AHG170-326-T2-901. Data(es) 1955/1959. Expedient personal de Pere Oliveras Figueras [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 15/102
AHG170-326-T2-1918 Fitxa personal de Pere Oliveras Figueras Data(es) 1955-1965 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran, Vilafant, Avinyonet de Puigventós,Cistella, Vilanant [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
Jesús Martínez Saez.
AHG170-326-T2-2722. Data(es) 1959/1982. Expedient personal de Jesús Martínez Saez [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Cabanes, Borrassà, Hostalric, Pont de Molins [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 396/18
AHG170-326-T2-1408. Fitxa personal de Jesús Martínez Saez . Data(es) 1959-1987 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Vilafant, Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant, Borrassà, Siurana, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla, Cabanes, Vilabertran, Pont de Molins, Biure, Boadella, Hostalric, Massanes, Sant Feliu de Buixalleu [VOLUM I SUPORT]: Set fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
Narcisa Martínez Argelés
AHG170-326-T2-3272. Data(es) 1970/1982. Expedient personal de Narcís[a] Martínez Argelés [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/2
AHG170-326-T2-1884 Fitxa personal de Narcisa Martínez [Ayala] Data(es) 1970-1970 [PROFESSIÓ]: Practicant [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 403
Pere Sors Cufí (?-2022). El 7 d’octubre de 2022 va deixar Cabanes per passar a Masarac, mentre mantenia la consulta de Vilabertran
Sílvia Rubio Viladomat (2022-?). El 10 d’octubre de 2022 va arribar a Cabanes, procedent d’Espolla, Garriguella, Rabós i Vilamaniscle
Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889) va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.
Deixant de banda els fets personals i econòmics de la família, el buidat dels fulls dedicats a la crònica local i familiar ens permet conèixer les tasques de construcció dels acabats de l’església de Sant Vicenç, les reformes a la capella de Sant Sebastià, els actes religiosos, els diferents rectors de la parròquia i els conflictes que algun d’ells va tenir amb els veïns. També ens parla de les epidèmies de còlera i verola i cita alguns fets històrics.
Un repàs a la història del segle XIX, farcida de guerres, canvis de règim, revolucions i crisis, ajuda a entendre alguna de les situacions que ens explica l’autor de la crònica.
1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana.
Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
En los dias de Nadal determinaren de turna a delanta la hobra per arrechla la escala y el cor enrajula y pusar la brana
1853.- Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
1859.- A finals d’any es va acabar l’altar de Sant Vicenç i es va deixar a punt per daurar-lo.
Aquí se trubara que als hultims añ de 1859 se ba fer laltá major de San Visens a pun de andurarlu [a últims de l’any 1859 es va fer l’altar major de Sant Vicenç, a punt de andurarlu [daurar-lo]
1870.- El 24 de gener es canvia la imatge de Sant Vicenç. L’acte, previst pel dia del patró es va haver d’endarrerir dos dies degut a una forta nevada. La imatge va ser pagada per la Sra. Rafela de Meranges, esposa d’Antoni de Conill i de Solà.
Aqui se trubará que al dia 24 de jane de 1870 se cambia la imatja de San Visens de la yglesia de Cabanas perque era hun poc hurdinari y no fou al dia 22 perque el dia 21 fou huna diada de caura molta neu per tota aquesta plana y muntañas y axis fou que nol pusgueren purtá cum estaba ja trachtat y esta imatja la feu fer Dña Rafela de Casa Cunill en Holot
1879.- Es posa la barana de l’altar major
En lo añ 1879 se pusaren las brandillas de lalta majo
1882.- Es posa la barana de l’altar del Sant Crist
Als hultim del añ de 1882 pusaren las bredulas o tencaduras del altar o capella del Sn Cristu
1884.- A finals d’any es procedeix a daurar l’altar major
En hultim del añ 1884 se ba endaura lalta major de la iglesia de est pobla.
1854 o 1855.- L’alcalde, Jaume Brugat, i altres particulars decideixen arreglar la capella, molt malmesa, per haver esta utilitzada com a Cos de Guàrdia. Sembla que no tots els veïns hi van estar d’acord.
Trubansa la capella de San Sebastia destrusada y destemplada al Sr Jaume Brugat encuntransa Alcalda y altras particulars determinaren de turnarla adurna que [esta]ba destrusada de cuan eram …nals que servia per Prinsipal [Gu]ardia y al mes de 7bra [setembre] de … se ba arregla laltá [l’altar] ab las …nas presentas pero alguns … que no hera de sun gust han [oca]sihonat algun destorp y axis se es quedat.
1857.- S’acaben les obres a la capella de Sant Sebastià i s’hi instal·la la imatge del sant que es trobava a l’església de Sant Vicenç. L’acte es celebra amb un ofici, acompanyat d’orquestra i una processó. L’autor constata que unes quantes persones eren contràries a les reformes.
Aquí se trubara que per al mes de abril del añ 1857 se ha acabat de arregla la capella de san Sebastiá de alguna cosa que faltaba per puderi posar dit San que mol temps ha que ahsistia [existia] en la Iglesia Parroquial de San Visens per causa de la … y al dia 27 del presen se … dita capella y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.
1888.- Es torna arreglar la capella després que fos utilitzada com a Quarter General, durant la revolució de setembre de 1868.
Lañ 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn Visens
Obres a la sala de ball
1888.- Per Sant Vicenç ja es fa el ball a la sala de la casa de la vila
En primer del añ 1888 se ba arreglar la sala de la casa de la vila o casa de ball a bas que si comensa de balla per Sn Visens
1864.- El 7 de setembre, arriba al poble Mossèn Joaquim Geli (1864-1873). L’estada d’aquest rector va provocar greus enfrontaments amb l’Ajuntament i els veïns, ja que Mn Geli no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa i el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anterior capellans. Per resoldre el conflicte van venir un frare i un civil i van acordar unes condicions que el capellà no va cumplir. El 1867, aprofitant un canvi de consistori, es va tornar a treballar per resoldre la situació però tampoc va ser possible ja que, a més del pagament dels oficis, Mn Geli exigia que si hi havia guanys, havien de ser per ell, però si hi havia pèrdues no les acceptava.
Aqui se trubara que en 7bra [setembre] de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli
Mes atras ja es dit que en 7bre [setembre] de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli y essent axis no se pot queda de cuntar lu que ha pasat.
En las funsions de Sn Visens se feren cum als demes añs pero cuan se li ana a paga al traball o pagu dels hofisis non estigue cunten de las 32 pesetas qués pagaban cada añ y nomes las cubra y se quede ab deuta de mol y mol mes a son pensamen y cumensa la yntriga entra ell yl Ajuntament al beure que no bulia pasa cum als antepasats parrocos y ab rehunions que hagueren lus y digue que lu del iglesia tot era seu y als dines dels calaxus tambe eran seus y que la Iglesia era casa propia sua en fins vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica ni Ajuntamen .. musica a la poblasio sobras de tota desunio y la poblasio a fabor del Ajuntamen de beure que hera un homa tan ridicul. en fin demanan varios pagus anal gubern y cuntastan lo Ajuntament. al Gubern entengue la discordia y determin de fer veni hun frara y hun sivil disfrasats per transigir la castió [qüestió] y se pusaren a cord y estus dos yl Ajuntament dien que lu quels dos farian quedaria per ben fet se marxaren y el Parroco se desdi de tot lo que se abia trachtat. en fin al proper prosepuestu del present añ y abia 600 rals per drets de funsions de yglesia y lus demaná al gubern y sels feu duna per la butxaca:
Entra lañ 1867 ab Ajuntamen cambiat se tractá de llugar musichs y se feu sabe al Sr Parroco abeura com se arreglaria la festa de Sn Visens y digue bulia rebaxarse del pagu del consum y que faria cum als antepasat despues se feu rehuni a la casa de la vila ab los majors de la poblasio per arreglar aquest asuntu pero no se arregla perque bulia cosas ynpusiblas a mes del pagu dels hofisis si y abia ganansia la bulia y si abia perdua no y bulia está, despue se determina de fer las funsihons cum als demes añs y al pagu cum als antepasats y pagá lu que tenia tachsat del consum pero al poble repugná perque abia presentat hun recurs a Girona y abia bingut a fabor seu demanan als 300 rals que acustumaban aaser prosupuestat pero aquest añ nou eran per la causa de la desunio y del modo que se han selebrat las festas aqui se beurá: al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer…
1868. Amb la revolució de setembre, Mn. Joaquim Geli marxa de Cabanes (Revolució de 1868 o La Gloriosa) El substitueix Mn. Francesc Galí, que només cobra la meitat dels guanys, ja que la resta s’ha d’entregar a Mn Geli, rector titular. Mn Galí va ser molt ben acceptat pels veïns.
… Abla rebolucio del hultim de 7bre [setembre] de 1868 la Junta Rebolucionaria lo yntimá que marxes ynmediatamen de la poblasio y se marxa sens ningun recurs pero no ha fet dimisiho y esent axis al sustitud que yan pusat no cobra mes que la mitat del guañ que fa que laltra mitad la te de entraga anal dit rechtó peró abem fet hun cambi mol bo que de mol dulen abem pasat a mol bo y est sustitud se anumena Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] …
1873.- El mes de març, amb motiu de la declaració de la Primera República, Mn Francesc Galí, marxa a Girona, després de tenir algun incident i d’allà passa a l’Armentera. A Cabanes i va venir un capellà de Peralada i, el 22 de maig, el Bisbe fa venir un capellà de la família Trinch, de Peralada, que estava destinat a l’Armentera. Aquest capellà molt aviat va marxar del poble per manca de suport econòmic.
… Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] y ba existi a fins al mes de mars de 1873 que sobras de teni las armas y li donaren alguna esprasiho que no li agrada gayra se marxa a Gerona y tenia hun sustitut de perelada per las festas afins al dia de la assensiho [Ascensió] dia 22 de matg quel Sr Bisba feu beni altre sustitut fill de peralada que estaba a Armantera y a dita Armantera y pusá musen Francisco Gali es al di cambiats de parroquia y est sustitut es fill de la casa Trinch de Peralada ab la cundisio que li abiam de fer salari per viura y nus servi afins 2on diumenje de juliol del presen y se marxá perque no li dabam res.
1873.- Arriba Mn Pere Fàbrega. No tenia assignació econòmica i havia de viure de les misses, caritats i propines dels veïns.
En 7bra [setembre] de 1873 vingue altra saserdot viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla y aquest se diu Musen Pera Fabraga.
1878.- El mes de novembre marxa Mn Pere Fàbrega i arriba Mn. Benet Mundet
Aqui se trubará que Musen Pera Fabrega ha existit en esta publasiho des del 7bra [setembre] de 1873 asta al Nbra [novembre] de 1878 que feren las mudas del capellans y pusaren hun Rechto que lo seu nom es Mundet.
1885.- Mn Benet Mundet es posa malalt i el substitueix Mn Rafel
Ja es dit que en Nbra [novembre] de 1878 vingue al Señor Rechto Musen Mundet y als primes de agost de 1885 se ausentá perque la salut nol permetia aquest treball y vingue Musen Rafael.
1889.- Arriba un nou capellà, Mn. Benet Bosch i Busquets
En 2 de agosto de 1889 bingue per Parroco Musen Benet
Actes religiosos
1847.- El Papa convocà un jubileu que va ser molt ben acceptat pels cabanencs. Al llarg de tres setmanes es van practicar dejunis, visites a l’església, confessions i comunions i es va demanar l’exercici de la caritat.
y embia per guaña hun gibuleu [jubileu] … per petits y grans en las se[güents] cosas manadas. 1a Duná 3 semanas de tems per guañá dit gibuleu [jubileu] en huna semana de estas se abia de fer 3 dejunis dimecra dibendras disapta y 3 visitas a la Iglesia a fer alguna horasio: huna de las tres se abia de haná a cunfasá [confessar] y pendrer la comuniho y tabe se habia de fer critad [caritat] a los pobras seguns la pursivilitad de cada cual y tots lus de esta casa abem fetas las dilligencias per guañarla y crech las 2 terceras parts de la publasiho.
1851.- Es va convocar un nou jubileu amb menys acceptació popular que l’anterior. A finals d’any es va predicar una Missió
En lo Matg [maig] de 1851 vingue altra gibleu [jubileu] per guaña ab las matexas dilligencias de la altra vegada pero la gent no ha cumplert de mol tan cum altra vegada. Een lo matex añ tingueren [misiho] de 3 pares Misihonistas y …ren de predicá a 26 de Nbre [novembre] a … 3 de Dbre [desembre] y lultim dia feren [cunfasiho] general y estus Señors ..ren la capella del Sn Cristu y han consadit 100 dias de indugensias per … que si fes dien 5 parenostras 5 abe[marias] y 5 gloriapatris.
1854 o 1855.- El pare Mach, missioner, va portar les Estacions del Via Crucis. Possiblement fos el jesuïta José Mach (Barcelona, 1810 – Saragossa, 1885).
Als 4 de fabre del añ … al pare Mach Sr Misihonista purta las Estasihons del dia cru… [Via crucis ?]
1856.- Visita Pastoral del Bisbe, amb Confirmació i concessió d’indulgències prèvia oració en diferents altars: Sant Crist, Verge dels Dolors, Verge de Roser
En lo añ 1856 bingue lo Bisba a confirmá per aquet sircuyt y lo dia 24 de …bre vingue en Cabanas a cunfirmá y … indulgensias en barios puestos de la yglesia: a la capella del Sn Cristu … 80 dias de indulgensias dien hun crech anundeu [un Credo] y altras 80 dien hun achte de contrisió y altras 80 dien als actas de fe y per cada salba regina a Maria Santisima dels Dulos [Salve a la Verge dels Dolors] altras 80 cualsebol altras horasions se han de alfari [oferir] a la yntencio del Sumo Pontifise o dir Estirpasio y destruchsiho de totas las arelgia [heretgies] y exaltasio y aumen de nostra Santa fe Catolica Rumana; y a Maria Sma del Ruse [Roser] resanli al Rusari per cada abe maria [Ave Maria] se guañ 80 dias de indulgensias y lu matex per cada abe maria ques diga sola.
1875.- El nou jubileu, va començar el 14 de novembre.
En ohbra [octubre] de 1875 vingue hun privilegi del Papa per guañar al gibuleu y anaquest pobla de Cabanas se comensaren funsihons al dia 14 de 9bra [novembre] que en cada parroquia las feyan cum lus y daba la gana anals parrucus: ditas funsions eran fer a misa del hofisi fer 3 prufasons surtir y entrar de la iglesia que feya 4 visitas a la iglesia dien cada visita 6 pare nostras 4 diumenjas saguits.
1887.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.
Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá.
Aquy se trubará la trusitat de la pesta del añ 1854 que cumensa als primer de Agost a descubrirse en Barselona y vingue que feya orror que la major part de la gen agueren de desavitá. Esta pesta era hanumenada Colera Morbo y se escampa per la bora marina que feia trusitats [atrocitats]: Girona poca cosa a Figueras hun prinsipi y al pobla de Verjas [Verges] tabe agueren de desavita [deshabitar] y fer barracas per los cams a Fransa se deya que era tot empastad y en totas las parts de España entra hunas bandas y altras.
1871.- Epidèmia de pigota (verola). Com a conseqüència de la malaltia, Pere Serra va perdre la seva esposa i els seus cunyats i al poble van morir 10 adults i uns quants infants. A mes d’octubre es va fer una novena Sant Sebastià, protector contra la pesta i les epidèmies.
Aqui se trubara que de 1871 la pigota feu mol de dañ en est pobla prinsipalmen anals meus ynteresats. Matdalena Mallol esposa de jo Pera Serra muri al dia 9 de mars y tambe se li barreja hun flux de sanch en edats de 47 añs y muri ab tots als sagramens. Mun cuñat Pera Trebol muri tambe de la pigota al dia 19 de mars matex en edat de 47 añs. El dia 27 del matex mars muri la seba esposa y cuñada meba Maria Mallol tambe de la pigota en edat de 41 añ y esta pigota dura fins al mes de ochtubre que se feu huna Nubena anal Glorios Sn Sebastiá y se desaparague la pigota y total muriren 10 cosus 7 homas y 3 donas y alguns albats y alguns la pesaren sens muri.
Dades d’interès històric
1846.- Morí el Papa Gregori XVI i va ser nomenat Pius IX
En lo añ 1846 muri al Sumo Pontifise Gregori setze y entra Pio Nono y en 18 de abril …
1852.- Canvi de moneda. Es retira la xavalla catalana.
En lo anñ 1852 al gubern determina de cambiá part de las monedas que feren entregá las pesas de 3 de 4 y de 6 cuartos y ne entregaren de 2 y de 1 y suchsey en los dias 22 23 y 24 de octubre y per tot lo dia 4 de novembre las Justisias ho abian de aber entregat en al gubern y no cambiaban mes que 4 durus per bahi.
Aqui se trubará que sea ynventada maquina anumenada telegraf per saber las nutisias ab molta brevedat de una part de Realma al altra que … fils ferrus y existex dels hultims de 18[38]
1863.- Entra en vigor la llei hipotecària de 8 de febrer de 1861, considerada la llei fundacional hipotecària
Aqui se trubara que la lley nova o Nou Registra de ypotecas se cumensa al prinsipi del añ de 1863
1873.- Es constata que durant algun temps moltes parròquies es van quedar sense capellà. Arran de l’entrada en vigor de la Llei provisional 2/1870, de 17 de juny del Registre Civil, s’havia decretat l’obligació del matrimoni civil i el 1873 va ser la primera vegada que a Cabanes un casament no va ser segons el ritus religiós.
aqui se trubara que en 7bra de 1870 vingue hordra [ordre] del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá.
1873.- Augmenta el preu dels segells
En lo añ de 1873 al Gubern va aumenta tot espesia de sellus de tersera part
1878.- Mort el Papa Pius IX i entra Lleó XIII
Mes atras se es dit que en lo añ 1846 entra al Papa Pio Nono y a regenta asta al mes de fabre de 1878 perque ba muri Y en est matex mes es entrat per Papa Llehon tretze.
Pesta o Peste. Malaltia contagiosa que causa gran mortaldat en els homes o en els animals. Antigament es dava aquest nom a totes les grans epidèmies; actualment designa, en medicina, una malaltia infecciosa epidèmica i contagiosa deguda al bacil de Yersin. (Diccionari català-valencià-balear)
Segle XIV
La Pesta Negra, l’epidèmia més letal de l’Edat Mitjana, començà el 1348 i sembla que matà un quart de la població mundial. Afectà greument Catalunya, des dels primers mesos d’aquest mateix any, i provocà una pèrdua de població molt important, que alguns autors han xifrat en un 50% i altres en un 20%. Com que a l’Edat Mitjana no hi ha estadístiques és impossible determinar l’abast real de les morts, però la documentació analitzada fins ara permet concloure que molta gent morí com a conseqüència de l’epidèmia.
A Catalunya, com a altres paisos, portà la decadència econòmica i la fam, doncs quasi no hi havia camps cultivats, per manca de personal. Els historiadors moderns diuen que és la pesta més mortífera coneguda. De la ciutat de Girona, que ha pogut ser estudiada, se sap que patí els efectes de la pesta els anys: 1348, 1362, 1371, 1384 i 1395.
A l’Alt Empordà, els segles XIV i XV també van una època de decadència. Els efectes de les males collites i fams de principis del segle XIV s’afegiren a les epidèmies (pesta: 1347-1348) i a les guerres (pirateria, revolta remença).
És difícil que podem saber la incidència de la Pesta Negra a Cabanes, ja que no existeixen llibres parroquials del s XIV,
Segle XVI
A finals de l’any 1588, es va declarar una epidèmia de pesta bubònica a l’Empordà que es va mantenir activa, a bona part del territori català, fins el 1592. Va afectar greument Roses, obligant a evacuar el monestir, Cadaqués, Peralada, Llers i molt probablement Cabanes. A Cadaqués es recorda amb una placa commemorativa, fotografiada per Fargnoli i a les memòries de Fèlix Domènech (1657-1711), natural de Sant Feliu de Guíxols però vinculat a Roses, s’hi esmenta la mort d’una família: el 20 de desembre de 1588 Martí Delfià morí de pesta i es llençà per una finestra de casa seva situada davant del monestir de Roses, el 21 va ser enterrada Eulàlia, la seva esposa, també morí de pesta, així com Margarida Maymó Delfià, mare de Martí, que va morir el dia 23.
La pesta bubònica del segle XVI tractada per un metge de Peralada. Arxivae, 5/8/2020
Segle XVII
El 1612, uns aiguats provocats per la Muga i el Manol inundaren la plana empordanesa. “Aquestes aigües embassades van provocar una epidèmia de pesta, que va durar 10 anus, i que s’escampà per tota la comarca. La gent moria com mosques, es perdien les collites, semblava com si s’hagués arribat a la fi del món. Els figuerencs desolats, invocaren a la Verge de l’ermita (Requesens) demanant que s’endugués totes les malures. Sembla ser, que immediatament començà a sentir-se bufar la tramuntana.”. Font: Plius Carbonell, Josefina. Sant Climent Sescebes. Records i tradicions. A partir dels anys 50. Brau, 2014
No se sap on va començar, però la primera referència a la malura coneguda genèricament com “la pesta” es troba a Sant Pere Pescador el 23 de juny de 1650. El desembre de 1651 s’inscriu el primer mort de pesta a Llançà: … del contagi de la Vila de Llança que deu nos guarde en lo any 1651 als vuyt de dezembre del sobre dit any Jaume Comalat sabater de dita vila mori encontrat de una vertula (gangli) en lo bras, fonc visitat per dos sirurgians, lo hu digue que no hera contagi y lo altre digue que si… (Registres parroquials de Llançà. Defuncions: 1651-1696)
És justament en aquests anys que apareixen contractes per a la construcció de retaules sota l’advocació de Sant Roc i Sant Sebastià, protectors de la pesta.
És molt possible que la capella de Sant Sebastià de Cabanes s’hagués construit -o s’hagués reconstruit-, amb aquesta mateixa intenció. Segons els documents que es conserven a l’Arxiu Diocesà de Girona podem saber que si bé la primera edificació és del segle XV, la capella es va enrunar el 1630, però es va tornar a refer i la nova capella va ser beneïda el 1654, justament durant l’epidèmia de pesta de mitjans del segle XVII.
1481. Cabanes. Capella de Sant Sebastià, construcció (Llibre Q-5 (1457-1501) Full 169)
1630, 30 d’abril. Llicència a Cabanes de treballar en diumenge per portar material a la nova capella de sant Sebastià i enrunar la vella (Llibre U-235 Full f 141v)
1654, 10 de juny. Llicència a Cabanes, de beneïr la nova capella de sant Sebastià (Llibre U-257. Full f 64)
El seguiment dels registres parroquials ens pot donar idea de com va afectar als cabanencs la pesta que va patir la regió de Girona a partir de 1650. Els registres no ens donen cap informació relacionada amb la malaltia, però es constata que entre 1651 i 1655 es disparen les defuncions i que a continuació segueix una davallada de naixements, tant que no hi ha cap bateig entre el novembre del 1655 i el novembre de 1656.
Castelló d’Empúries: de setembre a novembre de 1652
Fortià: d’agost a octubre de 1652
Garrigàs: el 15 de juliol de 1650 s’informa que en un poble de 20 cases, en 15 dies van morir 17 persones
Llançà: del desembre de 1651 a març de 1652
Vilabertran: agost, setembre i octubre de 1652 i en menor intensitat, juny i juliol de 1653
Vilamacolum: el 15 de juliol de 1650 s’informa que en un poble de 18 ó 20 cases, en 24 dies van morir 27 persones
També és molt interessant la descripció que fa Amer Massó, un pagès de Sant Esteve de Guialbes, en les seves memòries, quan ens descriu el patiment i les reaccions de la gent durant els temps de la pesta i quines estratègies feien servir per superar els entrabancs: germandats, control de camins, mesures preventives, actuacions sanitàries… (Llibre de memòries d’Amer Massó pagès de Sant Esteve de Guialbes, a partir de la pàg. 3)
Los modos de proceir i mirar la gent desta terra cegon deien los vells en lo temps espressat era que quan la pesta ce encengue, la major partida morian de miseria i fam que lo pare fugia del fill y la muller del marit y lo germa de la germana y lo fill del pare y lo parent de la parenta y un amic del altre fugian y dura temps que per anar al moli no dexavan passar ningu de un lloch a altre y ci volian passar en despit o de valent los contraris dels llochs ci giraven ab escopetadas y per lo anar al moli aportavan un billet de ont eran y ce avian de quedar a cap de terma y los del altre los reprenian lo gra un a altres y a coll lo aportaven al molí y lo amo del gra avia de esguardar fins que li aportaven la farina y no ce dexava passar ningu de un lloch a altre y en lo mateix temps dura certa temporada que per anar al moli ce avian de juntar 4 homens o sis o mes armats y ab roba dolenta per nols robassen y de tant a tant y avia bellas escopetadas y a vegadas quedava algun de mort _ vist la gent los estragos de la pesta ce resolgueran de fer compañias de Germandat y era que ce ajuntavan – 6 – o vuit o mes y ce convenian y ce observavan lo promes y era que quant un ce feria del contagi lo altres de la compañia feian una barraca al bosch y en paras casa y alli posavan lo ferit passavan tota la compañia per torn de aportar menjar al ferit y curar de la llaga y esto qualcevol que fos de ells y si no ni avia cap de fero millor _ y com vista la atrocitats de la gent que morian resolgueren de fer venir cirurgians pratichs y com la gent veien que aplicaven los remeis la gent matexa ci aborrian a curar com dalt esta dit de las compañias y despres fent las diligencias expresadas era molt poca la gent que morian.
En est lloch suchei que a difarents casa no foran encontrats ningu y en particular a casa den Pajes no volgueran ningun ferit embarracat en tot lo del llur y com lo comu feu venir un cirurgia franses devie escer prcatic per eseri vinguda la pesta de Fransa y lo dit cirurgia neteja lo lloch de la pesta ab tal tots los que entrevenian ab ell ningun fou encontrat ab tal que un tal Josep Masso y tal Amer Vidal per mi ben vistos y coneguts aportaren los 2 a coll tota la roba del lloch a coll bruta y neta aportarla a netejar devant de casa den Vidal ascaldarla tota i aixi ningun fou ferit dels dos _ y com en casa Masso mori la mastressa no cen soterra altra dels dits ferits al cementiri y la dita tinch per cert que la i soterraren perque no tingueren altra lloch mes avinent per fer lo clot y la i soterra son marit de nit y ab lo llum de carmuxas (espècie de teia que es fa amb les vergues seques del cànem) y intervencio de la criada y una filla que aportava lo llum y penso que ab los demes feian lo mateix de ferlos lo clot en lo mes prop de ont morian com de molts ne oits anomenar aont eran soterrats per boscos y voras de camins _ y mes que los de casa estigueren embarracats als marges dels pins a las oras roureda y ara 1755 olivet bo y quant tornarien a casa oir a dir a mon pare y molts daltres que per los carrers de St Esteva aurian pogut cegar lo margall y llipsons y altras erbas y que los bous y aurian pogut menjar a basi ple per tots los carrers.
Lo viura de la gent desta terra en lo temps espressat que no cembraven ni cullian era que quant menaven algun ort o altre raco de terra bona y lo poch que cembraven produia molt y com y avia quedat poca gent no gastaven gaire y menaven algunas viñas y com en es lloch las oliveras eran bonas aunque no las cultivassen llevaven y com per los ports de mar nunca falta blat y a son preu prenian oli axis visqueran la gent afins que alguns tingueran posibilitat en comprar bestiar per treballar _ y la gent tambe los netejaran dins casa den Fort a una cambra petita y closa la qual ne deien lo rebost alli ne feien entrar de dins tan com ni cabian y alli los feien estar oras fins que amb perfums los avian fets suar y deien que entra altras cosas feien perfums de bañas de cabra o de crestat axi o deien gent que si trobaven com foren Amer Compta, Amer Vidal, Amer Masso, Josep Masso y despres de passat lo sobradit de netejat tot feran una professo al la qual anaren a la creu viadera cap de terme dest poble y alli beneiren lo terme y digueren los evangelis y com tornaren ab la professo.
Segle XVIII
Amer Massó a les seves memòries ens parla d’una altra epidèmia que es va declarar a França entre els anys 1720 i 1722 i ens explica les mesures que es van prendre per evitar contagis. Al seu relat ens diu que durant 22 mesos, des de Sant Esteve de Guialbes s’enviava gent a La Jonquera, per tal de controlar l’entrada de possibles infectats, cosa que fa suposar que els cabanencs que tenien la frontera molt més a prop també es degueren veure en la mateixa situació.
En lo temps de 1720 y 1721 y 1722 contingue que a Fransa ci descubri averi pesta a Marsella y en tal cas ce tancaren los comersos y camions ab guardes per esta terra y com a la línia de Fransa pertot España hi havia guardas ab forma de soldats y paisans ab una barraca de dos tirats de pedra ab ona de una a laltra … y cada barraca y havia 4 soldats y un oficial y 4 paisans y tots ab armes y no ce dexava passar ningú y ci algu passava lo feian anar al acereto (lazareto) y fer quarantena a una casa destinada de assereto y allí lo metge los anava a veurer cada dia … y ci la gent que venien de Fransa aportaven res de negocis ni robas tot ce cremava … y també cada lloch que furnia de gent las barracas també tenian de fornir de llums y de oli y de tres llits esto a cada barraca y per los soldats, que los paisans no estaven tan be com los soldats … y havia poble que furnia 4 barracas de gent cegons com era gran … en una any dels expressats als primes de juliol comensarem a anar a fer guarda quatre omes dest lloch al terme de La Jonqera y en lo paratge nomenat … del Bulo (El Voló) lo que en dit paratge feram una barraca la qual uni per casa sobre altra casa nomenada casa den Bardas y baix de altra casa nomenada casa Matoli … alli anàrem 22 mesos continuos … en los principis arreglarem de fer las revas de la cemmana complerta tots so es de rellevar cada dissapte y cempre los 4 omens junts …
Un registre parroquial del 13 d’agost de 1722, ens confirma aquest fet. Al registre s’explica que enterren a Pere Tubert, de Oix (Talaixà) dins l’església de Sant Feliu de Cadins i que a Pere l’agafaren i el portaren a Sant Feliu, perquè en aquells anys el Rei l’havia convertit en un “llatzaret” on havien de passar la quarentena totes aquelles persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.
Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita isglesia.
Aquy se trubará la trusitat de la pesta del añ 1854 que cumensa als primer de Agost a descubrirse en Barselona y vingue que feya orror que la major part de la gen agueren de desavitá. Esta pesta era hanumenada Colera Morbo y se escampa per la bora marina que feia trusitats: Girona poca cosa a Figueras hun prinsipi y al pobla de Verjas tabe agueren de desavita y fer barracas per los cams a Fransa se deya que era tot empastad y en totas las parts de España entra hunas bandas y altras.
El que explica en Pere coincideix amb el treball de J. Corbella i Corbella, “El Còlera a Catalunya abans de l’obra del Dr. Ferran” on s’hi pot llegir: A Barcelona va comencar el juliol de 1854. Cap a final de mes la gent que pot ja comença a fugir. L’existencia de l’epidemia no fou reconeguda oficialment per les autoritats fins el 18 d’agost ...
1871.- Una epidèmia de verola que va durar mig any, va provocar la mort de 10 adults i alguns infants i va ser motiu de convocar una novena a Sant Sebastià, protector contra la pesta i altres epidèmies.
Aqui se trubara que de 1871 la pigota feu mol de dañ en est pobla prinsipalmen anals meus ynteresats … :
Magdalena Mallol, esposa de Pere Serra, va morir el dia 9 de març. Tenia 47 anys
Pere Trebol, el seu cunyat, moria el dia 19, també als 47 anys
Maria Mallol, la cunyada, va morir el 27 de març, als 41 anys
… y esta pigota dura fins al mes de ochtubre que se feu huna Nubena anal Glorios Sn Sebastiá y se desaparague la pigota y total muriren 10 cosus 7 homas y 3 donas y alguns albats y alguns la pesaren sens muri.
Al llibret Breve historia de este municipio editat per l’Ajuntament, l’any 1950, s’hi explica que el 1871 … a causa de una grave epidemia de viruela, se prohibe tocar las campanas a difuntos, cantar en voz alta los Sacerdotes y pasar por la Iglesia los cadáveres, llevándolos directamente al Cementerio por el camino más corto.
Més informació:
Camps i Surroca, Manuel ; Camps i Clemente, Manuel. “La pesta de meitats del segle XVII a Catalunya“. Seminari Pere Mata ; Departament de Medicina Legal, Laboral i Toxicologia. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona, 1985)
Cabanes - Alt Empordà 