Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


3 comentaris

Donants de sang. Delegació de Cabanes

La donació de sang és un acte solidari. Per al donant només és un moment, per a molts malalts pot suposar la vida.

La Federació Catalana de Donants de Sang, fundada el 1988, és una entitat que fomenta la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. La seva funció social és divulgar i fomentar una conscienciació ètica i responsable que doni resposta al repte que els avenços científics signifiquen.

La Federació, que aplega les diferents associacions d’arreu de Catalunya, col·labora amb el Departament de Salut, amb el Banc de sang i teixits i amb tots els organismes i entitats relacionats amb la transfusió sanguínia, tant a nivell nacional com internacional.

El delegat dels donants de sang és la figura responsable d’atendre les sol·licituds, els dubtes i les peticions així com de copsar la realitat pròxima que posteriorment s’utilitzarà per millorar les campanyes. És la persona més propera al donant i el canal per comunicar-se amb les forces vives de cada municipi: ajuntaments, metges, escoles, mitjans de comunicació, etc.

Des del 1986, Cabanes organitza diades de donació de sang amb la col·laboració de l’Associació de Donants de Sang de Girona i el Banc de Sang i Teixits. En tots aquests anys, el poble ha tingut tres delegades i un delegat i des del primer moment els cabanencs han participat generosament en totes les campanyes que s’han portat a terme al municipi.

Per aquest motiu i, aprofitant la construcció del nou dispensari municipal, es va creure convenient reservar un espai proper a l’edificació, agençar-lo i posar-hi un monument als donants de sang com a mostra de reconeixement públic i d’agraïment als donants del poble, als delegats, voluntaris i a totes aquelles persones que al llarg de tants anys han contribuït amb la seva solidaritat a salvar la vida de moltes persones.

Text de l’escultura:
El municipi de Cabanes en reconeixement als Donants de Sang. Abril 2019

L’escultura es va instal·lar a finals d’abril de 2019 i es va inaugurar oficialment el 29 de juny del mateix any, junt amb el nou dispensari i la plaça dels Drs. Heras.

Monument als donants de sang

Informació de l’escultura, dissenyada per Franc Cervilla i construïda per Agustí Empordà, sl

Cronologia:

  • 1986.- Primera extracció de sang a Cabanes
  • 1986-1990.- Delegada: Narcisa Martínez Argelés
  • 1991-1992.- Delegada: Pietat Puigdevall Dalmau
  • 1993-2012.- Delegada: Joaquima Viñolas Gou
  • 2013.- Delegat: Miquel Hilari Fernández

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


2 comentaris

Farmàcia

Fins el 1983 Cabanes no  va disposar d’oficina de farmàcia. Molts anys enrere la farmàcia de referència dels cabanencs era la farmàcia de Peralada i més endavant les diferents farmàcies de Figueres.

  • La farmàcia de Cabanes es troba al carrer Escoles, 10. La seva titular és la Sra. Pietat Puigdevall i Dalmau que compta amb el suport de la Sra. Ioia Roig.
  • L’acta 927 de 10 de juny de 1983, signada entre d’altres per l’alcalde Sr. Josep Terrats, diu: … A Cabanes a les 9,30 hores del 10 de juny de 1983 s’ha presentat l’Inspector Tècnic de Farmàcia sotasignat a l’oficina de Farmàcia nº … de la qual és propietari Na Pietat Puigdevall i Dalmau carrer Escuelas nº 10 de la població de Cabanes … Atès que revisat l’expedient, hi consten els documents següents: títol de farmacèutic, certificat de col·legiació i altres exigits … Atès que el local, les instal·lacions, les existències de medicaments, l’utillatge i altres elements necessaris per a desenvolupar un bon servei farmacèutic, estan d’acord amb la normativa establerta. En presencia de les autoritats sanitàries i locals sotasignants, aquesta inspecció emet DICTAMEN FAVORABLE per a l’obertura i funcionament de l’Oficina de farmàcia esmentada.

Abans del 1983 trobem les fitxes de dos farmacèutics adjudicats al municipi de Cabanes, entre d’altres, i un document de l’Arxiu Municipal que probablement sigui del 1862.

El full conté un llistat amb la despesa feta per comprar medicines i altres productes farmacèutics a fi de pal·liar la manca de farmàcia al poble.

Gastos de compra de medicines y efectos de botica, en reserva por lo que pueda ocurrir faltando farmaceutico á este pueblo

Por tres dragmes sulfato de quinina …. 24 rals
Cuatro granos de acetato de morfina, que se harán 24 papeles …. 4 rals
Media onze licor anodino, con frasco …. 4 rals
Una onze de amonico liquido con botellita …. 1 ral
Tres onzes de ampastro aglutinante …. 3 rals
Media onze de laudano de Sidenam, con frasco …. 4 rals
Dos onzas de balsamo de Malats, con botellita …. 4 rals
Seis onzas de mostaza en polvo con …? …. 2 rals
Dos onzas diaquelon gomacio … 1’5 rals
Dos onzas amplastro de cantaribo …. 4 rals
Dos dragmes de tartaro ametico …. 1’5 rals
Media onza de acido nitrico, con frasco … 3 rals
Drapos vendas y desfilas … 20 rals
Una caja yeso? de fracturas, dos manoplas y seis ferulas … 20 rals

Total ….. 96 rals

• 1 dracma: 3,5944 gr
• Onza: unça
• Licor anodino = disolvent farmacèutic
• Ampastro = Emplastre: Preparació feta d’una substància pastosa estesa sobre un drap que s’adhereix a la part del cos sobre la qual s’aplica
• Laudano de Sidenam = Laudano de Sydenham: opi, vi blanc, safrà, clau, canyella …)
• Balsamo de Malats = Per tallar les hemorràgies i ajudar a cicatritzar. Creat pel veterinari Segimon Malats i Codina (1747 – 1826)
• Diaquelon = Diaquiló gomat?: emplastre fet amb sucs de diferents plantes o amb un òxid de plom i oli
• Amplastro de cantaribo: segurament «cantàrida»
• Tartaro ametico: tàrtar emètic per provocar el vòmit
• Desfila: Porció petita de cotó fluix
• Caja … de fracturas: segurament guix per a fractures

Altres documents:

  • Tomàs Llanta Vergés. AHG170-326-T2-2034 Fitxa personal de Tomàs Llanta Vergés Data(es) 1926-1964 [PROFESSIÓ]: Farmacèutic [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes, pont de Molins, Vilabertran, Vilanova de la Muga [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 402
  • Catalina Boix Pujol. AHG170-326-T2-1237 Fitxa personal de Catalina Boix Pujol Data(es) 1969-1975 [PROFESSIÓ]: Farmacèutic [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes, Pont de Molins, Vilabertran, Vilaür, Sant Llorenç de la Muga [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 402

 


Deixa un comentari

Sanitat

Els serveis sanitaris de Cabanes al llarg de la història

  • Metges.- Relació de metges relacionats amb Cabanes per ser fills del poble o per haver-hi desenvolupat la seva activitat professional
    • Ressenya d’alguns d’ells.
      • Tomàs i Pere Sunyer : [Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765) – Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)]
      • Gregori Blaha Casals (?-1836)
      • Família Brusés : [Joan Brusés Portell (Cabanes, 1827-Figueres, 1891) – Joan Brusés Majó (Figueres, 1894-1970)]
      • Narcís Heras i Jordi Heras : [Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979) – Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)]
      • Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)
      • Immaculada Martí Caralt.  AHG170-326-T2-3547 Expedient personal d’Immaculada Martí Caralt. Data(es) 1977-1978 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 350/6
      • Àngel Garre Bosch. AHG170-326-T2-2407 Expedient personal d’Àngel Garre Bosch Data(es) 1980 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 350/5
  • Dispensari municipal
  • Donants de sang
  • Farmàcia
  • Llevadores
  • Infermeria
    • Pere OIiveras Figueras
      • AHG170-326-T2-901. Data(es) 1955/1959. Expedient personal de Pere Oliveras Figueras [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 15/102
      • AHG170-326-T2-1918 Fitxa personal de Pere Oliveras Figueras Data(es) 1955-1965 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran, Vilafant, Avinyonet de Puigventós,Cistella, Vilanant [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
    • Jesús Martínez Saez.
      • AHG170-326-T2-2722. Data(es) 1959/1982. Expedient personal de Jesús Martínez Saez [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Cabanes, Borrassà, Hostalric, Pont de Molins [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 396/18
      • AHG170-326-T2-1408. Fitxa personal de Jesús Martínez Saez . Data(es) 1959-1987 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant, Borrassà, Siurana, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla, Cabanes, Vilabertran, Pont de Molins, Biure, Boadella, Hostalric, Massanes, Sant Feliu de Buixalleu [VOLUM I SUPORT]: Set fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
    • Narcisa Martínez Argelés
      • AHG170-326-T2-3272. Data(es) 1970/1982. Expedient personal de Narcís[a] Martínez Argelés [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/2
      • AHG170-326-T2-1884 Fitxa personal de Narcisa Martínez [Ayala] Data(es) 1970-1970 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
  • Hospital de Cabanes
  • La Pesta i altres grans epidèmies


5 comentaris

Dispensari municipal

Abans de la implantació de la Seguretat Social i de l’existència de la Sanitat pública, els metges exercien de forma privada des del seu mateix domicili i els pacients accedien el servei mitjançant el pagament d’una “conducta” o “iguala”.

Conducta: Contracte pel qual s’obtenen els serveis professionals d’un facultatiu (metge, apotecari, menescal, barber, ferrer, etc.) durant tot un any o altre termini, a canvi d’una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie.

El metge de família atenia els veïns “aconductats” des del seu propi domicili i també els visitava particularment si la malaltia ho requeria. Els Drs. Heras, per exemple, tenien la consulta a can Fortiana, al carrer Sanitat, on segurament van visitar fins el 1977, quan el Dr. Jordi Heras va deixar la plaça per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres.

Es desconeix la data de la inauguració del primer dispensari municipal. La premsa ens informa que el 1974 s’acorda reconstruir una casa del carrer Escoles, 10, per dedicar-la a dispensari. Entre 1984 o 1985 es va remodelar i possiblement s’hi va fer una nova escala d’accés que no envaís el carrer. El febrer de 1995, Trini Bonaterra Batlle, arquitecta del Consell Comarcal de l’Empordà va presentar un projecte de reforma per tal d’adaptar-lo a les normes exigides pel Decret de supressió de barreres arquitectòniques. Es va substituir un dels trams de l’escala d’accés per una rampa, es va adequar el lavabo i s’hi van posar els llums d’emergència. La disposició de les sales i la seva superfície no va variar, excepte en el cas del lavabo

  • sala d’espera: 18,39 m2
  • despatx metge: 14, 26 m2
  • despatx infermeria: 14,20 m2
  • pas: 8,38 m2
  • lavabo: 4,55 m2
  • magatzem: 2,55 m2
  • Superfície útil total: 62,33 m2

Entre els anys 1997 i 1998 es va portar a terme la rehabilitació i la inauguració de l’equipament.

El 2018 s’inicien les obres del nou dispensari municipal en un espai situat al carrer Canal, a la banda oest del Local Social. El projecte presentat el desembre de 2014 per l’arquitecte Jaume Corominas Blanch contempla una superfície útil de 92,82 m2.

  • Data d’adjudicació del contracte: 12/06/18
  • Data de formalització del contracte: 02/07/18
  • Dades de l’empresa adjudicatària: EXCAVACIONES AMPURDAN 2000 SL
  • Import: 120.058,62 € amb IVA  –  Import sense IVA: 99.222,00 €

La construcció de l’edifici ha permès rehabilitar l’espai que ja acull els locals de Sant Isidre, l’associació cultural Potamolls, Ràdio Cabanes i Correus i crear una nova plaça dedicada als Drs. Heras.

Davant de l’entrada del nou dispensari s’hi ha aixecat un monument d’agraïment als donants de sang.

La inauguració del nou dispensari, la plaça dels doctors Heras i l’escultura dedicada als donants de sang va tenir lloc el 29 de juny de 2019.

Tall de la cinta inaugural
a càrrec de la doctora Rosa Fortià, l’alcalde Àlex Hernández i el regidor Andreu Viarnès

Recull d’imatges

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa i documents

  • 1974.- Al Ple Municipal del 28 de març de 1974 s’acorda reconstruir una part de la casa núm. 10 del carrer Escoles (antigua Casa Consistorial y Escuelas) per dedicar-la a Dispensari Municipal que serviria pel practicant i que també podria ser destinat al metge si fos del seu interès, ja que el Sr. Heras encara visitava al seu domicili del carrer Sanitat.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1984.-  …. El batlle Terrats: «És en projecte construir el dispensari municipal»Hora Nova, 347, 17 de gener de 1984

    Los Sitios de Gerona, 1986 (sense rampa)

  • 1985.- Un any després ja estava en funcionament: … 1984: un any força bo. Aquest any passat, segons comenta Josep Terrats, ha estat «un any força bo, amb diferents innovacions per al benestar del poble, com és el cas d’unes remodelacions a l’Ajuntament, el dispensari municipalHora Nova, 397, 22 de gener de 1985
  • 1986.- L’Ajuntament de Cabanes, encara que es tracta d’un petit municipi altempordanés, té molts projectes en marxa. Si l’any passat inaugurava les dependéncies del dispensari municipal… A: Cabanes ha inaugurat diverses obres. Los Sitios de Gerona, 13 de febrer de 1986
  • 1997.- … Dispensari rehabilitat. D’altra banda , el ple de l’ Ajuntament també va aprovar el projecte de rehabilitació del dispensari municipal redactat per l’arquitecte Trinitat Bonaterra. El pressupost és d’un milió de pessetes, dels quals quatre-centes mil pessetes seran subvencionades pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya . Aquest projecte inclou la construcció d’una rampa, així com d’altres millores d’accessibilitat i de l’interior de l’edificiHora Nova, 30 de setembre de 1997

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Àrea Bàsica de Salut de Peralada

Àrea Bàsica de Salut (ABS) és el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva població, que és atès per un Equip d’Atenció Primària (de 5.000 a 25.000 persones). Les ABS poden ser rurals, urbanes o bé amb característiques mixtes. Les rurals solen tenir una població més petita, però aquesta està més disseminada al territori. Depenent de la mida de l’ABS, dels nuclis de població i de la dispersió d’aquesta, les ABS poden disposar d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), o d’aquest i d’un o més consultoris dependents orgànicament del CAP.

L’ABS de Peralada és de base associativa i la gestió la porten els seus professionals. Es va engegar el 2002 i dóna servei a més de 7.000 habitants amb consultoris a diversos nuclis de població, a banda del central, a Peralada.

  • 1999.- Els sindicats denuncien manca de transparència en l’ABS de Peralada. Diari de Girona, 20 de març de 1999
  • 2000.- Sanitat veu molt difícil poder privatitzar l’ABS de Peralada. S’ha trobat amb reposició d’alcaldes de la zona i de metges. Diari de Girona, 11 d’abril de 2000
  • 2002.-  Albera Salut va rebre l’encàrrec del Servei Català de la Salut per a dur a terme la gestió de l’Àrea Bàsica de Peralada i actualment Cabanes en forma part junt amb Espolla, Garriguella, Masarac, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Peralada, Rabós, Sant Climent, Vilabertran, Vilajuïga, Vilamaniscle, Vilanova de la Muga i Vilarnadal.
  • 2003.-
    • Entra en servei a Peralada la primera ABS de la demarcació gestionada pels treballadors. El Punt, 21 de gener de 2003
    • El personal sanitari de l’ABS de Peralada constitueix l’Albera Salut … El personal sanitari —metges,
      ATS’s i diplomats d’infermeria— que fins ara efectuaven l’assistència primària s’encarreguen a partir del passat mes de desembre de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de PeraladaHora Nova. 4 de febrer de 2003
    • L‘equip mèdic de l’àrea bàsica de salut de Peralada, satisfet amb els resultats de l’autogestióTV3, 21 d’abril de 2003
    • Pomés inaugura el CAP de Peralada, que dóna servei a 6.264 persones. Hora Nova, 16 de set. de 2003
  • 2012.- Albera Salut es consolida com a model autogestionat. L’ABS de Peralada és l’única de les comarques gironines de base associativa, en què la gestió la porten els seus professionals…  L’ABS de Peralada, que aplica el model d’una entitat amb base associativa (EBA), ha arribat al seu desè aniversari… El PuntAvui, 10, d’agost de 2012

 


2 comentaris

Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)

Nat el 1928, va morir a Figueres el 5 de desembre de 2016. Casat amb Maria Canela, va tenir tres fills. A banda de la seva activitat professional, el 1969, el Sr. Guardiola formava part de la junta de la U.D. Figueras.

El 1973 ocupava la plaça de Pont de Molins.

Durant 16 anys va ser el metge de capaçalera de Cabanes (1977/93). Es va jubilar el 26 d’abril de 1993. L’11 de setembre del mateix any, en el transcurs del dinar del IV Homenatge a la Vellesa se li va retre homenatge d’agraïment pels seus serveis al poble.

Quan el 1993 es va jubilar va ser substituït, com a metge titular,  pel Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.

A l’octubre el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular i la plaça de Cabanes va ser ocupada interinament per la Dra. Josefina Santiago i Pla. La Dr. Santiago s’acomiadà el 31 d’octubre de 1998. Posteriorment ocupà la plaça el Dr. Sebastià Alvarez i Rigol.

Documents

  • 1877/1981. AHG170-326-T2-3460 Expedient personal de Veremundo Guardiola Mallol [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/3


1 comentari

Llevadores

S. XVII-XIX

  • 1621.- Joana Vanovera, vidua (esposa d’un Vanover) A vint y nou de desembre mil siscents vint y tres per Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas y per necesitat es estat batejat
  • 1628.- Cecília Pla. A vint y vuyt de novembre de mil siscents vint y vuyt per haver molt gran dupte si en casa per causa del perill de mori Cecília Pla llavadora del Castell de Cabanes avia batejat verdaderament segons de lo que fou interrogada respongue y de las circunstancias per mi Franc. Vinyes pre sacrista de la Iglesia de St Vicens del castell de Cabanes es estat batejat ab condicio (si non es baptiza…) Domingo Joseph Rafel Frnc… Bernat fill legitim y natural del Sr domingo de Monrodo en temps de son obit en la vila de Peralada domiciliat y de la Sra Anna Magina sa muller fou padri lo Sr don Bernat de Monpalau y Alemany domiciliat en lo lloch de Argelaguer y padrina la Sr Engracia Prats y Corcoll viuda de dit castell de Cabanes.
  • 1732.- Marianna Pi. Rita, … era batejada en casa per necessitat per Marianna Pi, llavadora
  • 1749.- Marianna Climent. ???. Batejat privadament, el 20 de gener, per Marianna Climent, llevadora de Cabanes
  • 1809.- Matas.  Josep. … Privadament batejat per la llevadora Matas, viuda de dit poble
  • 1842.- Llúcia Oliva. Antònia. Batejada primer per la llevadora Llúcia Oliva.

S. XX

Dolors Rebarter Pellicer. Filla de Josep Rebarter Badet i Maria Pellicer Vidal, va néixer a Cabanes el 14 de juliol de 1889

  • 1915.- Obté el títol de llevadora. En brillants exàmens verificats en la facultat de Medicina de Barcelona, ha obtingut el títol de Professora en parts, amb la calificació de sobressalient, donya Dolors Rebarter, filla de D. Josep Raberter, Jutge municipal de Cabanes. Siga l’enhorabona.  La Veu de l’Empordà, 10/07/1915, pàg. 5
  • 1938.- El 9 de juny, actuant com a “Matrona en ejercicio de la población de Cabanas” presenta una instància a l’Ajuntament exposant que el Colegio Oficial de Matronas i les autoritats sanitàries insisteixen en la obligació que tenen els Ajuntaments de convocar concurs per proveir la plaça de llevadora i demana que se sirvan acordar se proceda a la provisión en propiedad de la plaza de Matrona municipal, cargo que desde años vengo desempeñando en carácter interino. Més endavant i durant molts anys, va continuar sent la llevadora de Cabanes.
  • AHG170-326-T2-1274 Fitxa personal de Dolors Rebarter Palliser Data(es) 1928-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
  • AHG170-326-T2-542. Expedient personal de Dolors Revarter Pellicer Data(es) 1946-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 17/65
    Dolors Font Fayet

Dolors Font Fayet, la senyora Lola de Vilabertran (Vilademuls, 1926-2005). Establerta a Vilabertran, als anys cinquanta i seixanta, amb la seva mobylette, atenia parts a casa a Cabanes, Masarac, St. Climent, Espolla, Rabós, Garriguella i Peralada. Als anys setanta, cada vegada més les dones parien a l’hospital i la seva feina de llevadora a domicili es va reduir. Llavors va començar a fer de practicanta a Vilabertran i Cabanes. Uns anys més tard va treballar a l’Escola de Mares de Castelló d’Empúries i a Figueres, fins que el 1991 es va jubilar. El 2006 l’Ajuntament de Vilabertran la va anomenar “Filla predilecta de la població” i va inaugurar un nou carrer amb el seu nom.

  • Font: Bech Padrosa, Roser. La senyora Lola de Vilabertran. A: Alberes, 17 (2017) pàg. 52

Documents:

  • AHG170-326-T2-1269 Fitxa personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1950-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes Vilabertran [VOLUM I SUPORT]: Tres fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
  • AHG170-326-T2-2579 Expedient personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1953-1982 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Peralada, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/4
  • AHG170-326-T2-2580. Expedient personal de Dolors Font Payet. Data(es) 1958-1981 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/1


2 comentaris

Gregori Blaha Casals (?-1836)

Gregori Blaha Casals, metge (Mataró, ?-Cabanes, 1836)

Fill d’Antoni Blaha, cirurgià, i de Llúcia Casals Anglí, Gregori Blaha, era natural de Mataró i va ser cirurgià de Cabanes.

Antoni Blaha, el seu pare, va ser cirurgià, segurament a Mataró, i l’oncle, Estanislau Blaha, va ser doctor en Medicina, a Centelles. Els dos es van casar amb dues germanes Llúcia i Teresa Casals Anglí, germanes i filles de metges. Bonaventura Casals Oriol, avi matern de Gregori, era figuerenc i va ser doctor en medicina a la Barceloneta.

L’oncle, Estanislau Blaha Casals, el 1782 i en motiu la guerra amb les forces britàniques, va viatjar a Maó per treballar com a “practicante” de cirurgià i el 1796, va estar treballant a la Barceloneta.

El 10 de febrer de 1819, Gregori Blaha Casals, que ja devia ser cirurgià de Cabanes, es va casar amb Maria Ramis Pont (1798-?), filla de Rafel Ramis Clarà i d’Antònia Pont i Casadevall, dues de les famílies més rellevants del poble, els Ramis i els Romaguera.

casament de Gregori Blaha i Maria Ramis

Gregori devia tenir una bona preparació acadèmica i es preocupava per “reciclar-se” professionalment, ja que el trobem a una “Lista de Sres suscriptores”, amb la cita: “D. Gregorio Blaha cirujano de Cabanas”.

El text apareix al final del llibre d’Antonio Scarpa
Tratado de las enfermedades de los ojos”, editat el 1828.

També apareix a la relació de metges i cirurgians de Catalunya registrats a l’Acadèmia de Medicina de l’any 1840: “BLAHA i CASALS, Gregori. Cirurgià, registrat al partit de Figueres l’any 1840, amb exercici a Cabanes (RAMC, 1840,22/144)“.

A: “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”, núm. 55” (2011)

En aquest cas, les dades de l’Acadèmia de Medicina no estan prou actualitzades, ja que Gregori Blaha havia mort el 5 de gener de 1836, deixant quatre fills: Joaquim (1819), Joan (1821), Rosa (1826) i Antònia (1828).

La filla petita, Antònia Blaha Ramis, el 4 de desembre de 1847, es va casar amb Antoni Aguer Hors, fuster, i van tenir un fill, Baldomer (1849-?) qui, el 1875 es va casar amb Carme Salleras Soler. Els descendents d’alguns dels seus fills: Arcadi, Mercè, Júlia i Teodor, encara viuen al poble o al seu entorn.