Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Cabanes. Recull documental (885-1879)

Cabanes. Recull documental (885-1879) – Autors: Bel Sabadí i Antoni Cobos

Aquest és un recull de la documentació referida a Cabanes i Sant Feliu de Cadins, extreta de regestos d’arxius i reculls documentals ja existents, tot i que molt dispersos i variats.  El recull abasta des de l’any 885, fins l’any 1879.

Dividim el conjunt en dues parts ben diferenciades: en la primera presentem els documents que fan referència clara i específica al municipi de Cabanes. En la segona part presentem la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona. En un i altre cas, els regestos estan ordenats cronològicament.

En acabar la descripció documental oferim una sèrie d’annexos per optimitzar la recerca: llista de rectors, beneficiats, etc. Acabem el treball amb un índex de persones i de llocs.

Fonts documentals i bibliogràfiques

  • ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó.
  • ACG: Arxiu Capitular de Girona.
  • ADG: Arxiu Diocesà de Girona.
  • AMCE: Arxiu Municipal Castelló d’Empúries (Fons Arxiu de Medinacelli. Comtat d’Empúries).
  • AHG: Arxiu Històric de Girona.
  • AHN: Archivo Histórico Nacional (Madrid).
  • AMG: Arxiu Municipal de Girona.
  • ANC: Arxiu Nacional de Catalunya.
  • BC: Biblioteca Nacional de Catalunya.

Primer document conegut on apareix el nom de “Cabanes”

Donació del comte Guifré I i la comtessa Guinedella 26 de juny de 885

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El comte i marquès Guifré I de Barcelona-Girona i la comtessa Guinedella donen a la casa del monestir de Sant Joan de les Abadesses quelcom de llur alou, alhora que hi fan oblació de llur filla Emma. La comtessa aporta la porció que té en la vil·la Cabanes, situada en el comtat d’Empúries, comprada pel seu pare Sunifred.

Original perdut. Catalunya Carolíngia, doc. 58.
Còpia del segle X, interpolada: Barcelona, AR (ACA), Cancellería, pergs. Guifré. Núm. 3 dupl.
(abans arm. Sant Joan, sac A, núm. 1).

Índex

  • Presentació
  • Fonts documentals i bibliogràfiques

    Selecció Recull Documental

  • Bibliografia
  • Toponímia
  • Part 1: Documentació civil i senyorial
    • Cabanes
    • Cadins
  • Part 2: Documentació eclesiàstica
    • Cabanes
    • Sant Feliu de Cadins
  • Part 3: Font Can Carreres de Cabanes
  • Rectors de Cabanes
  • Beneficis
  • Abadesses de Sant Feliu de Cadins
  • Beneficis
  • Glossari
    • Terminologia jurídica
    • Càrrecs eclesiàstics menors
  • Index Nominum
  • Index Locorum

Presentació del recull documental: Dia 26 de gener de 2018, a les 7 del vespre, a la sala El Sindicat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

Cabanes als anys 60

Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012)
Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill
Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El fons fotogràfic d’en Joan Noguer està format per més de 50 sobres de negatius i una vintena de capses de diapositives. Després d’una revisió molt superficial s’hi han trobat moltes imatges d’indrets i persones no identificades però també algunes de temàtica local:

  • Nevada (1963)
  • Benedicció de les campanes (1964)
  • La Sembra de pinyons (anys 1963 i 1965)
  • Processó de Corpus – Equip de futbol – Imatges de racons del poble – Fotos personals i de la seva família – Fotos de veïns del poble …

Amb aquesta petita exposició aprofitem per agrair la donació de la família Altimira-Noguer i donem a conèixer l’existència d’aquest fons de l’Arxiu Municipal, mentre esperem que més endavant es pugui revisar tot el material i se’n pugui fer una exposició com cal.


1 comentari

Monestir de Valldemaria

Monestir de Santa Maria. Maçanet de la Selva (veïnat de Pibitller)

ValldemariaTotes les dades semblen indicar que el primer monestir cistercenc femení a Catalunya (potser a tota la Península Ibèrica) fou el Convent de Santa Maria de Vall de Maria, a la parròquia de Maçanet de la Selva. Valldemaria fou l’únic monestir cistecenc femení establert a la Corona d’Aragó en vida de Bernat de Claravall, que morí el 1153.

Se suposa que el Convent s’hauria construït als voltants de l’any 1155, però un document del 1146 i la dotació feta a la comunitat, filial de l’abadia femenina francesa de Nonenque o Noninges, el 1158, per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí, acrediten un origen anterior.

Quan l’any 1169, es va fundar a Cabanes el monestir de Sant Feliu de Cadins, Ermessenda, la priora de Vall de Maria, va ser anomenada, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, abadessa al monestir de Cadins, fent que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent d’aquell. Però, les monges maçanetenques, fent cas del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es va saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles.

El 20 de novembre de 1456 una acta notarial determina la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaven, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes.

Els anys 1501-1504 la priora de la comunitat va ser Violant de Biure, familiar del bisbe de Girona Berenguer de Pau. Violant va ser imposada a instàncies de l’abadessa de Cadins i rebutjada per la comunitat de Valldemaria. El mateix va passar amb Lluisa Llordat (1504-1549). Lluïsa era de la comunitat de Cadins i també va ser rebutjada per la de Valldemaria.

El 1543, les monges, cansades de rebre la visita de lladres i malfactors es varen traslladar, al monestir de Sant Daniel de Girona, bo i refusant l’oferiment i les exigències del de Santa Maria de Cadins, que a més de ser “monges blanques” com elles era la “seva” abadia a la qual estaven vinculades.

ValldeMaria encara subsistí com a Priorat fins al 1550. Finalment, l’any 1603, el monestir i les seves terres es vengueren a la família Jalpí de Tordera, i des d’aleshores esdevingué una casa de pagès.

La capella va ser inaugurada l’any 2008, després de ser restaurada pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, qui també ha restaurat tres edificis més del municipi, la capella de Sant Jordi del castell de Torcafelló, un pou de glaç i una torre de telegrafia òptica.Coberta(6)

Santa Maria de Valldemaria versus Sant Feliu de Cadins. Font:  Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014

Perquè des de Valldemaria es va crear el monestir de Cadins? No són més que suposicions, però sembla plausible pensar que hi hagués pressions externes ja que resulta extrany que una comunitat filial s’instal·lés més al nord en lloc d’avançar cap el sud.

  • Cap el 1168 la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva era regida per un canonge de la Seu, Arnau de Darnius. Això fa pensar que l’escissió que va viure la comunitat de Valldemaria i que va comportar la fundació de Sant Feliu de Cadins podia haver estat induïda per aquest canonge procedent de Darnius, població propera a Cabanes.
  • Una altra hipòtesi és que la decisió vingués de la mà de la família Torroja, ja que Ramon de Torroja s’havia casat amb una filla d’Almodis de Barcelona i un Pere Torroja havia estat, fins al 1152, abat del monestir de Vilabertran i en la data de l’escissió era el gran mestre de l’ordre dels Templers.

Quin és l’origen de les desavinences entre els dos monestirs?

  • Hi ha qui suposa que Valldemaria no va veure amb bons ulls que el nou monestir de Cadins, tingués la dignitat d’abadia mentre Valldemaria es mantenia com a priorat depenent de Cadins.
  • Les desavinences entre Valldemaria i Cadins van provocar que en el moment d’abandonar Valldemaria, la comunitat s’establís al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona i no pas al de Cadins, que llavors ja s’havia traslladat a Girona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plafons informatius (exposats a la capella de Valldemaria)

Bibliografia:


Deixa un comentari

Segle IX. Documents

  • 829.- Primer document que parla de Chabannes i de l’església de Sant Maurici
  • 885.- Winedilda [ó Guinedilda], esposa de Gifré el Pilós, cedeix el domini de Cabanes al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on la seva filla n’era l’abadessa
  • 899.- Els esposos Esteve i Anna obtingueren un diploma del rei Carles el Senzill que els confirmava diferents possessions, entre les quals el vilar de Cadins, a Cabanes, amb les seves esglésies. Així apareix per primera vegada la denominació de Cadins

Bibliografia:


1 comentari

Blanca d’Anjou

Deu anys més tard dels fets de 1285, es va donar fi al conflicte amb la signatura d’un tractat de pau entre el rei Jaume II, fill de Pere el Gran i el rei Carles, fill de Felip l’Ardit. A l’acord, el rei català va renunciar a Sicília i Calàbria i es va establir el compromís matrimonial entre el rei Jaume II, que tenia 27 anys i Blanca d’Anjou, filla del rei Carles, que en tenia 12. El casament es va celebrar a l’abadia de Vilabertran.

El 23 d’octubre de 1295, el rei Carles i la seva filla Blanca es van traslladar a l’Empordà. A Perpinyà foren rebuts per un emissari de Jaume II i la nit del 28 d’octubre la princesa va arribar a Sant Feliu de Cadins, des d’on l’1 de novembre va sortir per anar a Vi

Vegeu: Bodas reales en la Abadía de Vilabertran.
A: Rodeja Galter, E. Figueras. Notas históricas. Prehistoria-1386.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2  (1960) Pàg. 102-103

Més informació:


Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Altres


[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVII. 1892, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. a Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)) explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes. A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes. A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

[2]

Oratoris privatscan Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


1 comentari

Església de Sant Miquel

Sant Miquel (s. XI?)

Les restes de la capella de Sant Miquel, que encara es poden veure a uns 300 metres de l’església de Sant Feliu de Cadins, ens mostren una esglesiola románica d’una sola nau capçada per un absis semicircular. Possiblement  havia estat l’església del veïnat de Cadins.

Cadins i Sant Miquel

Descripció

Per accedir al jaciment, des del nucli urbà de Cabanes, cal prendre la carretera GIV- 6025 i, després d’uns 280 m, trencar a mà esquerra pel camí de Sant Feliu, i continuar pel mateix uns 700 m més. El jaciment se situa al marge dret del camí, a una zona planera de camps de conreu de cereals, al nord del de l’Església de Sant Feliu de Cadins. Es tracta de la troballa de materials arqueològics d’època romana, així com de les restes de l’església romànica de Sant Miquel de Cadins. Els materials romans foren documentats per Joan Badia i Homs i publicada per primer cop l’any 1975. La tipologia de la ceràmica exhumada correspon a material constructiu, bàsicament a fragments de teules i maons però també a ceràmica comuna sense determinar. L’església conserva tan sols els dos murs laterals i la capçalera semicircular d’uns 2 m d’alçada. La major part dels carreus que formaven el parament han estat arrabassats. No s’ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica que permeti precisar la tipologia o funcionalitat del jaciment d’època romana. Per tant, la única dada que es pot establir és una cronologia àmplia dins el món romà. L’estat de conservació de l’església és parcialment destruït, i la del jaciment romà no es pot determinar. La visita al lloc permet observar la presència de ceràmica en superfície de tipologia indeterminada i molt erosionada, sobretot material constructiu.

A: Pat.mat

Fins ara, sembla ser que no s’ha trobat cap document que ens parli de la seva història.

Més informació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.