina Joana Just. A: Gaseta comarcal, 26/6/1930
La bella senyoreta Joana Just, ha acabat els seus exàmens a l’Escola Normal de Mestres de Barcelona, havent obtingut un èxit més que falaguer, pel qual motiu ens plau adreçar-li, ben coralment, la nostra felicitació. A: Gaseta comarcal, 30/9/1930
Militant d’Esquerra Republicana, durant la Guerra Civil va treballar a Cunit en una mena de “colònies” organitzades per allunyar els nens dels bombardeigs de Barcelona.
En un document del 1939, se la situa a París
Paris, 18 de març de 1939. Sra. M. Baldó de Torres, Toulouse. Benvolguda amiga, En la impossibilitat de continuar en la banlieu parisenca, malgrat tenir uns parents pròxims, per oposar-s’hi les normes generals de la Prefectura, la senyoreta Joana Just, mestressa de la Generalitat, a la qual, segurament vostè coneix, es trasllada a Toulouse amb la nostra autorització i encomanada a la protecció del Comitè d’Ajut Tolosenc. Li prego doncs, vulgui rebre-la i orientar-la. Amb els millors records pel seu marit, rebi una afectuosa encaixada del seu amic. Antoni M. Sbert. A: Puigarnau Torelló, Xavier. Economia i cultura en el primer exili França (1939-1940) Les finances de la Generalitat de Catalunya i les residències de Montpeller i Tolosa. Tesi doctoral UPF, 2014
De Toulouse va passar a Perpinyà on vivia abans d’embarcar cap a Mèxic.
El maig de 1939, el seu nom apareix a les llistes de refugiats proposats per Jaume Aiguader i Eduar Ragasol al SERE per emigrar a Mèxic en l’expedició del Ypanema (25/5/1939-30/6/1939) [ANC1-511-T-375] i el 12 de juny ja va embarcar en aquest vaixell, des del port de Pauillac prop de Bordeus (França). Va arribar a Veracruz (Mèxic) el 7 de juliol de 1939 acompanyada de quasi 1000 refugiats de la Guerra Civil. (Font: Fundación Pablo Iglesias i PARES)
Havia nascut el 1909, per tant havia de tenir 30 anys, no 20 …
Al cap de cop d’arribar a Mèxic es va casar amb l’Abelard Fàbrega. Vivien a Cuernavaca on, junt amb altres catalans, van llogar un conjunt de bungalous, que anomenaven “La petita Catalunya”.
Preocupada per la situació dels nens exiliats va escriure l’article: “Els nens infants i llur llengua materna“, editat a Mèxic per la publicació La Revista dels catalans d’Amèrica, 1 (Talleres gráficos de la nación, octubre, 1939), pàg. 43
De bon principi és palesa la preocupació per la llengua que parlaran els fills dels emigrats. Amb motiu de la creació, a Mèxic el 1939, d’un Comité Técnico de Ayuda a los Españoles, la mestra Joana Just, muller d’Abelard Fàbrega, dirigent del Sindicat de Mestres de Catalunya, demana que hom tingui en compte de cara a les institucions que se’n derivin, el «fet diferencial», més que més quan la llengua era perseguida a Catalunya. Manent, Albert. La literatura catalana a l’exili. A: Panorama crític de la literatura catalana. VI. Segle XX. De la postguerra a l’actualitat. Vicenç Vives, 2009, pàg. 67
Entre 1941 i 1954 va ser la directora de secció de preescolar d’aquesta escola, fundada a Ciutat de Mèxic el 21 de juny de 1941 amb fons del Govern de la República Espanyola a l’exili. També va treballar a l’escola “Secundaria número 4” i va dirigir “La Nueva escuela” una escola basada en el sistema Waldorf.
… 9a. Nombrar maestras con la retribución mensual de 250 pesos y a reserva de que legalicen el derecho al ejercicio de la profesión con arreglo a las disposiciones gubernativas vigentes, a doña Alicia Díaz de Junguitu, doña Teresa Villasetrú, doña Antonia Simón, doña Juana Just Montaner y doña Pilar Valles Cuesta … A: Junta de Auxilio a los republicanos españoles (JARE) Libros de actas (1939‐42) Libros III y IV. Acta nº 164. Reunión del día 12 de enero de 1942.
… Suerte bien distinta ha merecido el prestigioso Colegio Madrid que nacía para satisfacer las necesidades de escolarización que dejaba el fracasado Instituto Hispano-Méxicano Ruiz de Alarcón. El Madrid comenzó las clases en junio de 1941 con 440 alumnos, todos ellos hijos de españoles. Fue nombrado director del centro Jesús Revaque. En esta primera etapa el claustro estaba compuesto por Santiago Hernández Ruiz, Ángeles Gómez, Baudilio Riesco, Ricardo Fernández, Agustín Salas, José Albert, Jesús Bernández, José Gil, Ramón Fontanet, José Acero, Narciso Costa, María Leal, Goldfrey Gladston, Helena Martínez, Alicia Díez, Antonia Simón, Juana Just, Teresa Vilasetrú, Pilar Vallés, María Monte, Carmen Orozco, Valentina Rivero, Marcelina Mestre, Carmen Álvarez Coque, Florence Scalir y Rafaela Camoin. Durante los primeros años de funcionamiento en el Colegio Madrid podía cursarse la enseñanza primaria y el jardín de infancia. Se recogieron en este centro dos grandes influencias que en España fueron largamente silenciadas: la institucionista y las aportaciones de la Escuela Nueva que se traducirían en la práctica en excursiones, enseñanza al aire libre, clases especiales de carpintería, encuadernación, labores femeninas, agricultura, etc.). … A: Unizar. Autor: Víctor Manuel Juan Borroy
Més endavant va deixar l’ensenyament per ajudar el seu marit a la papereria.
Ja vídua, el 1994 va fer donació de 189 llibres a la biblioteca de l’Ateneu d’Igualada.
… El donatiu de 189 llibres procedeix de Mèxic, des d’on l’envia la igualadina Joana Just, en nom del seu difunt espòs, Abelard Fàbrega i Esteba el qual fou director de les escoles de l’Ateneu en el període de 1922-1931, a més d’iniciador i propulsor de l’Associació d’Estudiants i especialment ànima de la biblioteca d’aquesta secció. el donatiu el formen 113 llibres d’art i 76 volums de la col.lecció Bernat Metge, … A: Diari d’Igualada, 19/1/1994
Joana, va morir a Mèxic, als 94 anys, el 19 de gener de 2005. (Acta de defunció)
Tornafoch, Xavier. Estrella Cortichs, una mestra de Gironella. L’Erol, 33. (Estrella Cortichs i el seu marit van arribar a Mèxic l’octubre de 1940, després de passar una temporada a França i Santo Domingo. Durant un temps, per ajudar-se econòmicament, van compartir habitatge amb Abelard i Joana)
Entrevista:
Entrevista amb la Mercè Bosch 28/VI/93. Transcrita per Jordi Planella el febrer de 1994. “Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya (Universitat de Girona)”. [Transcripció]. (Mercè Bosch coneixia Joana Just. De Mèxic van passar a Estats Units on el seu marit era funcionari de les Nacions Unides. A la dècada dels 50 retornà a Mèxic i el 1976 va venir a Catalunya per reincorpar-se a l’ensenyament fins a la seva jubilació el 1982)
Dedicatòria:
Als excelents amics, Abelard Fàbrega i esposa, Joana. A: Solà, Maria. Ritme evolutiu històric (entorn d e l’educació nova). Revista Orfeó català, segona època, 18, Mèxic, 1989, pàg. 22, 23 i 32. El 1939 Maria Solà de Sellarès es va exiliar a França. Més tard va anar a El Salvador i Guatemala i finalment a Mèxic (1955) on es va implicar amb el moviment de les escola Waldorf i on degué establir contacte amb la Joana Just i l’Abelard Fàbrega. Maria va morir a mèxic el 1998..
Maria Esteve Matlleria (Figueres, 1863-?) En els documents consultats s’ha trobat el cognom escrit en tres formes diferents: Esteva, Esteve i Esteba. Davant del dubte i no havent pogut trobar cap familiar es va optar per normalitzar el cognom amb la forma “Esteve”. Des del febrer de 2020 sabem que els descendents de dos dels germans de la Maria mantenen la forma “Esteba”
Filla de Joaquim Esteve Saurí, de Medinyà i d’Anna Matlleria Regincós, de Figueres.
Maria va néixer a Figueres el 1863 i l’agost de 1888 es va casar amb Salvador Fàbrega Bosch, ferrer, natural de Sant Mori i veí de Figueres. És molt probable que en Salvador fos un treballador del taller del pare de la Maria o bé es coneguéssin per compartir ofici.
Salvador i Maria van tenir dos fills: Teodor (Figueres, 1891-Barcelona, 1963) i Abelard (Cabanes, 1894-Mèxic, 1911).
Maria va ser mestra de Cabanes des del 1893 fins el 1916.
El 1886 va aprovar les oposicions. El 1890 estava com a auxiliar en una escola pública de Figueres i el 1893 va ser nomenada, en virtud de trasllat i fora de concurs, mestra en propietat de l’escola de Cabanes. El 1913, aconsegueix la novena categoria i passa de cobrar 625 ptes a cobrar-ne 1000. El 1916, Maria Esteva, va ser traslladada per petició pròpia al poble del Far, i al seu torn, Maria Campmol Fraxanet, que exercia a l’escola del Far des de 1912, es va traslladar a Cabanes.
Maria Esteve es va jubilar el 1922, segurament després de dos anys de baixa, i el seu expedient personal es troba a l’Arxiu Històric de Girona (AHG170-16-T2-631)
Maestros comprendidos en el Real decreto de 31 de Mayo de 1902, con reserva del derecho a Escuela con sueldo de 825 pesetas. Gaceta de Instrucción pública, 12/09/1906
Resoluciones. Escuelas y maestros … Se declaran sustituidas por imposibilidad física a … y a Doña Maria Esteba de Alfar (Gerona). El Imparcial, 12/05/1920
Joaquim Esteve Saurí, natural de Medinyà tenia un “taller de construcción de arados de hierro” al carrer Nou, 83 [o 54] de Figueres on també residia i que devia ser la casa familiar d’Anna Matlleria la seva esposa, natural de Figueres.
A part de Maria la parella va tenir tres nois, Miquel (1873-1915) que entre 1894 i 1899 va estar a la guerra de Cuba i més tard es va casar i va viure a Palafrugell, Pere (1876-1945) propietari de la “Nova funeraria i fusteria de Pere Esteba” a Figueres i Joaquim (?-1935) funcionari de presons. El padró de Figueres de l’any 1892 situa la família a la mateixa adreça del taller junt amb un fill de 18 anys, en Miquel.
La premsa i els butlletins oficials de finals del segle XIX es fan ressó del taller de Joaquim Esteve per ser l’inventor de la “trilla de hierro denominada la ‘Ampurdanesa’, que funciona montada sobre ruedas” y “l’arada giratòria Saurí” i per haver-ne obtingut la patent. Gaceta de Madrid, 7/2/1887. Ja es troben anuncis del taller de Joaquim Esteba, des del febrer de 1867, com a hereu del negoci del seu sogre Pere Matlleria, conegut com a Pere Gros, qui també venia carbó. (El Ampurdanés, 3/2/1867)
Teodor Fàbrega Esteve (Figueres, 1891-Barcelona, 1963) Germà de l’Abelard
Fill de Salvador Fàbrega i Bosch, ferrer, natural de Sant Mori, i de Maria Esteve i Matlleria, mestra, natural de Figueres, va néixer a Figueres el 5 de setembre de 1891, abans que la seva mare fos destinada a l’escola de Cabanes.
Quan el gener del 1912 va ser cridada la seva quinta, Teodor residia a Figueres, però als documents consta que la seva mare és viuda i resideix a Cabanes.
El certificat mèdic (data: 3/3/1912) explica que és solter i que té 20 anys i 5 mesos, també especifica que és ros, amb els ulls castany fosc, que mesura 1,712 m i que pesa 69,5 kg. Se’l declara apte per al servei. A l’agost d’aquest mateix any residia a Sant Vicenç dels Horts.
De jove feia de ferrer, seguint les passes del pare i l’avi patern. El 1917 era a Barcelona fent d’Interventor de l’administració d’impostos i rendes, un càrrec que encara mantenia el 27/5/1920.
Comisión especial de consumos … Que para cubrir la vacante de Interventor de segunda clase de la Administración de Impuestos y Rentas, dotada con el haber anual de 1,460 pesetas, producida por ascenso de don Ricardo Forts y Pujadas, cuya plaza es de entrada, sea nombrado D. Teodoro Fabregas y Esteva. Gaceta Municipal de Barcelona, 43, 24/10/1917. Més endavant va establir lligams familiars amb Ricardo Forts a partir de la família de la seva esposa.
Devia ser el 1917 quan es va casar amb Maria Balañà Espinós (1889-1962), germana del conegut empresari taurí i propietari de cinemes i sales de festes i van tenir dos fills: Maria (+2014) i Jaume (+1991)
El 1936 apareix al document: “Relació de les Resultes d’Ingressos i Despeses a incorporar al Pressupost ordinari de l’Interior per a l’Exercici del 1936” de l’Ajuntament de Barcelona.
… Teodor Fàbrega, per un compte per a subministrament de material d’ensenyança per a Grups Escolars 140,50 …
Més endavant, possiblement després de la Guerra Civil, va obrir una fleca i formava part del “Gremio de Panaderos”.
El 1942 feia obres al carrer Galileu, 243, on hi tenia la fleca que va mantenir fins a la seva mort.
Requerir a Teodoro Fabregas para que … solicite la legalización de las obras practicadas en el edificio número 243 de la calle de Galileo, de modificación de una abertura y de reforma interior, sin haber solicitado y, por consiguiente, obtenido el oportuno permiso,… Gaceta Municipal de Barcelona, 52, 28/12/1942
El 1954 ja tenia la finca al carrer Travessera de les Corts, 225, cantonada c/ Joan Güell, i en cedeix una part per eixamplar el carrer. Gaceta municipal de Barcelona, 27, 5/7/1954. Aquí era on residia
1954/59.- Cessió de Terrenys Vials de la Finca Num. 225 de la Travessera de Les Corts. Afectats per l’Eixamplament de l’Esmentat Carrer. Teodoro Fabrega Estela. Negociat de llicències d’obres. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
1960.- Galileu 243. Teodoro Fábrega Esteba. Forn de Pa. Substitució de Tres Elements Industrials. Inclou un plànol. Negociat d’activitats industrials. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
Teodor va morir a Barcelona el 9 de setembre de 1963. A l’esquela apareguda a La Vanguardia del dia 17/7/1963 s’hi fa constar: “Sus afligidos: … … hermano, Abelardo, ausente”. També trobem referències a l’Abelard a la necrològica del seu fill Jaume Fàbrega Balaña (+1991): “Els seus familiars …. ties, Joana Just de Fábrega (ausent)”
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
erròniament que es va jubilar el 1924). Natural de Santa Pau, fill de Joan Coll Salavia i Maria Juncà Dorca. El 1922, es va casar a Cabanes amb Dolors Pich Cabana.
Cabanes - Alt Empordà 