Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Cementiri i enterraments

Vegeu també: Enterraments dins de l’església  –   Cementiri de forasters  –

El cementiri de Cabanes es troba a uns 200 m. de població. Sempre ha estat en el mateix lloc i és una pervivència del primitiu, situat a la sagrera medieval de l’església de Sant Maurici. Documentada des del s. IX, l’església va ser enderrocada per l’aiguat de 1784 i només se’n conserva una pared.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Títol funerari-1954

L’any 1902 va ser necessari ampliar el cementiri per la banda on havia hagut l’església, de manera que va quedar adossat a aquesta.  El conjunt, com es habitual, està envoltat per una paret de tanca emblanquinada. L’accés té lloc per un portal enreixat al damunt de quatre graons. A l’interior fileres de nínxols tot voltant amb jardins a la part intermitja.

A: Cementiri Municipal de Cabanes. Col·legi d’arquitectes de Catalunya

Amb una superfície de 1250 m2, el cementiti llinda per la cara oest amb el passeig del cementiri, pel sud amb el camí de la font, i pel nord amb el mur de l’antiga església i camps de conreu i per l’oest amb camps de conreu. La part més antiga de 750 m2 és la que llinda amb la pared de l’ésglésia. Els 500 m2 restants provenen d’una ampliació posterior i ocupen part de l’antic cementiri civil.

Làpides i panteons

1.- Capellans

A l’entrada del cementiri s’hi poden veure unes quantes lloses, tres d’elles amb inscripcions funeràries que són, junt amb la pica baptismal, unes de les poques restes que ens queden de l’antiga església parroquial.  Són les làpides de quatre capellans, morts al llarg del segle XVIII.
Vegeu: Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

  • Jaume Puig (Cabanes, 1652-1708)
  • Els germans: Salvador Miró (Navata, 1679? – Cabanes, 1729) i Vicens Miró (Navata? – Cabanes, 1735)
  • Julià Roca (Sant Feliu de Pallerols, 1728 – Cabanes, 1788)

Altres rectors de la parròquia. Vegeu: Rectors de la parròquia des de 1820

  • Benet Bosch i Busquets (1846-1894)
  • Josep Costa i Massot (1868-1936). Mort de malaltia durant la guerra
  • Joan Roura Batlle (1931-1986)

2.- Famílies rellevants

3.- Guerra Civil. Placa en record als morts a causa de la Guerra Civil (1936-1939)

Detalls històrics

1902

El Sr. Pere Salleras Soler renuncia a favor del poble dels drets que pugui tenir sobre un terreny situat a l’est del cementiri. Aquest terreny serà tancat per l’Ajuntament, seguint una línia recta a continuació de la part nord fins arribar al camí de la Font. També fa renúncia a favor del municipi dels drets que pugui tenir sobre un altre terreny que llinda a l’oest del cementiri, traurà la tanca que hi ha des de l’escala de l’entrada al cementiri fins a l’últim plàtan o el més allunyat dels dos o tres que hi ha dins el terreny tancat. Font: Acta del ple municipal

1928

“Libro registro de nichos del cementerio”. Llibre anul·lat per rectificació de noms dels propietaris actuals. Hi ha un llistat dels nínxols que hi ha al cementiri i el compte que presenta el dipositari encarregat del cementiri. ACAE110-114-T1-448

Compra del cotxe fúnebre.-A: “Libro de actas de la Junta municipal permanente [de Cabanas]” (1928-1930)
Reunió de la Comissió Permanent del 2 d’agost de 1928. … Manifiesta el Sr. Alcalde que como puede comprobarse, resulta, además de anticuado, muy pesado el transporte o conducción de cadáveres al cementerio a brazo y que es de parecer que disponiendo el Ayuntamiento de medios seria conveniente adquirir un coche fúnebre para suplir la actual conducción. S’acorda: Primero: adquirir un coche fúnebre para el traslado de cadáveres al cementerio …. Segundo: La conducción de cadáveres será gratuita por parte del Ayuntamiento, debiendo no obstante la familia interesada abonar los gastos u honorarios del conductor… El 20 de setembre es fa una reserva de crèdit de 1.300 pts. per pagar el cotxe

1932

El Ple del 21 de març de 1932 dóna compte de la secularització del cementiri,d’acord amb a llei de 30/1/1932 i el Reglament de 8/4/1932. La secularització suposava, entre altres mesures, la unificació dels cementiris civils i religiosos, i la capacitat de l’Ajuntament d’administrar les necròpolis i de regular els enterraments catòlics, amb la potestat de prohibir-los o de gravar-los amb impostos.

Encara que el text parla de “cicuralización” hem de suposar que volia dir “secularización”.

1939

El règim del general Franco va anul·lar la secularització. Durant el franquisme, el cementiri estava format per dues parcel·les separades per una reixa. Eren el cementiri catòlic i el civil on s’hi enterraven per exemple els suïcides i altres pecadors que no podien ser enterrats en sòl sagrat.

1953/54

Expedient d’obres del cementiri. Conté els acords dels treballs d’arranjament del cementiri municipal. ACAE110-114-T1-463

1966/1975.- Nínxols, carro fúnebre i enterrament en festius:  Actes de Cabanes (1966-1975)

Se acuerda proceder a la reparación y adecentamiento de los nichos del Cementerio, construyendo aquellos que no llegan al tercer piso y reparando los que presenten mal estado ….

Se acuerda establecer el servicio funerario mediante coche de tracción mecánica, a cargo del industrial de Figueras Sr. Vicens quien se compromete a realizar todos los servicios de entierro y transporte hasta el Cementerio per la suma de 400 ptas. el cual dará principio a partir de esta fecha previo convenio a contratar.

Acta del Ple municipal, 28/1/1967 – Foli 14 v

Es dóna compte de la “circular de la Agrupación Sindical Provincial de Pompas Fúnebres por la que se traslada acuerdo de no celebrar entierro en las tardes de los domingos y dias festivos ….

Acta del Ple municipal, 28/2/1974 – Foli 174

1986

S’instal·la un monòlit en record de totes les víctimes de la Guerra Civil amb el text: “A tots els que perderen la vida per causa de la guerra 1936-1939” – 1975/80 Llibre actes: foli 129v

1992

S’adjudica a Construccions Llanet S.L. la construcció de 48 nínxols.

2010

Es va portar a terme un projecte de reforma i ampliació que no es va realitzar.

2012

Reforma i manteniment del cementiri, sense augmentar-ne la superfície. Poc després, a finals d’octubre,  una forta tramuntanada va tirar a terra un dels xiprers i es va malmetre algun nínxol.

Es construeixen nínxols per a recollir les cendres dels difunts incinerats

Bibliografia:

Enterraments dins de l’església

Tot i no ser una norma habitual alguns enterraments s’han fet dins de l’església, sigui per la dignitat del difunt, sacerdot o membre d’una família rellevant, o sigui perquè un aiguat no permetia arribar al cementiri. Aquests enterraments es feien a la capella de Sant Sebastià o a l’església parroquial de Sant Vicenç. També hi ha constància d’un enterrament dins l’església de Cadins.

A partir del segle XV, l’autoritat eclesiàstica va permetre fer enterraments dins les esglésies, la pressió dels fidels, uns per religiositat i altres per prestigi varen acabar per aconseguir-ho. Però la demanda fou tan nombrosa que per limitar l’espai, es varen tenir que reservar les concessions a persones benestants i/o lliures. A: Les tombes de l’església. Revista Forn d’Anells núm. 126 (2016)

1683.- Reverent Anton Cortey. El 30 de gener, va morir a Cabanes el prevere de Castelló d’Empúries, Anton Cortey i el primer de febrer va ser enterrat al qual se li dona sepultura eclesiastica en la capella de St. Sebastia cituada en lo present pole de Cabanas …  amb l’assistència de nou sacerdots, dos religiosos dominics i el mestre. Al testament signat el dia 19 havia demanat que a l’enterrament ser enterrat dins la capella de Sant Sebastià i que no es toqués altra campana que la de la capella.

1708.- Reverent Jaume Puig. Als vint a vuyt dies del mes de setembre del any mil set cents vuyt dins la Iglesia Parroquial de Sant Vicens de Cabanas y devant lo altar del Sant Christo de dita iglesia fou enterrat lo Reverent Jaume Puig prebere y Domer de dita Iglesia de Cabanas …

1709.-

Dr. Joan Millesa. El 8 d’abril en la iglesia de sant Vicens del lloch y castell de Cabanas y devant lo altar de Nostra Senyora dels Angels es estat enterrat lo doctor Joan Millesa Prevera y domer de la dita Iglesia fill del lloch de Pardinas vall de Ribas Bisbat de Urgell ….

Reverent Baldiri Usall. El 27 d’octubre dins la isglesia prb de St Vicens de Cabanes devant lo Altar mayor de St Vicens fou donada sepultura a lo Rnt Baldiri Usall pre y Sacrista de dita Isglesia

1722.- Pere Tubert, de Oix (Talaixà) és enterrat dins l’església de Sant Feliu de Cadins. Pere fou portat a Sant Feliu, perquè en aquells anys el Rei l’havia convertit en un “llatzaret” on havien de passar la quarentena totes aquelles persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.

Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.

1729.- Reverent Salvador Miró. Als dotse mori y als tretse del mes de desembre del any mil set cens vint y nou se ha donada ecclesiastica sepultura dins de la Parroquial Iglesia devant lo altar major de Sant Vicens del lloch y castell de Cabanes an al Reverent Salvador Miró Prevere y Domer de dita parroquial iglesia …

1735.- Reverent Vicenç Miró. Als trenta del mes mars del any mil cetcents trenta y sinch mori lo Reverent Vicens Miro prevere i sagrista de la Parroquial Iglesia del lloch i castell de Sant Vicens de cabanas y lo dia trenta hu se li donà Ecclesiastica sepultura ab assistencia de dotse sacerdots dient tots lo offici doble y missa per lo difunt y fou enterrat devant de Sant Vicens al costat de son germà …

1788.- Reverent Julià Roca. Als vuy de desembre del any mil set cens vuytanta y vuyt mori de mort natural lo Rt. Julia Roca sacrista de Cabanas de edat sexanta anys poch mes o menos y feu testament y rebe tots los sacraments pro tali articulo y lo dia nou se li dona sepultura eclesiastica dins la Iglesia Parroquial de St. Vicens de Cabanas …

1815.- Reverent Josep Carrera. El 19 de febrer se ha donat sepultura eclesiàstica dins la Iglesia de S. Vicens de Cabanas al cadaver del Rt. Jpt Carrera Pbre y Scr de dita… Josep Carrera era fill de Martí Carrera, de Vilallonga i de Caterina Puigdevall, segons consta en el testament signat el 8 de febrer.

Cementiri de forasters

1786.- El 16 de setembre morí Josep Pagès?, jove pastor d’Espinavell, parròquia de Molló. L’endemà va ser enterrat a la part del canto que dona a ponent devant la creu per ser elegit sementiri de forasters 

Altres cementiris

Encara que no n’hi ha constància documental és molt possible que també hi hagués un cementiri al costat del monestir de Cadins i també al costat de les esglésies antigues del terme.


3 comentaris

Església de Sant Maurici

Sant Maurici o església del cementiri (829?-1784)

... o … Església Parroquial de Sant Vicenç?

L’església de Sant Maurici apareix localitzada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999 i les seves restes encara es poden veure en una de les parets del cementiri.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

El jaciment es troba en el cementiri de Cabanes a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del rec del Molí. Es tracta de les restes d’una església medieval visibles a la banda externa del mur de tramuntana del cementiri de Cabanes. Foren identificades per Carme Riu l’any 1988 i publicades per primera vegada per Joan Badia (1990). S’observa el mur d’una nau en una llargada conservada de 20 metres i un fragment de l’absis semicircular que el talla a llevant. De l’anàlisi de l’aparell s’observen dues fases diferenciades, que correspondrien a un moment més antic (sector de llevant i absis) i una reforma posterior. A més el canvi de parament és senyalat per l’existència del basament d’un contrafort o pilar adossat. Dins el recinte del cementiri, en el passeig principal, s’observen cinc lloses de grans dimensions amb encaixos, així com dues làpides de sepultures amb inscripcions (*). A la banda interna del mur de tramuntana no es pot observar el mur, ja que està cobert per la construcció dels nínxols. No s’hi ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica. Existeixen diverses hipòtesis a l’hora d’identificar aquesta església, però cap d’elles amb arguments clars. Joan Badia, a partir de les poques restes conservades, esbossa una aproximació cronològica entre els segles XI i XIV. El seu estat de conservació és força dolent.

A: Patmapa.gencat.cat

(*) Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, editat l’any 2001, per la Diputació de Girona, diu que Sant Maurici fou la primera església parroquial de Cabanes, i ja es troba documentada a l’arxiu diocesà de Girona, l’any 829.

Sant MauriciA l’obra Rationes decimarum hispaniae (1279-80), figura entre els temples que tenien rendes pròpies que havien de contribuir a les croades.

Pella i Forgas, a la plana 307, del llibre Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, editat per primera vegada el 1883 i reeditat l’any 1980, hi escriu:

Unas cabañas, Kabannas, cerca de Perelada formaban una pequeña villa con su iglesia de S. Mauricio y era en dominio de la ilustre família que nada menos dió a la patria la estirpe de la casa de Barcelona; fue la villa de Winidilda, esposa de Wifredo el Velloso, que en el año 840 la cedió al monasterio de S. Juan de las Abadesas. El document original de la donació s’ha perdut, però se’n conserva una còpia a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Alguns estudiosos han vinculat les restes del cementiri amb l’església de Sant Maurici, que ja apareix en l’acta de consagració de l’església de sant Joan de les Abadesses. Durant els segles X i XI trobem diversos documents que parlen de les esglésies de Cabanes, sense especificar-ne l’advocació, ni el nombre exacte.

Una altra teoria apunta a que es tracta de l’antiga parròquia de Cabanes. L’actual temple parroquial, dedicat a Sant Vicenç, està situat al bell mig del poble i davant del castell. Es va construir en el segle XVIII. No sembla que hi hagi vestigis d’un temple anterior sota l’actual edifici barroc. Per tant, no seria d’estranyar que aquesta teoria fos realitat. En molts pobles de l’Empordà com Peratallada, Palau-Sator o Monells, l’església es troba situada fora dels murs. En alguns com la Selva de Mar o Bellcaire la parroquialitat es va traslladar a un nou temple situat a l’interior del nucli urbà i en d’altres casos com Foixà, Torroella de Fluvià o Palau-Savardera, el temple i el castell tenen barris independents al seu voltant. No és descabellat pensar que l’església, situada a l’actual cementiri i malgrat estar a les afores del poble, fos en realitat l’antiga parroquial.

Si aquesta segona hipòtesis és correcta? El temple romànic també estava dedicat a Sant Vicenç? O potser estava sota l’advocació de Sant Maurici i era la capella del castell era la que estava dedicada a Sant Vicenç? Masses incògnites que fins ara poques persones han intentat resoldre… De fet les restes del temple havien passat totalment desapercebudes, totalment cobertes per heures. Per sort, en 1988 van ser descobertes per Carme Riu.

A: Art Medieval

Sant Maurici

A partir del segle XIII, es troben poques referències a l’església, tot i que apareix en un plànol de principis del segle XVIII.

A resultes de la visita pastoral de 1740, es va presentar un mandat episcopal reiterant la necessitat de reparar l’església de Cabanes o construir-ne una de nova.

1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.

  • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
  • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.

1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i Sant Maurici devia fer les funcions de parròquia del poble, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

L’església es va ensorrar degut a la inundació que va tenir lloc el dia 6 d’octubre de 1784. En un document, de principi del 1800, que es conserva a l’arxiu del Palau de Peralada, s’explica que degut a la inundació: no han pogut los habitants del poble de Cabanes valerse de la parroquial església.

Tot i que va tenir una existència de quasi mil anys, als registres parroquials dels anys 1613-1784 no n’hi ha cap referència amb el nom de Sant Maurici i alguns investigadors tenen dubtes sobre el nom de l’església.

És probable que de sempre hagués estat l’Església Parroquial de Sant Vicenç i que per causes desconegudes se li hagués adjudicat el nom de Sant Maurici.

Esperem que en el futur des de l’Institut d’Estudes Empordanesos o gràcies a les investigacions d’historiadors interessats en la comarca en podem treure l’entrellat

Més informació


3 comentaris

Capellans

Documents que esmenten beneficiats i clergues. Font: Arxiu Diocesà de Girona: Lletres i protocols | Notularum

Segle XIV

  • Francesc de Roure, de Cabanes, promet fer el servei de Ponç d’Olives, domer d’Agullana, 17 agost 1324.
  • Joan Taberner, beneficiat de Peralada, Dalmau Sunyer, sagristà de Sant Climent Sasebes i Ramon Panissar, beneficiat de Cabanes, renuncien els seus beneficis en vista a permutar-los, 6 desembre 1324.
  • A Ramon Calvet, beneficiat de Cabanes. Llicència d’absència per tres anys, 15 febrer 1326
  • Testimonial a favor de Ramon Calvet, beneficiat de Cabanes, 15 febrer 1326
  • Roderic Sabata als clergues de Cabanes. Molí Figuera, Guillem Hospital i Arnau Moner tenen excusa per haver estat absents a la comunia contra Guillem Batlle; els dos primers són moners, amb molí al riu Muga, i el darrer estava malalt, 26 novembre 1326
  • Al sagristà de Cabanes. El bisbe Pere, a presentació de Marquesa, abadessa de Sant Feliu de Cadins, confirmà per al benefici fundat per Perpinyà clergue, vacant per renúncia de Bernat de Brugada, a Bernat des Clopols. Li doni possessió, 25 abril 1327
  • Als clergues de Cabanes. Providència similar al num. 1168 a favor de Perpinyà Vicenç, 31 octubre 1327
  • Als clergues de Vilamalla i Cabanes. Guillem Baró i Guillem Ferrer, nuncis que habiten a Sant Feliu de Cadins, són excusats de no haver participat a la comunia contra Guillem Batlle, i no excomunicats, 27 gener 1328
  • Als clergues de Cabanes. Pere de Vilar, parroquià, es queixa que el tenen per excomunicat per no haver anat a la comunia contra Guillem Batlle i asegura ser septuagenari. L’admetin, 8 abril 1328
  • Als parroquians de Peralada. Vacant el benefici fundat per Bernat de Molins per renúncia de Bernat Gros, Jaume Sarraí, cavaller de Cabanes, presenta Arnau Saló, que és acceptat, 22 juny 1331
  • Guillem de Vilar, beneficiat de Cabanes, promet fer a Navata el servei de Pere de Pols, mestre de l’escola de gramàtica de Sant Feliu de Girona, amb salari de 9 lliures anuals, 16 abril 1338
  • A la vescomtessa Elicsenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes, 7 febrer 1340
  • El bisbe, atès que Ramon Rubí, sagristà de Vilamalla, havia llegat a l’altar de Santa Maria d’aquesta església el seu molí de Passeró, situat a Cabanes, i possessions de Sant Mori, i que certs feligresos de Vilamalla hi han afegit altres censos, erigeix un benefici de patronat del mas Rubí de Saus, 14 octubre 1344.
  • A Bartomeu Cervià, domer de Cabanes i Castelló Bru, confrare de la confraria de Cabanes. Mancant administradors de dita confraria, els comissiona per administrar‐la, 30 gener 1348
  • Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant, 26 setembre 1354
  • Al vescomte de Rocabertí. Faci donar seguretats a Pere Marc de Cabanes, enemic del domer Pere Joan; cas contrari autoritzarà el domer a absentar‐se, 3 març 1357, cf f 65
  • A Vicenç de Roure, beneficiat de Cabanes. Atès que a Cabanes hi ha una confraria que no té procurador ni confrares, però si rendes, se’l nomena administrador, 21 abril 1357
  • Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria, 7 abril 1362
  • Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il∙lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència, 15 juliol 1363
  • Pere Joan, domer de Cabanes, que ha fundat un benefici en aquesta església, l’assigna a Miquel Beló, 5 febrer 1377
  • A les monges de Cadins. Llicència de traslladar‐se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385
  • Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes, 20 febrer 1385
  • A Bartomeu Quintana, sagristà de Peratallada. Llicència d’absoldre matrimons clandestins, 13 gener 1387; semblant al de Cabanes, ibid
  • Als clergues de Cabanes. Llicència a causa de la guerra de celebrar missa dins els murs, 22 desembre 1389; semblants a Vilallonga, f 76, Esponellà, f 76v i Castell d’Empordà, f 77v

Segle XV

  • A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència d’absentar‐se i fer servir el benefici per fra Andreu de Vila‐seca, de l’orde del Sant Sepulcre, comanador del Sant Sepulcre de Peralada, fins a primer de juny, 28 abril 1400.
  • A Berenguer Ponç, sagristà de Cabanes. Llicència de servir el benefici que obté a la seva església Miquel Valls durant un any, 19 maig 1400.
  • Als clergues de Cabanes. Vacant el benefici fundat per Bernat Batlle i Ramon Batlle per permuta de Bernat Maimó, ha estat conferit a Joan Sala, a presentació dels tres domers de Cabanes; li doni possessió, 19 juliol 1400
  • A Joan Sala, que té beneficis a la seu, a Torroella de Montgrí i a Sant Esteve de Banyoles, i una renda eclesiàstica a Bàscara. Dispensa per poder acceptar el benefici fundat per Ramon Batlle i Bernat Batlle a Cabanes, 19 juliol 1400.
  • A Francesc Mieres, prevere de Cabanes. Llicència de fer el servei del benefici que té a Cabanes Bernat Maimó, 19 maig 1400.
  • A Pere Peytaví, beneficiat de Cabanes. Llicència de retenir els beneficis de l’Om i Vilarnadal, 17 setembre 1400.
  • A Francesc Mieres, domer de Cabanes. Llicència de fer el servei del benefici de Joan Sala a Cabanes, 24 setembre 1401.
  • A Pere Peytaví, beneficiat de Cabanes. Llicència de servir el benefici de Joan Sala a la mateixa església 1402.
  • A Pere Perelló, servidor de l’església de Cabanes. Llicència de binar per celebrar al monestir de Sant Feliu de Cadins, 6 abril 1402.
  • A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402.
  • A Guillem Font, beneficiat de Peralada. Comissió, a instància de Pere Toses, beneficiat de la seu, d’absoldre matrimonis clandestins de Peralada, Vilabertran, Figueres, Llers, Cabanes. Sant Climent Sasebes, Rabós, Dalfià, Garriguella, Marzà, Vilanova, Vilatenim i el Far, 15 setembre 1402.
  • A Berenguer Ponç, prevere de Cabanes. Llicència de fer el servei de Miquel Valls a la mateixa església, 23 gener 1403
  • A Joan Sala, beneficiat de Cabanes. Llicència de fer servir el benefici per Francesc Mieres, per residir‐ne un altre a la seu, 16 juny 1403.
  • A Francesc Genís, clergue de Cabanes. Dispensa d’edat, amb 19 anys, per tenir el benefici de Santa Maria de Cabanes, 3 agost 1403.
  • Als parroquians de Cabanes. Vacant el benefici fundat per Guillem Batlle a l’altar de Santa Maria, per òbit de Pere Peitaví, ha estat conferit a Bernat Francesc Genís, clergue, 3 agost 1403.
  • Als preveres de Cabanes. Llicència de servir el benefici de Francesc Genís, 26 juny 1405
  • A Berenguer Pere, obtentor del benefici fundat per Dalmau de Garriga al monestir de Roses. Dispensa per retenir la sagristia de Cabanes, 18 maig 1405
  • A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir el benefici per Pere Joan, 5 juny 1405
  • A Francesc Mieres, Pere Perelló i Pere Joan, preveres de Cabanes. Llicència de servir el benefici de Berenguer Pera, sagristà a la mateixa església, 12 juny 1405
  • Als parroquians de Cabanes. Vacant la sagristia ‘per permuta de Berenguer Pere, ha estat conferida a Joan Negre, 23 novembre 1406
  • A Joan Negre, beneficiat de Peralada. Dispensa per poder retenir la sagristia de Cabanes i un benefici de Roses, 23 novembre 1406
  • A Joan Mestre, sagristà de Cabanes. Llicència de fer el servei de Miquel Valls a la mateixa església, 24 novembre 1406
  • A Pere Joan, beneficiat de Cabanes. Llicència de fer servir el benefici, 27 setembre 1407
  • A Joan Negre, sagristà de Cabanes. Llicència de fer el servei de Miquel Valls a la mateixa església, 7 desembre 1407
  • A Pere Joan, beneficiat de Sant Pere a Cabanes. Llicència de fer servir el benefici, 27 gener 1408
  • A Joan Negre, beneficiat de Peralada. Dispensa per poder retenir el benefici de Sant Pere de Cabanes, 27 setembre 1408
  • A Pere Joan, prevere. Dispensa per poder tenir la sagristia i la doma unides de Cabanes, i el benefici fundat pel cavaller Dalmau a Santa Maria de Roses, 27 setembre 1408
  • A Guillem Bernat, prevere de Cabanes que serveix l’església d’Orriols. Llicència de fer el servei de la capella de Sant Nicolau de Calabuig, 16 novembre 1408
  • A Joan Sala, domer de la seu de Vic i obtentor d’un benefici de Cabanes. Dispensa per poder retenir el benefici de Sant Jaume de Bàscara, 11 febrer 1408
  • Als parroquians de Cabanes. Possessòria de la doma, permutada per Francesc Milleres, a favor de Guillem Bernat, 2 maig 1408
  • A Guillem Bernat, domer de Cabanes. Llicència de fer servir el benefici per fra Andreu de Vilaseca, de l’orde del Sant Sepulcre, comanador del Sepulcre de Peralada, 17 maig 1408
  • Als feligresos de Cabanes. Possessòria de la sagristia, permutada per Joan Negre, a favor dePere Joan, 27 setembre 1408
  • Als clergues de Cabanes. Possessòria del benefici de Sant Pere, permutat per Pere Joan, a favor de Joan Negre, 27 setembre 1408
  • Joan Negre permuta la sagristia de Cabanes i el benefici fundat per Dalmau de Garriga a Roses amb Pere Joan, prevere, obtentor del benefici de Sant Pere de Cabanes, 27 setembre 1408.
  • A Honorat Alió, prevere de Llers. Llicència d’apadrinar un fill de Pere Capmany, de Cabanes, 18 gener 1409
  • A Miquel Valls, Guillem Audes i Pere Roig, preveres de Peralada. Comissió per informar sobre un cens que es proposa imposar Andreu Valls, de Cabanes, a fi de dotar un aniversari, 15 febrer 1409
  • A Guille Bernat, domer de Cabanes. Llicència de fer servir el benefici per Andreu de Vila‐seca, comanador del Sepulcre de Peralada, 18 juny 1409
  • A Pere Palló, beneficiat de Cabanes. Llicència de fer el servei de Joan Negre a la mateixa església, 26 octubre 1409
  • El bisbe uneix la sagristia i la doma de Cabanes, que tenen cada una 15 lliures de renda, 18 octubre 1447

Segle XVI

  • Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal, 16 febrer 1530
  • Miquel Vilar, clergue de Figueres, permuta el diaconil de Sant Gregori amb Antoni Vilar, canonge de la Seu, obtentor del benefici de les Onze Mil verges de Figueres, de la Santa Creu de Llers, de Santa Maria de Cabanes, de Sant Esteve de Vilacolum i diaconil de Sant Iscle d’Empordà, 15 abril 1532.
  • Certificació de possessòria dels beneficis de les Onze Mil verges de Figueres, de Santa Maria de Cabanes, de Sant Esteve de Vilacolum, i diaconil de Sant Iscle d’Empordà, permutats per Antoni Vilar, canonge de la Seu, a favor de Miquel Vilar, clergue de Figueres, 15 abril 1532.
  • A súplica d’Antiga, esposa d’Andreu Fanar, xipeller de Peralada desaparegut, que havia fet donació a Vicenç Aguer, pagès de Cabanes del dret de patronat del benefici de Santa Caterina de Peralada, el vicari general confirma la donació, 20 maig 1540
  • Execució de lletres papals que confereixen el benefici de Sant Pere de Cabanes, vacant per òbit de Joan Arrufat, a Miquel Jofre, clergue.
  • Execució de lletres del nunci que confereixen el benefici de Sant Pere de Cabanes, vacant per òbit de Miquel Jofre, a Joan Requesens, clergue, 25 juny 1579
  • Francesc Bellver, obtentor del benefici de Sant Pere de Cabanes, estableix un camp de tres vessanes situat en aquest lloc a Quirze Pont, prevere, 7 maig 1597
  • Execució de lletres del nunci que confereixen el benefici de Santa Maria de Cabanes a Jacint Mauri, clergue, s. d.

Segle XVII

  • Execució de lletres del nunci que confereixen el benefici de Santa Maria del Llop de Cabanes a Gregori Lledós, clergue, 13 maig 1611; la possessió, f 66.
  • Execució de lletres del nunci que confereixen a Pere des Llor, prevere, el benefici de Santa Maria de Cabanes, 25 maig 1619; la possessió, f 134.
  • Llicència a Cabanes de treballar en diumenge per portar material a la nova capella de sant Sebastià i enrunar la vella, 30 abril 1630.
  • Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes, 26 desembre 1635.
  • Llicència a Cabanes, de beneir la nova capella de sant Sebastià, 10 juny 1654
  • Llicència de beneir l’església de Sant Feliu de Cadins, de Cabanes, restaurada per les monges cistercenques del Mercadal, 31 juliol 1663
  • Jaume Nogués pren possessió de la doma de Cabanes, vacant per òbit de Josep Lloansí, 17 març 1666
  • Indulgència papal a Cabanes, 14 gener 1667.
  • Llicència a Cabanes, de representar la Presa de Christo, 14 març 1677.
  • Jaume Nogués pren possessió de la doma de Cabanes, vacant per òbit de Josep Lloansí, 17 març 1666

Segle XVIII

  • Salvador Miró pren possessió de la doma de Cabanes, vacant per òbit de Joan Millesa, 7 setembre 1709
  • Pere Dalmau pren possessió de la rectoria de Cabanes, 7 març 1710
  • Nicolau Vingut pren possessió del benefici de Santa Maria de Cabanes, 18 agost 1713
  • “Vidimus” de relíquies dels sants Vicenç i Generós, donades a Jaume Pont, pagès de Cabanes, 10 maig 1783

Segle XIX

  • Llicència d’erigir la confraria del Roser a Cabanes, amb estatuts, 1830
  • Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes, 1872
  • Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes, 1882
  • Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes, 1887

 

Capellans del segle XVIII

A l’entrada del cementiri s’hi poden veure unes quantes lloses, tres d’elles amb inscripcions funeràries que són, junt amb la pica baptismal, unes de les poques restes que ens queden de l’antiga església parroquial.  Són les làpides de quatre capellans, morts al llarg del segle XVIII. Vegeu:

Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

  • Jaume Puig (Cabanes, 1652-1708)
  • Els germans: Salvador Miró (Navata, 1679? – Cabanes, 1729) i Vicens Miró (Navata? – Cabanes, 1735)
  • Julià Roca (Sant Feliu de Pallerols, 1728 – Cabanes, 1788)

Josep Roca Sorrell, prevere resident a Cabanes, fill de Narcís Roca Miquel, de Cabanes i de Maria Sorrell, de Sant Pere Pescador (casats a l’octubre de 1749). Testament signat el 8 de febrer de 1781. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. ACAE110-192-T2-497

Capellans dels segles XIX-XXI

Rectors de la parròquia, des de 1820