Més informació: Cabanes. Casals amb història

D’origen humil, la família Brusés amb els anys van millorar la seva posició econòmica i social.

La primera vegada que apareix un Brusés als registres parroquials és el 1653, amb el casament de Josep Brusés i Cecília Abat. Cinc generacions més endavant, a principis del 1800, es casen Vicenç Brusés Pagès i Teresa Portell Aguer (germana de l’àvia de Josep Pagès Dalmau). Joan el seu hereu, nat el 1812, es va quedar a la casa familiar, mentre el fill petit, nat el 1827 i que també es deia Joan, va estudiar medicina i va viure a Figueres. La seva filla Dolors es va casar amb Enric Ferran Xirau, farmacèutic.

Al segle XIX, destaca la figura del metge Joan Brusés Portell i, a principis del segle XX, els germans Antoni i Joan Brusés Majó que també van ser metges de Cabanes.

Els Brusés tenien la casa al carrer Colom. En traslladar-se a Figueres, l’edifici només s’utilitzava com a residència d’estiu. Fa uns anys, l’Ajuntament va comprar la finca per destinar-la a espai públic,  és la zona del “parc de can Brusés”.

Vicenç Brusés i Pérez (Cabanes, 1846-?)

Propietari rural amb patrimoni a Cabanes. Fill de Joan Brusés Portell i de Orosia Pérez Yuste, es va casar amb Perfecta Vives Solana.

Fou jutge municipal de Cabanes (1885-1887). Formà part del Comitè local de Figueres del Partit Conservador i president del Liceo Figuerense. Exercí de vocal de la Cambra Agrícola de l’Empordà. El 1891 va ser nomenat “Comisario regio de Agricultura“

Se’ls coneix dos fills: Joan i Daniel

Bibliografia:

• Armangué, Joan ; Falgueras, Joan ; Testart, Albert. Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat. Brau, 2016

Joan Brusés Vives (Cabanes, 1871-Barcelona, 1941). Fill de Vicenç Brusés Pérez

Advocat i secretari del Jutjat d’Instrucció i Primera Instància, núm. 16 de Barcelona (nomenament: setembre de 1932).

El 1896 s’havia llicenciat  en Dret: Han recibido al grado de Licenciado en la Facultad de Derecho …  y don Juan Brusés Vives, natural de Cabanas (Gerona). La Vanguardia, 8_7_1896, pàg. 2

El 1900 es va casar amb Maria Carme Danís Maranges. Fills: Josep Ma i Elena Sans, Ma Pilar, Ma Concepció, Daniel i Rafel.

El 1910, en commemoració del Primer Centenario de los Gloriosos Sitios de Gerona, va rebre la medalla de plata amb distintiu morat.

D’acord amb el que explica l’ofici (24/3/1939?) de l’alcalde president de la Comissió Gestora de Cabanes l 20 de juliol de 1936, el seu fill gran, Josep M. capità d’enginyers, va ser empresonat i condemnat a mort, pena que posteriorment es va reduir a 20 anys de presó. Van tenir dos fills més, Daniel (advocat) i Rafel que durant la Guerra Civil van passar la fronterer per unir-se a les tropes nacionals, servint el primer com a Tinent d’Enginyers a l’exèrcit d’Aragó i el segon al Tercio de Montserrat.

Va morir a Barcelona el 2 de maig de 1941

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Daniel Brusés Vives (Cabanes, 1879-Figueres, 1962)

Casat amb Isabel Simart Boerner, natural d’Hamburg (Alemanya). Isabel va morir a Figueres, als 58 anys, i el 13 de gener de 1941 la família va demanar el trasllat del cadàver a Cabanes.

El 21 d’octubre de 1927 va pendre possessió de l’acta de regidor de l’Ajuntament de Figueres. L’any 1931 els dos feien classes d’idiomes i traduccions a Figueres. El curs 1948/49 era professor de francès a l’Institut de Figueres. El 1959 va ser nomenat catedràtic numerari d’anglès de l’Institut Ausiàs March, de Barcelona.

També administrava la propietat de la família Puig de can Carreras. Va morir a Figueres i va ser enterrat a Cabanes.

Daniel Brusés Danís (1911-1999). Advocat, fill de Joan Brusés Vives. Està enterrat al cementiri de Cabanes.

El setembre de 1938 va ser ascendit a Alférez  del Batallón de Zapadores núm. 5, amb antiguitat des del 14 de juny.

Recull de premsa:

• Joan Brusés Vives
  • Necrològica. La Vanguardia, 5/5/1942, pàg. 6
• Daniel Brusés Vives
  • Senyors que han format part de l’Ajuntament de Figueres des del 13 de febrer de 1924 al 24 de febrer de 1930. Emporda Federal, 6/9/1930, pàg. 1
  • La dictadura fins avui ha tingut dos caps: Primo de Rivera i Damas Berenguer. Durant tot aquest inacabat temps dictatorial, a l’Ajuntament de la Ciutat hi formen la llarga llista de concellers que sense omissions publiquem. La Galeria, 29/10/1930, pàg. 8
  • Necrològica. Vida Parroquial, 02/02/1962, pàg. 2
  • Monzó, Quim. La lengua, con sangre entra. La Vanguardia,  23/7/2008
• Daniel Brusés Danís
  • Necrològica. Daniel Brusés i Danís. El “Teacher”. LaVanguardia, 9/9/1999

Més informació:

• Família Brusés (s. XVII-XIX). A: Gimbernat Gou, Antònia. Cabanes (1701-1714). Cabanes, setembre 2014, pàg. 85
• Arbre genealògic de la família Brusés
• Can Mont: Josep Brusés Portell (Cabanes, 1816-?)
• Joan Brusés Portell (Cabanes, 1812-?). Alcalde de Cabanes entre 1840 i 1843 i comdemnat per republicà
• Joan Brusés i Portell (Cabanes, 1827 – Figueres, 1891). Metge. Germà de l’anterior
• Josep Brusés i Portell (Cabanes, 1816) – Can Mont
• Antònia Brusés i Portell (Cabanes, 1814). El 1836 es va casar amb Marià Pou Gibert, de Cabanes. Marià i alguns dels seus fills van ser alcaldes del poble i Josep, el 1924, era secretari
  • 1852-55.- Alcalde: Marià Pou
  • 1868-69.- President de la Junta Revolucionària: Josep Pou Brusés. Nat el 1844, el 1879 es va casar amb Ramona Conill Ramis. Amb aquest casament s’estableixen lligams familiars entre els Brusés i les altres famílies rellevants del poble, ja que Ramona era néta de les famílies Conill, Ramis i Romaguera.
  • 1873, de gener a juliol i de finals d’any i principis del 1874.-  Alcalde: Josep Pou Brusés
  • 1879-80.- Alcalde: Joan Pou Brusés. Nat el 1837, es va casar amb Tomasa Anglada. La seva filla, Elvira, es va casar amb Josep Llombart Pagès, metge i investigador.
  • 1883-86.- Alcalde: Joan Pou Brusés
  • 1915.- El mes de juliol, als 79 anys, va morir Joan Pou Brusés. A la necrològica se’l defineix com a veterà de la causa republicana que havia col·laborat amb Suñer, Matas, Bofill i Arderius. Fou candidat a la Diputació provincial junt amb els companys Burgas i Corbera. A: Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R., 10/7/1915.
• Cots, Josep. Autoretrat de Jordi Garcés. Anagrama, 2018
• Manent, Albert, 1930-2014. Tomàs Garcés, entre l’avantguarda i el Noucentisme. Edicions 62, 2001.
• Mención Genís. Can Brusés. Revista de Cabanes, 2 (gener, 1989)

Documents:

1798.- Procés de la cort del batlle de Pau instat per Joan Heras, parcer de Marzà, contra Jaume Brusés de Cabanes. Procés de la cort del batlle de Pau instat per Joan Heras, parcer de Marzà, contra Jaume Brusés de Cabanes, en relació a la venda d’una vaca a Joan Carbó.

Codi de referència: AMCE560-4-T2-74
Núm. expedient(s): 74
Descriptors onomàstics: Miquel Juanola de Sureda / Tomàs Delclós de la Roca.
Data: 1798, maig, 18 – 1798, juliol, 3.
Format: paper; foli; 9 f.
CORT DEL BATLLE DE PAU > Processos > Causes, plets. Arxiu Municipal Castelló d’Empúries. FONS AMCE560-4 / Corts foranes. Tipus de fons: Administració Reial i Senyorial

Can Brusés: casa i família

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.