Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Campanes i campanars

A la plaça de l’església de Cabanes hi ha dos campanars, el de l’església parroquial de sant Vicenç i el petit campanar de la capella de Sant Sebastià.

Actualment al campanar de l’església parroquial hi ha quatre campanes, dues de grans dins el campanar i dues de més petites penjades a l’estructura que hi ha a la terrassa del campanar.

Campanes grans:

  • Vicenta, Rosa i Carme (600 kg) apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey. El nom de Vicenta se li va donar perquè Sant Vicenç és el patró de la parròquia i Rosa i Carme per ser els noms de les dues filles dels padrins.
  • Assumpta, Josefa i Antònia (220 kgr) apadrinada per Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel. Possiblement se’ls va donar aquest nom per ser el nom de diferents familiars dels padrins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç

A l’extrem nord-oest de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall.

Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta quadrada (6’05 x 6’05 m); el segon és vuitavat i està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada damunt del qual s’aixeca una petita torrella coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada rogenca. La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc apuntat amb bordó i balustrada, un a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Un rellotge d’esfera està al capdamunt del primer cos a la cara frontal i a sota seu, a mitja alçada, una finestra rectangular. Decoren al segon cos una motllura sota els finestrals i una tercera a l’arrencada dels arcs. Els seus murs són de maçoneria amb carreus a cantoneres al primer cos i de carreus ben escairats i de color més clar que a la resta en el segon cos.

Situació: damunt l’ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 28’44 metres.
Esveltesa: 4,7

Protecció Bé cultural d’interès local. Identificador: IPA: 17931

Bibliografia:

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 1873, 30 d’agost.- Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 1874, 15 de febrer.- . S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb el campanar i les campanes de l’església de Cabanes:

  • 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana. D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva.
    • Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
  • 1853.- El 2 de gener s’instal·len unes que campanes que des del 1803 es trobaven a la capella de Sant Sebastià. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
    • y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
    • Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
    • Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
  • 1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.
  • 1964.- El 12 de desembre es van beneir les noves campanes de l’església. Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

Fotos de Joan Noguer Cardoner

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997. La Restauració de teulats, exteriors i campanar va suposar un cost 18.000.000 ptes. subvencionades per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • 2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

Campanar de la capella de Sant Sebastià

Campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. Actualment no té campana

Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Documents:

    • 1841/1900.- Aplec de documentació solta de la parròquia de Cabanes. …  relació dels veïns que han participat en la recaptació de diners per la compra d’una campana per la capella de Sant Sebastià (1900ca.).  ACAE110-109-T2-150

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De la campana Maria Bernarda del monestir de Santa Maria de Cadins en parla Carles Sapena i Aznar a la monografia Les campanes (Quaderns de la Revista de Girona, 1997). No queda clars si la campana ja era a Cabanes o si es va construir a Girona, després del 1492.

 

 

 


Deixa un comentari

Dispenses matrimonials

Existeixen dos tipus diferents de dispenses matrimonials per al matrimoni catòlic:

  1. Dispenses de proclames o d’amonestació. Els matrimonis havien de ser anunciats durant l’ofici religiós de tres dies festius. En les dispenses de proclames se suprimia aquest tràmit i es procedia a interrogar dos testimonis del poble sobre la solteria dels sol·licitants. Així s’aconseguia un doble efecte:
    1. Es reduïa el temps que es tardava en contraure el matrimoni.
    2. S’evitava la denúncia de possibles impediments per part de parents o de veïns del poble.
  2. Dispenses matrimonials d’impediment. Se sol·liciten quan existeix algun impediment que obstaculitza la realització de l’enllaç matrimonial. En aquest cas calia transmetre una sol·licitud de dispensa al Vicari General de la diòcesi exposant les  dades personals i la descripció de l’impediment. Seguidament, el Vicari General es posava en contacte amb el rector de la població on residien els sol·licitants per iniciar tot un procés a més de l’interrogatori als testimonis. Per a la parella suposava entre d’altres obligacions …
    1. Passar 4 mesos sense cohabitar ni estar junts
    2. Durant aquests 4 mesos el nuvi, cada dia, havia de fer un servei a l’església: tocar l’Ave Maria, encendre la llàntia de l’altar …
    3. Passat aquest temps i com a penitència, un dia de precepte havien d’oir la missa major, un al costat de l’altre amb un ciri encès a les mans
    4. Dos testimonis havien de donar fe de la seva solteria, de les relacions familiars entre els nuvis i de què es casaven lliurament

Dues dispenses matrimonials de parelles cabanenques ens serveixen d’exemple:

1776.- Dispensa de proclama: Rafel Basco Bonavia, de Cabanes = Francesca Parés Pi, de Llers

Rafel Basco joven jornalero … de la parroquia de Cabanas de una y Francisca donzella hija legitima de  … de la parroquia de Llers … contrahen entre si matrimonio dispensadas las proclamas en cuyo han intervenido los concentimientos prevenidos por la nueva Real pragmatica a este fin ordenada

Testigos de la libertat del contrahente Vicente Roqui labrador y Andres Barrali texedor quienes juraron en poder del Rdo. domero de Cabanas y de la libertat de dicha contrahente Buenaventura Simon y Lavall jornalero y Miquel Plahensa jornalero de la parroquia de Llers quienes juraron en poder del Rdo Domero de ella.

1733.- Dispensa d’impediment per afinitat de grau 3: Josep Vidal, de Cabanes = Isabel Torrent, de Cabanes

Certificat del domer

Certifico lo baix firmat domer sobre la instruccio de la tras pagina, que Joseph Vidal y Isabel Torrent de Cabanas han observat lo seguent
Po – Joseph Vidal y Isabel Torrent han servat entre si la separacio per lo espay de 4 mesos no cohabitant ni estant junts
Item – durant dits 4 mesos Joseph Vidal tots los dias ha acomodat la llantia del altar major de Cabanas y ha aparegut esta obra ser mes facil de cumplir que lo tocar la Ave Maria per respecte del treball ab que tenia de viurer
Item – cumplit lo sobre dit Joseph Vidal y Isabel Torrent per penitencia publica en dia de festa de precepte han ohit la Missa Major en dita Iglesia de Cabanas lo un al costat de laltre ab dos ciris encesos en las mans
Item – cumplit lo sobredit; lo domer baix firmat tenint lo cas ben examinat y conforme a las lletras de sa santedat ha absolt en lo for de la conciencia a Joseph Vidal y a Isabel Torrent dels incestos per ells comesos, posantlos la penitencia; que sa santedat mana en la carta, essent lo domer elegit per los sobredits Joseph Vidal y Isabel Torrent segons la commicio del Sr Vicari General
Item – Isabel Torrent ab jurament ha afirmat que no avian comesos incestos crehent que la santedat mes facilment dispensaria; ans be ha afirmat que no pensaba ab dispensa
De quibus fidem facio ego Joannes Vila Prsbiter et hebdinarharius loci et castri Sancti Vicentii de Cabanas … die vigesima secunda mensis desembris anni 1733 … …

Declaració dels testimonis

Die Vigessima sexta aprilio 1733 Gerunda …testi sequens
Narcisus Prim laborator loci de Cabanas … diocesis Gerunden etati sua procet dixit trigienta quinque annos parum plus vel … tsti qui legitimo monitus certatus et ….
De primo lugar …
Dixit que sab molt be que Maria Vidal que fou muller de Joseph Vidal, qui desitja ara casar amb Isabel Torrent, y la dita Maria Vidal eran parents en tercer grau de consanguinitat lo que dit saber perque los coneix molt be ÿ ha tambe coneguts llurs paras y avis y sab molt be era filla de Mariangela Brugat qui casa ab Miquel abat, la qual Mariangela fou filla de Mariá Brugat y casa ab Quirch Abat y de altre parte ab molt be que la dita Isabel Torrent qui ara vol casar ab dit Joseph Vidal es filla de Margarida Torrent y Brugat muller de Miquel Torrent y finalment la dita Margarida era filla de miquel Brugat germa de dita Maria Abat y Brugat y asso diu saber per des de la matexa parantela y haver conegut y tractat tots los sobranomenats.
En lugar secundo …
Dixit que es beritat que dit Joseph Vidal y Isabel Torrent son pobres y miserables personas de forma que solament viuhen de que guanyan ab llur industria y treball y diu saberho per conocerlos molt be y ternirlos ben tractats.
Int lugar 3
Dixit que es tambe varitat que si dita Isabel no casara ab dit Joseph Vidal quedaria sens … difamada y sans casar per ser publich lo que narra la dispensa
It lugar ultimo …
Dixit que dita Isabel no es estada robada
…  
Raphael Torrent laboratori parochia de Cabanas … diocesi Gerunda estatis … dixit quadraginta annos parum plus vel … testi quei legitima monituri juranty
Et interrogatur super … interrogatory dixit idem quod antedictus testis propter easdam rationes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Impediments matrimonials

Els impediments inhabiliten a la persona per contraure matrimoni vàlidament. La dispensa d’un impediment matrimonial és una figura jurídic-canònica en la qual s’eximeix d’una norma canònica a un cas particular, sense que això suposi derogar-la.

Hi ha tres tipus d’impediment …

  1. Consanguinitat. S’ha de diferenciar entre la consanguinitat directa, quan els contraents descendeixen l’un de l’altre  i la col·lateral quan els dos tenen un avantpassat comú.
  2. Afinitat. Quan als contraents els lliga un parentiu d’adopció; és a dir, que són parents degut a anteriors matrimonis, sense que existeixi cap lligam de sang.
  3. Espiritual. Quan un dels contraents és padrí o padrina de baptisme de l’altre.

Bibliografia:


2 comentaris

Santa Missió (1943)

La Santa Missió era un conjunt de prèdiques efectuades per missioners per tal d’adoctrinar els fidels en el decurs d’unes jornades. Van ser potenciades després del Concili de Trento tot i que es van institucionalitzar a la primera meitat del segle XIX.

Després de la guerra civil espanyola la Santa Missió es va fomentar de manera especial i, promocionada pel règim, es va convertir en una exaltació del nacionalcatolicisme. Els fidels acudien a les esglésies de forma massiva a escoltar els sermons dels sacerdots; les dones havien d’acudir amb mantellina negra al cap, les cames tapades amb mitges i màniga llarga i, els homes, si duien barret o boina se l’havien de treure.

Com a record de l’esdeveniment en moltes parròquies es van construir creus testimonials.

Per commemorar la “Santa Missió” que va tenir lloc a Cabanes entre els dies 16 i 28 del mes de març de 1943, es va aixecar  la creu de l’entrada del poble que encara es conserva.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els predicadors de la Missió foren: Antonio Mª Togores i José Balletbó, de la “Congregación de la Misión.  El rector del poble era Mn Pere Serrat i el bisbe, Josep Cartañà Inglés.

Per les notícies que van aparèixer a la premsa sabem que des de Figueres es van organitzar sortides per assistir-hi.

Bibliografia


1 comentari

Miracle de la muda de Cabanes (1686)

Dins dels protocols del notari peraladenc Roc Albareda s’hi troba un atestat molt curiós datat l’any 1686 en el qual es dóna fe d’un miracle ocorregut a una nena de Cabanes. Magdalena Salvayre, habitant del castell de Cabanes, explica al notari, sota jurament, com la seva filla de quatre anys va recuperar la parla. En agraïment, va prometre fer donació al santuari de “la millor joya o prenda tenia en casa“.

L’expedició del document notarial fou possiblement el desig de la mare que aquest fet fos reconegut com a “diví” per part de les autoritats ecoesiàstiques del Bisbat de Girona.

Document notarial:
Arxiu Històric de Girona-Notaria de Peralada, Manual de Roc Albareda, número 785
Escriptura signada a Peralada el dia 13 d’octubre de 1686

A: Serna i Coba, Èrika. Un curiós atestat d’un notari peraladenc (1686)
A: El butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 10 (1999). Pàg. 21-22 (El 10 de novembre de 1999, considerant que el tema era d’interès local, l’Ajuntament de Peralada va donar un exemplar de la revista a l’Ajuntament de Cabanes.

Segons el «Llibre de l’obra de l’Om», el 13 d’octubre de 1686 el notari de Peralada, En Roc Albareda, signà una escriptura en la qual dóna fe del miracle de la muda de Cabanes, anomenada la dulaire; en posseir l’ús de la paraula, la seva mare, agraïda, donà a la Verge el millor que tenia, una tovallola.

A: Caussa Sunyer, Jaime. El Santuari de la Mare de Déu de l’Om, patrona de l’Empordà i advocada del bell parlar. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1 (1959) Pàg. 178

Família Salvayre

Maria Salvayre, la nena muda de Cabanes, era filla de Ferriol Salvayre, teixidor de lli de Figueres i de Magdalena Sibecas, vídua de Figueres, casats l’abril de 1670.

Fills de Ferriol i Magdalena:

  • ????.- Esteve. El 24 d’octubre de 1689 es casà a Cabanes amb Anna Maria Ventós, filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent Sescebes.
  • ????.- Pere
  • 1679, 12 de juliol.- Caterina, batejada a Cabanes. Degué morir abans del 1693, ja que no apareix al testament del seu pare
  • ????.- Maria. No s’ha trobat el registre de bateig, sigui per un problema de digitalització dels llibres o sigui perquè no va ser batejada a Cabanes. Es desconeix si va arribar a gran, només sabem que el 1693, encara vivia.

Ferriol Salvayre, pare de la muda de Cabanes, va ser enterrat al cementiri del poble el dia 1 d’agost de 1693, en presència de 7 sacerdots. Segons el registre … se li es celebrada la Novena y las honras ab assistencia de set sacerdots. 15 misses en la iglesia de Cabanes testamentarias celebradas, dich 30 missas y quinse en lo convent de St Francesch de Figueres y 15 en lo Carme de Peralada.

D’acord amb el testament,  en poder del capellà Josep Fuster i signat el 30 de juliol, a Ferriol el sobreviuen dos nois, Esteve i Pere i una noia, Maria. El document determina:

  • Nomena marmessors a la seva dona Magdalena, al seu fill Esteve i al capellà Josep Fuster
  • Vol ser enterrat al cementiri de Cabanes
  • La cerimònia de l’enterrament ha de ser amb 7 sacerdots. Celebrant Missa i nocturno de difunts
  • A l’església de Cabanes se li ha de fer una novena de 9 misses baixes amb oferta de pa, vi i llum i els sacrificis de Novenal i Cap d’Any, amb 7 sacerdots
  • Vol 60 misses. Trenta a l’església de Sant Vicenç de Cabanes i la resta a gust dels marmessors, per la qual cosa deixa dos rals de plata per cada missa.
  • Deixa una dobla d’or a repartir: dotze rals de plata a l’església de Sant Sebastià, sis rals de plata al baci de Sant Antoni de l’Església de sant Vicenç i la resta ha de quedar per l’obra de l’església … per las faltas haure jo fetas en la administratio de dits bacins…
  • Deixa a la seva filla Maria, quaranta lliures de plata, en cas de col·locar-se i no altrament. El dia que es casi se li ha de fer un vestit d’estamenya
  • Deixa al seu fill Pere, quinze lliures de plata en cas de col·locar-se i no altrament. Vol que se li doni un gambeto dels dos que té a casa.
  • A la seva dona la nomena usufructuària dels bens, sempre que no es casi. En cas de tornar-se a casar, l’usdefruit passaria a l’hereu. Mentre Magdalena sigui usufructuària ha d’alimentar els fills i família en menjar, beure, calçar i vestir segons les possibilitats de la casa, fent tots una taula i treballant per la casa.
  • Una vegada mort, vol que dels seus béns es facin i donin unes faldilles de drap a Maria Salvayre, la seva mare (devia viure amb ell)
  • Encomana a l’hereu que en tot quan pugui assisteixi a la seva àvia
  • Nomena hereu universal al seu fill Esteve. En cas de no poder-se fer càrrec de l’herència, la propietat passaria als seus altres fills, per aquest ordre: primer en Pere i després la Maria
  • Testimonis: Andreu Pagès, bracer, Quirç Brugat, bracer, Rafel Pallola, bracer, Pere Aguer, pagès, Joan Gispert, bracer, Domingo Llaona i Bernat La Costa, tots de Cabanes.

Magdalena va morir, també a Cabanes, el 4 d’octubre de 1694.

Bibliografia:


1 comentari

Monestir de Valldemaria

Monestir de Santa Maria. Maçanet de la Selva (veïnat de Pibitller)

ValldemariaTotes les dades semblen indicar que el primer monestir cistercenc femení a Catalunya (potser a tota la Península Ibèrica) fou el Convent de Santa Maria de Vall de Maria, a la parròquia de Maçanet de la Selva. Valldemaria fou l’únic monestir cistecenc femení establert a la Corona d’Aragó en vida de Bernat de Claravall, que morí el 1153.

Se suposa que el Convent s’hauria construït als voltants de l’any 1155, però un document del 1146 i la dotació feta a la comunitat, filial de l’abadia femenina francesa de Nonenque o Noninges, el 1158, per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí, acrediten un origen anterior.

Quan l’any 1169, es va fundar a Cabanes el monestir de Sant Feliu de Cadins, Ermessenda, la priora de Vall de Maria, va ser anomenada, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, abadessa al monestir de Cadins, fent que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent d’aquell. Però, les monges maçanetenques, fent cas del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es va saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles.

El 20 de novembre de 1456 una acta notarial determina la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaven, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes.

Els anys 1501-1504 la priora de la comunitat va ser Violant de Biure, familiar del bisbe de Girona Berenguer de Pau. Violant va ser imposada a instàncies de l’abadessa de Cadins i rebutjada per la comunitat de Valldemaria. El mateix va passar amb Lluisa Llordat (1504-1549). Lluïsa era de la comunitat de Cadins i també va ser rebutjada per la de Valldemaria.

El 1543, les monges, cansades de rebre la visita de lladres i malfactors es varen traslladar, al monestir de Sant Daniel de Girona, bo i refusant l’oferiment i les exigències del de Santa Maria de Cadins, que a més de ser “monges blanques” com elles era la “seva” abadia a la qual estaven vinculades.

ValldeMaria encara subsistí com a Priorat fins al 1550. Finalment, l’any 1603, el monestir i les seves terres es vengueren a la família Jalpí de Tordera, i des d’aleshores esdevingué una casa de pagès.

La capella va ser inaugurada l’any 2008, després de ser restaurada pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, qui també ha restaurat tres edificis més del municipi, la capella de Sant Jordi del castell de Torcafelló, un pou de glaç i una torre de telegrafia òptica.Coberta(6)

Santa Maria de Valldemaria versus Sant Feliu de Cadins. Font:  Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014

Perquè des de Valldemaria es va crear el monestir de Cadins? No són més que suposicions, però sembla plausible pensar que hi hagués pressions externes ja que resulta extrany que una comunitat filial s’instal·lés més al nord en lloc d’avançar cap el sud.

  • Cap el 1168 la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva era regida per un canonge de la Seu, Arnau de Darnius. Això fa pensar que l’escissió que va viure la comunitat de Valldemaria i que va comportar la fundació de Sant Feliu de Cadins podia haver estat induïda per aquest canonge procedent de Darnius, població propera a Cabanes.
  • Una altra hipòtesi és que la decisió vingués de la mà de la família Torroja, ja que Ramon de Torroja s’havia casat amb una filla d’Almodis de Barcelona i un Pere Torroja havia estat, fins al 1152, abat del monestir de Vilabertran i en la data de l’escissió era el gran mestre de l’ordre dels Templers.

Quin és l’origen de les desavinences entre els dos monestirs?

  • Hi ha qui suposa que Valldemaria no va veure amb bons ulls que el nou monestir de Cadins, tingués la dignitat d’abadia mentre Valldemaria es mantenia com a priorat depenent de Cadins.
  • Les desavinences entre Valldemaria i Cadins van provocar que en el moment d’abandonar Valldemaria, la comunitat s’establís al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona i no pas al de Cadins, que llavors ja s’havia traslladat a Girona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plafons informatius (exposats a la capella de Valldemaria)

Bibliografia:


Deixa un comentari

Setmana Santa

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua. Actualment moltes d’aquestes tradicions només queden al record de la gent gran.

Gràcies als manuscrits de Gil Capallera, Josep Rebarter i Pere Serra Prim podem conèixer alguns detalls del que es feia aquests dies a Cabanes al llarg dels segles XIX i XX.

Gil Capallera ens explica la Quaresma dels anys 40 per a la gent del futur

L’amiga, Antònia Gimbernat, em va dir: «Gil, perquè no ens fas un resum de com era la Quaresma dels anys 40? Aviat la gent d’avui en dia i del futur no tindran constància de com se celebrava» Aquest és el resum de les seves memòries …

Dimecres de cendra

Pels anys quaranta, recordo que quan arribava la Quaresma, Mossèn Pere feia una missa per a tothom, però en especial per als nens i nenes de l’escola i al final de la missa ens posàvem en fila tant la gent gran com els petits i anàvem passant, un darrera l’altre, davant del capellà que portava una safata de plata on hi havia cendra molt neta i mentre et feia una creu al front amb la cendra deia: «pols ets i en pols et tornaràs».

Salpàs

Al cap d’uns dies el Mossèn i els escolans passaven per tots els masos del poble a fer el «salpàs» que consistia en una barreja de sal i aigua beneita que es tirava amb una cullereta a la paret de la casa, a tocar de la porta d’entrada. Després, si els amos de la casa ho volien, ho tirava a totes les corts del bestiar, per tal que tot quedés beneït. Aleshores els amos li donaven diners o ous. Després dels masos, el capellà passava per totes les cases del poble on també posava una cullereta de sal i li regalaven el mateix, cèntims o ous. De diners en recollia pocs, perquè en aquells anys, acabada la guerra, no n’hi havia gaires. Quan s’acabava el «salpàs», el capellà venia els ous que havia recollit i amb els cèntims feia caritat a la gent necessitada, que en aquella època n’hi havia molta.

Quaresma

Tots els diumenges de Quaresma, a la tarda, es feia el Via Crucis dins de l’església, amb gran assistència de gent. Els homes i nois portaven la Creu i a cada dues o tres estacions es canviava el portador.
També recordo haver sentit explicar que anys enrere, a Cabanes, es feia una processó molt important pels carrers del poble. Es portava el Sant Crist gran que hi ha a l’església, però amb la Guerra Civil es va perdre el costum.

Dijous Sant

Quan arribava el Dijous Sant, el primer que feia el mossèn era lligar les campanes perquè no podien tocar, només funcionava el rellotge. La missa era a les cinc de la tarda i a les quatre fèiem passacarrers cridant: «a missa, a missa». Quan havíem acabat la volta al poble i a les masies anàvem al davant de l’església i quan només faltava un quart tornàvem a sortir cridant: «falta un quart, falta un quart». Nosaltres fèiem de rellotge!
El Dijous Sant també es feien grups de dones i joves per fer una hora de vetlla resant al Santíssim, fins i tot s’havia fet tota la nit, i tothom complia amb el torn que li tocava.

El monument es preparava a l’altar del Roser, decorat amb flors de paper i, la Xaviera Pradel, mestra de les nenes, era l’encarregada y els torns de vetlla.

tenebrari

Divendres Sant

matraca

matraca o matajueus

Com que Jesús va expirar, el Divendres Sant totes les creus es tapaven amb una caputxa morada per representar que Jesús no es podia veure perquè estava mort i enterrat. La caputxa no es treia fins el diumenge quan Jesús ja havia ressuscitat, per això es cantaven les caramelles davant de l’església i les campanes repicaven per celebrar la Resurrecció.
Aleshores tots els nens del poble teníem uns estris que en dèiem «mata jueus». El tinc guarda’t a casa i encara funciona.
El divendres la missa o ofici de tenebres era a les onze del matí i la mainada tornava a passar pel poble i les masies, tot cridant: «a missa, a missa» i quan faltaven quinze minuts: «falta un quart, falta un quart». El Mossèn llegia un llibre en llatí, des de dalt del cor i cada deu minuts donava un cop de puny a la barana, mentrestant, a baix hi havia una altra persona que a cada cop apagava una de les espelmes. Tots esperàvem que s’apagués l’última perquè en aquell moment tota la mainada picàvem amb el «mata jueus» durant una bona estona, fins i tot hi havia gent gran que picaven els bancs de l’església. Després d’això s’acabava la funció del divendres, tot esperant la Pasqua de Resurrecció.

Pasqua de Resurrecció

Quan arribava la Setmana Santa, tots els nois grans de Cabanes s’ajuntaven i feien colles de sis o set per assajar les cançons que cantarien. A vegades eren quatre o cinc colles, i quan arribava el Dijous Sant ja començaven a anar a cantar les Caramelles, que és com es diu ara tot i que abans en dèiem Goigs. El diumenge de Pasqua, totes les colles es posaven dalt de l’altar major amb les cistelles al davant, feien molt de goig. L’església estava atapeïda de gent del poble, abans el poble de Cabanes era molt creient i els diumenges l’església era plena. Quan s’acabava la missa de Pasqua totes les colles es posaven davant de l’església i tots cantaven el seu repertori i al final, crec recordar, que tots cantaven una sardana. Tot allò era molt bonic i emocionant.

També em venen a la memòria records una mica confusos que se celebraven unes prèdiques que en deien «novenaris» i a l’any següent fèiem el «septenari», però no recordo a quins mesos se celebraven aquests actes, però si recordo que hi havia molta gent i que hi anàvem amb els meus pares i germà. Sí que recordo que a les prèdiques, que duraven una setmana, hi participaven dos capellans i que un deia una cosa i l’altre el contradeia.

Josep Rebarter ens parla de la processó i les caramelles

La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.

Pasqua: Cant dels goigs.  Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:

Quan vendrem el blat de moro
a cinc duros el quartà
ja no farem més rodona
ni tampoc voldrem cantar.

Si els melonars de Cabanes
tot l’any tinguessin melons
tot el que ara ens fa falta
sobraria pels caixons.

Crònica de Pere Serra i Prim

1854 o 1855.- El pare Mach, missioner, va portar les Estacions del Via Crucis. Possiblement fos el jesuïta José Mach (Barcelona, 1810 – Saragossa, 1885).

Als 4 de fabre del añ … al pare Mach Sr Misihonista purta las Estasihons del dia cru… [Via crucis ?]

1877.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá.

Bibliografia:


Deixa un comentari

Santuari de la Salut de Terrades

Peix Parera, José Maria.

Exposició dels cartells de la romeria que es porta a terme anualment al Santuari de la Salut de Terrades (1993-2015).
Recull a  càrrec de Tomeu Poch i Gil Capallera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.