Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: castell


by 1 comentari

Els Vallgornera, senyors de Cabanes

Més informació: Família Sarrahí – La Torre i el castell de Cabanes – Els Barutell-Bestracà – Can Carreras

Els Vallgornera, vassalls dels vescomtes de Rocabertí i dels comtes de Peralada, foren un llinatge de cavallers que prengué el nom del domini del castell de Vallgornera (Alt Empordà), documentat des del 1123, que havia format part del comtat d’Empúries.
El primer senyor del Castell de Vallgornera fou Jaume de Vallgornera († 1271), fill de Berenguer Sord, que prengué el cognom del feu. Jaume es casà amb Sibil·la de Vilallonga, filla d’en Simó, senyor de Vilarnau d’Avall, del Rosselló,
Del castell, situat al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada, en resta un gran casal amb dues torres de defensa, conegut també com a can Modest de les Torres, propietat de Santiago de Sentmenat de Urruela (1936-2020), baró de Santa Pau i marquès de Sentmenat, d’Orís i de Castelldosrius, descendent directe del primer ocupant del castell, documentat l’any 1271 i anomenat Jaume de Vallgornera. El BOE de 13/7/2005 publica el reconeixement a Santiago de Sentmenat com a Baró de Santa Pau per defunció del seu germà Carlos de Sentmenat i de Urruela. Al BOE de 26/7/2010hi apareix la concessió de la Real Carta de Sucesión en el títol de Marquès de Castelldosrius, amb Grandesa d’Espanya, a favor d’Agatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat (13a marquesa de Castelldosrius (2010-), Gran d’Espanya, 29a baronessa de Santa Pau) que va guanyar un litigi amb el seu oncle Santiago de Sentmenat, gràcies a la “Ley de Igualdad en la Sucesión de los Títulos Nobiliarios” de 2006.
El títol de Príncep de Vallgornera fou concedit l’any 1626, a Sicília, a Francesc de Vallgornera i de Carretto, del qual existeixen antecedents a l’Arxiu General de Simancas. El títol de Marquès de Vallgornera és concedit, l’any 1796, per Carles IV a Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot, 1758-1836), baró de Sant Miquel de Pera, familiar del Sant Ofici de la Inquisició de Catalunya. L’any 1951 es va expedir una carta de successió a favor d’Eduardo Balle Campassol. Font: PARES. Codi: ES.08019.ACA/3.56

La línia dels Vallgornera, senyors de Cabanes, neix a partir de Joan de Vallgornera Sant Dionís i Florença de Fontcoberta. Dos dels seus fills, Jaume i Pere, donen origen a dues branques que mantenen lligams amb Cabanes, almenys fins a finals del segle XVIII.
Mentre que Jaume, l’hereu, rebia la senyoria de Vallgornera, Pere i la seva esposa Rafela ostentarien el títol de senyors de Cabanes i Vilanova de la Muga, entre d’altres.

  • 1 – Jaume de Vallgornera i Fontcoberta (*1435?), l’hereu, manté del càrrec de senyor de Vallgornera. Els seus descendents s’uneixen als llinatges Cruïlles, Foixà, Llupià, Orís, Puiggener, Sentmenat … per acabar formant part del marquesat de Castelldosrius. Des de 2021, el marquesat d’Orís correspon a Ana Isabel de Sentmenat Vilá per defunció del seu pare, Santiago de Sentmenat Urruela.
    Un dels personatges de la nissaga, Carles Puiggener d’Orís i Descatllar (*1728), II marquès d’Orís, apareix al Cadastre de Cabanes de 1779 com a receptor de delmes
  • 2 – Pere de Vallgornera i Fontcoberta, fadristern, mort vers el 1524, heretà Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i Sa Trilla. El 1473, Pere s’havia casat amb Rafela de Serrahí i de Peguera, senyora de Cabanes i el Coll.
    Els seus descendents emparentaren amb els Montagut, els Barutell-Bestracà, els Rajadell-Cruïlles …. D’ells descendeixen els Conill-Carreras de Cabanes, a partir de la branca d’Olot. Fins a la concessió del marquesat de Vallgornera, a mitjans del segle XVIII, en diferents llocs els descendents del llinatge són anomenats senyors de Cabanes, però es desconeix la situació actual. Sí que mantenen la propietat del castell del Coll i de l’església de sant Andreu del Coll, un bé que es remunta al s. XV. Eduard de Balle i Comas és, actualment, el VIII marquès de Vallgornera (BOE, 15/12/2017)

Quina relació hi pot haver entre els Serrahí-Vallgornera i la Torre?
Com a senyors de Cabanes i vassalls del comte de Peralada, és possible que els Serrahí i els Vallgornera haguessin estat propietaris de la Torre. No tenim cap document que ho avali però podríem aventurar dues hipòtesis:

  • La propietat va passar, per transmissió hereditària, dels Vallgornera als Conill-Carreras i aquests, al segle XIX, la van vendre a Josep Pagès Carbonell
  • Antònia Portell Aguer, esposa Josep Pagès Carbonell, n’era propietària per herència familiar dels Aguer ja que el seu avi era Antoni Aguer Cervera, batlle de Cabanes (representant del senyor).

1 – Cronologia de la branca dels Vallgornera, senyors de Cabanes

Nota: moltes de les dates no s’han pogut documentar i són aproximades

  • Pere de Serrahí, donzell de Cabanes. Ref. 1437 (+ ja el 1450)
    • Casat amb Francesca
  • Jaume de Serrahí (*1420), donzell, i senyor de Cabanes i del castell de Llers
    • Casat amb Antonia de Peguera i Ferrer (*1425), filla de Ramon de Peguera (*1395) i Constança Ferrer (*1400)
  • Rafela de Serrahí i de Peguera (*1450) senyora dels castells de Cabanes i el Coll.
    • Casada, el 1473, amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta (1448-1524), àlies Serrahí, fill de Joan de Vallgornera i Florença de Fontcoberta, senyor de Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i sa Trilla (Vilanova de la Muga). Pere de Vallgornera i Rafela de Serrahí van tenir dos fills: Joan, mort sense descendència, i Joana
  • Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll (*1484)
    • Casada, el 1504, amb Miquel Marc de Montagut i Llupià, donzell, senyor de les Preses i del castell de Rocacorba (*1480), domiciliat a Olot, fill de Bartomeu de Montagut i de Caterina de Llupià i de Cassà
    • Joana va premorir al seu pare; per aquesta raó el seu fill, Bartomeu de Montagut i de Vallgornera, va heretar tots els bens familiars, entre els quals hi havia també el castell del Coll, proper a Olot que procedia de l’herència dels Peguera-Despujol, senyors del castell d’Espunyola i del Coll, respectivament.
    • Els seus descendents adoptaren el cognom Vallgornera
  • Bartomeu de Montagut i Vallgornera (1508-1564), donzell de Camprodon, senyor de Cabanes, les Preses, de Vilanova de la Muga, Masó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, el Coll i sa Trilla. Fou batlle natural de les Preses, per espai de més de vint anys; el 1564, féu testament i és possible que morís en aquell mateix any. Vegeu: La Comarca d’Olot, 12 juliol 1979
    • Casat, el 1533, amb Elionor de Setantí i Llorac, de Barcelona (1510-1564), filla de Francesc Joan de Setantí i Vallgornera, donzell, i de Jacquete de Llorac, de Perpinyà
  • Joan Josep Montagut, Vallgornera i Setantí (1540-abans 1604), senyor de Cabanes, les Preses, Masó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Coll, Vilanova, Garriga i sa Trilla. Vegeu: Joan Anton Abellan i Manonellas, Joan Anton ; Grabuleda i Sitjà, Josep. Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve (2012)
    • Casat amb Anna Oms i LLop (*1544), filla de Jaume Oms, ciutadà honrat, i Estefania de Llop i Serra (C.M. 1657)
    • L’any 1550, la seva germana Joana Estàsia de Montagut Vallgornera i Setantí (1536-?) es va casar amb Joan de Barutell, senyor de Bestracà i Oix. El seu fill i net van estar molt vinculats a Cabanes i fins i tot hi van residir. Vegeu: Els Barutell-Bestracà
  • Baldiri de Montagut i Vallgornera i Oms (+1626). Cavaller, senyor de les Preses i, segurament també de Cabanes. Va participar a les Corts de 1599 i 1626. Casat dues vegades:
    • amb Magdalena de Palol i de Cors (C.M. 1618), filla de Jeroni de Palol i de Magdalena de Corts
    • amb Francesca Esquerrer, filla de Dionís d’Esquerrer i Jerònima d’Andreu
  • Miquel de Montagut i Vallgornera i de Palol (Olot,?-?), senyor de Cabanes, donzell d’Olot. Va participar a les Corts de 1626, fill de la primera esposa.
    • Casat amb Maria Esquerrer i Calbis (C.M. 1645), filla de Rafel d’Esquerrer i Esperança Calbils
  • María de Montagut de Vallgornera i Esquerrer, senyora de Cabanes, les Preses … (Olot,?-1693?). Casada dues vegades:
    • Amb Francesc de Llunes i Martí (+1658), natural de Caldes de Montbui, fill de Pere Llunes i Arnellà i Isabel Martí i Carbó. Baltasar, el fill, canvià el cognom Llunes pel de Vallgornera i es va mantenir com a senyor de Cabanes
    • Amb Josep de Cruïlles i de Rajadell i de Xetmar, de Peratallada (+1681), senyor de Cornellà i Barberà, fill del baró de Cruïlles
      • El 1698, la seva filla Josepa de Cruïlles Vallgornera es casà, a Olot, amb Ramon de Carreras Raguer, donant lloc a la branca dels Carreras d’Olot que, el 1757, es va unir amb la branca Carreras de Cabanes quan Ignasi Conill Carreras, d’Olot es casà amb M. Rosa Carreras d’Avinyó, hereva de can Carreras de Cabanes.
  • Baltasar de Vallgornera, Montagut i Llunes, senyor de Cabanes (Barcelona,1660-Olot,1726). Adopta el cognom de Vallgornera que transmet als seus fills.
    • Casat a Olot, el 1710, amb Francesca Bosch de Platraver i Beuló (+Olot,1765), filla de Josep Bosch de Platraver i Anna M. Beuló.
    • L’any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver va fer aixecar damunt d’un mas preexistent l’actual casal dels Vallgornera, situat al carrer Clivillers d’Olot
  • Antoni de Vallgornera, Montagut i Bosch (1715-1788), senyor de Cabanes, les Preses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla i Mont-ros
    • Casat a Olot, el 1754, amb Antònia d’Alentorn i Claresvalls (+Olot,1769), residien a Olot. El seu fill, Josep, batejat a Olot el 1758, va ser apadrinat per Pere Màrtir Conill, ciutadà honrat de Barcelona qui el 1726 s’havia casat amb Ramona de Carreras i de Cruïlles. L’any següent, Ramona va ser la padrina de Maria. Mentrestant, l’any 1757, Ignasi, fill de Pere Màrtir i Ramona, s’havia casat amb M. Rosa de Carreras i Avinyó, hereva de can Carreras de Cabanes.
  • Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot,1757-Vic,1836), I marquès de Vallgornera, baró de Sant Miquel, Pera i Rocacorba i familiar del Sant Ofici. Es va casar dues vegades:

2 – Cronologia de la branca dels Orís-Puiggener-Vallgornera

Al Cadastre de Cabanes de l’any 1779 hi consta el tribut que han de pagar el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís, pels delmes i tasques que cobren.
Aquest any el comte de Peralada era Ferran Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (1745?- Viena,1805) qui també era propietari del molí de Cabanes.
Carles de Puiggener devia ser el fill de Carles d’Orís i de Puiggener (primer marquès d’Orís), i d’Anna d’Alemany Descatllar i de Solanell.

  • Joan de Vallgornera (+1468). Donzell, senyor de Vallgornera i Vilanova de la Muga, Sa Garriga i Cruïlles
    • Casat amb Florença de Fontcoberta. Joan i Florença també foren els pares de Pere de Vallgornera i Fontcoberta, casat amb Rafela de Serrahí, senyora de Cabanes
  • Jaume de Vallgornera i Fontcoberta, l’hereu (*1435). VIII senyor de Vallgornera, Vilarnau i Fontcoberta. Casat amb:
    • Brígida de Cruïlles i Centelles (1435-1477), filla de Martí Guerau de Cruïlles i Damiata de Centelles
    • Iolanda de Biure
  • Joan Francesc de Vallgornera i de Cruïlles (*1470?)
    • Casat, el 1499, amb Elisabet Jaubert
  • Joan Galceran de Vallgornera i de CruÏlles (*1500?). Senyor de Vallgornera
    • Casat, el 1522, amb Caterina de Foixà i Santmartín (1502-?).
  • Francesc Galcerán de Vallgornera (+1595)
    • Casat, el 1550, amb Lucrècia de Llupià i Sanxo (+1603)
    • Tenen dues filles, Maciana i Àngela. El succeeix el seu net Francesc d’Orís
  • Maciana de Vallgornera i Llupià (*1551)
    • Casada amb Macià d’Orís i de Foixà, baró d’Orís (+1545-1585), fill de Francesc d’Orís i Dionisia de Foixà-Boixadors
  • Francesc Joan d’Orís i de Vallgonera (+1626?), baró d’Orís, senyor de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Cortsaví, Nefiac i Rigardà
    • Casat, el 1602, amb Francesca Tafurer i Solanell, filla d’Antic de Tafurer i Àngela de Solanell i d’Alemany-Descatllar
  • Joan Francesc d’Orís i de Tafurer (+1661?). Baró d’Orís
    • Casat, el 1627, amb Anna Maria Bru i Granollachs, de Vic, filla de Francesc de Bru i Petronila de Granollachs
    • Van tenir dues filles: Magdalena casada amb Francesc de Puiggener i Nicolau, i Maria
  • Maria d’Orís Vallgornera i Bru (+1695), baronessa d’Orís i senyora de Vallgornera, Pollastres, Vilarnau, Nefeire, Cortraví, Vinyoles, Torre de Monell, Sant Miquel de Pals i castlana de Vigordà.
    • Casada, el 1659, amb Frederic Desbosch i Guimerà. Moriren sense descendència.
    • La successió va recaure en el seu nebot Francesc de Puiggener, fill de Magdalena d’Orís i Bru i Francesc de Puiggener i Nicolau (*1626?), donzell, fill de Francesc de Puiggener i Puiggener i Cecília Nicolau i Granollachs
  • Francesc de Puiggener i Nicolau d’Orís (1663-1728?). Baró d’Orís. Nebot de Maria d’Orís Vallgornera i Bru. No se li coneix família
    • Possiblement el succeís el seu germà Carles
  • Carles d’Orís de Puiggener d’Orís. I marquès d’Orís (1665-1726?). Títol concedit per l’arxiduc Carles.
    • Casat, cap el 1696, amb Anna Alemany-Descatllar i de Solanell, filla de Lluís d’Alemany-Descatllar i Puig i Eugènia de Solanell
  • Carles d’Orís Puiggener i Descatllar, II marquès d’Orís (*1710?)
    • Casat amb Anna Boïl de Arenós y Figuerola (*Centelles,1716?), filla de Josep de Boïl Arenós i Maria de Figuerola i Blanes
    • Al cadastre de 1779, Carles de Puiggener hi apareix com a receptor de delmes de Cabanes
  • Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl de Arenós, marquesa d’Orís i senyora de Vallgornera (*1746?)
    • Casada, el 1763, amb Pere Martí Sentmenat i Copons (1740-1802), fill de Josep de Senmenat i M. Manuela de Copons

Després que Pere de Sentmenat i de Copons, net del primer marquès de Castelldosrius, es casés amb Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl d’Arenós, va integrar aquests títols a la seva família.
Ja en el segle XIX, l’enllaç de Carles de Sentmenat i de Puiggener amb Raimunda de Riquer i de Ros, de la família dels marquesos de Benavent, permeté la posterior vinculació d’aquest títol al llinatge.

Notes històriques

Comtat d’Empúries. Territori centrat en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte. Comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona. Als segles IX, X i XI, el territori situat aproximadament a l’entorn de la vila de Peralada, des del principi del domini carolingi a Catalunya, estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política. Els seus comtes foren els d’Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixés al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat. L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius.
El Vescomtat de Peralada era un vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada que comprenia el pagus de Peralada. El primer vescomte documentat és Bonfill (s. X).

El Vescomtat de Rocabertí fou una jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Morellàs i Bellaguarda del Capcir. A mitjan segle XV pertanyien a la jurisdicció del vescomte Rocabertí les poblacions següents: Peralada, els veïnatges de les Costes, les Olives i el Morassac, la Jonquera, Agullana, Cantallops, Campmany, Cabanes, Vilarnadal, Vilatenim, Vilabertran i Palol de Vila-sacra, amb els castells fronterers de Canadal, Rocabertí i Requesens, probablement, la batllia d’Espolla, Sant Climent amb Vilartolí i Masarac, la població de Terrades, la baronia muntanyenca de Sant Llorenç de la Muga, la baronia de Navata prop del riu Manol, l’extensa baronia de Vilademuls al sud del Fluvià, amb els llogarets d’Orfes, Galliners, Vilavenut, Esponellà, Romanyà, Calabuig, Parets, Ollers i Viladamí, el poble de Camallera, Santa Llogaia del Terri, la baronia de Verges al baix Ter, amb la Tallada i Bellcaire, i la vila de Vinçà al Conflent.
Els Rocabertí han estat una de les nissagues nobiliàries més importants de Catalunya i Mallorca i, per
tant, de la Corona d’Aragó. Aquest llinatge, que té el seu origen el s. IX amb Dalmau de Rocabertí, portava, també, altres cognoms com els Verí, Boixadors, Dameto, Cotoner, Pacs/ Pax…

Comtat de Peralada. A les Corts de Barcelona, celebrades l’any 1599, el rei Felip III atorga el primer títol de comte de Peralada a Francesc Jofre de Rocabertí (†1634).
Després de Joana Adelaidaa (1898-1899), hereta el títol el nét de la seva tia-àvia Aina de Boixadors Cotoner, Joan Miquel de Sureda i Verí Boixadors (†1912), marquès de Vivot, circumstància amb la qual es perd el cognom Rocabertí. A aquest el succeeix la seva filla Josepa de Sureda Fortuny (†1955). És en aquest moment que Antoni de Montaner Sureda esdevé comte de Peralada i el seu germà Pere, comte de Savallà. Segueix la línia comtal el fill d’Antoni de Montaner i de Margalida Cerdà Cifre, Pere de Montaner Cerdà.

Els Montagut són originaris de Montagut (La Garrotxa). El 1504 van donar la “baronia” als Vallgornera quan Antoni de Vallgornera Montagut i Bosch es va casar amb Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll.
Cap el 1700, un descendent, Baltasar de LLunes i Montagut, va passar a anomenar-se Baltasar de Vallgornera Montagut i Llunes, mantenint el cognom matern.

Fonts:


by 1 comentari

Família Sarrahí

Família Sarraí (Serrahí, Sarrahí o Çarrahi). S. XIV-XV

Escut dels Sarraí

Hi ha constància que els Sarraí foren una de les primeres famílies de Cabanes de les quals se’n conserva documentació i que, el segle XIV, eren senyors del castell de Sarraí, de Llers.

Castell de Sarraí de Llers. Les seves restes són encara visibles prop del mas de la Pujada entre els veïnats de la Vall i el dels Hostalets. Els seus senyors en el segle XIV eren els Sarraí, segurament originaris d’aquest castell però que en 1331 ja vivien a Cabanes i a mitjans del segle XV encara continuaven residint-hi. Posteriorment no trobem cap més dada fins el segle XVIII en que la família de Prats i Matas, coneguts botiflers primer residents a Figueres i posteriorment a Barcelona n’eren els propietaris i s’anomenaven barons de Sarraí. A l’única paret que encara avui resta d’aquest castell hi ha una làpida de pedra amb l’escut d’armes d’aquests darrers barons. A: antoniegea.blogspot.com

Al document Llibre de racionaris de la vila del Castell de Llers de Gregori Pallisser (1730) cita el castell de Serrahí i explica: …  sols se dona rahó que los Señors de ell se anomenaban del mateix nom de Serrahi y vuy no se sap y hage decendencia de dits Señors si tant solament que los ultims estigueran domiliciliats en Cabanes …

El 1315, un Jaume Sarraí, fill del cavaller Guillem Sarraí, tenia el domini útil del Molí del Sarraí, de Cabanes -el domini directe, estava a mans del vescomte de Rocabertí- i el 1334, era batlle de Cabanes (administrador del comte) (AHG, Pe 59).

Als parroquians de Peralada. Vacant el benefici fundat per Bernat de Molins per renúncia de Bernat Gros, Jaume Sarraí, cavaller de Cabanes, presenta Arnau Saló, que és acceptat, 22 juny 1331

El 1331 té lloc un capbreu de terres  Llers a Jaume Serrahí, miles, de Cabanes; el 1393-1394 a Pere Serrahí, donzell, de Cabanes i el 1459 a un altre Jaume Serrahí, donzell, de Cabanes (ACA,DIVERSOS,Castell de Serrahí,Legajo 1)

La relació entre la família Sarraí i els Rocabertí, fa pensar que possiblement aquests Sarraí fossin la mateixa família que més endavant van ser senyors del castell.

Pere Serrahí (+ ja en 1450), donzell de Cabanes, estava casat amb Francesca. Tingueren dos fills: Jaume i Guillem. Jaume Serrahí, donzell i senyor de la força o castell de Serrahí de Llers (Ref. 1466 i 1469) es va casar amb Antònia de Peguera i Ferrer. La seva filla Rafela de Serrahí i de Peguera, el 1473 es va casar amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta. El seu fill fou Joan de Vallgornera i de Serrahí, senyor de Vilanova de la Muga.

Font: Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

La línia dels senyors de Vilanova de la Muga fou iniciada pel fill segon de Joan, Pere de Vallgornera i de Fontcoberta (mort vers el 1524), que heretà Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i Satrilla i es casà (1473) amb la pubilla Rafaela de Sarraí i de Peguera, senyora dels castells de Cabanes i el Coll. Aquesta línia s’extingí amb llurs fills Joan i Joana de Vallgornera i de Sarraí, i aquesta portà l’herència als seus descendents i del seu marit, Miquel Marc de Montagut i de Llupià, que adoptaren el cognom de Vallgornera i foren creats marquesos de Vallgornera, títol que avui porten els Balle.

Vegeu: Vallgornera. Enciclopèdia Catalana.

Al llarg del segle XV, diferents personatges de la família Sarraí estan documentats com a senyors del castell de Cabanes.

  • Pere Serrahí, donzell [membre inferior de l’estament militar no armat cavaller] de Girona i senyor de Cabanes. Casat amb Maria de Peguera. Va ser convocat pel rei Alfons V d’Aragó, l’1 de maig de 1419, per a la Jornada de Sicília.
    • Atenent que el 1417, el bisbe atorga llicència per demanar caritat a Ventura, esclava sarda capturada a Sardenya per  Pere Sarraí, que aquest el 1419 va ser convocat pel rei Alfons V d’Aragó i que els tres caps de l’escut són iguals als que es troben als símbols de Sardenya i Còrsega i a l’escut d’Aragó, podem suposar una relació entre els cavallers de la família Serrahí i els reis de la Corona d’Aragó. Però aquesta hipòtesi, de moment, no es pot confirmar documentalment.
  • Joan-Jofre Serrahí i de Peguera. Natural de Girona. Fill de Pere Serrahí i de Maria de Peguera. Canonge i síndic de la catedral de Girona. Entre 1452 i 1455 va ser oïdor de Comptes pel Braç Eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya. Va assistir a les Corts de 1454 i el 17 de abril de 1461 va participar a la firma de la Concòrdia de Vilafranca del Penedés. El seu nom apareix diverses vegades a Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol 1 – anys 1411 a 1539, pàg 120-144.
    • A la web “www.armoria.info” hi diu que el seu escut era de plata, amb tres caps de moro i que aquest escut, en relleu sobre pedra, es troba al Museu Arqueològic de Barcelona, procedent d’una sepultura de l’església de Cabanes. Però en data 02/09/2015, el Museu d’Arqueologia de Catalunya informa que: Hem consultat les nostres bases de dades i no consta cap objecte ni cap altre material procedent de Cabanes (Alt Empordà).
  • Rafaela de Serrahí i de Peguera. El 1480 va demanar la dispensa matrimonial per casar-se amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta, donzell i es van establir a Cabanes. (Dispensa matrimonial de Pere de Vallgornera, donzell, i Rafaela de Serraí, 18 agost 1480. ADG. Llibre: G-69, full: f 134v-135) Aquesta línia s’extingí amb llurs fills Joan i Joana de Vallgornera i de Sarraí. El 1502, Joana de Vallgornera es va casar amb Miquel Marc de Montagut i de Llupià, domiciliat a Olot. Joana va premorir al seu pare; per aquesta raó, Bartomeu de Montagut i de Vallgornera, fill de Miquel Marc i de Joana, va heretar tots els bens familiars, entre els quals hi havia també el castell del Coll, proper a Olot que procedia de l’herència de la seva àvia l’esmentada Rafaela de Serrahí i de Peguera (el seu avant-passat Guillem de Peguera, senyor del castell de l’Espunyola, va casar-se amb Mandina des Pujol, senyora del castell del Coll).
    • Bartomeu de Montagut de Vallgornera es va casar amb Elionor Antònia Setantí Llorà, de Barcelona i la seva filla Estàsia de Montagut de Vallgornera es va casar casar amb un Barotell-Bestracà que a primers del 1600 van viure un temps a Cabanes.

Documents d’interès:

Sense data. Els delmes menors a les parròquies gironines segons el Llibre Verd: En Sarraí, de Cabanes D. possessions de la força de Gorgs i d. del lloc de Lapart (* D. =  Cavallers, ciutadans i altres laics)

1294, 27 d’agost.- Reconeixement … a Guillem de Canadal i Guillem Sarraí, procuradors del vescomte de Rocabertí, en motiu del compliment dels punts d’una setència reial sobre la causa que enfrontava aquest darrer amb el comte d’Empúries: entre ells, restituir el rec de Cabanes i dos molins que hi són situats, els molins d’en Taverner i del monestir de Sant Feliu de Cadins (Cabanes); desmantellar les obres de fortificació del molí de Santa Maria (Cabanes) i restituir-lo al monestir de Santa Maria de Vilabertran. AHG, Per 1145

1315, 31 d’agost.- Venda a carta de gràcia del cens de 30 mitgeres d’ordi que la casa vescomtal rep sobre el molí d’en Serraí (Cabanes), atorgada pel vescomte de Rocabertí a Jaume Sarraí, fill del cavaller Guillem Sarraí. AHG, Pe 1544

1315.- Molí d’en Sarraí. Localització: Rec de Cabanes, derivat de la Muga. Domini directe: Vescomte de Rocabertí. Domini útil: Guillem Sarraí, cavaller – Jaume Sarraí, batlle de Cabanes, fill de l’anterior. Censos: Vescomtes de Rocabertí, 30 mitgeres d’ordi. Registres: docs. 731 i 1545

1321.- Es denunciava que Guillem Sarraí, de Figueres, venia públicament “blat i forment” a uns preus superiors als que es pagarien a la plaça. ADG, Visites pastorals, vol. 4 (10-VI-1321).

1331.-  Capbreu de tierras en Llers a Jaume Serrahí, miles, de Cabanes. Traslado 1743-V-2. s.a. “Nº 1 transumpto”. Arxiu de la Corona d’Aragó (ES.08019.ACA/3.12.1). Els tractaments de “miles” i “doncel” els relaciona amb la milícia i el servei al rei o a un senyor.

1334, 3 d’abril. Documentació de Jaume Sarraí, batlle de Cabanes. AHG, Pe 59

1337.- Demanda de Jaume Sarraí fill i hereu del cavaller Guillem Sarraí, a la casa comtal, en motiu dels aproximadament cinc mesos que, durant l’ocupació del castell de Cabanes per part del comte Ponç Hug IV, el molí dels Sarraí va deixar de moldre, amb la pèrdua de tres quarteres d’esplet diàries, entre blat i ordi, que s’ingressava de moltura. L’exèrcit comtal, a més, va endur-se les nadilles, els pics i altres elements del molí. AHG, Ca 163 (f. 58)

1393-1394.-  Capbreu de tierras en Llers a Pere Serrahí, doncel, de Cabanes. Traslado 1747-V-2.  S.a. “Numº 1”. Arxiu de la Corona d’Aragó (ES.08019.ACA/3.12.1)

1417.- Alegranca, filia de Pere Oller, de Sardenya, esclava de Pere Sarraí, donzell de Cabanes, que es redimeix per 80 florins, 1417, 3, 54v.

1417.- El 6 de juliol de 1417, el mateix bisbe Dalmau de Mur atorga llicència per demanar caritat a Ventura, esclava sarda de Pere Sarraí, cavaller que viu al castell de Cabanes i que l’ha capturada a Sardenya. Els pares de Ventura viuen a Sardenya i tracten de rescatar-la, però no poden pagar les 80 lliures que el cavaller ha fixat, i algunes persones de bona voluntat tracten d’ajudar-los, i probablement han anat a la vicaria a demanar llicència (“ad preces et instatntiam nonnulllorum, iliam Alegranse uxirus Petri Oller Regni Sardinie captivam suam dederit ad reschatum octuaginta florinus auri Aragonum, dictaque Ventura seu parentes eorum, bonis temporalibus viduati, huiusmodi rechatum ferre nequeant nisi vestris et aliorum christi fidelium adiuventur elemosinis et succursu…”) Les esclaves podien “redimir-se” (és a dir comprarla seva llibertat pagant al seu amo el rescat que ell fixés) i és corrent que recorrin al bisbe per tal de demanar almoines. Procedien generalment del pillatge en terres de Sardenya i del decadent Imperi Bizantí … A: Sierra Valentí, Eduard. L’altra cara de la Girona medieval. Annals de l’Institut d’estudis Gironins, 47 (2006)

  • Ser esclau a la Girona medieval (1369-1486). Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. LIV, 2013, pp. 337-360
  • Lai, Roberto. Esclaves sardes a la Girona Medieval. Top Girona, 61 (set. 2016), pàg. 72
  • Sardenya, els Balcans, Grècia i les estepes situades al sud de Rússia són els principals llocs de procedència de les dones esclaves. El conflicte de Sardenya, que Santiago Sobrequés comparava amb “un Vietnam català”, en facilita les ocasions. … , i Ventura és també sarda i captiva de Pere Sarraí, donzell de Cabanes. A: Sierra Valentí, Eduard. Ser esclau a la Girona medieval (1369-1486). Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. LIV, 2013, pp. 337-360

1459.-  Capbreu de id. a Jaume Serrahí, doncel, de Cabanes. Copia. Sig. Antº 3º. Arxiu de la Corona d’Aragó (ES.08019.ACA/3.12.1)

1461.- Los dos documentos estan fechados en el año 1461 y son pergaminos originales. El primero es del 15 de julio, trata del convenio realizado entre Martí Prats, doncel, domiciliado en el Condado de Módica, en el Reino de Sicilia, de una parte y el noble Vizconde de Rocabertí, por la otra, en virtud del cual el primero cede los derechos que tenía sobre el Castillo de Requesens, el Castillo, Vila y Baronía de San Lorenzo de la Muga y otras posesiones que le correspondían como garantía de dos legados testamentarios, uno de mil florines de oro y otro de doscientos que le había dejado Beatriz de Rocabertí, doncella, hija del noble señor Dalmacio de Rocabertí, Vizconde de Rocabertí y de su esposa Blanca de Rocabertí y de Cruïlles, todos difuntos. El heredero universal de la citada Beatriz era Juan Jofre Serrahi, canónigo, y “cabiscol” de la Seo de Gerona. Martí Prats cede sus derechos a Felipe Dalmacio de Rocabertí, impuber, hijo del noble Jofre de Rocabertí, Vizconde de Rocabertí y de la noble Juana, la cual en nombre y como tutora de su hijo acepta la donación o cesión de Martí Prats. El notario fue Pedro Coll, ciudadano de Barcelona

El segundo documento lleva la fecha del 6 de agosto de 1461. Por el mismo, Guillem Terrena, familiar y doméstico del noble señor Vizconde de Rocabertí y actuando en nombre de Martí Prats, pide que sea notificado a Juan Jofre Serrahí, Canónigo y “Cabiscol” [mestre o responsable de l’ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l’Edat mitjana] de la Seo de Gerona, y heredero universal de los bienes de Beatriz de Rocabertí, hija de Dalmacio de Rocabertí y Blanca de Rocabertí y de Cruïlles, que en cumplimiento del último testamento de Beatriz de Rocabertí, habían correspondido a Martí Prats, dos legados de mil y doscientos florines de oro, uno y otro, con garantía del Castillo de Requesens y de la Villa y Baronía de San Lorenzo de la Muga y otras posesiones, derechos de los cuales Martí Prats hace renuncia o donación a favor del infante, menor de edad, Felipe Dalmacio de Rocabertí, hijo de Jofre y Juana, el cual emancipado por su padre tiene como tutriz su madre que actua en nombre del infante. Hecha la notificación Juan Jofre Serrahí dice que se da por enterado. El Notario fue Marc Genís del Jugar de La Junquera.

1462.- Això explica en gran part el paper que va jugar en el famós episodi del setge de la Força de Girona, defensa que, en boca de Santiago Sobrequés “va ser obra d’un nombre reduït de gent gairebé tota forastera, i va ser també, en gran part, l’obra del bisbe Margarit“. Efectivament el mitrat gironí va disposar els principals elements defensius de la ciutat contra l’escomesa barcelonina. Començà per crear una comissió de personatges afins (el canonge Roger de Cartellà, l’amic Andreu Alfonsello i el cabiscol -mestre o responsable de l’ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l’Edat mitjana-Jofre Sarrahí) que tinguessin cura de l’hostatge i les necessitats de la reina Joana i del petit píncep Ferran.

1463, octubre.- Martín Juan de Rocabertí, señor de Verges … Estaba casado con su prima Beatriz de Cruilles, probablemente una hermana del barón de Cruilles Bernardo Gilaberto el Viejo y en octubre de 1463 sostenía un pleito con los Sarrahí, señores de Cabanas, al parecer sobre la herencia de su mujer… Citación real, firmada en Tárrega a 20 de octubre de 1463, a Jofre Sarrahí para que acuda a la Corte por razón del pleito que sostenía con Martín Juan de Rocabertí sobre la herencia de Beatriz de Rocabertí). Esta última debía ser la esposa de Martín Juan, pero los Cruilles no tenían heredades cerca de Cabanes por lo que podría tratarse de una hermana del citado señor de Verges

1471, juliol, 18.- Venda de censal feta per Tomàs Deulosall, fuster de Cabanes, a Joan Sarray, donzell. Descripció: Venda que fa Tomàs Deulosall, fuster del castell de Cabanes, al donzell Joan Sarray, d’un censal de 7 sous malgoresos (a pagar anualment en dos semestres) pel preu de 7 lliures mal. que reconeix haver rebut i comptat. Notari: Salvi Pagès, notari senyorial del vescomte de Rocabertí i substitut de Dionís Peres, notari de Peralada i del castell de Cabanes. Al dors: “Carta de censal venut a mossèn Serray … donzell de Cabanes pel preu de set sous malgoresos…Tomàs Deulosal, fuster de Cabanas encaar censal de pa de pr. 7 ll. al hon. Joan Sarray donzell en Cabanas populat”. 1471. AHG170-471-T2-194 (podria atribuir-se a Joan Jofre Serrahí)

1479.- En quant a la branca Montagut-Vallgornera, he posat en clar que Pere de Vallgornera (fill de Joan i germà de Jaume, que foren senyors de Vallgornera) a l’any 1479 va contractar capítols matrimonials amb Rafaela de Serrahí i de Peguera, senyora del castell de Cabanes i altres.

1485.- Finalmente, en el ocaso de la Edad Media, el señorío de Rocacorba pasó de la familia de Montagut a la de Vallgornera, oriünda del Alto Ampurdàn y lugar de Vallgornera. La noble familia tuvo dos ramas: la catalana y la siciliana. La primera fué fundada por D. Pedro de Vallgornera y de Fontcuberta, que casó en 1485 con Dª Rafaela de Serrahí y de Peguera, señora del castillo de Cabanes donde se establecieron. (En algun lloc apareix que es van casar el 1473)

1496.- Peralada, 14 d’abril. Venda feta per Pere de Vallgornera, alias Serraí, donnzell domiciliat al Castell de Cabanes, i la seva muller Rafaela, a la religiosa Constança de Vallgornera, prioressa del monestir de Sant Bartomeu de Bell-lloc, d’un censal mort …. Pergamí. Arxiu: Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona (MP02, 11)

1720.-  Al llibre de Gregori Pallisser,  Llibre de racionaris de la vila del Castell de Llers, l’autor hi fa constar el «racionari de notes faents» de la vila i castell de Llers. Entre d’altres drets i dominis s’hi esmenta Sant Feliu de Cadins: En dicha historia viene detallada también la relación de los derechos y dominios de cada uno de los señores de los 12 castillos por ventas, obras, confesiones de dominio , etc. Asimismo se hace relación del «racionari» de los derechos y domini o del monasterio de monjas de Sant Feliu de Cadins, de la parroquia de Sant Vicens de Cabanes, trasladado al Mercadal de Gerona, antes dominio del Castell Serrahí de la Parroquia de Sant Julia de Llers.

1770.- El títol de baró de Serrahí fou concedit el 2 d’octubre de 1770, a Francesc Prats i Matas. Es tracta d’una família que apareix a Figueres ja el 1561 com a notaris. Caracteritzat botifler durant el regnat de Felip V, un membre d’aquesta família fou nomenat Escrivà major vitalici de la Nova Audiència, segons el Decret de Nova Planta. En temps de Napoleó també van col.laborar amb el règim francès. Eren propietaris de diverses finques a Figueres, una d’ells va ser la casa Matas, del carrer Magre. De moment es desconeix si els Prats i Matas eren descendents de la família Serrahí de Llers i Cabanes.

Mes informació:


by 1 comentari

Arnau de Cabanes

nissaga Cabanes

Arnau de Cabanes (segle XII)

A l’època de l’Imperi Romà la gent tenia un praenomen (nom de pila), un nomen (nom de la tribu a la qual hom pertanyia), un cognomen (cognom o nom de la família) i un agnomen (sobrenom que expressava una circumstància o característica especial de l’individu). Aquest costum romà es perdé amb les invasions dels bàrbars i trobem que la gent ja només té un nom, el nom propi o prenom. A partir de finals del segle IX és quan comença un llarg procés de formació dels cognoms, al llarg del segle XI, la noblesa va començar a acompanyar el nom personal amb el topònim de les seves possessions territorials, mentre les classes inferiors van imitar la fórmula amb topònims genèrics (Vall, Coma…) o topònims menors de vila, masia o país de procedència. Però la majoria de famílies van continuar usant el nom del pare, o bé una qualitat, ofici o origen, perdurant així alguns cognoms d’origen germànic.

Per això Arnau, que devia posseir el senyoriu de Cabanes, era conegut com Arnau de Cabanes.

Nét de Bergundis, Arnau, tenia un germà monjo, Bernat, i dues germanes, Uliardis i Floreta. Es va casar amb Jordana, amb qui va tenir almenys dues filles. Pel seu testament sabem que tenia possessions a Cabanes i que va marxar a Terra Santa.

De la nissaga dels Cabanes es coneix a Bergundis, mare de Berenguer Pere, Constança, Ermengarda i Guidenella, els quals testaren a finals del s. XI, entre 1072 i 1090. Dalmau Berenguer, possiblement fill de Constança, té a Cabanes una casa on, el 1089, se celebren judicis,  el 1090, actua com a marmessor del vescomte Ramon Guillem, el 1091, actua com a jutge a Rabós, el 1095 rep censos, usatges i batllies de Cabanes i altres pobles, el 1098, tenia empenyorats a Pone Oliba, uns béns situats a Sant Climent Sescebes.

El 1125, abans d’iniciar el viatge que tenia programat a Terra Santa, Arnau de Cabanes disposà testamentàriament dels seus béns. Entre els seus llegats pietosos constaven els adreçats a l’Hospital i al Temple. També disposà a favor de les seves filles, Maria i Juliana, de béns situats a Llers i a Cabanes.

El testament porta a diverses reflexions. La primera és l’afluència de cavallers petits nobles catalans que van anar a Terra Santa, fos com a croats, fos com a pelegrins. En aquest cas no queda clar si Arnau de Cabanes va marxar per un motiu a altre, ja que el fet de deixar testament es consideraria normal em ambdós supòsits. Però el que sí ens indica és que aquest fet devia ser quelcom relativament habitual….

… La segona reflexió a la qual duu aquest testimoni documental és la fama prèvia de que gaudia l’Orde del Temple abans de la seva oficialització al Concili de Troyes de l’any 1128. El document aportat està datat l’any 1125, tres anys abans del Concili. Cal recordar que l’Orde de l’Hospital va ser reconegut l’any 1113, pel que és normal que se l’esmenti en un document de caràcter públic com era un testament. Però l’Orde del Temple encara no tenia oficialment el suport de l’autoritat pontifícia. Malgrat això, l’any 1125 ja rebia donacions.

A: Planas, Meritxell ; Gorbs, Carles B. Els Templers a les comarques gironines

Existia un altre Arnau de Cabanes, marit de Beatriu, que tingué com a fills Guillem i Bernat i que testà el 13 d’agost de 1125, però no resulta relacionat amb l’anterior genealogia. Tenia béns a Esprac i a Cabanes

Maria, filla d’Arnau de Cabanes, sembla que es correspon amb la Maria de Cabanes que el 1188, junt amb el seu fill Arnau, permutaren un hort de Cabanes amb l’abat de Vilabertran. El 1190, Maria, junt amb els fills Arnau i Guillem, cedí drets sobre el molí de Berà (situat a Llers, al costat de la Muga) i el 1191 feu testament favor dels seus fills:

  • a Guillem deixà possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora
  • a Arnau deixà posessions del seu propi pare, de nom Arnau
  • a les filles Seguina i Garsendis, altres llegats

Bernat de Cabanes (segle XIII)

D’acord amb aquest document, sembla que podríem assegurar que un Bernat, natural o veí de Cabanes, el 1212 va participar en la batalla de les Naves de Tolosa, al costat del Comte d’Empúries.

És possible que Bernat fos un descendent de Maria i Arnau de Cabanes, citats anteriorment i el mateix Bernat de Cabanes, noble i propietari d’un molí, que apareix citat per Josep Ma Bernils a la pàg. 21 del llibre “Cabanes”.

… Encara hi anà lo Comte de Empúries, lo qual menà en sa companya en Jofré, Vescomte de Rocabertí, en Bernat de Santa Eugènia166, Guerau de Serrià, Bernat de Cabanes, en Galceran e Gastó de Cruïlles, Bernat Guillem de Foxà, Ramon Xatmar, Pere de Pau, Pere e Galceran de Cartellà, Jofré de Vallgo[r]nera, Otger de Dorius, Guillem de Bordils, en Pere Albert Çatrilla e molts altres de Empurdà…

A: Alvira Cabrer, Martin. Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. INSTITUCIÓN «FERNANDO EL CATÓLICO» (C. S. I. C.) Excma. Diputación de Zaragoza, 2010

Tomic, Pere. Històries i conquestes  – Narciso Feliú de la Peña y Farell. Anales de Cataluña

Documents:Tesatament d'Arnau de Cabanes

Testament d’Arnau de Cabanes. Vilabertran, 10 d’abril de 1125. Document original:  Biblioteca de Catalunya. Perg. 438, Reg. 9933.

Descripció:

Testament d’Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem; pren per marmessors Arnau de Llers, el seu germà Bernat, monjo, Ramon de Batet, Palol de Vila-sacra i Berenguer de Montagut; deixa a Santa Maria de Vilabertran el seu alou de Puig Calvell i convit; al monestir de (…); almoines a Sant Pere , a l’Hospital, al Temple, Sant Quirze , Santa Maria de l’Om, Sant miquel de Fluvià i Santa Maria de (…); llega a la seva filla menor Juliana el seu alou de Vilamaniscle, les penyores que té Bernat (…), de Guillem Dalmau, d’Arnau de Campdorà (…) alou a Vallgornera, dècim que té per Guillem Dalmau, terra a Artigal, un sarraí dit Mafumed i una sarraïna; a la seva esposa Jordana, el llit, una egua dita Torredana, la meitat d’una altra egua que té d’Albert Batlle i un terç de les ovelles a violari; a les seves germanes Floreta i Oldiardis, un camp situat a Puig Xalard i el camp Rudun; substitueix a la seva filla Maria l’altra filla, Juliana, i a aquesta, el seu nebot, per tots els béns que té a..

Testament de Maria de Cabanes, 3 de maig de 1191. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 460, Reg. 9977.

Descripció:

Testament de Maria de Cabanes, que pren per marmessors el seu senyor, Gaufred de Rocabertí, l’abat Guillem de Vilabertran, Arnau de Llers, el fill de la testadora, Arnau, Arnau de Biert, i el fill d’aquest, Dalmau, Ramon Moragues i Adalbert, batlle; elegeix sepultura a Vilabertran amb llit i convit, i llega a la casa el seu dret sobre la possessió que Ramon de Cabanes havia donat al mateix monestir; disposa donatius per la Temple, l’Hospital, Sant Vicenç de Cabanes, Sant Martí de Vilarig, Sant Cebrià de Vilafant, les monges de Cadins, l’obra de la Seu i Sant Pere de Rodes; llega al seu fill Guillem les possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora; al seu fill Arnau, la possessió del pare d’ella, Arnau, junt amb alous i feus; a la seva filla Seguina, un hort situat a Figueres que tindrà epr indivís amb l’altra filla, Garsendis; els substitueix mútuament i els deixa en poder del seu senyor Gaufred de Rocabertí i d’Arnau de Llers, mentre deixa les seves possessions en poder de..

Testament de Maria de Cabanes, 1 de desembre de 1195. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 101, Reg. 9559

Descripció: Testament de Maria de Cabanes. Signa Ponç Huc, comte d’Empúries

Altres documents relacionats amb la nissaga “Cabanes” i que ens donen una idea de les propietats que posseïen:

  • 1087 [Bergundis] Donació que fa el vescomte Ramon Guillem de l’alou que té al comtat de Peralada, al terme de Cabanes i a les parròquies de Sant Joan de Vilatenim i Sant Pere de Figueres, i havia estat de Bergundis i del seu fill Berenguer
  • 1089 [Ermengarda i Bergundis] Donació que fan Ermengarda, Brunicel, dita Bruna, i Pere Ameli a Santa Maria de Vilabertran d’un alou que afronta amb el riu Muga, amb el Manol i amb la mata peditaria, i d’un altre alou heretat de la seva mare Bergundis
  • 1091[Berenguer Pere i Bergundis]  Definició que fa Adelaida a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre l’alou que havia estat de Bergundis i que l’atorgant, junt amb el seu marti, Ramon Guillem de Rocabertí, vescomte, compraren a Berenguer Pere, fill de l’esmentada Bergundis, situat al comtat de Peralada, al terme de Cabanes, a la parròquia de Sant Vicenç, i que afronta amb els termes de les parròquies de Peralada, Vila-sacra, el Far, Figueres, Llers i Masarac

Bibliografia:


by Deixa un comentari

La Torre i el castell de Cabanes

Vegeu també: La Torre || El Portal del Senyor

Torre de Cabanes

Cabanes. Vista d’una torrassa antiga
Josep M. Cañellas (1/1/1888–31/12/1889)
Àlbum Rubaudonadeu. Biblioteca de Figueres

El Castell i la Torre de Cabanes. Els orígens del poble
Passejada històrica, 7 d’abril de 2024

El Castell de Cabanes 

El jaciment es localitza dins del nucli antic de Cabanes, entre el carrer dels Escudellers, el carrer de la Sanitat i el carrer Canal. Es tracta d’un recinte emmurallat o castell d’època medieval, del que només es conserva una torre de planta circular.

Segons la documentació antiga, recollida per Badia (1985), al segles XIV i XV el castell de Cabanes era possessió dels vescomtes de Rocabertí. No s’ha documentat cap tipus de troballes de material arqueològic o estructures que es puguin relacionar amb el recinte emmurallat, a excepció d’un pany de muralla, amb merlets i espitlleres, localitzat pels autors de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca de l’Alt Empordà de l’any 1994, que pertanyia, possiblement, a una torre de planta quadrada o a una important casa fortificada. Malauradament, aquest pany de muralla va ser destruït i en aquest indret, al nord del nucli antic, hi ha cases de nova construcció. L’estat de conservació de la torre és excel·lent, però la del recinte emmurallat o castell no es pot determinar atès que només es coneix a través de textos medievals i mai s’ha realitzat una intervenció arqueològica en aquesta zona.

A: Wiquipèdia

Notícies històriques
En un document datat l’any 1013 s’esmenta una nova vila de Cabanes, refeta als voltants del castell que hi havia al lloc actual que ocupa la població. A principis del segle XI, a la vila se la comença a anomenar parròquia de Sant Vicenç, probablement perquè aquesta era l’església del castell. Per tant, el castell de Cabanes degué ser construït a finals del segle X.

La primera vegada que s’esmenta el nom del senyor del castell de Cabanes és l’any 1397 amb el vescomte Gaufred de Rocabertí. És probable que el matacà situat damunt la porta d’accés i les restes dels merlets originals que s’observen en el coronament de l’estructura es puguin datar al segle XIV.

Segons uns plànols datats al segle XVIII, el castell era de dimensions reduïdes i estava situat a la part sud de la vila, on encara es conserva la torre de l’homenatge i arribava fins al mur de la carretera de Figueres i, probablement, s’estenia cap al carrer d’Escudillers. A l’interior hi havia un reduït nombre de cases i l’església de Sant Vicenç documentada ja el 1070. Tenia pont llevadís davant una gran plaça en la que sobresortia l’antiga ermita de Sant Sebastià. La resta del nucli, es trobava emmurallat, amb torres integrades al sistema defensiu i envoltat de valls. Tenia tres portals: el de l’Església o cementiri, el de les Eres i els de la sèquia al carrer del Canal.

Durant la guerra carlina, l’any 1873, la torre va reforçar la seva part superior tapant els merlets originals i obrint algunes espitlleres. Al segle XIX es va utilitzar de presó durant una temporada.

Les altres restes del castell no s’han conservat. Probablement la pedra fou aprofitada durant els segles posteriors per construir les cases de la vila.

A: Patrimoni.gencat (arquitectura)

Imatges de les restes del castell i del recinte emmurallat

El segle XII, el senyoriu de Cabanes devia estar a mans d’Arnau de Cabanes i la seva família

El 1333, el castell de Cabanes pertanyia a Ramon de Canyelles, que el va cedir a la seva germana Agnès, vda de Bernat de Cartellà. Pocs anys més tard, Berenguer de Santvicenç que va morir sense descendència i arruïnat, va vendre el castell que era propietat d’Agnès.

Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes (14/12/1333). Font: ANC1-167-T-774

Per un document de l’any 1336 sabem què en cas de guerra o d’inseguretat els habitants de Vilatenim, població que no comptava amb elements de fortificació s’havien de refugiar a la força o castell de Cabanes. (Font: Antoni Egea)

Al llarg del segle XV, diferents personatges de la família Sarraí (Serrahí o Çarrahi), de Llers, consten com a senyors del castell de Cabanes.

Pere Serrahí (+ ja en 1450), donzell de Cabanes, estava casat amb Francesca. Tingueren dos fills: Jaume i Guillem. Jaume Serrahí, donzell i senyor de la força o castell de Serrahí de Llers (Ref. 1466 i 1469) es va casar amb Antònia de Peguera i Ferrer. La seva filla Rafela de Serrahí i de Peguera, el 1473 es va casar amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta. El seu fill fou Joan de Vallgornera i de Serrahí, senyor de Vilanova de la Muga.

Font: Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Documents d’interès:

1333 (desembre, 14).- Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes.

1340 (abril, 8).- Bernat Salendí, ciutadà de Catània, procurador de Bernardí de Cartellà, signa àpoca a favor de Galceran de Cartellà, germà de Bernardí, de 1000 sous llegats per la seva mare, Agnès, a l’esmentat Bernardí en pagament del drets de llegítima. Els 1000 sous formen part dels 21200 sous pels quals Berenguer de Santvicenç va vendre el castell de Cabanes i el delme de Martorelles que Agnès de Cartellà, filla de Bertran de Canyelles i de Sibil·la, va posseir mentre va viure al Vallès.

1397.- En un manuscrit de Sant Pere de Rodes hi consta que Janfred, vescomte de Rocabertí, era senyor del castell de Cabanes.

1403/05.- Diversos testaments estan signats per: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.

A: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Vol. I. Fundació Noguera, 2005

1405, 11 de juliol.- Capitulacions matrimonials de Bernat Teixidor, amb Guillema, filla d’Arnau Mitjà, de Cabanes, que fou esposa de Guillem Teylloni, del mateix lloc…. Notari: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.

1577, 16 d’octubre (Gualta i Palau Sator).- Capitulacions matrimonials de Francesc Dalmau de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, senyor de la vila de Peralada, de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga, dels castells de Requesens i Cabanes, i de la vila i baronia d’Anglesola, diòcesi de Vic; fill
d’Onofre Martí de Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de les esmentades jurisdiccions, i de Iolanda Sarriera, cònjuges difunts. Contrau matrimoni amb Elionor Desmiquel, donzella, filla de Guerau Desmiquel, donzell, senyor del castell i terme de Palau-sator, i de la seva esposa Jerònia Desmiquel i de de So. Guerau Desmiquel

1838/39.- Aplec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat del que s’ha pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistats dels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456

1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria (can Brugat?), amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28

1855.- La muralla, apareix citada en un document del 3 d’agost  dins la relació de propietats municipals on es descriuen dues finques:

  • 10.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “tres cuartons de vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con D. José Pont. A mediodia con la muralla del pueblo. A Poniente y a Zierso con camino publico – Observacions: “Esta finca para lo unico que puede servir es para sotos al objeto de edificar en ellos salvando algunas puertas y ventanas de particulares que tienen salida a la dicha finca”
  • 11.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “media vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con Juan Sivecas. A Poniente con camino publico de Figueras. A mediodia con el rech madral. A Zierzo con la muralla del pueblo – Observacions: “Esta extensión de terreno por formar parte de la anterior esta sujeta a las mismas observaciones”
  • 1855 Finques rústiques

1854, 25 d’agost. Plano geométrico de las Balls de Comuns, situadas al lado de la muralla del pueblo de Cabanes / [Rafael Batlle. 1854].

Dibuix a ploma amb tinta sobre paper. Aquarel·lat (57×86,5 cm).

Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373

El 1946 es va eixamplar el Portal del Senyor per facilitar el pas dels carros. (Actes del Ple Municipal del 5 d’octubre i del 16 de novembre de 1946)

Plànol topogràfic de Cabanes on es dibuixa el perímetre hipotètic de la muralla, amb el castell a l’extrem Sud-oest. Vegeu:

PUIG, Anna Maria. Intervenció a l’antiga rectoria del carrer dels Escudillers núm. 3 de Cabanes.
Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona
(15 : 2020 : Castelló d’Empúries, Catalunya), pàg. 619-621

La Torre

BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional): 561-MH-ZA   |   BIC (Bé d’Interès Cultural): RI-51-0005821

IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya): 641

Catalunya Romànica – Enciclopèdia.cat

S. XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Dibuix a ploma amb tinta sobre paper (48×35 cm). (Fragment)
Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des armes. Chateau de Vincennes

Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 371

Descripció

Torre de Cabanbes
1.- Primer pis amb porta
2.- Pis inferior
3.- Merlets de mantellet
4.- Porta
5.- Escala construida posteriorment

Situada dins del nucli antic de la població de Cabanes, a l’extrem sud-oest del terme, a la plaça de la Torre. Es tracta d’un extraordinari i ben conservat exemple de torre d’homenatge d’un castell feudal.

Gran torre cilíndrica d’uns deu metres d’alçada i de diàmetre, actualment adossada a una de les cases de la població. Està bastida per un mur de carreus de pedra ben desbastats de gairebé tres metres d’amplada, disposats formant filades perfectament regulars. Presenta la coberta plana i està distribuïda en dues plantes. L’única obertura és la porta principal que dóna accés directe al pis, situada a la banda de migdia de l’estructura. És d’arc de mig punt, amb la llinda plana i s’hi arriba mitjançant una escala exterior de pedra refeta amb maons, adossada a la torre posteriorment. Damunt la porta d’entrada, a la part superior del parament, hi ha un matacà bastit amb carreus el qual presenta dues petites espitlleres de maons. El coronament de la torre està bastit amb còdols, pedra desbastada i maons i conserva poca alçada, aproximadament un metre. S’observen diverses espitlleres bastides amb maons i pedra, i algunes restes de possibles merlets originals. A l’interior, la torre presenta els dos pisos coberts amb voltes semiesfèriques bastides amb pedres de mida petita, disposades formant filades concèntriques, que conserven restes dels encanyissats. El parament deixa vistos els forats de les bastides.

Podem datar-la com del segle XII o finals de l’XI, però no se sap qui foren els seus senyors originaris ni en quines guerres o setges es veié involucrada. A la part superior hi ha una construcció posterior amb merlets de mantellet del segle XIV o XV, que demostra que en aquesta època encara era d’utilitat.

A: Patrimoni.gencat (arquitectura)

Més informació:
Ferran del Campo i Jordà

1421 (8 d’octubre).- En un exemplar de la Revista de Gerona de 1880 hi apareix la transcripció d’un manuscrit del segle XV on s’expliquen els efectes de l’aiguat que el 8 d’octubre de 1421 va afectar tot l’Empordà i que va enderrocar el poble de Cabanes. Com explica el text, l’aigua s’emportà tot “lo lloch de Cabanas” on dels seixanta “fochs” que hi havien no en quedà cap. Morí gent i es perderen el bestiar, les reserves de menjar i els béns. Només van sobreviure els qui es van poder refugiar a la Torre.

1716.- Els veïns es mobilitzen per evitar l’enderrocament de la torre. D’acord amb la Reial Ordre de 4 de gener que ordena y mana que tots los Castells murallas … sian demollits per tot lo pnt  mes de mars de dit any [o, entregar a VE y per escrit, la cituacio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas circunstancias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir], els veïns de Cabanes expliquen, en un esborrany de carta, que des de fa molts anys la torre ha servit de refugi quan els els rius han inundat el poble i demanen … postrats tots lo de dit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe en que dit castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta de resguart per les vingudas de dits aiguats ….

Es desconeix a qui es volia adreçar la carta i si finalment va arribar al seu destinatari.

Transcripció del text  –  L’aiguat de 1421: Taula rodona

Torre i aiguats

A: Petició dels veïns de Cabanes perque no sigui enderrocada l’única torre de defensa del poble. ANC1-1187-T-106. Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà

Abans de 1870.- El propietari de la Torre és Josep Pagès i Carbonell. Es desconeix com la va adquirir.

1870.- Joaquim Pagès i Portell (fill de Josep Pagès i Carbonell) es fa càrrec de la Torre després de la mort del seu pare que va tenir lloc el 15 de juliol

1873.- La Torre consta com a propietat dels hereus de Joaquim Pagès Portell. Joaquim havia mort el 12 de febrer de 1872, als 55 anys.

L’acta municipal del 3 d’abril de 1873 recull l’acord d’incautació de l’edifici en motiu de les guerres carlines…. Més informació a: Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes. Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889)

… nombrandose para hacer el servicio de vigilancia en la torre de la Iglesia durante el dia asi como de apoderarse de la torre de la pertenencia de los herederos de D. Joaquin Pagés …

El 4 d’agost es constata la necessitat de reforçar la Torre …

… aparedar todo lo que sea necesario en el otro punto denominado la Torre y en fin que se haga cuanto cuanto se crea útil y necesario por la defensa y seguridad de las vidas é intereses de la población ….

També el 26 d’agost …

… esponer a su aprobacion dar por contrata a los albañiles de este pueblo los trabajos que deban producirse á aumentar la fortificacion y asegurar los fuertes de la Torre y la Iglesia Parroquial donde poder refugiarse en caso necesario las familias todas de la localidad …

i el 30 d’agost …

… Tapar las aberturas de la Torre con pared de piedra y cal de cuatro palmos de espesor …

El 28 de setembre de 1873, l’alcalde Joan Pou i Brusés proposa exigir a la Sra. Carme Prim, vidua de Joaquim Pagès, que tregui la palla que guarda a la Torre per habilitar-la com a punt de defensa. [Carme Prim, era filla de Vicenç Prim Brusés i M. Anna de Conill i de Solà i néta d’Antoni de Conill i Lluïsa de Solà, mentre que Caterina Brusés Pagès, la seva àvia paterna, era tia del metge Joan Brusés Portell.]

… el Señor Alcalde Presidente D Juan Pou i Bruses declaró la sesión ordinaria abierta, manifestando que debia esponer a su consideracion que: a su entender debía sacarse la paja que tiene depositada en la Torre la Señora viuda de D. Joaquin Pages Doña Carmen Prim, de lo qual tenia permiso ja de la espresada dueña, mediante que los gastos que esta operacion ocasione deben venir a cargo de la Corporacion, y que se haga una gavilla ó “Pallera” en la era de la Señora viuda Conill, asi como quedaba a cargo de la municipalidad abonar a la referida Da Carmen Prim todo el perjuicio que le pueda resultar en la paja por caso de fuego ó otra calamidad, ocasionada por una partida carlista. Enterados los señores aqui reunidos … y considerando la necesidad de recuperar la Torre toda vez que se ha de habilitar como punto fuerte para la defensa de la poblacion en caso de ser invadida por los carlistas, asi como la conveniencia de abonar todo perjuicio a la dueña de la paja, asi como a los jornaleros que en esta operacion se ocupen. Unanimes acuerdan que debe aceptarze y aceptan lo manifestado, y al propio tiempo acuerdan que se pague todo el gasto que se origine con este motivo de fondos del reparto extraordinario de … que se esta cobrando en esta fecha …
Signen: Juan Pou, alcalde, Mariano Ramis, Jose Bascu, sindico, Jose Serra, Salvador Pi, Jose Brugat, Jayme Pumes, Jose Municoy, Jose Lleonsi, secretario

1876.- Carme Prim Conill i els seus fills Josep i Antònia Pagès i Prim són els propietaris de la finca. Un document del Registre de la Propietat de Figueres  descriu una casa con un patio contiguo a ella … y con una torre de los madre é hijos Doña Carmen Prim y Conill y Don José Pagés y Prim y Doña Antonia Pagés y Prim … i fa constar que els tres … en qualidad de herederos del difunto Don Joaquín Pagés y Portell… demanen que l’Ajuntament certifiqui que … Don Joaquín Pagés y Portell pagó a título de dueño las contribuciones correspondientes a la descrita finca y otras, las cuales poseyó como heredero de su padre Don José Pagés y Carbonell, 

1884.- El mes de març, Antònia Pagès i Prim, filla de Joaquim Pagès i Portell i Carme Prim de Conill es va casar amb Josep Centelles Aragó, natural de Coves de Vinromà (Tortosa), metge i veí de Peralada.

1888/89.- Josep Maria Canyelles fotografia la Torre (Àlbum Rubaudonadeu)

1891.- El 4 de febrer Antònia Pagès Prim va morir. L’hereu era el seu fill Josep Centelles Pagès, un nen de 7 o 8 anys.

1917.– El 22 de maig, mort Carme Prim i Conill. Havia signat testament l’octubre de 1914 deixant hereu el seu net Josep Centelles Pagès. Entre altres propietats hi ha una casa con un patio y torre contigua a ella en el pueblo de Cabanas ….

1925.- El 22 de juny, Josep Centelles i Aragó i el seu fill Josep Centelles i Pagès, venen la Torre i la casa que hi llindava a Jaume Pagès Massot i a la seva filla Caterina Pagès i Borrell.

1938.- Acta del Ple Municipal del 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.

1940.- Mor Jaume Pagès i Massot i l’any següent la seva filla Caterina Pagès. El jutge determina que l’hereu serà el seu fill Jaume Puig i Pagès.

1941.- Jaume Puig i Pagès rep l’herència de la seva mare Caterina i passa a ser el propietari de la Torre.

1944.- Jaume Puig i Pagès ven la Torre a Margarida Bech Carbó i als seu fills Josep, Joan i Antoni Centelles Bech. Amb aquesta venda, després de 19 anys, la Torre retorna a la família Centelles.

1989.- El 1989, la Direcció General del Patrimoni Cultural inclou la Torre en el Registre General de Béns d’Interès Cultural. L’acta del Ple del 9 de maig diu: Es dóna compte al Ple de l’escrit de la Direcció General del Patrimoni Cultural comunicat que “La Torre” s’ha inclòs en el registre de Béns d’Interès Cultural. El Ple, per unanimitat, acorda donar-se per assabentat.

2018, gener.- El consistori inicia els contactes amb els propietaris (hereus de la família Centelles) de la Torre.

Entre 2018 i 2019, l’Ajuntament i la representació de la propietat porten a terme diverses actuacions de cara a una cessió de la Torre, però no s’aconsegueix l’acord amb tots els propietaris. Els anys 2021 i 2022, després de la Covid, es reprèn el contacte amb els propietaris sense aconseguir l’acord de compra amb totes les parts.

2023.- El 25 de maig, l’Ajuntament de Cabanes es va reunir amb la majoria dels propietaris per signar l’adquisició del 86% de la propietat de la Torre. Queda pendent l’execució dels tràmits necessaris per aconseguir el 14% restant.

Descripció que en fa Montserrat Vayreda i Trullol a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”.

Recull de premsa

Bibliografia

  • La Torre. Castell de Cabanes. Patrimoni. Gencat
  • La Torre. Pobles de Catalunya. Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Art medieval
  • La Torre de Cabanes. Vegeu: Cabanes. A: Badia i Homs, Joan. L’arquitectura medieval de l’Empordà (II). Diputació de Girona, 1978, pàg. 69
  • “La Torre de Cabanes”. A: Els castells catalans, vol. 2. Rafael Dalmau, ed. 1991, pàg. 362-364
  • Torre (o castell) de Cabanes. Vegeu: Cabanes d’Empordà. A: Catalunya Romànica, vol. 9.  Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, pàg. 33-35
  • Torre de Cabanes. Art medieval
  • Torre de Cabanes d’Empordà. Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat
  • Actes municipals (1873)

Castell de Sarraí (Llers). Les seves restes són encara visibles prop del mas de la Pujada entre els veïnats de la Vall i el dels Hostalets. Els seus senyors en el segle XIV eren els Sarraí, segurament originaris d’aquest castell però que en 1331 ja vivien a Cabanes i a mitjans del segle XV encara continuaven residint-hi. Posteriorment no trobem cap més dada fins el segle XVIII en que la família de Prats i Matas, coneguts botiflers primer residents a Figueres i posteriorment a Barcelona n’eren els propietaris i s’anomenaven barons de Sarraí . A l’única paret que encara avui resta d’aquest castell hi ha una làpida de pedra amb l’escut d’armes d’aquests darrers barons. Vegeu: