Els Barutell-Bestracà

23/03/2016 by Antònia Gimbernat 1 comentari

Vegeu també: Els Vallgornera, senyors de Cabanes

Segons Armand de Fluvià les nissagues Barutell-Bestracà, vassalls dels vescomtes de Rocabertí, eren famílies de la noblesa immemorial, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV.

Un dels primers Barutell que coneixem fou Berenguer de Barutell, de Puigcerdà, que va morir el 1213, segurament a la batalla de Muret. Al llarg del segle XV, els Barutell-Bestracà van enllaçar matrimonialment amb els Cruïlles, els Montagut, els Vallgornera i els Rocabertí, entre d’altres, i més endavant els Carreras s’hi van relacionar a partir de les famílies Cruïlles, Montagut i Vallgornera.

Els Barutell que eren vassalls dels vescomtes de Rocabertí, apareixen com a nobles i cavallers des del segle X. A partir del segle XV afegiren al seu cognom el de Bestracà.
A principis del segle XVII, tot i tenir la residència a Oix, els Barutell es trobaven a Cabanes on van néixer dos dels seus nou fills. Es desconeix el motiu pel qual es van establir temporalment al poble, però una explicació podria ser que hi fossin en representació de Francesc Jofre I de Rocabertí i Pacs, Vescomte de Rocabertí i primer Comte de Peralada que el 1604 havia pres possessió de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.

… Al començament del segle XVII trobem un Joan de Barutell-Bestracà de Montesquiu instal·lat a Cabanes. Un fill d’aquest, Antic de Barutell-Bestracà de Montagut, casat amb Isabel de Puigmarí i Funes, tindrà vuit fills, tres dels quals seran preveres: Ermengol, Narcís i Llorenç. Cap dels tres no passà desapercebut …

A: CASAS I ROCA, Jordi. El contenciós entre el paborde del Penedès del Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i la Universitat de Capellades (1661-1690). Miscellanea Aqualatensia, 18 (2019), p. 9-38

Genalogia dels Barutell-Bestracà residents a Cabanes

Berenguer (I) de Barutell (1425), baró de Bestracà. Casat amb:
- Margarida de Torrelles
- Margarida ?
- Elionor ?
Pere Berenguer de Barutell (1460-1531), cavaller. Casat amb:
- Beatriu de Cruïlles i Santa Pau (*1461), filla de Bernat Guerau de Cruïlles (1415-1461)
- Beatriu de Santa Pau i Centelles (1430-1504)
Miguel Berenguer de Barutell (1485-1566), senyor de Bestracà i Oix. Casat amb:
- Violant de Montrodon (1502-?), senyora de la casa de Montrodon, filla de Bernat de Montrodon i de Bell-lloc i d’Anna de Samsó i Rocabruna, i vídua de Joan Marturià de Vilana-Montrodon
- Elisabet de Barutell
Joan de Barutell-Bestrecà, senyor de Bestracà i Oix (+1586). Casat:
- el 1547, amb Elionor Delpàs i Pincart
- el 1550, amb Joana Estàsia de Montagut Vallgornera i Setantí (1536-?)
- Podrien haver tingut residència a Cabanes
Antic de Barutell (+1626)
- Casat el 1591 amb Elisabet de Puigmarí i de Funes (+1642). D’acord amb el registre de bateig del seu net Antic, el 1616 vivien a Cabanes.
Joan de Barutell-Bestracà i Puigmarí (+1648), senyor de Bestracà i Oix
- Casat, el 1613, amb Anna Maria de Vilaseca i Cabrera (+Olot,1635). Fills nats a Cabanes:
  - 1616 – Antic. Va morir al poc de néixer i va ser enterrat a Oix
  - 1621 – Teresa. Casada el 1644, amb Miquel de Prats

Documents

1130, maig 6. Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar que va a Prat de Torells, per 100 sous melg. Pergamins de la Biblioteca de Catalunya
El 2 d’abril de 1616, va ser batejat a Cabanes Don Antic, fill del senyor Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.
- Joan de Barutell i Anna M. Vilaseca s’havien casat a Barcelona el 5 de febrer de 1613
- L’àvia de Joan Barutell fou Estàsia de Montagut de Vallgornera, família relacionada amb el castell de Cabanes.

Els padrins foren el senyor Don Antic de Barutell-Bestracà i la senyora Isabel Vilaseca, avis del nadó. L’avi, Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d’Oix, el 1599, era Diputat a les Corts de Barcelona, pel braç militar. La criatura va morir pocs dies després i va ser enterrat a Oix on els Barutell tenien la residència permanent, fins que al segle XVIII, Bonaventura de Barutell-Bestracà i d’Asprer (bésnet de Joan) es casà amb Teresa de Càrcer.

L’1 de juny de 1621, una nena, Teresa de Barutell-Bestracà Vilaseca, també néixer a Cabanes i va ser apadrinada pel senyor Bernat de Boixadors, possiblement Bernat de Boixadors i d’Erill, primer comte de Savallà.

NOTES:

El Puig Barutell és un llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), al N del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. Rep també el nom del Puig.

La baronia de Bestracà fou una jrisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera. El terme de Bestracà no era gaire gran. Es devia estendre bàsicament per les parròquies de Bestracà, Oix i potser una part de la de Beget. A causa l’interès per l’expansió catalana per la Mediterrània, abans de 1415, el castell de Bestracà va ser venur al cavaller Berenguer de Barutell.
Els Barutell, com els Fortià, Pontós i Vilamarí eren del grup de petits senyors empordanesos que van fugir del domini del comte d’Empúries i del duc de Girona i cercaren la protecció de Sibil·la de Fortià, que era cosina de Berenguer de Barutell. Els Barutell continuaren tenint un paper important al costat dels Trastàmara.

Altres personatges destacats:

Llorenç de Barutell i d’Erill (1670-1704). Nascut el 4 de gener a Oix, Olot, fill d’ Hug de Barutell i Vilaseca i nét de Joan de Barutell i Puigmarí, va ser undècim senyor de les baronies d’ Oix i de Bestracà.

Documents:

1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum

Més informació: