Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Dispensari municipal

Abans de la implantació de la Seguretat Social i de l’existència de la Sanitat pública, els metges exercien de forma privada des del seu mateix domicili i els pacients accedien el servei mitjançant el pagament d’una “conducta” o “iguala”.

Conducta: Contracte pel qual s’obtenen els serveis professionals d’un facultatiu (metge, apotecari, menescal, barber, ferrer, etc.) durant tot un any o altre termini, a canvi d’una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie.

El metge de família atenia els veïns “aconductats” des del seu propi domicili i també els visitava particularment si la malaltia ho requeria. Els Drs. Heras, per exemple, tenien la consulta a can Fortiana, al carrer Sanitat, on segurament van visitar fins el 1977, quan el Dr. Jordi Heras va deixar la plaça per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres.

Es desconeix la data de la inauguració del primer dispensari municipal. La premsa ens informa que el 1974 s’acorda reconstruir una casa del carrer Escoles, 10, per dedicar-la a dispensari. Entre 1984 o 1985 es va remodelar i possiblement s’hi va fer una nova escala d’accés que no envaís el carrer. El febrer de 1995, Trini Bonaterra Batlle, arquitecta del Consell Comarcal de l’Empordà va presentar un projecte de reforma per tal d’adaptar-lo a les normes exigides pel Decret de supressió de barreres arquitectòniques. Es va substituir un dels trams de l’escala d’accés per una rampa, es va adequar el lavabo i s’hi van posar els llums d’emergència. La disposició de les sales i la seva superfície no va variar, excepte en el cas del lavabo

  • sala d’espera: 18,39 m2
  • despatx metge: 14, 26 m2
  • despatx infermeria: 14,20 m2
  • pas: 8,38 m2
  • lavabo: 4,55 m2
  • magatzem: 2,55 m2
  • Superfície útil total: 62,33 m2

Entre els anys 1997 i 1998 es va portar a terme la rehabilitació i la inauguració.

El 2018 s’inicien les obres del nou dispensari municipal en un espai situat al carrer Canal, a la banda oest del Local Social. El projecte presentat el desembre de 2014 per l’arquitecte Jaume Corominas Blanch contempla una superfície útil de 92,82 m2

Recull de premsa i documents

  • 1974.- Al Ple Municipal del 28 de març de 1974 s’acorda reconstruir una part de la casa núm. 10 del carrer Escoles (antigua Casa Consistorial y Escuelas) per dedicar-la a Dispensari Municipal que serviria pel practicant i que també podria ser destinat al metge si fos del seu interès, ja que el Sr. Heras encara visitava al seu domicili del carrer Sanitat.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1984.-  …. El batlle Terrats: «És en projecte construir el dispensari municipal»Hora Nova, 347, 17 de gener de 1984

    Los Sitios de Gerona, 1986 (sense rampa)

  • 1985.- Un any després ja estava en funcionament: … 1984: un any força bo. Aquest any passat, segons comenta Josep Terrats, ha estat «un any força bo, amb diferents innovacions per al benestar del poble, com és el cas d’unes remodelacions a l’Ajuntament, el dispensari municipalHora Nova, 397, 22 de gener de 1985
  • 1986.- L’Ajuntament de Cabanes, encara que es tracta d’un petit municipi altempordanés, té molts projectes en marxa. Si l’any passat inaugurava les dependéncies del dispensari municipal… A: Cabanes ha inaugurat diverses obres. Los Sitios de Gerona, 13 de febrer de 1986
  • 1997.- … Dispensari rehabilitat. D’altra banda , el ple de l’ Ajuntament també va aprovar el projecte de rehabilitació del dispensari municipal redactat per l’arquitecte Trinitat Bonaterra. El pressupost és d’un milió de pessetes, dels quals quatre-centes mil pessetes seran subvencionades pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya . Aquest projecte inclou la construcció d’una rampa, així com d’altres millores d’accessibilitat i de l’interior de l’edificiHora Nova, 30 de setembre de 1997

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Àrea Bàsica de Salut de Peralada

Àrea Bàsica de Salut (ABS) és el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva població, que és atès per un Equip d’Atenció Primària (de 5.000 a 25.000 persones). Les ABS poden ser rurals, urbanes o bé amb característiques mixtes. Les rurals solen tenir una població més petita, però aquesta està més disseminada al territori. Depenent de la mida de l’ABS, dels nuclis de població i de la dispersió d’aquesta, les ABS poden disposar d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), o d’aquest i d’un o més consultoris dependents orgànicament del CAP.

L’ABS de Peralada és de base associativa i la gestió la porten els seus professionals. Es va engegar el 2002 i dóna servei a més de 7.000 habitants amb consultoris a diversos nuclis de població, a banda del central, a Peralada.

  • 1999.- Els sindicats denuncien manca de transparència en l’ABS de Peralada. Diari de Girona, 20 de març de 1999
  • 2000.- Sanitat veu molt difícil poder privatitzar l’ABS de Peralada. S’ha trobat amb reposició d’alcaldes de la zona i de metges. Diari de Girona, 11 d’abril de 2000
  • 2002.-  Albera Salut va rebre l’encàrrec del Servei Català de la Salut per a dur a terme la gestió de l’Àrea Bàsica de Peralada i actualment Cabanes en forma part junt amb Espolla, Garriguella, Masarac, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Peralada, Rabós, Sant Climent, Vilabertran, Vilajuïga, Vilamaniscle, Vilanova de la Muga i Vilarnadal.
  • 2003.-
    • Entra en servei a Peralada la primera ABS de la demarcació gestionada pels treballadors. El Punt, 21 de gener de 2003
    • El personal sanitari de l’ABS de Peralada constitueix l’Albera Salut … El personal sanitari —metges,
      ATS’s i diplomats d’infermeria— que fins ara efectuaven l’assistència primària s’encarreguen a partir del passat mes de desembre de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de PeraladaHora Nova. 4 de febrer de 2003
    • L‘equip mèdic de l’àrea bàsica de salut de Peralada, satisfet amb els resultats de l’autogestióTV3, 21 d’abril de 2003
    • Pomés inaugura el CAP de Peralada, que dóna servei a 6.264 persones. Hora Nova, 16 de set. de 2003
  • 2012.- Albera Salut es consolida com a model autogestionat. L’ABS de Peralada és l’única de les comarques gironines de base associativa, en què la gestió la porten els seus professionals…  L’ABS de Peralada, que aplica el model d’una entitat amb base associativa (EBA), ha arribat al seu desè aniversari… El PuntAvui, 10, d’agost de 2012

 


2 comentaris

La Pesta i altres grans epidèmies

Pesta o PesteMalaltia contagiosa que causa gran mortaldat en els homes o en els animals. Antigament es dava aquest nom a totes les grans epidèmies; actualment designa, en medicina, una malaltia infecciosa epidèmica i contagiosa deguda al bacil de Yersin. (Diccionari català-valencià-balear)

Segle XIV

La Pesta Negra, l’epidèmia més letal de l’Edat Mitjana, començà el 1348 i sembla que matà un quart de la població mundial. Afectà greument Catalunya, des dels primers mesos d’aquest mateix any, i provocà una pèrdua de població molt important, que alguns autors han xifrat en un 50% i altres en un 20%. Com que a l’Edat Mitjana no hi ha estadístiques és impossible determinar l’abast real de les morts, però la documentació analitzada fins ara permet concloure que molta gent morí com a conseqüència de l’epidèmia.

A Catalunya, com a altres paisos, portà la decadència econòmica  i la fam, doncs quasi no hi havia camps cultivats, per manca de personal. Els historiadors moderns diuen que és la pesta més mortífera coneguda. De la ciutat de Girona, que ha pogut ser estudiada, se sap que patí els efectes de la pesta els anys: 1348, 1362, 1371, 1384 i 1395.

A l’Alt Empordà, els segles XIV i XV també van una època de decadència. Els efectes de les males collites i fams de principis del segle XIV s’afegiren a les epidèmies (pesta: 1347-1348) i a les guerres (pirateria, revolta remença).

És difícil que poguem saber la incidència de la Pesta Negra a Cabanes, ja que no existeixen llibres parroquials del s XIV,

Segle XVII

No se sap on va començar, però la primera referència de la pesta es troba a Sant Pere Pescador el 23 de juny de 1650. El desembre de 1651 s’inscriu el primer mort de pesta a Llançà: … del contagi de la Vila de Llança que deu nos guarde en lo any 1651 als vuyt de dezembre del sobre dit any Jaume Comalat sabater de dita vila mori encontrat de una vertula (gangli) en lo bras, fonc visitat per dos sirurgians, lo hu digue que no hera contagi y lo altre digue que si… (Registres parroquials de Llançà. Defuncions: 1651-1696)

És justament en aquests anys que apareixen contractes per a la construcció de retaules sota l’advocació de Sant Roc i Sant Sebastià, protectors de la pesta.

És molt possible que la capella de Sant Sebastià de Cabanes s’hagués construit -o s’hagués reconstruit-, amb aquesta mateixa intenció. Segons els documents que es conserven a l’Arxiu Diocesà de Girona podem saber que si bé la primera edificació és del segle XV, la capella es va enrunar el 1630, però es va tornar a refer i la nova capella va ser beneïda el 1654, justament després de l’epidèmia de pesta que va afectar l’Empordà en aquesta època.

  • 1481. Cabanes. Capella de Sant Sebastià, construcció (Llibre Q-5 (1457-1501) Full 169)
  • 1630, 30 d’abril. Llicència a Cabanes de treballar en diumenge per portar material a la nova capella de sant Sebastià i enrunar la vella (Llibre U-235 Full f 141v)
  • 1654, 10 de juny. Llicència a Cabanes, de beneïr la nova capella de sant Sebastià (Llibre U-257. Full f 64)

El seguiment de les defuncions del segle XVII, ens podria donar idea de com van afectar als cabanencs la pesta que va patir l’Alt Empordà entre 1650 i 1653. Mentrestant ens en podem fer una idea consultant  el que va passar als pobles veïns:  “La pesta de meitats del segle XVII a Catalunya”  (pàg. 147-160)

  • Bàscara:  juliol de 1650 i de maig a agost de 1652
  • Castelló d’Empúries: de setembre a novembre de 1652
  • Fortià: d’agost a octubre de 1652
  • Garrigàs: el 15 de juliol de 1650 s’informa que en un poble de 20 cases, en 15 dies van morir 17 persones
  • Llançà: del desembre de 1651 a març de 1652
  • Vilabertran: agost, setembre i octubre de 1652 i en menor intensitat, juny i juliol de 1653
  • Vilamacolum: el 15 de juliol de 1650 s’informa que en un poble de 18 ó 20 cases, en 24 dies van morir 27 persones

També és molt interessant la descripció que fa Amer Massó, un pagès de Sant Esteve de Guialbes, en les seves memòries, quan ens descriu el patiment i les reaccions de la gent durant els temps de la pesta i quines estratègies feien servir per superar els entrabancs: germandats, control de camins, mesures preventives, actuacions sanitàries… (Llibre de memòries d’Amer Massó pagès de Sant Esteve de Guialbes, a partir de la pàg. 3)

Los modos de proceir i mirar la gent desta terra cegon deien los vells en lo temps espressat era que quan la pesta ce encengue, la major partida morian de miseria i fam que lo pare fugia del fill y la muller del marit y lo germa de la germana y lo fill del pare y lo parent de la parenta y un amic del altre fugian y dura temps que per anar al moli no dexavan passar ningu de un lloch a altre y ci volian passar en despit o de valent los contraris dels llochs ci giraven ab escopetadas y per lo anar al moli aportavan un billet de ont eran y ce avian de quedar a cap de terma y los del altre los reprenian  lo gra un a altres y a coll lo aportaven al molí y lo amo del gra avia de esguardar fins que li aportaven la farina y no ce dexava passar ningu de un lloch a altre y en lo mateix temps dura certa temporada que per anar al moli ce avian de juntar 4 homens o sis o mes armats y ab roba dolenta per nols robassen y de tant a tant y avia bellas escopetadas y a vegadas quedava algun de mort _ vist la gent los estragos de la pesta ce resolgueran de fer compañias de Germandat y era que ce ajuntavan – 6 – o vuit o mes y ce convenian y ce observavan lo promes y era que quant un ce feria del contagi lo altres de la compañia feian una barraca al bosch y en paras casa y alli posavan lo ferit passavan tota la compañia per torn de aportar menjar al ferit y curar de la llaga y esto qualcevol que fos de ells y si no ni avia cap de fero millor _ y com vista la atrocitats de la gent que morian resolgueren de fer venir cirurgians pratichs y com la gent veien que aplicaven los remeis la gent matexa ci aborrian a curar com dalt esta dit de las compañias y despres fent las diligencias expresadas era molt poca la gent que morian.

En est lloch suchei que a difarents casa no foran encontrats ningu y en particular a casa den Pajes no volgueran ningun ferit embarracat en tot lo del llur y com lo comu feu venir un cirurgia franses devie escer prcatic per eseri vinguda la pesta de Fransa y lo dit cirurgia neteja lo lloch de la pesta ab tal tots los que entrevenian ab ell ningun fou encontrat ab tal que un tal Josep Masso y tal Amer Vidal per mi ben vistos y coneguts aportaren los 2 a coll tota la roba del lloch a coll bruta y neta aportarla a netejar devant de casa den Vidal ascaldarla tota i aixi ningun fou ferit dels dos _ y com en casa Masso mori la mastressa no cen soterra altra dels dits ferits al cementiri y la dita tinch per cert que la i soterraren perque no tingueren altra lloch mes avinent per fer lo clot y la i soterra son marit de nit y ab lo llum de carmuxas (espècie de teia que es fa amb les vergues seques del cànem) y intervencio de la criada y una filla que aportava lo llum y penso que ab los demes feian lo mateix de ferlos lo clot en lo mes prop de ont morian com de molts ne oits anomenar aont eran soterrats per boscos y voras de camins _ y mes que los de casa estigueren embarracats als marges dels pins a las oras roureda y ara 1755 olivet bo y quant tornarien a casa oir a dir a mon pare y molts daltres que per los carrers de St Esteva aurian pogut cegar lo margall y llipsons y altras erbas y que los bous y aurian pogut menjar a basi ple per tots los carrers.

Lo viura de la gent desta terra en lo temps espressat que no cembraven ni cullian era que quant menaven algun ort o altre raco de terra bona y lo poch que cembraven produia molt y com y avia quedat poca gent no gastaven gaire y menaven algunas viñas y com en es lloch las oliveras eran bonas aunque no las cultivassen llevaven y com per los ports de mar nunca falta blat y a son preu prenian oli axis visqueran la gent afins que alguns tingueran posibilitat en comprar bestiar per treballar _ y la gent tambe los netejaran dins casa den Fort a una cambra petita y closa la qual ne deien lo rebost alli ne feien entrar de dins tan com ni cabian y alli los feien estar oras fins que amb perfums los avian fets suar y deien que entra altras cosas feien perfums de bañas de cabra o de crestat axi o deien gent que si trobaven com foren Amer Compta, Amer Vidal, Amer Masso, Josep Masso y despres de passat lo sobradit de netejat tot feran una professo al la qual anaren a la creu viadera cap de terme dest poble y alli beneiren lo terme y digueren los evangelis y com tornaren ab la professo.

Segle XVIII

Amer Massó a les seves memòries ens parla d’una altra epidèmia que es va declarar a França entre els anys 1720 i 1722 i ens explica les mesures que es van prendre per evitar contagis. Al seu relat ens diu que durant 22 mesos, des de Sant Esteve de Guialbes s’enviava gent a La Jonquera, per tal de controlar l’entrada  de possibles infectats, cosa que fa suposar que els cabanencs que tenien la frontera molt més a prop també es degueren veure en la mateixa situació.

En lo temps de 1720 y 1721 y 1722 contingue que a Fransa ci descubri averi pesta a Marsella y en tal cas ce tancaren los comersos y camions ab guardes per esta terra y com a la línia de Fransa pertot España hi havia guardas ab forma de soldats y paisans ab una barraca de dos tirats de pedra ab ona de una a laltra … y cada barraca y havia 4 soldats y un oficial y 4 paisans y tots ab armes y no ce dexava passar ningú y ci algu passava lo feian anar al acereto (lazareto) y fer quarantena a una casa destinada de assereto y allí lo metge los anava a veurer cada dia … y ci la gent que venien de Fransa aportaven res de negocis ni robas tot ce cremava … y també cada lloch que furnia de gent las barracas també tenian de fornir de llums y de oli y de tres llits esto a cada barraca y per los soldats, que los paisans no estaven tan be com los soldats … y havia poble que furnia 4 barracas de gent cegons com era gran … en una any dels expressats als primes de juliol comensarem a anar a fer guarda quatre omes dest lloch al terme de La Jonqera y en lo paratge nomenat … del Bulo (El Voló) lo que en dit paratge feram una barraca la qual uni per casa sobre altra casa nomenada casa den Bardas y baix de altra casa nomenada casa Matoli … alli anàrem 22 mesos continuos … en los principis arreglarem de fer las revas de la cemmana complerta tots so es de rellevar cada dissapte y cempre los 4 omens junts …

Un registre parroquial del 13 d’agost de 1722, ens confirma aquest fet.  Al registre s’explica que enterren a Pere Tubert, de Oix (Talaixà) dins l’església de Sant Feliu de Cadins i que a Pere l’agafaren i el portaren a Sant Feliu, perquè en aquells anys el Rei l’havia convertit en un “llatzaret” on havien de passar la quarentena totes aquelles persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.

Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.

Segle XIX

Pere Serra i Prim, a les seves memòries ens parla del còlera morbo i la pigota o verola

1854.- Epidèmia de còlera.

Aquy se trubará la trusitat de la pesta del añ 1854 que cumensa als primer de Agost a descubrirse en Barselona y vingue que feya orror que la major part de la gen agueren de desavitá. Esta pesta era hanumenada Colera Morbo y se escampa per la bora marina que feia trusitats: Girona poca cosa a Figueras hun prinsipi y al pobla de Verjas tabe agueren de desavita y fer barracas per los cams a Fransa se deya que era tot empastad y en totas las parts de España entra hunas bandas y altras.

El que explica en Pere coincideix amb el treball de J. Corbella i Corbella, “El Còlera a Catalunya abans de l’obra del Dr. Ferran” on s’hi pot llegir: A Barcelona va comencar el juliol de 1854. Cap a final de mes la gent que pot ja comença a fugir. L’existencia de l’epidemia no fou reconeguda oficialment per les autoritats fins el 18 d’agost ...

1871.- Una epidèmia de verola que va durar mig any, va provocar la mort de 10 adults i alguns infants i va ser motiu de convocar una novena a Sant Sebastià, protector contra la pesta i altres epidèmies.

Aqui se trubara que de 1871 la pigota feu mol de dañ en est pobla prinsipalmen anals meus ynteresats … : 

  • Magdalena Mallol, esposa de Pere Serra, va morir el dia 9 de març. Tenia 47 anys
  • Pere Trebol, el seu cunyat, moria el dia 19, també als 47 anys
  • Maria Mallol, la cunyada, va morir el 27 de març, als 41 anys

…  y esta pigota dura fins al mes de ochtubre que se feu huna Nubena anal Glorios Sn Sebastiá y se desaparague la pigota y total muriren 10 cosus 7 homas y 3 donas y alguns albats y alguns la pesaren sens muri.

Al llibret Breve historia de este municipio editat per l’Ajuntament, l’any 1950, s’hi explica que el 1871 … a causa de una grave epidemia de viruela, se prohibe tocar las campanas a difuntos, cantar en voz alta los Sacerdotes y pasar por la Iglesia los cadáveres, llevándolos directamente al Cementerio por el camino más corto.

Més informació: