A la llinda de la finestra hi ha una inscripció molt deteriorada: < IHS (o NS) ? ANTICR …… VTR ….. > el seu estat fa molt difícil de poder-ne fer una transcripció fiable. Tampoc sabem si la decoració que emmarca el finestral té alguna simbologia.
Els primers traços del gravat tant podrien representar l’anagrama IHS (Jesús) com la abreviació NS (nostra senyora)
El símbol que segueix, creat amb dues formes entrellaçades, podria representar la Verge Maria o més concretament la Verge de Montserrat, nom de l’esposa d’Antic Aguer, anomenada Montserrada Teixidor, qui tenia una gran devoció a la Verge com avala el seu testament de data 1649 segons el qual llega unes faldilles de «raixa encarnada» a l’obra de l’església de la Verge Mare de la muntanya de Montserrat. També podria indicar la salutació “Ave Maria”
La paraula ANTIC es probable que faci referència a Antic Aguer, propietari de la casa
Les lletres VTR que tancarien un text que comença amb la lletra R …. podrien ser una abreviatura de la paraula llatina uester (vostre)
1596.- Llinda al núm. 20
1604.- Llindes a la porta i al balcó de la casa Vanover
Un cas similar pot ser el de la fira anual del lloc de Cabanes, a l’oest de la vila de Peralada, fundada l’any 1188 pel vescomte Dalmau de Rocabertí amb l’autorització del rei Alfons el Cast, i que funcionava l’any 1231 tal com ens consta pels protocols del notari de la ciutat de Vic.
La fira no va arribar al segle de vida, el 1270, Jaume I va autoritzar al vescomte Gausfred de Rocabertí suprimir la fira de Cabanes i fundar-ne una de nova a Peralada que se celebraria durant 8 dies, al setembre, dues setmanes després de la Nativitat de Maria.
El jaciment es localitza dins del nucli antic de Cabanes, entre el carrer dels Escudellers, el carrer de la Sanitat i el carrer Canal. Es tracta d’un recinte emmurallat o castell d’època medieval, del que només es conserva una torre de planta circular.
Segons la documentació antiga, recollida per Badia (1985), al segles XIV i XV el castell de Cabanes era possessió dels vescomtes de Rocabertí. No s’ha documentat cap tipus de troballes de material arqueològic o estructures que es puguin relacionar amb el recinte emmurallat, a excepció d’un pany de muralla, amb merlets i espitlleres, localitzat pels autors de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca de l’Alt Empordà de l’any 1994, que pertanyia, possiblement, a una torre de planta quadrada o a una important casa fortificada. Malauradament, aquest pany de muralla va ser destruït i en aquest indret, al nord del nucli antic, hi ha cases de nova construcció. L’estat de conservació de la torre és excel·lent, però la del recinte emmurallat o castell no es pot determinar atès que només es coneix a través de textos medievals i mai s’ha realitzat una intervenció arqueològica en aquesta zona.
Notícies històriques En un document datat l’any 1013 s’esmenta una nova vila de Cabanes, refeta als voltants del castell que hi havia al lloc actual que ocupa la població. A principis del segle XI, a la vila se la comença a anomenar parròquia de Sant Vicenç, probablement perquè aquesta era l’església del castell. Per tant, el castell de Cabanes degué ser construït a finals del segle X.
La primera vegada que s’esmenta el nom del senyor del castell de Cabanes és l’any 1397 amb el vescomte Gaufred de Rocabertí. És probable que el matacà situat damunt la porta d’accés i les restes dels merlets originals que s’observen en el coronament de l’estructura es puguin datar al segle XIV.
Segons uns plànols datats al segle XVIII, el castell era de dimensions reduïdes i estava situat a la part sud de la vila, on encara es conserva la torre de l’homenatge i arribava fins al mur de la carretera de Figueres i, probablement, s’estenia cap al carrer d’Escudillers. A l’interior hi havia un reduït nombre de cases i l’església de Sant Vicenç documentada ja el 1070. Tenia pont llevadís davant una gran plaça en la que sobresortia l’antiga ermita de Sant Sebastià. La resta del nucli, es trobava emmurallat, amb torres integrades al sistema defensiu i envoltat de valls. Tenia tres portals: el de l’Església o cementiri, el de les Eres i els de la sèquia al carrer del Canal.
Durant la guerra carlina, l’any 1873, la torre va reforçar la seva part superior tapant els merlets originals i obrint algunes espitlleres. Al segle XIX es va utilitzar de presó durant una temporada.
Les altres restes del castell no s’han conservat. Probablement la pedra fou aprofitada durant els segles posteriors per construir les cases de la vila.
Imatges de les restes del castell i del recinte emmurallat
El segle XII, el senyoriu de Cabanes devia estar a mans d’Arnau de Cabanes i la seva família
El 1333, el castell de Cabanes pertanyia a Ramon de Canyelles, que el va cedir a la seva germana Agnès, vda de Bernat de Cartellà. Pocs anys més tard, Berenguer de Santvicenç que va morir sense descendència i arruïnat, va vendre el castell que era propietat d’Agnès.
Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes (14/12/1333). Font: ANC1-167-T-774
Per un document de l’any 1336 sabem què en cas de guerra o d’inseguretat els habitants de Vilatenim, població que no comptava amb elements de fortificació s’havien de refugiar a la força o castell de Cabanes. (Font: Antoni Egea)
Al llarg del segle XV, diferents personatges de la família Sarraí (Serrahí o Çarrahi), de Llers,consten com a senyors del castell de Cabanes.
Pere Serrahí (+ ja en 1450), donzell de Cabanes, estava casat amb Francesca. Tingueren dos fills: Jaume i Guillem. Jaume Serrahí, donzell i senyor de la força o castell de Serrahí de Llers (Ref. 1466 i 1469) es va casar amb Antònia de Peguera i Ferrer. La seva filla Rafela de Serrahí i de Peguera, el 1473 es va casar amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta. El seu fill fou Joan de Vallgornera i de Serrahí, senyor de Vilanova de la Muga.
Font: Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015
Documents d’interès:
1333 (desembre, 14).- Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes.
1340 (abril, 8).- Bernat Salendí, ciutadà de Catània, procurador de Bernardí de Cartellà, signa àpoca a favor de Galceran de Cartellà, germà de Bernardí, de 1000 sous llegats per la seva mare, Agnès, a l’esmentat Bernardí en pagament del drets de llegítima. Els 1000 sous formen part dels 21200 sous pels quals Berenguer de Santvicenç va vendre el castell de Cabanes i el delme de Martorelles que Agnès de Cartellà, filla de Bertran de Canyelles i de Sibil·la, va posseir mentre va viure al Vallès.
1405, 11 de juliol.- Capitulacions matrimonials de Bernat Teixidor, amb Guillema, filla d’Arnau Mitjà, de Cabanes, que fou esposa de Guillem Teylloni, del mateix lloc…. Notari: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.
1577, 16 d’octubre (Gualta i Palau Sator).- Capitulacions matrimonials de Francesc Dalmau de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, senyor de la vila de Peralada, de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga, dels castells de Requesens i Cabanes, i de la vila i baronia d’Anglesola, diòcesi de Vic; fill d’Onofre Martí de Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de les esmentades jurisdiccions, i de Iolanda Sarriera, cònjuges difunts. Contrau matrimoni amb Elionor Desmiquel, donzella, filla de Guerau Desmiquel, donzell, senyor del castell i terme de Palau-sator, i de la seva esposa Jerònia Desmiquel i de de So. Guerau Desmiquel
1838/39.- Aplec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat del que s’ha pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistats dels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria (can Brugat?), amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28
1855.- La muralla, apareix citada en un document del 3 d’agost dins la relació de propietats municipals on es descriuen dues finques:
10.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “tres cuartons de vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con D. José Pont. A mediodia con la muralla del pueblo. A Poniente y a Zierso con camino publico – Observacions: “Esta finca para lo unico que puede servir es para sotos al objeto de edificar en ellos salvando algunas puertas y ventanas de particulares que tienen salida a la dicha finca”
11.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “media vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con Juan Sivecas. A Poniente con camino publico de Figueras. A mediodia con el rech madral. A Zierzo con la muralla del pueblo – Observacions: “Esta extensión de terreno por formar parte de la anterior esta sujeta a las mismas observaciones”
Dibuix a ploma amb tinta sobre paper. Aquarel·lat (57×86,5 cm).
Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373
El 1946 es va eixamplar el Portal del Senyor per facilitar el pas dels carros. (Actes del Ple Municipal del 5 d’octubre i del 16 de novembre de 1946)
Plànol topogràfic de Cabanes on es dibuixa el perímetre hipotètic de la muralla, amb el castell a l’extrem Sud-oest. Vegeu:
PUIG, Anna Maria. Intervenció a l’antiga rectoria del carrer dels Escudillers núm. 3 de Cabanes. Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (15 : 2020 : Castelló d’Empúries, Catalunya), pàg. 619-621
S. XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Dibuix a ploma amb tinta sobre paper (48×35 cm). (Fragment) Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des armes. Chateau de Vincennes
Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 371
Descripció
1.- Primer pis amb porta 2.- Pis inferior 3.- Merlets de mantellet 4.- Porta 5.- Escala construida posteriorment
Situada dins del nucli antic de la població de Cabanes, a l’extrem sud-oest del terme, a la plaça de la Torre. Es tracta d’un extraordinari i ben conservat exemple de torre d’homenatge d’un castell feudal.
Gran torre cilíndrica d’uns deu metres d’alçada i de diàmetre, actualment adossada a una de les cases de la població. Està bastida per un mur de carreus de pedra ben desbastats de gairebé tres metres d’amplada, disposats formant filades perfectament regulars. Presenta la coberta plana i està distribuïda en dues plantes. L’única obertura és la porta principal que dóna accés directe al pis, situada a la banda de migdia de l’estructura. És d’arc de mig punt, amb la llinda plana i s’hi arriba mitjançant una escala exterior de pedra refeta amb maons, adossada a la torre posteriorment. Damunt la porta d’entrada, a la part superior del parament, hi ha un matacà bastit amb carreus el qual presenta dues petites espitlleres de maons. El coronament de la torre està bastit amb còdols, pedra desbastada i maons i conserva poca alçada, aproximadament un metre. S’observen diverses espitlleres bastides amb maons i pedra, i algunes restes de possibles merlets originals. A l’interior, la torre presenta els dos pisos coberts amb voltes semiesfèriques bastides amb pedres de mida petita, disposades formant filades concèntriques, que conserven restes dels encanyissats. El parament deixa vistos els forats de les bastides.
Podem datar-la com del segle XII o finals de l’XI, però no se sap qui foren els seus senyors originaris ni en quines guerres o setges es veié involucrada. A la part superior hi ha una construcció posterior amb merlets de mantellet del segle XIV o XV, que demostra que en aquesta època encara era d’utilitat.
1421 (8 d’octubre).- En un exemplar de la Revista de Gerona de 1880 hi apareix la transcripció d’un manuscrit del segle XV on s’expliquen els efectes de l’aiguat que el 8 d’octubre de 1421 va afectar tot l’Empordà i que va enderrocar el poble de Cabanes. Com explica el text, l’aigua s’emportà tot “lo lloch de Cabanas” on dels seixanta “fochs” que hi havien no en quedà cap. Morí gent i es perderen el bestiar, les reserves de menjar i els béns. Només van sobreviure els qui es van poder refugiar a la Torre.
1716.- Els veïns es mobilitzen per evitar l’enderrocament de la torre. D’acord amb la Reial Ordre de 4 de gener que ordena y mana que tots los Castells murallas … sian demollits per tot lo pnt mes de mars de dit any [o, entregar a VE y per escrit, la cituacio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas circunstancias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir], els veïns de Cabanes expliquen, en un esborrany de carta, que des de fa molts anys la torre ha servit de refugi quan els els rius han inundat el poble i demanen … postrats tots lo de dit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe en que dit castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta de resguart per les vingudas de dits aiguats ….
Es desconeix a qui es volia adreçar la carta i si finalment va arribar al seu destinatari.
Abans de 1870.- El propietari de la Torre és Josep Pagès i Carbonell. Es desconeix com la va adquirir.
1870.- Joaquim Pagès i Portell (fill de Josep Pagès i Carbonell) es fa càrrec de la Torre després de la mort del seu pare que va tenir lloc el 15 de juliol
1873.- La Torre consta com a propietat dels hereus de Joaquim Pagès Portell. Joaquim havia mort el 12 de febrer de 1872, als 55 anys.
… nombrandose para hacer el servicio de vigilancia en la torre de la Iglesia durante el dia asi como de apoderarse de la torre de la pertenencia de los herederos de D. Joaquin Pagés …
El 4 d’agost es constata la necessitat de reforçar la Torre …
… aparedar todo lo que sea necesario en el otro punto denominado la Torre y en fin que se haga cuanto cuanto se crea útil y necesario por la defensa y seguridad de las vidas é intereses de la población ….
També el 26 d’agost …
… esponer a su aprobacion dar por contrata a los albañiles de este pueblo los trabajos que deban producirse á aumentar la fortificacion y asegurar los fuertes de la Torre y la Iglesia Parroquial donde poder refugiarse en caso necesario las familias todas de la localidad …
i el 30 d’agost …
… Tapar las aberturas de la Torre con pared de piedra y cal de cuatro palmos de espesor …
El 28 de setembre de 1873, l’alcalde Joan Pou i Brusés proposa exigir a la Sra. Carme Prim, vidua de Joaquim Pagès, que tregui la palla que guarda a la Torre per habilitar-la com a punt de defensa. [Carme Prim, era filla de Vicenç Prim Brusés i M. Anna de Conill i de Solà i néta d’Antoni de Conill i Lluïsa de Solà, mentre que Caterina Brusés Pagès, la seva àvia paterna, era tia del metge Joan Brusés Portell.]
… el Señor Alcalde Presidente D Juan Pou i Bruses declaró la sesión ordinaria abierta, manifestando que debia esponer a su consideracion que: a su entender debía sacarse la paja que tiene depositada en la Torre la Señora viuda de D. Joaquin Pages Doña Carmen Prim, de lo qual tenia permiso ja de la espresada dueña, mediante que los gastos que esta operacion ocasione deben venir a cargo de la Corporacion, y que se haga una gavilla ó “Pallera” en la era de la Señora viuda Conill, asi como quedaba a cargo de la municipalidad abonar a la referida Da Carmen Prim todo el perjuicio que le pueda resultar en la paja por caso de fuego ó otra calamidad, ocasionada por una partida carlista. Enterados los señores aqui reunidos … y considerando la necesidad de recuperar la Torre toda vez que se ha de habilitar como punto fuerte para la defensa de la poblacion en caso de ser invadida por los carlistas, asi como la conveniencia de abonar todo perjuicio a la dueña de la paja, asi como a los jornaleros que en esta operacion se ocupen. Unanimes acuerdan que debe aceptarze y aceptan lo manifestado, y al propio tiempo acuerdan que se pague todo el gasto que se origine con este motivo de fondos del reparto extraordinario de … que se esta cobrando en esta fecha … Signen: Juan Pou, alcalde, Mariano Ramis, Jose Bascu, sindico, Jose Serra, Salvador Pi, Jose Brugat, Jayme Pumes, Jose Municoy, Jose Lleonsi, secretario
1876.- Carme Prim Conill i els seus fills Josep i Antònia Pagès i Prim són els propietaris de la finca. Un document del Registre de la Propietat de Figueres descriu una casa con un patio contiguo a ella … y con una torre de los madre é hijos Doña Carmen Prim y Conill y Don José Pagés y Prim y Doña Antonia Pagés y Prim … i fa constar que els tres … en qualidad de herederos del difunto Don Joaquín Pagés y Portell… demanen que l’Ajuntament certifiqui que … Don Joaquín Pagés y Portell pagó a título de dueño las contribuciones correspondientes a la descrita finca y otras, las cuales poseyó como heredero de su padre Don José Pagés y Carbonell,
1884.- El mes de març, Antònia Pagès i Prim, filla de Joaquim Pagès i Portell i Carme Prim de Conill es va casar amb Josep Centelles Aragó, natural de Coves de Vinromà (Tortosa), metge i veí de Peralada.
1888/89.- Josep Maria Canyelles fotografia la Torre (Àlbum Rubaudonadeu)
1891.- El 4 de febrer Antònia Pagès Prim va morir. L’hereu era el seu fill Josep Centelles Pagès, un nen de 7 o 8 anys.
1917.– El 22 de maig, mort Carme Prim i Conill. Havia signat testament l’octubre de 1914 deixant hereu el seu net Josep Centelles Pagès. Entre altres propietats hi ha una casa con un patio y torre contigua a ella en el pueblo de Cabanas ….
1925.- El 22 de juny, Josep Centelles i Aragó i el seu fill Josep Centelles i Pagès, venen la Torre i la casa que hi llindava a Jaume Pagès Massot i a la seva filla Caterina Pagès i Borrell.
1938.- Acta del Ple Municipal del 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.
1940.- Mor Jaume Pagès i Massot i l’any següent la seva filla Caterina Pagès. El jutge determina que l’hereu serà el seu fill Jaume Puig i Pagès.
1941.- Jaume Puig i Pagès rep l’herència de la seva mare Caterina i passa a ser el propietari de la Torre.
1944.- Jaume Puig i Pagès ven la Torre a Margarida Bech Carbó i als seu fills Josep, Joan i Antoni Centelles Bech. Amb aquesta venda, després de 19 anys, la Torre retorna a la família Centelles.
1989.- El 1989, la Direcció General del Patrimoni Cultural inclou la Torre en el Registre General de Béns d’Interès Cultural. L’acta del Ple del 9 de maig diu: Es dóna compte al Ple de l’escrit de la Direcció General del Patrimoni Cultural comunicat que “La Torre” s’ha inclòs en el registre de Béns d’Interès Cultural. El Ple, per unanimitat, acorda donar-se per assabentat.
2018, gener.- El consistori inicia els contactes amb els propietaris (hereus de la família Centelles) de la Torre.
Entre 2018 i 2019, l’Ajuntament i la representació de la propietat porten a terme diverses actuacions de cara a una cessió de la Torre, però no s’aconsegueix l’acord amb tots els propietaris. Els anys 2021 i 2022, després de la Covid, es reprèn el contacte amb els propietaris sense aconseguir l’acord de compra amb totes les parts.
2023.- El 25 de maig, l’Ajuntament de Cabanes es va reunir amb la majoria dels propietaris per signar l’adquisició del 86% de la propietat de la Torre. Queda pendent l’execució dels tràmits necessaris per aconseguir el 14% restant.
Descripció que en fa Montserrat Vayreda i Trullol a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”.
Castell de Sarraí(Llers). Les seves restes són encara visibles prop del mas de la Pujada entre els veïnats de la Vall i el dels Hostalets. Els seus senyors en el segle XIV eren els Sarraí, segurament originaris d’aquest castell però que en 1331 ja vivien a Cabanes i a mitjans del segle XV encara continuaven residint-hi. Posteriorment no trobem cap més dada fins el segle XVIII en que la família de Prats i Matas, coneguts botiflers primer residents a Figueres i posteriorment a Barcelona n’eren els propietaris i s’anomenaven barons de Sarraí . A l’única paret que encara avui resta d’aquest castell hi ha una làpida de pedra amb l’escut d’armes d’aquests darrers barons. Vegeu:
Eusebi va néixer en el si d’una família de terratinents. Era fill d’Eusebi de Puig i de Rich i de Concepció de Conill i Meranges. De ben jove es traslladà a Barcelona per estudiar a la Llotja, on va tenir de mestre Fèlix Mestres i Borrell. Més endavant féu estades a Roma, París i Florència per estudiar els clàssics de la pintura i estar en contacte amb els artistes del moment. Com que no tenia problemes econòmics, no va tenir necessitat de vendre obra, de manera que quedà repartida entre amics i parents. Tampoc no li va caldre exposar; l’única exposició que se li coneix fou a les Galeries Laietanes de Barcelona l’any 1923. El 1927 va morir a París, però les seves restes es van dur al Cementiri de Figueres l’any 1933. A: Viquipèdia.
… Ja des de ben petit va mostrar interés per l’art i a l’hora d’escollir els estudis va traslladar-se a Barcelona per matricular-se a la LLotja. Durant aquella etapa, Eusebi de Puig i de Conill va ser deixeble del mestre Feliu Mestres Borrell, qui, impressionat pel talent del seu alumne, el va contractar d’ajudant per preparar els murals de les voltes del saló de Sant Jordi de la Generalitat, en un dels episodis més polèmics de la història de l’art català … Eusebi de Puig i el seu mestre es van encarregar-se dels frescos del sostre anomenats “El Triomf de la Voluntat” i “El Triomf de la intel·ligència” … Eusebi de Puig mai va pintar per motius crematístics … fins el punt que segons la historiadora Mariona Seguranyes, només va realitzar una exposició, la primavera de 1923, a les famoses Galeries Laietanes de Barcelona. A l’hora d’analitzar la seva obra, Seguranyes en destaca la seva lluminositat i la vivesa de la seva paleta de colors …
A: Carmaniu Mainadé, Xavier. Gironins del segle XIX. Eusebi de Puig i de Conill. Diari de Girona, 19/7/2020
Va rompre la tradició familiar de dedicar-se a l’hisenda familiar. Va marxar a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Va fer algunes exposicions i destacà en el retrat. Desprès anà a Paris per prendre contacte amb els moviments artístics.
A: Bernils i Mach, Josep Mª. Figueres. Figueres : Consell Municipal de Turisme, 1977, pàg. 201
Al Museu de l’Empordà s’hi poden veure alguna de les seves obres: “La noia de rosa”, un retrat de la seva germana al camí de la Font, un saló de la seva casa de Can Carreras i “Paisatge empordanès“, amb la fàbrica de la Dinamita i el Canigó nevat al fons.
Entre d’altres exposicions tenim constància de la que va tenir lloc a les Galeries Laietanes, carrer Corts Catalanes, 613, Barcelona, des del 21 d’abril fins al 4 de maig de 1923.
Obres exposades:
Paisatges de l’Empordà
Cabanes, La plantada, Agullana, Les Salines, De Cabanes, Interior, Peralada, Tramuntana, Teulades, La vall de Mollet, Figueres Matinada, Sant Climent, La masia. Cabanes, Requesens, La carretera, Sant Climent. Suros, Avinyonet, La bòbila, La mare de Déu del Mont, Canigó
Figura
Retrat, Estudi, Retrat, Pagesa
Bibliografia
Puig Conill, Eusebi de. [Àlbum de fotografies de l’obra d’Eusebi de Puig i Conill] [Gràfic] [S.l. : s.n., 198-?] Museu de l’Empordà [Àlbum de fotografies que reprodueixen pintures d’Eusebi de Puig i Conill. Inclou autoretrat, retrats, paisatges de l’Alt Empordà]
Aquesta notícia apareguda al Diario de Gerona de avisos y noticias, el 23 de juny de 1901 molt probablement faci referència a la comunió d’Eusebi de Puig, que llavors tenia 10 anys. Cal esmentar l’errada en el nom del pare, president de la Cambra Agrícola, que es deia Eusebi de Puig i de Rich.
La Publicidad, 1918
Saus, J. La exposición general de arte. Eusebio M. de Puig Conill tiene la mejor pintura en esta sala … La Publicidad, 3/6/1918, pàg. 3
Joan Albert Roca (1783-?) protagonista de la inscripció que hi ha a l’entrada de Les Voltes:
“Solar público de bóvedas edificadas por Juan Albert. Año 1858“
Joan Albert Roca va néixer a Borrassà, d’on era originària la seva família paterna i no sembla que hagués viscut mai a Cabanes, si més no, de forma estable.
Les propietats i la relació que va tenir amb el poble li venien de part de la família materna que era de Cabanes.
Joan Albert va ser batejat a la parròquia de Sant Andreu de Borrassà el 17 de març de 1783. Fill de Miquel Albert Martra, de Borrassà i de Francesca Roca Sorrell, de Cabanes, casats el 8 de març de 1779, a Cabanes.
Avis paterns: Jaume Albert i Ballell, de Borrassà i Anna Martra i Pau, filla del cirurgià d’Avinyonet, casats el 27/7/1755
Avis materns: Narcís Miquel Roca, fill de Lladó [Narcís Roca Miquel, de Cabanes] i Maria Miquel y Roca y Surrell [Maria Sorrell], de St. Pere Pescador, casats l’octubre de 1749
Padrins: Joan Martra i Pau, d’Avinyonet i Rosa Miquel Roca, donzella
Francesca Roca Sorrell (1757-?)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Filla de Narcís Roca i Miquel, pagès de Cabanes i de Maria [Roca y Miquel] y Sorrell Gallet, Francesca Roca va ser batejada a Cabanes el dia 1 de setembre de 1757. Els seus padrins foren Josep Casadevall, mestre de minyons, i Francesca Llombart, pagesa de Creixell (Borrassà)
Narcís Roca i Maria Sorrell, casats a Cabanes l’octubre de 1749, van tenir almenys aquests fills:
Josep Roca Sorrell (novembre, 1750) clergue de Cabanes. Testament de Josep Roca (1781), prevere resident a Cabanes, fill de Narcís Roca Miquel i Maria Roca Sorrell, difunts, pagesos de Cabanes. ACAE110-192-T2-497. Al testament nomena marmessors a la seva germana Rosa i a Jaume Pont i Germànico (pare)
Jerònima Roca Sorrell (juny, 1755)
Francesca Roca Sorrell (setembre, 1757-?) casada a Cabanes amb Miquel Albert Martra, de Borrassà, el 8 de març de 1779
Maria Roca Sorrell (maig, 1763-?)
Rosa Roca Sorrell (novembre, 1766-?)
Francesca Roca Sorrell (març, 1770)
Joan Albert i Roca es va casar en primeres núpcies, amb Maria Angela Vidal i degueren instal·lar-se a Figueres, ja que la seva filla Dolors, consta que hi va néixer.
Dolors Albert i Vidal es va casar amb Lluís Díaz Genover, el juny de 1864.
Després de morir la seva esposa, el 26 d’abril de 1843, Joan Albert es va tornar a casar amb Dolors Reig i de Pol, de la família Reig de Vilabertran, i també van fixar la residència a Figueres.
El 1919, Vicenç Cusí i Vidal va comprar la casa, que després es va convertir en el Cafè de Ca la Lina, a Dolors Albert Vidal, vda. Díaz, filla de Joan Albert Roca. La finca del carrer Tetuán es va segregar de la casa coneguda com Manso Roca (c/ Tetuán, 10, 12, 14 i 16), cosa que confirma la relació entre Joan Albert Roca i la família Roca de Cabanes.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El 1698, un Pere Roca de Vilanova de la Muga, probablement l’iniciador del mas Roca, va comprar a Llorenç de Barutell i Erill les cases i propietats que havien estat de la família Serrahí, senyors de Cabanes. Per aquest motiu l’extensa propietat del mas Roca era, en bona part, l’heretat del llinatge Serrahí.
Sunyer, Tomàs i Pere(pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.
Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)
El 1730, actuant com a testimoni d’un testament signat a Vilarnadal, hi apareix Llorenç Ricart, cirugià de Cabanes
El 1753 vivia a Cabanes el cirurgià Anton Forment
El 21 de febrer de 1794 moria, als 33 anys, Benet Mach, cirurgià, natural de Figueres i habitant a Cabanes. Benet era fill d’Ignasi Mach i Maria Gibert i estava casat amb Maria Sardà
Carreras y Ugas, Pelegrin de.- Natural de Viladamat, metge de Cabanes a mitjans del s. XIX. El 14 de desembre de 1863, ja vidu, es va casar a Llers amb Anna Sibecas Bonal, de Llers.
El 1857, signe un contracte amb el metge Joan Brusés Portell: el disset de juny de 1857 mitjancant un contracte notarial de subestabliment d’un olivar que divideix en quatre parts de vessana, cedeix una d’elles per quaranta rals de velló anuals a Pelegri de Carreras, cirurgia natural de Viladamat (Alt Emporda) i veí de Cabanes, d’on diu que aleshores Brusés també és veí. A: Guerrero i Sala, Lluís, Els Ferran: una nissaga de sanitaris figuerencs
… 1906 … Centelles, Josep. El 1906 era metge de Cabanes. Devia ser: Josep Centelles Aragó (1852-1929), natural de Coves de Vinromà (Tortosa), metge i veí de Peralada. El març de 1884 Josep s’havia casat amb Antònia Pagès i Prim, filla de Joaquim Pagès i Portell i Carme Prim de Conill, tots de Cabanes i llavors propietaris de la Torre. Amb aquest casament l’edificació va passar als Centelles. El 22 de juny de 1925, Josep Centelles i Aragó i el seu fill Josep Centelles i Pagès, van vendre la Torre i la casa annexa a Jaume Pagès Massot i a la seva filla Caterina Pagès i Borrell. El 1944 el seu fill la va tornar a vendre als Centelles. Josep Centelles Aragó es va jubilar el 1927, després de 40 anys de professió. Fou substituït per Narcís Heras Vicens. La Veu de l’Empordà, 9/4/1927, pàg. 4. Morí el desembre de 1929. Possiblement abans de 1927 ja havia deixat de ser metge titular de Cabanes. La falta dels llibres d’actes dels anys 1907-1909 ens impedeix documentar-ho.
1910. Arana Vallés, Ramon (?-Tordera,1959). Va ser nomenat metge titular de Cabanes al Ple del 9 de juliol de 1910. Dimiteix el desembre del mateix any. El 1926 era a Tordera on impartia una conferència: “Algunos conceptos sobre tuberculosis”. El Ple municipal del 26 de setembre de 1959 esmenta la seva defunció i explica que se li pagaven 2’98 pts anuals, corresponents a la part proporcional de la seva jubilació, que Cabanes liquidava regularment a Tordera i que en motiu del traspàs s’obria l’expedient d’orfandat de la seva filla que hi renuncia en ser una quantitat tan petita.
1911. Vila Moreno, Ramon (o Josep Maria?) (1882-1962) Fou nomenat metge interí al Ple municipal de Cabanes de 8 de gener de 1911, malgrat que sembla que no es va llicenciar fins el juny de 1912. El nomenament com a metge interí es fa amb el nom de Josep Maria (més endavant, quan se li paga la jubilació, se l’anomena Ramon). No sabem la data en què el metge Vila Moreno va marxar de Cabanes però, el 1915, Ramon Vila Moreno va obtenir la “patente de médico” de Vila-sacra i el 1917 la de Portbou, població on es va jubilar, el desembre de 1953. Encara el 25 d’agost de l’any 1957, Cabanes pagava 10’21 pts de la seva jubilació compartida amb PortBou.
El 1919 la premsa elogia Ramon Vila Moreno per oferir els seus serveis mèdics a Cerbère i altres llocs al nord de la frontera amb França que no tenien metge. La Veu de l’Empordà, 29/3/1919, pàg. 5
Ramon – germà d’Ernest Vila Moreno (1884-1960) – va ser el metge que, el 26 de setembre de 1940) va signar, a Portbou, l’acta de defunció de Walter Benjamin
Ramon Vila Moreno va morir a Figueres als 80 anys. La necrològica no anomena ni esposa ni fills. Los Sitios, 28/10/1962, pàg. 12
Fitxa personal de Ramon Vila Moreno. Metge (1918-1953) AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 405. AHG170-326-T2-1970
El 1916 se celebra el casament de Serafina Barraquer Barraquer de Barcelona amb Josep Vila Moreno, natural de Figueres i veí de Portbou. Es desconeix si hi ha alguna relació.
1916-1936 | 1939-1941. Capmany Coll, Ramon (1892-?). Fill de d’Enric Capmany Quintana, farmacèutic, i de Carme Coll Traver, va néixer a Figueres el 1892. Mentre estudiava a l’Institut, el 1907, va ser premiat en Religió, Física i Fisiologia i Higiene i el 1908, en Història Natural. El 1913 va participar en el sorteig per entrar a l’exèrcit. Va arribar a Cabanes el 1916 on el 1918 va obtenir la “patente de médico”. El 1919 es va casar a Figueres amb Rosa Pons Serena, natural de Palafrugell. Des del 1927 també feia de metge de Peralada ja que les dues poblacions estaven mancomunades legalment. Al Ple del 15 de juliol de 1935 s’informa que el Dr. Capmany ha manifestat que cal mancomunar-se amb un altre poble per tenir el mateix metge. Es comenta que mancomunar-se amb Peralada seria millor que fer-ho amb Vilabertran, però el tema es deixa pendent L’acta del ple municipal del 27 d’agost de 1935 hi diu … Atendiendo que este pueblo de Cabanas tiene cubierta su plaza de médico titular desempeñándola D. Ramón Capmany Coll desde el año 1916 y que este facultativo es el único médico que desde dicho año y en la actualidad ejerce su profesión en Cabanas y el único también que presta su asistencia a la totalidad de las familias pudientes y a los comprendidos en la Beneficiencia municipal … l’acta del 30 d’agost de 1936 explica … Vist que el Metge … d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll … han abandonat llurs càrrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel càrrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó … Ramon Campmany va passar a la zona nacional. Acabada la guerra civil va tornar a Cabanes i el 1940, essent metge titular de Peralada, escriu una carta de recomanació per a un comerciant de Figueres afiliat a ERC. A: Delgado Lara, Esther. Perseguir les idees. Estudi dels casos de repressió franquista a Figueres. INS Narcís Monturiol, 2015
1932, 11 de gener. Narcís Heras demana a l’Ajuntament de Cabanes que declari vacant la plaça de Metge Titular i se li concedeix interinament. S’acordà estudiar el tema.
1932, 13 de febrer. El Ple Municipal acorda declarar vacant la plaça de Metge Titular de Cabanes i convocar oposicions. El propietari de la plaça hauria de residir al poble i cobraria 2.000 pessetes anuals.
1932, 21 de març. Al Ple s’informa que Vilabertran no accepta mancomunar-se amb Cabanes per tenir el mateix metge fins que no dimiteixi el Sr. Cusí.
1936 … Brusés Majó, Joan (Figueres, 1894-1970). Fill de Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925) i de Teresa Majó Vidal, el 31 d’agost de 1936 va obtenir la plaça de metge interí de Cabanes.
Brusés Portell, Joan (Cabanes, 1827-Figueres, 1891) Fill de la família Brusés va néixer a Cabanes l’any 1827 i va exercir com a metge a Figueres.
1939-1941. Campmany Coll, Ramon. El juliol de 1939 ja tornava a ser el metge del poble. L’adjudicació de la plaça de metge titular de “Cabanas y agregados” va aparèixer al BOE del 2 d’octubre de 1940.
1935-1993. Fitxa dels ocupants de la plaça de metge titular de Cabanes.
1993.- El metge titular fou Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis-ca ser metge de Cadaqués), però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo. A l’octubre de 1993 el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular.
1993-1998. Santiago i Pla, Josefina (metgessa interina). El 31 d’octubre de 1998 se li va retre l’acte d’acomiadament.
1998-?. Álvarez i Rigol, Sebastià (fins passat el 2002, data de creació d’Albera Salut)
>2002-2022. Fortià Camós, Rosa. El 7 d’octubre de 2022 va fer l’última visita al dispensari de Cabanes. Des d’aquest moment va passar a ser la metgessa de: Sant Climent Sescebes, Espolla i Mollet de Peralada. Amb ella també va marxar l’infermer Pere Sors Cufí.
2022-?. Iribarne, Tanit. Des del 10 d’octubre de 2022. Infermera: Sílvia Rubio Viladomat.
A l’article: Marquès, Josep Ma. Llinatges medievals de l’Empordà. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 28, (1995). pàg. 91-93, hi apareix l’arbre genealògic d’una família que va viure a Cabanes entre els segles XI i XII.
Entre d’altres persones hi apareixen: Bergundis, Constança que va dictar testament el 1072, Arnau de Cabanes que va fer testament el 1125, la seva filla Maria de Cabanes que va testar el 1191 i Ramon de Cabanes, cosí de Maria, que signa un document l’any 1169
També hi apareixen uns quants personatges relacionats amb aquesta família i d’altres que tenien propietats a Cabanes
El monestir de Sant Feliu de Cadins, fou fundat poc abans del 1169 amb monges procedents del monestir de Valldemaria, que s’establiren al costat de l’església de St. Feliu de Cadins -que també donà nom al monestir-. Fou erigit en abadia pel papa Alexandre III (1169), quedant com a priorat seu el monestir de Valldemaria. El seu patrimoni s’estenia per la plana altempordanesa i comprenia 27 masies, 14 cases, 1 trull i un molí fariner. El 1492, conservant el seu patrimoni de St. Feliu de Cadins, la comunitat es traslladà al costat de l’Església parroquial de Santa Susanna del Mercadal de Girona, de la qual se’n serví fins el 1770 que inaugurà la seva església pròpia. El 1674 la comunitat només tenia dues monges, però subsistí gràcies al reforç de tres monges més de l’abadia de Vallbona de les Monges. La comunitat hagué d’abandonar el monestir el 1794, 1808 i el 1936 a causa de la guerra. El 1936 el monestir fou totament enderrocat i les monges, després d’allotjar-se provisionalment en un pis de Girona, el 1944 inauguraren el nou monestir de Salt, on romangueren fins el 1980, que es traslladaren al costat de l’església parroquial de St. Medir, a St. Gregori, seu d’un antic monestir de benedictins. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.
Cronologia del trasllat de Cabanes a Girona
Aquestes serien doncs les diferents etapes del Monestir:
Cabanes (1169-1492)
Girona (1492-1944)
Salt (1944-1980)
Sant Medir (1980-2004)
Valldonzella (2004- … )
Guillem de Montgrí al seu testament va deixar un llegat de 50 sous per a les obres que es feien al monestir de Cadins … “sancto Felici de Catinis La solidos, operi eiusdem La solidos” …
1273, juny, 18. Girona. Guillem de Montgrí, sagristà major de la seu de Girona, atorga el seu darrer testament. O: pergamí perdut a: còpia vers 1300: ACG, LGSM, f. 111v-112r
… “i el cistercenc de Sant Feliu de Cadins, llavors encara en el seu emplaçament original prop de Cabanes, és certament un notable edifici del segle xiii, durant la segona meitat del qual s’afegia un creuer i capçalera amb volta de creueria a la nau més senzilla, enllestida a les dècades anteriors” …
El monestir de Sant Feliu de Cadins es troba a ponent del poble, a poc més d’un quilòmetre, en un pla lleugerament inclinat vers la Muga. Suposant que el topònim Cadins, sigui un derivat del llatí “catinis”, en el sentit de plat, fondalada, el nom vindria derivat de la configuració del terreny.
Cadins apareix citat per primera vegada en un diploma de l’any 899 (Raimon d’Abadal i de Vinyals. Catalunya Carolingia, vol. II, pàg. 374) … pago villare dicitur Cadinus, et vocatur Cabannas cum finibus suis et ecclessiis ab omni integrate … Possiblement primer hi va haver un temple pre-romànic i més tard, s’hi va construir el monestir. No hi ha, però, cap document que confirmi l’existència dels templers.
Descripció
Situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes. S’hi arriba pel camí de Sant Feliu des del veïnat de les Masies de Dalt. Església de notables dimensions i planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l’absis presenten volta de creueria. La porta d’accés principal està ubicada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l’intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entre mig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d’arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l’obertura està tapiada. Tant l’absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d’arc apuntat i doble biaix. En tot l’edifici només hi ha dues obertures circulars a mode de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l’extrem superior de la nau i l’altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats en posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. A l’extrem de llevant de l’absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el propi temple també ho està. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.
Dibuix de Jordi Solà i Franquesa
Notícies històriques
L’ordre del Císter fou creada l’any 1098 encara que la casa monàstica femenina de Sant Feliu de Cadins, de la que solament es conserva l’església, es documentada per primera vegada l’any 1169 en una butlla papal d’Alexandre III, en la que convertia l’església ja existent en abadia i cap de l’antiga matriu de l’ordre de Catalunya. En aquest mateix any, una part de la comunitat de Valldemaria (Maçanet de la Selva, prop d’Hostalric)s’instal·la a Cadins i el priorat de Valldemaria queda sota la direcció de Cadins. D’aquesta manera el monestir de Cadins passa a ser el principal de l’ordre. Com anècdota s’ha de mencionar que a Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d’Anjou, hi passaren una nit de finals d’octubre de l’any 1295. L’endemà, Blanca s’havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume II. L’any 1492 les monges bernardes abandonen Cadins per traslladar-se al convent del Mercadal de Girona, avui desaparegut; per més endavant, l’any 1944, traslladar-se a Salt. Tot i abandonar Cadins, les monges varen mantenir el domini directe de tot el patrimoni que tenien a la zona: cases, terres, pastures, etc. a les poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vilasacra, fins a la desamortització de 1836. Pel que fa al monestir, les dependències de l’abadia foren venudes el 1517, el cementiri resta sepultat sota les terres arrossegades per les contínues riuades i l’església és l’únic vestigi que queda del conjunt. Actualment l’església serveix de paller al mas de Sant Feliu. El conjunt és la mostra més notable d’arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.
Antonio Egea Codina al seu llibre “Toponímia històrica del terme de Figueres” ens aporta un detall de la construcció del monestir de Cadins quan cita el lloc de Pedreres de Sant Feliu, un paratge situat al límit amb el terme de Llers i prop de la carretera N-II d’on, segons la tradició, s’extragueren les pedres per construir el monestir de Sant Feliu de Cadins, situat en el terme de Cabanes.
A l’església de Santa Maria de Pols (Ordis) existia, en el segle XIII una comunitat de donades, que més tard va dependre de Sant Feliu de Cadins.
Tot i que les monges van marxar de Cabanes el 1492, durant segles s’ocuparen de la conservació de l’església i encara a finals del segle passat, la visitaven regularment.
1663.- Llicència de beneir l’església de Sant Feliu de Cadins, de Cabanes, restaurada per les monges cistercenques del Mercadal, 31 juliol 1663. ADG. Llibre: U-260, full: f 73v
… Els monestirs cistercencs femenins s’expandiren ben aviat per les terres del sud i de ponent de Catalunya, recentment conquerides a l’Islam, amb un nombre important de comunitats a les actuals comarques d’Urgell, la Noguera, el Segrià i el Priorat. Vall de Maria, per la seva banda, donà pas a la fundació l’any 1169 de Sant Feliu de Cadins, en el poble de Cabanes a l’Empordà…
… L’any 1169 la mateixa priora Ermessenda, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, va passar amb el títol d’abadessa al nou convent cistercenc de Sant Feliu de Cadins, a l’Empordà, trasllat confirmat pel papa Alexandre III. Cal suposar que d’algunes de les primeres monges de Vall de Maria i especialment de la seva priora Ermessenda, va sortir l’idea de traslladar la comunitat a la nova possessió de Cabanes d’Empordà, en una planura fèrtil, propera a la Muga, on hi havia ja una església dedicada a Sant Feliu. La mateixa butlla papal determinava que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent de Cadins. Però una part de la comunitat va decidir lliurament continuar a Vall de Maria. Així sorgiren dos monestirs, un convertit en una esponerosa abadia i l’altre quedant com a modest priorat, tots dos essent però sota la filiació de Nonenque (o Nonehea).
Però, les monges de Maçanet, fent-se ressò del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es van saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles. Sense saber-ne per què, les relacions entre Vall de Maria i Cadins van ser pràcticament inexistents durant gairebé tres segles…
… el dia 20 de novembre de 1456, sense que se sàpiga per què, una acta notarial certificà la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaren, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes…
Carta dels jurats de la ciutat de Girona a Francesc de Santmartí, canonge i ardiaca de Besalú, resident a Roma, perquè presenti al papa la carta que adjunten sol.licitant al papa Innocenci VIII permís i diners per a la instal.lació de les monges bernardes (cistercenques) a la ciutat de Girona. Les monges procedien del monestir de Sant Feliu de Cadins (Cabanes), el qual es trobava bastant derruït i abandonat i per això els convenia buscar una nova ubicació.
Fons Ajuntament de Girona, Manual d’acords de 1492, f. 39r-v. Paper (cobertes de pergamí), 32,5 x 23,5 cm.
Reial Monestir de Sta. Maria de Cadins-Salt
Procedent de Cabanes, l’any 1492, la comunitat es va traslladar al Mercadal (Girona), on va marcar la geografia urbana de la ciutat durant 444 anys, fins que la fúria revolucionària dels dies posteriors al 18 de juliol de 1936 va acabar físicament amb el convent de Girona. Finalitzada la guerra, l’itinerari va passar per la plaça de Sant Josep (1939 – 16 de febrer de 1944), Salt (16 de febrer de 1944 a 7 d’octubre de 1980) fins a Sant Medir, des del 7 d’octubre de 1980. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.
“L’any 2004 es disolgué la comunitat, i algunes de les religioses foren acollides en el monestir de Vall-donzella, del mateix orde. I allí portaren la tan moguda imatge“ A: Mirambell i Belloc, Enric. Verges viatgeres. Diari de Girona, 13/4/2008
En la carretera que, passant per la barriada de Germans Sàbat, va a sant Medir, en la pujada al pont que passa sobre l’autopista, hi podem llegir un rètol que anuncia l’existència del monestir de Santa Maria de Cadins, a 5 quilòmetres de distància. Durant uns anys aquell indicador tingué la seva vigència; però ja fa uns quants anys que ha quedat sense efectivitat. Lamentablement aquell monestir ja no existeix.
Marededeu procedent del monestir de Sant Feliu de Cadins de Cabanes. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona. Joan Subias Galter (1925)
Les monges bernardes s’instal·laren a Girona l’any 1492, procedents de Cadins, en el municipi de Cabanes, a l’Alt Empordà. La Guerra Civil que en aquells anys ensangonava el nostre país, i d’una manera especial la comarca on aquell monestir estava establert, aconsellà el trasllat a una zona més protegida. I la trobaren en la nostra ciutat, on dins el recinte fortificat quedaven espais edificables. Construïren un edifici de grans dimensions, en el barri del Mercadal, ben a prop del temple parroquial. De moment no tenien possibilitats econòmiques per bastir una capella i d’acord amb el rector del Mercadal, pogueren disposar del temple parroquial, amb la facilitat de practicar l’accés, sense haver de passar per l’exterior. Oferiren a la parròquia una campana i un orgue que havien pogut portar de Cadins. I durant molt de temps aquella convivència entre monestir i parròquia es desenvolupà sense problemes. Però arribà un moment que la relació esdevingué problemàtica i les circumstàncies aconsellaren que el monestir disposés de temple propi. I en la segona meitat del segle XVIII construïren un temple d’unes proporcions considerables, temple que tenia accés directe des del cenobi i també des del carrer. La benedicció del nou temple se celebrà el dia 20 d’agost de l’any 1770. Festa de sant Bernat. Amb un àmplia participació ciutadana.
A les tres de la matinada del dia 20 de juliol del 1936, la campana del temple despertà el veïnatge, demanant ajut per l’amenaça d’incendiar l’edifici monàstic, per part d’una multitud que omplia la placeta d’accés al monestir i al seu temple. De moment els incendiaris es retiraren. Però unes hores més tard tornaren i les monges foren obligades a abandonar la casa, entre crits i insults, però no foren agredides materialment. El cenobi i el temple foren saquejats. I al cap de pocs dies, la brigada municipal inicià l’enderroc dels edificis monàstics. La comunitat es dispersà i les religioses s’acolliren en cases de familiars, fins que, acabada la guerra, es pogueren reagrupar, però ja no en l’antic emplaçament. Recuperaren la propietat del terreny; però l’edifici ja no existia ni es proposaren reedificar-lo en el mateix lloc. Provisionalment s’instal·laren en un pis d’un bloc d’habitatges, de la plaça de Sant Josep. Posteriorment pogueren vendre el solar i també reberen uns diners per la cessió al Bisbat del còdex, fins aleshores desconegut, del Martirologi d’Usard. Aquests ingressos els permeteren comprar un gran casal situat a la veïna població de Salt i adaptar-lo com a nou monestir. En el seu nou cenobi de Salt hi passaren llarg temps i tingueren una considerable activitat, i la seva presència en aquesta població resultà molt positiva i molt ben considerada. Però l’augment de la població i la densificació d’aquella zona urbana motivaren que el monestir perdés el seu caràcter de recolliment i aïllament. La comunitat considerà la conveniència de buscar un nou emplaçament en un paratge més tranquil i amb un millor contacte amb la natura. I el lloc escollit fou provisionalment la Rectoria de Sant Medir i el temple parroquial. Després d’un breu temps i apreciada la idoneïtat de l’emplaçament, hi construïren un nou monestir. Transcorregut el temps, amb la crisi de vocacions, la comunitat quedà considerablement reduïda, fins al punt de veure la necessitat de tancar el monestir i traslladar a una casa del mateix orde les poques monges que quedaven. Quedava tancat un període de cinc segles de convivència de les monges cistercenques amb les terres gironines.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1492.- La comunitat de Cadins es trasllada, des de Cabanes, al Mercadal de Girona. A partir d’aquest moment l’heretat va passar per diferents mans:
1517.- Jaume de Rocacorba, pagès de Castelló d’Empúries, compra la propietat, que s’havia posat a l’encant públic, amb el permís del bisbat. En el moment de la venda es garanteix la integritat de l’església, el cementiri i el claustre.
1550.- Feliu Rocacorba, pagès de Cabanes, ven l’heretat a Lluís de Rocabertí, veí de Barcelona. Feliu devia ser fill o net de Jaume Rocacorba.
1556.- Joana de Rocaberti hereta Sant Feliu del seu difunt espòs, Lluís de Rocabertí.
1563.- Jerònima de Rocabertí, filla de Lluís i Joana, en el moment de signar Capítols Matrimonials amb Onofre Maymó, rep la propietat per donació de la seva mare Joana.
1569.- Fernando Maymó i la seva esposa Eleonor; Onofre Maymó, germà de Fernando, i Jerònima de Rocabertí venen l’heretat a Esperança, esposa de Joan Boquet de Castelló d’Empúries.
1600.- Miquel Joan Boquet, fill de Joan Boquet, donzell de Barcelona, i d’Esperança, ven a carta de gràcia tota l’heretat de Cadins a Antic Puig, de Cabanes. Fins a mitjans del segle XX, Cadins va ser a mans de la mateixa família.
L’últim propietari va ser l’hisendat Jaume Gorgot i Gorgot (Darnius, 1864 – Figueres, 1941) que en gaudia després de la defunció de la seva esposa Maria Pont de Vinyals i Cabanel (Figueres,1869-1894), hereva de Cadins.
Després de la mort, sense descendència, de Jaume Gorgot, la seva segona esposa Dolors Baitg (+1954) va vendre l’heretat a Joan Gibert Pujol.
El Ple Municipal del 26 de gener de 1974 fa constar que ha arribat un ofici de la Delegación Provincial del Ministerio de Educación y Ciencia, fecha 7 del actual, trasladando acuerdo de la Comisión del Patrimonio Histórico-Artístico del 12 de diciembre anterior, por el que recaba informe sobre el actual propietario de Sta Maria de Cadins, que ha sido cumplimentado per esta Presidencia, indicando que su construcción data del siglo XIII y su actual propietario es D. Juan Gibert Pujol “Paraje Manso San Feliu”.
Poc després, el 24 de febrer de 1974, la Vanguardia va publicar l’article “Un pajar gótico a 5 km de Figueras” escrit per Jorge María Rivero Sant José, que pel seu to va molestar a la família Gibert i va provocar que es restringissin les visites.
Montsalvatje y Fossas, Francisco. Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia y obispado de Gerona. Olot, 1909. San Félix de Cadins.
Montsalvatje y Fossas, Francisco. Los Monasterios de la Diócesis Gerundense. Olot, 1904. Sant Feliu de Cadins.
1435. Donació atorgada Geralda de Canatalló, abadessa del monestir de Sant Feliu de Cadins, a favor d’Elisabet, donzella, filla del difunt Pere Galceran de Cartellà, cavaller, sobre els béns i drets de Pere de Pau, cavaller, senyor del castell de Pau. 1435, febrer, 7. Monestir de Sant Feliu de Cadins. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons ANC1-167 / Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius. Llinatge Santapau i Oms de Santapau
1435. Testament d’Elisenda de Pau, vídua de Pere de Pau. Institueix hereva universal a Elisenda, filla de Pere Galceran de Cartellà, cavaller, i néta de Francesc de Pau. Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-167 / Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius. Llinatge Sentmenat
A principis del segle XVIII, l’església de Sant Feliu de Cadins va ser requisada pel Rei per convertir-la en un llatzaret on passaven la quarentena les persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.
Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita
Aquest registre confirma el que explica a les seves memòries, Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes. Vegeu: La pesta i altres grans epidèmies.
El 24 de juliol de 2015, l’editorial Gavarres va triar el monestir de Sant Feliu de Cadins per presentar el núm. 13 de la revista “Alberes“, on a banda d’un dossier dedicat a l’excursionisme s’hi pot llegir un article de Quim Tremoleda, amb fotografies de David Pujol, dedicat a Sant Feliu de Cadins, l’únic edifici cistercenc de les comarques gironines.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El dia 17 de setembre de 2016, dins les Jornades Europees de Patrimoni. Monestirs amb música va tenir lloc una visita guiada a Sant Feliu de Cadins, a càrrec de Genís Mencion i a continuació un concert a càrrec de la Jove Orquestra de Figueres, a l’església de Cabanes.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Fill de Josep Ribas i Vidal, hisendat i propietari del mas Ribas de Cabanes i de Dolors de Conill i de Solà, va néixer a Cabanes el 25 de setembre de 1880.
Després de cursar el batxillerat a Figueres va iniciar els estudis de dret. El 1903, just complerts els 22 anys, deixà la universitat i junt amb dos companys inicià un llarg viatge que el dugué a Mèxic i a altres indrets d’Amèrica del Sud fins arribar a l’Argentina. Tot hi que no se sap amb certesa, alguns documents fan pensar que va viure un temps a París des d’on es va dirigir al port de Gènova i amb el vaixell Montserrat va arribar a Veracruz, passant per Nova York, on va arribar l’11 de juliol de 1903.
Es desconeix quina relació hi havia, però segurament l’Antoni no va estar sol a l’Argentina. Cal tenir present que tenia dos cosins metges que ja vivien a l’Argentina des del 1868 i 1875. Eren Felip i Josep Solà Vidal, de Garriguella, fills d’una germana de la seva àvia i que també hi havia Josep Pagès Dalmau que a banda de ser del poble hi tenia un lligam per la família Conill
Bulletin de la Société Astronomique de France
Passats alguns anys, la delicada salut del seu pare el va retornar a la casa pairal on tingué cura del patrimoni familiar. El pare va morir el 1914 i el 1921, Antoni es va casar amb Salvadora de Ros Reig.
La vida tranquil·la de pagès no l’acabava de satisfer i s’inicià en la ciència de l’astronomia. Va comprar dos telescopis, va instal·lar una cúpula giratòria al teulat del mas Ribas i també una estació meteorològica i una de ràdio.
Personatge d’aspecte pulcre i elegant, és recordat pel seu enginy i una certa extravagància que ja evidenciava l’estil de vida poc convencional que va mantenir al llarg de tota la seva existència.
Antoni va morir a Cabanes, als 55 anys, el 13 de març de 1935 i Salvadora va morir el 19 de noviembre de 1941 quan tenia 57 anys.
Durant el mes de març de 2005, va tenir lloc la celebració d’una sèrie d’actes, impulsats per l’Institut d’Estudis Empordanesos, amb el suport de l’Ajuntament de Cabanes i del Consell Comarcal de l’Alt Empordà per tal d’homenatjar a Antoni Ribas de Conill
El dia 12 de març, a les 8 del vespre, a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va tenir lloc l’acte acadèmic, amb la participació del Sr. Josep Olivé, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell; el Sr. Pere Hors, professor d’Història de la Ciència de la Universitat de Girona i president de la Societat Astronòmica de l’Empordà, i el Dr. Josep Llombart del Departament de Física teòrica i Història de la ciència de la Universitat d’Euskadi, sota el títol de “L’Astronomia a l’època d’Antoni Ribas de Conill”.
Els actes es complementaren el diumenge dia 13 de març. En el cementiri de Cabanes, hi va haver una ofrena floral i la inauguració de la làpida del nínxol on es troben les restes d’Antoni Ribas de Conill. També hi va tenir lloc el descobriment d’una placa al Centre Cultural, dedicat a la memòria d’Antoni Ribas de Conill.
Can Ribas o Mas d’en Ribas. A: Llibre del secretari de l’Ajuntament, Sr. Marcé on recull notícies entre històriques i populars des dels orígens d’aquest municipi i les Escaules, fundació de l’església, i una relació de cada una de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases … (1915-1916) [Llibre] Foli 207. ACAE110-64-T1-428
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Antoni Ribas de Conill: Documents, fotos i originals manuscrits.
Fons particular de la família Puig-Arbolí
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
“Observaciones de la Luna y Marte -1924 al 1927 – por Antonio Ribas de Conill”
Llibre enquadernat que conté anotacions i imatges (aquarel·les en blanc i negre i color).
Fons particular de la família Puig-Arbolí
Bibliografia:
Documents i articles periodístics escrits per Antoni Ribas de Conill
Ribas Conill, Anton. [Observaciones planetarias]. Cabanas : Observatorio astronómico de Cabanas, 1927. Nota: Conté dos articles: Marte en 1926 — Últimas observaciones de Marte : 1927
A l’arxiu personal de la família Puig-Arbolí s’hi conserven els originals dels treballs “Cambios observados en los aspectos de varias regiones del planeta Marte ….” i “Observaciones planetarias“
Ribas de Conill, A. Una idea (proposta de creació d’un observatori popular). Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 28/4/1928.
Ribas de Conill, Antoni. Meditació.- Publicacions de la Terra. 22/1/1929.
Fons particular de la família Puig-Arbolí (descendents dels Conill, igual que Antoni Ribas)
2 fotos
Diploma de la Société Astronomique de France (25/4/1921)
Notes i observacions sobre Mart. Originals manuscrits (1924/1928)
“Observaciones de la Luna y Marte -1924 al 1927 – por Antonio Ribas de Conill”
Llibre enquadernat que conté anotacions i imatges (aquarel·les en blanc i negre i color)
Llibres i revistes que parlen d’Antoni Ribas de Conill i del seu treball com a astrònom
Bernils i Mach, Josep M. Un astrònom, Ribas de Conill. A: Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Girona : Diputació de Girona, 2001 (Quaderns de la Revista de Girona). Pàg. 86-87. ISBN: 84-95187-28-0
Carmaniu Mainadé, Xavier. Antoni Ribas de Conill. A: Gironins del Segle XIX. Dominical del Diari de Girona, 16/6/2019
Guillamet Tuébols, Juan. La Tramuntana dels astres: Antoni Ribes de Conill. A: Coses i gent de l’Empordà. Barcelona : Joventut, 1972. Pàg. 225-232
Carta adjunta a l’enviament de la revista Astrum, 127 (1996)
Llombart Palet, J. Antoni Ribas (1880-1935), astrónomo ampurdanés. A: Astrum. Revista de divulgación científica órgano de la Agrupació Astronòmica de Sabadell, 148, setembre 1999. Pàg. 72-74 – (Astrum_148_1999)
Llombart Palet, José. Antoni Ribas de Conill (1880-1935) y el “Observatorio astronómico de Cabanas”. A : Actes de les V Trobades d’Història de la Ciencia i de la Tècnica : (Roquetes, 11-13 desembre 1998) / coord. per Pere de la Fuente Cullell, Roser Puig Aguilar, Josep Batlló Ortiz, 2000, ISBN 84-7283-503-0 , pàg. 417-425 (Conté bibliografia) – Trobades_ciencia
Bibliografia de l’Antoni Ribas de Conill. Butlletí informatiu, abril 2005 (Opinió de Cabanes)
Oliver, Josep M. En torno a un telescopio. A: Astrum. Revista de divulgación científica. Órgano de la Agrupació Astronòmica de Sabadell, 127, març, 1996.
Padrosa Gorgot, Inés. Antoni Ribas de Conill (Cabanes, 25.IX.1880 – 14.III.1935) Astrònom. A: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009
Panadero López, María. Breve historia de la astronomía española. [… La “Sociedad Astronómica de España y América” tuvo más miembros activos durante más tiempo: Antoni Ribas de Conill (Girona) … ]
M. ANT. RIBAS DE CONILL, à Figueras (Espagne): 2 octobre 1922, à 18h27m. Bolide blanc, d’un grand éclat très supérieur à Vénus. Disque un peu allongé de 5 environ de diamètre apparent. Traînée visible malgré le clair de Lune. Apparu près de IX Pégase, le météore descendait suivant une ligne parallèle à S, P et y Andromède. Il disparut près de IX Triangle.
Etoiles ; Nébuleuses. — M. ANTONIO RIBAS DE CONILL, à Figueras (Espagne), •ayant lu dans le premier volume du Bulletin l’observation de M. de Boë relatant la visibilité de deux autres compagnons de la Polaire, plus petits et plus rapprochés que le satellite que tout le monde connaît. écrit que, l’été passé, il a fait 4 ou 5 fois la même observation et une douzaine de fois il n’a vu qu’un seul petit compagnon, les images étaient plus faibles que celle du compagnon connu, de la 11e grandeur environ.
M. RIBAS DE CONILL, à Cabanas (Espagne), adresse ses observations, accompagnées de 20 dessins, de Jupiter entre le 29 avril etle 17 juillet. Lunette de om,108. Une carte représentant le tour de Jupiter d’après l’ensemble des observations accompagne cet envoi. Les bandes tropicales présentent un nombre considérable de détails.
1929.- Font: Biblioteca de Figueres
Recull de premsa. Conté la descripció dels buidats de premsa, llibres i revistes que parlen d’Antoni Ribas de Conill
Ateneu Barcelonès. Assemblea general de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica. Elecció de la nova junta. Antoni Ribas de Conill és elegit vocal. La Veu de Catalunya, 6/2/1925, pàg. 1
1928.-
El 28 de juny va presentar la conferència “Las maravillas del sol” dictada pel pare Ignasi Puig, subdirector del Observatorio del Ebro i que va tenir lloc a l’escola de nens de Cabanes. La Vanguardia, 05/07/1928
Febrer.- Vives, Llorenç. L’esperit de l’arbre sec (poesia). Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 9/2/1929.
Febrer. Assemblea general de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica. Elecció de la nova junta. Antoni Ribas de Conill és elegit vocal. La Veu de Catalunya, 14/2/1929
Març.- Dissabte passat al Liceu Monturiol… (conferència). Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 9/3/1929.
Maig. Antoni Ribas va participar en el “Congrés per al progrés de les ciències” donant compte dels seus treballs, dins la secció de ciències astrofísiques, geofísiques i geogràfiques. La Veu de Catalunya, 23/5/1929
Juny.- … subvenció de 1,000 pessetes a N’Antoni Ribas de Conill, pels treballs que realitza al seu observatori astronòmic de Cabanes, per bé que haurà de donar a conèixer el resultat de les seves observacions mitjançant conferències públiques …Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 1/6/1929
Conceder una subvención de l.000 pesetas a D. Antonio Ribas de Conill para continuar los estudios que viene realizando en el Observatorio Astronómico que posee en Cabanas. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 89, 25/07/1929
Consignar en acta la satisfacción de la Corporación por el éxito de la conferencia que D. Antonio Ribas de Conill dio en la Biblioteca Popular de Figueras el día 20 de Noviembre, sobre «El Planeta Marte», y felicitar al conferenciante … Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 25, 27/02/1930
Quedar enterada con satisfacción de una carta en que D. Antonio Ribas de Conill, propietario del Observatorio Astronómico de Cabanas, agradece el acuerdo dictado por la Diputación con motivo de la conferencia que el propio señor dio en la Biblioteca Popular de Figueras … Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 28, 06/03/1930
“Cabanes homenatja el fill més il·lustre, l’astrònom Antoni Ribas de Conill”. Empordà, 2005, núm. 1.361, 8 de març, pàg. 28
Cabanes homenatja Antoni Ribas de Conill. El municipi va descobrir, el passat diumenge, una placa que dóna el nom de l’il·lustre astrònom al centre cultural. Hora Nova, 15 de març de 2005
Noms a una dotzena de carrers. Carrer d’Antoni Ribas de Conill. S’ha donat el nom d’aquest astrònom de Cabanes (1880-1935) al vial que comença al carrer Dama d’Aragó i acaba a l’avinguda Maria Àngels Anglada. El Punt, 29 de desembre de 2005
Correspondència
Fons Llorenç Vives i Buchaca (Figueres, 1891 – Costa Rica, 1987). Es desconeix si el cognom Vives suposa una relació familiar entre Llorenç Vives i Antoni Ribas, però el buidat de premsa de l’any 1929 ens mostra una relació personal amb la publicació de la poesia “L’esperit de l’arbre séc” o la conferència impartida al Liceu Monturiol. Conté:
Quinze cartes d’Antoni Ribas i una de la seva esposa, adreçades a Llorenç Vives (anys 1933-34 i algunes sense data). Biblioteca Fages de Climent, Figueres
Fons Carles Rahola Llorens. Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions. Les cartes tracten sobre l’article que ha d’aparèixer a El Autonomista ressenyant una confèrencia d’Antoni Ribas i mostren la relació d’amistad entre els dos personatges. Conté:
Querella instada per Antoni Ribas de Conill. Trasllat de la querella sobre estafa instada per Antoni Ribas de Conill, propietari de Cabanes, contra Josep Prats Minovis, comerciant de Figueres (Figueres). Arxiu Comarcal Alt Empordà.110-91-T2-585 (1917)
Fotos del Mas Ribas quan encara hi vivien els masovers (finals s. XX) cedides per Ramon Pujolàs i Carmina Massoni
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Mas Ribas, abans Mas Maymó. Casa pairal de l’astrònom Antoni Ribas de Conill, on hi havia instal·lat un telescopi, construït amb l’ajuda del ferrer Alabau. Ara està l’edifici està deshabitat i molt malmès per l’actuació d’alguns “ocupes”. El març de 2014, un incendi va malmetre part de l’edificació. Les flames van malmetre els cairats de les dues plantes de l’habitatge, van cremar deixalles que hi havia al segon pis i una palmera que hi havia a l’exterior
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
És una construcció del s. XVIII-XIX amb reformes d’èpoques diverses. Casa pairal de la família d’Antoni Ribas de Conill (1880-1935), sens dubte el fill més il·lustre de la població. Aquesta casa senyorial està destinada a l’explotació agrària.
Situat al sud-est del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància de la vila. S’hi accedeix per un camí que s’agafa davant del cementiri municipal.
Mas format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L’edifici principal, situat al mig de la construcció, és rectangular i té la coberta de quatre vessants de teula, la qual presenta un altell a mode de torre cobert amb teulada de quatre aigües també. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha tres grans portals d’arc rebaixat, el principal bastit amb maons i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Els dos laterals presenten els emmarcaments d’obra arrebossats. Destaca un contrafort bastit en pedra, carreus i maons que reforça la part de la façana situada al costat del portal. A la façana de llevant hi ha una terrassa adossada al nivell del pis i un pou de planta circular, bastit en pedra i maons, amb el parament arrebossat. La resta de cossos que formen part del conjunt, destinats a magatzems i per als usos agrícoles, presenten les cobertes d’una i dues vessants i estan distribuïts en dues plantes. Majoritàriament presenten finestres d’obertura rectangular i portals d’arc rebaixat, tot i que algunes parts es troben enrunades i d’altres han estat reformades en totxo.
El mas Ribes, está situada en el fértil llano del Alt Empordà, al lado del río Muga, en el municipio de Cabanes, muy cerca de Peralada. Tiene una extensión total de unas 40 hectáreas, de las cuales el 80% son cultivables y, en parte, irrigables. El masovero (Josep Maria Pujolàs-Remei Cufí), que hasta hace muy poco tiempo aún residía en la finca, llegó a ella en 1948 procedente de otro mas del mismo propietario que estaba bajo arriendo de su hermano mayor. El propietario era un abogado residente en Barcelona que lo había adquirido por compra hacía poco tiempo, y después de su defunción le sucedieron sus hijos en la titularidad de la finca. El matrimonio masovero dejó de cultivar la finca a inicios de la década de 1990, cuando ambos se jubilaron, pero continuaron ocupando la casa durante casi veinte años más, durante los cuales él mantuvo un cierto papel como agente del propietario, encargándose, a costas de éste, de contratar a tractoristas y a empresas de servicios agropecuarios para la realización de todas las tareas de cultivo.
Qui és l’Antoni Ribas de Conill?. Aquest itinerari es va portar a terme el 10 d’abril de 2019 en motiu de la setmana cultural dedicada a l’Univers. Els alumnes de l’escola de Cabanes van seguir la ruta en dos grups: (1) Cicle inicial – (2) Cicles mitjà i superior. Lectura de textos de Joan Guillamet, extrets del llibre “Coses i gent de l’Empordà”
Conté: Cabanes (programa Festa de Sant Vicenç 1929, 2 cartells festa major Sant Vicenç 1944, programa, cartells i programa de mà de la Festa de Sant Isidre 1946, programa partit futbol Viejas Glorias contra Juventud la Flor, [194-?], programa de mà Festa de Sant Vicenç 1947, programa de mà partit futbol 1943.
A: Biblioteca Fages de Climent. Figueres Magatzem. Topogràfic: CL R C Festes pobles/Cabanes_04
1929. Festa Major de Sant Vicenç
194?. Partit de futbol. Seria el partit jugat el 2 de juny de 1946 entre “Viejas Glorias” i “Juventud la Flor”
1936. Festa Major de Sant Vicenç. Agrupacions musicals que cooperen a aquestes festes. Cobles: La principal de Cassà de la Selva i Girona de Girona. Cabanes, l’atractívola població feinera i festívoIa, té llogfades dues Cobles. L’animació que regna, és remarcable. Publicacions de la terra, 81, 21/1/1936, pàg. 1 i 3
Eusebi de Puig i de Conill (Figueres, 01/10/1890-París, 29/06/1927). Pintor
El monestir de Sant Feliu de Cadins, fou fundat poc abans del 1169 amb monges procedents del monestir de Valldemaria, que s’establiren al costat de l’església de St. Feliu de Cadins -que també donà nom al monestir-. Fou erigit en abadia pel papa Alexandre III (1169), quedant com a priorat seu el monestir de Valldemaria. El seu patrimoni s’estenia per la plana altempordanesa i comprenia 27 masies, 14 cases, 1 trull i un molí fariner. El 1492, conservant el seu patrimoni de St. Feliu de Cadins, la comunitat es traslladà al costat de l’Església parroquial de Santa Susanna del Mercadal de Girona, de la qual se’n serví fins el 1770 que inaugurà la seva església pròpia. El 1674 la comunitat només tenia dues monges, però subsistí gràcies al reforç de tres monges més de l’abadia de Vallbona de les Monges. La comunitat hagué d’abandonar el monestir el 1794, 1808 i el 1936 a causa de la guerra. El 1936 el monestir fou totament enderrocat i les monges, després d’allotjar-se provisionalment en un pis de Girona, el 1944 inauguraren el nou monestir de Salt, on romangueren fins el 1980, que es traslladaren al costat de l’església parroquial de St. Medir, a St. Gregori, seu d’un antic monestir de benedictins. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.
Cabanes - Alt Empordà 