Sant Feliu de Cadins

07/07/2013 by Antònia Gimbernat 4 comentaris

Monestir de Sant Feliu de Cadins [fitxa] Ubica’t. Consell Comarcal de l’Alt Empordà

El monestir de Sant Feliu de Cadins, fou fundat poc abans del 1169 amb monges procedents del monestir de Valldemaria, que s’establiren al costat de l’església de St. Feliu de Cadins -que també donà nom al monestir-. Fou erigit en abadia pel papa Alexandre III (1169), quedant com a priorat seu el monestir de Valldemaria. El seu patrimoni s’estenia per la plana altempordanesa i comprenia 27 masies, 14 cases, 1 trull i un molí fariner. El 1492, conservant el seu patrimoni de St. Feliu de Cadins, la comunitat es traslladà al costat de l’Església parroquial de Santa Susanna del Mercadal de Girona, de la qual se’n serví fins el 1770 que inaugurà la seva església pròpia. El 1674 la comunitat només tenia dues monges, però subsistí gràcies al reforç de tres monges més de l’abadia de Vallbona de les Monges. La comunitat hagué d’abandonar el monestir el 1794, 1808 i el 1936 a causa de la guerra. El 1936 el monestir fou totament enderrocat i les monges, després d’allotjar-se provisionalment en un pis de Girona, el 1944 inauguraren el nou monestir de Salt, on romangueren fins el 1980, que es traslladaren al costat de l’església parroquial de St. Medir, a St. Gregori, seu d’un antic monestir de benedictins. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.

Cronologia del trasllat de Cabanes a Girona

Aquestes serien doncs les diferents etapes del Monestir:

Cabanes (1169-1492)
Girona (1492-1944)
Salt (1944-1980)
Sant Medir (1980-2004)
Valldonzella (2004- … )

Guillem de Montgrí al seu testament va deixar un llegat de 50 sous per a les obres que es feien al monestir de Cadins … “sancto Felici de Catinis La solidos, operi eiusdem La solidos” …

1273, juny, 18. Girona. Guillem de Montgrí, sagristà major de la seu de Girona, atorga el seu darrer testament. O: pergamí perdut a: còpia vers 1300: ACG, LGSM, f. 111v-112r

… “i el cistercenc de Sant Feliu de Cadins, llavors encara en el seu emplaçament original prop de Cabanes, és certament un notable edifici del segle xiii, durant la segona meitat del qual s’afegia un creuer i capçalera amb volta de creueria a la nau més senzilla, enllestida a les dècades anteriors” …

Font: Sureda i Jubany, Marc. La memòria escrita d’un clergue il·lustre. Documents de Guillem de Montgrí

De l’antic monestir de St. Feliu de Cadins, només en queda l’església amb elements romànics i gòtics d’una sola nau, creuer i absis rectangular.

… De Cabanes a Girona
i de Salt a Sant Medir,
com una ona i una altra ona
heu vingut a viure aquí …

Fragment dels Goigs de la Mare de Déu de Cadins

El monestir de Sant Feliu de Cadins es troba a ponent del poble, a poc més d’un quilòmetre, en un pla lleugerament inclinat vers la Muga. Suposant que el topònim Cadins, sigui un derivat del llatí “catinis”, en el sentit de plat, fondalada, el nom vindria derivat de la configuració del terreny.

Cadins apareix citat per primera vegada en un diploma de l’any 899 (Raimon d’Abadal i de Vinyals. Catalunya Carolingia, vol. II, pàg. 374) … pago villare dicitur Cadinus, et vocatur Cabannas cum finibus suis et ecclessiis ab omni integrate … Possiblement primer hi va haver un temple pre-romànic i més tard, s’hi va construir el monestir. No hi ha, però, cap document que confirmi l’existència dels templers.

Descripció

Situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes. S’hi arriba pel camí de Sant Feliu des del veïnat de les Masies de Dalt. Església de notables dimensions i planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l’absis presenten volta de creueria. La porta d’accés principal està ubicada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l’intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entre mig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d’arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l’obertura està tapiada. Tant l’absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d’arc apuntat i doble biaix. En tot l’edifici només hi ha dues obertures circulars a mode de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l’extrem superior de la nau i l’altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats en posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. A l’extrem de llevant de l’absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el propi temple també ho està. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.

Dibuix de Jordi Solà i Franquesa

Notícies històriques

L’ordre del Císter fou creada l’any 1098 encara que la casa monàstica femenina de Sant Feliu de Cadins, de la que solament es conserva l’església, es documentada per primera vegada l’any 1169 en una butlla papal d’Alexandre III, en la que convertia l’església ja existent en abadia i cap de l’antiga matriu de l’ordre de Catalunya. En aquest mateix any, una part de la comunitat de Valldemaria (Maçanet de la Selva, prop d’Hostalric) s’instal·la a Cadins i el priorat de Valldemaria queda sota la direcció de Cadins. D’aquesta manera el monestir de Cadins passa a ser el principal de l’ordre. Com anècdota s’ha de mencionar que a Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d’Anjou, hi passaren una nit de finals d’octubre de l’any 1295. L’endemà, Blanca s’havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume II. L’any 1492 les monges bernardes abandonen Cadins per traslladar-se al convent del Mercadal de Girona, avui desaparegut; per més endavant, l’any 1944, traslladar-se a Salt. Tot i abandonar Cadins, les monges varen mantenir el domini directe de tot el patrimoni que tenien a la zona: cases, terres, pastures, etc. a les poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vilasacra, fins a la desamortització de 1836. Pel que fa al monestir, les dependències de l’abadia foren venudes el 1517, el cementiri resta sepultat sota les terres arrossegades per les contínues riuades i l’església és l’únic vestigi que queda del conjunt. Actualment l’església serveix de paller al mas de Sant Feliu. El conjunt és la mostra més notable d’arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.

A: Pat.mapa | Vegeu també: Patrimoni.gencat

Antonio Egea Codina al seu llibre “Toponímia històrica del terme de Figueres” ens aporta un detall de la construcció del monestir de Cadins quan cita el lloc de Pedreres de Sant Feliu, un paratge situat al límit amb el terme de Llers i prop de la carretera N-II d’on, segons la tradició, s’extragueren les pedres per construir el monestir de Sant Feliu de Cadins, situat en el terme de Cabanes.

A l’església de Santa Maria de Pols (Ordis) existia, en el segle XIII una comunitat de donades, que més tard va dependre de Sant Feliu de Cadins.

Tot i que les monges van marxar de Cabanes el 1492, durant segles s’ocuparen de la conservació de l’església i encara a finals del segle passat, la visitaven regularment.

1663.- Llicència de beneir l’església de Sant Feliu de Cadins, de Cabanes, restaurada per les monges cistercenques del Mercadal, 31 juliol 1663. ADG. Llibre: U-260, full: f 73v

… Els monestirs cistercencs femenins s’expandiren ben aviat per les terres del sud i de ponent de Catalunya, recentment conquerides a l’Islam, amb un nombre important de comunitats a les actuals comarques d’Urgell, la Noguera, el Segrià i el Priorat. Vall de Maria, per la seva banda, donà pas a la fundació l’any 1169 de Sant Feliu de Cadins, en el poble de Cabanes a l’Empordà…

… L’any 1169 la mateixa priora Ermessenda, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, va passar amb el títol d’abadessa al nou convent cistercenc de Sant Feliu de Cadins, a l’Empordà, trasllat confirmat pel papa Alexandre III. Cal suposar que d’algunes de les primeres monges de Vall de Maria i especialment de la seva priora Ermessenda, va sortir l’idea de traslladar la comunitat a la nova possessió de Cabanes d’Empordà, en una planura fèrtil, propera a la Muga, on hi havia ja una església dedicada a Sant Feliu. La mateixa butlla papal determinava que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent de Cadins. Però una part de la comunitat va decidir lliurament continuar a Vall de Maria. Així sorgiren dos monestirs, un convertit en una esponerosa abadia i l’altre quedant com a modest priorat, tots dos essent però sota la filiació de Nonenque (o Nonehea).

Però, les monges de Maçanet, fent-se ressò del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es van saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles. Sense saber-ne per què, les relacions entre Vall de Maria i Cadins van ser pràcticament inexistents durant gairebé tres segles…

… el dia 20 de novembre de 1456, sense que se sàpiga per què, una acta notarial certificà la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaren, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes…

A: Cruzado i Alorda, Antoni.
El Convent de Santa Maria de Vall de Maria.
Taller d’Història de Maçanet de la Selva, 2008

27 de març de 1492

Carta dels jurats de la ciutat de Girona a Francesc de Santmartí, canonge i ardiaca de Besalú, resident a Roma, perquè presenti al papa la carta que adjunten sol.licitant al papa Innocenci VIII permís i diners per a la instal.lació de les monges bernardes (cistercenques) a la ciutat de Girona. Les monges procedien del monestir de Sant Feliu de Cadins (Cabanes), el qual es trobava bastant derruït i abandonat i per això els convenia buscar una nova ubicació.

Fons Ajuntament de Girona, Manual d’acords de 1492, f. 39r-v. Paper (cobertes de pergamí), 32,5 x 23,5 cm.

Reial Monestir de Sta. Maria de Cadins-Salt

Procedent de Cabanes, l’any 1492, la comunitat es va traslladar al Mercadal (Girona), on va marcar la geografia urbana de la ciutat durant 444 anys, fins que la fúria revolucionària dels dies posteriors al 18 de juliol de 1936 va acabar físicament amb el convent de Girona. Finalitzada la guerra, l’itinerari va passar per la plaça de Sant Josep (1939 – 16 de febrer de 1944), Salt (16 de febrer de 1944 a 7 d’octubre de 1980) fins a Sant Medir, des del 7 d’octubre de 1980. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.

Font: Nadal, Joaquim.
El convent de les Bernardes: exclaustració i restitució (1936-1939.
Comunicació en el marc del V Congrés d’Història de Girona “Monestirs i convents a Girona”,
organitzat per l’Institut d’Estudis Gironins. Girona, 13 de novembre de 2015

Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. LVII, 2016, p. 329-372

Bohigas, Joaquim.
Les monges cistercenques abandonen el monestir de Santa Maria de Cadins.
Diari de Girona, 23/07/2004

“L’any 2004 es disolgué la comunitat, i algunes de les religioses foren acollides en el monestir de Vall-donzella,
del mateix orde. I allí portaren la tan moguda imatge“
A: Mirambell i Belloc, Enric. Verges viatgeres. Diari de Girona, 13/4/2008

En la carretera que, passant per la barriada de Germans Sàbat, va a sant Medir, en la pujada al pont que passa sobre l’autopista, hi podem llegir un rètol que anuncia l’existència del monestir de Santa Maria de Cadins, a 5 quilòmetres de distància. Durant uns anys aquell indicador tingué la seva vigència; però ja fa uns quants anys que ha quedat sense efectivitat. Lamentablement aquell monestir ja no existeix.

Marededeu procedent del monestir de Sant Feliu de Cadins de Cabanes. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona. Joan Subias Galter (1925)

Les monges bernardes s’instal·laren a Girona l’any 1492, procedents de Cadins, en el municipi de Cabanes, a l’Alt Empordà. La Guerra Civil que en aquells anys ensangonava el nostre país, i d’una manera especial la comarca on aquell monestir estava establert, aconsellà el trasllat a una zona més protegida. I la trobaren en la nostra ciutat, on dins el recinte fortificat quedaven espais edificables. Construïren un edifici de grans dimensions, en el barri del Mercadal, ben a prop del temple parroquial. De moment no tenien possibilitats econòmiques per bastir una capella i d’acord amb el rector del Mercadal, pogueren disposar del temple parroquial, amb la facilitat de practicar l’accés, sense haver de passar per l’exterior. Oferiren a la parròquia una campana i un orgue que havien pogut portar de Cadins. I durant molt de temps aquella convivència entre monestir i parròquia es desenvolupà sense problemes. Però arribà un moment que la relació esdevingué problemàtica i les circumstàncies aconsellaren que el monestir disposés de temple propi. I en la segona meitat del segle XVIII construïren un temple d’unes proporcions considerables, temple que tenia accés directe des del cenobi i també des del carrer. La benedicció del nou temple se celebrà el dia 20 d’agost de l’any 1770. Festa de sant Bernat. Amb un àmplia participació ciutadana.

A les tres de la matinada del dia 20 de juliol del 1936, la campana del temple despertà el veïnatge, demanant ajut per l’amenaça d’incendiar l’edifici monàstic, per part d’una multitud que omplia la placeta d’accés al monestir i al seu temple. De moment els incendiaris es retiraren. Però unes hores més tard tornaren i les monges foren obligades a abandonar la casa, entre crits i insults, però no foren agredides materialment. El cenobi i el temple foren saquejats. I al cap de pocs dies, la brigada municipal inicià l’enderroc dels edificis monàstics. La comunitat es dispersà i les religioses s’acolliren en cases de familiars, fins que, acabada la guerra, es pogueren reagrupar, però ja no en l’antic emplaçament. Recuperaren la propietat del terreny; però l’edifici ja no existia ni es proposaren reedificar-lo en el mateix lloc. Provisionalment s’instal·laren en un pis d’un bloc d’habitatges, de la plaça de Sant Josep. Posteriorment pogueren vendre el solar i també reberen uns diners per la cessió al Bisbat del còdex, fins aleshores desconegut, del Martirologi d’Usard. Aquests ingressos els permeteren comprar un gran casal situat a la veïna població de Salt i adaptar-lo com a nou monestir. En el seu nou cenobi de Salt hi passaren llarg temps i tingueren una considerable activitat, i la seva presència en aquesta població resultà molt positiva i molt ben considerada. Però l’augment de la població i la densificació d’aquella zona urbana motivaren que el monestir perdés el seu caràcter de recolliment i aïllament. La comunitat considerà la conveniència de buscar un nou emplaçament en un paratge més tranquil i amb un millor contacte amb la natura. I el lloc escollit fou provisionalment la Rectoria de Sant Medir i el temple parroquial. Després d’un breu temps i apreciada la idoneïtat de l’emplaçament, hi construïren un nou monestir. Transcorregut el temps, amb la crisi de vocacions, la comunitat quedà considerablement reduïda, fins al punt de veure la necessitat de tancar el monestir i traslladar a una casa del mateix orde les poques monges que quedaven. Quedava tancat un període de cinc segles de convivència de les monges cistercenques amb les terres gironines.

A: Mirambell i Belloc, Enric. Pelegrinatge monacal i conventual(1)
Diari de Girona, 20/1/2019

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Font: Reig Ramon. Unas notas sobre el antiguo Monasterio de San Feliu de Cadins, en Cabanas. Cuadernos de Arquitectura, 5 (1946)

Imatges de Sant Feliu de Cadins

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Ple Municipal del 26 de gener de 1974 fa constar que ha arribat un ofici de la Delegación Provincial del Ministerio de Educación y Ciencia, fecha 7 del actual, trasladando acuerdo de la Comisión del Patrimonio Histórico-Artístico del 12 de diciembre anterior, por el que recaba informe sobre el actual propietario de Sta Maria de Cadins, que ha sido cumplimentado per esta Presidencia, indicando que su construcción data del siglo XIII y su actual propietario es D. Juan Gibert Pujol “Paraje Manso San Feliu”.

Poc després, el 24 de febrer de 1974, la Vanguardia va publicar l’article “Un pajar gótico a 5 km de Figueras” escrit per Jorge María Rivero Sant José, que pel seu to va molestar a la família Gibert i va provocar que es restringissin les visites.

Més informació

Aragonia Cisterciensis. Eduardo Carrero Santamaría (cood.). Trea, 2020
Badia i Homs, Joan. El císter a Girona. Sant Feliu de Cadins i l’arquitectura cistercenca. Revista de Girona, 155 (1992). Pàg. 74-81
Bataller Fàbregas, Miquel. Antic monestir de Sant Feliu de Cadins [reportatge fotogràfic]. INSPAI. Fons Miquel Bataller i Fàbregas, 1987
Capdevila, Núria ; Cortés, Sílvia. Monestir de Cadins. Butlletí de Llagostera, 21 (març 2001), pàg. 33-40
El convent de les Bernardes. Pedres de Girona
Goigs de la Mare de Déu de Cadins
Mercadal, referència de Cadins (Cathinis). A: I Col·loqui d’història del monaquisme català. Santes Creus, 1966
Mirambell i Belloc, Enric
- Pelegrinatge monacal i conventual(1). Diari de Girona, 20/1/2019
- Les religioses Bernardes al Gironès. Revista de Girona, núm. 155 (1992)
Monestir de Sant Feliu de Cadins. Monestirs de Catalunya
Monestir de Sant Feliu de Cadins. Revista de Cabanes, 1 (gener, 1988) Pàg. 23-24
Monestir de Sant Feliu de Cadins. Església. A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya
Mora Vergés, Antonio. In Memoriam. Església del monestir de sant Feliu de Cadins. Advocada a Santa Maria. Cabanes. L’Empordà sobirà. Girona – coneixercatalunya. blogspot.com
Nadal i Farreras, Joaquim. República i Guerra Civil a Girona. Estudis i documents. Documenta Universitaria, 17, des. 2018
Pedres de Girona. El convent de les Bernardes
Puigdevall i Diumé, Narcís
- Història de la comunitat cistercenca de Cadins (1169-1992). Diputació de Girona, 1992
- El císter a Girona. Miscel.lània de Cadins. Revista de Girona, 155 (1992). Pàg. 68-73
Puigdevall Reixach, Mn Jordi. Veu de la parròquia. Un aniversari que ens ateny. Revista de Cabanes, 5 (maig, 1992) Pàg. 6
Reig Ramon. Unas notas sobre el antiguo Monasterio de San Feliu de Cadins, en Cabanas. Cuadernos de Arquitectura, 5 (1946)
La ruta del Císter: Poblet, Santes Creus, Vallbona
Sant Feliu de Cadins. A: Bernils i Mach, Josep M. “Cabanes”. Dip. de Girona, 2001. Pàg. 24-29
Sant Feliu de Cadins. rostoll.cat/obaga
Serra Mont, Juan.- San Feliu de Cadins. A: Vida Parroquial : portaveu mesal del Patronat de la Catequística de Figueres. 10/6/1955.
Tremoleda, Joaquim [text] ; Pujol, David [fot.]. “Sant Feliu de Cadins“. A: Alberes, 13 (juliol, 2015) Pàg. 86-87. Editorial Gavarres
Zaragoza Pascual, Ernesto. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona : Abadia de Montserrat, 1997. Pàg. 55
Zaragoza Pascual, Ernest. Els monestirs de l’Empordà. Ancora. Setmanari de la Costa Brava, 2472 (16 maig 1996), pàg. 6
2a Passejada històrica (juliol, 2012). Fotos d’Antònia Gimbernat
Valldemaria. Maçanet de la Selva
- Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014
- Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). Edició a cura d’Elvis Mallorquí, Fundació Noguera, 2015
- Cruzado i Alorda, Antoni. El Convent de Santa Maria de Vall de Maria. Taller d’Història de Maçanet de la Selva, 2008
  - Inauguració de la Capella del Convent de Vall de Maria (2008)
- Monestir de Valldemaria. Monestirs de Catalunya
- Santa Maria de Valldemaria. Art Medieval
Valldonzella. Monestir de Santa Maria

Documents

Archivo histórico nacional. Monasterio de Santa María de Cadins de Gerona. Cistercienses. 1 expedient
Arxiu de la Corona d’Aragó. Cabanes, monasterio de Sant Feliu de Cadins, y Girona, Santa Maria
Documents digitals, segles XII-XVI. A: Memoria digital de Catalunya
Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758. descripció: 1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes). A: FONS ANC1-1187 / Can Carreras de Cabanes d’Empordà. Codi: ANC1-1187-T-11
1435. Donació atorgada Geralda de Canatalló, abadessa del monestir de Sant Feliu de Cadins, a favor d’Elisabet, donzella, filla del difunt Pere Galceran de Cartellà, cavaller, sobre els béns i drets de Pere de Pau, cavaller, senyor del castell de Pau. 1435, febrer, 7. Monestir de Sant Feliu de Cadins. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons ANC1-167 / Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius. Llinatge Santapau i Oms de Santapau
1435. Testament d’Elisenda de Pau, vídua de Pere de Pau. Institueix hereva universal a Elisenda, filla de Pere Galceran de Cartellà, cavaller, i néta de Francesc de Pau. Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-167 / Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius. Llinatge Sentmenat

A principis del segle XVIII, l’església de Sant Feliu de Cadins va ser requisada pel Rei per convertir-la en un llatzaret on passaven la quarentena les persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.

Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita

Aquest registre confirma el que explica a les seves memòries, Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes. Vegeu: La pesta i altres grans epidèmies.

El 24 de juliol de 2015, l’editorial Gavarres va triar el monestir de Sant Feliu de Cadins per presentar el núm. 13 de la revista “Alberes“, on a banda d’un dossier dedicat a l’excursionisme s’hi pot llegir un article de Quim Tremoleda, amb fotografies de David Pujol, dedicat a Sant Feliu de Cadins, l’únic edifici cistercenc de les comarques gironines.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa i fotos:

Presenten la revista “Alberes” a Cabanes. Figueres.com, 27/07/2015

Presentació de la revista Alberes a Cabanes. El monestir de Sant Feliu de Cadins, escenari excepcional. Fotos de Josep M. Dacosta
Déu n’hi do quin cap de setmana cultural per ser un poble petit… Ajuntament de Cabanes

El dia 17 de setembre de 2016, dins les Jornades Europees de Patrimoni. Monestirs amb música va tenir lloc una visita guiada a Sant Feliu de Cadins, a càrrec de Genís Mencion i a continuació un concert a càrrec de la Jove Orquestra de Figueres, a l’església de Cabanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa i fotos: