Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Sanitat


by 3 comentaris

Donants de sang. Delegació de Cabanes

La donació de sang és un acte solidari. Per al donant només és un moment, per a molts malalts pot suposar la vida.

La Federació Catalana de Donants de Sang, fundada el 1988, és una entitat que fomenta la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. La seva funció social és divulgar i fomentar una conscienciació ètica i responsable que doni resposta al repte que els avenços científics signifiquen.

La Federació, que aplega les diferents associacions d’arreu de Catalunya, col·labora amb el Departament de Salut, amb el Banc de sang i teixits i amb tots els organismes i entitats relacionats amb la transfusió sanguínia, tant a nivell nacional com internacional.

El delegat dels donants de sang és la figura responsable d’atendre les sol·licituds, els dubtes i les peticions així com de copsar la realitat pròxima que posteriorment s’utilitzarà per millorar les campanyes. És la persona més propera al donant i el canal per comunicar-se amb les forces vives de cada municipi: ajuntaments, metges, escoles, mitjans de comunicació, etc.

Des del 1986, Cabanes organitza diades de donació de sang amb la col·laboració de l’Associació de Donants de Sang de Girona i el Banc de Sang i Teixits. En tots aquests anys, el poble ha tingut tres delegades i un delegat i des del primer moment els cabanencs han participat generosament en totes les campanyes que s’han portat a terme al municipi.

Per aquest motiu i, aprofitant la construcció del nou dispensari municipal, es va creure convenient reservar un espai proper a l’edificació, agençar-lo i posar-hi un monument als donants de sang com a mostra de reconeixement públic i d’agraïment als donants del poble, als delegats, voluntaris i a totes aquelles persones que al llarg de tants anys han contribuït amb la seva solidaritat a salvar la vida de moltes persones.

Text de l’escultura:
El municipi de Cabanes en reconeixement als Donants de Sang. Abril 2019

L’escultura es va instal·lar a finals d’abril de 2019 i es va inaugurar oficialment el 29 de juny del mateix any, junt amb el nou dispensari i la plaça dels Drs. Heras.

Monument als donants de sang

Informació de l’escultura, dissenyada per Franc Cervilla i construïda per Agustí Empordà, sl

Cronologia:

  • 1986.- Primera extracció de sang a Cabanes
  • 1986-1990.- Delegada: Narcisa Martínez Argelés
  • 1991-1992.- Delegada: Pietat Puigdevall Dalmau
  • 1993-2012.- Delegada: Joaquima Viñolas Gou
  • 2013.- Delegat: Miquel Hilari Fernández

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by 2 comentaris

Farmàcia

Fins el 1983 Cabanes no  va disposar d’oficina de farmàcia. Molts anys enrere la farmàcia de referència dels cabanencs era la farmàcia de Peralada i més endavant les diferents farmàcies de Figueres.

  • La farmàcia de Cabanes es troba al carrer Escoles, 10. La seva titular és la Sra. Pietat Puigdevall i Dalmau que compta amb el suport de la Sra. Ioia Roig.
  • L’acta 927 de 10 de juny de 1983, signada entre d’altres per l’alcalde Sr. Josep Terrats, diu: … A Cabanes a les 9,30 hores del 10 de juny de 1983 s’ha presentat l’Inspector Tècnic de Farmàcia sotasignat a l’oficina de Farmàcia nº … de la qual és propietari Na Pietat Puigdevall i Dalmau carrer Escuelas nº 10 de la població de Cabanes … Atès que revisat l’expedient, hi consten els documents següents: títol de farmacèutic, certificat de col·legiació i altres exigits … Atès que el local, les instal·lacions, les existències de medicaments, l’utillatge i altres elements necessaris per a desenvolupar un bon servei farmacèutic, estan d’acord amb la normativa establerta. En presencia de les autoritats sanitàries i locals sotasignants, aquesta inspecció emet DICTAMEN FAVORABLE per a l’obertura i funcionament de l’Oficina de farmàcia esmentada.

Abans del 1983 trobem les fitxes de dos farmacèutics adjudicats al municipi de Cabanes, entre d’altres, i un document de l’Arxiu Municipal que probablement sigui del 1862.

El full conté un llistat amb la despesa feta per comprar medicines i altres productes farmacèutics a fi de pal·liar la manca de farmàcia al poble.

Gastos de compra de medicines y efectos de botica, en reserva por lo que pueda ocurrir faltando farmaceutico á este pueblo

Por tres dragmes sulfato de quinina …. 24 rals
Cuatro granos de acetato de morfina, que se harán 24 papeles …. 4 rals
Media onze licor anodino, con frasco …. 4 rals
Una onze de amonico liquido con botellita …. 1 ral
Tres onzes de ampastro aglutinante …. 3 rals
Media onze de laudano de Sidenam, con frasco …. 4 rals
Dos onzas de balsamo de Malats, con botellita …. 4 rals
Seis onzas de mostaza en polvo con …? …. 2 rals
Dos onzas diaquelon gomacio … 1’5 rals
Dos onzas amplastro de cantaribo …. 4 rals
Dos dragmes de tartaro ametico …. 1’5 rals
Media onza de acido nitrico, con frasco … 3 rals
Drapos vendas y desfilas … 20 rals
Una caja yeso? de fracturas, dos manoplas y seis ferulas … 20 rals

Total ….. 96 rals

• 1 dracma: 3,5944 gr
• Onza: unça
• Licor anodino = disolvent farmacèutic
• Ampastro = Emplastre: Preparació feta d’una substància pastosa estesa sobre un drap que s’adhereix a la part del cos sobre la qual s’aplica
• Laudano de Sidenam = Laudano de Sydenham: opi, vi blanc, safrà, clau, canyella …)
• Balsamo de Malats = Per tallar les hemorràgies i ajudar a cicatritzar. Creat pel veterinari Segimon Malats i Codina (1747 – 1826)
• Diaquelon = Diaquiló gomat?: emplastre fet amb sucs de diferents plantes o amb un òxid de plom i oli
• Amplastro de cantaribo: segurament «cantàrida»
• Tartaro ametico: tàrtar emètic per provocar el vòmit
• Desfila: Porció petita de cotó fluix
• Caja … de fracturas: segurament guix per a fractures

Altres documents:

  • 1923.- El Ple de l’Ajuntament de Cabanes de 13 de novembre de 1923 nomena farmacèutic interí de Cabanes a Enric Capmany. El 1902, Enric, com a subdelegat de Farmàcia, va autoritzar l’obertura de la farmàcia de Joaquim Cusí Fortunet, al carrer Ample.  Es veu que també va ser l’inventor de la Pomada americana que evitaba el mal en los pechos de las recién paridas con lo que las madres podían amamantar a sus hijos, conservando los pechos completamente sanos. Vegeu: Hidroterapia y farmacia a través de la revista “Los Avisos”. Memoria de María del Carmen Canseco González, 2011
  • Tomàs Llanta Vergés. AHG170-326-T2-2034 Fitxa personal de Tomàs Llanta Vergés Data(es) 1926-1964 [PROFESSIÓ]: Farmacèutic [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes, pont de Molins, Vilabertran, Vilanova de la Muga [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 402
    • Tomàs Llanta Vergés (Peralada,1890-post. 1964) Fill d’Estanislau Llanta Oliva i d’Enriqueta Vergés Anglada, va quedar solter. Va regentar l’apotecaria, que també proporcionava medicació a pobles de les rodalies, des de l’any 1922 fins el 1964. Preparava vacunes, i diferents preparats, primer a la Pl. del Carme i després es va traslladar a la Plaça Major. Encara es conserva el seu receptari d’estupefaents que s’inicia l’1 de gener de 1929. A Tomàs Llanta l’ajudava en Josep Ma. Llanta Noguer i Carme Llanta Salleras, que va ser la farmacèutica continuadora de l’establiment peraladenc.
    • 1926. El Ple de l’1 d’agost manifesta que Cabanes forma part del Partit farmacèutic de Peralada. Atenent que per anar a Peralada cal travessar el riu Llobregat i que en època de pluges el camí es intransitable, mentre que arribar a Figueres és més fàcil, demanen que fins que Cabanes no tingui farmàcia deixin de pertànyer a Peralada i passin a Figueres.
  • Catalina Boix Pujol. AHG170-326-T2-1237 Fitxa personal de Catalina Boix Pujol Data(es) 1969-1975 [PROFESSIÓ]: Farmacèutic [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes, Pont de Molins, Vilabertran, Vilaür, Sant Llorenç de la Muga [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 402


by Deixa un comentari

Sanitat

Els serveis sanitaris de Cabanes al llarg de la història

  • Metges.- Relació de metges relacionats amb Cabanes per ser fills del poble o per haver-hi desenvolupat la seva activitat professional
    • Ressenya d’alguns d’ells.
      • Tomàs i Pere Sunyer : [Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765) – Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)]
      • Gregori Blaha Casals (?-1836)
      • Família Brusés : [Joan Brusés Portell (Cabanes, 1827-Figueres, 1891) – Joan Brusés Majó (Figueres, 1894-1970)]
      • Narcís Heras i Jordi Heras : [Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979) – Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)]
      • Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)
      • Immaculada Martí Caralt.  AHG170-326-T2-3547 Expedient personal d’Immaculada Martí Caralt. Data(es) 1977-1978 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 350/6
      • Àngel Garre Bosch. AHG170-326-T2-2407 Expedient personal d’Àngel Garre Bosch Data(es) 1980 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 350/5
  • Dispensari municipal
  • Donants de sang
  • Farmàcia
  • Llevadores
  • Infermeria
    • Pere OIiveras Figueras
      • AHG170-326-T2-901. Data(es) 1955/1959. Expedient personal de Pere Oliveras Figueras [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 15/102
      • AHG170-326-T2-1918 Fitxa personal de Pere Oliveras Figueras Data(es) 1955-1965 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran, Vilafant, Avinyonet de Puigventós,Cistella, Vilanant [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
    • Jesús Martínez Saez.
      • AHG170-326-T2-2722. Data(es) 1959/1982. Expedient personal de Jesús Martínez Saez [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Cabanes, Borrassà, Hostalric, Pont de Molins [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 396/18
      • AHG170-326-T2-1408. Fitxa personal de Jesús Martínez Saez . Data(es) 1959-1987 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant, Borrassà, Siurana, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla, Cabanes, Vilabertran, Pont de Molins, Biure, Boadella, Hostalric, Massanes, Sant Feliu de Buixalleu [VOLUM I SUPORT]: Set fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
    • Narcisa Martínez Argelés
      • AHG170-326-T2-3272. Data(es) 1970/1982. Expedient personal de Narcís[a] Martínez Argelés [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/2
      • AHG170-326-T2-1884 Fitxa personal de Narcisa Martínez [Ayala] Data(es) 1970-1970 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
    • Pere Sors Cufí (?-2022). El 7 d’octubre de 2022 va deixar Cabanes per passar a Masarac, mentre mantenia la consulta de Vilabertran
    • Sílvia Rubio Viladomat (2022-?). El 10 d’octubre de 2022 va arribar a Cabanes, procedent d’Espolla, Garriguella, Rabós i Vilamaniscle
  • Hospital de Cabanes
  • La Pesta i altres grans epidèmies


by 5 comentaris

Dispensari municipal

Àrea bàsica de salut de Peralada

Abans de la implantació de la Seguretat Social i de l’existència de la Sanitat pública, els metges exercien de forma privada des del seu mateix domicili i els pacients accedien el servei mitjançant el pagament d’una “conducta” o “iguala”.

Conducta: Contracte pel qual s’obtenen els serveis professionals d’un facultatiu (metge, apotecari, menescal, barber, ferrer, etc.) durant tot un any o altre termini, a canvi d’una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie.

El metge de família atenia els veïns “aconductats” des del seu propi domicili i també els visitava particularment si la malaltia ho requeria. Els Drs. Heras, per exemple, tenien la consulta a can Fortiana, al carrer Sanitat, on segurament van visitar fins el 1977, quan el Dr. Jordi Heras va deixar la plaça per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres.

Es desconeix la data de la inauguració del primer dispensari municipal. La premsa ens informa que el 1974 s’acorda reconstruir una casa del carrer Escoles, 10, per dedicar-la a dispensari. Entre 1984 o 1985 es va remodelar i possiblement s’hi va fer una nova escala d’accés que no envaís el carrer. El febrer de 1995, Trini Bonaterra Batlle, arquitecta del Consell Comarcal de l’Empordà va presentar un projecte de reforma per tal d’adaptar-lo a les normes exigides pel Decret de supressió de barreres arquitectòniques. Es va substituir un dels trams de l’escala d’accés per una rampa, es va adequar el lavabo i s’hi van posar els llums d’emergència. La disposició de les sales i la seva superfície no va variar, excepte en el cas del lavabo

  • sala d’espera: 18,39 m2
  • despatx metge: 14, 26 m2
  • despatx infermeria: 14,20 m2
  • pas: 8,38 m2
  • lavabo: 4,55 m2
  • magatzem: 2,55 m2
  • Superfície útil total: 62,33 m2

Entre els anys 1997 i 1998 es va portar a terme la rehabilitació i la inauguració de l’equipament.

El 2018 s’inicien les obres del nou dispensari municipal en un espai situat al carrer Canal, a la banda oest del Local Social. El projecte presentat el desembre de 2014 per l’arquitecte Jaume Corominas Blanch contempla una superfície útil de 92,82 m2.

  • Data d’adjudicació del contracte: 12/06/18
  • Data de formalització del contracte: 02/07/18
  • Dades de l’empresa adjudicatària: EXCAVACIONES AMPURDAN 2000 SL
  • Import: 120.058,62 € amb IVA  –  Import sense IVA: 99.222,00 €

La construcció de l’edifici ha permès rehabilitar l’espai que ja acull els locals de Sant Isidre, l’associació cultural Potamolls, Ràdio Cabanes i Correus i crear una nova plaça dedicada als Drs. Heras.

Davant de l’entrada del nou dispensari s’hi ha aixecat un monument d’agraïment als donants de sang.

La inauguració del nou dispensari, la plaça dels doctors Heras i l’escultura dedicada als donants de sang va tenir lloc el 29 de juny de 2019.

Tall de la cinta inaugural
a càrrec de la doctora Rosa Fortià, l’alcalde Àlex Hernández i el regidor Andreu Viarnès

Recull d’imatges

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa i documents

  • 1974.- Al Ple Municipal del 28 de març de 1974 s’acorda reconstruir una part de la casa núm. 10 del carrer Escoles (antigua Casa Consistorial y Escuelas) per dedicar-la a Dispensari Municipal que serviria pel practicant i que també podria ser destinat al metge si fos del seu interès, ja que el Sr. Heras encara visitava al seu domicili del carrer Sanitat.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1984.-  …. El batlle Terrats: «És en projecte construir el dispensari municipal» … Hora Nova, 347, 17 de gener de 1984

    Los Sitios de Gerona, 1986 (sense rampa)

  • 1985.- Un any després ja estava en funcionament: … 1984: un any força bo. Aquest any passat, segons comenta Josep Terrats, ha estat «un any força bo, amb diferents innovacions per al benestar del poble, com és el cas d’unes remodelacions a l’Ajuntament, el dispensari municipal … Hora Nova, 397, 22 de gener de 1985
  • 1986.- L’Ajuntament de Cabanes, encara que es tracta d’un petit municipi altempordanés, té molts projectes en marxa. Si l’any passat inaugurava les dependéncies del dispensari municipal… A: Cabanes ha inaugurat diverses obres. Los Sitios de Gerona, 13 de febrer de 1986
  • 1997.- … Dispensari rehabilitat. D’altra banda , el ple de l’ Ajuntament també va aprovar el projecte de rehabilitació del dispensari municipal redactat per l’arquitecte Trinitat Bonaterra. El pressupost és d’un milió de pessetes, dels quals quatre-centes mil pessetes seran subvencionades pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya . Aquest projecte inclou la construcció d’una rampa, així com d’altres millores d’accessibilitat i de l’interior de l’edifici … Hora Nova, 30 de setembre de 1997

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Peralada
Àrea Bàsica de Salut (Dades: 2023)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Àrea Bàsica de Salut (ABS) és el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva població, que és atès per un Equip d’Atenció Primària (de 5.000 a 25.000 persones). Les ABS poden ser rurals, urbanes o bé amb característiques mixtes. Les rurals solen tenir una població més petita, però aquesta està més disseminada al territori. Depenent de la mida de l’ABS, dels nuclis de població i de la dispersió d’aquesta, les ABS poden disposar d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), o d’aquest i d’un o més consultoris dependents orgànicament del CAP.

L’ABS de Peralada és de base associativa i la gestió la porten els seus professionals. Es va engegar el 2002 i dóna servei a més de 7.000 habitants amb consultoris a diversos nuclis de població, a banda del central, a Peralada.

  • 1999.- Els sindicats denuncien manca de transparència en l’ABS de Peralada. Diari de Girona, 20 de març de 1999
  • 2000.- Sanitat veu molt difícil poder privatitzar l’ABS de Peralada. S’ha trobat amb reposició d’alcaldes de la zona i de metges. Diari de Girona, 11 d’abril de 2000
  • 2002.-  Albera Salut va rebre l’encàrrec del Servei Català de la Salut per a dur a terme la gestió de l’Àrea Bàsica de Peralada i actualment Cabanes en forma part junt amb Espolla, Garriguella, Masarac, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Peralada, Rabós, Sant Climent, Vilabertran, Vilajuïga, Vilamaniscle, Vilanova de la Muga i Vilarnadal.
  • 2003.-
    • Entra en servei a Peralada la primera ABS de la demarcació gestionada pels treballadors. El Punt, 21 de gener de 2003
    • El personal sanitari de l’ABS de Peralada constitueix l’Albera Salut … El personal sanitari —metges,
      ATS’s i diplomats d’infermeria— que fins ara efectuaven l’assistència primària s’encarreguen a partir del passat mes de desembre de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Peralada … Hora Nova. 4 de febrer de 2003
    • L‘equip mèdic de l’àrea bàsica de salut de Peralada, satisfet amb els resultats de l’autogestió … TV3, 21 d’abril de 2003
    • Pomés inaugura el CAP de Peralada, que dóna servei a 6.264 persones. Hora Nova, 16 de set. de 2003
  • 2012.- Albera Salut es consolida com a model autogestionat. L’ABS de Peralada és l’única de les comarques gironines de base associativa, en què la gestió la porten els seus professionals…  L’ABS de Peralada, que aplica el model d’una entitat amb base associativa (EBA), ha arribat al seu desè aniversari… El PuntAvui, 10, d’agost de 2012
  • 2023.- Coll, Santi. Albera Salut, una fórmula d’èxit per a una dotzena de pobles. Un grup de professionals sanitaris va apostar per la gestió concertada de l’ABS de Peralada. Diari de Girona, 6/2/2023


by 2 comentaris

Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)

Nat el 1928, va morir a Figueres el 5 de desembre de 2016. Casat amb Maria Canela, va tenir tres fills. A banda de la seva activitat professional, el 1969, el Sr. Guardiola formava part de la junta de la U.D. Figueras.

El 1973 ocupava la plaça de Pont de Molins.

Durant 16 anys va ser el metge de capaçalera de Cabanes (1977/93). Es va jubilar el 26 d’abril de 1993. L’11 de setembre del mateix any, en el transcurs del dinar del IV Homenatge a la Vellesa se li va retre homenatge d’agraïment pels seus serveis al poble.

Quan el 1993 es va jubilar va ser substituït, com a metge titular,  pel Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.

A l’octubre el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular i la plaça de Cabanes va ser ocupada interinament per la Dra. Josefina Santiago i Pla. La Dr. Santiago s’acomiadà el 31 d’octubre de 1998. Posteriorment ocupà la plaça el Dr. Sebastià Alvarez i Rigol.

Documents

  • 1877/1981. AHG170-326-T2-3460 Expedient personal de Veremundo Guardiola Mallol [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/3


by 1 comentari

Llevadores

S. XVII-XIX

  • 1618.- Cecília Plana. A quatre de agost de mil siscents desavuyt per Cecilia Plana llavadora del Castell de Cabanes es estat batejat un fill llegitim y natural de … Boxo sastre y de Margarida sa muller y asso per necessitat …
  • 1621.- Cecília Pla. A dotze de Novembre de mil siscents y vint y hu per Cecilia Pla llavanera [llavanera=llevanera o llevadora]  y en cas de necessitat es estada batejada una filla de Vicens Capdevila treballador y de Narcisa sa muller y a catorze de dit mes y any per mi … foren fets lo cathechismo y exorcismo y les altres cerimonies …
  • 1623.- Joana Vanovera. A vint y nou de desembre mil siscents vint y tres per Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas y per necesitat es estat batejat un fill legítim i natural de Montserrat Pi treballador de dit castell i de Anna sa muller …
  • 1926.- Cecília Pla. A dos de dezembre de mil sis cents vint y sis per mi Frn. Vinÿes … son estats fets los exorcismos y cathechismos y altres cerimonies … a Paula varonicha filla legitima y natural de Guillem Badia traballador y de Anna sa muller … com la dia antes fos estada batejada per necessitat per Cecilia Pla llavadora de dit castell de Cabanes.
  • 1628.- Cecília Plana. Avuÿ quatra de fabrer mil y sis cents y viny y vuyt es estada batajada Margarita Antonia p. nasecitat p. Scacillia plana lavadora de Cabanas filla de Marturia miro y de Anna mirona muller sua …
  • 1628.- Cecília Pla. A vint y vuyt de novembre de mil siscents vint y vuyt per haver molt gran dupte si en casa per causa del perill de mort Cecília Pla llavadora del Castell de Cabanes avia batejat verdaderament segons de lo que fou interrogada respongue y de las circunstancias per mi Franc. Vinyes prb sacrista de la Iglesia de St Vicens del castell de Cabanes es estat batejat ab condicio (si non es baptiza…) Domingo Joseph Rafel Frnc… Bernat fill legitim y natural del Sr domingo de Monrodo en temps de son obit en la vila de Peralada domiciliat y de la Sra Anna Magina sa muller fou padri lo Sr don Bernat de Monpalau y Alemany domiciliat en lo lloch de Argelaguer y padrina la Sr Engracia Prats y Corcoll viuda de dit castell de Cabanes…
  • 1732.- Marianna Pi. Als trenta ÿ hu del mes de octubre del any mi set cents trenta ÿ dos fou batejada per mi … Rita Anna Josepha ÿ Catherina filla legitima ÿ natural del Senyor Thomas Sunÿer cirurgia de Cabanes ÿ de la senyora Catherina conjuges … La qual era estada batejada en casa per necessitat per Marianna Pi, llavadora …
  • 1749.- Marianna Climent.  Als vint del mes de janer mil set sents quaranta y nou es estat batejat privadament per Marianna Climent llevadora de Cabanas un minÿo fill legitim y natural de Joan Ramis bracer de Cabanas y de Teresa Sala conjuges ….
  • 1809/1811.- Matas.
    • Als vint ÿ sinch fabrer anÿ mil vuit cens ÿ nou … he suplert las seremonias baptismals per esser privadament batejat per la  llevadora Matas, viuda de dit poble per lo imminent perill de la vida a Joseph Franco Andreu fill leg. ÿ natul de Vicens Cullell ÿ llucia …
    • Als vint ÿ tres Desembre 1811 he donat sepultura … a Maria Matas ÿ Malé llevadora” … era de edat 70 anys.
    • Maria Maler Brugat (Vilabertran,1741?-Cabanes,1811) era filla de Josep i Caterina, de Vilabertran. Va ser la segona esposa de Jaume Matas Vilanova, conegut com a Jaume Matas del Rec
  • 1842.- Llúcia Oliva.
    • A los trece Junio de mil ochocientos quarenta y dos … en la Pila Bautismal … (Ratione dubti i prudentis de Lucia Oliva comadrona vulgo llevadora de esta quien bautizó causa necesiitatis post partum) he bautizado sub conditione a Antonia Mª Lucia nacida de ahier hija legt y natl de José Cullell trab de esta… y de Mª Salachruch … cons de la parrª de Alfar …
  • 1857 i 1858.- Margarida Bru Oliva o Margarida Oliva
    • Rosa Oliva Bonavia … bautizada al instante del nacer por la vulgo llevadora Margarida Bru …
    • Maria Oliva Bonavia … he bautizado (sub conditione …por haber bautizado la comadrona vulgo llevadora Margarita Oliva de esta) ….
  • 1861.- Teresa Maurici Campins
    • El 16 d’agost d’aquest any va batejar una filla de Pere Serra i Prim i Magdalena Mallol que va morir a les poques hores

S. XX

Paula Pous Noguer (Pauleta). Casada amb Joaquim Diumenjó Ferrer es van establir a la plaça Gran de Peralada. Tenia títol universitari, va ser llevadora de Peralada, Vilabertran, Cabanes i Vilanova. A: Vilà Bartis, Cristina. Néixer i viure entre claustres a Peralada, la història de Francisco Soler. Empordà, 10/07/2021   –    Butlletí de Peralada, 50 (2014)

Dolors Rebarter Pellicer. Filla de Josep Rebarter Badet i Maria Pellicer Vidal, va néixer a Cabanes el 14 de juliol de 1889

  • 1915.- Obté el títol de llevadora. En brillants exàmens verificats en la facultat de Medicina de Barcelona, ha obtingut el títol de Professora en parts, amb la calificació de sobressalient, donya Dolors Rebarter, filla de D. Josep Raberter, Jutge municipal de Cabanes. Siga l’enhorabona.  La Veu de l’Empordà, 10/07/1915, pàg. 5. Es desconeix si, des del primer moment, ja va començar a exercir a Cabanes interinament.
  • 1932.- El Ple del 20 de febrer declara vacant la plaça de “Comadrona”. Per accedir-hi calia tenir més de 25 anys, ser soltera i residir a Cabanes. Davant els rumors que circulaven a poble, el 26 de març el Ple acorda que la llevadora presenti el títol per assegurar que el té. Aquest any la llevadora i practicant era Dolors Rebarter qui al Ple del 8 d’abril reclama que mentre el 1931 cobrava 412,5 ptes el nou pressupost només en contempla 375. La majoria republicana del consistori força la desestimació de la reclamació. Al Ple del dia 9 d’abril es fa constar que Dolors Rebarter ha presentat el títol de llevadora.
  • 1935. Al Ple del 9 de juny de 1935 Dolors Rebarter Pellicer, llevadora interina, demana que s’obri concurs per proveir en propietat la plaça de llevadora de Cabanes. S’accepta anunciar el concurs públic.
  • 1938.- El 9 de juny, actuant com a “Matrona en ejercicio de la población de Cabanas” presenta una instància a l’Ajuntament exposant que el Colegio Oficial de Matronas i les autoritats sanitàries insisteixen en la obligació que tenen els Ajuntaments de convocar concurs per proveir la plaça de llevadora i demana que se sirvan acordar se proceda a la provisión en propiedad de la plaza de Matrona municipal, cargo que desde años vengo desempeñando en carácter interino. Més endavant i durant molts anys, va continuar sent la llevadora de Cabanes.
  • AHG170-326-T2-1274 Fitxa personal de Dolors Rebarter Palliser Data(es) 1928-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
  • AHG170-326-T2-542. Expedient personal de Dolors Revarter Pellicer Data(es) 1946-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 17/65
    Dolors Font Fayet

Dolors Font Fayet, la senyora Lola de Vilabertran (Vilademuls, 1926-2005). Establerta a Vilabertran, als anys cinquanta i seixanta, amb la seva mobylette, atenia parts a casa a Cabanes, Masarac, St. Climent, Espolla, Rabós, Garriguella i Peralada. Als anys setanta, cada vegada més les dones parien a l’hospital i la seva feina de llevadora a domicili es va reduir. Llavors va començar a fer de practicanta a Vilabertran i Cabanes. Uns anys més tard va treballar a l’Escola de Mares de Castelló d’Empúries i a Figueres, fins que el 1991 es va jubilar. El 2006 l’Ajuntament de Vilabertran la va anomenar “Filla predilecta de la població” i va inaugurar un nou carrer amb el seu nom.

  • Font: Bech Padrosa, Roser. La senyora Lola de Vilabertran. A: Alberes, 17 (2017) pàg. 52

Documents:

  • AHG170-326-T2-1269 Fitxa personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1950-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes Vilabertran [VOLUM I SUPORT]: Tres fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
  • AHG170-326-T2-2579 Expedient personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1953-1982 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Peralada, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/4
  • AHG170-326-T2-2580. Expedient personal de Dolors Font Payet. Data(es) 1958-1981 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/1


by 2 comentaris

Gregori Blaha Casals (?-1836)

Gregori Blaha Casals, metge (Mataró, ?-Cabanes, 1836)

Fill d’Antoni Blaha, cirurgià, i de Llúcia Casals Anglí, Gregori Blaha, era natural de Mataró i va ser cirurgià de Cabanes.

Antoni Blaha, el seu pare, va ser cirurgià, segurament a Mataró, i l’oncle, Estanislau Blaha, va ser doctor en Medicina, a Centelles. Els dos es van casar amb dues germanes Llúcia i Teresa Casals Anglí, germanes i filles de metges. Bonaventura Casals Oriol, avi matern de Gregori, era figuerenc i va ser doctor en medicina a la Barceloneta.

L’oncle, Estanislau Blaha Casals, el 1782 i en motiu la guerra amb les forces britàniques, va viatjar a Maó per treballar com a “practicante” de cirurgià i el 1796, va estar treballant a la Barceloneta.

El 10 de febrer de 1819, Gregori Blaha Casals, que ja devia ser cirurgià de Cabanes, es va casar amb Maria Ramis Pont (1798-?), filla de Rafel Ramis Clarà i d’Antònia Pont i Casadevall, dues de les famílies més rellevants del poble, els Ramis i els Romaguera.

casament de Gregori Blaha i Maria Ramis

Gregori devia tenir una bona preparació acadèmica i es preocupava per “reciclar-se” professionalment, ja que el trobem a una “Lista de Sres suscriptores”, amb la cita: “D. Gregorio Blaha cirujano de Cabanas”.

El text apareix al final del llibre d’Antonio Scarpa
“Tratado de las enfermedades de los ojos”, editat el 1828.

També apareix a la relació de metges i cirurgians de Catalunya registrats a l’Acadèmia de Medicina de l’any 1840: “BLAHA i CASALS, Gregori. Cirurgià, registrat al partit de Figueres l’any 1840, amb exercici a Cabanes (RAMC, 1840,22/144)“.

A: “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”, núm. 55” (2011)

En aquest cas, les dades de l’Acadèmia de Medicina no estan prou actualitzades, ja que Gregori Blaha havia mort el 5 de gener de 1836, deixant quatre fills: Joaquim (1819), Joan (1821), Rosa (1826) i Antònia (1828).

La filla petita, Antònia Blaha Ramis, el 4 de desembre de 1847, es va casar amb Antoni Aguer Hors, fuster, i van tenir un fill, Baldomer (1849-?) qui, el 1875 es va casar amb Carme Salleras Soler. Els descendents d’alguns dels seus fills: Arcadi, Mercè, Júlia i Teodor, encara viuen al poble o al seu entorn.


by 3 comentaris

Narcís i Jordi Heras

Narcís Heras i Vicens i el seu fill, Jordi Heras i Trias, van ser metges de capçalera del poble.

L’acta del Ple Municipal del 24 de febrer de 1973 dona compte del cessament per jubilació de Narcís Heras i Vicens i del nomenament de Jordi Heras i Trias com a Metge titular interí.

A l’acta, La Corporación municipal agradece los servicios prestados al citado funcionario y no tiene más que desearle el disfrute de la jubilación por muchos años, mentre que, ACUERDA el enterado (del nomenament de Jordi Heras) con satisfacción, cuanto más sus servicios son conocidos en esta población en las sustituciones efectuadas a su padre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979), fill de Camil Heras Bosch, de Cabanes i de Maria Vicens Batlle, de Palafrugell, casats a l’església del Carme de Girona, el 30 de març de 1902.

Narcís va ser batejat a Cabanes, l’11 de gener de 1903, sis dies després de néixer. Els avis paterns foren Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant; els besavis, Jaume Heras i Llúcia Falcó i els rebesavis, Pere Heras i Francesca Fortiana. “Fortiana” és precisament el nom en què es coneix la casa pairal de Narcís Heras i Vicens, situada al carrer de la Sanitat, de Cabanes.

Va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va seguir la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria, ampliant els estudis psiquiàtrics amb el doctor Emili Mira López.

El 1927 va exercir de metge de Peralada, en substitució de Josep Centellas Aragó.  El 1930 va obrir el consultori Heras, a Figueres.

Al Ple de l’Ajuntament de Cabanes de l’11 de gener de 1932 s’informa que Narcís Heras ha presentat una instància “solicitando sea declarada vacante la plaza de Médico Titular de este pueblo y sea anunciada dicha vacante, y por el momento se le nombre interinamente“. El consistori va acordar que abans de prendre una decisió calia nomenar una comissió per assessar-se de si era procedent declarar la plaça vacant.

El 1936, treballava al Sanatori Martí i Julià de Salt. El 1941 va ser nomenat metge de Cabanes i Vilabertran.

heras

Vida parroquial, 1936

Casat, el 5 de juny de 1929, a Terrades, amb Dolors Trias Balot, filla de l’advocat Nicanor Trias, va enviudar aviat -Dolors va morir el gener de 1944, als 33 anys d’edat. El 22 de maig de 1946, Narcís Heras es casà en segones núpcies, a Vilabertran, amb Anna Trias Balot,  la seva cunyada. Va morir el novembre de 1979, al 76 anys d’edat.

Documents:

  • AHG170-326-T2-877. Data(es) 1946/1960. Expedient personal de Narcís Heras Vicens [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Vilabertran, Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 5/146
  • AHG170-326-T2-3271. Data(es) 1967/1971. Expedient personal de Narcís Heras Vicens [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/10
  • AHG170-326-T2-1876 Fitxa personal de Narcís Heras Vicens Data(es) 1941-1973 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Vilabertran, Cabanes [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 404

Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018). Fill de Narcís Heras i de Dolors Trias, neix a Peralada el 1933 on el seu pare exercia de metge. Estudia el batxillerat al Col·legi La Salle de Figueres. Obté el títol de metge el 1958  i s’incorpora a Cabanes, primer com a metge ajudant i més tard com a titular. El 1965 obté l’especialitat de Neurologia i Psiquiatria i el 1977 deixa les places de Vilabertran i Cabanes per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres. Va ser metge de Cabanes durant 17 anys.

Va organitzar a Figueres un Congrés nacional de neurologia, el 1988 i un de psiquiatria forense, el 2000.

Va morir el 20 de febrer de 2018. Tenia 84 anys. Necrològica: ElPuntAvui, 21/2/2018

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Documents:

  • AHG170-326-T2-2858 Expedient personal de Jordi Heras Trias. Data(es) 1939-1977 [PROFESSIÓ]: Metge
    [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/5

El Ple Municipal del 14 de març de 2019, va acordar dedicar-los una plaça ubicada al costat del nou dispensari municipal.

PROPOSTA D’ACORD D’APROVACIÓ DE LA NOVA DENOMINACIÓ DE DOS VIES PÚBLIQUES AMB ELS NOMS DE: PLAÇA DELS DOCTORS HERAS I CARRER D’ABELARD FÀBREGA
Vist que amb data 16 de desembre de 2018 i 28 de febrer de 2019 foren formulades provisions d’alcaldia per tal de posar nom a la Plaça que hi ha davant el Local Social i el Dispensari municipal, així com al tram de carrer que hi ha davant del Dispensari.

Vist que properament conclourà la construcció del nou dispensari municipal i que cal donar nom a la plaça que hi ha davant, es vol retre homenatge a una nissaga de metges de Cabanes i per tant se li vol donar el nom de plaça dels Doctors Heras; Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979) i Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La inauguració oficial va tenir lloc el dia 29 de juny de 2019,
junt amb el dispensari municipal i l’escultura dedicada als donants de sang.

Intervenció dels familiars dels drs. Heras

Recull de premsa:

  • Narcís Heras i Vicens (Necrològica).
    • A l’edat de 76 anys, el proppassat divendres va morir a Figueres el conegut Doctor Narcís Heras i Vicens. L’enterrament va tenir lloc el dissabte al matí celebrant-se una missa de cos present a l’Església dels Desamparats. Sembla com si la Dama de l’Alba hagués escollit la nostra ciutat per celebrar la seva Diada. Hora Nova, 141, 7-13 novembre, pàg. 5
    • Agraïment de la família Heras. Hora nova, 142, 14/11/1979,pàg. 20
  • BOE, núm. 279, del 6 d’octubre de 1941. Ordre de 30 de setembre del mateix any amb el resultat del concurs d’antiguitat o de prelació en el “Escalafón del Cuerpo Médico de Asistencia Pública Domiciliaria”, en la qual a Narcís Heras se li adjudica la plaça de Cabanes-Vilabertran (quarta categoria)
  • La Veu de l’Empordà, 09/04/1927. Ha substituït el senyor Centellas en l’exercici de la seva professió, el jove i distingit metge en Narcís Heras Vicens.
  • Publicacions de la Terra, 04/07/1929. Al Santuari de la Salut de Terrades,l’enllaç del jove i meritíssim metge de Perelada, Narcís Heras, amb la distingida senyoreta Dolors Trias i Balot, de la mateixa comtal vila.
  • La Veu de l’Empordà, 22/03/1930. Bateig de la filla de Narcís Heras i Dolors Trias.
  • Vida Parroquial, 2 d’abril de 1936, pàg. 5
  • Los Sitios de Gerona, 23 de gener de 1944, pàg. 7

Més informació:

El Consultori Heras neix l’any 1930 al mateix lloc, C/ Sant Cristòfol nº3, on ens trobem actualment, a l’obrir consulta de Psiquiatria i Neurologia el Dr. Narcís Heras Vicens.

L’any 1960, el seu fill, el Dr. Jordi Heras Trias, especialista també en Psiquiatria i Neurologia, s’afegeix al despatx professional impulsant amb noves eines terapèutiques, les anomenades aleshores malalties mentals.

A: Heras Consultori

… El doctor Narcís Heras i Vicens és fill de Can Camil Fortiana, una casa de pagès del poble de Cabanes, que, com que també és el poble de la meva mare, és on he viscut algunes de les tramuntanades més memorables de la meva vida. De petit, com que es veia que tenia cap per estudiar, va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va fer la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria. Quan hagué acabat els seus estudis li degué recar d’anar-se’n del seu Empordà i va decidir de posar despatx i consultori a Figueres, on ha exercit la seva professió durant una colla d’anys, pràcticament tota la vida. El doctor Narcís Heras i Vicens, doncs, coneix molt bé l’Empordà, la seva gent i la tramuntana...

… El doctor Jordi Heras i Trias és el fill del doctor Narcís. Ha seguit professionalment el mateix camí que el pare. Ha estudiat i s’ha fet metge neuròleg-psiquiatre. I ha volgut treballar també a la seva terra, al costat del pare. També ha après de conèixer l’Empordà, la seva gent i la tramuntana…

“Entre el vent i la gent”
A: Guillamet, Joan. Vent de tramuntana, gent de tramuntana
Barcelona : Joventut, 1992, 2a ed., pàg. 20-22


by 4 comentaris

Hospital de Cabanes

Si tenim present que el nom d’hospital deriva de llatí hospes, i d’aquest hospitalia, que vol dircarrer escoles lloc per a acollir les visites, és a dir, hospitalitat, deduirem que els edificis anomenats com a “hospitals de pobres” no eren només hospitals per guarir a la gent, sinó que eren lloc d’acollida de caminants i peregrins…

A: Abellan, Joan Anton. Els “Hospitals de pobres de la comarca del Pla de l’Estany. Revista de Banyoles, 949 (2012)

L’hospital de Cabanes (1227) va ser el tercer hospital creat a l’Alt Empordà, després de Peralada (1154) i Castelló d’Empúries (1193). A: Bernils Mach, Josep M. La medicina medieval a l’Empordà. Diari de Girona, 15/5/2011

… Un tercer hospital era el de Cabanes, el 1227, que fou una donació de Guillem Tolsà prop molí de l’església. Estava als afores de la vila, on avui hi ha el carrer de les Escoles. Torna a ser esmentat al 1574. L’any 1856 tenia dificultats econòmiques per sobreviure i tres anys després, les seves rendes foren incorporades a l’Hospital de Figueres per tal que atengués els malalts del poble …

En un primer moment els hospitals es coneixien amb el nom de “espital” i poc a poc el nom va anar derivant a ospital, hospital, hospital de pobres i, finalment, sant hospital. I el qui tenia cura del servei de la institució fou anomenat “spitaler” i després l’espitaler, l’hospitaler  i, a partir de la segona meitat del segle XVII, el metge i el cirurgià.

Actualment no queda cap resta de l’edifici de l’antic Hospital de Pobres de Cabanes, però se sap que es trobava al carrer Escoles, carrer que fins a l’any 1929 va portar el nom de carrer de l’Hospital.

Documentat des del 1230, l’Hospital de Cabanes es citat a les Escriptures del Monestir de Vilabertran, el 1235 i s’hi havien fet llegats el 1221, el 1230 i el 1234. L’any 1732, només s’esmenta la capella i el 1772, el batlle i els regidors de Cabanes envien un informe al Bisbe Lorenzana explicant que els francesos havien cremat tots els papers de l’Hospital i que s’havia perdut el Llibre Mestre. Existia constància de dues Visites Pastorals el 1687 i el 1704 i que l’Hospital posseia alguns censals, que no havia rebut deixes i que no existia Obra Pia al poble.

Els registres parroquials demostren que, durant la Guerra de Successió, la institució funcionava amb normalitat i que l’hospitaler era Joan Vaguer.

  • 1701.- Enterren a Lluis Mir fadri del lloch de Ribasaltas Bisbat de Elna … mori en lo Hospital de est lloch…
  • 1705.- El 28 de novembre, bategen a Maria, filla de pares incognits la qual portaren al hospital de Cabanas a entrada de nit…
  • 1707.- Es signa un testament on consta que fonch fet y firmat lo present testament per dit testador Barthomeu Font bracer en la cambra del hospital de pobres de Cabanes vuy als 8 janer 1707…
  • 1714.-  Al seu testament, Jaume Palé, ferrer, deixa una casa cituada en Cabanes prop lo hospital…

Se suposa que durant la Guerra Gran podria haver servit d’hospital de sang. Cal tenir present que entre els dies 17 i 20 de novembre de 1794, va tenir lloc la Batalla del Roure, a molt poca distància del poble.

El 1828, l’alcalde Josep Brugat i els regidors Andreu Bracumart, Antoni Tuegols, Joan Miró i Joan Serra com a administradors del Sant Hospital de pobres i de la caritat nomenen procurador del Sant Hospital a Francesc Balot i Pagès, hisendat de Peralada. El document en poder de D. Alberto Xirau y Tuegols, not. de Perelada es va signar el 31 d’agost de 1828, actuant com a testimonis Vicenç Pont i Aguer i Bernat Casanovas (Arxiu Municipal)

El 24 de gener de 1842, Jaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1886?), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876, va ser nomenat administrador de hospital, amb potestat per a:

… percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan… [document]

El 22 de març de 1848, Jaume Coll, signa un estat de comptes de l’hospital:

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber:

Jaume Coll-hospital

El pas del temps o potser les guerres, degueren provocar la destrucció de l’edifici. Per aquest motiu, la Corporació municipal es va reunir per decidir què feien amb l’Hospital, després d’haver rebut un ofici de la Junta de Beneficència de la Província que sembla que els instava a tancar-lo o bé donar-li un nou impuls. Aquesta reunió queda documentada a l’Acta municipal del 8 de març de 1856.

L’alcalde va manifestar que seria convenient mantenir l’hospital en funcionament

… a fin de que los pobres pudieran contar siempre con un asilo, en el que estubiesen mejor asistidos que en sus casas, aun cuando en ellas se les socorriese …  i es va afegir que … Teniendo en cuenta que esta población frecuentemente se encuentra invadida por los ríos Muga y Llobregat que en tales avenidas, que a veces tienen la población circumbalada cuatro y cinco días en cuyas ocasiones los enfermos que hayan de asistirse en sus casas es fácil les falte todo, aun cuando de esta vecindad abunde en los mas nobles sentimientos. Considerando que en la población no hay botica y que la mas inmediata estará por lo menos, a media hora de distancia que queda interceptada en tiempo de avenidas…

També es considerava que:

  • amb l’augment de comunicacions que fomenten la població i la riquesa, també augmentarà el nombre d’habitants i haurà més persones que necessitaran l’hospital.
  • que la reedificació de l’establiment és un desig humanitari del poble
  • que amb poc esforç es podria reedificar però que era indispensable que quedés reservat a l’Ajuntament l’edifici i l’hort que hi havia al costat

Hospital de CabanesLa Corporació va acordar respondre al President de la Junta de Beneficència per manifestar-li la seva intenció de rehabilitar l’hospital.

Firmen l’acta, l’alcalde, Bonaventura Salleras Bru, els regidors Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Barceló, Josep Heras i el síndic Miquel Vergés.

Un full del 9 de març de 1856 conté un llistat dels censos i explica que n’hi ha molts que no es cobren i que no se’ls pot obligar a pagar perquè l’hospital no té les escriptures de creació del cens

De moment es desconeix si es va tirar endavant la rehabilitació, però hi ha un informe del Governador Civil de l’any 1859, on s’esmenta una altra institució, que podria haver-se organitzat durant la Guerra Gran i a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà es conserven documents relacionats amb l’hospital. L’últim és  un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906).

Els arxius patrimonials de famílies del poble també donen fe dels censos que es pagaven a l’hospital de Cabanes.  El 17 de setembre de 1862, Jaume Coll i Bosch i la seva esposa Ana Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

  • Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
  • Un a favor de l’hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

… un censo de redito 8 reales al Hospital de pobres de Cabanas. Otro de redito treinta y dos reales al Hospital de pobres de Llers …  y habiéndose aprobado con fecha duez y siete de setiembre de mil ochocientos sesenta y dos por la Junta provincial de Ventas la redencion del expresado gravámen y hecha la liquidacion de cargas … doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales dos tenian…

El 25 de desembre de 1862 es fa una relació del que suposa la despesa en roba per a l’hospital que “por falta de fondos estan en descubierto del último presupuesto“. Hi consten dos “gergones”, 4 coixineres, 4 mantes, 8 llençols i 4 fundes de coixinera, per import de 544 rals.

Un altre document del mateix any conté la relació de “Gastos de compra de medicinas y efectos de botica en reserva por lo que pueda ocurrir faltando farmaceutico á este pueblo“. Es desconeix si aquest material estava a l’hospital o es guardava en alguna altra dependència municipal. L’import de la compra és de 96 rals i conté: sulfat de quinina, acetat de morfina, licor anodino, amoniac líquid, emplastre aglutinant, làudano, bàlsam de malalts, diaqueton, tartaro, àcid nítric, draps, venes i desfiles, una caixa amb de fractura, manoples i fèrules

En una relació del 1865 que conté les finques rústiques i urbanas de l’Ajuntament hi ha un full dedicat als censos de l’Hospital de Cabanes. Hi consta un llistat de 6 persones amb la data de pagament del cens, l’edifici de l’hospital i sis làmines. S’explica que l’hospital no té escriptures de les finques rústiques però que “segun noticia” es troben a la notaria comtal de Peralada.

El 1950, en una relació de propietats de l’Ajuntament, hi apareix una “Làmina intransferible”, amb un valor de 1725,60 ptes., procedent de béns de l’Hospital.

Bibliografia:

Documents:

  • 1230.- Testament de Guillem Julià, de Cabanes …  fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i la confraria de l’Esperit Sant (5 de gener de 1230). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 46, Reg. 5508
  • 1234.-  Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià  …  disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure, i Santa Maria de Judo (20 de febrer de 1234). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 440, Reg. 9789
  • 1825/1906.- Plec de documentació relativa a l’administració de les rendes de l’Hospital de Pobres. Hi ha llevadors de censos dels anys 1847 i 1854; un poder atorgat per l’Ajuntament de Cabanes a favor de Francesc Balot Pagès (1832, Albert Xirau Tuègols); tres escriptures notarials de reclamació de censals entre els administradors de l’Hospital de Pobres i particulars (1825 i 1827, Francesc Pagès); i un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906). ACAE110-114-T1-91
    • El Ple municipal del dia 18 de novembre de 1906 també cita aquesta desamortització de béns. L’alcalde informa que el veí de Madrid, D. Miguel Esteban Alonso, es compromet a gestionar y sacar a flote el remanente de las fincas que en … época se le desamortizaron al Santo Hospital de Cabanas, sin más retribución que el 10% de los intereses vencidos y cuando las láminas estén ya a disposición del Ayuntamiento …
  • 1854.- Hospital de Cabanas. Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro. Font: ACAE
    (*) Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.


by 1 comentari

Sunyer, Tomàs i Pere

Tomàs i Pere Sunyer (pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.

  • Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
  • Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)

Tomàs Sunyer (1702-1765) Batejat a la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 30 de març de l’any 1702 i veí de Cabanes. Era fill de Josep Sunyer, teixidor de lli i de Caterina.

El 6 de setembre de 1731, Tomàs Sunyer es casa a l’església de Sta. Maria de La Jonquera, amb Caterina Segas, filla Josep Segas cirurgià i Anna Terrades de Vilabertran i vídua d’Onofre Solà, cirurgià de La Jonquera. (Un mes després del casament, el 5 d’octubre de 1731, batejaven a Caterina Solà, filla pòstuma d’Onofre Solà. El bateig ja es va fer a Cabanes on residia la parella i on van néixer els seus 10 fills).

Tomàs Sunyer va morir a Cabanes, el 6 de desembre de 1765, als 63 anys.

Pere Sunyer Segàs (1738-1797), nat el 2 d’agost de 1723, a Cabanes, va ser l’hereu hi també va exercir de cirurgià al poble, on va residir fins a la data de la seva mort, el 21 de febrer de 1797.

Més informació: