Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Santa Missió (1943)

La Santa Missió era un conjunt de prèdiques efectuades per missioners per tal d’adoctrinar els fidels en el decurs d’unes jornades. Van ser potenciades després del Concili de Trento tot i que es van institucionalitzar a la primera meitat del segle XIX.

Després de la guerra civil espanyola la Santa Missió es va fomentar de manera especial i, promocionada pel règim, es va convertir en una exaltació del nacionalcatolicisme. Els fidels acudien a les esglésies de forma massiva a escoltar els sermons dels sacerdots; les dones havien d’acudir amb mantellina negra al cap, les cames tapades amb mitges i màniga llarga i, els homes, si duien barret o boina se l’havien de treure.

Com a record de l’esdeveniment en moltes parròquies es van construir creus testimonials.

Per commemorar la “Santa Missió” que va tenir lloc a Cabanes entre els dies 16 i 28 del mes de març de 1943, es va aixecar  la creu de l’entrada del poble que encara es conserva.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els predicadors de la Missió foren: Antonio Mª Togores i José Balletbó, de la “Congregación de la Misión.  El rector del poble era Mn Pere Serrat i el bisbe, Josep Cartañà Inglés.

Per les notícies que van aparèixer a la premsa sabem que des de Figueres es van organitzar sortides per assistir-hi.

Bibliografia


1 comentari

Miracle de la muda de Cabanes (1686)

Dins dels protocols del notari peraladenc Roc Albareda s’hi troba un atestat molt curiós datat l’any 1686 en el qual es dóna fe d’un miracle ocorregut a una nena de Cabanes. Magdalena Salvayre, habitant del castell de Cabanes, explica al notari, sota jurament, com la seva filla de quatre anys va recuperar la parla. En agraïment, va prometre fer donació al santuari de “la millor joya o prenda tenia en casa“.

L’expedició del document notarial fou possiblement el desig de la mare que aquest fet fos reconegut com a “diví” per part de les autoritats ecoesiàstiques del Bisbat de Girona.

Document notarial:
Arxiu Històric de Girona-Notaria de Peralada, Manual de Roc Albareda, número 785
Escriptura signada a Peralada el dia 13 d’octubre de 1686

A: Serna i Coba, Èrika. Un curiós atestat d’un notari peraladenc (1686)
A: El butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 10 (1999). Pàg. 21-22 (El 10 de novembre de 1999, considerant que el tema era d’interès local, l’Ajuntament de Peralada va donar un exemplar de la revista a l’Ajuntament de Cabanes.

Segons el «Llibre de l’obra de l’Om», el 13 d’octubre de 1686 el notari de Peralada, En Roc Albareda, signà una escriptura en la qual dóna fe del miracle de la muda de Cabanes, anomenada la dulaire; en posseir l’ús de la paraula, la seva mare, agraïda, donà a la Verge el millor que tenia, una tovallola.

A: Caussa Sunyer, Jaime. El Santuari de la Mare de Déu de l’Om, patrona de l’Empordà i advocada del bell parlar. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1 (1959) Pàg. 178

Família Salvayre

Maria Salvayre, la nena muda de Cabanes, era filla de Ferriol Salvayre, teixidor de lli de Figueres i de Magdalena Sibecas, vídua de Figueres, casats l’abril de 1670.

Fills de Ferriol i Magdalena:

  • ????.- Esteve. El 24 d’octubre de 1689 es casà a Cabanes amb Anna Maria Ventós, filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent Sescebes.
  • ????.- Pere
  • 1679, 12 de juliol.- Caterina, batejada a Cabanes. Degué morir abans del 1693, ja que no apareix al testament del seu pare
  • ????.- Maria. No s’ha trobat el registre de bateig, sigui per un problema de digitalització dels llibres o sigui perquè no va ser batejada a Cabanes. Es desconeix si va arribar a gran, només sabem que el 1693, encara vivia.

Ferriol Salvayre, pare de la muda de Cabanes, va ser enterrat al cementiri del poble el dia 1 d’agost de 1693, en presència de 7 sacerdots. Segons el registre … se li es celebrada la Novena y las honras ab assistencia de set sacerdots. 15 misses en la iglesia de Cabanes testamentarias celebradas, dich 30 missas y quinse en lo convent de St Francesch de Figueres y 15 en lo Carme de Peralada.

D’acord amb el testament,  en poder del capellà Josep Fuster i signat el 30 de juliol, a Ferriol el sobreviuen dos nois, Esteve i Pere i una noia, Maria. El document determina:

  • Nomena marmessors a la seva dona Magdalena, al seu fill Esteve i al capellà Josep Fuster
  • Vol ser enterrat al cementiri de Cabanes
  • La cerimònia de l’enterrament ha de ser amb 7 sacerdots. Celebrant Missa i nocturno de difunts
  • A l’església de Cabanes se li ha de fer una novena de 9 misses baixes amb oferta de pa, vi i llum i els sacrificis de Novenal i Cap d’Any, amb 7 sacerdots
  • Vol 60 misses. Trenta a l’església de Sant Vicenç de Cabanes i la resta a gust dels marmessors, per la qual cosa deixa dos rals de plata per cada missa.
  • Deixa una dobla d’or a repartir: dotze rals de plata a l’església de Sant Sebastià, sis rals de plata al baci de Sant Antoni de l’Església de sant Vicenç i la resta ha de quedar per l’obra de l’església … per las faltas haure jo fetas en la administratio de dits bacins…
  • Deixa a la seva filla Maria, quaranta lliures de plata, en cas de col·locar-se i no altrament. El dia que es casi se li ha de fer un vestit d’estamenya
  • Deixa al seu fill Pere, quinze lliures de plata en cas de col·locar-se i no altrament. Vol que se li doni un gambeto dels dos que té a casa.
  • A la seva dona la nomena usufructuària dels bens, sempre que no es casi. En cas de tornar-se a casar, l’usdefruit passaria a l’hereu. Mentre Magdalena sigui usufructuària ha d’alimentar els fills i família en menjar, beure, calçar i vestir segons les possibilitats de la casa, fent tots una taula i treballant per la casa.
  • Una vegada mort, vol que dels seus béns es facin i donin unes faldilles de drap a Maria Salvayre, la seva mare (devia viure amb ell)
  • Encomana a l’hereu que en tot quan pugui assisteixi a la seva àvia
  • Nomena hereu universal al seu fill Esteve. En cas de no poder-se fer càrrec de l’herència, la propietat passaria als seus altres fills, per aquest ordre: primer en Pere i després la Maria
  • Testimonis: Andreu Pagès, bracer, Quirç Brugat, bracer, Rafel Pallola, bracer, Pere Aguer, pagès, Joan Gispert, bracer, Domingo Llaona i Bernat La Costa, tots de Cabanes.

Magdalena va morir, també a Cabanes, el 4 d’octubre de 1694.

Bibliografia:


1 comentari

Monestir de Valldemaria

Monestir de Santa Maria. Maçanet de la Selva (veïnat de Pibitller)

ValldemariaTotes les dades semblen indicar que el primer monestir cistercenc femení a Catalunya (potser a tota la Península Ibèrica) fou el Convent de Santa Maria de Vall de Maria, a la parròquia de Maçanet de la Selva. Valldemaria fou l’únic monestir cistecenc femení establert a la Corona d’Aragó en vida de Bernat de Claravall, que morí el 1153.

Se suposa que el Convent s’hauria construït als voltants de l’any 1155, però un document del 1146 i la dotació feta a la comunitat, filial de l’abadia femenina francesa de Nonenque o Noninges, el 1158, per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí, acrediten un origen anterior.

Quan l’any 1169, es va fundar a Cabanes el monestir de Sant Feliu de Cadins, Ermessenda, la priora de Vall de Maria, va ser anomenada, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, abadessa al monestir de Cadins, fent que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent d’aquell. Però, les monges maçanetenques, fent cas del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es va saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles.

El 20 de novembre de 1456 una acta notarial determina la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaven, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes.

Els anys 1501-1504 la priora de la comunitat va ser Violant de Biure, familiar del bisbe de Girona Berenguer de Pau. Violant va ser imposada a instàncies de l’abadessa de Cadins i rebutjada per la comunitat de Valldemaria. El mateix va passar amb Lluisa Llordat (1504-1549). Lluïsa era de la comunitat de Cadins i també va ser rebutjada per la de Valldemaria.

El 1543, les monges, cansades de rebre la visita de lladres i malfactors es varen traslladar, al monestir de Sant Daniel de Girona, bo i refusant l’oferiment i les exigències del de Santa Maria de Cadins, que a més de ser “monges blanques” com elles era la “seva” abadia a la qual estaven vinculades.

ValldeMaria encara subsistí com a Priorat fins al 1550. Finalment, l’any 1603, el monestir i les seves terres es vengueren a la família Jalpí de Tordera, i des d’aleshores esdevingué una casa de pagès.

La capella va ser inaugurada l’any 2008, després de ser restaurada pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, qui també ha restaurat tres edificis més del municipi, la capella de Sant Jordi del castell de Torcafelló, un pou de glaç i una torre de telegrafia òptica.Coberta(6)

Santa Maria de Valldemaria versus Sant Feliu de Cadins. Font:  Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014

Perquè des de Valldemaria es va crear el monestir de Cadins? No són més que suposicions, però sembla plausible pensar que hi hagués pressions externes ja que resulta extrany que una comunitat filial s’instal·lés més al nord en lloc d’avançar cap el sud.

  • Cap el 1168 la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva era regida per un canonge de la Seu, Arnau de Darnius. Això fa pensar que l’escissió que va viure la comunitat de Valldemaria i que va comportar la fundació de Sant Feliu de Cadins podia haver estat induïda per aquest canonge procedent de Darnius, població propera a Cabanes.
  • Una altra hipòtesi és que la decisió vingués de la mà de la família Torroja, ja que Ramon de Torroja s’havia casat amb una filla d’Almodis de Barcelona i un Pere Torroja havia estat, fins al 1152, abat del monestir de Vilabertran i en la data de l’escissió era el gran mestre de l’ordre dels Templers.

Quin és l’origen de les desavinences entre els dos monestirs?

  • Hi ha qui suposa que Valldemaria no va veure amb bons ulls que el nou monestir de Cadins, tingués la dignitat d’abadia mentre Valldemaria es mantenia com a priorat depenent de Cadins.
  • Les desavinences entre Valldemaria i Cadins van provocar que en el moment d’abandonar Valldemaria, la comunitat s’establís al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona i no pas al de Cadins, que llavors ja s’havia traslladat a Girona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plafons informatius (exposats a la capella de Valldemaria)

Bibliografia:


Deixa un comentari

Setmana Santa

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua. Actualment moltes d’aquestes tradicions només queden al record de la gent gran.

Gràcies als manuscrits de Gil Capallera, Josep Rebarter i Pere Serra Prim podem conèixer alguns detalls del que es feia aquests dies a Cabanes al llarg dels segles XIX i XX.

Gil Capallera ens explica la Quaresma dels anys 40 per a la gent del futur

L’amiga, Antònia Gimbernat, em va dir: «Gil, perquè no ens fas un resum de com era la Quaresma dels anys 40? Aviat la gent d’avui en dia i del futur no tindran constància de com se celebrava» Aquest és el resum de les seves memòries …

Dimecres de cendra

Pels anys quaranta, recordo que quan arribava la Quaresma, Mossèn Pere feia una missa per a tothom, però en especial per als nens i nenes de l’escola i al final de la missa ens posàvem en fila tant la gent gran com els petits i anàvem passant, un darrera l’altre, davant del capellà que portava una safata de plata on hi havia cendra molt neta i mentre et feia una creu al front amb la cendra deia: «pols ets i en pols et tornaràs».

Salpàs

Al cap d’uns dies el Mossèn i els escolans passaven per tots els masos del poble a fer el «salpàs» que consistia en una barreja de sal i aigua beneita que es tirava amb una cullereta a la paret de la casa, a tocar de la porta d’entrada. Després, si els amos de la casa ho volien, ho tirava a totes les corts del bestiar, per tal que tot quedés beneït. Aleshores els amos li donaven diners o ous. Després dels masos, el capellà passava per totes les cases del poble on també posava una cullereta de sal i li regalaven el mateix, cèntims o ous. De diners en recollia pocs, perquè en aquells anys, acabada la guerra, no n’hi havia gaires. Quan s’acabava el «salpàs», el capellà venia els ous que havia recollit i amb els cèntims feia caritat a la gent necessitada, que en aquella època n’hi havia molta.

Quaresma

Tots els diumenges de Quaresma, a la tarda, es feia el Via Crucis dins de l’església, amb gran assistència de gent. Els homes i nois portaven la Creu i a cada dues o tres estacions es canviava el portador.
També recordo haver sentit explicar que anys enrere, a Cabanes, es feia una processó molt important pels carrers del poble. Es portava el Sant Crist gran que hi ha a l’església, però amb la Guerra Civil es va perdre el costum.

Dijous Sant

Quan arribava el Dijous Sant, el primer que feia el mossèn era lligar les campanes perquè no podien tocar, només funcionava el rellotge. La missa era a les cinc de la tarda i a les quatre fèiem passacarrers cridant: «a missa, a missa». Quan havíem acabat la volta al poble i a les masies anàvem al davant de l’església i quan només faltava un quart tornàvem a sortir cridant: «falta un quart, falta un quart». Nosaltres fèiem de rellotge!
El Dijous Sant també es feien grups de dones i joves per fer una hora de vetlla resant al Santíssim, fins i tot s’havia fet tota la nit, i tothom complia amb el torn que li tocava.

El monument es preparava a l’altar del Roser, decorat amb flors de paper i, la Xaviera Pradel, mestra de les nenes, era l’encarregada y els torns de vetlla.

tenebrari

Divendres Sant

matraca

matraca o matajueus

Com que Jesús va expirar, el Divendres Sant totes les creus es tapaven amb una caputxa morada per representar que Jesús no es podia veure perquè estava mort i enterrat. La caputxa no es treia fins el diumenge quan Jesús ja havia ressuscitat, per això es cantaven les caramelles davant de l’església i les campanes repicaven per celebrar la Resurrecció.
Aleshores tots els nens del poble teníem uns estris que en dèiem «mata jueus». El tinc guarda’t a casa i encara funciona.
El divendres la missa o ofici de tenebres era a les onze del matí i la mainada tornava a passar pel poble i les masies, tot cridant: «a missa, a missa» i quan faltaven quinze minuts: «falta un quart, falta un quart». El Mossèn llegia un llibre en llatí, des de dalt del cor i cada deu minuts donava un cop de puny a la barana, mentrestant, a baix hi havia una altra persona que a cada cop apagava una de les espelmes. Tots esperàvem que s’apagués l’última perquè en aquell moment tota la mainada picàvem amb el «mata jueus» durant una bona estona, fins i tot hi havia gent gran que picaven els bancs de l’església. Després d’això s’acabava la funció del divendres, tot esperant la Pasqua de Resurrecció.

Pasqua de Resurrecció

Quan arribava la Setmana Santa, tots els nois grans de Cabanes s’ajuntaven i feien colles de sis o set per assajar les cançons que cantarien. A vegades eren quatre o cinc colles, i quan arribava el Dijous Sant ja començaven a anar a cantar les Caramelles, que és com es diu ara tot i que abans en dèiem Goigs. El diumenge de Pasqua, totes les colles es posaven dalt de l’altar major amb les cistelles al davant, feien molt de goig. L’església estava atapeïda de gent del poble, abans el poble de Cabanes era molt creient i els diumenges l’església era plena. Quan s’acabava la missa de Pasqua totes les colles es posaven davant de l’església i tots cantaven el seu repertori i al final, crec recordar, que tots cantaven una sardana. Tot allò era molt bonic i emocionant.

També em venen a la memòria records una mica confusos que se celebraven unes prèdiques que en deien «novenaris» i a l’any següent fèiem el «septenari», però no recordo a quins mesos se celebraven aquests actes, però si recordo que hi havia molta gent i que hi anàvem amb els meus pares i germà. Sí que recordo que a les prèdiques, que duraven una setmana, hi participaven dos capellans i que un deia una cosa i l’altre el contradeia.

Josep Rebarter ens parla de la processó i les caramelles

La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.

Pasqua: Cant dels goigs.  Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:

Quan vendrem el blat de moro
a cinc duros el quartà
ja no farem més rodona
ni tampoc voldrem cantar.

Si els melonars de Cabanes
tot l’any tinguessin melons
tot el que ara ens fa falta
sobraria pels caixons.

Crònica de Pere Serra i Prim

1854 o 1855.- El pare Mach, missioner, va portar les Estacions del Via Crucis. Possiblement fos el jesuïta José Mach (Barcelona, 1810 – Saragossa, 1885).

Als 4 de fabre del añ … al pare Mach Sr Misihonista purta las Estasihons del dia cru… [Via crucis ?]

1877.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá.

Bibliografia:


Deixa un comentari

Santuari de la Salut de Terrades

Peix Parera, José Maria.

Exposició dels cartells de la romeria que es porta a terme anualment al Santuari de la Salut de Terrades (1993-2015).
Recull a  càrrec de Tomeu Poch i Gil Capallera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


3 comentaris

Crònica local – segle XIX

Aqui se trubara … crònica de Cabanes (s. XIX)

Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889) va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.

Deixant de banda els fets personals i econòmics de la família, el buidat dels fulls dedicats a la crònica local i familiar ens permet conèixer les tasques de construcció dels acabats de l’església de Sant Vicenç, les reformes a la capella de Sant Sebastià, els actes religiosos, els diferents rectors de la parròquia i els conflictes que algun d’ells va tenir amb els veïns. També ens parla de les epidèmies de còlera i verola i cita alguns fets històrics.

Un repàs a la història del segle XIX, farcida de guerres, canvis de règim, revolucions i crisis, ajuda a entendre alguna de les situacions que ens explica l’autor de la crònica.

Document en format pdf

Fragments de les cròniques de Pere Serra i Prim (Per facilitar el seguiment dels fets, els diferents fragments  s’han agrupat per temàtiques)


Obres a l’església de Sant Vicenç

Vegeu també: Església parroquial de Sant Vicenç

  • 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana.

Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.

cronica Pere Serra

En los dias de Nadal determinaren de turna a delanta la hobra per arrechla la escala y el cor enrajula y pusar la brana

  • 1853.- Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes

y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …

Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.

Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.

  • 1859.- A finals d’any es va acabar l’altar de Sant Vicenç i es va deixar a punt per daurar-lo.

Aquí se trubara que als hultims añ de 1859 se ba fer laltá major de San Visens a pun de andurarlu [a últims de l’any 1859 es va fer l’altar major de Sant Vicenç, a punt de andurarlu [daurar-lo]

  • 1870.- El 24 de gener es canvia la imatge de Sant Vicenç. L’acte, previst pel dia del patró es va haver d’endarrerir dos dies degut a una forta nevada. La imatge va ser pagada per la Sra. Rafela de Meranges, esposa d’Antoni de Conill i de Solà.

Aqui se trubará que al dia 24 de jane de 1870 se cambia la imatja de San Visens de la yglesia de Cabanas perque era hun poc hurdinari y no fou al dia 22 perque el dia 21 fou huna diada de caura molta neu per tota aquesta plana y muntañas y axis fou que nol pusgueren purtá cum estaba ja trachtat y esta imatja la feu fer Dña Rafela de Casa Cunill en Holot

  • 1879.- Es posa la barana de l’altar major

En lo añ 1879 se pusaren las brandillas de lalta majo

  • 1882.- Es posa la barana de l’altar del Sant Crist

Als hultim del añ de 1882 pusaren las bredulas o tencaduras del altar o capella del Sn Cristu

  • 1884.- A finals d’any es procedeix a daurar l’altar major

En hultim del añ 1884 se ba endaura lalta major de la iglesia de est pobla.

Obres a la capella de Sant Sebastià

Vegeu també: Capella de Sant Sebastià

  • 1854 o 1855.- L’alcalde, Jaume Brugat, i altres particulars decideixen arreglar la capella, molt malmesa, per haver esta utilitzada com a Cos de Guàrdia. Sembla que no tots els veïns hi van estar d’acord.

Trubansa la capella de San Sebastia destrusada y destemplada al Sr Jaume Brugat encuntransa Alcalda y altras particulars determinaren de turnarla adurna que [esta]ba destrusada de cuan eram …nals que servia per Prinsipal [Gu]ardia y al mes de 7bra [setembre] de … se ba arregla laltá [l’altar] ab las …nas presentas pero alguns … que no hera de sun gust han [oca]sihonat algun destorp y axis se es quedat.

  • 1857.- S’acaben les obres a la capella de Sant Sebastià i s’hi instal·la la imatge del sant que es trobava a l’església de Sant Vicenç. L’acte es celebra amb un ofici, acompanyat d’orquestra i una processó. L’autor constata que unes quantes persones eren contràries a les reformes.

Aquí se trubara que per al mes de abril del añ 1857 se ha acabat de arregla la capella de san Sebastiá de alguna cosa que faltaba per puderi posar dit San que mol temps ha que ahsistia [existia] en la Iglesia Parroquial de San Visens per causa de la … y al dia 27 del presen se … dita capella y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.

  • 1888.- Es torna arreglar la capella després que fos utilitzada com a Quarter General, durant la revolució de setembre de 1868.

Lañ 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn Visens

cronica Pere Serra

Obres a la sala de ball

  • 1888.- Per Sant Vicenç ja es fa el ball a la sala de la casa de la vila

En primer del añ 1888 se ba arreglar la sala de la casa de la vila o casa de ball a bas que si comensa de balla per Sn Visens

Capellans

Vegeu també: Rectors de la parròquia, des de 1820

  • 1864.- El 7 de setembre, arriba al poble Mossèn Joaquim Geli (1864-1873). L’estada d’aquest rector va provocar greus enfrontaments amb l’Ajuntament i els veïns, ja que Mn Geli no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa i el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anterior capellans. Per resoldre el conflicte van venir un frare i un civil i van acordar unes condicions que el capellà no va cumplir. El 1867, aprofitant un canvi de consistori, es va tornar a treballar per resoldre la situació però tampoc va ser possible ja que, a més del pagament dels oficis, Mn Geli exigia que si hi havia guanys, havien de ser per ell, però si hi havia pèrdues no les acceptava.

Aqui se trubara que en 7bra [setembre] de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli

Mes atras ja es dit que en 7bre [setembre] de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli y essent axis no se pot queda de cuntar lu que ha pasat.

cronica Pere Serra

En las funsions de Sn Visens se feren cum als demes añs pero cuan se li ana a paga al traball o pagu dels hofisis non estigue cunten de las 32 pesetas qués pagaban cada añ y nomes las cubra y se quede ab deuta de mol y mol mes a son pensamen y cumensa la yntriga entra ell yl Ajuntament al beure que no bulia pasa cum als antepasats parrocos y ab rehunions que hagueren lus y digue que lu del iglesia tot era seu y als dines dels calaxus tambe eran seus y que la Iglesia era casa propia sua en fins vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica ni Ajuntamen .. musica a la poblasio sobras de tota desunio y la poblasio a fabor del Ajuntamen de beure que hera un homa tan ridicul. en fin demanan varios pagus anal gubern y cuntastan lo Ajuntament.  al Gubern entengue la discordia y determin de fer veni hun frara y hun sivil disfrasats per transigir la castió [qüestió] y se pusaren a cord y estus dos yl Ajuntament dien que lu quels dos farian quedaria per ben fet se marxaren y el Parroco se desdi de tot lo que se abia trachtat.  en fin al proper prosepuestu del present añ y abia 600 rals per drets de funsions de yglesia y lus demaná al gubern y sels feu duna per la butxaca:

Entra lañ 1867 ab Ajuntamen cambiat se tractá de llugar musichs y se feu sabe al Sr Parroco abeura com se arreglaria la festa de Sn Visens y digue bulia rebaxarse del pagu del consum y que faria cum als antepasat despues se feu rehuni a la casa de la vila ab los majors de la poblasio per arreglar aquest asuntu pero no se arregla perque bulia cosas ynpusiblas a mes del pagu dels hofisis si y abia ganansia la bulia y si abia perdua no y bulia está, despue se determina de fer las funsihons cum als demes añs y al pagu cum als antepasats y pagá lu que tenia tachsat del consum pero al poble repugná perque abia presentat hun recurs a Girona y abia bingut a fabor seu demanan als 300 rals que acustumaban aaser prosupuestat pero aquest añ nou eran per la causa de la desunio y del modo que se han selebrat las festas aqui se beurá: al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer…

  • 1868. Amb la revolució de setembre, Mn. Joaquim Geli marxa de Cabanes (Revolució de 1868 o La Gloriosa) El substitueix Mn. Francesc Galí, que només cobra la meitat dels guanys, ja que la resta s’ha d’entregar a Mn Geli, rector titular. Mn Galí va ser molt ben acceptat pels veïns.

… Abla rebolucio del hultim de 7bre [setembre] de 1868 la Junta Rebolucionaria lo yntimá que marxes ynmediatamen de la poblasio y se marxa sens ningun recurs pero no ha fet dimisiho y esent axis al sustitud que yan pusat no cobra mes que la mitat del guañ que fa que laltra mitad la te de entraga anal dit rechtó peró abem fet hun cambi mol bo que de mol dulen abem pasat a mol bo y est sustitud se anumena Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] …

  • 1873.- El mes de març, amb motiu de la declaració de la Primera República, Mn Francesc Galí, marxa a Girona, després de tenir algun incident i d’allà passa a l’Armentera. A Cabanes i va venir un capellà de Peralada i, el 22 de maig, el Bisbe fa venir un capellà de la família Trinch, de Peralada, que estava destinat a l’Armentera. Aquest capellà molt aviat va marxar del poble per manca de suport econòmic.

… Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] y ba existi a fins al mes de mars de 1873 que sobras de teni las armas y li donaren alguna esprasiho que no li agrada gayra se marxa a Gerona y tenia hun sustitut de perelada per las festas afins al dia de la assensiho [Ascensió] dia 22 de matg quel Sr Bisba feu beni altre sustitut fill de peralada que estaba a Armantera y a dita Armantera y pusá musen Francisco Gali es al di cambiats de parroquia y est sustitut es fill de la casa Trinch de Peralada ab la cundisio que li abiam de fer salari per viura y nus servi afins 2on diumenje de juliol del presen y se marxá perque no li dabam res.

  • 1873.- Arriba Mn Pere Fàbrega. No tenia assignació econòmica i havia de viure de les misses, caritats i propines dels veïns.

En 7bra [setembre] de 1873 vingue altra saserdot viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla y aquest se diu Musen Pera Fabraga.

  • 1878.- El mes de novembre marxa Mn Pere Fàbrega i arriba Mn. Benet Mundet

Aqui se trubará que Musen Pera Fabrega ha existit en esta publasiho des del 7bra [setembre] de 1873 asta al Nbra [novembre] de 1878 que feren las mudas del capellans y pusaren hun Rechto que lo seu nom es Mundet.

  • 1885.- Mn Benet Mundet es posa malalt i el substitueix Mn Rafel

Ja es dit que en Nbra [novembre] de 1878 vingue al Señor Rechto Musen Mundet y als primes de agost de 1885 se ausentá perque la salut nol permetia aquest treball y vingue Musen Rafael.

  • 1889.- Arriba un nou capellà, Mn. Benet Bosch i Busquets

En 2 de agosto de 1889 bingue per Parroco Musen Benet

Actes religiosos

  • 1847.- El Papa convocà un jubileu que va ser molt ben acceptat pels cabanencs. Al llarg de tres setmanes es van practicar dejunis, visites a l’església, confessions i comunions i es va demanar l’exercici de la caritat.

y embia per guaña hun gibuleu [jubileu] … per petits y grans en las se[güents] cosas manadas. 1a Duná 3 semanas de tems per guañá dit gibuleu [jubileu] en huna semana de estas se abia de fer 3 dejunis dimecra dibendras disapta y 3 visitas a la Iglesia a fer alguna horasio: huna de las tres se abia de haná a cunfasá [confessar] y pendrer la comuniho y tabe se habia de fer critad [caritat] a los pobras seguns la pursivilitad de cada cual y tots lus de esta casa abem fetas las dilligencias per guañarla y crech las 2 terceras parts de la publasiho.

  • 1851.- Es va convocar un nou jubileu amb menys acceptació popular que l’anterior. A finals d’any es va predicar una Missió

En lo Matg [maig] de 1851 vingue altra gibleu [jubileu] per guaña ab las matexas dilligencias de la altra vegada pero la gent no ha cumplert de mol tan cum altra vegada.
Een lo matex añ tingueren [misiho] de 3 pares Misihonistas y …ren de predicá a 26 de Nbre [novembre] a … 3 de Dbre [desembre] y lultim dia feren [cunfasiho] general y estus Señors ..ren la capella del Sn Cristu y han consadit 100 dias de indugensias per … que si fes dien 5 parenostras 5 abe[marias] y 5 gloriapatris.

  • 1854 o 1855.- El pare Mach, missioner, va portar les Estacions del Via Crucis. Possiblement fos el jesuïta José Mach (Barcelona, 1810 – Saragossa, 1885).

Als 4 de fabre del añ … al pare Mach Sr Misihonista purta las Estasihons del dia cru… [Via crucis ?] 

  • 1856.- Visita Pastoral del Bisbe, amb Confirmació i concessió d’indulgències prèvia oració en diferents altars: Sant Crist, Verge dels Dolors, Verge de Roser

En lo añ 1856 bingue lo Bisba a confirmá per aquet sircuyt y lo dia 24 de …bre vingue en Cabanas a cunfirmá y … indulgensias en barios puestos de la yglesia: a la capella del Sn Cristu … 80 dias de indulgensias dien hun crech anundeu [un Credo] y altras 80 dien hun achte de contrisió y altras 80 dien als actas de fe y per cada salba regina a Maria Santisima dels Dulos [Salve a la Verge dels Dolors] altras 80 cualsebol altras horasions se han de alfari [oferir] a la yntencio del Sumo Pontifise o dir Estirpasio y destruchsiho de totas las arelgia [heretgies] y exaltasio y aumen de nostra Santa fe Catolica Rumana; y a Maria Sma del Ruse [Roser] resanli al Rusari per cada abe maria [Ave Maria] se guañ 80 dias de indulgensias y lu matex per cada abe maria ques diga sola.

  • 1875.- El nou jubileu, va començar el 14 de novembre.

En ohbra [octubre] de 1875 vingue hun privilegi del Papa per guañar al gibuleu y anaquest pobla de Cabanas se comensaren funsihons al dia 14 de 9bra [novembre] que en cada parroquia las feyan cum lus y daba la gana anals parrucus: ditas funsions eran fer a misa del hofisi fer 3 prufasons surtir y entrar de la iglesia que feya 4 visitas a la iglesia dien cada visita 6 pare nostras 4 diumenjas saguits.

  • 1887.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.

cronica Pere Serra

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá. 

Vegeu: Antico i Compta, Salvador. Una història inèdita de Garriguella
AIEE, 13 (1978) pàg. 204-205

Epidèmies

Aquy se trubará la trusitat de la pesta del añ 1854 que cumensa als primer de Agost a descubrirse en Barselona y vingue que feya orror que la major part de la gen agueren de desavitá. Esta pesta era hanumenada Colera Morbo y se escampa per la bora marina que feia trusitats [atrocitats]: Girona poca cosa a Figueras hun prinsipi y al pobla de Verjas [Verges] tabe agueren de desavita [deshabitar] y fer barracas per los cams a Fransa se deya que era tot empastad y en totas las parts de España entra hunas bandas y altras.

  • 1871.- Epidèmia de pigota (verola). Com a conseqüència de la malaltia, Pere Serra va perdre la seva esposa i els seus cunyats i al poble van morir 10 adults i uns quants infants. A mes d’octubre es va fer una novena Sant Sebastià, protector contra la pesta i les epidèmies.

Aqui se trubara que de 1871 la pigota feu mol de dañ en est pobla prinsipalmen anals meus ynteresats. Matdalena Mallol esposa de jo Pera Serra muri al dia 9 de mars y tambe se li barreja hun flux de sanch en edats de 47 añs y muri ab tots als sagramens. Mun cuñat Pera Trebol muri tambe de la pigota al dia 19 de mars matex en edat de 47 añs. El dia 27 del matex mars muri la seba esposa y cuñada meba Maria Mallol tambe de la pigota en edat de 41 añ y esta pigota dura fins al mes de ochtubre que se feu huna Nubena anal Glorios Sn Sebastiá y se desaparague la pigota y total muriren 10 cosus 7 homas y 3 donas y alguns albats y alguns la pesaren sens muri.

cronica Pere Serra

Dades d’interès històric

  • 1846.- Morí el Papa Gregori XVI i va ser nomenat Pius IX

En lo añ 1846 muri al Sumo Pontifise Gregori setze y entra Pio Nono y en 18 de abril …

  • 1852.- Canvi de moneda. Es retira la xavalla catalana.

En lo anñ 1852 al gubern determina de cambiá part de las monedas que feren entregá las pesas de 3 de 4 y de 6 cuartos y ne entregaren de 2 y de 1 y suchsey en los dias 22 23 y 24 de octubre y per tot lo dia 4 de novembre las Justisias ho abian de aber entregat en al gubern y no cambiaban mes que 4 durus per bahi.

Vegeu: El exceso de calderilla catalana (1837-1848)

  • 1838.- Invenció del telègraf

Aqui se trubará que sea ynventada maquina anumenada telegraf per saber las nutisias ab molta brevedat de una part de Realma al altra que … fils ferrus y existex dels hultims de 18[38]

cronica Pere Serra

  • 1863.- Entra en vigor la llei hipotecària de 8 de febrer de 1861, considerada la llei fundacional hipotecària

Aqui se trubara que la lley nova o Nou Registra de ypotecas se cumensa al prinsipi del añ de 1863

  • 1873.- Es constata que durant algun temps moltes parròquies es van quedar sense capellà. Arran de l’entrada en vigor de la Llei provisional 2/1870, de 17 de juny del Registre Civil, s’havia decretat l’obligació del matrimoni civil i el 1873 va ser la primera vegada que a Cabanes un casament no va ser segons el ritus religiós.

aqui se trubara que en 7bra de 1870 vingue hordra [ordre] del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá.

  • 1873.- Augmenta el preu dels segells

En lo añ de 1873 al Gubern va aumenta tot espesia de sellus de tersera part

  • 1878.- Mort el Papa Pius IX i entra Lleó XIII

Mes atras se es dit que en lo añ 1846 entra al Papa Pio Nono y a regenta asta al mes de fabre de 1878 perque ba muri Y en est matex mes es entrat per Papa Llehon tretze.


Deixa un comentari

El Sepulcre

El Sepulcre de PeraladaPriorat del Sant Sepulcre de Peralada

L’Orde de Cavalleria de Sant Sepulcre va ser creat per Godofred de Bouillon, el primer cavaller cristià que va entrar a la Ciutat Sant i primer governador del regne de Jerusalem … Tot i que inicialment eren una barreja de clergues i laics, en consonància a la resta d’ordes militars, aviat van adquirir caràcter secular … L’Orde encara perdura. Actualment inclou tant membres laics com seglars, també té membres femenins, i es dedica sobretot a tasques relacionades amb la caritat. Vegeu: Equestrian Order of the Holy Sepulchre of Jerusalem | vatican.va

Planas, Meritxell ; Gorbs, Carles B. Els Templers a les comarques gironines
Aiguaviva : l’ Ajuntament, 2010

El Sepulcre és un antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al NW del municipi de Peralada (Alt Empordà), prop del veïnat de les Olives.

Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades. El primer prior conegut és Pere de Noguereda, esmentat el 1169. El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada. Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre.

El temple consta de nau única capçada amb un absis semicircular lleugerament més estret. La part que es conserva d’època medieval és tardo-romànica, probablement del segle XIII. L’aparell està compost de carreus mitjans, ben tallats i alineats. La volta de la nau és apuntada en una part i en un altre tram, ja d’època gòtica, està sostinguda amb arcs diafragmàtics.

Tot i que el priorat no es troba dins el terme municipal de Cabanes, la seva proximitat i la influència que va tenir en el seu moment, mereix que sigui ressenyat.

La Casa.

A unos cuatro quilómetros de la villa de Peralada y del lugar de Cabans, al norte, más allá del lugar de Olives, entre el río Llobregat y la montaña de Montpedrós, en un paraje frondoso y retirado, se encuentra El Sepulcre …

… Nada sabemos con certeza de la fecha de la fundación de la casa del santo Sepulcro de Peralada, pero es evidente que su origen se debe a las donaciones, que en el siglo XII se prodigaban piadosa y generosament a las Ordenes Militares ierosolimitanas (relacionades amb Jerusalem) en todos los países cristianos, como consecuencia de la profunda emoción que produjo la primera Cruzada.

Nuestro primer documento que hace referencia al Sant Sepulcro es de fecha 21 de enero de 1143 …

… Efímera fué la vida del pequeño priorato de Peralada, como debió serlo la de la pequeña casa de los Templarios de San Feliu de Cadins, cerca de Cabanes, y de las otras pequeñas casas que las demás órdenes ierosolimitanas tenían en esta comarca …

A: Golobardes Vila, Miguel. “El Sepulcre” de Peralada
[S.l.] : Biblioteca Palacio de Peralada, 1955

… El priorat del Sant Sepulcre de Peralada fou establert en aquest lloc en una data no determinada del segle XII, després de la primera croada. Fou una conseqüència de les nombroses donacions rebudes per aquesta orde militar en tot l’Occident cristià commogut per l’esmentada gesta.

La casa de Peralada depengué del prorat de Santa Anna de Barcelona fins l’any 1435 …

… En aquest monestir hi hagué una comunitat mixta, d’homes i dones. Ens ho confirmen dos documents…

… El priorat de Peralada era una casa de poca importància econòmica; tenia propietats generalment petites -masos, camps, salvetats- pels voltants de Peralada i escampades per diferents punts de la comarca. Des de mitjan segle XIII deixà de tenir priors propis; els de Santa Anna de Barcelona nomenaven comanadors i procuradors.

El 1435 el priorat de Santa Anna, considerant el rendiment escàs d’aquesta possessió, que ja no tenia vida pròpia i romania deshabitada i, en part, ruinosa, vengué el Sant Sepulcre de Peralada als carmelites de la mateixa vila. El 16 de març del 1437 la venda fou aprovada per l’abat de Vilabertran.

El culte al Sant Sepulcre fou mantingut en un altar lateral de l’església del Carme fins a l’exclaustració del 1835; aleshores passà a la parròquia de Sant Martí.

A: Badia i Homs, Joan. L’Arquitectura medieval de l’Empordà
Girona : Diputació Provincial de Girona, 1985 (vol. II-A)

Pergami, 1195

Concòrdia sobre la possessió d’un molí (30/01/1195)

Documents on es relaciona Cabanes amb el priorat de El Sepulcre:

  • 1195.- Concòrdia signada entre Pere de Sirag, prior, Guillem de La Jonquera, comanador, i els germans de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, d’una part i Ramon Muntaner, la seva mare Belisenda i la seva esposa Beatriu, de part altra, sobre la possessió d’un molí situat a la parròquia de Cabanes, al costat de la Muga, 30 de gener de 1195. (B.P.P., Ar., B, 5). Possiblement sigui el document més antic que s’ha trobat de la família Muntaner, de Peralada
  • 1253.- Guillermo de Enguilendis, com a tutor de Ramon Muntaner, reconeix tenir per la casa del Sant Sepulcre de Peralada, el nou molí de Cabanes, a la sèquia del riu Muga. (B.P.P., Ar., B, 13)
  • 1294-1344.- Molí d’en Taverner. Situat a rec de Cabanes, derivat de la Muga. El domini directe corresponia a la Casa del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona. Antigament va pertànyer a Castelló, fill de Joan Muntaner de Peralada. Durant alguns anys, els vescomtes de Rocabertí s’apropiaren del domini
  • 1307.- Trasllat (28 d’abril 1316) de l’establiment emfitèutic que fa Fra Pere sa Riera, procurador del Convent del Sant Sepulcre de Peralada, a Pere sa Mata, de Cabanes, d’una terra situada al cortal de Guerau Tortós, a la parròquia de Peralada. El document original ha estat redactat pel notari Pere Teixidor, notari de Cabanes (18 maig 1307). El trasllat (28 abril 1316) ha estat escrit i tancat per Jaume Barraca, notari de Peralada (1295-1322)
  • 1309.- Venda. Per Ermesendis Ordis, de Cabanes i el seu espòs, Ramon Ordis a Pere Sariera, comanador de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, del cens  …  sobre una peça de terra situada a la parròquia de Cabanes
  • 1352.- Capbreu. De Joan Llop, de Cabanes, a favor de l’Orde del Sant Sepulcre, en la persona de Pere Domènec, comanador de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, per un prat situal a El Sepulcre
  • 1409.- Venda. Per Pere Vicent, masmessor testamentari de Guillem Bosch … a Pere Maler, d’una peça de terra situada a la parròquia de Cabanes, al lloc de El Sepulcre …
  • Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)

Bibliografia:

Més informació: