Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Cadastres de Cabanes (2): Apeo de 1842

Més informació: Cadastres de Cabanes (1)Cadastres de Cabanes (3)

Libro de Apeo (1842)
Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Fons: Ajuntament de Cabanes. Codi: ACAE110-114-T1-319
Publicat a l’aplicació arxius en línia el dia 1 de juny de 2023

El document, de 62 fulls, va ser signat a Cabanes el 14 de desembre de 1841. Conté:

  • Llistat dels contribuents amb el número de cada finca, el seu nom i superficie en «vesanas y avos», els cultius (camps, olivars, vinyes, sorrals i erms), la ramaderia i les cases. Els contribuents estan separats per poblacions: 181 són propietaris de Cabanes (foli 2), mentre que els altres són de Figueres, Vilabertran, Peralada, Llers i altres municipis.
  • Contribuents afegits l’any 1852 (foli 58)
  • “Relación de rebajas y traslaciones de fincas verificadas y que sirven para 1852” separats per poblacions: Cabanes, Figueres, Vilabertran (foli 60)
  • “Nota de la ganadería añadida de orden de la misma Junta Pericial que se ha de contar al Repartimiento a mas de la que ja estaba continuada”
  • Resum final amb les bases de cotització i la qualificació de les 5.157 de vessanes registrades: (foli 62)
    • Camps: 2950 vessanes (763 de 1a qualitat – 1223 de 2a i 964 de 3a)
    • Olivars: 1312 vessanes (354 de 1a qualitat – 632 de 2a i 326 de 3a)
    • Vinyes: 631 vessanes (114 de 1a qualitat – 286 de 2a i 231 de 3a)
    • Terres improductives: 255 vessanes (161 d’erms i 94 de sorrals)

Resum final del “Libro de Apeo” de 1842

En el término de este pueblo de Cabanas segun el apeo verificado en el año 1842, consta de cinco mil ciento cincuenta y siete vesanas de tierra distribuidas en las siguientes clases a saber:
– Cete cientas sesenta y tres vesanas y tres … y cuatro avos de primera calidad de tierra campa, mil dos cientos veinte y tres vesanas y veinte y dos veinte y cuatro avos de tierra campa de seguna calidad, nueve cientas sesenta y cuatro diez veinte y cuatro avos tierra campa de tercera.
– Tres cientas cincuenta y cuatro vesanas veinte y dos veinte y cuatro avos Olivar de primera calidad, tres cientas treinta y dos vesanas veinte veinte y cuatro avos ydem de segunda. Tres cientas veinte y seis once veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento catorce vesanas tres veinte y cuatro avos viña de primera calidad, dos cientas ochenta y seis vesanas doce veinte y cuatro avos ydem de segunda, dos cientas treinta y nueve seis veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento sesenta y una nueve veinte y cuatro avos de yermos y noventa y una de arenal.
Lo que segun la peritacion que ha hecho la Junta Pericial de este pueblo debe satisfacer cada una de las vesanas de su respectiva especie la cantidad que se expresa en la escala que a continuacion se manifiesta, advirtiendo que la graduacion que consta en la escala solo servira de base para repartir proporcionalmente entre los contribuyentes de este termino la contribución de … que tenga marcada este pueblo.


Comparant la situació dels deu majors contribuents del cadastre de 1779 i la dels terratinents del “apeo” de 1842, es constata que, després de seixanta-tres anys, els descendents han mantingut l’heretat familiar. Només el cognom Roqui, que el 1779 ocupava el desè lloc, no apareix al llistat de 1842, segurament perquè l’heretat degué passar a una noia i va canviar de nom.

  1. Josep de Terrades – Ara: Maurici Albert i Terrades, descendent de Josep de Terrades
  2. Francesca Puig Casadevall i Jaume Pont i Germànico – Ara: Josep Pont de Vinyals, el seu besnét. De 34 parcel·les i 3 cases passa a 73 parcel·les i 6 cases per annexió del patrimoni Aguer
    • Rafel Aguer i Aguer – Ara Josep Pont de Vinyals, el seu besnét
  3. Ventura Anglada – Ara Antoni Ribas Vidal. Ventura Anglada era el sogre de Vicenç Maimó Falgàs i usufructuari de l’heretat Maimó. Vicenç Maimó era cosí de Quirç Ribas Maimó i avi d’Antoni Ribas Vidal. No se sap en quin moment la propietat va passar dels Maimó als Ribas
  4. Rosa de Carreras i Avinyó i Antoni de Carreras i Carles – Ara: Ignasi de Conill i de Solà, net de Rosa de Carreras i descendent d’Antoni.
  5. Josep de Cremadells – Ara: Baltasar de Cremadells, descendent de Josep de Cremadells
  6. Clara Ramis, vídua – Ara: Antoni Ramis Pagès, el seu besnét
  7. Maria Roca, vídua – Ara: Joan Albert Roca, el seu fill
  8. Vicenç Roqui. Es desconeix qui va heretar la propietat

Per altra banda també es poden observar algunes millores econòmiques i augments de patrimoni. Aquest és el cas de la família Brusés que, si a principis del segle XVIII eren bracers, a finals de segle van passar a la categoria de masovers, i al segle XIX ja es consideraven hisendats.
– El 1779, Joan Brusés Vergés (Cabanes,1745-1824) és propietari de vuit camps (unes 15 vessanes) i una casa deshabitada. Juntament amb el seu germà Jaume, eren els masovers d’Antoni de Carreras. Joan segurament vivia a l’actual masoveria de can Carreras.
– El 1842 el seu net, Joan Brusés Portell (Cabanes,1812-Figueres,1869), posseeix quinze peces de terra (unes 37 vessanes) i tres cases i ja es relacionava amb els hisendats del poble i de la comarca. Aviat els Brusés van mantenir una estreta relació amb els Conill i els Puig de can Carreras i el 1888 van construir el casal, ara enderrocat, que es trobava a l’actual parc de can Brusés. Poc a poc el seu interès per l’explotació agrària va anar de baixa i la major part dels personatges de la nissaga es van dedicar al món de la sanitat, la milícia, l’advocacia o l’ensenyament.


Deixa un comentari

Aiguat de Sant Miquel (1913)

Més informació:
Aiguats L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari

L’aiguat de Sant Miquel, un dels més greus que ha patit Cabanes, va afectar gairebé tot Catalunya provocant el desbordament de nombrosos rius i rieres del sector nord-est del país, del 28 al 29 de setembre de 1913. Les zones més afectades van ser el Baix Llobregat, l’Empordà i el Penedès.

Els màxims de precipitació es van produir el dia 28, a St. Feliu del Llobregat, amb 262,0 mm. El dia 29, els valors màxims van tenir lloc a l’Empordà amb 202,6 mm a Lladó, 181,0 mm a Peralada i 150,6 mm a Empúries.

A conseqüència de la gran quantitat de precipitació caiguda es van desbordar el Foix, l’Anoia, el Cardener, el Llobregat, el Ripoll, el Congost, el Besòs, la Muga, el Manol, el Llobregat d’Empordà i nombroses rieres del Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i l’Empordà, produint danys importants en molts indrets. En relació als danys cal destacar el violent desbordament de la Riera de la Salut a St. Feliu de Llobregat que va trencar els murs del cementiri municipal arrossegant molts taüts cap al Riu Llobregat. Al Vendrell, el Torrent del Lluc s’emportà el pont del ferrocarril i a Cubelles el Foix va destruir un altre pont. Finalment, a l’Empordà tots els ponts de la carretera de Roses a Vilajuïga es van col·lapsar pels importants desbordament de les diverses rieres que creuen aquella carretera. Les conseqüències d’aquest aiguat van ser ben visibles durant molt de temps, deixant una empremta molt important en la memòria dels habitants de totes les comarques afectades.

Font: Meteo.cat. 100 anys de l’Aiguat de Sant Miquel de 1913 (27/09/2013)


Del 2 a l’11 d’octubre, la premsa local es va fer ressò l’aiguat i de les destrosses ocasionades a tot l’Empordà i a Cabanes en concret.

Pocs dies després, les actes municipals també ens parlen de les actuacions que es portaven a terme per refer-se de les destrosses i fortificar els marges dels rius. El consistori estava format per:

Josep Pagès Batlle, alcalde; Andreu Serra Pagès, tinent d’alcalde; Josep Terrats Carbó, síndic;
i Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura, Jaume Pagès Massot, Narcís Parada Riquet i Joan Ribera Corominas, regidors. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.

Font: Libro de actas de las sesiones del Ayuntamiento [de Cabanas] (1913-1916) (ACAE).

Ple Municipal de 14 d’octubre de 1913

El consistori va celebrar sessió extraordinària, posant de manifest que … habiendo visitado al Sr. Gobernador para hablarle de las enormes pérdidas ocasionadas en este pueblo por la inundación y desbordamiento de los ríos Muga y Llobregat y habiéndose personado dicha autoridad en este pueblo para apreciar todo ello y hecho cargo de la urgencia que reviste la inmediata reconstrucción de los cauces de dichos ríos a fin de evitar nuevas inundaciones y desgracias y consultado respecto a la forma de satisfacer los gastos importantes que ello ha de ocasionar, el mismo Sr. Gobernador aconsejó al municipio que sin perjuicio de solicitar del Gobierno la concesión de auxilios y como tales obras de encauzamiento no permiten demora se formase un presupuesto extraordinario incluyendo la cantidad necesaria para las mismas a satisfacer con el producto de un repartimiento general entre los vecinos y propietarios forasteros …

Ple Municipal del 15 de novembre de 1913

El consistori va discutir i aprovar un pressupost extraordinari … para satisfacer los gastos que ocasionará el encauzamiento y reconstrucción de las obras de protección y defensa de los ríos Muga y Llobregat que fueron destruidas con motivo del desbordamiento de los indicados ríos la noche del 29 de septiembre último y además el repartimiento general que para cubrir aquellos gastos calculados en 28.324’35 pesetas se ha formado entre todos los vecinos y terratenientes forasteros en proporción a las utilidades que obtienen en este término … habiéndose presentado en contra del presupuesto setenta reclamaciones iguales suscritas por contribuyentes forasteros y en contra del reparto cuarenta y tres reclamaciones también iguales de aquellos mismo contribuyentes pidiendo que se les releve de la obligación de contribuir en el aludido repartimiento por cuanto las propiedades que cultivan se hallan del otro lado del río Muga y por consiguiente como las obras de defensa que tratan de reconstruirse no les ha de beneficiar no es tampoco justo que satisfagan el coste de las mismas

Els efectes dels aiguats encara van ser ben presents, al poble i a les sessions del ple municipal, al llarg dels anys 1914 i 1915. Ara el consistori estava format per:

Josep Pagès Batlle, alcalde; Narcís Municoy Quera, tinent d’alcalde; Jaume Pagès Massot, síndic. Regidors: Joan Gratacós Pellicer, Josep Quera Isern, Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura i Amadeu Vergés Vila. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.

Ple Municipal del 19 de juliol de 1914

Es llegeix la comunicació emesa pel Govern Civil: El Presidente de la Diputación Provincial en 19 junio me dice lo que sigue: Visto el expediente instruido por el Ayuntamiento y Junta Pericial de Cabanas en solicitud de perdón de contribución territorial por haber perdido dicho pueblo mucho más de la mitad de las cosechas de 1913 a consecuencia de la inundación que sufrió dicho término municipal el dia 29 de septiembre del propio año.
Resultando que aportada la instancia y documentación reglamentaria se publicó el hecho por el término de 30 días … pidiendo asimismo informe a los pueblos limítrofes de Figueras, Masarach, Perelada, Vilabertran, Pont de Molins y Viure. Resultando que en virtud del anuncio antes mencionado acudió a información pública el Ayuntamiento de Capmany informando que al Municipio de Cabanas lejos de perjudicarle la inundación de referencia le favoreció por las tierras que los terrenos montañosos le transportó añadiendo que todos los pueblos de aquella comarca sufrieron más que el de que se trata.
Masarach, Perelada y Vilabertran, informan oponiéndose a la consecución del perdón, alegando que son exageradas las cantidades de frutos que se consignan como perdidos y estimando el Ayuntamiento de Vilabertran en una mitad de los daños calculados por el Ayuntamiento de Cabanas los que realmente sufrió el expresado municipio; únicamente los municipios de Figueras y Pont de Molins informan en el sentido de que se conceda el perdón de la contribución solicitado; pues el Ayuntamiento de Viure tan solo afirmó que la meritada inundación causó daños de consideración al municipio solicitante, si bien manifieste les causó mayores al término municipal del Ayuntamiento informante y no por ello ha solicitado ninguna clase de perdón.
Resultando que la administración de contribuciones dictamina que examinado el apéndice de amillaramiento y el reparto de 1913 del pueblo de Cabanas, aparece que en este último documento figuran todos los individuos que se consignan en la relación nominal de contribuyentes damnificados con las cuotas que se les señalan y como por otra parte las sumas no contienen errores aritméticos y en el expediente aparece que se han llevado todos los requisitos reglamentarios ascendiendo las pérdidas a gran parte de las cosechas del pueblo, es procedente la concesión del perdón que se solicita …

… Considerando que … dicha ley dispone que podran concederse perdones de contribución territorial por causa de calamidad extraordinaria debidamente justificada correspondiendo otorgarlos a la Diputación provincial previo informe de la Administración de Hacienda cuando se trata de un pueblo o distrito.
Considerando que de la mayoría de los informes relacionados unidos al expediente queda evidenciada la exageración cometida por el Ayuntamiento de Cabanas al calcular las pérdidas experimentadas por la inundación del 29 del pasado septiembre pues de los siete pueblos informantes únicamente los de Figueras y Pont de Molins no encuentran exageradas dichas pérdidas, pronunciándose abiertamente en contra de la concesión del perdón los Ayuntamientos de Masarach, Vilabertran, Perelada y Capmany emitiendo un informe ambiguo el Ayuntamiento de Viure …
… La Diputación provincial acuerda denegar al pueblo de Cabanas el perdón de contribución territorial solicitado …

Ple Municipal del 15 de novembre de 1914

El 12 de setembre de 1914, diversos veïns i contribuents havien enviat a la Diputació Provincial de Girona una instància … contra el repartimiento extraordinario formado en octubre del año pasado para arreglo de cauces y demás obras de defensa del río Muga y Llobregat fundamentando dicha instancia con argumentos que en su totalidad se hallan desprovistos de lógica, de razón y de justicia, y pidiendo se declare la nulidad del meritado repartimiento y excluyendo a los peticionarios del pago de las cuotas a ellos asignadas …
Resultando que aquel reparto … fue aprobado por esta Junta Municipal, así como lo fue también el presupuesto y reparto aludido por el Sr. Gobernador civil … con fecha 29 de noviembre de 1913, de donde aparece claramente que el recurso ha sido interpuesto después de once meses …
Considerando por lo tanto que dicho recurso está interpuesto en forma colectiva y no admisible, fuera del plazo …
Considerando que la excusa dada por los recurrentes de que no han tenido conocimiento de tal reparto y presupuesto es igualmente improcedente y falsa …
Considerando además que es mucho menos digno de tenerse en cuenta aquel pretexto si se advierte que entre los firmantes del recurso está el Consejal D. Juan Gratacós Pallicer quien precisamente ha tenido conocimiento al menos desde enero y de Juan Tuébols Pellicer que fue uno dels individuos de la Comisión gestora del asunto é hizo con el Ayuntamiento varios viajes a Gerona para tratar la cuestión, que todos los firmantes y recurrentes reconocen expresamente en el mismo recurso que tenían conocimiento, prueba de ello que la mayoría entregó cantidades á cuenta de su cuota asignada con fecha de enero y febrero de este año …
Considerando que por todo ello procede considerar improcedente y presentado fuera de plazo el mismo recurso sin necesidad de entrar á discutir el fondo del asunto …
La Junta Municipal acuerda por unanimidad informa á la Exma. Diputación provincial con devolución de dicho recurso en el sentido de que procede desestimar el mismo.
Habiendo concurrido a esta sesión el Concejal D. Juan Gratacós que es uno de los firmantes del recurso … el Sr. Presidente … le invitó a que se retirase de la misma, mientras se discute y vota el asunto y como se negase aquel a retirarse la Presidencia no le permitió que hiciese manifestación alguna … por lo qual el citado consejal hizo constar su protesta.

Ple Municipal del 25 de juliol de 1915

Es dóna compte de la circular publicada al BOP del 20 de juliol sobre el recurs d’alçada interposat per l’Ajuntament de Cabanes sobre el recurs interposat per diferents veïns en relació al repartiment extraordinari fet el 1913 per tal de reparar els desperfectes dels terraplens de la Muga i el Llobregat … Després de considerar els fets … El Ayuntamiento por unanimidad acuerda informar el recurso en el sentido de que proceda desestimado en todas sus partes porque la reclamación primera fue interpuesta en forma improcedente y fuera de plazo, y porque el fallo desestimatorio pronunciado por la Diputación Provincial causó estado en via administrativa, y no es susceptible de alzada ante el Ministerio de Gobernación … y acordándose también por unanimidad que se remite copia certificada de esta acta al Ilustrísimo Sr. director General de Administración para que surta sus efectos en la resolución que de dicho recurso se dicte per el Ministerio de la Gobernación.

Bibliografia


2 comentaris

Cadastres de Cabanes (1): Segle XVIII

Més informació: Can Carreras i heretat dels Romaguera
Vegeu també: APEO de 1842Cadastres s. XX

Catastro del lugar y término de Cabanas del Corregimiento de Gerona (1779)
Catastro y repartimiento por menor del lugar de Cabanas del Corregimiento de Gerona según el apeo practicado con fecha de 10 de noviembre de 1779 por los Geómetras Dn Carlos Cherta y Dn Ysidro Comas siendo el común denominador de las fracciones 24; y se previene que para las confrontaciones de las piezas de tierra la L. significa Levante, la M. Medio-dia, la P. Poniente, y la T. Tremontana.
Import total a tributar: 21.071 rals d’ardit.

Més informació: Cadastres de Cabanes: Dossier

El document forma part del fons Ajuntament de Cabanes custodiat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Després de digitalitzar-lo, el 26 de gener de 2022, es va fer públic al portal Arxius en línia.

Catastro del lugar y término de Cabanas. ACAE110-114-T1-317

Temps abans, el 1996, Natxo CRUZ i CARDIEL havia publicat un acurat d’estudi basat en aquest document: 
El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 191-240 (1996)

El document, de 505 planes, consta de quatre apartats:

  1. Folis: 4-416.- Descripció de 1123 parcel·les, indicant: noms de la finca i del propietari, límits de la peça, tipus de cultiu (sembradura, vinya, mallol, olivar, hort, closa, erm …), qualitat de la terra (1ª, 2ª, 3ª), la seva superfície en jornals i l’impost que se li aplica.
    • Jornal – mesura de superfície que correspon a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina. El seu valor varia segons les contrades. És molt possible que el jornal d’aquest cadastre sigui el propi de la Seu d’Urgell, equivalent a 29,7 àrees, és a dir, a 2.970 m2 (Font: Natxo Cruz i Cardiel).
    • El tribut es pagava en «rals d’ardit», una unitat catalana de compte:
      • 1 lliura = 10 rals = 20 sous = 240 diners
      • 1 ral d’ardit = 2 sous = 24 diners
      • 1 sou = 12 diners
    • Algunes anotacions al marge, fetes posteriorment, indiquen els canvis de propietat.
  2. Folis: 417-445.- Descripció de 133 cases, indicant: nom del propietari, persones que hi viuen, bestiar que hi ha a la casa i tribut anual que els correspon per cada concepte. Només hi consten les persones que treballen i que han de tributar. Les dones i infants no hi són descrits.
    • Les últimes ressenyes, des del número 123 al 133, són considerades Casas de campo.
    • Al final hi consta el que han de satisfer el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís pels delmes i tasques que cobren.
      • Carles Puiggener d’Orís devia ser Carles Puiggener d’Alemany, II marquès d’Orís (+1782), fill de Carles Puiggener Orís i Bru (1665-1726). Eren descendents dels Sarrahí i els Vallgornera, en el seu temps senyors de Cabanes.
    • Es tributava per la casa, pel bestiar i per la gent, distingint entre: Personal major, els propietaris, que pagaven 45 rals i Personal menor, els masovers, jornalers i mossos, que pagaven 25 rals. (Font: Natxo Cruz i Cardiel)
  3. Folis: 446-503.- Índex de contribuents ordenats més o menys alfabèticament: Indice y demostracion de la cantidad de cathastro que ha de satisfacer cada contribuiente de este Pueblo al año por todos los ramos de este Real Impuesto.
    • Cada fitxa conté el llistat de peces de terra que posseeix el propietari, els rals d’ardit que tributa per cadascuna, el que ha de pagar per la casa, pel bestiar i pel personal que hi treballa i l’import total del tribut anual.
    • L’apartat acaba amb l’import total del que ha de tributar el poble de Cabanes: 21.071 rals d’ardit i es repeteix la tributació de Carles Puiggener d’Orís i del comte de Peralada qui també cotitza pel molí de farina.
  4. Folis: 503-505.
    • Tarifes del que s’ha de pagar per altres conceptes: diputat, rendes de censos i censals i dret d’aiguardent.
    • Tarifes de cada jornal i espècie de terra, així com del bestiar “conforme a lo establecido en el catastro de 1716“.
    • El document finalitza amb aquest text que acaba sobtadament, cosa que fa pensar que s’ha perdut alguna plana: Este Catastro y repartimiento por menor se ha formado en la Contaduria Principal de este exercito y Principado de Cathaluña a mi cargo à lo que los Regidores del lugar y termino de Cabanes del Corregimiento de Gerona han de arreglar la exacción entre sus individuos contribuyentes observando

L’import a tributar es basava en el cadastre Patiño: se ha considerado cada jornal de tierra y especie ganado para el cargo de Cathastro conforme a lo establecido en el año de 1716.

  • el jornal de tierra de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de segunda calidad a 4 rals 12 diners
  • el de tercera calidad a 3 rals 12 diners
  • el jornal de viña de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de huerto de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de olivares de 1ª calidad a 3 rals 12 diners
  • … …
  • por cada cavallo macho o mula 3 rals
  • por cada Buey o Baca 1 ral 12 diners
  • por cada jumento 1 ral
  • por cada cerdo o puerco 18 diners
  • … …
  • El personal major (propietaris) tributava 45 rals i el personal menor (masovers, jornalers i mossos) 25 rals.

Malgrat les reserves que Natxo Cruz manifesta en el seu estudi sobre la veracitat de les dades que els contribuents van declarar a l’hora de fer el cadastre de Cabanes de 1779, des del punt de vista històric i econòmic, les seves aportacions ens donen una visió molt completa del que era Cabanes a finals del segle XVIII.

Per als cabanencs, però, aquest document ens ofereix altres dades interessants a nivell local: toponímia, masos, cognoms de llinatges que s’han mantingut fins a finals del segle XX i principis del XXI, lligams familiars, relació que determinats propietaris tenen amb el poble malgrat no residir-hi …

Toponímia del terme municipal

  • Partides o Paratges
    • Torells, Pla de la Calzada, la Garriga (a banda i banda de la Muga), Mas Llastí, Les Closes de Llobregat, Pla de Llobregat, Els Estanys, Llevamans, La Salanca, Els Triacs, Campassa, La Salanqueta, Muralla, Massons, Colomines o Colominar, Camp de les Eres, Camp de Capdevila, Closa de tres Corns, Camp de les Ruelles, Pla del Sepulcre, Els Grillaters, El Relliquer, Horts de la muralla, El Pedró, Camp Ferrer, Colomina gran, El Salitar, El Balcar, El Romanimar, Les Hortes, Horts del Molí, Camp del Bosc, Mas de Sant Feliu, Pas de les Moles, Pla de Sant Feliu, Els Aspres, Mas de Sant Feliu en lo Aspre, Corral del Comte, Mas Ferraró, Pla de la Devesa, Puig de la Cavalleria, Closes del Llobregat, Camp dels Verns, Camp dels Oms, Camp de les Batalles, Camp gran i Closa del Pla de la Devesa, Camp del Bosc, Oliverons?, Bosc del Pla, La Caseta, Camp de la Mina, Els Estanys, El Bosquet, Clos d’en Pujol, La Tanca, Erm de la Caseta, Els Aspres, Camp de l’Alzina, L’Aspre, Els Pujols, Camp del Sepulcre, Pla de Llobregat, Tortugues
  • Camins
    • Camí de Torells, Camí de Vilabertran, Camí del mas Maimó, Camí de la cabrera, Camí de l’any 400 M (marià?), Camí de Figueres, Camí dels suros, Camí moliner, Camí del lladre, Camí carboner, Camí de Biure, Camí de Cartellà, Camí de les deveses, Camí de Molins, Camí de la Garriga,
  • Recs
    • Rec Madral, Rec del Molí, Rec Vell, Rec del Bramador, rec de les Agulles

Cases aïllades (masos)

  1. L’Aigüeta.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Treballadors: Domingo Santacreu i Joan Cavallé
  2. Mas Gitano.- Propietari: Josep de Terradas (Figueres). Masovers: Francesc Alay i el seu fill, Isidre. Mosso: Andreu
  3. Mas Maimó (mas Ribas).- Propietari (usufructuari): Ventura Anglada (Figueres). Masovers: Esteve Llorens i el seu fill Esteve. Mosso: Narcís
  4. Mas Llastí (mas del Forn d’en Gestí). Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masovers: Francesc Riera i el seu fill
  5. Mas de Sant Feliu.- Propietari: Jaume Pont i Casadevall. Masovers: Francesc Roca i el seu fill Josep
  6. Molí de Farina.- Propietari: Comte de Peralada. Moliner: Josep Sunyer
  7. Casa enderrocada.- Propietari: Josep Dedeu
  8. Mas Ferraró (possiblement el mas d’en Bella).- Propietari: Francesc Oliva Ferraró (Vilarnadal). Masovers: Pere Bru i el seu fill Pere.
  9. Corral del Comte.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masover: Jaume Pujol
  10. La Caseta.- Propietària: Clara Ramis (Clara Clarà Sagàs, viuda de Rafel Ramis Vilanova). Inhabitada
  11. [Mas del Porxo].- Propietari: Jaume Pont Casadevall. Masovers: Felicià Terrats i el seu fill Marturià

Els vint majors contribuents

  • Residents a Cabanes
    • Jaume Pont i Casadevall (Cabanes,1759-1834) (994 rals 13 diners). Família Romaguera
    • Rafael Aguer i Aguer (Cabanes,1728-1785) (837 rals 1 diner). Família Aguer
    • Clara Clarà Sagàs, Clara Ramis, vda. de Rafel Ramis Vilanova (465 rals 7’5 diners). Família Ramis
    • Maria Sorrell Gallet, Maria Roca, vda. de Narcís Roca Miquel (442 rals 3 diners). Família Roca
    • Vicenç Roqui (388 rals 16’5 diners)
    • Pere Antoni Capdevila Martí (249 rals 23 diners)
    • Rafel Brugat (213 rals 11 diners)
    • Narcís Prim (176 rals 11’5 diners)
    • Joan Martí (174 rals 8 diners)
  • Vinculats a famílies arrelades a Cabanes però residents en d’altres poblacions
    • Ventura Anglada, sogre de Vicenç Maimó Falgàs (551 rals 6’5 diners). Mas Maimó-Mas Ribas
    • Rosa de Carreras d’Avinyó (Cabanes,1738-1810) (537 rals 22’5 diners). Can Carreras
    • Anton de Carreras (519 rals 16’5 diners). Can Carreras
    • Rafel Vergés Brugat (Cabanes,1714-Olot,1795) (213 rals 11 diners). Can Vanover
  • Residents en d’altres poblacions, sense vinculació amb cap llinatge del poble
    • Josep de Terradas (1.598 rals 20 diners). Figueres.
    • Josep de Cremadells (525 rals 20’5 diners). Sant Llorenç de Cerdans.
    • Josep d’Avinyó (318 rals 11 diners) Peralada. Família política de can Carreras
    • Francesc Oliva Ferraró (310 rals 2 diners). Vilarnadal
    • Jeroni Puigferrer (259 rals 8 diners). Vilabertran. Sogre de Rafel Aguer i Aguer
    • Bernat Oliva (213 rals 23 diners). Peralada
    • Col·legiata de Vilabertran (175 rals 6 diners)

Can CARRERAS i heretat dels ROMAGUERA

Inventaris de l’heretat de Can Carreras: 1716 i 1797 (Font: l’arxiu familiar de can Carreras)

  • 1716/1717: Hereus de Francesca Despuig i Prats. Llistat dels camps que formaven l’heretat de can Carreras, llavors a mans de Francesc de Carreras i Raguer (Tàrrega, 1654 – Cabanes, 1740), vidu de Francesca Despuig i Prats (Cabanes, 1631 – 1715) i del seu fill Anton de Carreras i Despuig (1681? – Sant Pere Pescador, 1756). L’informe està basat en el Cadastre Patiño de Cabanes.
    • Cases del lloch y terme de Cabanes y lo que deu pagar quiscun anÿ inseguint lo ordre General del sr. Indendent Dn Joseph Patinÿo. Primo per las medidas de terra de tot lo terme, 12408 reals de ardits. Por la cases, edificis, censos, censals y delmes, molins y altres fabricas 878 reals. Y per lo personal de dit lloc 5200 reals. Que fa junt la suma 18486 reals. Y en lo ordre del Sr Intendent Rodrigo Cavallero ab lo arreglament dels bestiars mana se pague a cumpliment del anÿ 1717, 18467 reals. … importa 81 reals de més ….
    • Import del tribut. La superfície es mesura en vessanes i quartons i el pagament en lliures, sous i diners
      • Terra de ort a la tretsa – 18 sous barcelonesos
      • La primera calitat de sembradura y la primera de vinÿa, a la clase quinse – 13 sous
      • La segona calitat de sembradura y segona calitat de vinÿa, a la clase desavuÿt – 9 sous
      • La primera calitat de oliveras y a la clase vint – 7 sous
      • La segona calitat de oliberas a la clase vint ÿ hu – 6 sous
      • La tercera calitat de oliberas la la clase vint ÿ dos – 4 sous
      • Prats a la clase vint ÿ tres – 4 sous
      • Bosch y closas la clase vint ÿ 4 – 2 sous
      • Herms y garrigas a la clase 30 – 2 diners
  • 1797: Heretat de Maria Rosa de Carreras i Avinyó. Llistat de les finques que conformen l’heretat de Rosa de Carreras (Cabanes, 1738-1810) i la seva situació el maig de 1797: extensió de les finques, qui les treballa, què s’hi cultiva i condicions de l’arrendament.

Casa i antic patrimoni dels Puig i Casadevall (1789). Inventari de l’heretament de Jaume Pont i Puig Casadevall (Cabanes,1759-1834), fill de Jaume Pont i Germànico, de Pont de Molins, i Francesca Puig Casadevall i Gorgot, de Cabanes.


Segons els documents de can Carreras, al cadastre de 1716, Cabanes va haver de pagar un tribut de 18.486 rals, mentre que el cadastre de 1779, importa 21.071 rals. En 63 anys la tributació va pujar a l’entorn del 15%.

Bibliografia


1 comentari

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Vegeu també: Castell de Vilarnadal

Masarac – Vilarnadal. Passeig sobre el riu Llobregat i dona rentant.
Autor: Josep Maria Cañellas (1888-1889). Àlbum Rubaudonadeu. Font: Biblioteca de Figueres

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
– Dossier –

Històricament el curs del Llobregat ha marcat el límit entre els termes de Vilarnadal i Cabanes i quan els aiguats n’han desviat el camí ha calgut determinar el terreny que corresponia a cada municipi i l’ús que se’n feia dels béns comunals, per aquest motiu, periòdicament, els dos pobles revisen les fites que delimiten el territori. La proximitat entre els dos pobles ha propiciat les relacions d’amistat entre els seus veïns i ha generat més d’un casament però també ha estat font de conflictes. Per una qüestió o altre, les disputes entre senyors, veïns i ajuntaments es remunta a sis-cents anys enrere.

L’origen documentat del conflicte entre Vilarnadal i Cabanes rau en una donació de l’any 1432, feta a favor dels Canadal, els primers senyors del Castell de Vilarnadal. La poca concreció dels drets i deures que implicaven aquesta donació va fer que, més endavant, s’obrissin litigis per determinar la propietat d’aquests paratges, qui tenia dret a cobrar-ne els delmes i quin ús se’n podia fer. Amb el temps, els cabanencs es van negar a capbrevar a favor del senyors del Castell de Vilarnadal i només reconeixien com a senyor el comte de Peralada, alhora que volien el dret a l’ús comunal d’unes terres de l’entorn del Llobregat que formaven part del terme municipal de Cabanes i que els senyors del Castell de Vilarnadal reclamaven com a seves en virtut de la donació feta pels vescomtes de Rocabertí.

Diferents documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà fan esment a aquestes terres i als béns comunals i la documentació aplegada al Fons del Marquesat Moja, propietaris del castell de Vilarnadal entre els segles XVIII i XIX, ens mostren l’origen i les diferents etapes del conflicte, si bé no ens acaba d’explicar com es va resoldre.

Resum cronològic dels fets:

  • 1336.- El vescomte Jofre de Rocabertí dona la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal, a Pere Canadal i Guillem d’Avinyó. Ja feia temps que els Canadal mantenien una estreta relació amb els Rocabertí
  • 1432.- Dalmau de Rocabertí dona a Berenguer de Canadal, senyor del castell de Vilarnadal, no solament la jurisdicció, sinó també directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Aquesta primera escriptura, signada a l’illa de Gerba, en mig de l’eufòria de la victòria, no va deixar prou clars els drets i atribucions de cadascú i en el futur va ser motiu de litigis.
  • 1550.- Veïns de Vilarnadal obren causa judicial contra uns cabanencs per haver segrestat uns caps de bestiar. És probable que pasturessin dins les terres de «La Resclosa».
  • 1563/1564.- Miquel de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal, embarga bestiar de pagesos cabanencs que pasturaven a les Deveses, un espai sota jurisdicció del castell de Cabanes i del vescomte de Rocabertí, i el porta fins al castell de Vilarnadal.
  • 1582.- El procurador de Galceran de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal actua contra Quirze Ferrer, del castell de Cabanes, per pasturar bestiar dins el terme de Vilarnadal, per la qual cosa li van intervenir 3 eugues. El juny de 1583, Quirze Ferrer reconeix deure 18 lliures a Galceran de Cartellà per les despeses ocasionades per les eugues.
  • 1591.- La cúria de Vilarnadal actua contra veïns de Cabanes per infringir les normes que prohibeixen caçar i portar armes.
  • 1600.- S’inicia un plet que, el 1832, encara no s’havia resolt, per la vinya de la Consolva, propietat d’uns avantpassats del llinatge de can Carreras.
  • 1605.- Es signa una Concòrdia entre Galceran de Cartellà i representants de la universitat i veïns de Cabanes, amb intervenció de Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, sobre el bosc anomenat la “Resclosa” del terme de Cabanes.
  • 1610.- Continua la causa oberta contra la gent de Cabanes sobre la possessió de la terra de Les Deveses i els seus drets i usos. També es demana parer sobre la pretensió que té el senyor de Vilarnadal de no deixar entrar a Les Deveses de Cabanes a la gent d’aquest lloc.
  • 1614/1615.- Galceran i Francesc de Cartellà reben capbreu, com a senyors directes, de diferents propietaris cabanencs.
  • 1615.- La Reial Audiència cita al batlle i jurats de Cabanes. A la citació s’exposa que Galceran de Cartellà té una devesa al terme de Cabanes, anomenada «lo bosch i resclosa»; que la posseeix perquè, antigament, el vescomte de Rocabertí l’havia donada a Berenguer de Canadal, un seu avantpassat; que serveix per a caçar i pasturar bestiar i que ara els veïns de Cabanes li volen usurpar la possessió.
  • 1618.- Vilarnadal i Cabanes, signen una concòrdia sobre els drets de pastura al paratge anomenat «los Corrals del Compte». Galceran de Cartellà, senyor del Castell de Vilarnadal, posa de manifest la donació del bosc anomenat “Resclosa“, situat dins el terme de Cabanes, que el 1432 va rebre Berenguer de Canadal per mèrits militars. Per altra banda es fa constar que la donació no podia incloure les herbes salvatges perquè eren comunals als habitants del Castell de Cabanes i que els límits de l’escriptura de la donació són molt poc clars i que ja donaren lloc a controvèrsies entre el difunt Ponç de Malla, antecessor de Galceran de Cartellà, i els veïns de Cabanes, per això convenen acta de concòrdia en la qual marquen els límits del bosc així com els usos i drets.
  • 1648. La Reial Audiència s’adreça al batlle i jurats de Cabanes, a petició de Francesc de Cartellà qui exigeix la facultat de pasturar en un bosc del terme de Cabanes.
  • 1649,- Francesc de Cartellà, com a senyor del Castell de Vilarnadal, demanda a uns quants cabanencs i emfiteutes de terres del lloc anomenat “Les Deveses” per no voler capbrevar.
  • 1670.- Es redacta un informe anònim relatiu als drets del senyor del Castell de Vilarnadal, Lluís de Cartellà, s’esmenta que aquests drets són apropiats pels veïns del poble de Cabanes i es detallen quins són: el delme i reconeixement del dret del senyor a capbrevar la peça de les Deveses i el dret a tallar verns i altres arbres.
  • 1700.- Gertrudis de Cartellà denuncia que, malgrat estar en possessió de la jurisdicció de Vilarnadal, Josep Casadevall i Puig, oficial del comte de Peralada, va empresonar a Baldiri Closas, pagès i batlle de Vilarnadal. Baldiri Closas respon al requeriment fent constar que si havia capturat dos cabanencs i requisat dues escopetes i una burra ho va fer en nom del senyor i baró del lloc i Castell de Vilarnadal qui disposa de la jurisdicció, tant civil com criminal, des de 1432. Tres anys més tard, aquest plet encara estava actiu.
  • 1703.- El procurador de Gertrudis de Cartellà envia requeriment a uns quants cabanencs, encausats per negar-se a capbrevar terres del lloc anomenat Les Deveses. El recurs és desestimat. Seguidament és el comte de Peralada qui obre causa judicial contra Gertrudis de Cartellà per haver-los citat a capbrevar donat que el senyor jurisdiccional és ell i no el marquès de Cartellà.
  • 1704.- La Universitat de Cabanes demanda a Gertrudis de Cartellà per establir una peça de terra pròpia del terme i Universitat de Cabanes.
  • 1734.- Joseph Farreró y Jordà obre causa contra gent de Cabanes que li discuteixen els drets de possessió d’una peça de terra anomenada “La Llonganya”, situada en el terme de Cabanes.
  • 1780.- Es va fer un croquis del riu Llobregat en el pas que serveix de fita divisòria entre el terme de Vilarnadal i el de Cabanes, amb el dibuix d’una resclosa feta pels veïns de Cabanes i el llit del riu primitiu.
  • 1805.- Josep Farreró, pagès i procurador de Maria Lluïsa de Copons, marquesa de Moja, atorga escriptura d’establiment a favor de Rosa de Carreras i Conill, viuda d’Ignasi Conill, d’una peça de terra amb la intenció de finir així una causa judicial pendent des de feia més de 100 anys.
  • 1826.- Un aiguat va malmetre l’entorn del Llobregat. Pere Serra Prim, a les seva crònica, explica que «… la mitja vesana de Llubregat se ensurra lo añ de 1826 y al meu pare Pere Serra ho plantá de tamariu … y arbras per fer lleña …»
  • 1831.- Ignasi Conill i de Solà s’adreça a la marquesa de Moja i de Cartellà exposant que és exempt de satisfer el delme d’una peça de terra que fou establerta per Lluïsa de Copons a Rosa de Conill, viuda d’Ignasi de Conill, l’any 1805. Finalment Ignasi Conill accepta de pagar.
  • 1898.- El BOP de Girona publica el pla d’aprofitament autoritzat «en los montes a cargo de la Hacienda» i no es consigna cap «estéreo» al «Monte Llongaña y Solita de Vilarnadal» (un estéreo o esteri equival a un metre cúbic de llenya) A: La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona: Año XXVIII Número 6624 – 1898 noviembre 26 [S.l. : s.n], 26/11/1898
  • 1901.- Sobre un nou conflicte quan els veïns de Vilarnadal llauren uns terrenys de La Llonganya que formen part del terme municipal de Cabanes. A la primera meitat del segle XX es porten a terme diferents accions per marcar els límits entre termes.
  • 1974.- S’obre un nou expedient de delimitació dels termes de Vilarnadal i Cabanes en motiu d’un permís d’extracció de sorra.
  • 2021.- El 20 d’abril es va fer una revisió de la delimitació entre els termes de Masarac i Cabanes i el 18 de novembre es van realitzar unes esmenes per unes errades detectades en 2 fites.

Bibliografia


1 comentari

Béns comunals i propis

Vegeu també:
Repartiment i establiment d’aigualleixos i garrigues
Gimbernat i Gou, Antònia. Can Pol de Vilarnadal: el castell, els senyors i la gent – Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat[Esborrany] (98 pàgines), Desembre 2021

Els béns comunals són els que pertanyent al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi. N’hi havia de dues classes:

  • Béns propis. Eren bens del municipi com a entitat; els beneficis que hom n’obtenia (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics.
  • Béns comuns. Eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats.

A l’Arxiu Municipal hi podem trobar algun document del s. XIX i principis del XX que ens aporta informació dels béns propis i comuns de l’Ajuntament de Cabanes.

  • 2 “Libretas de Cobranza de las tierras comunales” dels paratges del Llobregat, el Sepulcre i el Balcar (1843 i 1845)
  • Relació de finques amb data de: 1855, 1865, 1890, 1893/94, 1936?, 1952
  • Un certificat del Secretari de Cabanes del 14 de febrer de 1911 i una carta del 22 de juny de 1917, adreçada a l’alcalde de Cabanes, en relació a unes canyes tallades al paratge del Salitar i la propietat d’una franja de terreny de l’aigualleix de la Muga

A partir d’aquest petit fons podem saber les finques que eren propietat de l’Ajuntament i les seves característiques.

Ens detalla que a l’Arxiu Municipal hi havia un “libro de apeos” (cadastre) del 1779 i escriptures dels establiments del 1722 i 1723. Alguns d’aquests documents es troben a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.

Com a curiositats ens parla de la finca de la Llongaña, de l’Artiga del Balcar que es cedia al “maestro de instrucción primaria” per tal que amb el seu rendiment pogués aconseguir la casa que l’Ajuntament no li podia donar, el Balcar que es cedia a pregoner per complementar el seu salari, que hi havia el paratge de les Valls que resseguia les muralles del poble i que a la plaça hi havia un escorxador.

Propietats comunals

  • 1894.- Recibe este comun las siguients prestaciones por los reditos de censos de establecimientos hechos e enfiteusis de tiempo immemorial … Segueix una relació de 47 propietaris …  Un pedazo de tierra llamada Valls, situada alrededor extramuros de la población de cuyo territorio se remitió el plano geométrico al Il. Gobernador Civil de la provincia con fecha veinte y nueve setiembre del corriente año. Posee tambie este comun la Casa Consistorial donde celebra sus sesiones el Ayuntamiento y otra al lado de esta destinada para Escuelas pero ninguna de estas finncas produce cantidad alguna
  • 1893.- Recibe el mismo común las prestaciones siguientes por los réditos de censos de los establecimientos hechos en enfiteusis a los mismos y cuyos plazos vencen anualmente en 29 diciembre. Segueix una relació de 48 propietaris
  • 1890.- Inventari
    1. Casa consistorial y escuela de niños (carrer Escoles): 140 m2
    2. Hospital y escuela de niñas (carrer Escoles): 140 m2
    3. Matadero (Plaça): 10 m2
    4. Garriga de Dalt: 18 vessanes
    5. Garriga de Baix: 13 vessanes
    6. La Llongaña: 30 vessanes
    7. Artiga del Sepulcre: 1 vessana
    8. Artiga del Balcar: 1,75 vessanes
    9. Arenal del Llobregat: 10 vessanes
    10. Turells: 14 vessanes
    11. Arenal de la Muga: 20 vessanes
    12. Un solar contiguo a la casa Consistorial y Hospital comprado al Estado
    13. Dos láminas procedentes de bienes propios
  • 1865
    1. Relación de todas las fincas rústicas i urbanas:  Vuit finques rústegues i sis urbanes (Casa consistorial, Escola de nens, carnisseria, Església parroquial, Capella de Sant Sebastià, cementiri.
    2. Censos de l’Hospital de Cabanes: set finques, l’edifici de l’Hospital (destinat als malalts pobres) i sis làmines
  • 1855.- Lindes y cumuns de Cabanes
    1. Relació i descripció de 9 finques (el censos es paguen al Comte de Peralada): Garriga de dalt, Garriga de baix, Llongaña, Torells o riberal i aigualleix del riu Muga, Artiga del mestre al Balcar, Balcar, Llobregat, Valls del comú, Llobregat
    2. Relació de censataris
    3. Fincas rústicas: Relació i descripció d’11 finques (només una paga cens al Comte de Peralada):
      1. Garriga de dalt (18 vessanes segons un llibre del 1779-segons una escriptura del 1722  en tenia 25, cosa que fa suposar que la diferència es va donar en establiments. Es reclama per ser útil pels ramats.
      2. Garriga de baix (13 vessanes al 1779, però 30 vessanes al 1722) També era últil pels ramats
      3. Aigualleix de la Muga (20 vessanes el 1779, però 86 vessanes el 1723) La finca va ser partida per la Muga i la va cobrir de sorra. Necessària per protegir el terme dels aiguats
      4. Tamariuà (3 vessanes, però 8 vessanes el 1715 i cap dada el 1779). Necessària per protegir els camps del costat de la Muga que s’emplenarien de sorra
      5. La Llongaña (25 vessanes al costat del Llobregat) Necessària per protegir el terme
      6. Aigualleix del Llobregat (4 vessanes) Necessària per proveir de terra per refer els terraplens
      7. Balcar (1,25 vessanes) Cedida al pregoner per complementar el salari que hauria de percebre
      8. Artiga del Balcar (1/8 de vessana) Cedida al mestre per compensar que l’ajuntament no li proporciona casa. El 1848 el mestre Jaume Coll i Bosch treballava aquest hort
      9. Artiga del Sepulcre (1,5 vessanes) Va ser abandonada per l’emfiteuta perquè el Llobregat la va convertir en sorral
      10. Valls al voltant del poble (3 quartons) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca
      11. Valls al voltant del poble (mitja vessana) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca

Documents:


1 comentari

Segles XVIII-XIX. Documents

Recull de 10 documents datats entre 1723 i 1826, donats a l’Ajuntament de Cabanes pel Sr. Jordi Roura i Hortal el dissabte 17 de novembre de 2018.

Els documents són notes, uns quants rebuts i una sentència que formarien part de l’arxiu patrimonial de la família Vidal i un establiment a favor de Jaume Garriga:

  • Una nota del 1723 que fa referència a l’establiment d’un aigualleix situat al riberal de la Muga, a la zona del Salitar, pel qual es van pagar 280 lliures barceloneses d’entrada i un cens d’1 lliura i 10 sous. D’aquest establiment signat a favor dels regidors i la universitat de Cabanes el 8 de desembre de 1723 fa poc n’hem trobat una traducció del 18 de juliol de 1910
  • Una nota del 1761 i una nota d’entrega del 1770?
  • Alguns rebuts per pagament de censos i misses
  • Una sentència per dret de pas
  • L’escriptura d’un establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagar una entrada de 20 sous i un cens anual irredimible de 9 diners. Data: 7 de juny de 1783

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Descripció dels documents

1).- 1723  Nota relacionada amb l’establiment de 86 vessanes de terra d’aigualleix del terme de Cabanes (8 de desembre de 1723) (16×21,5 cm)

2).- 1749  Rebut signat pel procurador Francesch Aloy a favor de Josep Vidal, pagès de Cabanes per l’import de 3 lliures 14 sous (21×15,5 cm)

3).- 1761  Nota del 17 de juny de 1761. Firma: un fill de Josep Vidal de Cabanes (17x7cm.)

4).- 1762  Rebut per l’import de 6 lliures i 18 sous, lliurat a Pere Vidal de Les Escaules, per la novena i dotze misses resades en memòria de la seva mare Maria Vidal Abat. Signat el 6 de gener de 1762 per Francesc Fageda, sagristà de Cabanes (21×15 cm)

5).- 177?  Nota de lliurament de palla a nom de Pere Vidal de Cabanes. Data: un 5 de novembre de la dècada del 1770 (7,5×10,5 cm)

6).- 1779 Sentència sobre la qüestió entre Pere Vidal de Les Escaules i Mariano Hortal i Josep Vidal i Oliver de Cabanes per regular el dret de pas. La setència determina que es marcarà amb fites un tros de vuit pams del camp de Pere Vidal i que Mariano Hortal i Josep Vidal no poden passar per cap altre lloc. Data: 17 de gener de 1779 (16×21,5 cm)

7).- 1783  Rebut a favor de Pere Vidal de tres cortans d’ordi, pagats el dia de Sant Pere i Sant Feliu, primer d’agost, pel censos al Comte de Peralada. Signa Joan Labori, Batlle i Batlle de sac, el 8 d’agost de 1783 (16×19 cm)

8).- 1783  Escriptura de l’establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat del terme de Cabanes firmat per Tomàs Bataller, procurador del Comte de Peralada, a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagar una entrada de 20 sous i un cens anual irredimible de 9 diners que vencia el primer d’agost diada de Sant Pere i Sant Feliu. L’escriptura va ser signada davant Joan Pagès, notari de Peralada, el 7 de juny de 1783 (44×31 cm – 2 fulls plegats)

Text de l’escriptura d’establiment

9).- 1826 El batlle Rafel Ramis insta Josep Vidal a portar al dipositari Felix Gras, de Figueres, la quantitat de dos lliures, vuit sous i cinc diners pel pagament de la meitat de l’import de la pesa de terra compresa en la recomposició del terraplè de la Muga (data: 31 d’agost de 1826). Al revers hi ha el rebut signat per Felix Gras el sis de setembre (15×10,5 cm – 2 cares)

10).- 1826/27 Rebut emès a Josep Vidal de les Escaules, per l’import de 9 lliures i una quartera d’ordi, import dos anys de cens d’unes terres de Cabanes. Signat per Prim, recaptador dels Comtes de Peralada (15×10 cm)


De moment no s’ha pogut determinar si les famílies Vidal i Garriga van continuar al poble i si en queden descendents. Tampoc sabem si hi havia alguna relació familiar entre els Vidal i els Garriga.

El rebut del capellà ens confirma Pere Vidal, bracer de les Escaules, era fill de Maria Abat. A partir dels registres parroquials sabem que:

  • Josep Vidal i Oliver era fill de Jaume Vidal i Elisabet, el 8 de desembre de 1721 es va casar a Cabanes amb Maria Abat, filla de Miquel Abat, pagès de Cabanes i Mariàngela. Els testimonis van ser Rafel Ramis i Josep Roqui.
  • Pere Vidal va ser batejat a Cabanes el 10 de febrer de 1726. Pere era fill de Josep Vidal, un pagès que vivia al Corral del Comte, i de Maria Abat i va ser apadrinat per Pere Aymar de Les Escaules i Caterina Roqui de Cabanes.

Quan a Jaume Garriga (document 8) sabem que el 9 de febrer de 1777 un Jaume Garriga, jornaler, vidu de Caterina Valls de Cabanes, es casa amb Antònia Llanta, vídua del rajoler Francesc Llanta, de Cabanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mariano Hortal (document 6) podria ser fill del sastre de Cabanes Miquel Hortal i de Marianna Terres qui el 31 de gener de 1743 es va casar amb Marianna Gispert, vídua de Josep Rost. El 31 de desembre de 1767, el seu fill Joan Hortal Gispert es va casar amb Llúcia Vidal Torrent, filla de Joseph Vidal i Isabel Torrent

El 1736, Francesc Fageda (document 4) clergue de les Preses, fa professió de fe  obté la sagristia de Cabanes

El batlle Rafel Ramis (document 9) probablement sigui Rafel Ramis Clarà (1763-1836) casat el 1786 amb Antònia Pont i Puig-Casadevall (àlias Romaguera), avantpassats de Josep Monegal Ramis

El batlle i batlle de sach Joan Labori (document 7) segurament seria Joan Labori Ramis, emparentat amb els Aguer i els Ramis.


Establiment a favor de Jaume Garriga

Transcripció de l’escriptura d’establiment del 1783

Establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat del terme de Cabanes firmat per Tomàs Bataller, procurador del Comte de Peralada, a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagat una entrada i un cens que vencia el primer d’agost. L’escriptura va ser signada davant Joan Pagès, notari de Peralada, el 7 de juny de 1783.
Sia a tots notori com jo Thomás Bataller domiciliat en la Vila de Peralada del Bisbat de Girona, com a Procurador del Excelentíssim Senyor D. Fernando, Feli, Basili de Rocabertí, Boxadors, Chaves, Mesía, Aragón, Anglezola, Pax y de Orcau, per la gracia de Deu, Viscompte de Rocavertí, Compte de Peralada, y de Zevellá, Marqués de Anglesola, Grande de Espanya, Gentil Home de Camara ab exercici de S. Magestat, (que Deu guarde) en la Vila, y cort de Madrid resident, substituhit per lo Magnífich Don Bernat Brasi, y Plans, Ciutadá honrát de Barcelona, y Advocat de la Real Audiencia de Cathalunya, en dita Ciutat domiciliat, Administrador, y Procurador general del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, ab facultat de substituhir, com consta amb escriptura otorgada per S. Excelencia, en Actes de Joaquim Alonso Alvarez, Notari Real, del Collegi de la Vila, y Cort de Madrid, al primer dia del Mes de Agost del any mis setcents setanta y set ; y de la substitucio a favor de mi dit Batallér consta ab altre escriptura en poder de Joseph Bonaventura Fontana, Notari Public de Numero de dita ciutat de Barcelona, als quatre dias del Mes de Juny del Ay mil setcents setanat, y nou, de que dona fée lo citat Notari Fontana, y queda registrada en Actes de mi lo Notari baix firmat. Per quant lo Ajuntament de Batlle, Regidors, Diputats, y los dos Sindichs del Lloch de Cabanas, ab Memorial, que presentaren á S. Excelencia, de set Abril de mil setcents vuytanta y un, suplicaren se dignás concedir Establiments dels Terrenos Herms dels Territoris Riberals de Llobregát, y de la Muga, ab facultat de reduhirlos à cultura, à favor de tots los habitants ab Casa, y familia del dit Lloch de Cabanas sos Vassalls, ab respectiva proporció; A qual fi estaban promptes en Renunciar lo Capitol, ò Pacte vuyt, y catorzse, de la Concordia, y Transacció feta ab Escriptura, rebuda en poder de Elizeo Oliva Notari de Peralada, als disset Octubre de mil, y setcents: Y havent S. Excelencia concedit la gracia demanada en aquella Suplica, y manat se otorgassen los Establiments ab son Decrét firmát en Madrid, a vint y dos de Aril ultim passat, qual Memorial, y Decrét, queda registrat en Actes de mi lo Notari. Per tant inseguint lo citat Decrét, de mon grat, y certa ciencia, per millorar lo Patrimoni de S. Excelencia, y en res no deteriorarlo en nom de dit Excelentissim Senyor Compte de Peralada mon Principal Establesch, y en Emfiteusim Concesdesch, y entrego à Jaume Garriga treballador havitant ab Casa, y familia en lo dit Lloch de Cabanas, del Comptat de Perelada pressent , y acceptant, y à sos Successors, y à qui ell voldrá perpetuament, com sian habils, y capaces de alienar, y no altres, y à efecte de reduhir, y mantenir sempre à cultura, un cortó canat, que es la quarta part de una vessana de terra herma, y Aygualeix de aquella gran Partida de terra herma y y Aygualeix anomenada lo Riberal de Llobregat, situada en lo Terme de dit Lloch de Cabanas que afronta à Solixent ab lo tros de terra establert a Raymunda Pagés Viuda, a mitg dia ab restant terra de sa Exca, que se establirá, a Ponent a lo tros establidor á Pau Brugat texidor tots de Cabanas, y a tramontana ab lo terraple construhidor mediant camí, que se deixa. Aquesta Concessió, y Establiment fas en dit nom, y en virtut del citát Decret a favor, y utilitat del mateix Jaume Garriga Adquisidor aixis com millos se pot dir, y entender, baix los pactes, y condicions seguents, que deurá puntualment observar, = Primo ab pacte; que lo dit Jaume Garriga Adquisidor y demés Possessors de la dita Terra establerta dalt afrontada, degan fer, y prestar al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y à sos successors perpetuament de Cens anual, irredimible Nou diners Moneda Barcelonesa, que se imposa sobre la mateixa terra establerta, ab tots los drets Dominicals pagador dit Cens, en lo dia primer del mes de Agost, de cada un Any, comensant à primer Agost del Any mil set cents vuytanta y quatre y aixis consecutivament en los demés anys, y aportát lo diner del dit cens en la Casa del Batlle de Sach, que te S. Exca. en dit Lloch de Cabanes. = Item, que lo dit Jaume Garriga Aquisidor deurà reduhir à cultura luego dita terra establerta, y millorar la condició de present Establiment, y en res no deteriorarla, y sobre la mateixa terra no podrá proclamar altre Senyor Directe, que al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, podrá si vendrerla, y alienarla à personas capaces de alienar, y no altrement, salvát sempre lo dret de prelació, y fatiga legal per S. Exca. = Item, que lo mateix Jaume Garriga Adquisidor, y demés Possessors de dita Terra Establerta, degan pagar, y correspondrer als Senyors Decimadors de Cabanas, que junt ab S. Excelencia, percebeixen la Decima de dit Lloch, y Parroquia, lo Delme dels fruyts à la quota, que se acostuma en la mateixa Parroquia = Item se prohibeix al dit Jaume Garriga y als demés Possessors, de dita Terra establerta, posar vincle, ni fideicomís, ni cap altre gravamen de esta naturalesa, si que qualsevol Possessor la tindra libre per alienarla, y disposarne. = Item, que lo dit Jaume Garriga à sos gastos dega entregar una Copia autentica del present Establiment al Procurador de S. Excelencia. Y salvo, y reservo, per lo dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y sos Successors, en dit Comptat perpetuament lo domini Directe, y major, y la civil Possessió sobre las confrontadas, y establerta terra, y també lo dit Cens perpetuo dalt imposát, junt ab los tersos, lluismes, y foriscapis, la firma, la fatiga legal de trenta dias, y tots los altres drets al domini Directe, alodial, y major pertanyents, y annexos, debedors, y satisfadors, a S. Excelencia, en totas alienacions, y transportacions, que se farán de dita terra establerta, ab obligació, de haver de regoneixer y capbrevar ab jurament lo domini Directe, y major, à favor de S. Excelencia, sempre que lo possessor del domini util será instat. Y ab los sobredits pactes, y condicions, y no sens ells otorgo en dit nom, y en virtut del referit Decrét la present Concessió Emfiteutica, y cedesch , y transferesch al dit Jaume Garriga Adquisidor, tots los drets, y accions, del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, en quant à la Possessió natural, que podrá prendrer real, corporal, actual, ò quasi de la dita terra establerta de proia autoritat, ab totas clausulas de constitut, y usar, y valerse dels dits Drets, y accions, en Judici, y fora de ell, com millor li convinga. La entrada del pressent Establiment son vint sous Moneda Barcelonesa: Que confesso haver rebuda en diner comptant realment, y de fet en presencia del Notari, y Testimonis baix escrits; Per lo que otorgo, y firmo Apocha, de la paga de la dita entrada, ab pacte de no demanarla mes; y dono, y cedesch en dit nom, al dit Jaume Garriga Adquisidor tot lo mes que pogés valér la dita terra establerta el Cens, y entrada predits. Mes avant en nom del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, declaro no voler estat de Evicció, y solament convinch, y en bona fé prometo al dit Jaume Garriga Adquisidor, que lo mateix Excelentissim Senyor Compte de Perelada, mon principal tindrá per ferm, y valido, lo present Establiment, y que en ningun temps no lo contravindrá, ni lo revocará per motiu algun; y al cumpliment de esta promesa obligo tots los Bens, Drets, y Reddits de S. Excelencia, tan Mobles, com Immobles presents, y esdevenidors; (los propis de mi dit Batallér, no entench obligarlos per tractar solament de interés de S. Excelencia). Y renuncio à tot, y qualsevol Dret, y Lley, que afavorir puga al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y juro en sa Anima, que tindrá per ferma, y valida esta Escriptura. Y present Jo dit Jaume Garriga treballador Adquisidor aprobo las sobreditas cosas, y accepto lo referit Establiment ab los pactes, y condicions dalt expressats, à que concento, y de ma espontanea voluntat per mi, y mos Hereus, y Sucessors en lo millor modo de dret renuncio, y annullo la Condició estipulada en los Capitulos, ò Items vuyt, y catorse, de la Transacció, y Concordia de 17 de Octubre del Any mil secents, rebuda en poder de Elizeo Oliva, Notari de Perelada, ab los quals se pactà, que las Terras dels Riberals de Llobregat, y de la Muga, debian quedar perpetuament hermas per pastos comuns dels Bestiars, dels Particulars havitants de Cabanas, y no poguessin reduhirse a cultura; de manera que en virtut de esta Renuncia, y de la dels demés havitants de Cabanas, no obste aquella Condició, al efecte de poder S. Excelencia establir dits Terrenos, Riberals, als Particulars habitants de Cabanas, y pugan estos reduhirlos à cultura, y prometo, que no me valdré, ni mos Succesors se valdràn, de la citada Concordia, per impugnar los Establiments, que dels dits Terrenos Riberals otorgue lo dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada; y de mon grat, y certa sentencia convinch, y en bona fée, prometo al mateix Excelentissim seyor Comte de Perelada, y à sos Successors en son Comptàt, que cumpliré, tots los pactes dalt continuàts, y pagaré en cada Any lo Cens impossàt de Nou Diners Moneda Barcelonesa en lo dia, y termini, dalt previngút, y aportaré lo dit Cens en la Casa del Batlle de Sach, que te S. Excelencia en lo dit Lloch de Cabanas; y per pacte particular prometo: que com à possessor de dita terra establerta contribuhiré à proporció del número de vessanas, que se me han establert, junt ab los demés havitants de Cabanas, als quals se establesca Terreno en dits Riberals, en tots los gastos, que en qualsevol temps se oferiràn, per defensar la valitat, y subsistencia de aquest, y demés Establiments, y qualsevols Plets, que se intentassen sobre lo domini Directe, y repartimnet Decrét de S. Excelencia, de vint y dos Abril ultim se jauràn firmat; igualment prometo, que contribuhiré, y mos Successors contribuhiran proporcialment en los gasotas, que se oferiràn en la construcció del Terraple, y plantada de Arbres, y Canyas, que se faràn per total resguart de las innundacions de las ayguas del dit Riu de Llobregat, y en la recomposició sempre, que aquellas fessen algun estrago, ò rompiment; y observaré tot lo demés, que vinga à mon carrech: Tot lo que prometo cumplir sens allegar dilació, excepció, ni escusa alguna, ab salari acostumat de Procurador, y Oficials, y ab restitució, y esmena de tots danys, gastos, y despesa estipuladas segons estil, causadors en Judici, y fora de ell per lo cumpliment de tot lo dalt estipulàt, y promés, especialment hypoteco la dita terra establerta dalt afrontada, en lo dret Eufiteutich, que en ella me competeix ab totas las milloras fahedoras; y generalment, sens perjudici de la dita Hipoteca especial, obligo tots mos Bens, Drets, y Accions, tant Mobles, com Immobles, presents, y esdevenidors; Y renuncio à la Lley, que diu, que primer se dega passar per la cosa especial, que per la general obligada; y à mon for propi, que de nou obtinga, y à ma Jurisdicció, y Domicili, y me submeto à qualsevol Tribunal Secular, y emfiteuticari; y fas, y firmo Escriptura de ters, y consento ser apremiat via executiva, segons totas clausulas guarentigias, y lo estil de la Escriptura de ters, y del emfiteusim, per lo que obligo dits mos Bens, y dita terra: Y juro en ma Anima tenir per ferma, y valida esta Escriptura, que dins lo termini de un Mes, se deu haver fet prendrer la rahó de esta Escriptura, en lo ofici de Hipotecas, de la Capital del Partit, en cumpliment de la Real Pragmatica de Hipotecas, que ho disposa, y quedàm previnguts de sos efectes. En testimoni de lo que otorgàm, y firmàm, la present Escriptura en la vila de Perelada als set dias del Mes de Juny delanÿ mil setcents vuytanta y tres, essent presents per testimonis Franco Pagés escribent de la vila de Perelada y Joan Labori pagés del Lloch de Cabanes. Y los dits otorgants (als quals Jo lo Notari dono fee cononeixer) firmar en mans propias = Thomas Bataller em dit no = Jaume Garriga = en presencia de mi Joan Pages Notari
Y Jo Joan Pagés per las Auctoritats Apostolica y Real Notari Publich y regentant la Notaria y Escribania publicas districtuals de la vila y comtat de Perelada, per lo Duenyo de elllas; present vuy al otorgament de aquesta escriptura en fee de lo que la signo y firmo en aquest paper del Real sello quart en Perelada dits dia Mes y any.
En testimoni de veritat. Joan Pagés Notari
Thomada la razón al fol. 443 de libro primero del presente año en el ofo. de Hip. de las Real Villa de Figueras a los diez junio 1783
Por Buenaventura San….


Deixa un comentari

Campionat d’arada (1995)

El 1995, l’Associació de Llauradors Professionals va convocar la 27a edició del concurs d’arada provincial i comarcalCampionat arada a Cabanes. La competició va tenir lloc el dia 12 de març a la finca “el Mas Nou” i es va complementar amb una exposició de maquinària agrícola.

El dossier, que es conserva a l’Arxiu Municipal, conté 2 cartells, el fulletó i l’acta del campionat, sis fotos,  retalls de premsa i còpia del “saluda” de l’alcalde.

Recull de premsa:

Campionat arada (1995)


Deixa un comentari

La Gabella (s. XVIII) i les botigues (s. XX)

Segle XX: comerç i petits negocis

GabellaMonopoli de l’estat sobre certs productes de primera necessitat.
Impost sobre la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat, com ara el vi, l’oli o la sal.

Taba: Plec de condicions d’un encant, d’una venda, d’un arrendament, etc. 

Junta de propis i arbitris: Creada el 1760 per centralitzar la gestió municipal
era l’encarregada de controlar els comptes dels arrendaments d’arbitris municipals. 

Antigament no existien els establiments de venda al detall, eren les universitats o ajuntaments qui posseïen el monopoli -gabella- d’aquests serveis i els arrendaven als particulars, pel termini d’un any.

La persona que optava a la concessió havia de pagar un arbitri per oferir un servei semblant a les actuals botigues de queviures i drogueria.

gabella

Alguns documents notarials donen fe dels contractes entre la universitat de Cabanes i els particulars i ens expliquen les condicions del servei:

  • El 1699 es van posar a subhasta la gabella -per poder vendre oli, sardines salades, sal, bacallà durant la quaresma, aiguardent- i la fleca i taverna on es venia pa i vi, si cal haurà de fer d’hostaler i també vendre neu entre els mesos de juny a setembre.
  • El 1706, el contracte obliga a tenir provisions de: cotó, pebre, clavell, alls, cireres, agulles, perdigons, pólvora, tatxes, claus de ensostrar, sardines salades, sal, bacallar, oli i aiguardent.
  • La gabella de 1718 obliga a tenir oli, pebre, agulles, aiguardent, claus, tatxes, clavells i peix salat
  • Arrendament de la carnisseria (1800)
  • Als “Manuals” del notari Josep de Aloy Llach (1755-1801) s’hi troben molts documents relacionats amb la gabella i els arrendaments de la fleca, la taverna o la carnisseria de Cabanes i l’Aigueta
    • 1769
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 116
      • Arrendament de la Gabella. Foli 119
      • Arrendament de la fleca i hostal. Foli 121
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 123
    • 1770
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 155
      • Arrendament de la Gabella. Foli 157
    • 1775
      • Arrendament de la Gabella. Foli 120
      • Arrendament de la fleca i taveran. Foli 122
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 124
      • Arrendament de la Gabella de l’Aigueta. Foli 126
    • 1776
      • Arrendament de la carnisseria a Joan Martí. Foli 735
      • Arrendament de la fleca i taverna a Mariano Hortal. Foli 738
      • Arredament de la Gabella a Josep Llanet. Foli 741
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Joan Espí
      • Arrendament de la Gabella i taverna de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 747
    • 1778
      • Arrendament de la fleca a Mariano Hortal. Foli 38
      • Arrendament de la Gabella a Jaume Pagès. Foli 41
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 44
    • 1783
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 7
      • Arrendament de la Gabella i hostal. Foli 21
      • Arrendament de la fleca, taverna i Gavella. Foli 245
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 513
    • 1784
      • Arrendament de la fleca i tavera. Foli 31
    • 1785
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 38
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 40
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 547
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 549
    • 1786
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 459
    • 1797
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 50
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 400
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 402
    • 1788
      • Arrendament de la Gabella. Foli 25
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 464
      • Arrendament de la Gabella. Foli 466
    • 1789
      • Arrendament de l’hostal de l’Aigueta. Foli 25
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 442
      • Arrendament de la Gabella. Foli 445
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 448
    • 1790
      • Arrendament de la carnisseria
      • Arrendament de la fleca i taverna
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 7
      • Arrendament de la fleca. Foli 11
    • 1792
      • Arrrendament de la Gabella. Foli 496
    • 1793
      • Arrendament de la Gabella. Foli 1
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 3
    • 1796
      • Arrendament de la Gabella. Foli 53
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 56
      • Arrendament de la fleca i tavernade l’Aigueta. Foli 58
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 60
      • Arrendament de l’Aigueta. Foli 583
    • 1797
      • Arrendament de la Gabella. Foli 1
      • Arrendament de la fleca. Foli 5
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 91
    • 1798
      • Arrendament de l’Aigueta. Foli 59
      • Arrendament de la Gabella. Foli 61
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 63
      • Arrendament de la fleca. Foli 65
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 571
      • Arrendament de la Gabella. Foli 579
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 581
      • Arrendament de la fleca i taverna de l’Aigueta. Foli 598
    • 1800
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 13
      • Arrendament de la Gabella. Foli 17
      • Arrendament de l’hostal. Foli 20
      • Arrendamnet de la fleca i taverna. Foli 23
      • Arrendament de la carnisseria
      • Arrendament de l’Aigueta
    • 1801
      • Arrendament de la Gabella a Ramon Prim. Foli 5
      • Arrendament de la fleca i tavena a Gabriel Pujol. Foli 8
      • Fadiga de … de la carnisseria fa Pere Palomeras. Foli 33

La Gabella: segles XVII – XVIII

gabella

1699, febrer.-  Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la gabella del castell, que comporta la venda d’oli, sardines, sal, bacallà i aiguardent.

Qualsevol persona qui vulla entendrer en arrendar la Gabella del lloch y castell de Cabanes sapia que aquella se arrendara per temps y espay de un any que comensara a correr lo die de nostra Sra Candalera del any mil siscents noranta nou y finira lo primer die del mes de fabrer del any mil setcens y perço los ne fara acta de arrendament los honorables consols de dit lloch y castell de Cabanes ab totas clausules en semblants actes y renunciacions necessarias posar acostumades y ab los pactes baix escrits y seguents

E primerament sapia lo qui arrendara que hage de tenir oli bo y rebedor tot lo any sots pena de deu sous per quiscuna vegada ser atrobat fer lo contrari

Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sardinas saladas tot lo any y ditas sardinas tinga de vendrer conforme aniran en la vila de Figueres de un dijous en altre y nomes pero si en la vila de Figueres se vendran a mes de un diner flach la pessa que dit arrendatari les tinga de vendrer ha diner flach la pessa y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.

Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sal tot lo any y dita sal tinga de vendrer a la menuda ço es a mesurons y cortans y corteras al preu que es vendra en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.

Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir bacalla tota la quaresma y dit bacalla tinga de vendrer conforme anira en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.

Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir ayguardent y la vila li dona un sou de artdits per lliura y no mes ultra del preu ne pagara sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari lo qual ayguardent hage de vendrer ha lliuras y mitjas lliuras

Item sapia lo qui arrendara que tindra deu rals de plata de ganancia per quiscuna bota de oli que vendra y que lo dit oli hage de vendrer ab mesuras afinadas per lo honorable mostassaf de dit Castell.

Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanas que aquell no puga vendrer que primer no sie passat per dit arrendador y lo que lo sobredit peix vendra hage de donar ha dit arrendador un sou de plata per quiscuna roba de peix salat entes empero que lo tal peix ha de haver vint y quatre horas que sera salat y no altrament sots pena de tres lliures barceloneses aplicadoras la tercera part al acusador y la altre tercera art al arrendatari y la altre tercera part al official exequtor.

Item sapia lo qui arrendara que sempre y quant no tindra peix salat per vendrer que qualsevol persona tant habitant com forastera puga vendrer de dit peix sens caurer en ninguna pena ni pagar ningun dret al arrendatari.

Item sapia lo qui arrendara que haura de firmar lo acte al cap de vuyt dies apres que la present taba li sera lliurada donant bonas fermansas a coneguda de dits honorables consols altrament sera tornada al encant y pagara lo menos preu si trobara

Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra aquell pagara ab tres iguals pagas ab bona moneda de oro plata ha raho de deu reals de plata la lliura y ultra lo preu que y prometra pagara al notari y corredor llurs deguts y condecents salaris. Edigay … Eliseu Oliva nott Publicus Petrelate

Segueix un text en llatí.
Els arrendataris van ser Jaume Planas, sastre i Geroni Roqui, vidu
Testimonis: Miquel Brugat, pagès de Vilanova i Antoni Monicoy, pagès de Cabanes

1699, maig.- Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la fleca i taverna del poble, amb aquestes condicions:

Totom qui vulla entendrer en arrendar la fleca y taverna del lloch y terme del castell de Cabanes se arrenda per temps i espay de un any que comensera a correr lo primer die del mes de juny del any mil sis cens noranta y nou y finira lo ultim die del mes de maitg de mil setcens los honorables consols de dit castell de Cabanas los he faran acte de arrendament amb totas clausulas de constitut cessionaria de drets y accions y altres estiladas y en semblants actes osar acostumades ab promesa de … sots obligacio dels bens y emolumens de dita universitat ab los pactes empero baix escrits y seguens.

E primerament sapia lo qui arrendara que tindra obligacio de tenir pa y vi per vendra a la menuda a tots los habitans de dit lloch de Cabanas y forasters sots pena de deu sous per quiscuna vegada que faltara alguna de ditas cosas aplicadora dita pena al official exequtant y que dit pa y vi haje de vendrar co es lo pa ab balansas y “pesos” y lo vi asb mesuras tot afinat per lo honor Mostasa de dit lloch y castell de Cabanas.

Item sapia lo qui arrendera que dits honorables consols prometen donarli deu reals de plata per ganansia per quiscuna cortera de blat y altres deu reals de plata per quiscuna bota de vi que vendra declarant que lo pa y vi que vendra tinga de esser bo y rebedor a coneguda de dit honor Mostasa.

Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de recullir en la casa los forasters y pasatgers que recullir se voldran en las nits sots la matexa pena aplicadora com dalt esta dit.

Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de tenir neu per vendrar a tots los habitants de dit Castell de Cabanas qui comprarne voldran a raho de quatre diners flachs per lliura y la tindra des del die primer de juny de mil siscents noranta nou fins a Sant Miquel de setembre venent aquella ço es los tres mesos del estiu a raho de quatre diners per lliura com dalt esta dit y lo mes de setembre a sinch diners tot moneda barcelonesa inclusive sots la matexa pena de deu sous aplicadora com dalt esta dit.

Item sapia qui arrendara que ninguna persona tant si e habitant com forastera de dit castell de Cabanes que no gose ni presumesca en vendrer pa ni vi a la menuda ni donar a menjar ni beurer ni recullir en sa casa pagant sens llicencia y concentiment del dit arrendatari sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.

Item ordenan dits honorables consols que no he alguna persona que gos ni presumesca tenir lochs de cartas en part publica de dit castell de Cabanas per jugar publicament sens llicencia de dit arrendatari sots la pena dalt dita aplicadora com sobre esta dit si ja no ere que dit arrendatari no tingues que en tal cas si e licita qualsevol persona tenirne.

Item ordenan dits honors consols que ninguna persona no puga afisenar dit arrendament.

Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra sera ab moneda de plata a raho de deu rals de plata la lliura y aquell haura de donar y pagar al honor clavari de dit castell de Cabanas ab dos iguals pagas ço es la primera al cap de sis mesos haura comensat lo present arrendament y laltra a la fi del any de dit present arrendament y aquell haura de assegurar ab bonas y idoneas fermansas aconeguda de dits honors consols dins vuy dies apres que la present taba li sera lliurada altrement sera tornada al encant a risch y perill del que la haura treta de mans del corredor per lo menos preu si trobara.

Item sapia lo qui arrendara que a mes del preu hi prometra haura de pagar al notari y corredor sos justos y condecens salaris loego de fet lo acte de arrendament. Edigay …

Segueix el text en llatí.
Sembla que l’arrendatari va ser Miquel Joher, treballador.
No hi consten els testimonis ni la data, que devia ser al maig de 1699.
Font dels dos documents: Llibre de Cabanes (1698, des 27 – 1699, des. 24). Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808

Gabella

1706.- Josep Aguer, Salvi Valls i Pere Laboria, actualment cònsols de la universitat del Castell de Cabanes i Pere Aguer, clavari d’aquesta universitat … posen a subhasta pública l’arrendament de la gavella del castell …

… E primerament sapia lo qui arrendara que durant dit temps haura de tenir bona y bastanta provisio de coto pebra clavells alls sireras agullas perdigons polvora tatxas y claus de ensostrar sardinas saladas sal y bachallar per tots los habitants de dit Castell de Cabanas y de ditas cosas ne haura de vendrer a la menuda. Y las sardinas y bacalla en la conformitat se vendran en la vila de Figueres de un dijous en altre …

… Item sapia dit arrendatari que tambe haura de tenir bastanta provisio de oli y ayguardent y aquells haura de vendrer a la menuda…

… Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanes no puga vendrer aquell que primer no sie pesat per dit arrendatari …

… E mes sapia dit arrendatari que sempre que no tinga provisio de peix salat qualsevol persona tant habitant com forastera ne pora vendrer sens pagar dret algu a dit arrendatari ni caurer en pena alguna …

El text final és en llatí, però sembla que es pot deduir que la concessió la va obtenir Jaume Planes, sastre, i que en va pagar set lliures de plata. Signen com a testimonis Pere Aguer, pagès i Antoni Cremadells, obrer, tots del castell de Cabanes. La data del document és del 8 de maig de 1706.

Font: AHPG, “Prot. Peralada”, 1706, Ll. núm. 819

1718.- Francesc Casadevall, Marià Roqui i Esteve Salvayre, cònsols de la universitat del Castell de Cabanes arrenden a Isidre Prim, fuster, la gavella del poble ….

… Primo sapia lo qui arrendara que haura de tenir per tots los habitants oli pebra agullas aygardent claus tatxas y clavells…

… Item sapia lo qui arrendara que tinga obligacio de vendrer aygardent a lliuras mitjas lliuras y tassas tot afinat per lo señor mostassaph a pena y bant de deu sous aplicadors com salt resta dit y se li donara de ganancia per quiscuna lliura nou diners barcelonesos.

Item sapia qui arrendara que tinga obligacio de tenir peix salat tot lo any y aquell no puga vendrer sino al preu que se vendra en la plassa de Figueres de un marcat al altre y que hage de tenir bacalla tota la quaresma y arros tot lo any a lliures y mitjas lliures …

Testimonis: honorable Rafel Ramis i Miquel Bes, treballador … Roqui i Salvayre, consuls.
Data: 26 de maig de 1718. Font: AHG. Pe 867

1800, desembre.- Rafel Ramis, batlle; Martí Casanovas, Jaume Pomés i Narcís Costey, regidors, Marturia Terrats, diputat i Jaume Garriga, Síndic Procurador general de Cabanas,  l’Ajuntament i la Junta de Propis signen l’arrendament de la carnisseria amb aquestes condicions:

carnisseria

…  lo Arrendatari deura tenir carn de moltó des del dia que comensará á correr lo arrendament fins al ultim de Desembre per tothom que lin demanará com sien habitants del Poble y terme …

…  qui arrendará  haura de matar Anyell des del dia de Pasqua de resurrecció fins al Die de Pasqua del Esperit Sant …

… lo Arrendatari  tindrá obligació de matar y vendrer carn de ovella a tothom qui ne voldra des de lo primer die de setembre fins a Sant Andreu …

… sapia qui arrendara que per los dies de Sant Vicens deurá matar bou y vendrerne á tothom qui ne voldra …  y tots los demés temps del any sin matan a las Aiguetes que cada vegada ne hagian de tenir un quarto de bou á lo menos als dissaptes, y per los cas que no matan a las Aiguetes a demés de Sant Vicens hagin de tenir bou per Sanquagesma, Nostra Sra de Agost y Septembrey los dies de Corpus i Nadal.

… sapia qui arrendara que a més del preu  haura de entregar en lo dia de sant Vicens al Batlle de Sac del Excellentissim Señor Comte de Peralada quatre carniceras de carn de Bou per censos del comte de Peralada y axi mateix la llengua del Bou al sobredit Batlle de Sach.

…  sapia qui arrendará que podrá apacentar en lo terme de Cabanas cent bestias de llana sans donar dany a ningú …  ab la advertencia que des de lo die primer de Quaremsa fins al die de Pasqua de Esperit Sant no podrá apacentar cabras ni crestats …

…  lo arrendatari deurá entregar per lo die de Sant Sebastia deu lliuras de ciris de cera blanca de casa Bataller de Peralada al obrer de la Obra de Sant Sebastià de dit lloch de Cabanas.

…  haura de pagar en moneda de plata a rahó de deu rals plata …  y deura pagarlo ab dos iguals pagas so es una per Sant Joan de Juny y la altre per sant Miquel de Setembre del mateix any.

… sapia qui arrendará que haura de pagar al Notari y Secretari per lo dret del present Acte … paper sellat y hipotecas tres lliuras quinze sous y al corredor tres pessetas en plata per son treball de encantar la present tabba.

… sapia qui arrendara que no podrá matar bestia alguna sens avisar algun individuo del Ajuntament o algun que ja tindra destinat lo mateix Ajuntament 

… sapia qui arrendara que no podra matar bestia alguna menos que sia en la Plaza o Porxo de la plassa a pena de ser peñorat

Arrendatari: Pere Palomeras, negociant de Vilabertran, avalat per  Joan Ayats, també de Vilabertran
Testimonis: Joseph Farraró i Joan Martí
Notari: Miquel Sans y Oliva que intervé per indisposicio de D. Joseph de Aloy i Llach. Data: 31/12/1800
Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. ACAE110-225-T1-121 – ACAE Fi 74 (1800-1801)

Alfolí (magatzem de grans o de sal)

  • 1834.- Rebut d’un particular de l’extracció d’un sac de sal del Real Alfolí del poble. ACAE110-114-T1-566

Escorxador

  • 1890.-  Inventari.- Matadero situado en la plaza Mayor, linda a la derecha con hermano de Gil Comabella, a la izquierda con Francisco Costey y a la espalda con el mismo Costey, tiene una superficie de 10 metros cuadrados y es de valor 50 pesetas. Arxiu Municipal

Les botigues i petits negocis del segle XX

Matrícula de la contribució industrial. Anys 1945/1950 (ACAE110-114-T1-377)

Botigues de queviures

  • Baldomer Aguer Blaha – c/ Dos de maig, 12 (més endavant al mateix lloc hi va haver el bar de can Badet o cal Bigoti)
  • Joan Cufí Batlle (can Cufí) – c/ Tetuán, 24
  • Joan Serra Mont (can Mont) – c/ Espolla, 2
  • Maria Armans – c/ Dos de maig, 7, on ara hi ha la Botiga Nova. A partir de 1950

Cafès i licors

  • Joan Cusí Massot (ca la Lina) – c/ Tetuán, 14
  • Pere Cufí Batlle substitueix a la seva sogra, Pepita Prim Clos (El Casino) – c/ Canal, 22
  • Josep Terrats Comamala (a l’actual Local Social, c/ Canal, 38). El 1950 ja l’havia deixat

Carnisseries

  • Pere Cufí Batlle (El Casino) – c/ Canal,22
  • Joan Cufí Batlle (can Cufí) – c/ Tetuán, 24
  • Eduard Payró Vidal (can Payró) – c/ Canal, 15
  • Emili Pujol Vim – Despoblat (L’Aigüeta)
  • Joan Parada Badet (polleria) – c/ Cavalleries (segurament a la casa coneguda per ca la Facunda, nom de la seva esposa, al costat de la plaça de l‘oli). Sembla que va durar poc temps
  • Maria Oliva Bech (polleria) – c/Dos de maig, 27, cantonada c/ Colom, 12 (abans de la polleria havia estat una botiga de fruits secs)

Fleques

  • Josep Algans Pont (ca l’Algans) – c/ Escudillers, 5
  • Josep Duch Aguer (ca la Teresina o cal Bigoti) – c/ Espolla, 3
  • Frederic Porterias Casamitjà (can Licus) – c/ Dos de maig, 7. L’any 1950 ja havia traslladat el negoci al c/ Espolla, 10

Tallers i indústries

  • Trulls
    • Josep Ylla Brugat (premsa de viga: trull) – c/ Espolla, 14
    • Joan Gibert Pujol (premsa de viga: antic trull d’en Romaguera) – c/ Sanitat, 27. El 1950 ja havia deixat el trull que es va incorporar al de Josep Ylla
    • Josep Gimbernat Pallicer, a partir de 1950 (prensa de husillo/trull) – Dos de maig (possiblement sigui el trull del Sindicat on ara hi ha el local de Potamolls). Més endavant va passar al seu gendre, Jaume Heras.
  • Molí
    • Joaquim Torrent Clos (molí de represa o hidràulic i fàbrica de farines) – c/ Dos de maig, 4, ara c/ Canal
  • Paletes
    • Josep Gibert Batlle (Pep Carbassa) – c/ Escoles, 3
    • Joan Llanet Iglesias – c/ Sanitat, 3. A partir de 1950
  • Fusters
    • Moisès Lloveras Barceló (constructor de carros) – c/ Dos de maig, 9
    • Emili Teixidor Bolasell (constructor de carros) – c/ Sant Isidre, 2
  • Taller mecànic
    • Vicenç Ylla Llombart – c/ Espolla (segurament a la casa familiar)
  • Ferrers
    • Valerià Pagès Pujolar – c/ Escoles, 3
    • Frederic Tuébols Bigas (can Ferriol) – Dos de maig, 13
  • Botigues de cereals i pinsos
    • Joan Tuébols Hortal (can Tei) – c/ Dos de maig, 11
    • Antoni Aguer Borrell (can Cabanes) – c/ Dos de maig, 5 (sembla que el negoci va durar pocs anys)
  • Barber
    • Antoni Aguer Borrell (can Cabanes) – c/ Dos de maig, 5 (més endavant va obrir un bar a la porta del costat del mateix edifici)

Llevadora

  • Dolors Rebarter Pallicer – Tetuán 16

Altres botigues i petits negocis de diferents èpoques del segle XX

Bars – Cafeteries – Tavernes

Govern Civil de Girona. Autoritzacions de bars i similars (1952/1982)

  • Mercè Aguer Salleras. Carrer 2 de maig, 14. AHG170-231-T2-30271. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Josep Duch Aguer. Carrer 2 de maig, 6. AHG170-231-T2-30273. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Andrés Bietma Morillas. Carrer 2 de maig, 3 [5]  AHG170-231-T2-30272. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Manuel Fernández Ayllón. Carrer 2 de maig, 9. AHG170-231-T2-30275. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Narcís Tubau Parada, Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Carrer 2 de maig, 7. AHG170-231-T2-30274. Cafeteria. Data(es) 1952-1982. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Pere Cufí Batlle. Carrer Calvo Sotelo (ara C/ Canal). AHG170-231-T2-30276. Cafeteria bar. Data(es) 1952-1982. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Maria Guardiola Gener. Carrer Fondach, 5. AHG170-231-T2-30277. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Joan Cusi Massot. Carrer Tetuán, s/n. AHG170-231-T2-30278. Bar. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Maria Bech Oliva. Plaça Ajuntament, 4. AHG170-231-T2-30279. Bar. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878

Carnisseries

1907.- Dos carnissers, Joaquín Pujadas i Martín Cufí van ser denunciats per no cumplir amb el descans dominical. Diario de Gerona de avisos y noticias, 05/09/1907.
Martí Cufí Salellas, de Sant Climent Sescebes, el 1904 s’havia casat amb Mercè Batlle Font, de Vilanova de la Muga i van obrir una carnisseria a Cabanes. El 1940, Martí Cufí encara constava com a contribuent (El Pirineo, 13/2/1940). Martí i Mercè foren els pares de Pere i Joan Cufí Batlle, propietaris de dues de les carnisseries del poble:

can Cufí, avui ja tancada. Regentada per Joan Cufí Batlle (Cabanes,1915-2011) i la seva esposa Carme Gimbernat Soler (Vilabertran-Cabanes). El 1940, Martí Cufí, la seva esposa Mercè i els seus fills Pere i Joan, encara vivien a la casa del carrer Tetuán on hi havia la carnisseria. El 1950 Martí ja havia mort.

carns Rosa (El Casino) que encara manté l’activitat. Regentada primer per Pere (Perico) Cufí Batlle (Cabanes,1905-1998) i Maria Gimbernat Prim (Cabanes,1914-2010), casats el 1944, i ara pel seu fill i seva nora.
El mateix any 1944, Josefa Prim Clos vda. de Josep Gimbernat Municoy, expenedora de tabacs, i la seva filla Carme Gimbernat Prim venen a Pere Cufí Batlle, carnisser, una casa situada a Cabanes al carrer Escoles, num. 1, i dos pallers, un al carrer Canal, s/n i l’altre al carrer Castillejos, s/n. (Notari: Figueres, Evarist Vallés Llopart – ACAE110-76-T2-604). Al paller del carrer Canal és on ara hi ha la carnisseria, oberta el 1951. El 1952 Pere Cufí també es feia càrrec de la cafeteria-bar del carrer Calvo Sotelo (ara carrer Canal), que havia regentat la seva sogra. (AHG170-231-T2-30276)

flequers

Fleques

  • 1936.- Un document del 16 de desembre descriu els forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
    • Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (carrer d’Escudillers)
    • Frederic Porterias. Tenia == kg i en necessita 50 kg diaris (carrer d’Espolla, després can Licus)
    • Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (carrer d’Espolla, després cal Bigoti)

Peixateries

  • 1936.- L’encarregat de la peixeteria era el Sr. Francesc Planas. L’acta municipal del 29 de juliol de 1936 informa que des del mes de febrer, en què prengué possessió del càrrec, fins a darrers de juny, havia recaptat 100 ptes. per l’expedició de 100 tiquets, de les quals tenia dret a deduir-ne el 35%, quedant un líquid de 65 ptes. a favor de l’Ajuntament.
  • 1937.- L’acta del 31 de juliol de 1937 acorda que l’arbitri sobre la venda del peix enlloc de ser d’una pesseta al dia cada peixater dedicat a la venda, sigui d’una pesseta per cada caixa, corresponent a l’encarregat el mateix 35%
  • 1994.- L’Ajuntament autoritza el Sr. Pere Pujol Planas per a la venda de peix a la peixateria de la Plaça
  • 1996.- Es concedeix llicència per vendre peix a la Sra. Joana Bosch Buxeda els dimarts i dissabtes (només matí). El Sr. Pujol en ven els dilluns (tarda) i els dimecres i divendres (matí i tarda)

Barberies

  • 1946. Antoni Aguer Borrell, c/ dos de maig, 5 – Joan LLoveras Guardiola, c/ escoles, 3

Font: Arxiu Municipal de Cabanes

Bibliografia:


1 comentari

Fil·loxera

La fil·loxera és un petit pugó que s’alimenta de la sàvia dels ceps assecant-los i matant-los. Aquest insecte va arribar a França procedent d’Amèrica i va devastar, en pocs anys, les vinyes d’aquell país. Com a conseqüència, el preu del vi català van pujar espectacularment, la vinya donava
grans beneficis. Entre el 1865 i el 1879 la vinya a Catalunya passà el moment més brillant de la seva història, però aquest darrer any la fil·loxera va entrar per l’Empordà i la plaga es propagà de Nord a Sud. A finals de segle XIX ja s’havia escampat la misèria per totes les comarques vitícoles del nostre país.

La plaga de la fil·loxera, apareix per primera vegada a Catalunya en una vinya de Rabós d’Empordà, l’any 1879. Cabanes, que es dedicava especialment al cultiu de cereals i oliveres, era la trentena productora de vi de la comarca, però l’arribada de la plaga també la va afectar.

Pere Serra i Prim a la seva crònica ens diu que el 1884 ja feia tres anys que la fil·loxera havia envaït les vinyes i el 1885 la plaga havia tirat endavant i les havia acabat de matar.

fil·loxera

Añ 1884 …  en primes de agost a pasat hun mal ayra que a gamats als seps las fullas lus ab caygut y als rims no an pugut madurá y molmes per parts fundals y viñas sorr… Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas als seps que ho resistexen tenian bastans raims pero las grans humitads de agost y 7bre debuliren en tanta manera als Rayms que se aparegueren en poca cosa pochs y dulens no foren agradablas anals cumpradors perque no eran de cunfiansa solamens no se feren preus
Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla. 

Com a detall anecdòtic, Pere Serra també ens explica que el dilluns de Pasqua de 1887 es va convocar una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá. 

El diari La Nueva Lucha del 6 d’abril de 1887, va publicar la invitació a l’acte: … para el dia 11 de Abril están invitados á ir en romeria á la Mare de Deu del Camp de Garriguella todos los católicos del Ampurdan… El Sr. Obispo de esta diócesis, ha concedido 40 dias de indulgencia por cada acto piadoso que los peregrinos practiquen devotamente en la romeria….

Bibliografia: