Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Béns comunals i propis

Vegeu també: Repartiment i establiment d’aigualleixos i garrigues

Els béns comunals són els que pertanyent al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi. N’hi havia de dues classes:

  • Béns propis. Eren bens del municipi com a entitat; els beneficis que hom n’obtenia (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics.
  • Béns comuns. Eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’Arxiu Municipal hi podem trobar algun document del s. XIX i principis del XX que ens aporta informació dels béns propis i comuns de l’Ajuntament de Cabanes.

  • 2 “Libretas de Cobranza de las tierras comunales” dels paratges del Llobregat, el Sepulcre i el Balcar (1843 i 1845)
  • Relació de finques amb data de: 1855, 1865, 1890, 1893/94, 1936?, 1952
  • Un certificat del Secretari de Cabanes del 14 de febrer de 1911 i una carta del 22 de juny de 1917, adreçada a l’alcalde de Cabanes, en relació a unes canyes tallades al paratge del Salitar i la propietat d’una franja de terreny de l’aigualleix de la Muga

A partir d’aquest petit fons podem saber les finques que eren propietat de l’Ajuntament i les seves característiques.

Ens detalla que a l’Arxiu Municipal hi havia un “libro de apeos” (cadastre) del 1779 i escriptures dels establiments del 1722 i 1723. Alguns d’aquests documents es troben a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-114-T1-317)

Com a curiositats ens parla de la finca de la Llongaña, de l’Artiga del Balcar que es cedia al “maestro de instrucción primaria” per tal que amb el seu rendiment pogués aconseguir la casa que l’Ajuntament no li podia donar, el Balcar que es cedia a pregoner per complementar el seu salari, que hi havia el paratge de les Valls que resseguia les muralles del poble i que a la plaça hi havia un escorxador.

Propietats comunals

  • 1894.- Recibe este comun las siguients prestaciones por los reditos de censos de establecimientos hechos e enfiteusis de tiempo immemorial … Segueix una relació de 47 propietaris …  Un pedazo de tierra llamada Valls, situada alrededor extramuros de la población de cuyo territorio se remitió el plano geométrico al Il. Gobernador Civil de la provincia con fecha veinte y nueve setiembre del corriente año. Posee tambie este comun la Casa Consistorial donde celebra sus sesiones el Ayuntamiento y otra al lado de esta destinada para Escuelas pero ninguna de estas finncas produce cantidad alguna
  • 1893.- Recibe el mismo común las prestaciones siguientes por los réditos de censos de los establecimientos hechos en enfiteusis a los mismos y cuyos plazos vencen anualmente en 29 diciembre. Segueix una relació de 48 propietaris
  • 1890.- Inventari
    1. Casa consistorial y escuela de niños (carrer Escoles): 140 m2
    2. Hospital y escuela de niñas (carrer Escoles): 140 m2
    3. Matadero (Plaça): 10 m2
    4. Garriga de Dalt: 18 vessanes
    5. Garriga de Baix: 13 vessanes
    6. La Llongaña: 30 vessanes
    7. Artiga del Sepulcre: 1 vessana
    8. Artiga del Balcar: 1,75 vessanes
    9. Arenal del Llobregat: 10 vessanes
    10. Turells: 14 vessanes
    11. Arenal de la Muga: 20 vessanes
    12. Un solar contiguo a la casa Consistorial y Hospital comprado al Estado
    13. Dos láminas procedentes de bienes propios
  • 1865
    1. Relación de todas las fincas rústicas i urbanas:  Vuit finques rústegues i sis urbanes (Casa consistorial, Escola de nens, carnisseria, Església parroquial, Capella de Sant Sebastià, cementiri.
    2. Censos de l’Hospital de Cabanes: set finques, l’edifici de l’Hospital (destinat als malalts pobres) i sis làmines
  • 1855.- Lindes y cumuns de Cabanes
    1. Relació i descripció de 9 finques (el censos es paguen al Comte de Peralada): Garriga de dalt, Garriga de baix, Llongaña, Torells o riberal i aigualleix del riu Muga, Artiga del mestre al Balcar, Balcar, Llobregat, Valls del comú, Llobregat
    2. Relació de censataris
    3. Fincas rústicas: Relació i descripció d’11 finques (només una paga cens al Comte de Peralada):
      1. Garriga de dalt (18 vessanes segons un llibre del 1779-segons una escriptura del 1722  en tenia 25, cosa que fa suposar que la diferència es va donar en establiments. Es reclama per ser útil pels ramats.
      2. Garriga de baix (13 vessanes al 1779, però 30 vessanes al 1722) També era últil pels ramats
      3. Aigualleix de la Muga (20 vessanes el 1779, però 86 vessanes el 1723) La finca va ser partida per la Muga i la va cobrir de sorra. Necessària per protegir el terme dels aiguats
      4. Tamariuà (3 vessanes, però 8 vessanes el 1715 i cap dada el 1779). Necessària per protegir els camps del costat de la Muga que s’emplenarien de sorra
      5. La Llongaña (25 vessanes al costat del Llobregat) Necessària per protegir el terme
      6. Aigualleix del Llobregat (4 vessanes) Necessària per proveir de terra per refer els terraplens
      7. Balcar (1,25 vessanes) Cedida al pregoner per complementar el salari que hauria de percebre
      8. Artiga del Balcar (1/8 de vessana) Cedida al mestre per compensar que l’ajuntament no li proporciona casa. El 1848 el mestre Jaume Coll i Bosch treballava aquest hort
      9. Artiga del Sepulcre (1,5 vessanes) Va ser abandonada per l’emfiteuta perquè el Llobregat la va convertir en sorral
      10. Valls al voltant del poble (3 quartons) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca
      11. Valls al voltant del poble (mitja vessana) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca


1 comentari

Segles XVIII-XIX. Documents

Recull de 10 documents datats entre 1723 i 1826, donats a l’Ajuntament de Cabanes pel Sr. Jordi Roura i Hortal el dissabte 17 de novembre de 2018.

Els documents són notes, uns quants rebuts i una sentència que formarien part de l’arxiu patrimonial de la família Vidal i un establiment a favor de Jaume Garriga:

  • Una nota del 1723 que fa referència a l’establiment d’un aigualleix situat al riberal de la Muga, a la zona del Salitar, pel qual es van pagar 280 lliures barceloneses d’entrada i un cens d’1 lliura i 10 sous. D’aquest establiment signat a favor dels regidors i la universitat de Cabanes el 8 de desembre de 1723 fa poc n’hem trobat una traducció del 18 de juliol de 1910
  • Una nota del 1761 i una nota d’entrega del 1770?
  • Alguns rebuts per pagament de censos i misses
  • Una sentència per dret de pas
  • L’escriptura d’un establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagar una entrada de 20 sous i un cens anual irredimible de 9 diners. Data: 7 de juny de 1783

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Descripció dels documents

1).- 1723  Nota relacionada amb l’establiment de 86 vessanes de terra d’aigualleix del terme de Cabanes (8 de desembre de 1723) (16×21,5 cm)

2).- 1749  Rebut signat pel procurador Francesch Aloy a favor de Josep Vidal, pagès de Cabanes per l’import de 3 lliures 14 sous (21×15,5 cm)

3).- 1761  Nota del 17 de juny de 1761. Firma: un fill de Josep Vidal de Cabanes (17x7cm.)

4).- 1762  Rebut per l’import de 6 lliures i 18 sous, lliurat a Pere Vidal de Les Escaules, per la novena i dotze misses resades en memòria de la seva mare Maria Vidal Abat. Signat el 6 de gener de 1762 per Francesc Fageda, sagristà de Cabanes (21×15 cm)

5).- 177?  Nota de lliurament de palla a nom de Pere Vidal de Cabanes. Data: un 5 de novembre de la dècada del 1770 (7,5×10,5 cm)

6).- 1779 Sentència sobre la qüestió entre Pere Vidal de Les Escaules i Mariano Hortal i Josep Vidal i Oliver de Cabanes per regular el dret de pas. La setència determina que es marcarà amb fites un tros de vuit pams del camp de Pere Vidal i que Mariano Hortal i Josep Vidal no poden passar per cap altre lloc. Data: 17 de gener de 1779 (16×21,5 cm)

7).- 1783  Rebut a favor de Pere Vidal de tres cortans d’ordi, pagats el dia de Sant Pere i Sant Feliu, primer d’agost, pel censos al Comte de Peralada. Signa Joan Labori, Batlle i Batlle de sac, el 8 d’agost de 1783 (16×19 cm)

8).- 1783  Escriptura de l’establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat del terme de Cabanes firmat per Tomàs Bataller, procurador del Comte de Peralada, a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagar una entrada de 20 sous i un cens anual irredimible de 9 diners que vencia el primer d’agost diada de Sant Pere i Sant Feliu. L’escriptura va ser signada davant Joan Pagès, notari de Peralada, el 7 de juny de 1783 (44×31 cm – 2 fulls plegats)

Text de l’escriptura d’establiment

9).- 1826 El batlle Rafel Ramis insta Josep Vidal a portar al dipositari Felix Gras, de Figueres, la quantitat de dos lliures, vuit sous i cinc diners pel pagament de la meitat de l’import de la pesa de terra compresa en la recomposició del terraplè de la Muga (data: 31 d’agost de 1826). Al revers hi ha el rebut signat per Felix Gras el sis de setembre (15×10,5 cm – 2 cares)

10).- 1826/27 Rebut emès a Josep Vidal de les Escaules, per l’import de 9 lliures i una quartera d’ordi, import dos anys de cens d’unes terres de Cabanes. Signat per Prim, recaptador dels Comtes de Peralada (15×10 cm)


De moment no s’ha pogut determinar si les famílies Vidal i Garriga van continuar al poble i si en queden descendents. Tampoc sabem si hi havia alguna relació familiar entre els Vidal i els Garriga.

El rebut del capellà ens confirma Pere Vidal, bracer de les Escaules, era fill de Maria Abat. A partir dels registres parroquials sabem que:

  • Josep Vidal i Oliver era fill de Jaume Vidal i Elisabet, el 8 de desembre de 1721 es va casar a Cabanes amb Maria Abat, filla de Miquel Abat, pagès de Cabanes i Mariàngela. Els testimonis van ser Rafel Ramis i Josep Roqui.
  • Pere Vidal va ser batejat a Cabanes el 10 de febrer de 1726. Pere era fill de Josep Vidal, un pagès que vivia al Corral del Comte, i de Maria Abat i va ser apadrinat per Pere Aymar de Les Escaules i Caterina Roqui de Cabanes.

Quan a Jaume Garriga (document 8) sabem que el 9 de febrer de 1777 un Jaume Garriga, jornaler, vidu de Caterina Valls de Cabanes, es casa amb Antònia Llanta, vídua del rajoler Francesc Llanta, de Cabanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mariano Hortal (document 6) podria ser fill del sastre de Cabanes Miquel Hortal i de Marianna Terres qui el 31 de gener de 1743 es va casar amb Marianna Gispert, vídua de Josep Rost. El 31 de desembre de 1767, el seu fill Joan Hortal Gispert es va casar amb Llúcia Vidal Torrent, filla de Joseph Vidal i Isabel Torrent

El 1736, Francesc Fageda (document 4) clergue de les Preses, fa professió de fe  obté la sagristia de Cabanes

El batlle Rafel Ramis (document 9) probablement sigui Rafel Ramis Clarà (1763-1836) casat el 1786 amb Antònia Pont i Puig-Casadevall (àlias Romaguera), avantpassats de Josep Monegal Ramis

El batlle i batlle de sach Joan Labori (document 7) segurament seria Joan Labori Ramis, emparentat amb els Aguer i els Ramis.


Establiment a favor de Jaume Garriga

Transcripció de l’escriptura d’establiment del 1783

Establiment d’un cortó de terra del Riberal del Llobregat del terme de Cabanes firmat per Tomàs Bataller, procurador del Comte de Peralada, a favor de Jaume Garriga, treballador de Cabanes, pel qual es van pagat una entrada i un cens que vencia el primer d’agost. L’escriptura va ser signada davant Joan Pagès, notari de Peralada, el 7 de juny de 1783.
Sia a tots notori com jo Thomás Bataller domiciliat en la Vila de Peralada del Bisbat de Girona, com a Procurador del Excelentíssim Senyor D. Fernando, Feli, Basili de Rocabertí, Boxadors, Chaves, Mesía, Aragón, Anglezola, Pax y de Orcau, per la gracia de Deu, Viscompte de Rocavertí, Compte de Peralada, y de Zevellá, Marqués de Anglesola, Grande de Espanya, Gentil Home de Camara ab exercici de S. Magestat, (que Deu guarde) en la Vila, y cort de Madrid resident, substituhit per lo Magnífich Don Bernat Brasi, y Plans, Ciutadá honrát de Barcelona, y Advocat de la Real Audiencia de Cathalunya, en dita Ciutat domiciliat, Administrador, y Procurador general del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, ab facultat de substituhir, com consta amb escriptura otorgada per S. Excelencia, en Actes de Joaquim Alonso Alvarez, Notari Real, del Collegi de la Vila, y Cort de Madrid, al primer dia del Mes de Agost del any mis setcents setanta y set ; y de la substitucio a favor de mi dit Batallér consta ab altre escriptura en poder de Joseph Bonaventura Fontana, Notari Public de Numero de dita ciutat de Barcelona, als quatre dias del Mes de Juny del Ay mil setcents setanat, y nou, de que dona fée lo citat Notari Fontana, y queda registrada en Actes de mi lo Notari baix firmat. Per quant lo Ajuntament de Batlle, Regidors, Diputats, y los dos Sindichs del Lloch de Cabanas, ab Memorial, que presentaren á S. Excelencia, de set Abril de mil setcents vuytanta y un, suplicaren se dignás concedir Establiments dels Terrenos Herms dels Territoris Riberals de Llobregát, y de la Muga, ab facultat de reduhirlos à cultura, à favor de tots los habitants ab Casa, y familia del dit Lloch de Cabanas sos Vassalls, ab respectiva proporció; A qual fi estaban promptes en Renunciar lo Capitol, ò Pacte vuyt, y catorzse, de la Concordia, y Transacció feta ab Escriptura, rebuda en poder de Elizeo Oliva Notari de Peralada, als disset Octubre de mil, y setcents: Y havent S. Excelencia concedit la gracia demanada en aquella Suplica, y manat se otorgassen los Establiments ab son Decrét firmát en Madrid, a vint y dos de Aril ultim passat, qual Memorial, y Decrét, queda registrat en Actes de mi lo Notari. Per tant inseguint lo citat Decrét, de mon grat, y certa ciencia, per millorar lo Patrimoni de S. Excelencia, y en res no deteriorarlo en nom de dit Excelentissim Senyor Compte de Peralada mon Principal Establesch, y en Emfiteusim Concesdesch, y entrego à Jaume Garriga treballador havitant ab Casa, y familia en lo dit Lloch de Cabanas, del Comptat de Perelada pressent , y acceptant, y à sos Successors, y à qui ell voldrá perpetuament, com sian habils, y capaces de alienar, y no altres, y à efecte de reduhir, y mantenir sempre à cultura, un cortó canat, que es la quarta part de una vessana de terra herma, y Aygualeix de aquella gran Partida de terra herma y y Aygualeix anomenada lo Riberal de Llobregat, situada en lo Terme de dit Lloch de Cabanas que afronta à Solixent ab lo tros de terra establert a Raymunda Pagés Viuda, a mitg dia ab restant terra de sa Exca, que se establirá, a Ponent a lo tros establidor á Pau Brugat texidor tots de Cabanas, y a tramontana ab lo terraple construhidor mediant camí, que se deixa. Aquesta Concessió, y Establiment fas en dit nom, y en virtut del citát Decret a favor, y utilitat del mateix Jaume Garriga Adquisidor aixis com millos se pot dir, y entender, baix los pactes, y condicions seguents, que deurá puntualment observar, = Primo ab pacte; que lo dit Jaume Garriga Adquisidor y demés Possessors de la dita Terra establerta dalt afrontada, degan fer, y prestar al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y à sos successors perpetuament de Cens anual, irredimible Nou diners Moneda Barcelonesa, que se imposa sobre la mateixa terra establerta, ab tots los drets Dominicals pagador dit Cens, en lo dia primer del mes de Agost, de cada un Any, comensant à primer Agost del Any mil set cents vuytanta y quatre y aixis consecutivament en los demés anys, y aportát lo diner del dit cens en la Casa del Batlle de Sach, que te S. Exca. en dit Lloch de Cabanes. = Item, que lo dit Jaume Garriga Aquisidor deurà reduhir à cultura luego dita terra establerta, y millorar la condició de present Establiment, y en res no deteriorarla, y sobre la mateixa terra no podrá proclamar altre Senyor Directe, que al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, podrá si vendrerla, y alienarla à personas capaces de alienar, y no altrement, salvát sempre lo dret de prelació, y fatiga legal per S. Exca. = Item, que lo mateix Jaume Garriga Adquisidor, y demés Possessors de dita Terra Establerta, degan pagar, y correspondrer als Senyors Decimadors de Cabanas, que junt ab S. Excelencia, percebeixen la Decima de dit Lloch, y Parroquia, lo Delme dels fruyts à la quota, que se acostuma en la mateixa Parroquia = Item se prohibeix al dit Jaume Garriga y als demés Possessors, de dita Terra establerta, posar vincle, ni fideicomís, ni cap altre gravamen de esta naturalesa, si que qualsevol Possessor la tindra libre per alienarla, y disposarne. = Item, que lo dit Jaume Garriga à sos gastos dega entregar una Copia autentica del present Establiment al Procurador de S. Excelencia. Y salvo, y reservo, per lo dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y sos Successors, en dit Comptat perpetuament lo domini Directe, y major, y la civil Possessió sobre las confrontadas, y establerta terra, y també lo dit Cens perpetuo dalt imposát, junt ab los tersos, lluismes, y foriscapis, la firma, la fatiga legal de trenta dias, y tots los altres drets al domini Directe, alodial, y major pertanyents, y annexos, debedors, y satisfadors, a S. Excelencia, en totas alienacions, y transportacions, que se farán de dita terra establerta, ab obligació, de haver de regoneixer y capbrevar ab jurament lo domini Directe, y major, à favor de S. Excelencia, sempre que lo possessor del domini util será instat. Y ab los sobredits pactes, y condicions, y no sens ells otorgo en dit nom, y en virtut del referit Decrét la present Concessió Emfiteutica, y cedesch , y transferesch al dit Jaume Garriga Adquisidor, tots los drets, y accions, del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, en quant à la Possessió natural, que podrá prendrer real, corporal, actual, ò quasi de la dita terra establerta de proia autoritat, ab totas clausulas de constitut, y usar, y valerse dels dits Drets, y accions, en Judici, y fora de ell, com millor li convinga. La entrada del pressent Establiment son vint sous Moneda Barcelonesa: Que confesso haver rebuda en diner comptant realment, y de fet en presencia del Notari, y Testimonis baix escrits; Per lo que otorgo, y firmo Apocha, de la paga de la dita entrada, ab pacte de no demanarla mes; y dono, y cedesch en dit nom, al dit Jaume Garriga Adquisidor tot lo mes que pogés valér la dita terra establerta el Cens, y entrada predits. Mes avant en nom del dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, declaro no voler estat de Evicció, y solament convinch, y en bona fé prometo al dit Jaume Garriga Adquisidor, que lo mateix Excelentissim Senyor Compte de Perelada, mon principal tindrá per ferm, y valido, lo present Establiment, y que en ningun temps no lo contravindrá, ni lo revocará per motiu algun; y al cumpliment de esta promesa obligo tots los Bens, Drets, y Reddits de S. Excelencia, tan Mobles, com Immobles presents, y esdevenidors; (los propis de mi dit Batallér, no entench obligarlos per tractar solament de interés de S. Excelencia). Y renuncio à tot, y qualsevol Dret, y Lley, que afavorir puga al dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada, y juro en sa Anima, que tindrá per ferma, y valida esta Escriptura. Y present Jo dit Jaume Garriga treballador Adquisidor aprobo las sobreditas cosas, y accepto lo referit Establiment ab los pactes, y condicions dalt expressats, à que concento, y de ma espontanea voluntat per mi, y mos Hereus, y Sucessors en lo millor modo de dret renuncio, y annullo la Condició estipulada en los Capitulos, ò Items vuyt, y catorse, de la Transacció, y Concordia de 17 de Octubre del Any mil secents, rebuda en poder de Elizeo Oliva, Notari de Perelada, ab los quals se pactà, que las Terras dels Riberals de Llobregat, y de la Muga, debian quedar perpetuament hermas per pastos comuns dels Bestiars, dels Particulars havitants de Cabanas, y no poguessin reduhirse a cultura; de manera que en virtut de esta Renuncia, y de la dels demés havitants de Cabanas, no obste aquella Condició, al efecte de poder S. Excelencia establir dits Terrenos, Riberals, als Particulars habitants de Cabanas, y pugan estos reduhirlos à cultura, y prometo, que no me valdré, ni mos Succesors se valdràn, de la citada Concordia, per impugnar los Establiments, que dels dits Terrenos Riberals otorgue lo dit Excelentissim Senyor Compte de Perelada; y de mon grat, y certa sentencia convinch, y en bona fée, prometo al mateix Excelentissim seyor Comte de Perelada, y à sos Successors en son Comptàt, que cumpliré, tots los pactes dalt continuàts, y pagaré en cada Any lo Cens impossàt de Nou Diners Moneda Barcelonesa en lo dia, y termini, dalt previngút, y aportaré lo dit Cens en la Casa del Batlle de Sach, que te S. Excelencia en lo dit Lloch de Cabanas; y per pacte particular prometo: que com à possessor de dita terra establerta contribuhiré à proporció del número de vessanas, que se me han establert, junt ab los demés havitants de Cabanas, als quals se establesca Terreno en dits Riberals, en tots los gastos, que en qualsevol temps se oferiràn, per defensar la valitat, y subsistencia de aquest, y demés Establiments, y qualsevols Plets, que se intentassen sobre lo domini Directe, y repartimnet Decrét de S. Excelencia, de vint y dos Abril ultim se jauràn firmat; igualment prometo, que contribuhiré, y mos Successors contribuhiran proporcialment en los gasotas, que se oferiràn en la construcció del Terraple, y plantada de Arbres, y Canyas, que se faràn per total resguart de las innundacions de las ayguas del dit Riu de Llobregat, y en la recomposició sempre, que aquellas fessen algun estrago, ò rompiment; y observaré tot lo demés, que vinga à mon carrech: Tot lo que prometo cumplir sens allegar dilació, excepció, ni escusa alguna, ab salari acostumat de Procurador, y Oficials, y ab restitució, y esmena de tots danys, gastos, y despesa estipuladas segons estil, causadors en Judici, y fora de ell per lo cumpliment de tot lo dalt estipulàt, y promés, especialment hypoteco la dita terra establerta dalt afrontada, en lo dret Eufiteutich, que en ella me competeix ab totas las milloras fahedoras; y generalment, sens perjudici de la dita Hipoteca especial, obligo tots mos Bens, Drets, y Accions, tant Mobles, com Immobles, presents, y esdevenidors; Y renuncio à la Lley, que diu, que primer se dega passar per la cosa especial, que per la general obligada; y à mon for propi, que de nou obtinga, y à ma Jurisdicció, y Domicili, y me submeto à qualsevol Tribunal Secular, y emfiteuticari; y fas, y firmo Escriptura de ters, y consento ser apremiat via executiva, segons totas clausulas guarentigias, y lo estil de la Escriptura de ters, y del emfiteusim, per lo que obligo dits mos Bens, y dita terra: Y juro en ma Anima tenir per ferma, y valida esta Escriptura, que dins lo termini de un Mes, se deu haver fet prendrer la rahó de esta Escriptura, en lo ofici de Hipotecas, de la Capital del Partit, en cumpliment de la Real Pragmatica de Hipotecas, que ho disposa, y quedàm previnguts de sos efectes. En testimoni de lo que otorgàm, y firmàm, la present Escriptura en la vila de Perelada als set dias del Mes de Juny delanÿ mil setcents vuytanta y tres, essent presents per testimonis Franco Pagés escribent de la vila de Perelada y Joan Labori pagés del Lloch de Cabanes. Y los dits otorgants (als quals Jo lo Notari dono fee cononeixer) firmar en mans propias = Thomas Bataller em dit no = Jaume Garriga = en presencia de mi Joan Pages Notari
Y Jo Joan Pagés per las Auctoritats Apostolica y Real Notari Publich y regentant la Notaria y Escribania publicas districtuals de la vila y comtat de Perelada, per lo Duenyo de elllas; present vuy al otorgament de aquesta escriptura en fee de lo que la signo y firmo en aquest paper del Real sello quart en Perelada dits dia Mes y any.
En testimoni de veritat. Joan Pagés Notari
Thomada la razón al fol. 443 de libro primero del presente año en el ofo. de Hip. de las Real Villa de Figueras a los diez junio 1783
Por Buenaventura San….


Deixa un comentari

Campionat d’arada (1995)

El 1995, l’Associació de Llauradors Professionals va convocar la 27a edició del concurs d’arada provincial i comarcalCampionat arada a Cabanes. La competició va tenir lloc el dia 12 de març a la finca “el Mas Nou” i es va complementar amb una exposició de maquinària agrícola.

El dossier, que es conserva a l’Arxiu Municipal, conté 2 cartells, el fulletó i l’acta del campionat, sis fotos,  retalls de premsa i còpia del “saluda” de l’alcalde.

Recull de premsa:

Campionat arada (1995)


Deixa un comentari

La Gabella (s. XVIII) i les botigues (s. XX)

GabellaMonopoli de l’estat sobre certs productes de primera necessitat.
Impost sobre la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat, com ara el vi, l’oli o la sal.

Taba: Plec de condicions d’un encant, d’una venda, d’un arrendament, etc. 

Junta de propis i arbitris: Creada el 1760 per centralitzar la gestió municipal
era l’encarregada de controlar els comptes dels arrendaments d’arbitris municipals. 

Antigament no existien els establiments de venda al detall, eren les universitats o ajuntaments qui posseïen el monopoli -gabella- d’aquests serveis i els arrendaven als particulars, pel termini d’un any.

La persona que optava a la concessió havia de pagar un arbitri per oferir un servei semblant a les actuals botigues de queviures i drogueria.

gabella

Alguns documents notarials donen fe dels contractes entre la universitat de Cabanes i els particulars i ens expliquen les condicions del servei:

  • El 1699 es van posar a subhasta la gabella -per poder vendre oli, sardines salades, sal, bacallà durant la quaresma, aiguardent- i la fleca i taverna on es venia pa i vi, si cal haurà de fer d’hostaler i també vendre neu entre els mesos de juny a setembre.
  • El 1706, el contracte obliga a tenir provisions de: cotó, pebre, clavell, alls, cireres, agulles, perdigons, pólvora, tatxes, claus de ensostrar, sardines salades, sal, bacallar, oli i aiguardent.
  • La gabella de 1718 obliga a tenir oli, pebre, agulles, aiguardent, claus, tatxes, clavells i peix salat
  • Arrendament de la carnisseria (1800)
  • Als “Manuals” del notari Josep de Aloy Llach (1755-1801) s’hi troben molts documents relacionats amb la gabella i els arrendaments de la fleca, la taverna o la carnisseria de Cabanes i l’Aigueta
    • 1769
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 116
      • Arrendament de la Gabella. Foli 119
      • Arrendament de la fleca i hostal. Foli 121
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 123
    • 1770
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 155
      • Arrendament de la Gabella. Foli 157
    • 1775
      • Arrendament de la Gabella. Foli 120
      • Arrendament de la fleca i taveran. Foli 122
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 124
      • Arrendament de la Gabella de l’Aigueta. Foli 126
    • 1776
      • Arrendament de la carnisseria a Joan Martí. Foli 735
      • Arrendament de la fleca i taverna a Mariano Hortal. Foli 738
      • Arredament de la Gabella a Josep Llanet. Foli 741
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Joan Espí
      • Arrendament de la Gabella i taverna de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 747
    • 1778
      • Arrendament de la fleca a Mariano Hortal. Foli 38
      • Arrendament de la Gabella a Jaume Pagès. Foli 41
      • Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 44
    • 1783
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 7
      • Arrendament de la Gabella i hostal. Foli 21
      • Arrendament de la fleca, taverna i Gavella. Foli 245
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 513
    • 1784
      • Arrendament de la fleca i tavera. Foli 31
    • 1785
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 38
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 40
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 547
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 549
    • 1786
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 459
    • 1797
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 50
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 400
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 402
    • 1788
      • Arrendament de la Gabella. Foli 25
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 464
      • Arrendament de la Gabella. Foli 466
    • 1789
      • Arrendament de l’hostal de l’Aigueta. Foli 25
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 442
      • Arrendament de la Gabella. Foli 445
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 448
    • 1790
      • Arrendament de la carnisseria
      • Arrendament de la fleca i taverna
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 7
      • Arrendament de la fleca. Foli 11
    • 1792
      • Arrrendament de la Gabella. Foli 496
    • 1793
      • Arrendament de la Gabella. Foli 1
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 3
    • 1796
      • Arrendament de la Gabella. Foli 53
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 56
      • Arrendament de la fleca i tavernade l’Aigueta. Foli 58
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 60
      • Arrendament de l’Aigueta. Foli 583
    • 1797
      • Arrendament de la Gabella. Foli 1
      • Arrendament de la fleca. Foli 5
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 91
    • 1798
      • Arrendament de l’Aigueta. Foli 59
      • Arrendament de la Gabella. Foli 61
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 63
      • Arrendament de la fleca. Foli 65
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 571
      • Arrendament de la Gabella. Foli 579
      • Arrendament de la fleca i taverna. Foli 581
      • Arrendament de la fleca i taverna de l’Aigueta. Foli 598
    • 1800
      • Arrendament de la carnisseria. Foli 13
      • Arrendament de la Gabella. Foli 17
      • Arrendament de l’hostal. Foli 20
      • Arrendamnet de la fleca i taverna. Foli 23
      • Arrendament de la carnisseria
      • Arrendament de l’Aigueta
    • 1801
      • Arrendament de la Gabella a Ramon Prim. Foli 5
      • Arrendament de la fleca i tavena a Gabriel Pujol. Foli 8
      • Fadiga de … de la carnisseria fa Pere Palomeras. Foli 33

La Gabella: segles XVII – XVIII

1699, febrer.-  gabellaMiquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la gabella del castell, que comporta la venda d’oli, sardines, sal, bacallà i aiguardent.

Qualsevol persona qui vulla entendrer en arrendar la Gabella del lloch y castell de Cabanes sapia que aquella se arrendara per temps y espay de un any que comensara a correr lo die de nostra Sra Candalera del any mil siscents noranta nou y finira lo primer die del mes de fabrer del any mil setcens y perço los ne fara acta de arrendament los honorables consols de dit lloch y castell de Cabanes ab totas clausules en semblants actes y renunciacions necessarias posar acostumades y ab los pactes baix escrits y seguents

E primerament sapia lo qui arrendara que hage de tenir oli bo y rebedor tot lo any sots pena de deu sous per quiscuna vegada ser atrobat fer lo contrari

Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sardinas saladas tot lo any y ditas sardinas tinga de vendrer conforme aniran en la vila de Figueres de un dijous en altre y nomes pero si en la vila de Figueres se vendran a mes de un diner flach la pessa que dit arrendatari les tinga de vendrer ha diner flach la pessa y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.

Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sal tot lo any y dita sal tinga de vendrer a la menuda ço es a mesurons y cortans y corteras al preu que es vendra en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.

Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir bacalla tota la quaresma y dit bacalla tinga de vendrer conforme anira en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.

Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir ayguardent y la vila li dona un sou de artdits per lliura y no mes ultra del preu ne pagara sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari lo qual ayguardent hage de vendrer ha lliuras y mitjas lliuras

Item sapia lo qui arrendara que tindra deu rals de plata de ganancia per quiscuna bota de oli que vendra y que lo dit oli hage de vendrer ab mesuras afinadas per lo honorable mostassaf de dit Castell.

Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanas que aquell no puga vendrer que primer no sie passat per dit arrendador y lo que lo sobredit peix vendra hage de donar ha dit arrendador un sou de plata per quiscuna roba de peix salat entes empero que lo tal peix ha de haver vint y quatre horas que sera salat y no altrament sots pena de tres lliures barceloneses aplicadoras la tercera part al acusador y la altre tercera art al arrendatari y la altre tercera part al official exequtor.

Item sapia lo qui arrendara que sempre y quant no tindra peix salat per vendrer que qualsevol persona tant habitant com forastera puga vendrer de dit peix sens caurer en ninguna pena ni pagar ningun dret al arrendatari.

Item sapia lo qui arrendara que haura de firmar lo acte al cap de vuyt dies apres que la present taba li sera lliurada donant bonas fermansas a coneguda de dits honorables consols altrament sera tornada al encant y pagara lo menos preu si trobara

Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra aquell pagara ab tres iguals pagas ab bona moneda de oro plata ha raho de deu reals de plata la lliura y ultra lo preu que y prometra pagara al notari y corredor llurs deguts y condecents salaris. Edigay … Eliseu Oliva nott Publicus Petrelate

Segueix un text en llatí.
Els arrendataris van ser Jaume Planas, sastre i Geroni Roqui, vidu
Testimonis: Miquel Brugat, pagès de Vilanova i Antoni Monicoy, pagès de Cabanes

1699, maig.- Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la fleca i taverna del poble, amb aquestes condicions:

Totom qui vulla entendrer en arrendar la fleca y taverna del lloch y terme del castell de Cabanes se arrenda per temps i espay de un any que comensera a correr lo primer die del mes de juny del any mil sis cens noranta y nou y finira lo ultim die del mes de maitg de mil setcens los honorables consols de dit castell de Cabanas los he faran acte de arrendament amb totas clausulas de constitut cessionaria de drets y accions y altres estiladas y en semblants actes osar acostumades ab promesa de … sots obligacio dels bens y emolumens de dita universitat ab los pactes empero baix escrits y seguens.

E primerament sapia lo qui arrendara que tindra obligacio de tenir pa y vi per vendra a la menuda a tots los habitans de dit lloch de Cabanas y forasters sots pena de deu sous per quiscuna vegada que faltara alguna de ditas cosas aplicadora dita pena al official exequtant y que dit pa y vi haje de vendrar co es lo pa ab balansas y “pesos” y lo vi asb mesuras tot afinat per lo honor Mostasa de dit lloch y castell de Cabanas.

Item sapia lo qui arrendera que dits honorables consols prometen donarli deu reals de plata per ganansia per quiscuna cortera de blat y altres deu reals de plata per quiscuna bota de vi que vendra declarant que lo pa y vi que vendra tinga de esser bo y rebedor a coneguda de dit honor Mostasa.

Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de recullir en la casa los forasters y pasatgers que recullir se voldran en las nits sots la matexa pena aplicadora com dalt esta dit.

Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de tenir neu per vendrar a tots los habitants de dit Castell de Cabanas qui comprarne voldran a raho de quatre diners flachs per lliura y la tindra des del die primer de juny de mil siscents noranta nou fins a Sant Miquel de setembre venent aquella ço es los tres mesos del estiu a raho de quatre diners per lliura com dalt esta dit y lo mes de setembre a sinch diners tot moneda barcelonesa inclusive sots la matexa pena de deu sous aplicadora com dalt esta dit.

Item sapia qui arrendara que ninguna persona tant si e habitant com forastera de dit castell de Cabanes que no gose ni presumesca en vendrer pa ni vi a la menuda ni donar a menjar ni beurer ni recullir en sa casa pagant sens llicencia y concentiment del dit arrendatari sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.

Item ordenan dits honorables consols que no he alguna persona que gos ni presumesca tenir lochs de cartas en part publica de dit castell de Cabanas per jugar publicament sens llicencia de dit arrendatari sots la pena dalt dita aplicadora com sobre esta dit si ja no ere que dit arrendatari no tingues que en tal cas si e licita qualsevol persona tenirne.

Item ordenan dits honors consols que ninguna persona no puga afisenar dit arrendament.

Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra sera ab moneda de plata a raho de deu rals de plata la lliura y aquell haura de donar y pagar al honor clavari de dit castell de Cabanas ab dos iguals pagas ço es la primera al cap de sis mesos haura comensat lo present arrendament y laltra a la fi del any de dit present arrendament y aquell haura de assegurar ab bonas y idoneas fermansas aconeguda de dits honors consols dins vuy dies apres que la present taba li sera lliurada altrement sera tornada al encant a risch y perill del que la haura treta de mans del corredor per lo menos preu si trobara.

Item sapia lo qui arrendara que a mes del preu hi prometra haura de pagar al notari y corredor sos justos y condecens salaris loego de fet lo acte de arrendament. Edigay …

Segueix el text en llatí.
Sembla que l’arrendatari va ser Miquel Joher, treballador.
No hi consten els testimonis ni la data, que devia ser al maig de 1699.
Font dels dos documents: Llibre de Cabanes (1698, des 27 – 1699, des. 24). Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808

1706.- Josep Aguer, Salvi Valls i Pere Laboria, actualment cònsols de la universitat del Castell de Cabanes i Pere Aguer, clavari d’aquesta universitat … posen a subhasta pública l’arrendament de la gavella del castell …Gabella

… E primerament sapia lo qui arrendara que durant dit temps haura de tenir bona y bastanta provisio de coto pebra clavells alls sireras agullas perdigons polvora tatxas y claus de ensostrar sardinas saladas sal y bachallar per tots los habitants de dit Castell de Cabanas y de ditas cosas ne haura de vendrer a la menuda. Y las sardinas y bacalla en la conformitat se vendran en la vila de Figueres de un dijous en altre …

… Item sapia dit arrendatari que tambe haura de tenir bastanta provisio de oli y ayguardent y aquells haura de vendrer a la menuda…

… Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanes no puga vendrer aquell que primer no sie pesat per dit arrendatari …

… E mes sapia dit arrendatari que sempre que no tinga provisio de peix salat qualsevol persona tant habitant com forastera ne pora vendrer sens pagar dret algu a dit arrendatari ni caurer en pena alguna …

El text final és en llatí, però sembla que es pot deduir que la concessió la va obtenir Jaume Planes, sastre, i que en va pagar set lliures de plata. Signen com a testimonis Pere Aguer, pagès i Antoni Cremadells, obrer, tots del castell de Cabanes. La data del document és del 8 de maig de 1706.

Font: AHPG, “Prot. Peralada”, 1706, Ll. núm. 819

1718.- Francesc Casadevall, Marià Roqui i Esteve Salvayre, cònsols de la universitat del Castell de Cabanes arrenden a Isidre Prim, fuster, la gavella del poble ….

… Primo sapia lo qui arrendara que haura de tenir per tots los habitants oli pebra agullas aygardent claus tatxas y clavells…

… Item sapia lo qui arrendara que tinga obligacio de vendrer aygardent a lliuras mitjas lliuras y tassas tot afinat per lo señor mostassaph a pena y bant de deu sous aplicadors com salt resta dit y se li donara de ganancia per quiscuna lliura nou diners barcelonesos.

Item sapia qui arrendara que tinga obligacio de tenir peix salat tot lo any y aquell no puga vendrer sino al preu que se vendra en la plassa de Figueres de un marcat al altre y que hage de tenir bacalla tota la quaresma y arros tot lo any a lliures y mitjas lliures …

Testimonis: honorable Rafel Ramis i Miquel Bes, treballador … Roqui i Salvayre, consuls.
Data: 26 de maig de 1718. Font: AHG. Pe 867

1800, desembre.- Rafel Ramis, batlle; Martí Casanovas, Jaume Pomés i Narcís Costey, regidors, Marturia Terrats, diputat i Jaume Garriga, Síndic Procurador general de Cabanas,  l’Ajuntament i la Junta de Propis signen l’arrendament de la carnisseria amb aquestes condicions:

…  lo Arrendatari deura tenir carn de moltó des del dia que comensará á correr lo arrendament fins al ultim de Desembre per tothom que lin demanará com sien habitants del Poble y terme …carnisseria

…  qui arrendará  haura de matar Anyell des del dia de Pasqua de resurrecció fins al Die de Pasqua del Esperit Sant …

… lo Arrendatari  tindrá obligació de matar y vendrer carn de ovella a tothom qui ne voldra des de lo primer die de setembre fins a Sant Andreu …

… sapia qui arrendara que per los dies de Sant Vicens deurá matar bou y vendrerne á tothom qui ne voldra …  y tots los demés temps del any sin matan a las Aiguetes que cada vegada ne hagian de tenir un quarto de bou á lo menos als dissaptes, y per los cas que no matan a las Aiguetes a demés de Sant Vicens hagin de tenir bou per Sanquagesma, Nostra Sra de Agost y Septembrey los dies de Corpus i Nadal.

… sapia qui arrendara que a més del preu  haura de entregar en lo dia de sant Vicens al Batlle de Sac del Excellentissim Señor Comte de Peralada quatre carniceras de carn de Bou per censos del comte de Peralada y axi mateix la llengua del Bou al sobredit Batlle de Sach.

…  sapia qui arrendará que podrá apacentar en lo terme de Cabanas cent bestias de llana sans donar dany a ningú …  ab la advertencia que des de lo die primer de Quaremsa fins al die de Pasqua de Esperit Sant no podrá apacentar cabras ni crestats …

…  lo arrendatari deurá entregar per lo die de Sant Sebastia deu lliuras de ciris de cera blanca de casa Bataller de Peralada al obrer de la Obra de Sant Sebastià de dit lloch de Cabanas.

…  haura de pagar en moneda de plata a rahó de deu rals plata …  y deura pagarlo ab dos iguals pagas so es una per Sant Joan de Juny y la altre per sant Miquel de Setembre del mateix any.

… sapia qui arrendará que haura de pagar al Notari y Secretari per lo dret del present Acte … paper sellat y hipotecas tres lliuras quinze sous y al corredor tres pessetas en plata per son treball de encantar la present tabba.

… sapia qui arrendara que no podrá matar bestia alguna sens avisar algun individuo del Ajuntament o algun que ja tindra destinat lo mateix Ajuntament 

… sapia qui arrendara que no podra matar bestia alguna menos que sia en la Plaza o Porxo de la plassa a pena de ser peñorat

Arrendatari: Pere Palomeras, negociant de Vilabertran, avalat per  Joan Ayats, també de Vilabertran
Testimonis: Joseph Farraró i Joan Martí
Notari: Miquel Sans y Oliva que intervé per indisposicio de D. Joseph de Aloy i Llach. Data: 31/12/1800
Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. ACAE110-225-T1-121 – ACAE Fi 74 (1800-1801)

Alfolí (magatzem de grans o de sal)

  • 1834.- Rebut d’un particular de l’extracció d’un sac de sal del Real Alfolí del poble. ACAE110-114-T1-566

Escorxador

  • 1890.-  Inventari.- Matadero situado en la plaza Mayor, linda a la derecha con hermano de Gil Comabella, a la izquierda con Francisco Costey y a la espalda con el mismo Costey, tiene una superficie de 10 metros cuadrados y es de valor 50 pesetas. Arxiu Municipal

Les botigues – segle XX

Bars – Cafeteries – Tavernes

Govern Civil de Girona. Autoritzacions de bars i similars

  • Mercè Aguer Salleras. Carrer 2 de maig, 14. AHG170-231-T2-30271. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Josep Duch Aguer. Carrer 2 de maig, 6. AHG170-231-T2-30273. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Andrés Bietma Morillas. Carrer 2 de maig, 3 [5]  AHG170-231-T2-30272. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Manuel Fernández Ayllón. Carrer 2 de maig, 9. AHG170-231-T2-30275. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  •  Narcís Tubau Parada, Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Carrer 2 de maig, 7. AHG170-231-T2-30274. Cafeteria. Data(es) 1952-1982. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Pere Cufí Batlle. Carrer Calvo Sotelo (ara C/ Canal). AHG170-231-T2-30276. Cafeteria bar. Data(es) 1952-1982. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Maria Guardiola Gener. Carrer Fondach, 5. AHG170-231-T2-30277. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Joan Cusi Massot. Carrer Tetuán, s/n. AHG170-231-T2-30278. Bar. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
  • Maria Bech Oliva. Plaça Ajuntament, 4. AHG170-231-T2-30279. Bar. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878

Carnisseria

1907.- Dos carnissers, Joaquín Pujadas i Martín Cufí van ser denunciats per no cumplir amb el descans dominical. Diario de Gerona de avisos y noticias, 05/09/1907. En Cufí devia ser Martí Cufí Salleres, de Sant Climent Sescebes, qui el 1904 s’havia casat amb Mercè Batlle Font, de Vilanova de la Muga.

Flecaflequers

  • 1936.- Un document del 16 de desembre descriu els forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
    • Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (carrer d’Escudillers)
    • Frederic Porterias. Tenia == kg i en necessita 50 kg diaris (carrer d’Espolla, després can Licus)
    • Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (carrer d’Espolla, després cal Bigoti)

Peixateria

  • 1936.- L’encarregat de la peixeteria era el Sr. Francesc Planas. L’acta municipal del 29 de juliol de 1936 informa que des del mes de febrer, en què prengué possessió del càrrec, fins a darrers de juny, havia recaptat 100 ptes. per l’expedició de 100 tiquets, de les quals tenia dret a deduir-ne el 35%, quedant un líquid de 65 ptes. a favor de l’Ajuntament.
  • 1937.- L’acta del 31 de juliol de 1937 acorda que l’arbitri sobre la venda del peix enlloc de ser d’una pesseta al dia cada peixater dedicat a la venda, sigui d’una pesseta per cada caixa, corresponent a l’encarregat el mateix 35%
  • 1994.- L’Ajuntament autoritza el Sr. Pere Pujol Planas per a la venda de peix a la peixateria de la Plaça
  • 1996.- Es concedeix llicència per vendre peix a la Sra. Joana Bosch Buxeda els dimarts i dissabtes (només matí). El Sr. Pujol en ven els dilluns (tarda) i els dimecres i divendres (matí i tarda)

Barberia

  • 1946. Antoni Aguer Borrell, c/ dos de maig, 5 – Joan LLoveras Guardiola, c/ escoles, 3

Font: Arxiu Municipal de Cabanes

Bibliografia:


1 comentari

Fil·loxera

La fil·loxera és un petit pugó que s’alimenta de la sàvia dels ceps assecant-los i matant-los. Aquest insecte va arribar a França procedent d’Amèrica i va devastar, en pocs anys, les vinyes d’aquell país. Com a conseqüència, el preu del vi català van pujar espectacularment, la vinya donava
grans beneficis. Entre el 1865 i el 1879 la vinya a Catalunya passà el moment més brillant de la seva història, però aquest darrer any la fil·loxera va entrar per l’Empordà i la plaga es propagà de Nord a Sud. A finals de segle XIX ja s’havia escampat la misèria per totes les comarques vitícoles del nostre país.

La plaga de la fil·loxera, apareix per primera vegada a Catalunya en una vinya de Rabós d’Empordà, l’any 1879. Cabanes, que es dedicava especialment al cultiu de cereals i oliveres, era la trentena productora de vi de la comarca, però l’arribada de la plaga també la va afectar.

Pere Serra i Prim a la seva crònica ens diu que el 1884 ja feia tres anys que la fil·loxera havia envaït les vinyes i el 1885 la plaga havia tirat endavant i les havia acabat de matar.

fil·loxera

Añ 1884 …  en primes de agost a pasat hun mal ayra que a gamats als seps las fullas lus ab caygut y als rims no an pugut madurá y molmes per parts fundals y viñas sorr… Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas als seps que ho resistexen tenian bastans raims pero las grans humitads de agost y 7bre debuliren en tanta manera als Rayms que se aparegueren en poca cosa pochs y dulens no foren agradablas anals cumpradors perque no eran de cunfiansa solamens no se feren preus
Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla. 

Com a detall anecdòtic, Pere Serra també ens explica que el dilluns de Pasqua de 1887 es va convocar una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá. 

El diari La Nueva Lucha del 6 d’abril de 1887, va publicar la invitació a l’acte: … para el dia 11 de Abril están invitados á ir en romeria á la Mare de Deu del Camp de Garriguella todos los católicos del Ampurdan… El Sr. Obispo de esta diócesis, ha concedido 40 dias de indulgencia por cada acto piadoso que los peregrinos practiquen devotamente en la romeria….

Bibliografia:


Deixa un comentari

Factura de “l’armero” (1842)

Factura de l'armeroDetall de la factura que va presentar l’armero al Comú de Cabanes, el dia 28 de desembre de 1842.

El document es troba a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

L’armero, anomenat Marcos, detalla les feines que ha portat a terme al llarg de l’any . Pel que es dedueix de la factura, les seves tasques no es limitaven a reparar les armes, sinó que també era l’encarregat d’afinar les peses i mesures i dels temes de serralleria.

En aquells moments, l’ús del castellà ja era obligatori en tots els documents oficials però, tal com es pot veure en la transcripció, la llengua materna de l’armero era el català i tenia algunes dificultats per traduir els conceptes al castellà.

Transcripció de la factura:

Cuenta de lo que sea etcho para el Comun de Cabanas por orden del Señor M.Y.A. en todo el año de 1842.

Primero por afinar los pesos y Mesuras y Balanzas bale 4
Ydem por hacer un peso de dos unsas uno de unsa uno de media uno de quarto balen los cuatro 5
Ydem hacer una serradura con su llave y su serrogo para la carniseria bale 24

La recomposision que sea etcho de las Armas que sean arreglado en ditcho año.

Pmo Jayme Castañé hacer la nues y su palillo bale 6
Ydem Jose Bofill harreglar los puntos bale 2
Ydem Juan Costa recomponer el Rastillo bale 2
Ydem Migel Arnall hacer el tornillo de la recanbra y la pieza de lauton bale 3
Ydem Jose Trebul poner el punto en el cañon bale 2
Ydem Luys Conill hacer el tornillo de la muelle del rastrillo y la muelle del rastrillo bale 5
Ydem Recomponer el sacabalas que estaba roto de las ruescas bale 2

Suma total … 55

Figueras a 2 de diciembre de 1842
Marcos lo Armero


3 comentaris

Molins

 Vegeu també:
Trulls

Molins de farina

… A l’edat mitjana, com a conseqüència del creixement de la població i de la consolidació d’unes pautes alimentàries basades en el consum de pa, al comtat d’Empúries va augmentar considerablement el nombre de molins destinats a la mòlta de cereals. Les diverses instal·lacions, que incorporaven de manera habitual aparells hidràulics, es localitzaren en primer lloc a les ribes dels rius i les rieres, però cada vegada més en canalitzacions fetes per la mà de l’home. Els molins van esdevenir un punt de pas obligat, de manera més o menys directa, per al conjunt de la població i, per tant, generaven uns beneficis importants. Probablement per aquests motius, la seva tinença va tendir a concentrar-se en mans dels estaments més privilegiats…

… Finalment, sabem també que els Rocabertí havien posseït un molí a les ribes de la Muga, entre Peralada i Vilabertran, en feu pel mateix cenobi, però a les darreries del segle XIII ja no era operatiu, i poc després ni tan sols se’n tenien rastres…

… els molins empordanesos se situaven tant a les ribes dels rius i les rieres com en conduccions fetes per la mà de l’home. En aquest darrer cas, a la meitat nord del comtat, les infraestructures més importants eren el rec de Cabanes i els recs dels molins comtals castellonins, en tots els casos derivats de la Muga…

Font: Gironella i Granés, Josep Maria. Els molins dels monestirs empordanesos a la primera meitat del segle XIV. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 43 (2012), pàg. 167-176

Molins

Des del segle XII, a Cabanes, hi ha constància de l’aprofitament de l’aigua de la Muga per al funcionament de molins destinats, segurament, a moldre gra.

Tot i que es desconeix quan es van començar a construir, Cabanes també tenia molins oliers i encara ara, el nomenclàtor de carrers ens ho recorda amb la plaça de l’oli.

Segles XII i XIII

A finals del segle XIII ja funcionaven els molins de la Cavalleria, del Castell, d’en Taverner i de Sta Maria que van estar actius fins a mitjans del segle XIV.

  • 1130.- Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 92, Reg. 9633 (6 de maig de 1130)
    • Contingut: Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar que va a Prat de Torells, per 100 sous
  • 1150. Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 138, Reg. 10062 (8 de juny de 1150)
    • Contingut: Venda que fan Gaubert Barutell i el seu germà Arnau a Ramon de Santacreu de la quarta part que tenen al molí de Ramon Vidal, situat al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, prop del riu Muga, per 80 sous de Girona
  • 1156.  Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 197, Reg. 9053 (23 de febrer de 1156)
    • Contingut:Venda que fa Ramon de Santacreu a Gaubert Barutell i a la seva esposa Peretavina de la seva quarta part del molí de Ramon Vidal, situat a Cabanes, prop del riu Muga, pel preu de 30 sous, moneda de Girona
  • 1164. Venda. Procedència Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 53, Reg. 8958 (20 de novembre de 1164)
    • Contingut: Venda que fa Niell a Gaubert Barutell i a la seva esposa Petraitina, de la seva meitat del molí que tenia per Ramon d’Olives a la Muga, al terme de Cabanes, per 300 sous de Girona
  • 1180. Confirmació. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 433, Reg. 9818 (24 de març de 1180)
    • Contingut: Firma de confirmació que dóna Ramon d’Olives per la venda del molí que es tenia per ell a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, per 850 sous que rep de Santa Maria de Vilabertran, dels quals 650 li havien estat lliurats en empenyorar-lo, i 200 són destinats a fundar una llàntia perpètua a l’esmentada església, amb retenció de certs drets sobre el mateix molí
  • 1180.Renúncia. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 80, Reg. 9658 (16 d’abril de 1180)
    • Contingut: Guillem Gros, amb consentiment de la seva mare Peytavina i del seu germà Bernat, renúncia a l’abat Guillem de Vilabertran, el dret sobre el molí que té per Ramon d’Olives, situat a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, al riu Muga, prop del Prat de Torrelles
  • 1188. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 138, Reg. 10073(25 de maig de 1188)
    • Contingut: Definició que fa Gaufred de Rocabertí a Santa Maria de Vilabertran i al seu abat Guillem de tots els drets que reivindicava al molí que havia estat de Guillem Gros, situat a Cabanes, al camí de sota el poble que va al prat de Torrelles, i que Vilabertran havia comprat per 200 morabatins al dit Gros, que el tenia en pagesia per Ramon d’Olives i aquest, per l’atorgant, per 300 sous barcelonesos
  • 1220. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 455, Reg. 9984 (9 de març de 1220)
    • Contingut: Definició que fa Beatriu d’Hortal, esposa de Pere d’Orriols, a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre el rec del molí de Santa Maria, situat al terme de Cabanes, entre el molí de Pere d’Hospital i el molí dit de Santa Maria, i de les justícies i exaccions que rep a Sant Pere dels Vilars, per 200 sous
  • 1221. Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 140, Reg. 10087 (13 de setembre de 1221)
    • Contingut:  Venda que fan Guillem Tolsà, de Cabanes, la seva esposa Ermessenda i els seus fills Guillem i Ramon a Santa Maria de Vilabertran i a l’abat Ramon, d’una petita feixa de terra situada a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, que afronta a migdia amb el riu Muga, i a ponent i nord amb terra hospitalis pauperum, pròxima al molí de l’esmentada església, pel preu de 25 sous

Segle XIV

Al segle XIV, a Cabanes hi ha documentats sis molins, dos depenien del monestir de Sta Maria de Vilabertran (Hospital i Sta. Maria), dos depenien del domini dels vescomtes de Rocabertí (Castell i Sarraí), un era propietat del monestir de Cadins (Cavalleria) i el molí d’en Taverner depenia de la casa del Sant Sepulcre, tot i que durant un temps els vescomtes van usurpar-ne els drets. Font: Gironella i Granés, Josep M. La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2013. Volum I  |  Volum II

  • Molí de l’Hospital (1321-1343). Situat en un rec derivat de la Muga Estava sota el domini directe del Monestir de Santa Maria de Vilabertran i el domini útil del mas de l’Hospital (esmentat en 4 documents)
    • 1321.- El 21 de març, Ramon Joan i la seva dona Agnès, propietària del mas de l’Hospital de Cabanes, sotsarrenden la tercera part del molí per dos anys. El sotsarrendament va ser  atorgat per Castelló Bertran, de Cabanes. El preu anual era de 92 mitgeres d’ordi
  • Molí de la Cavalleria o de la Milícia (1288-1357). Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga  Estava sota el domini directe del Monestir de Sant Feliu de Cadins i el domini útil del Monestir de Sant Feliu de Cadins, Ramon Ramis-Sant Feliu de Cadins. Durant el període de l’establiment de Ramon Ramis, pagava un cens de 320 sous. En una ocasió també va ser anomenat com a molí de l’Església. (esmentat en 9 documents)
    • 1288.- Joan Tolosà, de Cabanes i el seu fill, sotsarrenden una tercera part dels béns del molí al cavaller Ramon de la Roca
    • 1320.- Contracte d’arrendament. L’arrendatari vitalici és Castelló Bertran de Cabanes i el preu anual de l’arrendament era la tercera part del molí, 200 sous melgaresos. Segons el contracte, Castelló Bertran acollia a Guillem Salat com a traginer i a la seva esposa Saurina.
    • 1343.- Contracte d’arrendament. Guillem Hospital, de Cabanes, adquireix una part dels drets del molí a Bernat Delfià, de Peralada i a Pere Draper, tutor d’en Boixadors, de Cabanes. Hospital ha de pagar un cens de 40 mitgeres d’ordi al monestir de Sant Feliu de Cadins.
    • 1347.- El 7 de març, l’abadessa de Sant Feliu de Cadins el va establí a Ramon Ramis, natural de Molins i veí de Cabanes, per una entrada de 500 sous i un cens de 320 sous (ADG, Cadins 411). El 1351, el molí passava a la seva filla Cília (ADG, Cadins 438). Altres arrendataris: Castelló Bertran (moliner), Guillem Salat (traginer) i la seva dona Saurina
  • Molí del Castell (1257-1359). Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga . Tant el domini directe com el domini útil corresponia al vescomte de Rocabertí. Pagava un cens de 150 mitgeres d’ordi, a Pola, filla de Guillem Creixell. Va ser enterrada a Sant Feliu de Cadins i al seu testament va deixar el cens al monestir.
    • 1257.- El vescomte de Rocabertí ven un cens sobre el molí, de 150 mitgeres d’ordi, a la senyora Pola, pel preu de 4000 sous.
    • 1324.- Gaufred, fill i hereu universal del difunt Dalmau, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, reconeix haver rebut de Pere Clarà, jurista de Perelada, 20.000 s. malgamesos per la venda d’un cens de 630 mitgeres anuals d’ordi, sobre el lloc de Cabanes i sobre un molí anomenat de Castell (arxiu de Vilassar)
    • 1346.- Els arrendataris Ramon Ramis i Guillem Quintana, de Cabanes es comprometen a pagar al monestir de Sant Feliu de Cadins el cens de 150 mitgeres d’ordi.
    • 1359.- El 24 de juny, Francesc Puig, paraire de Peralada, arrenda per dos anys el molí o aparell bataner, per 280 sous melgoresos anuals.
  • Molí d’en Taverner (1294-1344). Situat a rec de Cabanes, derivat de la Muga El domini directe corresponia a la Casa del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona i el domini útil a Castelló Muntaner-Arnau Taverner-Arnau Taverner, fill de l’anterior-Berenguer d’Uixó, cavaller. Antigament va pertànyer a Castelló, fill de Joan Muntaner de Peralada. Durant alguns anys, els vescomtes de Rocabertí s’apropiaren del domini. El 19 de novembre de 1344, el bisbe va manar a Pere Canadal i altres marmessors del vescomte Jofre de Rocabertí que deixessin la possessió del molí. Tenia un cens de 12 mitgeres d’ordi i 3 de blat a nom de Ramon de Vilatenim i , després, el domer de Peralada i capellà de Sant Nazari. (esmentat en 16 documents)
    • 1298.- El 2 de juny, Pere Masvell i Jaume Broc, de Cabanes, arrenden el molí per 4 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 80 mitgeres de blat anuals a la vídua d’Arnau Taverner
    • 1302.- El juny, Pere Masvell i Jaume Broc , renoven el contracte per 4 anys més i al mateix preu
    • 1307.- L’11 de juny, Arnau Rossinyol, avi i tutor de Ramon Muntaner Rossinyol, ven el molí de Ramon Muntaner (Cabanes) a Arnau Taverner, jurisperit peraladenc, pel preu de 3.700 sous melgoresos, exceptuant el domini de Dalmau de Rocabertí.
    • 1319.-El 24 de juny, Arnau Riba i Molí Figuera, de Cabanes, arrenden el molí per 6 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 100 mitgeres de blat anuals.
    • 1320.- El 24 de maig, els arrendataris anteriors cedeixen un tercera part de l’arrendament a Nicolau Genís, que haurà de fer de traginer.
    • 1325.- El 29 de setembre, Arnau Moner, Pere Lladó i Molí Figuera, de Cabanes, arrenden el molí per 6 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 100 mitgeres de blat anuals.
  • Molí de Santa Maria (1294-1347). Situat al terme de Cabanes, prop de Peralada, al rec derivat de la Muga. Es trobava més avall que el molí de l’Hospital. Ostentaren el domini directe: Monestir de Sta Maria de Vilabertran-Pere Campins.Caritat Major de Peralada. , consta com a propietat de la Caritat Major de Peralada (esmentat en 11 documents)
    • 1343.- L’11 de setembre, Pere Campins, de Peralada adquireix el molí per permuta amb el monestir de Sta Maria de Vilabertran
    • 1343.- L’1 d’octubre, Pere Campins, ven el molí a la Caritat Major de Peralada, pel preu de 6000 sous (AHG, Pe 1045)
    • 1345.- El 14 de febrer se signa el conveni entre Bernat i Guillem Corc, pedrers de Peralada i els procuradors de la Caritat Major per a la construcció de un pont de tres “archets” de pedra al rec del molí de Sta Maria, al camí que va a Vilabertran
  • Molí d’en Sarraí (¿1315?). Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga (1315). El domini directe estava a mans del vescomte de Rocabertí i el domini útil corresponia a Guillem Sarraí, cavaller-Jaume Sarraí, batlle de Cabanes, fill de l’anterior. Pagava un cens de 30 mitgeres d’ordi als vescomtes de Rocabertí. (esmentat en dos documents)
    • 1315.- La casa vescomtal ven el cens de 30 mitgeres d’ordi que rep del molí a Jaume Sarraí, fill del cavaller Guillem Sarraí.
    • 1337.- Demanda de Jaume Sarraí, a la casa comtal, en motiu dels cinc mesos que, durant la ocupació del castell de Cabanes per part del comte Ponç Hug IV, el molí dels Sarraí va deixar de moldre, amb una pèrdua de tres quarteres d’esplet diàries entre blat i ordi. L’exèrcit comtal a més va endur-se alguns elements del molí. (AHG, Ca 163 f. 58)
    • 1337.- Demanda de Pere Figuera, a la casa comtal, en motiu dels cinc mesos que, durant la ocupació del castell de Cabanes per part del comte Ponç Hug IV, el molí dels Sarraí va deixar de moldre, amb una pèrdua de 80 mitgeres d’ordi. Es diu que el mes de març de 1301, el comte entrà a Cabanes amb un exèrcit de 50 cavallers i 4000 homes a peu (AHG, Ca 163 f. 101)

A la Muga, al seu pas per Cabanes i Peralada, hi devia haver dues rescloses, la dels molins Guaitallop i Nou, de Peralada i la captació d’aigua del rec de Cabanes. Es desconeix si els molins de Sta Maria i de l’Hospital tenien captació pròpia o també utilitzaven la captació del rec de Cabanes.Els molins empordanesos...

La tesi ha estat publicada per l’Associació d’Història Rural, el Centre d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, amb el títol: Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat.

1344.- A l’arxiu Diocesà de Girona, apareix citat un molí de Passeró.-  El bisbe, atès que Ramon Rubí, sagristà de Vilamalla, havia llegat a l’altar de Santa Maria d’aquesta església el seu molí de Passeró, situat a Cabanes, i possessions de Sant Mori, i que certs feligresos de Vilamalla hi han afegit altres censos, erigeix un benefici de patronat del mas Rubí de Saus, 14 octubre 1344. Llibre: G-17. Full: f 170rv

Segle XVIII 

Hi ha constància de l’existència d’uns molins, propietat del comte de Peralada, que possiblement es trobaven al mateix lloc on encara ara hi ha la casa anomenada del molí i la petita resclosa.

  • Albert Compte i Freixenet, al seu article: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues,  fa referència al molí de Cabanes: … En aquest ample carrer i dintre el recinte emmurallat, el canal es podia franquejar per dos ponts; a tocar la muralla, però de la banda de fora, n’hi
    havia un altre de més capaç i espaiós, que donava pas al camí ral de Figueres i separava el nucli urbà del Molí.
    La casa del Molí de Cabanes es trobava situada a ponent del nucli urbà i fora muralla i albergava dos molins fariners, un a la part de migdia i l’altra a tramuntana. Cada un d’ells disposava de dues moles, la mola setial o fixa i la mola volant o mòbil. El molí era propietat del comte de Peralada, que l’arrendava per un termini de cinc anys.
  • El 13 de setembre de 1706, Bartomeu Barrera signa el seu testament en lo aposento de la casa haont avito del present lloch prop lo portal dels molins

Segles XIX i  XX

Molins de farina

Existeix La Fàbrica de Harinas San Isidro, propietat de Joaquim Torrent Clos. La fàbrica tenia maquinària de la marca Morros, instal·lada l’any 1949, excepte el separador de veces, que era del 1943.D’acord amb els documents trobats en aquest edifici hi havia hagut un molí olier i de farinada, i una fàbrica de farina, propietat del Sr. Jaume Gorgot i Gorgot (àlies Romaguera), que va ser incautada durant la Guerra Civil

A l’acta d’ocupació, signada per l’alcalde el 12 de desembre de 1936 hi diu: … També hi ha un Molí d’aigua de molta utilitat pel poble, que el que el tenia en arrendament ha desaparegut deixant-hi esposa i fills menors. El propietari tampoc se sap on és, no havent pagat encara les contribucions d’aquest trimestre …. Actualment l’Ajuntament ho té intervingut tinguent cura del seu funcionament un mosso que ja hi havia … Anex al Moli hi ha una fàbrica de farines parada des del 1931 i al seu voltant unes terres regadiues…. I a la relació de béns ocupats hi consta una fàbrica de farines (avui parada) i molí olier i de farinada, situada al passeig Llibertat, 4 i destinada al Sindicat Agrícola per fer farinades per a ús dels pagesos locals.

L’arrendatari era Joaquim Torrent, qui acabada la guerra va comprar la propietat i més endavant la va traspassar al seu fill, anomenat també Joaquim Torrent. La fàbrica va tancar l’any 1980 i des del 1987, l’immoble pertany al Sr. González. A: Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries. Memòria de l’any 2002. Pàg. 1

Molins d’oli-Trulls

Segle XVIII

  • 1720.- A l’inventari de la casa Aguer (segurament al carrer Canal), fet a petició de Rafel Ramis com a tutor de Llúcia Aguer, menor d’edat en el moment d’heretar, hi consta: En lo trull. Primo un trull ab sos arreus y un parol de aram de tres samals poch mes o menos usat
  • 1760.- A l’inventari dels béns d’Antoni Aguer, fet a petició de la seva vídua Llúcia Aguer (segurament la mateixa casa anterior) hi consta una quilma i l’anotació:  En lo trull vell de dita casa
  • 1789.- A l’inventari de Jaume Pont Casadevall, àlies Romaguera, signat el 1789 i dins l’apartat d’heretats, propietats y terras del patrimoni de Casadevall hi consta un trull de fer oli, ab tots los guarniments de fer-lo; junt amb un hort contiguo, tot situat dins lo poble de Cabanas, y paratge anomenat lo verger.

“Lo verger”, era la zona on actualment hi ha el Trull Ylla, cosa que fa pensar que aquest trull fos el que, a principis del segle XX, es coneixia com a Trull d’en Romaguera i també com a Trull de Sant Feliu i que estava al carrer Sanitat.

Segles XIX-XXI

Al segle XIX, Andreu Brugat regentava un trull que encara ara pertany a la família, Trull Yllaés l’actual Trull Ylla. Les referències escrites més antigues de l’actual trull que hi ha a Cabanes es remunten al 26 de novembre de 1873, trobades en una llibreta on l’Andreu Brugat, besavi de la família, apuntava els kg d’olives que li portaven els pagesos perquè produís oli. És l’únic trull de Cabanes que encara es manté actiu.

Vegeu també:

A primers del segle XVIII, concretament en un testament del 1704, un Rafel Brugat explica que en cas de morir sense descendència: vull mos bens sien tornats a casa Josep Brugat de la Pescateria mon pare, no a son ereu… Tenint en compte que els oficis es perpetuaven de generació en generació és possible que aquest Josep Brugat fos un avantpassat dels Brugat que més endavant tingueren el trull. No seria estrany que el negoci de la venda de peix i segurament sal i altres productes, amb els anys, es convertís en un molí d’oli.

Segle XX

Els quatre més antics, van deixar de funcionar a principis de segle, tot i que als anys 30 encara se’n podien veure alguna resta:

  • Carrer dels Escudillers
  • Carrer de la presó – El trull d’en Pastau
  • Plaça de l’oli – Can Navarra
  • Carrer de les cavalleries (actualment, ca la Laura). Era propietat de Conrado Arnall i en Quera o Talaixà

Quatre van tancar pels volts de la Guerra Civil:

  • La Màgica. Compartint edifici amb el molí fariner del carrer Canal (Fàbrica de Harinas San Isidro), funcionava amb la força de l’aigua de la bassa. Els primers propietaris foren la família Romaguera i l’últim encarregat, Jacint Heras.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • El Sindicat. Al costat del Local Social. Funcionava amb motors. Inaugurat el 1932, va estar a càrrec del Sindicat Agrícola, fins el 1939. Després, ja amb uns altres propietaris, va treballar puntualment, el 1940 o 1941. Actualment, al local dels Potamolls, encara es conserven algunes peces de la maquinària de l’empresa “Cené, Carnicé y Cª” de Reus, restaurades pels integrants de l’associció cultural Potamolls.
  • Can Prats. Darrera l’actual botiga de pinsos Tuébols, del carrer Dos de maig
  • Trull d’en Romaguera, o trull de Sant Feliu. Al final del carrer de la Sanitat. Primer propietat de la família Romaguera i després de Joan Gibert. La maquinària es va vendre a Tortosa i una de les pedres de moldre les olives es va reconvertir amb l’altar de la parròquia. Quan el trull Ylla va ampliar les seves instal·lacions, va ocupar els terrenys d’aquest trull.

Més informació sobre els molins medievals a l’Empordà: