Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Pintures i dibuixos: imatges de Cabanes

Cabanes
Lluís Roura
(Conferència-col·loqui a càrrec de Lluís Roura (1/12/2017)
Passejada per l’Empordà per mitjà de la música, la pintura i la fotografia
Audivisual “Vivaldi a l’Empordà” i recull de fotografies i obres del pintor

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Cabanes
Tomàs “Fletxa” Morales Alcalde


Cabanes
Manel Parcerisa (2019)

Manel Parcerisa


Panoràmica de Cabanes
Josep Cruanyes

Cruanyes


Cabanes (plaça de l’Ajuntament)
Francesc Cabanas Alibau (1933) – Aquarel·la

La família Cabanas-Alibau, natural de Sants i establerta a Sant Cugat l’any 1922, ha tingut una de les trajectòries més rellevants en l’àmbit artístic de Sant Cugat. L’obra dels tres germans: Joan, fotògraf; Francesc, pintor i dramaturg i Miquel, pintor i poeta, es troba recollida a la Fundació Cabanas – Casa Museu – Cal Gerrer de Sant Cugat del Vallès.

Francesc Cabanas Alibau (Barcelona,1909 – Sant Cugat,1985) és el segon dels germans CABANAS-ALIBAU, també conegut com el “Cisco”. De grans inquietuds i aptituds artístiques, de jove, molt aficionat al teatre, fou autor, director i actor i en l’any 1930 va organitzar la que es coneix com la “Primera Exposició d’Art de Sant Cugat”. És en la faceta pictòrica en al que destacarà al llarg de la seva trajectòria.

El 8 d’octubre de 2019, Rosina Cabanas Rigol, filla de Francesc Cabanas Alibau, va donar a l’Ajuntament de Cabanes una foto de l’aquarel·la de la plaça de Cabanes pintada pel seu pare l’any 1933, el llibre “Francesc Cabanas Alibau” editat el 1989 i escrit per Francesc Galí i J. Llop S., un llapis de memòria amb un PowerPoint explicatiu i dos fulletons de la Fundació Cabanas.

Tríptic Casa Museu Cal Gerrer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Panoràmica de Cabanes | Local Social
Francisco Pey Sabà (1988)
Dos dels quadres es troben a la Sala de Plens de l’Ajuntament

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Panoràmica de Cabanes i detalls de l’església i la torre
il·lustracions de Taber i M.C. Rovira
A:  Vayreda i Trullol, Montserrat. CABANES. Els Pobles de l’Alt Empordà. ART-3, 1979

Armand Tabernero (Taber) Portbou, 1931. Veterinari, pintor i col·leccionista. La seva obra pictòrica està fortament influïda pel surrealisme, l’Empordà i les bruixes.

Maria del Carme Rovira Martínez de Toca (Solsona, 29/5/45) Va estudiar Publicitat a l’Escola Massana de Barcelona, des del 1966 viu a Figueres

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Cabanes (Alt Empordà)
R. Lores (1993)
Tot i que s’identifica com a Cabanes (Alt Empordà), ni la torre ni el campanar s’ajusten a la realitat.

Cabanes - Lores


Catàleg de l’exposició “Viure i sentir” de Roser Vila Roca
Sala El Sindicat, nov/des 2017


Cabanes (Alt Empordà)-Església de Sant Vicenç
Punt de llibre de Remei Mulleras Mascarell (Cartellà 1946)
responsable del pessebre de Can Roseta de Sant Gregori


Cabanes. La sembra de pinyons: dibuixos
Josep Rebarter i Bech

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


La sembra de pinyons
Raúl (1979)


Sant Feliu de Cadins
Jordi Solà i Franquesa (excursionista-dibuixant)

Cadins


Sant Feliu de Cadins
Reig Ramon. Unas notas sobre el antiguo Monasterio de San Feliu de Cadins, en Cabanas
Cuadernos de Arquitectura, 5 (1946)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres:


2 comentaris

Cabanes. Recull documental (885-1879)

Cabanes. Recull documental (885-1879) – Autors: Bel Sabadí i Antoni Cobos

Aquest és un recull de la documentació referida a Cabanes i Sant Feliu de Cadins, extreta de regestos d’arxius i reculls documentals ja existents, tot i que molt dispersos i variats.  El recull abasta des de l’any 885, fins l’any 1879.

Dividim el conjunt en dues parts ben diferenciades: en la primera presentem els documents que fan referència clara i específica al municipi de Cabanes. En la segona part presentem la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona. En un i altre cas, els regestos estan ordenats cronològicament.

En acabar la descripció documental oferim una sèrie d’annexos per optimitzar la recerca: llista de rectors, beneficiats, etc. Acabem el treball amb un índex de persones i de llocs.

Fonts documentals i bibliogràfiques

  • ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó.
  • ACG: Arxiu Capitular de Girona.
  • ADG: Arxiu Diocesà de Girona.
  • AMCE: Arxiu Municipal Castelló d’Empúries (Fons Arxiu de Medinacelli. Comtat d’Empúries).
  • AHG: Arxiu Històric de Girona.
  • AHN: Archivo Histórico Nacional (Madrid).
  • AMG: Arxiu Municipal de Girona.
  • ANC: Arxiu Nacional de Catalunya.
  • BC: Biblioteca Nacional de Catalunya.

Primer document conegut on apareix el nom de “Cabanes”

Donació del comte Guifré I i la comtessa Guinedella 26 de juny de 885

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El comte i marquès Guifré I de Barcelona-Girona i la comtessa Guinedella donen a la casa del monestir de Sant Joan de les Abadesses quelcom de llur alou, alhora que hi fan oblació de llur filla Emma. La comtessa aporta la porció que té en la vil·la Cabanes, situada en el comtat d’Empúries, comprada pel seu pare Sunifred.

Original perdut. Catalunya Carolíngia, doc. 58.
Còpia del segle X, interpolada: Barcelona, AR (ACA), Cancellería, pergs. Guifré. Núm. 3 dupl. (abans arm. Sant Joan, sac A, núm. 1).

Índex

  • Presentació
  • Fonts documentals i bibliogràfiques

    Selecció Recull Documental

  • Bibliografia
  • Toponímia
  • Part 1: Documentació civil i senyorial
    • Cabanes
    • Cadins
  • Part 2: Documentació eclesiàstica
    • Cabanes
    • Sant Feliu de Cadins
  • Part 3: Font Can Carreres de Cabanes
  • Rectors de Cabanes
  • Beneficis
  • Abadesses de Sant Feliu de Cadins
  • Beneficis
  • Glossari
    • Terminologia jurídica
    • Càrrecs eclesiàstics menors
  • Index Nominum
  • Index Locorum

Presentació del recull documental: Dia 26 de gener de 2018, a les 7 del vespre, a la sala El Sindicat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu també:


2 comentaris

Cabanes als anys 60

Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012)
Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill
Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El fons fotogràfic d’en Joan Noguer està format per més de 50 sobres de negatius i una vintena de capses de diapositives. Després d’una revisió molt superficial s’hi han trobat moltes imatges d’indrets i persones no identificades però també algunes de temàtica local:

  • Nevada (1963)
  • Benedicció de les campanes (1964)
  • La Sembra de pinyons (anys 1963 i 1965)
  • Processó de Corpus – Equip de futbol – Imatges de racons del poble – Fotos personals i de la seva família – Fotos de veïns del poble …

Amb aquesta petita exposició aprofitem per agrair la donació de la família Altimira-Noguer i donem a conèixer l’existència d’aquest fons de l’Arxiu Municipal, mentre esperem que més endavant es pugui revisar tot el material i se’n pugui fer una exposició com cal.


1 comentari

Monestir de Valldemaria

Monestir de Santa Maria. Maçanet de la Selva (veïnat de Pibitller)

ValldemariaTotes les dades semblen indicar que el primer monestir cistercenc femení a Catalunya (potser a tota la Península Ibèrica) fou el Convent de Santa Maria de Vall de Maria, a la parròquia de Maçanet de la Selva. Valldemaria fou l’únic monestir cistecenc femení establert a la Corona d’Aragó en vida de Bernat de Claravall, que morí el 1153.

Se suposa que el Convent s’hauria construït als voltants de l’any 1155, però un document del 1146 i la dotació feta a la comunitat, filial de l’abadia femenina francesa de Nonenque o Noninges, el 1158, per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí, acrediten un origen anterior.

Quan l’any 1169, es va fundar a Cabanes el monestir de Sant Feliu de Cadins, Ermessenda, la priora de Vall de Maria, va ser anomenada, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, abadessa al monestir de Cadins, fent que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent d’aquell. Però, les monges maçanetenques, fent cas del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es va saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles.

El 20 de novembre de 1456 una acta notarial determina la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaven, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes.

Els anys 1501-1504 la priora de la comunitat va ser Violant de Biure, familiar del bisbe de Girona Berenguer de Pau. Violant va ser imposada a instàncies de l’abadessa de Cadins i rebutjada per la comunitat de Valldemaria. El mateix va passar amb Lluisa Llordat (1504-1549). Lluïsa era de la comunitat de Cadins i també va ser rebutjada per la de Valldemaria.

El 1543, les monges, cansades de rebre la visita de lladres i malfactors es varen traslladar, al monestir de Sant Daniel de Girona, bo i refusant l’oferiment i les exigències del de Santa Maria de Cadins, que a més de ser “monges blanques” com elles era la “seva” abadia a la qual estaven vinculades.

ValldeMaria encara subsistí com a Priorat fins al 1550. Finalment, l’any 1603, el monestir i les seves terres es vengueren a la família Jalpí de Tordera, i des d’aleshores esdevingué una casa de pagès.

La capella va ser inaugurada l’any 2008, després de ser restaurada pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, qui també ha restaurat tres edificis més del municipi, la capella de Sant Jordi del castell de Torcafelló, un pou de glaç i una torre de telegrafia òptica.Coberta(6)

Santa Maria de Valldemaria versus Sant Feliu de Cadins. Font:  Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014

Perquè des de Valldemaria es va crear el monestir de Cadins? No són més que suposicions, però sembla plausible pensar que hi hagués pressions externes ja que resulta extrany que una comunitat filial s’instal·lés més al nord en lloc d’avançar cap el sud.

  • Cap el 1168 la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva era regida per un canonge de la Seu, Arnau de Darnius. Això fa pensar que l’escissió que va viure la comunitat de Valldemaria i que va comportar la fundació de Sant Feliu de Cadins podia haver estat induïda per aquest canonge procedent de Darnius, població propera a Cabanes.
  • Una altra hipòtesi és que la decisió vingués de la mà de la família Torroja, ja que Ramon de Torroja s’havia casat amb una filla d’Almodis de Barcelona i un Pere Torroja havia estat, fins al 1152, abat del monestir de Vilabertran i en la data de l’escissió era el gran mestre de l’ordre dels Templers.

Quin és l’origen de les desavinences entre els dos monestirs?

  • Hi ha qui suposa que Valldemaria no va veure amb bons ulls que el nou monestir de Cadins, tingués la dignitat d’abadia mentre Valldemaria es mantenia com a priorat depenent de Cadins.
  • Les desavinences entre Valldemaria i Cadins van provocar que en el moment d’abandonar Valldemaria, la comunitat s’establís al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona i no pas al de Cadins, que llavors ja s’havia traslladat a Girona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plafons informatius (exposats a la capella de Valldemaria)

Bibliografia:


Deixa un comentari

Segles IX i X. Documents

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:


1 comentari

Blanca d’Anjou

Deu anys més tard dels fets de 1285, es va donar fi al conflicte amb la signatura d’un tractat de pau entre el rei Jaume II, fill de Pere el Gran i el rei Carles, fill de Felip l’Ardit. A l’acord, el rei català va renunciar a Sicília i Calàbria i es va establir el compromís matrimonial entre el rei Jaume II, que tenia 27 anys i Blanca d’Anjou, filla del rei Carles, que en tenia 12. El casament es va celebrar a l’abadia de Vilabertran.

El 23 d’octubre de 1295, el rei Carles i la seva filla Blanca es van traslladar a l’Empordà. A Perpinyà foren rebuts per un emissari de Jaume II i la nit del 28 d’octubre la princesa va arribar a Sant Feliu de Cadins, des d’on l’1 de novembre va sortir per anar a Vi

Vegeu: Bodas reales en la Abadía de Vilabertran.
A: Rodeja Galter, E. Figueras. Notas históricas. Prehistoria-1386.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2  (1960) Pàg. 102-103

Més informació:


Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres


[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

[2]

Oratoris privatscan Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


1 comentari

Església de Sant Miquel

Sant Miquel (s. XI?)

Les restes de la capella de Sant Miquel, que encara es poden veure a uns 300 metres de l’església de Sant Feliu de Cadins, ens mostren una esglesiola románica d’una sola nau capçada per un absis semicircular. Possiblement  havia estat l’església del veïnat de Cadins.

Cadins i Sant Miquel

Descripció

Per accedir al jaciment, des del nucli urbà de Cabanes, cal prendre la carretera GIV- 6025 i, després d’uns 280 m, trencar a mà esquerra pel camí de Sant Feliu, i continuar pel mateix uns 700 m més. El jaciment se situa al marge dret del camí, a una zona planera de camps de conreu de cereals, al nord del de l’Església de Sant Feliu de Cadins. Es tracta de la troballa de materials arqueològics d’època romana, així com de les restes de l’església romànica de Sant Miquel de Cadins. Els materials romans foren documentats per Joan Badia i Homs i publicada per primer cop l’any 1975. La tipologia de la ceràmica exhumada correspon a material constructiu, bàsicament a fragments de teules i maons però també a ceràmica comuna sense determinar. L’església conserva tan sols els dos murs laterals i la capçalera semicircular d’uns 2 m d’alçada. La major part dels carreus que formaven el parament han estat arrabassats. No s’ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica que permeti precisar la tipologia o funcionalitat del jaciment d’època romana. Per tant, la única dada que es pot establir és una cronologia àmplia dins el món romà. L’estat de conservació de l’església és parcialment destruït, i la del jaciment romà no es pot determinar. La visita al lloc permet observar la presència de ceràmica en superfície de tipologia indeterminada i molt erosionada, sobretot material constructiu.

A: Pat.mat

Fins ara, sembla ser que no s’ha trobat cap document que ens parli de la seva història.

Més informació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


4 comentaris

Sant Feliu de Cadins

Sant Feliu de CadinsEl monestir de Sant Feliu de Cadins, fou fundat poc abans del 1169 amb monges procedents del monestir de Valldemaria, que s’establiren al costat de l’església de St. Feliu de Cadins -que també donà nom al monestir-. Fou erigit en abadia pel papa Alexandre III (1169), quedant com a priorat seu el monestir de Valldemaria. El seu patrimoni s’estenia per la plana altempordanesa i comprenia 27 masies, 14 cases, 1 trull i un molí fariner. El 1492, conservant el seu patrimoni de St. Feliu de Cadins, la comunitat es traslladà al costat de l’Església parroquial de Santa Susanna del Mercadal de Girona, de la qual se’n serví fins el 1770 que inaugurà la seva església pròpia. El 1674 la comunitat només tenia dues monges, però subsistí gràcies al reforç de tres monges més de l’abadia de Vallbona de les Monges. La comunitat hagué d’abandonar el monestir el 1794, 1808 i el 1936 a causa de la guerra. El 1936 el monestir fou totament enderrocat i les monges, després d’allotjar-se provisionalment en un pis de Girona, el 1944 inauguraren el nou monestir de Salt, on romangueren fins el 1980, que es traslladaren al costat de l’església parroquial de St. Medir, a St. Gregori, seu d’un antic monestir de benedictins. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.

Aquestes serien doncs les diferents etapes del Monestir:

  • Cabanes (1169-1492)
  • Girona (1492-1944)
  • Salt (1944-1980)
  • Sant Medir (1980-2004)
  • Valldonzella (2004- … )

De l’antic monestir de St. Feliu de Cadins, només en queda l’església romànica d’una sola nau, creuer i absis rectangular.

Sant Feliu de Cadins

… De Cabanes a Girona
i de Salt a Sant Medir,
com una ona i una altra ona
heu vingut a viure aquí …

Fragment dels Goigs de la Mare de Déu de Cadins

El monestir de Sant Feliu de Cadins es troba a ponent del poble, a poc més d’un quilòmetre, en un pla lleugerament inclinat vers la Muga. Suposant que el topònim Cadins, sigui un derivat del llatí “catinis”, en el sentit de plat, fondalada, el nom vindria derivat de la configuració del terreny.

Cadins apareix citat per primera vegada en un diploma de l’any 899 (Raimon d’Abadal i de Vinyals. Catalunya Carolingia, vol. II, pàg. 374) … pago villare dicitur Cadinus, et vocatur Cabannas cum finibus suis et ecclessiis ab omni integrate … Possiblement primer hi va haver un temple pre-romànic i més tard, s’hi va construir el monestir. No hi ha, però, cap document que confirmi l’existència dels templers.

Descripció

Situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes. S’hi arriba pel camí de Sant Feliu des del veïnat de les Masies de Dalt. Església de notables dimensions i planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l’absis presenten volta de creueria. La porta d’accés principal està ubicada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l’intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entre mig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d’arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l’obertura està tapiada. Tant l’absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d’arc apuntat i doble biaix. En tot l’edifici només hi ha dues obertures circulars a mode de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l’extrem superior de la nau i l’altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats en posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. A l’extrem de llevant de l’absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el propi temple també ho està. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.

Cadins

Dibuix de Jordi Solà i Franquesa

Notícies històriques

L’ordre del Císter fou creada l’any 1098 encara que la casa monàstica femenina de Sant Feliu de Cadins, de la que solament es conserva l’església, es documentada per primera vegada l’any 1169 en una butlla papal d’Alexandre III, en la que convertia l’església ja existent en abadia i cap de l’antiga matriu de l’ordre de Catalunya. En aquest mateix any, una part de la comunitat de Valldemaria (Maçanet de la Selva, prop d’Hostalric) s’instal·la a Cadins i el priorat de Valldemaria queda sota la direcció de Cadins. D’aquesta manera el monestir de Cadins passa a ser el principal de l’ordre. Com anècdota s’ha de mencionar que a Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d’Anjou, hi passaren una nit de finals d’octubre de l’any 1295. L’endemà, Blanca s’havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume II. L’any 1492 les monges bernardes abandonen Cadins per traslladar-se al convent del Mercadal de Girona, avui desaparegut; per més endavant, l’any 1944, traslladar-se a Salt. Tot i abandonar Cadins, les monges varen mantenir el domini directe de tot el patrimoni que tenien a la zona: cases, terres, pastures, etc. a les poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vilasacra, fins a la desamortització de 1836. Pel que fa al monestir, les dependències de l’abadia foren venudes el 1517, el cementiri resta sepultat sota les terres arrossegades per les contínues riuades i l’església és l’únic vestigi que queda del conjunt. Actualment l’església serveix de paller al mas de Sant Feliu. El conjunt és la mostra més notable d’arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.

A:  Pat.mapa  | Vegeu també: Patrimoni.gencat

A l’església de Santa Maria de Pols (Ordis) existia, en el segle XIII una comunitat de donades, que més tard va dependre de Sant Feliu de Cadins.campana

Tot i que les monges van marxar de Cabanes el 1492, durant segles s’ocuparen de la conservació de l’església i encara a finals del segle passat, la visitaven regularment.

  • 1663.- Llicència de beneir l’església de Sant Feliu de Cadins, de Cabanes, restaurada per les monges cistercenques del Mercadal, 31 juliol 1663. ADG. Llibre: U-260, full: f 73v

Els monestirs cistercencs femenins s’expandiren ben aviat per les terres del sud i de ponent de Catalunya, recentment conquerides a l’Islam, amb un nombre important de comunitats a les actuals comarques d’Urgell, la Noguera, el Segrià i el Priorat. Vall de Maria, per la seva banda, donà pas a la fundació l’any 1169 de Sant Feliu de Cadins, en el poble de Cabanes a l’Empordà…

… L’any 1169 la mateixa priora Ermessenda, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, va passar amb el títol d’abadessa al nou convent cistercenc de Sant Feliu de Cadins, a l’Empordà, trasllat confirmat pel papa Alexandre III. Cal suposar que d’algunes de les primeres monges de Vall de Maria i especialment de la seva priora Ermessenda, va sortir l’idea de traslladar la comunitat a la nova possessió de Cabanes d’Empordà, en una planura fèrtil, propera a la Muga, on hi havia ja una església dedicada a Sant Feliu. La mateixa butlla papal determinava que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent de Cadins. Però una part de la comunitat va decidir lliurament continuar a Vall de Maria. Així sorgiren dos monestirs, un convertit en una esponerosa abadia i l’altre quedant com a modest priorat, tots dos essent però sota la filiació de Nonenque (o Nonehea). 

Però, les monges de Maçanet, fent-se ressò del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es van saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles. Sense saber-ne per què, les relacions entre Vall de Maria i Cadins van ser pràcticament inexistents durant gairebé tres segles…

…  el dia 20 de novembre de 1456, sense que se sàpiga per què, una acta notarial certificà la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaren, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes…

A: Cruzado i Alorda, Antoni.
El Convent de Santa Maria de Vall de Maria.
Taller d’Història de Maçanet de la Selva, 2008

Escut de Cadins

Reial Monestir de Sta. Maria de Cadins-Salt

Procedent de Cabanes, l’any 1492, la comunitat es va traslladar al Mercadal (Girona), on va marcar la geografia urbana de la ciutat durant 444 anys, fins que la fúria revolucionària dels dies posteriors al 18 de juliol de 1936 va acabar físicament amb el convent de Girona. Finalitzada la guerra, l’itinerari va passar per la plaça de Sant Josep (1939 – 16 de febrer de 1944), Salt (16 de febrer de 1944 a 7 d’octubre de 1980) fins a Sant Medir, des del 7 d’octubre de 1980. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.

Font: Nadal, Joaquim.
El convent de les Bernardes: exclaustració i restitució (1936-1939.
Comunicació en el marc del V Congrés d’Història de Girona “Monestirs i convents a Girona”, organitzat per l’Institut d’Estudis Gironins. Girona, 13 de novembre de 2015.

Bohigas, Joaquim.
Les monges cistercenques abandonen el monestir de Santa Maria de Cadins.
Diari de Girona, 23/07/2004

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Font: Reig Ramon. Unas notas sobre el antiguo Monasterio de San Feliu de Cadins, en Cabanas. Cuadernos de Arquitectura, 5 (1946)

Imatges de Sant Feliu de Cadins

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Ple Municipal del 26 de gener de 1974 fa constar que ha arribat un ofici de la Delegación Provincial del Ministerio de Educación y Ciencia, fecha 7 del actual, trasladando acuerdo de la Comisión del Patrimonio Histórico-Artístico del 12 de diciembre anterior, por el que recaba informe sobre el actual propietario de Sta Maria de Cadins, que ha sido cumplimentado per esta Presidencia, indicando que su construcción data del siglo XIII y su actual propietario es D. Juan Gibert Pujol “Paraje Manso San Feliu”.

Poc després, el 24 de febrer de 1974, la Vanguardia va publicar l’article “Un pajar gótico a 5 km de Figueras” escrit per Jorge María Rivero Sant José, que pel seu to va molestar a la família Gibert i va provocar que es restringissin les visites.

Més informació

Documents

  • Documents digitals, segles XII-XVI. A: Memoria digital de Catalunya
  • Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758. descripció: 1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes). A: FONS ANC1-1187 / Can Carreras de Cabanes d’Empordà. Codi: ANC1-1187-T-11
  • 1435. Donació atorgada Geralda de Canatalló, abadessa del monestir de Sant Feliu de Cadins, a favor d’Elisabet, donzella, filla del difunt Pere Galceran de Cartellà, cavaller, sobre els béns i drets de Pere de Pau, cavaller, senyor del castell de Pau. 1435, febrer, 7. Monestir de Sant Feliu de Cadins. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons ANC1-167 / Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius. Llinatge Santapau i Oms de Santapau
  • 1435. Testament d’Elisenda de Pau, vídua de Pere de Pau. Institueix hereva universal a Elisenda, filla de Pere Galceran de Cartellà, cavaller, i néta de Francesc de PauArxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-167 / Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius. Llinatge Sentmenat

A principis del segle XVIII, l’església de Sant Feliu de Cadins va ser requisada pel Rei per convertir-la en un llatzaret on passaven la quarentena les persones que venien del Rosselló i que se sospitava que podien tenir la pesta.

Sant Feliu de Cadins

Als tretze del mes de Agost del any mil set cens vint y dos fou sepultat privadament dins la Isglesia de Sant Feliu de Cadins cituada dins la Paroquia de Cabanes Pere Tubert habitant dins la Paroquia de Oix en la sufregania de Talaxa, lo qual agafaren y lo Rey lo porta en Sant Feliu de Cadins que al die de vuy al Rey ne fa lazaret ço es hi posan totas las persones que son passades al Rosselló y tornan de desa los agafan per suspita de pesta y los fan fer quarantena y dit difunt ses acertat a morir fent dita quarantena y per no poderlo tocar ningu per orde del ministre del Rey lo han enterrat dins la Isglesia mateix de Sant Feliu de Cadins to bo y vestit, es mort sens sagraments de enfermedat natural era de edat de vuytanta y tres anys poch mes o menos, no se sap aje fet testament y als desaset de dit mes se li ha fet lo cos present ab dos curats cantant un offici de Requiem y un nocturno y laudes y han donat de charitat un real de vuyt entre tot per ser un poble home. Del que fas fe jo Vicens Miro prevere y sacrista de dita

Aquest registre confirma el que explica a les seves memòries, Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes. Vegeu: La pesta i altres grans epidèmies.


El 24 de juliol de 2015, l’editorial Gavarres va triar el monestir de Sant Feliu de Cadins per presentar el núm. 13 de la revista “Alberes“, on a banda d’un dossier dedicat a l’excursionisme s’hi pot llegir un article de Quim Tremoleda, amb fotografies de David Pujol, dedicat a Sant Feliu de Cadins, l’únic edifici cistercenc de les comarques gironines.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa i fotos:


El dia 17 de setembre de 2016,  dins les Jornades Europees de Patrimoni. Monestirs amb música va tenir lloc una visita guiada a Sant Feliu de Cadins, a càrrec de Genís Mencion i a continuació un concert a càrrec de la Jove Orquestra de Figueres, a l’església de Cabanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa i fotos: