Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Sanitat

Els serveis sanitaris de Cabanes al llarg de la història

  • Metges.- Relació de metges relacionats amb Cabanes per ser fills del poble o per haver-hi desenvolupat la seva activitat professional
  • Dispensari municipal
  • Farmàcia.- Fins el 1983 Cabanes no  va disposar d’oficina de farmàcia. Molts anys enrere la farmàcia de referència dels cabanencs era la farmàcia de Peralada i més endavant les diferents farmàcies de Figueres.
    • La farmàcia de Cabanes es troba al carrer Escoles, 10. La seva titular és la Sra. Pietat Puigdevall i Dalmau que compta amb el suport de la Sra. Ioia Roig.
    • L’acta 927 de 10 de juny de 1983, signada entre d’altres per l’alcalde Sr. Josep Terrats, diu: … A Cabanes a les 9,30 hores del 10 de juny de 1983 s’ha presentat l’Inspector Tècnic de Farmàcia sotasignat a l’oficina de Farmàcia nº … de la qual és propietari Na Pietat Puigdevall i Dalmau carrer Escuelas nº 10 de la població de Cabanes … Atès que revisat l’expedient, hi consten els documents següents: títol de farmacèutic, certificat de col·legiació i altres exigits … Atès que el local, les instal·lacions, les existències de medicaments, l’utillatge i altres elements necessaris per a desenvolupar un bon servei farmacèutic, estan d’acord amb la normativa establerta. En presencia de les autoritats sanitàries i locals sotasignants, aquesta inspecció emet DICTAMEN FAVORABLE per a l’obertura i funcionament de l’Oficina de farmàcia esmentada.
  • Llevadores
  • Hospital de Cabanes
  • La Pesta i altres grans epidèmies


2 comentaris

Dispensari municipal

Abans de la implantació de la Seguretat Social i de l’existència de la Sanitat pública, els metges exercien de forma privada des del seu mateix domicili i els pacients accedien el servei mitjançant el pagament d’una “conducta” o “iguala”.

Conducta: Contracte pel qual s’obtenen els serveis professionals d’un facultatiu (metge, apotecari, menescal, barber, ferrer, etc.) durant tot un any o altre termini, a canvi d’una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie.

El metge de família atenia els veïns “aconductats” des del seu propi domicili i també els visitava particularment si la malaltia ho requeria. Els Drs. Heras, per exemple, tenien la consulta a can Fortiana, al carrer Sanitat, on segurament van visitar fins el 1977, quan el Dr. Jordi Heras va deixar la plaça per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres.

Es desconeix la data de la inauguració del primer dispensari municipal. La premsa ens informa que el 1974 s’acorda reconstruir una casa del carrer Escoles, 10, per dedicar-la a dispensari. Entre 1984 o 1985 es va remodelar i possiblement s’hi va fer una nova escala d’accés que no envaís el carrer. El febrer de 1995, Trini Bonaterra Batlle, arquitecta del Consell Comarcal de l’Empordà va presentar un projecte de reforma per tal d’adaptar-lo a les normes exigides pel Decret de supressió de barreres arquitectòniques. Es va substituir un dels trams de l’escala d’accés per una rampa, es va adequar el lavabo i s’hi van posar els llums d’emergència. La disposició de les sales i la seva superfície no va variar, excepte en el cas del lavabo

  • sala d’espera: 18,39 m2
  • despatx metge: 14, 26 m2
  • despatx infermeria: 14,20 m2
  • pas: 8,38 m2
  • lavabo: 4,55 m2
  • magatzem: 2,55 m2
  • Superfície útil total: 62,33 m2

Entre els anys 1997 i 1998 es va portar a terme la rehabilitació i la inauguració.

El 2018 s’inicien les obres del nou dispensari municipal en un espai situat al carrer Canal, a la banda oest del Local Social. El projecte presentat el desembre de 2014 per l’arquitecte Jaume Corominas Blanch contempla una superfície útil de 92,82 m2

Recull de premsa i documents

  • 1974.- Al Ple Municipal del 28 de març de 1974 s’acorda reconstruir una part de la casa núm. 10 del carrer Escoles (antigua Casa Consistorial y Escuelas) per dedicar-la a Dispensari Municipal que serviria pel practicant i que també podria ser destinat al metge si fos del seu interès, ja que el Sr. Heras encara visitava al seu domicili del carrer Sanitat.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1984.-  …. El batlle Terrats: «És en projecte construir el dispensari municipal»Hora Nova, 347, 17 de gener de 1984

    Los Sitios de Gerona, 1986 (sense rampa)

  • 1985.- Un any després ja estava en funcionament: … 1984: un any força bo. Aquest any passat, segons comenta Josep Terrats, ha estat «un any força bo, amb diferents innovacions per al benestar del poble, com és el cas d’unes remodelacions a l’Ajuntament, el dispensari municipalHora Nova, 397, 22 de gener de 1985
  • 1986.- L’Ajuntament de Cabanes, encara que es tracta d’un petit municipi altempordanés, té molts projectes en marxa. Si l’any passat inaugurava les dependéncies del dispensari municipal… A: Cabanes ha inaugurat diverses obres. Los Sitios de Gerona, 13 de febrer de 1986
  • 1997.- … Dispensari rehabilitat. D’altra banda , el ple de l’ Ajuntament també va aprovar el projecte de rehabilitació del dispensari municipal redactat per l’arquitecte Trinitat Bonaterra. El pressupost és d’un milió de pessetes, dels quals quatre-centes mil pessetes seran subvencionades pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya . Aquest projecte inclou la construcció d’una rampa, així com d’altres millores d’accessibilitat i de l’interior de l’edificiHora Nova, 30 de setembre de 1997

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Àrea Bàsica de Salut de Peralada

Àrea Bàsica de Salut (ABS) és el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva població, que és atès per un Equip d’Atenció Primària (de 5.000 a 25.000 persones). Les ABS poden ser rurals, urbanes o bé amb característiques mixtes. Les rurals solen tenir una població més petita, però aquesta està més disseminada al territori. Depenent de la mida de l’ABS, dels nuclis de població i de la dispersió d’aquesta, les ABS poden disposar d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), o d’aquest i d’un o més consultoris dependents orgànicament del CAP.

L’ABS de Peralada és de base associativa i la gestió la porten els seus professionals. Es va engegar el 2002 i dóna servei a més de 7.000 habitants amb consultoris a diversos nuclis de població, a banda del central, a Peralada.

  • 1999.- Els sindicats denuncien manca de transparència en l’ABS de Peralada. Diari de Girona, 20 de març de 1999
  • 2000.- Sanitat veu molt difícil poder privatitzar l’ABS de Peralada. S’ha trobat amb reposició d’alcaldes de la zona i de metges. Diari de Girona, 11 d’abril de 2000
  • 2002.-  Albera Salut va rebre l’encàrrec del Servei Català de la Salut per a dur a terme la gestió de l’Àrea Bàsica de Peralada i actualment Cabanes en forma part junt amb Espolla, Garriguella, Masarac, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Peralada, Rabós, Sant Climent, Vilabertran, Vilajuïga, Vilamaniscle, Vilanova de la Muga i Vilarnadal.
  • 2003.-
    • Entra en servei a Peralada la primera ABS de la demarcació gestionada pels treballadors. El Punt, 21 de gener de 2003
    • El personal sanitari de l’ABS de Peralada constitueix l’Albera Salut … El personal sanitari —metges,
      ATS’s i diplomats d’infermeria— que fins ara efectuaven l’assistència primària s’encarreguen a partir del passat mes de desembre de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de PeraladaHora Nova. 4 de febrer de 2003
    • L‘equip mèdic de l’àrea bàsica de salut de Peralada, satisfet amb els resultats de l’autogestióTV3, 21 d’abril de 2003
    • Pomés inaugura el CAP de Peralada, que dóna servei a 6.264 persones. Hora Nova, 16 de set. de 2003
  • 2012.- Albera Salut es consolida com a model autogestionat. L’ABS de Peralada és l’única de les comarques gironines de base associativa, en què la gestió la porten els seus professionals…  L’ABS de Peralada, que aplica el model d’una entitat amb base associativa (EBA), ha arribat al seu desè aniversari… El PuntAvui, 10, d’agost de 2012

 


2 comentaris

Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)

Nat el 1928, va morir a Figueres el 5 de desembre de 2016. Casat amb Maria Canela, va tenir tres fills. A banda de la seva activitat professional, el 1969, el Sr. Guardiola formava part de la junta de la U.D. Figueras.

El 1973 ocupava la plaça de Pont de Molins.

Durant 16 anys va ser el metge de capaçalera de Cabanes (1977/93). Es va jubilar el 26 d’abril de 1993. L’11 de setembre del mateix any, en el transcurs del dinar del IV Homenatge a la Vellesa se li va retre homenatge d’agraïment pels seus serveis al poble.

Quan el 1993 es va jubilar va ser substituït, com a metge titular,  pel Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.

A l’octubre el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular i la plaça de Cabanes va ser ocupada interinament per la Dra. Josefina Santiago i Pla. La Dr. Santiago s’acomiadà el 31 d’octubre de 1998. Posteriorment ocupà la plaça el Dr. Sebastià Alvarez i Rigol.


1 comentari

Llevadores

S. XVII-XIX

  • 1621.- Joana Vanovera, vidua (esposa d’un Vanover) A vint y nou de desembre mil siscents vint y tres per Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas y per necesitat es estat batejat
  • 1628.- Cecília Pla. A vint y vuyt de novembre de mil siscents vint y vuyt per haver molt gran dupte si en casa per causa del perill de mori Cecília Pla llavadora del Castell de Cabanes avia batejat verdaderament segons de lo que fou interrogada respongue y de las circunstancias per mi Franc. Vinyes pre sacrista de la Iglesia de St Vicens del castell de Cabanes es estat batejat ab condicio (si non es baptiza…) Domingo Joseph Rafel Frnc… Bernat fill legitim y natural del Sr domingo de Monrodo en temps de son obit en la vila de Peralada domiciliat y de la Sra Anna Magina sa muller fou padri lo Sr don Bernat de Monpalau y Alemany domiciliat en lo lloch de Argelaguer y padrina la Sr Engracia Prats y Corcoll viuda de dit castell de Cabanes.
  • 1732.- Marianna Pi. Rita, … era batejada en casa per necessitat per Marianna Pi, llavadora
  • 1749.- Marianna Climent. ???. Batejat privadament, el 20 de gener, per Marianna Climent, llevadora de Cabanes
  • 1809.- Matas.  Josep. … Privadament batejat per la llevadora Matas, viuda de dit poble
  • 1842.- Llúcia Oliva. Antònia. Batejada primer per la llevadora Llúcia Oliva.

S. XX

Dolors Rebarter Pellicer. Filla de Josep Rebarter Badet i Maria Pellicer Vidal, va néixer a Cabanes el 14 de juliol de 1889

  • 1915.- Obté el títol de llevadora. En brillants exàmens verificats en la facultat de Medicina de Barcelona, ha obtingut el títol de Professora en parts, amb la calificació de sobressalient, donya Dolors Rebarter, filla de D. Josep Raberter, Jutge municipal de Cabanes. Siga l’enhorabona.  La Veu de l’Empordà, 10/07/1915, pàg. 5
  • 1938.- El 9 de juny, actuant com a “Matrona en ejercicio de la población de Cabanas” presenta una instància a l’Ajuntament exposant que el Colegio Oficial de Matronas i les autoritats sanitàries insisteixen en la obligació que tenen els Ajuntaments de convocar concurs per proveir la plaça de llevadora i demana que se sirvan acordar se proceda a la provisión en propiedad de la plaza de Matrona municipal, cargo que desde años vengo desempeñando en carácter interino. Més endavant i durant molts anys, va continuar sent la llevadora de Cabanes.Dolors Font Fayet

Dolors Font Fayet, la senyora Lola de Vilabertran (Vilademuls, 1926-2005). Establerta a Vilabertran, als anys cinquanta i seixanta, amb la seva mobylette, atenia parts a casa a Cabanes, Masarac, St. Climent, Espolla, Rabós, Garriguella i Peralada. Als anys setanta, cada vegada més les dones parien a l’hospital i la seva feina de llevadora a domicili es va reduir. Llavors va començar a fer de practicanta a Vilabertran i Cabanes. Uns anys més tard va treballar a l’Escola de Mares de Castelló d’Empúries i a Figueres, fins que el 1991 es va jubilar. El 2006 l’Ajuntament de Vilabertran la va anomenar “Filla predilecta de la població” i va inaugurar un nou carrer amb el seu nom.

  • Font: Bech Padrosa, Roser. La senyora Lola de Vilabertran. A: Alberes, 17 (2017) pàg. 52


2 comentaris

Gregori Blaha Casals (?-1836)

Gregori Blaha Casals, metge (Mataró, ?-Cabanes, 1836)

Fill d’Antoni Blaha, cirurgià, i de Llúcia Casals Anglí, Gregori Blaha, era natural de Mataró i va ser cirurgià de Cabanes.

Antoni Blaha, el seu pare, va ser cirurgià, segurament a Mataró, i l’oncle, Estanislau Blaha, va ser doctor en Medicina, a Centelles. Els dos es van casar amb dues germanes Llúcia i Teresa Casals Anglí, germanes i filles de metges. Bonaventura Casals Oriol, avi matern de Gregori, era figuerenc i va ser doctor en medicina a la Barceloneta.

L’oncle, Estanislau Blaha Casals, el 1782 i en motiu la guerra amb les forces britàniques, va viatjar a Maó per treballar com a “practicante” de cirurgià i el 1796, va estar treballant a la Barceloneta.

El 10 de febrer de 1819, Gregori Blaha Casals, que ja devia ser cirurgià de Cabanes, es va casar amb Maria Ramis Pont (1798-?), filla de Rafel Ramis Clarà i d’Antònia Pont i Casadevall, dues de les famílies més rellevants del poble, els Ramis i els Romaguera.

casament de Gregori Blaha i Maria Ramis

Gregori devia tenir una bona preparació acadèmica i es preocupava per “reciclar-se” professionalment, ja que el trobem a una “Lista de Sres suscriptores”, amb la cita: “D. Gregorio Blaha cirujano de Cabanas”.

El text apareix al final del llibre d’Antonio Scarpa
Tratado de las enfermedades de los ojos”, editat el 1828.

També apareix a la relació de metges i cirurgians de Catalunya registrats a l’Acadèmia de Medicina de l’any 1840: “BLAHA i CASALS, Gregori. Cirurgià, registrat al partit de Figueres l’any 1840, amb exercici a Cabanes (RAMC, 1840,22/144)“.

A: “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”, núm. 55” (2011)

En aquest cas, les dades de l’Acadèmia de Medicina no estan prou actualitzades, ja que Gregori Blaha havia mort el 5 de gener de 1836, deixant quatre fills: Joaquim (1819), Joan (1821), Rosa (1826) i Antònia (1828).

La filla petita, Antònia Blaha Ramis, el 4 de desembre de 1847, es va casar amb Antoni Aguer Hors, fuster, i van tenir un fill, Baldomer (1849-?) qui, el 1875 es va casar amb Carme Salleras Soler. Els descendents d’alguns dels seus fills: Arcadi, Mercè, Júlia i Teodor, encara viuen al poble o al seu entorn.


2 comentaris

Narcís i Jordi Heras

Narcís Heras i Vicens i el seu fill, Jordi Heras i Trias, van ser metges de capçalera del poble.

L’acta del Ple Municipal del 24 de febrer de 1973 dona compte del cessament per jubilació de Narcís Heras i Vicens i del nomenament de Jordi Heras i Trias com a Metge titular interí.

A l’acta, La Corporación municipal agradece los servicios prestados al citado funcionario y no tiene más que desearle el disfrute de la jubilación por muchos años, mentre que, ACUERDA el enterado (del nomenament de Jordi Heras) con satisfacción, cuanto más sus servicios son conocidos en esta población en las sustituciones efectuadas a su padre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979), fill de Camil Heras Bosch, de Cabanes i de Maria Vicens Batlle (?-Cabanes, 1928), de Palafrugell, va ser batejat a Cabanes, l’11 de gener de 1903. Els avis paterns foren Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant; els besavis, Jaume Heras i Llúcia Falcó i els rebesavis, Pere Heras i Francesca Fortiana. “Fortiana” és precisament el nom en què es coneix la casa pairal de Narcís Heras i Vicens, situada al carrer de la Sanitat, de Cabanes.

Narcís Heras va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va seguir la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria, ampliant els estudis psiquiàtrics amb el doctor Emili Mira López.

El 1927 va exercir de metge de Peralada, en substitució de Josep Centellas Aragó.  El 1930 va obrir el consultori Heras, a Figueres. El 1936, treballava al Sanatori Martí i Julià de Salt. El 1941 va ser nomenat metge de Cabanes i Vilabertran.

heras

Vida parroquial, 1936

Casat amb Dolors Trias Balot, filla de l’advocat Nicanor Trias, va enviudar aviat -Dolors va morir el gener de 1944, als 33 anys d’edat.  Més endavant, Narcís Heras es va casar amb Anna Trias,  la seva cunyada. Va morir el novembre de 1979, al 76 anys d’edat.

Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018). Fill de Narcís Heras i de Dolors Trias, neix a Peralada el 1933 on el seu pare exercia de metge. Estudia el batxillerat al Col·legi La Salle de Figueres. Obté el títol de metge el 1958  i s’incorpora a Cabanes, primer com a metge ajudant i més tard com a titular. El 1965 obté l’especialitat de Neurologia i Psiquiatria i el 1977 deixa les places de Vilabertran i Cabanes per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres. Va ser metge de Cabanes durant 17 anys.

Va organitzar a Figueres un Congrés nacional de neurologia, el 1988 i un de psiquiatria forense, el 2000.

Va morir el 20 de febrer de 2018. Tenia 84 anys. Necrològica: ElPuntAvui, 21/2/2018

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

  • Narcís Heras i Vicens (Necrològica).
    • A l’edat de 76 anys, el proppassat divendres va morir a Figueres el conegut Doctor Narcís Heras i Vicens. L’enterrament va tenir lloc el dissabte al matí celebrant-se una missa de cos present a l’Església dels Desamparats. Sembla com si la Dama de l’Alba hagués escollit la nostra ciutat per celebrar la seva Diada. Hora Nova, 141, 7-13 novembre, pàg. 5
    • Agraïment de la família Heras. Hora nova, 142, 14/11/1979,pàg. 20
  • BOE, núm. 279, del 6 d’octubre de 1941. Ordre de 30 de setembre del mateix any amb el resultat del concurs d’antiguitat o de prelació en el “Escalafón del Cuerpo Médico de Asistencia Pública Domiciliaria”, en la qual a Narcís Heras se li adjudica la plaça de Cabanes-Vilabertran (quarta categoria)
  • La Veu de l’Empordà, 09/04/1927. Ha substituït el senyor Centellas en l’exercici de la seva professió, el jove i distingit metge en Narcís Heras Vicens.
  • Publicacions de la Terra, 04/07/1929. Al Santuari de la Salut de Terrades,l’enllaç del jove i meritíssim metge de Perelada, Narcís Heras, amb la distingida senyoreta Dolors Trias i Balot, de la mateixa comtal vila.
  • La Veu de l’Empordà, 22/03/1930. Bateig de la filla de Narcís Heras i Dolors Trias.
  • Vida Parroquial, 2 d’abril de 1936, pàg. 5
  • Los Sitios de Gerona, 23 de gener de 1944, pàg. 7

Més informació:

El Consultori Heras neix l’any 1930 al mateix lloc, C/ Sant Cristòfol nº3, on ens trobem actualment, a l’obrir consulta de Psiquiatria i Neurologia el Dr. Narcís Heras Vicens.

L’any 1960, el seu fill, el Dr. Jordi Heras Trias, especialista també en Psiquiatria i Neurologia, s’afegeix al despatx professional impulsant amb noves eines terapèutiques, les anomenades aleshores malalties mentals.

A: Heras Consultori

El doctor Narcís Heras i Vicens és fill de Can Camil Fortiana, una casa de pagès del poble de Cabanes, que, com que també és el poble de la meva mare, és on he viscut algunes de les tramuntanades més memorables de la meva vida. De petit, com que es veia que tenia cap per estudiar, va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va fer la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria. Quan hagué acabat els seus estudis li degué recar d’anar-se’n del seu Empordà i va decidir de posar despatx i consultori a Figueres, on ha exercit la seva professió durant una colla d’anys, pràcticament tota la vida. El doctor Narcís Heras i Vicens, doncs, coneix molt bé l’Empordà, la seva gent i la tramuntana...

El doctor Jordi Heras i Trias és el fill del doctor Narcís. Ha seguit professionalment el mateix camí que el pare. Ha estudiat i s’ha fet metge neuròleg-psiquiatre. I ha volgut treballar també a la seva terra, al costat del pare. També ha après de conèixer l’Empordà, la seva gent i la tramuntana

“Entre el vent i la gent”
A: Guillamet, Joan. Vent de tramuntana, gent de tramuntana
Barcelona : Joventut, 1992, 2a ed., pàg. 20-22


4 comentaris

Hospital de Cabanes

Si tenim present que el nom d’hospital deriva de llatí hospes, i d’aquest hospitalia, que vol dircarrer escoles lloc per a acollir les visites, és a dir, hospitalitat, deduirem que els edificis anomenats com a “hospitals de pobres” no eren només hospitals per guarir a la gent, sinó que eren lloc d’acollida de caminants i peregrins…

A: Abellan, Joan Anton. Els “Hospitals de pobres de la comarca del Pla de l’Estany. Revista de Banyoles, 949 (2012)

En un primer moment els hospitals es coneixien amb el nom de “espital” i poc a poc el nom va anar derivant a ospital, hospital, hospital de pobres i, finalment, sant hospital. I el qui tenia cura del servei de la institució fou anomenat “spitaler” i després l’espitaler, l’hospitaler  i, a partir de la segona meitat del segle XVII, el metge i el cirurgià.

Actualment no queda cap resta de l’edifici de l’antic Hospital de Pobres de Cabanes, però se sap que es trobava al carrer Escoles, carrer que fins a l’any 1929 va portar el nom de carrer de l’Hospital.

Documentat des del 1230, l’Hospital de Cabanes es citat a les Escriptures del Monestir de Vilabertran, el 1235 i s’hi havien fet llegats el 1221, el 1230 i el 1234. L’any 1732, només s’esmenta la capella i el 1772, el batlle i els regidors de Cabanes envien un informe al Bisbe Lorenzana explicant que els francesos havien cremat tots els papers de l’Hospital i que s’havia perdut el Llibre Mestre. Existia constància de dues Visites Pastorals el 1687 i el 1704 i que l’Hospital posseia alguns censals, que no havia rebut deixes i que no existia Obra Pia al poble.

Els registres parroquials demostren que, durant la Guerra de Successió, la institució funcionava amb normalitat i que l’hospitaler era Joan Vaguer.

  • 1701.- Enterren a Lluis Mir fadri del lloch de Ribasaltas Bisbat de Elna … mori en lo Hospital de est lloch…
  • 1705.- El 28 de novembre, bategen a Maria, filla de pares incognits la qual portaren al hospital de Cabanas a entrada de nit…
  • 1707.- Es signa un testament on consta que fonch fet y firmat lo present testament per dit testador Barthomeu Font bracer en la cambra del hospital de pobres de Cabanes vuy als 8 janer 1707…
  • 1714.-  Al seu testament, Jaume Palé, ferrer, deixa una casa cituada en Cabanes prop lo hospital…

Se suposa que durant la Guerra Gran podria haver servit d’hospital de sang. Cal tenir present que entre els dies 17 i 20 de novembre de 1794, va tenir lloc la Batalla del Roure, a molt poca distància del poble.

El 1828, l’alcalde Josep Brugat i els regidors Andreu Bracumart, Antoni Tuegols, Joan Miró i Joan Serra com a administradors del Sant Hospital de pobres i de la caritat nomenen procurador del Sant Hospital a Francesc Balot i Pagès, hisendat de Peralada. El document en poder de D. Alberto Xirau y Tuegols, not. de Perelada es va signar el 31 d’agost de 1828, actuant com a testimonis Vicenç Pont i Aguer i Bernat Casanovas.

El 24 de gener de 1842, Jaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1886?), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876, va ser nomenat administrador de hospital, amb potestat per a:

percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan… [document]

El 22 de març de 1848, Jaume Coll, signa un estat de comptes de l’hospital:

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber:

Jaume Coll-hospital

El pas del temps o potser les guerres, degueren provocar la destrucció de l’edifici. Per aquest motiu, la Corporació municipal es va reunir per decidir què feien amb l’Hospital, després d’haver rebut un ofici de la Junta de Beneficència de la Província que sembla que els instava a tancar-lo o bé donar-li un nou impuls. Aquesta reunió queda documentada a l’Acta municipal del 8 de març de 1856.

L’alcalde va manifestar que seria convenient mantenir l’hospital en funcionament

a fin de que los pobres pudieran contar siempre con un asilo, en el que estubiesen mejor asistidos que en sus casas, aun cuando en ellas se les socorriese …  i es va afegir que … Teniendo en cuenta que esta población frecuentemente se encuentra invadida por los ríos Muga y Llobregat que en tales avenidas, que a veces tienen la población circumbalada cuatro y cinco días en cuyas ocasiones los enfermos que hayan de asistirse en sus casas es fácil les falte todo, aun cuando de esta vecindad abunde en los mas nobles sentimientos. Considerando que en la población no hay botica y que la mas inmediata estará por lo menos, a media hora de distancia que queda interceptada en tiempo de avenidas

També es considerava que:

  • amb l’augment de comunicacions que fomenten la població i la riquesa, també augmentarà el nombre d’habitants i haurà més persones que necessitaran l’hospital.
  • que la reedificació de l’establiment és un desig humanitari del poble
  • que amb poc esforç es podria reedificar però que era indispensable que quedés reservat a l’Ajuntament l’edifici i l’hort que hi havia al costat

Hospital de CabanesLa Corporació va acordar respondre al President de la Junta de Beneficència per manifestar-li la seva intenció de rehabilitar l’hospital.

Firmen l’acta, l’alcalde, Bonaventura Salleras Bru, els regidors Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Barceló, Josep Heras i el síndic Miquel Vergés.

De moment es desconeix si es va tirar endavant la rehabilitació, però hi ha un informe del Governador Civil de l’any 1859, on s’esmenta una altra institució, que podria haver-se organitzat durant la Guerra Gran i a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà es conserven documents relacionats amb l’hospital. L’últim és  un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906).

Els arxius patrimonials de famílies del poble també donen fe dels censos que es pagaven a l’hospital de Cabanes.  El 17 de setembre de 1862, Jaume Coll i Bosch i la seva esposa Ana Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

  • Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
  • Un a favor de l’hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

un censo de redito 8 reales al Hospital de pobres de Cabanas. Otro de redito treinta y dos reales al Hospital de pobres de Llers …  y habiéndose aprobado con fecha duez y siete de setiembre de mil ochocientos sesenta y dos por la Junta provincial de Ventas la redencion del expresado gravámen y hecha la liquidacion de cargas … doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales tenian

El 1950, en una relació de propietats de l’Ajuntament, hi apareix una “Làmina intransferible”, amb un valor de 1725,60 ptes., procedent de béns de l’Hospital.

Bibliografia:

Documents:

  • 1230.- Testament de Guillem Julià, de Cabanes …  fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i la confraria de l’Esperit Sant (5 de gener de 1230). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 46, Reg. 5508
  • 1234.-  Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià  …  disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure, i Santa Maria de Judo (20 de febrer de 1234). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 440, Reg. 9789
  • 1825/1906.- Plec de documentació relativa a l’administració de les rendes de l’Hospital de Pobres. Hi ha llevadors de censos dels anys 1847 i 1854; un poder atorgat per l’Ajuntament de Cabanes a favor de Francesc Balot Pagès (1832, Albert Xirau Tuègols); tres escriptures notarials de reclamació de censals entre els administradors de l’Hospital de Pobres i particulars (1825 i 1827, Francesc Pagès); i un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906). ACAE110-114-T1-91
  • 1854.- Hospital de Cabanas. Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro. Font: ACAE
    (*) Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.