Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: Pagès Dalmau


by 8 comentaris

Josep Pagès i Dalmau

Josep Pagès Dalmau

Josep Pagès i Dalmau (Cabanes, 25/02/1864 – Niça, 21/11/1932)

Fill de Vicenç Pagès Portell i Rosa Dalmau Angelet, casats a Vilabertran el 25 de setembre de 1856, va néixer a Cabanes el 25 de febrer de 1864 i va ser batejat l’endemà a la parroquia de St. Vicenç.

Va obtenir el títol de Batxiller el 1879. L’últim examen el va fer el 16 de juny i el títol porta data de 12 d’octubre. A l’examen va coincidir amb Eusebi de Puig i de Rich. A: Universitat de Barcelona. Datos estadísticos del curso de 1879 a 1880

Sembla que el 20 d’abril de 1890 va arribar a l’Argentina i va treballar a San Miguel del Monte. Reconegut per la seva activitat, una sala de l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna porta el seu nom.

Médico recibido en la Universidad de Barcelona, España . Hacia 1895 vivió y ejerció su profesión en San Miguel del Monte, Pcia. de Buenos Aires, Argentina , donde una sala del Hospital Municipal Zenón Videla Dorna, fue construida con un legado suyo y lleva su nombre.  A: genealogiafamiliar.net

Viatge a l’Argentina

No sabem quins van ser els motius que empenyeren a Josep Pagès Dalmau a anar a l’Argentina, però el fet que els germans Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi haguéssin anat el 1868 i el 1875, respectivament, podria tenir-hi alguna relació. Després d’ell hi va arribar el seu nebot Joan Salleras Pagès.

No sabem la data de tornada a Catalunya, però sí que va fer diversos testaments, a Figueres el 14 de març de 1890, abans de marxar a Argentina, també a Figueres el 1900, 1921 i el 1923. El 1925 va comprar l’heretat Mas Bordas de Vilasacra que pertanyia als germans Ros Reig (la família de l’esposa d’Antoni Ribas de Conill). Possiblement el 1925 ja vivia aquí ja que coincideix amb l’època que gestionava la construcció de l’escola de nens de Cabanes inaugurada el 1927.

Els testaments que van tenir efecte legal van ser el testament signat a Barcelona el 18 d’octubre de 1929 (Notari Tomàs Forns) i el codicil signat a Figueres l’1 de maig de 1930 (Notari Salvador Dalí) en els quals distribueix els seus llegats a l’Argentina, a la Universitat de Barcelona i a l’Hospital de la Caritat de Figueres, mentre que per a la resta nomena hereu el seu nebot Joan Salleras Pagès, nascut a Peralada i relacionat amb Cabanes, però de nacionalitat Argentina

Uns mesos després de la seva defunció, el 24 d’octubre de 1933 Thomas Outen, procurador de Joan Salleras Pagès, va tramitar l’herència.

Joan Salleras Pagès, fill de Pere Salleras Soler (Cabanes, 1851) i de Dolors Pagès Dalmau (Peralada, 1858), era nebot de Josep Pagès Dalmau i també fou metge a l’Argentina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

L’execució de l’herència es va fer al Regne Unit a través d’un procurador i es conserven les traduccions a l’anglès del testament, el codicil i els poders notarials. A més de les indicacions testamentàries aquests documents ens informen que Josep Pagès tenia casa a Barcelona, al carrer Provença, 203 i que va morir a Niça el 21 de novembre de 1932.

Vegeu: Transcripció dels tres documents

Josep Pagès no va tenir descendència directa i la seva propietat la va distribuir en diferents llegats:

  • Llegat de trenta mil pesos a l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna de Sant Miguel del Monte (Argentina) on va treballar durant anys. Sembla que amb aquests diners s’hi va construir una sala que després va portar el seu nom
  • Llegat de vint mil pesos a cadascuna d’aquestes entitats argentines: Sociedad de Beneficencia de la Capital, Ejército de Salvación, Sociedad española de Beneficencia i Patronato de la Infancia.
  • Llegat de tots els seus títols mobles a la Facultat de Medicina de Barcelona. Per gestionar-lo nomena el metge Don Francisco Mandri y Vila, posteriorment es va crear la Fundació “Pagès Dalmau”, Francesc Mandri (Figueres, 1883 – Barcelona, 1971) Metge, farmacèutic, químic i oftalmòleg era fill de Ramon Mandri↑, de Peralada, i
    de Carmen Vila Guytó, de Vilabertran. Els laboratoris Mandri estaven al carrer Provença, el mateix carrer on vivia Josep Pagès. L’objectiu del llegat era: per ajudar els alumnes de la Facultat d’aquesta Universitat que pel seu mèrit destacat en podessin resultar dignes i així poder ampliar els seus estudis, per a persones de mèrit reconegut per tal que imparteixin conferències que podessin ser útils a la Facultat o per a la compra de material clínic científic o d’altres materials.
  • Llegat a l’Hospital de Figueres per tal que els veïns de Cabanes i Vilasacra amb pocs recursos poguessin rebre assistència mèdica gratuïta. El llegat consistia en peces de terra i camps situats a Vilasacra

A Cabanes se’l recorda també perquè va cedir els terrenys i es va fer càrrec de la construcció d’un edifici del carrer Colón per tal de poder-hi fer una nova escola pública de nens, que es va inaugurar el setembre de 1927.

Vegeu: Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)

Hi ha constància documental de la fundació instituïda a la Universitat de Barcelona i denominada «Pagès Dalmau» i del llegat que va deixar a l’Hospital de la Caritat de Figueres per atendre gratuïtament a les persones amb necessitats econòmiques de Cabanes i Vilasacra.

Al BOE del 19 de novembre de 1941 hi apareix l’Ordre:  “de 23 de octubre de 1941 por la que se declara firme la de 17 de junio de 1936, por la que la Generalidad de Cataluña clasificó como benéfica particular docente la Fundación Pagés Dalmáu, instituida en Barcelona”. D’acord amb el testament signat el 18 d’octubre de 1929, Josep Dalmau “lega a la Facultad de Medicina de Barcelona todos los valores mobiliarios de la propiedad del causante que se hallasen en territorio español el día de su fallecimiento” per tal de subvencionar bons estudiants, pagar conferenciants, comprar material científic o clínic, … BOE_19 de novembre de 1941

Al BOE de 18 d’abril de 1969 pàg. 5739 i pàg. 5740 hi torna a aparèixer la fundació: RESOLUCION de la Dirección General de lo Contencioso del Estado por la que se acuerda conceder a la Fundación «Pagés Dalmáu». instituida en Barcelona, la exención del Impuesto sobre los Bienes de las Personas Jurídicas.

L’edicte de la Fundació del Dr. Josep Pagès i Dalmau, signat pel Director General d’Assistència Social, J. Irla. havia aparegut al DOGC republicà de l’any 1936 (departament de Sanitat, 22-4-1936),

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 22 de gener de 1929, “Publicacions de la terra” edità un text del Sr. Mateu Coll (mestre de Cabanes entre 1921 i 1933) titulat La nova escola de nens, on es fa un reconeixement al Sr. Josep Pagès i Dalmau.

Per desig del mateix Sr. Pagès, no se li va fer cap homenatge. Tampoc va permetre que es donés el seu nom a un carrer, tal com demanava el poble i va acordar l’Ajuntament al Ple municipal del 15 de setembre de 1934.

Un edicte del 9 de maig de 1936, signat per l’alcalde Josep Noguer confirma que Josep Pagès va deixar un llegat per facilitar assistència gratuïta de metge i llevadora a les persones sense recursos: Aquest Ajuntament, vetllant pels interessos del habitants necessitosos de la població, ha fet les gestions necessàries per tal d’esbrinar les deixes o llegats efectuats pel Doctor Pagès a l’Hospital de Figueres i en conseqüència es posa en coneixement dels veïns, que dintre el plaç de 8 dies, poden anar a la Secretaria, a donar els noms, tots aquells caps de casa, que no posseixin bens de cap classe, a l’objecte de poder-los auxiliar gratuïtament en dit Hospital…

La generositat de Josep Pagès i Dalmau també va ser reconeguda públicament al Ple municipal del del 10 de maig de 1936, on es demana colocar una inscripció a la porta d’entrada del nou edifici i, a ser possible, una fotografia a l’interior.

Fou nomenat Fill Predilecte de Cabanes.

Al mateix document es dóna coneixement del llegat que va deixar a l’Hospital de Figueres per tal que els cabanencs necessitats poguessin rebre assistència gratuïta i s’acorda fer les gestions necessàries per aconseguir el testament per tal de conèixer les últimes voluntats del Sr. Pagès en quan al llegat a l’hospital, l’escola de nois, el material escolar, la servitud del camp de davant de l’escola, etc.

Al fons de l’Hospital de Figueres capsa 343 (Arxiu Comarcal Alt Empordà) es conserva:

1) Un codicil manuscrit del 15 de maig de 1930 signat davant el notari Salvador Dalí on es fa esment d’un testament de l’octubre de 1929 (not. Tomàs Forns) i es manifesta que “ha sido preocupación del otorgante la que los vecinos de Cabanas y de Vilasacra, necesitados de hospitalización tengan durante sus enfermedades la debida asistencia médica y farmacéutica asi como todas las atenciones y cuidados que necesitan los enfermor y para ello lega al Santo Hospital de Caridad de Figueras los bienes siguientes:” … segueix una relació de propietats. S’afegeix que si l’hospital no admet aquesta condició el llegat quedarà sense efecte, que sempre que s’hagin de tractes temes relacionats amb l’administració d’aquests béns la junta de l’hospital ha d’admetre a l’alcalde de Cabanes i al mestre de nens de Vilasacra amb veu i vot a la junta.

2) Un document mecanoscrit amb la liquidació que ha de cobrar l’Hospital de la Caritat de Figueres, de l’hereu del Sr. Josep Pagès Dalmau per l’administració que el seu representant ha portat de les finques deixades a l’Hospital en el terme de Vilasacra entre el 21/11/1932, data de la mort del Sr. Josep Pagès i el 23/6/1933, data de la tradició notarial del llegat.

3) Minuta de la notaria de D. Salvador Dalí i Cusí (any 1933).

Més informació:


by 1 comentari

Metges

Vegeu també: Dispensari municipal

Segle XVIII

  • Sunyer, Tomàs i Pere (pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.
    • Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
    • Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)
  • El 1730, actuant com a testimoni d’un testament signat a Vilarnadal, hi apareix Llorenç Ricart, cirugià de Cabanes
  • El 1753 vivia a Cabanes el cirurgià Anton Forment
  • El 21 de febrer de 1794 moria, als 33 anys, Benet Mach, cirurgià, natural de Figueres i habitant a Cabanes. Benet era fill d’Ignasi Mach i Maria Gibert i estava casat amb Maria Sardà

Segle XIX

  • Blaha Casals, Gregori (Mataró, ?-Cabanes, 1836). Va exercir a Cabanes
  • Carreras y Ugas, Pelegrin de.- Natural de Viladamat, metge de Cabanes a mitjans del s. XIX. El 14 de desembre de 1863, ja vidu, es va casar a Llers amb Anna Sibecas Bonal, de Llers.

Segle XX

  • … 1906 … Centelles, Josep. El 1906 era metge de Cabanes. Devia ser: Josep Centelles Aragó (1852-1929), natural de Coves de Vinromà (Tortosa), metge i veí de Peralada. El març de 1884 Josep s’havia casat amb Antònia Pagès i Prim, filla de Joaquim Pagès i Portell i Carme Prim de Conill, tots de Cabanes i llavors propietaris de la Torre. Amb aquest casament l’edificació va passar als Centelles. El 22 de juny de 1925, Josep Centelles i Aragó i el seu fill Josep Centelles i Pagès, van vendre la Torre i la casa annexa a Jaume Pagès Massot i a la seva filla Caterina Pagès i Borrell. El 1944 el seu fill la va tornar a vendre als Centelles. Josep Centelles Aragó es va jubilar el 1927, després de 40 anys de professió. Fou substituït per Narcís Heras Vicens. La Veu de l’Empordà, 9/4/1927, pàg. 4. Morí el desembre de 1929. Possiblement abans de 1927 ja havia deixat de ser metge titular de Cabanes. La falta dels llibres d’actes dels anys 1907-1909 ens impedeix documentar-ho.
  • 1910.  Arana Vallés, Ramon. Va ser nomenat metge titular de Cabanes al Ple del 9 de juliol de 1910. Dimiteix el desembre del mateix any. El 1926 era a Tordera on impartia una conferència: “Algunos conceptos sobre tuberculosis”.
  • 1911. Vila Moreno, Josep Maria. Nomenat metge interí al Ple de 8 de gener de 1911
  • 1916-1936  | 1939-1941. Capmany Coll, Ramon (1892-?). Fill de d’Enric Capmany Quintana, farmacèutic, i de Carme Coll Traver, va néixer a Figueres el 1892. Mentre estudiava a l’Institut, el 1907, va ser premiat en Religió, Física i Fisiologia i Higiene i el 1908, en Història Natural. El 1913 va participar en el sorteig per entrar a l’exèrcit. Va arribar a Cabanes el 1916. El 1919 es va casar a Figueres amb Rosa Pons Serena, natural de Palafrugell. Des del 1927 també feia de metge de Peralada ja que les dues poblacions estaven mancomunades legalment. Al Ple del 15 de juliol de 1935 s’informa que el Dr. Capmany ha manifestat que cal mancomunar-se amb un altre poble per tenir el mateix metge. Es comenta que mancomunar-se amb Peralada seria millor que fer-ho amb Vilabertran, però tema es deixa pendent   L’acta del ple municipal del 27 d’agost de 1935 hi diu … Atendiendo que este pueblo de Cabanas tiene cubierta su plaza de médico titular desempeñándola D. Ramón Capmany Coll desde el año 1916 y que este facultativo es el único médico que desde dicho año y en la actualidad ejerce su profesión en Cabanas y el único también que presta su asistencia a la totalidad de las familias pudientes y a los comprendidos en la Beneficiencia municipal …   l’acta del 30 d’agost de 1936 explica … Vist que el Metge …  d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll …  han abandonat llurs càrrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel càrrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó … Ramon Campmany va passar a la zona nacional. Acabada la guerra civil va tornar a Cabanes i el 1940, essent metge titular de Peralada, escriu una carta de recomanació per a un comerciant de Figueres afiliat a ERC. A: Delgado Lara, Esther. Perseguir les idees. Estudi dels casos de repressió franquista a Figueres. INS Narcís Monturiol, 2015
    • 1932, 11 de gener. Narcís Heras demana a l’Ajuntament de Cabanes que declari vacant la plaça de Metge Titular i se li concedeix interinament. S’acordà estudiar el tema.
    • 1932, 13 de febrer. El Ple Municipal acorda declarar vacant la plaça de Metge Titular de Cabanes i convocar oposicions. El propietari de la plaça hauria de residir al poble i cobraria 2.000 pessetes anuals.
    • 1932, 21 de març. Al Ple s’informa que Vilabertran no accepta mancomunar-se amb Cabanes per tenir el mateix metge fins que no dimiteixi el Sr. Cusí.
  • 1936 … Brusés Majó, Joan (Figueres, 1894-1970). Fill de Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925) i de Teresa Majó Vidal, el 31 d’agost de 1936 va obtenir la plaça de metge interí de Cabanes.
    • Brusés Portell, Joan (Cabanes, 1827-Figueres, 1891)  Fill de la família Brusés va néixer a Cabanes l’any 1827 i va exercir com a metge a Figueres.
  • 1939-1941. Campmany Coll, Ramon. El juliol de 1939 ja tornava a ser el metge del poble. L’adjudicació de la plaça de metge titular de “Cabanas y agregados” va aparèixer al BOE del 2 d’octubre de 1940.
  • 1941-1977. Metges Heras, pare i fill
    • 1941-1973. Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979)
    • 1960-1977. Jordi Heras i Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)
  • 1977-1993. Guardiola Mallol, Veremundo (1928-2016)
  • 1993.- El metge titular fou Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo. A l’octubre de 1993 el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular.
  • 1993-1998. Santiago i Pla, Josefina (metgessa interina). El 31 d’octubre de 1998 se li va retre l’acte d’acomiadament.
  • 1998-?. Álvarez i Rigol, Sebastià (fins passat el 2002, data de creació d’Albera Salut)
  • >2002-2022. Fortià Camós, Rosa. El 7 d’octubre de 2022 va fer l’última visita al dispensari de Cabanes. Des d’aquest moment va passar a ser la metgessa de: Sant Climent Sescebes, Espolla i Mollet de Peralada. Amb ella també va marxar l’infermer Pere Sors Cufí.
  • 2022-?. Iribarne, Tanit. Des del 10 d’octubre de 2022. Infermera: Sílvia Rubio Viladomat.