Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Comunicacions


by Deixa un comentari

Aiguat de Sant Miquel (1913)

Més informació:
Aiguats – L’aiguat de 1421: Taula rodona per recordar el 600è aniversari

L’aiguat de Sant Miquel, un dels més greus que ha patit Cabanes, va afectar gairebé tot Catalunya provocant el desbordament de nombrosos rius i rieres del sector nord-est del país, del 28 al 29 de setembre de 1913. Les zones més afectades van ser el Baix Llobregat, l’Empordà i el Penedès.

Els màxims de precipitació es van produir el dia 28, a St. Feliu del Llobregat, amb 262,0 mm. El dia 29, els valors màxims van tenir lloc a l’Empordà amb 202,6 mm a Lladó, 181,0 mm a Peralada i 150,6 mm a Empúries.

A conseqüència de la gran quantitat de precipitació caiguda es van desbordar el Foix, l’Anoia, el Cardener, el Llobregat, el Ripoll, el Congost, el Besòs, la Muga, el Manol, el Llobregat d’Empordà i nombroses rieres del Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i l’Empordà, produint danys importants en molts indrets. En relació als danys cal destacar el violent desbordament de la Riera de la Salut a St. Feliu de Llobregat que va trencar els murs del cementiri municipal arrossegant molts taüts cap al Riu Llobregat. Al Vendrell, el Torrent del Lluc s’emportà el pont del ferrocarril i a Cubelles el Foix va destruir un altre pont. Finalment, a l’Empordà tots els ponts de la carretera de Roses a Vilajuïga es van col·lapsar pels importants desbordament de les diverses rieres que creuen aquella carretera. Les conseqüències d’aquest aiguat van ser ben visibles durant molt de temps, deixant una empremta molt important en la memòria dels habitants de totes les comarques afectades.

Font: Meteo.cat. 100 anys de l’Aiguat de Sant Miquel de 1913 (27/09/2013)

Del 2 a l’11 d’octubre, la premsa local es va fer ressò l’aiguat i de les destrosses ocasionades a tot l’Empordà i a Cabanes en concret.

Pocs dies després, les actes municipals també ens parlen de les actuacions que es portaven a terme per refer-se de les destrosses i fortificar els marges dels rius. El consistori estava format per:

Josep Pagès Batlle, alcalde; Andreu Serra Pagès, tinent d’alcalde; Josep Terrats Carbó, síndic;
i Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura, Jaume Pagès Massot, Narcís Parada Riquet i Joan Ribera Corominas, regidors. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.

Font: Libro de actas de las sesiones del Ayuntamiento [de Cabanas] (1913-1916) (ACAE).

Ple Municipal de 14 d’octubre de 1913

El consistori va celebrar sessió extraordinària, posant de manifest que … habiendo visitado al Sr. Gobernador para hablarle de las enormes pérdidas ocasionadas en este pueblo por la inundación y desbordamiento de los ríos Muga y Llobregat y habiéndose personado dicha autoridad en este pueblo para apreciar todo ello y hecho cargo de la urgencia que reviste la inmediata reconstrucción de los cauces de dichos ríos a fin de evitar nuevas inundaciones y desgracias y consultado respecto a la forma de satisfacer los gastos importantes que ello ha de ocasionar, el mismo Sr. Gobernador aconsejó al municipio que sin perjuicio de solicitar del Gobierno la concesión de auxilios y como tales obras de encauzamiento no permiten demora se formase un presupuesto extraordinario incluyendo la cantidad necesaria para las mismas a satisfacer con el producto de un repartimiento general entre los vecinos y propietarios forasteros …

Ple Municipal del 15 de novembre de 1913

El consistori va discutir i aprovar un pressupost extraordinari … para satisfacer los gastos que ocasionará el encauzamiento y reconstrucción de las obras de protección y defensa de los ríos Muga y Llobregat que fueron destruidas con motivo del desbordamiento de los indicados ríos la noche del 29 de septiembre último y además el repartimiento general que para cubrir aquellos gastos calculados en 28.324’35 pesetas se ha formado entre todos los vecinos y terratenientes forasteros en proporción a las utilidades que obtienen en este término … habiéndose presentado en contra del presupuesto setenta reclamaciones iguales suscritas por contribuyentes forasteros y en contra del reparto cuarenta y tres reclamaciones también iguales de aquellos mismo contribuyentes pidiendo que se les releve de la obligación de contribuir en el aludido repartimiento por cuanto las propiedades que cultivan se hallan del otro lado del río Muga y por consiguiente como las obras de defensa que tratan de reconstruirse no les ha de beneficiar no es tampoco justo que satisfagan el coste de las mismas …

Els efectes dels aiguats encara van ser ben presents, al poble i a les sessions del ple municipal, al llarg dels anys 1914 i 1915. Ara el consistori estava format per:

Josep Pagès Batlle, alcalde; Narcís Municoy Quera, tinent d’alcalde; Jaume Pagès Massot, síndic. Regidors: Joan Gratacós Pellicer, Josep Quera Isern, Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura i Amadeu Vergés Vila. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.

Ple Municipal del 19 de juliol de 1914

Es llegeix la comunicació emesa pel Govern Civil: El Presidente de la Diputación Provincial en 19 junio me dice lo que sigue: Visto el expediente instruido por el Ayuntamiento y Junta Pericial de Cabanas en solicitud de perdón de contribución territorial por haber perdido dicho pueblo mucho más de la mitad de las cosechas de 1913 a consecuencia de la inundación que sufrió dicho término municipal el dia 29 de septiembre del propio año.
Resultando que aportada la instancia y documentación reglamentaria se publicó el hecho por el término de 30 días … pidiendo asimismo informe a los pueblos limítrofes de Figueras, Masarach, Perelada, Vilabertran, Pont de Molins y Viure. Resultando que en virtud del anuncio antes mencionado acudió a información pública el Ayuntamiento de Capmany informando que al Municipio de Cabanas lejos de perjudicarle la inundación de referencia le favoreció por las tierras que los terrenos montañosos le transportó añadiendo que todos los pueblos de aquella comarca sufrieron más que el de que se trata.
Masarach, Perelada y Vilabertran, informan oponiéndose a la consecución del perdón, alegando que son exageradas las cantidades de frutos que se consignan como perdidos y estimando el Ayuntamiento de Vilabertran en una mitad de los daños calculados por el Ayuntamiento de Cabanas los que realmente sufrió el expresado municipio; únicamente los municipios de Figueras y Pont de Molins informan en el sentido de que se conceda el perdón de la contribución solicitado; pues el Ayuntamiento de Viure tan solo afirmó que la meritada inundación causó daños de consideración al municipio solicitante, si bien manifieste les causó mayores al término municipal del Ayuntamiento informante y no por ello ha solicitado ninguna clase de perdón.
Resultando que la administración de contribuciones dictamina que examinado el apéndice de amillaramiento y el reparto de 1913 del pueblo de Cabanas, aparece que en este último documento figuran todos los individuos que se consignan en la relación nominal de contribuyentes damnificados con las cuotas que se les señalan y como por otra parte las sumas no contienen errores aritméticos y en el expediente aparece que se han llevado todos los requisitos reglamentarios ascendiendo las pérdidas a gran parte de las cosechas del pueblo, es procedente la concesión del perdón que se solicita …
… Considerando que … dicha ley dispone que podran concederse perdones de contribución territorial por causa de calamidad extraordinaria debidamente justificada correspondiendo otorgarlos a la Diputación provincial previo informe de la Administración de Hacienda cuando se trata de un pueblo o distrito.
Considerando que de la mayoría de los informes relacionados unidos al expediente queda evidenciada la exageración cometida por el Ayuntamiento de Cabanas al calcular las pérdidas experimentadas por la inundación del 29 del pasado septiembre pues de los siete pueblos informantes únicamente los de Figueras y Pont de Molins no encuentran exageradas dichas pérdidas, pronunciándose abiertamente en contra de la concesión del perdón los Ayuntamientos de Masarach, Vilabertran, Perelada y Capmany emitiendo un informe ambiguo el Ayuntamiento de Viure …
… La Diputación provincial acuerda denegar al pueblo de Cabanas el perdón de contribución territorial solicitado …

Ple Municipal del 15 de novembre de 1914

El 12 de setembre de 1914, diversos veïns i contribuents havien enviat a la Diputació Provincial de Girona una instància … contra el repartimiento extraordinario formado en octubre del año pasado para arreglo de cauces y demás obras de defensa del río Muga y Llobregat fundamentando dicha instancia con argumentos que en su totalidad se hallan desprovistos de lógica, de razón y de justicia, y pidiendo se declare la nulidad del meritado repartimiento y excluyendo a los peticionarios del pago de las cuotas a ellos asignadas …
Resultando que aquel reparto … fue aprobado por esta Junta Municipal, así como lo fue también el presupuesto y reparto aludido por el Sr. Gobernador civil … con fecha 29 de noviembre de 1913, de donde aparece claramente que el recurso ha sido interpuesto después de once meses …
Considerando por lo tanto que dicho recurso está interpuesto en forma colectiva y no admisible, fuera del plazo …
Considerando que la excusa dada por los recurrentes de que no han tenido conocimiento de tal reparto y presupuesto es igualmente improcedente y falsa …
Considerando además que es mucho menos digno de tenerse en cuenta aquel pretexto si se advierte que entre los firmantes del recurso está el Consejal D. Juan Gratacós Pallicer quien precisamente ha tenido conocimiento al menos desde enero y de Juan Tuébols Pellicer que fue uno dels individuos de la Comisión gestora del asunto é hizo con el Ayuntamiento varios viajes a Gerona para tratar la cuestión, que todos los firmantes y recurrentes reconocen expresamente en el mismo recurso que tenían conocimiento, prueba de ello que la mayoría entregó cantidades á cuenta de su cuota asignada con fecha de enero y febrero de este año …
Considerando que por todo ello procede considerar improcedente y presentado fuera de plazo el mismo recurso sin necesidad de entrar á discutir el fondo del asunto …
La Junta Municipal acuerda por unanimidad informa á la Exma. Diputación provincial con devolución de dicho recurso en el sentido de que procede desestimar el mismo.
Habiendo concurrido a esta sesión el Concejal D. Juan Gratacós que es uno de los firmantes del recurso … el Sr. Presidente … le invitó a que se retirase de la misma, mientras se discute y vota el asunto y como se negase aquel a retirarse la Presidencia no le permitió que hiciese manifestación alguna … por lo qual el citado consejal hizo constar su protesta.

Ple Municipal del 25 de juliol de 1915

Es dóna compte de la circular publicada al BOP del 20 de juliol sobre el recurs d’alçada interposat per l’Ajuntament de Cabanes sobre el recurs interposat per diferents veïns en relació al repartiment extraordinari fet el 1913 per tal de reparar els desperfectes dels terraplens de la Muga i el Llobregat … Després de considerar els fets … El Ayuntamiento por unanimidad acuerda informar el recurso en el sentido de que proceda desestimado en todas sus partes porque la reclamación primera fue interpuesta en forma improcedente y fuera de plazo, y porque el fallo desestimatorio pronunciado por la Diputación Provincial causó estado en via administrativa, y no es susceptible de alzada ante el Ministerio de Gobernación … y acordándose también por unanimidad que se remite copia certificada de esta acta al Ilustrísimo Sr. director General de Administración para que surta sus efectos en la resolución que de dicho recurso se dicte per el Ministerio de la Gobernación.

Bibliografia


by 2 comentaris

Llegat Fàbrega

El llegat Fàbrega és la col·lecció d’obres d’art que Abelard Fàbrega Esteve i la seva esposa, Joana Just Montané, van donar al Museu de l’Empordà l’any 1982. El llegat consta de 97 peces entre pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure l’exili mexicà. La recepció és feu efectiva davant notari el 21 de març de 1982, tot i que al document només hi consten 92 peces.

Les obres es troben descrites al catàleg de l’exposició “Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939” una mostra repartida en dos espais, el Museu de l’Empordà i el Museu Memorial de l’Exili i que es porta a terme durant el primer semestre del 2020.

Aquesta donació va ser objecte de dues exposicions monogràfiques els anys 1983 i 1984, amb el nom de Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili.  Com a agraïment al seu gest, el 1983,  l’Ajuntament de Figueres els lliurà la “Fulla de Figuera de Plata”.

El 2012, se’n van exposar una desena d’obres en motiu del centenari de Tísner i Calders.

El primer semestre de 2020, el Museu de l’Empordà junt amb el MUME presenten Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939, una mostra comissariada per Enric Pujol i dissenyada per Marcel Dalmau que està basada en el fons Abelard Fàbrega del Museu de l’Empordà i en el fons Josep Narro del MUME.

Vegeu també: Abelard Fàbrega Esteve  (Cabanes, 1894-Mèxic, 1991)

Seguranyes Bolaños, Mariona. Abelard Fàbrega Esteve. A:
Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya RCCAAC

NOTA:

Una vegada acabat el període de confinament decretat per la Covid19, els dos museus han prorrogat els terminis previstos inicialment per a les exposicions.

La pel·lícula d’animació franco-catalana “Josep” narra la commovedora història del dibuixant republicà al camp d’Argelers Josep Bartolí. La pel·lícula explica l’amistat al camp d’Argelers de dos homes, separats per un filat de punxes. Un d’ells és Josep Bartolí, un dibuixant que lluita contra el règim de Franco. L’altre és un gendarme francès que l’ajuda a sobreviure fins que aconsegueix escapar a Mèxic, on coneixerà Frida Kahlo. “Josep” és l’òpera prima del dibuixant francès Aurel, amb guió de Jean-Louis Milesi. Alguns dels dibuixos que han inspirat el film formen part del llegat que Abelard Fàbrega va lliurar el 1982 al Museu de l’Empordà i que es van presentar a l’exposició “Art i exili” al MUME, Museu Memorial de l’Exili.

Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939
Donació Fàbrega – Fons Narro
Comissari: Enric Pujol  –  Disseny: Marcel Dalmau  – Organització: Museu de l’Empordà i MUME
Del 8 de febrer al 14 de juny de 2020

Museu de l’Empordà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MUME
El Fons Josep Narro | Dibuixos camps de concentració 1939-1941

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dins el context de la recuperació del patrimoni artístic de l’exili republicà, aquesta exposició posa de relleu dues col·leccions pertanyents al Museu de l’Empordà i al MUME. El fons Fàbrega recull obres de diversos autors, com ara Josep Bartolí, Francesc Domingo, Roser Bru, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta, Pere Calders, Enric Climent, Carme Cortès i el Fons Narro (Viquipèdia) recull l’obra del l’il·lustrador feta als camps de concentració francesos entre 1939 i 1941. Tots aquests artistes van coincidir a Mèxic, on van ser acollits i hi van viure els seus respectius exilis després de la Guerra Civil. Aquesta exposició conjunta entre el MUME i el Museu de l’Empordà inclourà una síntesi seleccionada dels dos fons, que estaran repartits entre Figueres i La Jonquera.

  • L’exposició del Museu de l’Empordà tindrà lloc entre el 24 de gener i el 5 d’abril de 2020. Inauguració: divendres 24 de gener de 2020, a les 19h.
  • L’exposició del MUME (Museu Memorial de l’Exili-La Jonquera) tindrà lloc entre el 8 de febrer i el 14 de juny. Inauguració: dissabte, 8 de febrer de 2020. Aquesta inauguració està inclosa dins els actes commemoratius del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació 2020, que tindran lloc a La Jonquera i La Vajol.
    Programa:

    • 11h. Inici de la pujada al Coll de Lli des del camí de La Vajol al Santuari de les Salines (GI-505).
    • 11h30. Lectura de textos de Carles Pi i Sunyer i Pere Bosch-Gimpera i audició musical a càrrec d’Anna Ros (violoncel) i Mercè Miró (flauta travessera) amb la presència de la Consellera de Justícia Ester Capella.
    • 13h. Inauguració de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”, una exposició conjunta amb doble seu, amb el Museu de l’Empordà de Figueres. Parlaments institucionals (Alfons Quera, Alfons Martínez, Sònia Martínez i Ester Capella).
    • 13h30. Visita guiada a l’exposició a càrrec del comissari de la mostra, Enric Pujol.
    • 14h30. Dinar

La mostra tindrà associat un catàleg amb textos d’Enzo Traverso, Maria Lluïsa Faxedas i Enric Pujol, que es presentarà al Museu de l’Empordà de Figueres el 14 de febrer a les 19h, i un seguit d’activitats paral·leles al MUME i al mE:

  • Conferències i activitats al Museu de l’Empordà
    • Divendres 24 de gener, a les 19 h. Inauguració de l’exposició
    • Divendres 14 de febrer, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposició
    • Divendres 28 de febrer, a les 19 h, «Música als camps de concentració i en el camí de l’exili», conferència a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i directordel Museu de la Música de Barcelona.
    • Divendres 13 de març, a les 19 h, «L’art català a l’exili, Una història encara per escriure?», taula rodona a càrrec de Lluïsa Faxedas, Teresa Camps i Eric Forcada.
  • Visites comentadas, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont
    • diumenge 16 de febrer, a les 12h i dissabte 7 de març, a les 18h.
  • Activitats educatives
    • Escoles i famílies. Tallers: “Postals des de l’exili”
  • Activitats al MUME
    • Visita comentada, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont: dissabte 25 d’abril, a les 16h
    • Dissabte 9 de maig, de 10 a 13:30 h. Jornada La creació a l’exili. Elements de reflexió i testimonis
      • Conferència inaugural: «L’exili cultural català del 1939. Una visió des de Mèxic», a càrrec de José M. Murià, historiador i membre de l’Acadèmia de la Història de Mèxic.
      • Taula rodona A: «Crear a l’exili».
      • Taula rodona B: «Una literatura a l’exili».

VIDEOS: “Art i Exili” al Museu de l’Empordà de Figueres

Síntesi de les entrevistes efectuades pel periodista Gerard Bagué el mes d’octubre de 2019, amb el testimoniatge de José María Murià Rouret, Miquel Bofill i Antònia Gimbernat, vinculats estretament amb l’exili republicà a Mèxic i Xile i coneixedors de la figura d’Abelard Fàbrega, pedagog i editor empordanès exiliat a Mèxic. Aquestes entrevistes van ser encarregades pel MUME amb motiu de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili de 1939” que es va poder veure a La Jonquera i a Figueres (Museu de l’Empordà) el primer semestre de 2020.

Inauguració de l’exposició al Museu de l’Empordà. TramuntanaTV

Roda de premsa de presentació de l’exposició. TramuntanaTV

El museu de l’Empordà reflexiona sobre l’art i l’exili . Empordà TV

Museu Memorial de l’Exili. Exposició virtual

Com a proposta d’activitat cultural pels dies de confinament decretats en motiu de l’epidèmia del CoronaVirus, el MUME posa a l’abast del públic el fons de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”:

  • JOSEP NARRO (Barcelona, 1902 – Guadalajara, Mèxic, 1996).
  • AVEL·LÍ ARTÍS GENER (TÍSNER) (Barcelona 1912 – 2000).
  • POMPEU AUDIVERT (L‘Estartit, Baix Empordà, 1900 – Buenos Aires, 1977)
  • PERE CALDERS (Barcelona 1912 – 1994)
  • FRANCESC CAMPS-RIBERA (Barcelona, 1895 – 1991)
  • ENRIC CLIMENT PALAHÍ (València 1897 – Ciutat de Mèxic 1980)
  • MARCEL·LÍ PORTA (Barcelona, 1898 – Ciutat de Mèxic, 1959)
  • ANTONI (TONI) SBERT CALLAO (Perpinyà 1937 – Los Ángeles 2002)

MUME_descripció dels artistes  –  Facebook

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Xarxes socials. Gener/febrer 2020:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació:

Llegat Fàbrega
Pintors catalans a l’exili
Museu de l’Empordà (maig-agost, 1983) – (octubre-desembre, 1984)
Els catàlegs, cedits pel Museu de l’Empordà, es troben a l’Arxiu Municipal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

El Museu de l’Empordà rescata Tísner i Calders dels fons pel seu centenari . Exposa una desena d’obres dels dos escriptors i ninotaires procedents de la donació d’Abelard Fàbrega, a més de primeres edicions dels seus llibres.

2012

… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012

El Museu de l’Empordà exposarà dibuixos i aquarel·les de Pere Calders i Tísner. El museu se suma als actes del centenari del naixement dels dos escriptors a partir d’aquest dimecres

…. Aquests fons van ser donats al museu el 1982 per Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic, 1991). A: Ara, 18/12/2012

Pere Calders i Tísner al Museu de l’Empordà.

… El Museu de l’Empordà compta amb una petita mosta d’obres artístiques dels dos escriptors. Aquest fons es va incorporar a les col·leccions del mE l’any 1982 quan Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic 1991) fa donació al mE de la seva col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans exiliats a Mèxic per tal que, segon les seves pròpies paraules, “hi hagi constància de l’obra artística realitzada pels nostres compatriotes a terres d’Amèrica”... A: Bonart, 17/12/2012

Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983

… L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert …

A: Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008)

Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.

A: PROGRAMA OFICIAL DE LES FIRES I PESTES DE LA SANTA CREU / 1983. Marcador. Hoja informativa. 1983

… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983

… la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983

… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor
Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació…  A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15

… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983

Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983

Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.

…  Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.

Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….

A: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by

Ràdio Cabanes

Aquest post no depèn de la direcció de Ràdio Cabanes.
“cabanesemporda.com” és un recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà) i aquesta entrada és una més de les que conformen la web.

Radio Cabanes 101.1 FM
La petita de l’Empordà
C/ Canal, s/n – Cabanes – tel. 972503208
Facebook

En directe per internet amb servidors de Ventdelnord Televisió  |  Emissora.org

L’emissora neix el 23 d’abril de l’any 1996, com una iniciativa de l’Ajuntament de Cabanes (Alt Empordà) per obrir la població, les seves entitats i activitats a la resta de la comarca i posteriorment gràcies a la presència a internet a la resta del món.

Des d’un primer moment es busca la intervenció d’un professional amb experiència en el món de la ràdio i es tria la proposta d’una emissora bàsicament musical que a més d’estar al servei de les entitats i població de Cabanes també contribuirà en la promoció de les activitats que es fan a la comarca.

Radio Cabanes

2018

Quant a la part musical es fa una aposta per la temàtica dels anys 50, 60, 70, 80,  ja que es tenen en compte dos fets importants, el primer és que la majoria de les Emissores Municipals i Cadenes de Ràdio existents es dediquen a la música actual i per fer el mateix que aquests mitjans no cal la creació d’una de nova. La segona raó, és que amb el pas del temps, el món de la ràdio s’ha anat transformant, oblidant als veritables oients seguidors d’aquest mitjà. Omplir aquest gran buit serà la tasca de Ràdio Cabanes, atenent que les persones que més escolten la ràdio són els adults i adultes que han anat creixent amb la música abans esmentada, el jovent i seguidors de la música actual la majoria d’hores són als centres d’ensenyament i allà no hi ha ràdio.

A Ràdio Cabanes també hi haurà espais destinats a la música Catalana, especialment sardanes i  havaneres.

La proposta d’aquesta programació bàsica, que amb els anys anirà ampliant i adaptant a les necessitats i preferències dels qui escolten la fa en Lluís X. Fabregat a qui, des d’aquell moment i fins a l’actualitat, l’Ajuntament de Cabanes li dóna la responsabilitat de fer-la realitat com a director. També es té en compte que la creació de Ràdio Cabanes pot servir per donar a conèixer el món de la ràdio a les persones interessades, per tant hi ha la possibilitat d’ensenyar a fer ràdio i crear els seus propis locutors i locutores. És per això que es posa en marxa una escola de ràdio permanent. 

Ràdio Cabanes és actualment una de les emissores que mes s’escolten a l’Alt Empordà, emet les 24 hores del dia gràcies a la col·laboració de dues locutores i el seu director que a la vegada és locutor, cap de programació i responsable de la part tècnica. A Ràdio Cabanes també hi participen alumnes de Periodisme i Escoles Oficials de Ràdio, que s’incorporen a les tasques diàries de l’emissora per tal de complimentar les pràctiques obligatòries. Això és gràcies al fet que Ràdio Cabanes ha estat reconeguda per aquestes entitats oficials per poder tutelar, acreditar i validar les hores de pràctiques de l’alumnat.

Ràdio Cabanes és una entitat que dóna servei de radiodifusió a la comarca de l’Alt Empordà, amb Concessió Administrativa com Emissora Municipal. Emet pel 101’10 KHz. De F.M. Gaudeix del suport de l’Ajuntament de Cabanes que cedeix el local on hi ha les instal·lacions i des d’on es fan les emissions i també es fa càrrec de les despeses bàsiques com telèfon, internet, llum i aigua. La resta de despeses de l’emissora com el manteniment, renovació ampliació de material i d’altres es porta a terme gracies a les col.laboracions i aportacions econòmiques de diverses empreses o particulars ja que Ràdio Cabanes es una emissora sense afany de lucre.

Font: Ventdelnord.tv

Ràdio Cabanes dóna veu a les inquietuds de les entitats i particulars del poble: l’Ajuntament, l’escola, Albera Salut, etc i es fa ressó de totes activitats programades col·laborant amb la seva difusió. També emet en directe els concerts de la Festa Major i altres activitats d’interès públic.

Cada any, pels volts del 23 d’abril, celebra l’aniversari amb una festa on hi participen els encarregats dels diferents programes i els oients.

Recull de premsa:

  • Llicencia:
    • ACORD GOV/147/2009, de 22 de setembre, pel qual s’atorga a l’Ajuntament de Cabanes una concessió per a la prestació del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència.
    • En data 9 de novembre de 2004, l’Ajuntament de Cabanes va sol·licitar la concessió per a la instal·lació i funcionament d’una emissora de freqüència modulada, a l’empara del Decret 263/1990, de 23 d’octubre, de regulació del procés de concessió de la gestió indirecta per part de les corporacions locals del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència. El 17 de maig de 2005, el Govern de la Generalitat va acordar atorgar a l’Ajuntament de Cabanes la concessió provisional d’una emissora de freqüència modulada de tipus municipal.
  • Les característiques tècniques que s’assignen a l’esmentada emissora, de conformitat amb la comunicació de la posada en servei de les instal·lacions, són les següents:
    • Emissora de radiodifusió sonora d’ones mètriques amb modulació de freqüència
    • Longitud: 02º E 58′ 37”.
    • Latitud: 42º N 18′ 34”.
    • Cota: 23 m.
    • Freqüència: 101.1 MHz.
    • Potència radiada: 45 W.
    • Alçada efectiva màxima: 28 m.
    • Directivitat: ND.
    • Polarització: vertical.


by 1 comentari

El telèfon

Ca la Lina

“Teléfonos”. Cartell a la porta del cafè de ca la Lina (1963)

Temps enrere només tenien telèfon algunes indústries i botigues i els despatxos de metges i advocats però a la majoria de les cases no n’hi havia.

Els orígens de la telefonia a Catalunya, es remunten a finals del segle XIX. En començar el segle XX, l’estat havia deixat en mans de la iniciativa privada la construcció de les línies de telèfon. Per això les empreses concessionàries només van construir les línies que creien rendibles.

Va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba que, amb una gran visió de futur, va veure que es tractava d’un servei públic que podia vertebrar el país i donà l’impuls que permeté la connexió de gran part de les poblacions de Catalunya. Malauradament la dictadura de Primo de Rivera, en abolir la Mancomunitat interromp la tasca iniciada abocant un altre cop el país a un retard i la xarxa interurbana catalana no es completarà fins molts anys després, passada la Guerra Civil espanyola. A: Viquipèdia. Història de la telefonia a Catalunya

Fa poc menys de 100 anys, quan els cabanencs havíem de telefonar –ho fèiem poques vegades i només per motius importants- anàvem a ca la Lina on hi havia el cafè i la “centraleta” gestionada per la família Cusí.

Si volies fer una trucada, o com es deia «posar una conferència», havies de posar-te en contacte amb la operadora de la central i demanar que establís la comunicació amb la persona desitjada.  Aquest procés podia durar entre un quart i mitja hora, si era a Girona, i entre una o dues hores, si era a Barcelona.

Si rebies una trucada, l’operadora de la central venia a casa a donar avís que “tenies una conferència” i a quina hora havies de ser a la central per poder parlar per telèfon.

El telèfon havia arribat a Cabanes el 1922, gràcies a la iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya

Dues actes del Ple Municipal donen fe de la necessitat de sol·licitar l’establiment d’una central telefònica al poble i de la resolució del concurs d’adjudicació a favor del Sr. Vicenç Cusí.

L’acta del 23 d’abril de 1922 fa constar que “el Sr. Presidente manifestó que en vista del resultado de la reunión celebrada en estas Casas Consistoriales por los elementos más importantes de la población de que se solicite el establecimiento del teléfono en este pueblo, el era de opinión que tenia de solicitarse, haber que opina el Ayuntamiento“.

Després d’una breu discussió la corporació municipal acordà per unanimitat demanar a la Mancomunitat de Catalunya l’establiment d’una estació telefònica. La petició va ser acceptada i es van iniciar els tràmits.

Centraleta de l’època de la Mancomunitat

L’acta del 16 de juliol de 1922 indica que “el Sr. Presidente manifestó que en virtud de estarse instalando en este pueblo el teléfono de la Mancomunidad de Cataluña a petición de este Ayuntamiento y obligándose este a facilitar local donde se establezca la central así como luz y encargado y demás necesario al expresado servicio se convocó un concurso de solicitantes al efecto de escoger quien lo iziera en mejores condiciones a cuyo concurso concurrió D. Vicente Cusí Vidal * que ofreció las condiciones más ventajosas”

L’Ajuntament acordà adjudicar el servei al Sr. Cusí amb aquestes condicions:

  1. El Sr. Cusí es compromet a tenir a la seva casa del c/Tetuán la central telefònica de la Mancomunitat, així com el locutori de conferències o permetre aquestes conferències durant les hores que fixa la Mancomunitat; el subministre de llum; la conservació dels aparells i a tenir la central telefònica en bon estat de funcionament així com a cumplir les obligacions establertes per la Mancomunitat
  2. El Sr. Cusí tindrà dret a percebre pel seu serveis:
    • 10 cts. de cada telefonema (escrit que conté allò que ha estat transmès per telèfon) que porti al públic o cada avís que conferència que transmeti a veïns que visquin al casc urbà
    • 20 cts. quan el telefonema o avís sigui a veïns de les Masies
    • 50cts. quan sigui per a habitants dels masos
  3. El Sr. Cusí s’obliga a pagar a l’Ajuntament 27,5 pts. anuals per ajudar a les despeses del telèfon
  4. Aquest conveni té una durada de dos anys, comptats des de la inauguració del servei. Passat aquest temps les parts poden continuar-lo o modificar-lo

Actes Municipals del 23 d’abril i del 16 de juliol de 1922

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Passats dos anys el contracte es va rescindir.

Al “Libro de actas de la Junta municipal permanente [de Cabanas]” de 26 de juny de l’any 1924 (folis 2v-3) es dóna compte d’un ofici de la Mancomunitat … manifestando si este Ayuntamiento o Municipio está dispuesto a pagar los gastos de traslado de la central telefónica del local actual al que se propone, como igualmente arreglar el nuevo local en debidas condiciones para la instalación de la central y locutorio; el Sr. Presidente manifestó que D. José Batllori Pijoan le había propuesto que el facilitaría local adecuado y demás que fuese necesario … se acuerda pagar a la Mancomunidad de Cataluña los gastos de traslado de la central telefónica y adjudicar el expresado servicio a dicho Sr. bajo los pactos y condiciones siguientes:

  1. El Sr. Batllori se compromete a tener en su casa Calle del Canal la central telefónica de la Mancomunidad así como el locutorio de conferencias … (can Batllori devia ser una casa, actualment enderrocada, on posteriorment hi havia una carnisseria)
  2. El Sr. Batllori solo tendrá derecho a percibir por sus servicios las cantidades siguientes: 10 céntimos de cada telefonema que lleve al público o cada aviso de conferencias que transmita sea a vecinos que residan en el caso de la población; 20 céntimos cuando el telefonema a aviso sea para habitantes de la Masías y 50 cuando sea a habitantes de los mansos ….
  3. Este contrato es indefenitivo si una de las partes no avisa a la otra por escrito y con un año de anticipación ….

Després de la Guerra civil el locutori va tornar als locals del Sr. Cusí. L’acta del Ple Municipal del 19 de març de 1939 fa constar que cal oficiar a “la Compañia Telefónica Nacional de España sobre la necesidad de trasladar la Central de esta localidad indicando como tal la casa de D. Vicente Cusí en cuya dependencia había sido instalada con anterioridad este servicio nacional.”

Documents

ACAE.-  Plec de condicions per a la instal·lació de la línia telefònica i una central de telèfons local. Inclou el contracte entre l’Ajuntament de Cabanes i Vicenç Cusí Vidal adjudicant a aquest últim el càrrec de encarregat de la central telefònica, la qual s’instal·larà a un local de la seva casa situada al carrer Tetuan (1922). A: Arxiu Comarcal Alt Empordà FONS ACAE110-114 / Ajuntament de Cabanes. ACAE110-114-T1-33

ANC.- El locutori de Cabanes era considerat una Estació municipal que formava part del Grup de Figueres format per 43 pobles, segons descripció apareguda a la pàgina 4 del document: Notes per l’avant-projecte de xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya [1914 – 1917]. Fons ANC1-137 / Enric Prat de la Riba. Codi: ANC1-137-T-3689

ANC.- Cartes d’ajuntaments catalans adherint-se a la petició de la Mancomunitat per la concessió del servei telefònic (12.05 – 27.10.1922). Fons ANC1-737 / Josep Puig i Cadafalch. Codi: ANC1-737-T-4944

La família Cusí

L’any 1906 Rosalia Cusí Rabert (1844-?), filla de Salvador Cusí i Emmanuela Rabert i vídua de Josep Clos Sot, regentava una “casa de comidas y estanco … y tienda de comestibles”. Vivia amb els seus nebots, que devien ser Vicenç Cusí Vidal i la seva esposa Teresa Massot que l’ajudaven a portar el negoci.

Vicenç Cusí Vidal, fill de Quirze Cusí Rabert i de Joaquima Vidal Monicoy, va néixer a Cabanes el 15 d’abril de 1877. El 1904 es va casar amb Teresa Massot Giralt, també de Cabanes. El 1913 és un dels signants del Reglamento de la Sociedad Caridad y Recreo de Cabanas. Entre 1916 i 1918 va ser alcalde del poble.

El 1919, Vicenç Cusí i Vidal va comprar la casa, que es va convertir en el Cafè de Ca la Lina, a Dolors Albert Vidal, vda. Díaz, filla de Joan Albert Roca, protagonista de la inscripció que hi ha a l’entrada de Les Voltes: “Solar público de bóvedas edificadas por Juan Albert. Año 1858“. La finca del carrer Tetuán es va segregar de la casa coneguda com Manso Roca (c/ Tetuán, 10, 12, 14 i 16).

El seu fill, Joan Cusí Massot (1912-1993) junt amb la seva esposa Maria Hortal Rebarter (1918-1987), van seguir el negoci familiar. Ca la Lina era el locutori telefònic, l’estanc i el cafè del poble. Durant algunes temporades també s’hi havia fet cinema.

Documents:

    • AHG170-231-T2-26040. Expedient d’autorització de: Cinema. Titular: Joan Cusi Massot. Data(es) 1950-1958 [Adreça]: Carrer Tetuàn, 14 [MUNICIPI]: Cabanes [ABAST I CONTINGUT]: Ofici de la Falange Española [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 1314
    • AHG170-231-T2-30278. Bar. Titular: Joan Cusi Massot Data(es) 1952-1982 [Adreça]: Carrer Tetuán, s/n [MUNICIPI]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878

Llibre de la Festa Major de Sant Vicenç, 1929

Arbre geneològic de la família Clos-Cusí

El negoci va seguir amb els seus fills, Rosalia Cusí i Andreu Serra, fins a la seva jubilació. Molts cabanencs recorden amb enyorança els popets i la pota i tripa de la Maria i la Rosalia així com els cafès i els tallats de l’Andreu.

Nota: Durant els anys 1943/44 la Sra. Josefa Prim Clos, vídua del secretari municipal Josep Gimbernat Municoy i mare de Josep Gimbernat Prim, afusellat per l’exèrcit republicà el 3 de novembre de 1937, tenia l’expenedoria de tabac de Cabanes. Es desconeix quan de temps la va conservar.

La xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya, que va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925, va dur a terme una important tasca de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat.

L’any 1914, només 38 dels 1.087 municipis de Catalunya tenien telèfon, els més grans. En aquell moment, la iniciativa privada considerava que no era rendible cobrir tot el territori català. La Mancomunitat de Catalunya es va proposar de dotar 372 pobles del país de, com a mínim, una centraleta.

En el camp del desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va invertir bona part dels seus recursos en la realització d’un pla de construcció, reforma i millora de la xarxa viària de carreteres i camins provincials, així com en l’establiment d’una completa xarxa postal i telefònica que va fer arribar el telèfon a alguns dels pobles més aïllats de Catalunya amb l’extensió de 5.871 quilòmetres de línees. A: La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). A: blogs.sapiens.cat

La Mancomunitat va utilitzar els fons econòmics agregats de les 4 diputacions – no hi van haver transferències econòmiques afegides – per desenvolupar projectes de país d’ample abast. Entre aquests projectes van rebre especial prioritat desplegar escoles amb biblioteca pública, ja que l’analfabetisme era molt elevat; desplegar carreteres i camins veïnals i desplegar una xarxa telefònica…. El 9 de setembre de 1915 l’estat va concedir la construcció i explotació del servei telefònic a Catalunya …  A: El projecte telefònic de la Mancomunitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

La Mancomunitat va voler fer arribar la comunicació telefònica on les empreses no tenien interès que hi arribés, perquè eren zones rurals allunyades sense perspectives de captar gaires abonats. A mitjans del 1923 ja hi havia 410 municipis amb telèfon. A Barcelona hi havia 10.000 abonats. El setembre d’aquell any l’Estat va prendre possessió de la comunicació telefònica de Barcelona, una xarxa que havia construït la Mancomunitat i que s’havia revaloritzat en un 50% com a mínim. L’Estat va haver d’invertir-hi un milió d’euros de pessetes el primer any, però el 1923 ja li va donar dos milions de beneficis, i l’any següent tres. Sense els usuaris de Barcelona mantenir la xarxa a la resta del país era complicat per a la Mancomunitat. Es quedava amb zones generadores de dèficit, però no amb les ciutats que donaven beneficis. El 25 d’agost del 1924 es concedia el monopoli dels telèfons a la nova companyia Telefónica Nacional de España, filial de l’americana International Telephone and Telegraph.
El que va construir la Mancomunitat continua sent patrimoni de Telefónica. Ara es diu Telefónica SA i és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions. Té presència en 25 països sota les marques Telefónica, Movistar, O2 i Terra. A: Ni un poble sense escola, biblioteca i telèfon. L’obra de la Mancomunitat volia abastar tot el territori i ha sobreviscut un segle. Ara, 18/1272013

Més informació:


by Deixa un comentari

Comunicacions

1862.- El Director de caminos vecinales ha remitido a este Gobierno tres estados comprensivos del desarrollo que han tenido en esta provincia las obras de caminos vecinales…Al document hi apareixen alguns camins de Cabanes. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 103, 27/08/1862

1864.- Plan de caminos vecinales de la provincia de Gerona. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 92, 29/07/1864

  • de Cabanes á Figueras
  • de Cabanes á Vilabertran
  • de Cabanes á Vilarnadal
  • de Cabanes á Perelada
  • de Cabanes á Pont de Molins

1941.- FONS AHG170-325 / Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Obres Públiques. LÍNIES REGULARS DE TRANSPORTS 36. Servei concedit a Manuel Aguer Soler, Cabanes. Expedient de referència: Fitxa 87

1943-1944.- Expedient sobre la construcció de la carretera de Pont de Molins a Cabanes. Expedient relatiu a l’arranjament del camí rural que uneix Pont de Molins, Peralada i Cabanes a carretera.

A: Arxiu Comarcal Alt Empordà. FONS ACAE110-114 / Ajuntament de Cabanes. ACAE110-114-T1-458