Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


3 comentaris

La primera guerra carlina a Cabanes (1833-1840)

Vegeu també:

Tot i que es diu que als primers anys de la guerra les partides carlines van ser poc importants a Catalunya, la premsa , els registres parroquials i la crònica de Pere Serra i Prim ens confirmen que va afectar a Cabanes.

Quan va començar la guerra, Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric, només tenia 13 anys, però tot i així a les seves memòries que va començar a escriure el 1938 en fa una crònica que comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

 Transcripció del text

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entre la primera i la segona guerra carlina, Cabanes també va patir problemes i actes de violència.

Documents:

  • 1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistats dels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
  • 1837.- Registres de defunció
    • El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
  • 1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembre logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
  • 1843.- En el dia 8 de enero de 1843 hallandose Martin Albreda en el Castillo de S. Fernando de orden del Sr. Gobernador para declarar sobre lo acontecido en Cadaques en la expedicion de que formó parte por disposicion superior la Milicia de Perelada capitaneada por los Albreda despues de haber el propio Martin evacuado su cometido pasó a Llers, donde se le avisó, que junto con otros jóvenes de Perelada que se hallaban alli serian insultados per los de Cabanas al regreso, por lo que salieron luego de Llers y experimentaron lo que se les habia dicho, pues que los de Cabanas les siguieron apedreandolos, accion que reprendió un parcero de D. Mauricio Albert y Terrades, y lo declaró despues en la causa de Martin: adelantaronse despues y al llegar a una senda se pararon aguardando a los de Perelada y como al parar estos por aquella mi hermano iba delante al pasar el referido Martin le tiraron en la cabeza dos piedras, de que quedó enteramente trastornado; y habiendose reparado, tiró de su cuchillo, y envistió a los de Cabanas, abriendose paso y escapando de este modo, con lo que dió ocasión a dos de sus compañeros, que pasaron a Cabanas a dar parte a la Autoridad…. A: Arxiu Palau de Peralada. APP. Reg. 752

Recull de premsa:

  • 1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y tambien Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina los facciosos. El castellano, 585, 23/6/1838, pàg. 3
  • 1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un
    punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de  203 libras en poco tiempo. A: El Guardia Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
  • 1837.- … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2


Deixa un comentari

Guerra de Filipines (1895-1898)

A hores d’ara no tenim cap document que acrediti que algun cabanenc va participar en aquesta guerra. Només sabem que Joan Aguer i Sabater va participar a la guerra de Filipines i que per aquest motiu se’l coneixia pel malnom “filipines”.

Joan Aguer Sabater (Cabanes, 1877_? ) era fill de Climent Aguer Garriga i de Manela Sabater Quintana. El maig de 1900, Joan es va casar amb Caterina Mallau Cels, d’Ordis

El 1898, l’entrada dels Estats Units d’Amèrica en la guerra d’Espanya contra els independentistes de Cuba i Filipines consuma la pèrdua de les últimes colònies. Pel tractat de París, Cuba s’independitza i Puerto Rico i Filipines esdevenen protectorats nord-americans. Les pèrdues humanes de la guerra són enormes. També ho són les econòmiques, en dissipar uns mercats colonials segurs. La fallida aboca a la crisi de l’Estat i a l’aparició d’un corrent regeneracionista espanyol. A Catalunya marca la presa de consciència de la burgesia industrial i l’arrencada definitiva del catalanisme polític.

A: Museu d’història de Catalunya

CaviteLa guerra entre els Estats Units i Espanya va ser ràpida i en únicament dues batalles navals va estar decidida. Una esquadra dirigida per l’almirall Cervera va partir cap a Cuba, però la flota nord-americana era molt més moderna poderosa i va desfer-se fàcilment dels malmesos vaixells espanyols, primer a Cavite (port de Manila, Filipines, 1 de maig de 1898), i després a Santiago de Cuba (3 de juliol de 1898).

La pau va ser signada a París el 10 de desembre de 1898. Pels tractats de pau Espanya cedia Puerto Rico, les Filipines i l’illa de Guam als Estats Units que hi establiria un protectorat i va abandonar Cuba, que es convertiria en una república independent sota el protectorat/ocupació dels Estats Units, amb la consegüent frustració dels líders independentistes cubans.

A: blogs.sapiens.cat  –  Amiguet, Teresa. El ocaso del imperio español (La Vanguardia, 1/05/2013) 

Malgrat que la signatura del tractat de pau no es faria fins al mes de desembre a París, la repatriació dels soldats va començar tot seguit. Des de setembre, la premsa gironina ens en dona noticia. La tropa arriba malalta i desfeta. El Diari de Girona del 25 de setemhre informa de la presencia de grups de senyores que donen menjar i beure i guareixen els soldats.

A: Victor Gay, Josep. Efectes de la crisi de 1898 a Girona. Revista de Girona, 190 (1998)

 

Bibliografia

 


Deixa un comentari

Entrades de tropes francocatalanes (1653-1658)

A partir de 1653, cada primavera i estiu, l’Alt Empordà, era ocupat per tropes francocatalanes que s’instal·laven a la comarca per assegurar Roses i consolidar posicions.

Aquest any, un exèrcit descontrolat va provocar saquejos i incendis a les parròquies de Cantallops (17/06/1653), Siurana, Sta. Llogaia d’Alguema, Mollet de Peralada, Masarac i altres rectories. El motiu d’aquests actes era que els pagesos, quan detectaven la proximitat dels soldats, es refugiaven a l’església amb tot el que tenien de valor creient que en ser un espai sagrat hi estarien segurs, però els soldats, que no rebien cap paga, davant la possibilitat de trobar diners, menjar i altres objectes valuosos no dubtaven en esbotzar portes i destruir esglésies, com va passar a Borrassà el 1656.

A les seves memòries el Conde de Bussy Rabutin explica detalls del que va passar a Figueres i al seu entorn i, entre altres coses, hi explica la presència de tropes a Cabanes, el 27 de juliol de 1654: …Nuestro ejército se hallaba reunido en La Junquera, pequeña población al pie del Pirineo; de allí marchamos lentamente; el Príncipe estableció su cuartel general en Figueras, con la infanteria y los gendarmes. Las compañias francesas, se alojaron en Peralada; yo y una gran parte de la caballería, en Vilabertran, y el resto, en Vilatenim y Cabanes.

A: Rabutin. La invasión francesa del año 1654 (Trad. por E. Rodeja Galter)
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 4 (1949)

Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes, a les seves memòries ens parla del que passava al seu poble durant aquests anys:

… y torno explicar de 1650 a poch antes y despues de com la gent estaven fortificats al lloch y en lo campanar del poble _  retiraven la vianda que tenian a la yglesia y lo bestia que tenian lo retiraven al fort _ passada la alarma, lo enjegaven y quant la centinella veia alguna tropa grossa de soldats ja tenian donat ceñal que en tocant certes batallades ab la campana grossa gent y bestiar tots fugian al fort y arribant las tropes segons lo que demanaven cels donava y cegons los proceiments volian fer los soldats, los paisans giraven ab cop de bales del fort y de la ysglesia …

Als anys 1656, 1657 i 1658, l’exèrcit francocatalà aconsegueix neutralitzar Castelló i Cadaqués i sovint la frontera queda fixada al Fluvià.

La revisió dels registres parroquials de Cabanes potser ens podrien donar alguna pista sobre l’efecte del pas de les tropes per la zona.

Bibliografia: