Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: pintors


by 3 comentaris

Roser Vila i Roca (1951)

Neix a Manresa el 1951, mestra i llicenciada en Belles Arts. Treballa en educació, cultura i cooperació a Manresa, Barcelona, Badalona, El Salvador i Panamà.
Als anys 80 estudia Belles Arts i s’especialitza en escultura i gravat.
A la dèdada dels 90 treballa en formación del professorat i cooperació pel desenvolupament a Amèrica Central.
Al 2004 es trasllada a l’Empordà i al 2012 s’endinsa en el dibuix, aquarel.les, ceres, pastels, acrílics i olis.

Exposicions:

  • Exposició de gravats de Roser Vila. Gravats. Centre Cívic del Guinardó. Barcelona, 1990
  • 10 anys de gravat a Ataülf,10. Exposició col·lectiva de gravats. Pati Llimona. Barcelona, 1997
  • Mostra Empordoneses. Obra col·lectiva i obra pròpia. Exposició als comerços. Figueres, 2013
  • Centre Cívic Joaquim Xirau (Marca de l’Ham). Exposició col·lectiva. Aquarel.les. Figueres, 2014
  • Centre Cívic Joaquim Xirau (Marca de l’Ham). Exposició colectiva. Olis. Figueres, 2015
  • Acadèmia Aurea. Exposició col.lectiva de tècniques diverses. Olis. Figueres, 2017
  • Viure i sentir. Roser Vila. Exposició d’olis i gravats. Sala “El Sindicat”. Cabanes, 2017

Inauguració de l’exposició “Viure i sentir” (25/11/2017)
Exposició d’olis i gravats
Cabanes-Sala El Sindicat-del 25 de nov. al 17 de des. de 2017

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vila, Roser. Viure i sentir. Olis i gravats [Catàleg de l’exposició: Sala El Sindicat, nov/des 2017]

Res millor que endinsar-nos en l’exposició “Viure i Sentir” de Roser Vila perquè la definició de l’art com un vehicle per a l’expressió i la comunicació d’emocions i idees prengui forma d’una manera clara i concisa.
La Roser ens mostra els sentiments a través de dues tècniques artístiques: la pintura, potser la manifestació artística més coneguda pel públic en general, i el gravat, una tècnica d’estampació d’imatges en paper, unes “estampes” tal com en podríem dir.
Per una banda, la pintura, on la font d’inspiració de les seves composicions són els paisatges propers i els petits detalls quotidians del seu dia a dia. Aquestes pintures, pràcticament totes actuals, són executades amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica, i mostren barreja de composicions, on es reparteixen a parts iguals moments de rauxa, vigorosos i dinàmics, un pas endavant, per fugir del dolor físic, de les injustícies del moment, a les quals sempre ha estat tan sensible i permeable, combinat, però, amb d’altres moments d’assossegament, de repòs, que respiren tranquil·litat, paisatges més calmats que ens trasporten a sentiments més serens.
Per l’altra, els gravats -obres més de joventut- són expressions més lliures, més dinàmiques, més contundents, però no per això menys compromeses, buides o faltades de contingut, ans al contrari, totes elles, com no podia ser d’una altra manera, són producte de moments, d’emocions viscudes per la pròpia persona.
En les obres d’aquesta exposició pren cos el treball del color que du a terme la Roser, com a punt de partida de moltes de les composicions. Em diu que no s’hi havia atrevit mai. Doncs ara, aconsegueix un lliure tractament de la llum i unes variacions cromàtiques que segurament evoquen i reflecteixen vivències personals, més íntimes, on la influència del pare, també artista, excel·lent pintor, retratista i paisatgista, resta segurament viva en el seu record.
En definitiva, la Roser ha volgut compartir amb tots nosaltres la seva obra artística, fruit d’aquesta recerca permanent de la felicitat a través del compartir, de la generositat en el viure plenament, de fer front al dolor i a la paralització. Res no tirarà enrere aquestes ganes d’expressar la bellesa de les coses senzilles, de gaudir del paisatge i de les persones que l’envolten. Gaudim, doncs, d’aquesta nova etapa que l’artista i la persona, una sola, ens mostra.

Pep Paret Pey, historiador de l’art i conservador de béns culturals

Catàleg

  1. El Montgrí i la mar calmada. Oli sobre tela. 74 cm x 61 cm. Any 2014
  2. Font de les maníes. Oli sobre tela. 47 cm x 55 cm. Any 2016
  3. Tomateres d’en Victoriano. Oli sobre tela. 82 cm x 82 cm. Any 2016
  4. Escudillers amb llum de lluna plena. Oli sobre tela. 100 cm x 65 cm. Any 2016
  5. Ànecs del Delta. Oli sobre tela. 55 cm x 39 cm. Any 2017
  6. Cabanes, arribar a casa. Oli sobre tela. 65 cm x 56. Any 2016
  7. Marina lluminosa. Oli sobre fusta. 66 cm x 47.5 cm. Any 2015
  8. Angelets. Oli sobre tela. 65 cm x 55 cm. Any 2016
  9. Canyes nevades. Oli sobre tela. 66 cm x 55 cm. Any 2016
  10. Teulat de la Pili. Oli sobre tela. 65 cm x 54 cm. Any 2016
  11. Aiguamolls del Delta. Oli sobre tela. 65 cm x 54 cm. Any 2017
  12. Cabanyada. Oli sobre tela. 74 cm x 61 cm. Any 2017
  13. Canyes entramuntanades. Oli sobre tela. 70 cm x 64 cm. Any 2016
  14. Fulles tropicals. Acrílic sobre tela. 60 cm x 20 cm. Any 2013
  15. Magranes. Oli sobre tela. 46 cm x 33 cm. Any 2014
  16. Paisatge des del taller. Acrílic sobre tela. 65 cm x 50 cm. Any 2013
  17. Paret d’arribada. Oli sobre tela. 33 cm x 25 cm. Any 2016
  18. Fulles. Linòleum- gofrat / collage. Planxa 30,4 cm x 24.5 cm. sense tinta. paper fet a mà. P/A. Any 1988
  19. Ombres de futur i un clar de llum. Vernís tou / Aiguafort / Aiguatinta. Planxa 50 cm x 50 cm. Còpies 4/15. Any 1988
  20. Ciutat del blat de moro. Aiguatinta. Planxa 50 cm x 50 cm. Còpies 3/15. Any 1988
  21. Paisatge del Paricutín. Carburúndum / Punta seca. Metacrilat 52,5 cm x 28,5 cm. Còpies 1/10. Any 1988
  22. Draps. Aiguatinta (calcografía). Planxa 33 cm x 24.5 cm. Còpies 1/15. Any 1988
  23. Camí de Collbaix. Xilografia – gofrat. Fusta 32,5 cm x 61 cm. Còpies 1/10. Any 1988
  24. Present. Aiguafort / aiguatinta / punta seca. Planxa 32.5 cm x 25 cm. Còpies 1/10. Any 1988

Conferència-col·loqui a càrrec de Lluís Roura (1/12/2017)
Passejada per l’Empordà per mitjà de la música, la pintura i la fotografia
Audivisual “Vivaldi a l’Empordà” i recull de fotografies i obres del pintor

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Visita comentada a càrrec de Cristina Paradís (8/12/2017)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Recull de premsa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Reportatges fotogràfics:

Des del cor, poemes

Garbí, Cèlia (amb pintures de Roser Vila). Des del cor, poemes
Autores, 2019. Pròleg: Paret, Pep. Viure i sentir paraula i color

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació:


by 4 comentaris

Puig i de Conill, Eusebi de

Eusebi de PuigEusebi de Puig i de Conill (Figueres, 01/10/1890-París, 29/06/1927). Pintor

Vegeu també: Can Carreras

Eusebi va néixer en el si d’una família de terratinents. Era fill d’Eusebi de Puig i de Rich i de Concepció de Conill i Meranges. De ben jove es traslladà a Barcelona per estudiar a la Llotja, on va tenir de mestre Fèlix Mestres i Borrell. Més endavant féu estades a Roma, París i Florència per estudiar els clàssics de la pintura i estar en contacte amb els artistes del moment. Com que no tenia problemes econòmics, no va tenir necessitat de vendre obra, de manera que quedà repartida entre amics i parents. Tampoc no li va caldre exposar; l’única exposició que se li coneix fou a les Galeries Laietanes de Barcelona l’any 1923. El 1927 va morir a París, però les seves restes es van dur al Cementiri de Figueres l’any 1933. A: Viquipèdia.

… Ja des de ben petit va mostrar interés per l’art i a l’hora d’escollir els estudis va traslladar-se a Barcelona per matricular-se a la LLotja. Durant aquella etapa, Eusebi de Puig i de Conill va ser deixeble del mestre Feliu Mestres Borrell, qui, impressionat pel talent del seu alumne, el va contractar d’ajudant per preparar els murals de les voltes del saló de Sant Jordi de la Generalitat, en un dels episodis més polèmics de la història de l’art català … Eusebi de Puig i el seu mestre es van encarregar-se dels frescos del sostre anomenats “El Triomf de la Voluntat” i “El Triomf de la intel·ligència” … Eusebi de Puig mai va pintar per motius crematístics … fins el punt que segons la historiadora Mariona Seguranyes, només va realitzar una exposició, la primavera de 1923, a les famoses Galeries Laietanes de Barcelona. A l’hora d’analitzar la seva obra, Seguranyes en destaca la seva lluminositat i la vivesa de la seva paleta de colors …

A: Carmaniu Mainadé, Xavier. Gironins del segle XIX. Eusebi de Puig i de Conill. Diari de Girona, 19/7/2020

Va rompre la tradició familiar de dedicar-se a l’hisenda familiar. Va marxar a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Va fer algunes exposicions i destacà en el retrat. Desprès anà a Paris per prendre contacte amb els moviments artístics.

A: Bernils i Mach, Josep Mª. Figueres. Figueres : Consell Municipal de Turisme, 1977, pàg. 201

Al Museu de l’Empordà s’hi poden veure alguna de les seves obres:  “La noia de rosa”, un retrat de la seva germana al camí de la Font, un saló de la seva casa de Can Carreras i “Paisatge empordanès“, amb la fàbrica de la Dinamita i el Canigó nevat al fons.

"La noia de rosa"

Vegeu també: Can Carreras

Bibliografiacatàleg

Recull de premsa:

Aquesta notícia apareguda al Diario de Gerona de avisos y noticias, el 23 de juny de 1901 molt probablement faci referència a la comunió d’Eusebi de Puig, que llavors tenia 10 anys. Cal esmentar l’errada en el nom del pare, president de la Cambra Agrícola, que es deia Eusebi de Puig i de Rich.

La Publicidad, 1918

Eusebi de Puig