Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: comte de Peralada


by 1 comentari

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Vegeu també: Castell de Vilarnadal

Masarac – Vilarnadal. Passeig sobre el riu Llobregat i dona rentant.
Autor: Josep Maria Cañellas (1888-1889). Àlbum Rubaudonadeu. Font: Biblioteca de Figueres

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
– Dossier –

Històricament el curs del Llobregat ha marcat el límit entre els termes de Vilarnadal i Cabanes i quan els aiguats n’han desviat el camí ha calgut determinar el terreny que corresponia a cada municipi i l’ús que se’n feia dels béns comunals, per aquest motiu, periòdicament, els dos pobles revisen les fites que delimiten el territori. La proximitat entre els dos pobles ha propiciat les relacions d’amistat entre els seus veïns i ha generat més d’un casament però també ha estat font de conflictes. Per una qüestió o altre, les disputes entre senyors, veïns i ajuntaments es remunta a sis-cents anys enrere.

L’origen documentat del conflicte entre Vilarnadal i Cabanes rau en una donació de l’any 1432, feta a favor dels Canadal, els primers senyors del Castell de Vilarnadal. La poca concreció dels drets i deures que implicaven aquesta donació va fer que, més endavant, s’obrissin litigis per determinar la propietat d’aquests paratges, qui tenia dret a cobrar-ne els delmes i quin ús se’n podia fer. Amb el temps, els cabanencs es van negar a capbrevar a favor del senyors del Castell de Vilarnadal i només reconeixien com a senyor el comte de Peralada, alhora que volien el dret a l’ús comunal d’unes terres de l’entorn del Llobregat que formaven part del terme municipal de Cabanes i que els senyors del Castell de Vilarnadal reclamaven com a seves en virtut de la donació feta pels vescomtes de Rocabertí.

Diferents documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà fan esment a aquestes terres i als béns comunals i la documentació aplegada al Fons del Marquesat Moja, propietaris del castell de Vilarnadal entre els segles XVIII i XIX, ens mostren l’origen i les diferents etapes del conflicte, si bé no ens acaba d’explicar com es va resoldre.

Resum cronològic dels fets:

  • 1336.- El vescomte Jofre de Rocabertí dona la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal, a Pere Canadal i Guillem d’Avinyó. Ja feia temps que els Canadal mantenien una estreta relació amb els Rocabertí
  • 1432.- Dalmau de Rocabertí dona a Berenguer de Canadal, senyor del castell de Vilarnadal, no solament la jurisdicció, sinó també directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Aquesta primera escriptura, signada a l’illa de Gerba, en mig de l’eufòria de la victòria, no va deixar prou clars els drets i atribucions de cadascú i en el futur va ser motiu de litigis.
  • 1550.- Veïns de Vilarnadal obren causa judicial contra uns cabanencs per haver segrestat uns caps de bestiar. És probable que pasturessin dins les terres de «La Resclosa».
  • 1563/1564.- Miquel de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal, embarga bestiar de pagesos cabanencs que pasturaven a les Deveses, un espai sota jurisdicció del castell de Cabanes i del vescomte de Rocabertí, i el porta fins al castell de Vilarnadal.
  • 1582.- El procurador de Galceran de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal actua contra Quirze Ferrer, del castell de Cabanes, per pasturar bestiar dins el terme de Vilarnadal, per la qual cosa li van intervenir 3 eugues. El juny de 1583, Quirze Ferrer reconeix deure 18 lliures a Galceran de Cartellà per les despeses ocasionades per les eugues.
  • 1591.- La cúria de Vilarnadal actua contra veïns de Cabanes per infringir les normes que prohibeixen caçar i portar armes.
  • 1600.- S’inicia un plet que, el 1832, encara no s’havia resolt, per la vinya de la Consolva, propietat d’uns avantpassats del llinatge de can Carreras.
  • 1605.- Es signa una Concòrdia entre Galceran de Cartellà i representants de la universitat i veïns de Cabanes, amb intervenció de Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, sobre el bosc anomenat la “Resclosa” del terme de Cabanes.
  • 1610.- Continua la causa oberta contra la gent de Cabanes sobre la possessió de la terra de Les Deveses i els seus drets i usos. També es demana parer sobre la pretensió que té el senyor de Vilarnadal de no deixar entrar a Les Deveses de Cabanes a la gent d’aquest lloc.
  • 1614/1615.- Galceran i Francesc de Cartellà reben capbreu, com a senyors directes, de diferents propietaris cabanencs.
  • 1615.- La Reial Audiència cita al batlle i jurats de Cabanes. A la citació s’exposa que Galceran de Cartellà té una devesa al terme de Cabanes, anomenada «lo bosch i resclosa»; que la posseeix perquè, antigament, el vescomte de Rocabertí l’havia donada a Berenguer de Canadal, un seu avantpassat; que serveix per a caçar i pasturar bestiar i que ara els veïns de Cabanes li volen usurpar la possessió.
  • 1618.- Vilarnadal i Cabanes, signen una concòrdia sobre els drets de pastura al paratge anomenat «los Corrals del Compte». Galceran de Cartellà, senyor del Castell de Vilarnadal, posa de manifest la donació del bosc anomenat “Resclosa“, situat dins el terme de Cabanes, que el 1432 va rebre Berenguer de Canadal per mèrits militars. Per altra banda es fa constar que la donació no podia incloure les herbes salvatges perquè eren comunals als habitants del Castell de Cabanes i que els límits de l’escriptura de la donació són molt poc clars i que ja donaren lloc a controvèrsies entre el difunt Ponç de Malla, antecessor de Galceran de Cartellà, i els veïns de Cabanes, per això convenen acta de concòrdia en la qual marquen els límits del bosc així com els usos i drets.
  • 1648. La Reial Audiència s’adreça al batlle i jurats de Cabanes, a petició de Francesc de Cartellà qui exigeix la facultat de pasturar en un bosc del terme de Cabanes.
  • 1649,- Francesc de Cartellà, com a senyor del Castell de Vilarnadal, demanda a uns quants cabanencs i emfiteutes de terres del lloc anomenat “Les Deveses” per no voler capbrevar.
  • 1670.- Es redacta un informe anònim relatiu als drets del senyor del Castell de Vilarnadal, Lluís de Cartellà, s’esmenta que aquests drets són apropiats pels veïns del poble de Cabanes i es detallen quins són: el delme i reconeixement del dret del senyor a capbrevar la peça de les Deveses i el dret a tallar verns i altres arbres.
  • 1700.- Gertrudis de Cartellà denuncia que, malgrat estar en possessió de la jurisdicció de Vilarnadal, Josep Casadevall i Puig, oficial del comte de Peralada, va empresonar a Baldiri Closas, pagès i batlle de Vilarnadal. Baldiri Closas respon al requeriment fent constar que si havia capturat dos cabanencs i requisat dues escopetes i una burra ho va fer en nom del senyor i baró del lloc i Castell de Vilarnadal qui disposa de la jurisdicció, tant civil com criminal, des de 1432. Tres anys més tard, aquest plet encara estava actiu.
  • 1703.- El procurador de Gertrudis de Cartellà envia requeriment a uns quants cabanencs, encausats per negar-se a capbrevar terres del lloc anomenat Les Deveses. El recurs és desestimat. Seguidament és el comte de Peralada qui obre causa judicial contra Gertrudis de Cartellà per haver-los citat a capbrevar donat que el senyor jurisdiccional és ell i no el marquès de Cartellà.
  • 1704.- La Universitat de Cabanes demanda a Gertrudis de Cartellà per establir una peça de terra pròpia del terme i Universitat de Cabanes.
  • 1734.- Joseph Farreró y Jordà obre causa contra gent de Cabanes que li discuteixen els drets de possessió d’una peça de terra anomenada “La Llonganya”, situada en el terme de Cabanes.
  • 1780.- Es va fer un croquis del riu Llobregat en el pas que serveix de fita divisòria entre el terme de Vilarnadal i el de Cabanes, amb el dibuix d’una resclosa feta pels veïns de Cabanes i el llit del riu primitiu.
  • 1805.- Josep Farreró, pagès i procurador de Maria Lluïsa de Copons, marquesa de Moja, atorga escriptura d’establiment a favor de Rosa de Carreras i Conill, viuda d’Ignasi Conill, d’una peça de terra amb la intenció de finir així una causa judicial pendent des de feia més de 100 anys.
  • 1826.- Un aiguat va malmetre l’entorn del Llobregat. Pere Serra Prim, a les seva crònica, explica que «… la mitja vesana de Llubregat se ensurra lo añ de 1826 y al meu pare Pere Serra ho plantá de tamariu … y arbras per fer lleña …»
  • 1831.- Ignasi Conill i de Solà s’adreça a la marquesa de Moja i de Cartellà exposant que és exempt de satisfer el delme d’una peça de terra que fou establerta per Lluïsa de Copons a Rosa de Conill, viuda d’Ignasi de Conill, l’any 1805. Finalment Ignasi Conill accepta de pagar.
  • 1898.- El BOP de Girona publica el pla d’aprofitament autoritzat «en los montes a cargo de la Hacienda» i no es consigna cap «estéreo» al «Monte Llongaña y Solita de Vilarnadal» (un estéreo o esteri equival a un metre cúbic de llenya) A: La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona: Año XXVIII Número 6624 – 1898 noviembre 26 [S.l. : s.n], 26/11/1898
  • 1901.- Sobre un nou conflicte quan els veïns de Vilarnadal llauren uns terrenys de La Llonganya que formen part del terme municipal de Cabanes. A la primera meitat del segle XX es porten a terme diferents accions per marcar els límits entre termes.
  • 1974.- S’obre un nou expedient de delimitació dels termes de Vilarnadal i Cabanes en motiu d’un permís d’extracció de sorra.
  • 2021.- El 20 d’abril es va fer una revisió de la delimitació entre els termes de Masarac i Cabanes i el 18 de novembre es van realitzar unes esmenes per unes errades detectades en 2 fites.

Bibliografia


by 3 comentaris

Repartiment i establiment d’aigualleixos i garrigues

Bibliografia:

Albert Compte i Freixenet, en el seu estudi sobre “El Alto Ampurdán”, indica que el repartiment de terres comunals començà en el primer terç del segle XVIII a Sant Pere Pescador, i que en l’interior els municipis més afectats foren Cabanes i Peralada.

En una Concòrdia signada l’any 1700 entre el Comte de Peralada i la Universitat de Cabanes es delimiten els drets de un i altra sobre uns terrenys d’aigualleixos. A conseqüència d’aquest acord el comte promet el repartiment de petites parcel·les d’una vessana, destinades a horts familiars. Així començaren els primers repartiments coneguts a Cabanes, que continuaren en el transcurs dels segles XVIII i XIX, afectant també la riba dreta del Llobregat.

El primer repartiment d’aigualleixos que coneixem és una conseqüència de la concòrdia de 1700 i té lloc immediatament després de la seva firma. Correspon al paratge anomenat el Balcar i, a continuació, el Restallador i el Tamariuà, situats a la ribera esquerra del tram central del curs cabanenc de la Muga.

Fent ús de les facultats atorgades per la concòrdia de 1700, de poder establir totes aquelles terres que no s’havien entregat com a comuns a la Universitat del Castell de Cabanes, un quart de segle després d’aquella entesa, l’any 1723, el comte estableix a la dita Universitat i, en el seu nom, als quatre regidors que llavors constituïen l’Ajuntament, una considerable extensió d’aigualleixos de la Muga: unes vuitanta-sis vessanes, en el lloc anomenat el Riberal.

Fins ara només hem trobat dues escriptures d’establiments, un del riberal de la Muga del 1723 i un del riberal del Llobregat del 1783.

Data de la traducció: 18 de juliol de 1910 – A: Arxiu municipal de Cabanes

1723.- Traducció al castellà d’un establiment signat el 8 de desembre

Diciembre 8 de 1723

Establecimiento perpetuo de un Aigualeix del Riberal de la Muga à la parte de Vilabertran y Figueras, territorio lo Salitar, firmado per lo Pror. del Exmo. Sr. Conde de Pelelada, à favor de los Regidores y Universidad de Cabanas.
Entrada …… 280 ll b
Censo …….. 1 ll  10 s

Document en format pdf  –  Transcripció

A l’article d’Albert Compte:  Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues.  s’esmenten el document citat i els establiments del 1783.

Els establiments dels anys 1723 i 1726 a la Universitat, un intent d’assegurar el patrimoni comunal

Fent ús de les facultats atorgades per la concòrdia de 1700, de poder establir totes aquelles terres que no s’havien entregat com a comuns a la Universitat del Castell de Cabanes, un quart de segle després d’aquella entesa, l’any 1723, el comte estableix a la dita Universitat i, en el seu nom, als quatre regidors que llavors constituïen l’Ajuntament, una considerable extensió d’aigualleixos de la Muga: unes vuitanta-sis vessanes, en el lloc anomenat el Riberal.
Aquesta gran finca es trobava situada en el marge meridional de la Muga, “en la part que mira vers Vilabertran y Figueras”, en el paratge que l’escriptura d’establiment designa com el Salità, si bé una bona part corresponia als actuals Turells. Afrontava, a sol ixent, en part amb la llera del riu i, en part, amb el camí que anava de Peralada a Vilabertran i la divisió del terme de Vilabertran amb Cabanes; al sud, amb el camí públic que conduïa al mas Maymó; a occident amb el camí que va de Cabanes al mas Forn d’en Llastí, i a tramuntana, altra vegada amb el curs de la Muga fins enllaçar amb els límits orientals. Es tractaria d’aigualleixos o terres més o menys salobres destinades a pastures.
La Universitat paga com a entrada 280 lliures barc., de les quals, en el moment de l’escriptura, desembossa 93 lliures, 6 sous i 8 diners. Els regidors es comprometen a pagar la resta pel Nadal de l’any següent. També s’obliguen a satisfer com a cens 1 lliura i 10 sous anuals, que s’abonaran en la diada de Nadal.

Albert Compte i Freixenet

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els riberals del Llobregat i el repartiment de 1783 de les terres establertes (autor: Albert Compte)

L’escriptura del repartiment, que porta data de 7 d’abril de 1783, comença per recordar que l’any 1700 se signà una concòrdia entre la Universitat i el comte, en la qual es resolgué que restessin com a pastures certes terres ermes.

La Universitat renuncia, des d’aquest moment, a la condició imposada en la mencionada concòrdia que no es poguessin cultivar i demana al comte que les estableixi als habitants amb casa i família en el lloc de Cabanes “ab respectiva proporció”. El comte, des de Madrid, accepta la petició i ordena al Procurador del comtat que realitzi els tràmits corresponents.

1783. Establiment d’un terreny del Riberal de Llobregat

1783.- Donació del Sr. Jordi Roura Hortal

Establiment de un cortó de terra del Riberal de Llobregat al terme de Cabanas firmat per lo Procurador del Sr. Comte de Perelada a favor de Jaume Garriga treballador de Cabanes

Entrada ………………. 29 sous
Cens a 1r Agost …  9 diners

En poder de Joan Pagès Notari de Perelada als set dias del Mes Juny del anÿ 1783

Transcripció de l’escriptura d’establiment.
Vegeu: Documents S. XVIII-XIX

Els dos documents es troben a l’Arxiu Municipal de Cabanes.

Documents:

  • Aplec de documentació relativa a les llicències de pastures de béns comunals (1723/1924) Hi ha l’establiment de vuitanta-sis vessanes de terra fet i firmat pel procurador del Comte de Peralada a favor de la Universitat del Castell de Cabanes (1723, Fèlix Gavella);  l’esborrany d’una concòrdia firmada entre la Universitat del Castell de Cabanes i el Comte de Peralada relativa a diverses qüestions de béns comunals i altres. ACAE110-114-T1-95
  • Catastro del lugar y término de Cabanas (1779) ACAE110-114-T1-317

Vocabulari: 

  • Aigualleix. Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents
  • Albio (del riu Muga). Terreny que queda al descobert després d’un aiguat o que es forma lentament per les variacions en el curs dels rius
  • Emfiteusi. Contracte de cessió perpetual o a llarg termini d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o d’altres prestacions a qui fa la cessió, el qual en conserva el domini directe
  • Establiment. Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic. Contracte pel qual es concedeix un immoble en emfiteusi en què el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l’emfiteuta, i es reserva el domini directe.
  • Mallolo. El topònim Maiol o Mallol, no es registra documentalment fins l’any 1176 i sembla que podria provenir del cultiu de maioles o vinyes joves


by 1 comentari

Els Barutell-Bestracà

Castell d'Oix

Castell dels Barutell

Segons Armand de Fluvià les nissagues Barutell-Bestracà, vassalls dels vescomtes de Rocabertí, eren famílies de la noblesa immemorial, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV. 

Un dels primers Barutell que coneixem fou Berenguer de Barutell, de Puigcerdà, que va morir el 1213, segurament a la batalla de Muret. Al llarg del segle XV,  els Barutell-Bestracà van enllaçar matrimonialment amb els Cruïlles, els Montagut, els Vallgornera i els Rocabertí, entre d’altres, i més endavant els Carreras s’hi van relacionar a partir de les famílies Cruïlles, Montagut i Vallgornera.

A principis del segle XVII, tot i tenir la residència a Oix, els Barutell es trobaven a Cabanes on van néixer dos dels seus nou fills. Es desconeix el motiu pel qual es van establir temporalment al poble, però una explicació podria ser que hi fossin en representació de Francesc Jofre I de Rocabertí i Pacs, Vescomte de Rocabertí i primer Comte de Peralada que el 1604 havia pres possessió de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.

Arbre genealògic dels Barutell

  • El 2 d’abril de 1616, va ser batejat a Cabanes Don Antic, fill del senyor Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.
    • Joan de Barutell i Anna M. Vilaseca s’havien casat a Barcelona el 5 de febrer de 1613
    • L’àvia de Joan Barutell fou Estàsia de Montagut de Vallgornera, família relacionada amb el castell de Cabanes.

Barutell

Els padrins foren el senyor Don Antic de Barutell-Bestracà i la senyora Isabel Vilaseca (segurament els avis del nadó). L’avi, Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d’Oix, el 1599 era Diputat a les Corts de Barcelona, pel braç militar.

La criatura va morir pocs dies després i va ser enterrat a Oix on els Barutell tenien la residència permanent, fins que al segle XVIII, Bonaventura de Barutell-Bestracà i d’Asprer (bésnet de Joan) es casà amb Teresa de Càrcer.

Barutell

  • L’1 de juny de 1621, una nena, Teresa de Barutell-Bestracà Vilaseca, també néixer a Cabanes i va ser apadrinada pel senyor Bernat de Boixadors, possiblement Bernat de Boixadors i d’Erill, primer comte de Savallà.

Barutell

Documents:

  • 1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum

Més informació: