Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: polítics


by 1 comentari

Isidre Porterias i Clos (1890-1955)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pagès, sindicalista, torero … va néixer a Cabanes el 30 de maig de 1890, fill de Joan Porterias Rebarter i de Llúcia Clos Pagès (germana d‘Isidre Clos Pagès i cosina de Josep Clos Sot)

Arbre geneològic de la família Clos

El 20 de maig de 1911 es va casar amb Ramona Pujol Llansó, batejada a Cabanes el 14 de juny de 1891, filla de Miquel Pujol Pagès, de Figueres i de Maria Llansó Cantenys, de Cabanes.

Ramona era filla de Miquel Pujol, de Figueres i de Maria Llansó, de Peralada. En el moment del casament Isidre tenia 20 anys i Ramona 19.

Aproximadament entre 1909 i 1915 va formar part de la Cuadrilla juvenil cabanense, actuant com a banderiller.

El 1923 era regidor amb  Teodor Salleras Pagès com a alcalde i al Ple Municipal de 7 d’abril de 1924 va ser nomenat primer tinent d’alcalde junt amb Joaquim Prats Minobis, alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater,  Joaquim Viarnès Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pallicer i Josep Batllori Pijoan, regidors.

El 1928 va ser nomenat cap dels somatents. La Vanguardia 10/06/1928, pàg. 11/12

El 20 de febrer de 1936 el Ple municipal acorda donar interinament la plaza d’agutzil a Isidre Porterias. Va ser cessat el 29 de març del mateix any i va cobrar 55,55 ptes. (9/8/1936)

Durant la Guerra Civil (1936-39) el trobem com a secretari del Sindicato Agrario y Oficios Varios. Acabada la guerra va sortir  d’Espanya,  va ser sotmès a Consell de guerra (núm. 54883) i condemnat a reclusió perpetua com a dirigent sindicalista. Va tornar aviat a casa i va ser tancat a la presó de Girona. Es desconeix quan va ser alliberat. El 1939 feia de pagès i tenia 48 anys. També va fer de lampista. Va morir l’any 1955.

El seu fill, Nemesio Porterias Pujol, apareix al llistat del “Batallones disciplinarios de soldados trabajadores penados” (1941-42). Archivo General Militar de Guadalajara. BDSTP. 1ª Agrupación, cajas 2745 a 2952

 

 


by 4 comentaris

Isidre Clos Pagès (1828-?)

Isidre Clos Pagès (Cabanes, 1828-?) Propietari, polític i maçó

Fill de Paulí Clos Arbosser, de Biure, i de Llúcia Pagès Casanovas, de Cabanes, va néixer al poble de Cabanes, el 4 de juliol de 1828.  Paulí Clos i Llúcia Pagès, els seus pares, s’havien casat, a Cabanes, el 15 de maig de 1826.

Els avis paterns foren Isidre Clos Corominas, de Biure, i Elisabet Arbosser Marull, de Terrades, casats el març de 1791, i els avis materns, Pere Pagès Costa i Maria Casanovas Vinyes, de Cabanes, casats el 8 desembre de 1792.

El 3 de març de 1855, Isidre es va casar -a Cabanes- amb Anna Rebarter Prim, nada al mateix poble, el 19 de febrer de 1833. Els testimonis de la cerimònia foren Josep Aguer, de Cabanes, i Sebastià Clos, de Biure. Anna era filla d’Antoni Rebarter, de Vilabertran i de Margarida Prim, de Cabanes.

Casament d'Isidre Clos i Anna Rebarter

Fragment del registre del casament, celebrat a Cabanes el 3 de març de 1855

Arbre geneològic de la família Clos

El 1855, quan es va casar, Isidre vivia a Santa Llogaia d’Alguema. El 1881, formava part de la Lògia Luz de Figueras i residia a Delfià. Als llistats apareix amb el número 28, grau 1 i consta com a propietari de Delfià, amb el sobrenom de Garibaldi.

Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69
Lògia Maçònica La Luz de Figueres

A partir del 1882, les citacions de la premsa el situen a Cabanes, participant activament en política. El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense i el 1892, possiblement va participar en la creació del triangle maçònic de Cabanes, que depenia de la Lògia de Portbou. Roger Olivella i Pujol ho ha pogut confirmar en estudiar els papers de la lògia Progreso-Portbouense, dipositats a l’Arxiu de Salamanca.

A banda de la seva vinculació amb la maçoneria, políticament es va integrar al Partit Republicà Progressista.

Josep Clos Sot, militar retirat, era cosí d’Isidre Clos Pagès.

Bibliografia:

  • El 1881, apareix citat com a component de la Lògia Luz de Figueras, amb el grau 1 (aprenent) i el sobrenom de Garibaldi. La cita ens explica que és propietari i que, en aquells moments, viu a Delfià. A: Clara Resplandis, Josep. Los masones de Figueras en el siglo XIX
  • El 1882, remet una carta al director del diari La Unión queixant-se de l’actuació del comitè del Partit republicà federal, de Cabanes. A: La Unión, 16 de juliol de 1882
  • El 16 d’agost de 1883, el cap de la Guàrdia Civil es va personar a la seva casa de Cabanes, suposadament per portar-lo pres al castell de Sant Ferran. En no trobar-hi ningú, van esbotzar la porta i registrar la casa… El Ampurdanés, 16 de setembre de 1883
  • El 1887, el trobem participant en recollides de diners per a la “Asociación benéfica para el socorro de presos y emigrados políticos republicanos”. El Ampurdanés, 5 de juny de 1887
  • El 1890, signa un document del “Comité Republicano Progresista”, del districte judicial de Figueres. A: La República, 15 de juny de 1890
  • Un mes després, el trobem com a president del “Comité local de Cabanas”, en la reorganització del “Partido Republicano Progresista”. A: La República, 20 de juliol de 1890
  • El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense, amb el grau 3 (mestre). A: Boletín Oficial del Gran Oriente Español, 1 de novembre de 1891, pàg. 4


by 5 comentaris

Josep Monegal Ramis

Família Ramis de Cabanes

Josep Monegal Ramis (Cabanes, 18/1/1867 – Figueres, 5/7/1921)
Procurador de tribunals, periodista i polític.

Biografia: Mancomunitat de Catalunya  |  Annals IEE

Josep Monegal RamisFill de Pere Monegal Alsina (Berga, 1835 – Figueres, 1890) i d’Elvira Ramis Jordà (Cabanes, 1845-Figueres, 1907), va néixer, el 1867, al carrer Canal, 1, de Cabanes. Els cognoms de la seva mare el relacionen amb la nissaga dels Ramis, de Cabanes i amb la família Jordà, de Pont de Molins.

La casa de la família Ramis actualment té el número 5 i era l’immoble que coneixiem com a can Benet, un edifici de planta baixa i dos pisos, de 130 pams d’ample per 70 de profunditat i que per la part de migdia llindava amb la capella de Sant Sebastià.

El 24 d’octubre de 1893, va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Emília Roura i Casabosch, natural de Banyoles, filla de Martirià Roura Sala i d’Ignàsia Casabosch Soler. Van tenir tres fills: Antoni, nat a Cabanes el 21 de maig de 1896, Carmelo, nat també a Cabanes el 12 d’agost de 1898 i Ma Dolors, nada a Figueres el 1907.

El 22 d’abril de 1894,  va inaugurar un Cercle Republicà, a Cabanes, que tenia la seu en un espai de la seva pròpia casa i on s’hi celebraven reunions, festes i balls. Aquesta sala, molt probablement, es trobava situada entre el seu habitatge i la capella de Sant Sebastià, ja que en aquest espai, durant la Segona República, també hi va funcionar un Centre Republicà. Dies abans de la festa republicana celebrada a Cabanes l’abril de 1894, Josep Monegal va tenir un incident al cafè del Casino Menestral on va ser insultat i apallissat.

El 1900, Josep o Pepito, com se’l coneixia familiarment, va entrar de regidor a l’Ajuntament de Cabanes però va presentar renúncia al ple del 29 de desembre de 1901 perquè deixava la casa del poble i es traslladava a Figueres per exercir la seva professió de procurador de tribunals, amb despatx al carrer Sant Pau, 16.

També es dedicà a la política, de jove des de Cabanes i després des de Figueres. Els primers anys, el trobem al costat dels republicans i més tard amb el Partit Liberal Autonomista. Va ser diputat  de la Mancomunitat pel districte de Figueres i va participar en la defensa del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919.

Els anys 1902-1904, fou president del Casino Menestral de Figueres i el seu retrat havia estat exposat a la sala de juntes de l’entitat. Vegeu l’article dedicat al centenari del Casino i publicat per la revista Canigo, 1/10/1956:  … Figuras ilustres de la sociedad. En la Sala de Juntas del Casino, además del retrato de Narciso Monturiol, Presidente Honorario, hay los de aquellos presidentes que màs se distinguieron por el progreso material y espiritual de la entidad. Sus nombres son: Juan Matas Hortal, Claudio Díaz Marqués, Fèlix Jaume Gelart, Francisco Suner Capdevila, Martín Carreras Rebugent, José Monegal Ramis, Juan Ma Bofill Roig, Tomàs Jou Barbosa, Pelayo Massanet Simón, Enrique Serra, Pedró Vives Casademont y Gerardo Garriga Barberàn…

També fou vice-president de la societat «Sport Figuerense”

El 1906 era director del setmanari: El Combate. Semanario Republicano Autonomista.  Més endavant, va dirigir el diari “La Tribuna. Periódico liberal monárquico de avisos y noticias”. El 1914, al carrer Ample, 26, 2º, de Figueres, hi té el despatx de procurador i el d’administrador del diari “La Tribuna”

Josep Monegal RamisA les eleccions municipals del 12 de novembre de 1905, va obtenir 111 vots, com a candidat de la coalició de la Unió Republicana i Catalanista. El 1917 es presentà com a candidat a la Diputació Provincial, amb els lliberals.

Va morir el juliol de 1921. A la ressenya del diari “Alt Empordà” hi diu: don Josep Monegal i Ramis, digne representant de les nostres terres en l’entitat cabdal de Catalunya on hi ostentava una filiació francament i efusivament autonomista. El seu historial polític podríem dir que culminà intervenint en nom de partit lliberal autonomista en la magna Assemblea d’Ajuntaments a favor de la llibertat de Catalunnya, on féu radicals afirmacions de fe nacionalista. Mentre que a “La veu de l’Empordà” hi deia: Don Josep Monegal Ramis, diputat de la Mancomunitat pel nostre districte i vice-president del «Sport Figuerense». Particularment era un home que pel seu tracte afable i cordial s’havia conquerit qui sap les simpaties de tots els qui havien tingut avinentesa de tractar-lo; en política militava en el partit lliberal autonomista, distingint-se tothora pel seu amor a la terra que l’havia vist néixermanuscrit

Els germans Galera Monegal han cedit el manuscrit titolat “Algo” compost per Josep Monegal, abans dels 18 anys, amb tres poesies: “A España”, “La primavera” i “El cementerio. Soledad”, un text sobre el Monestir de Vilabertran que va ser presentat als Certamens de Figueres i Sant Feliu de Guíxols de l’any 1885 i un altre sobre l’Empordà, amb la descripció d’alguns pobles, entre els quals hi consta Cabanes

El caràcter de Josep Monegal i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris. Recull de premsa:

Fonts: Família Galera Monegal, premsa local i registres parroquials

Més informació:

Família Jordà – Pont de Molins

Pere Monegal i Alsina (Berga, 1835 – Figueres, 1890), pare de Josep Monegal Ramis

Pere era fill de Josep Monegal Martí de Sant Llorenç de Morunys, avui comarca de Solsona i de la seva segona esposa, Elena Alsina Patzi, natural de Casserres al Bergadà, ambdós vidus. L’hereu familiar de can Monegal fou Esteve, el primogènit de primer matrimoni de Josep Monegal Martí i Josepa Soler, fundador de la colònia industrial coneguda amb el nom de l’Ametlla de Casserres o Colònia Monegal. [més informació]

Pere, fadristern de la família Monegal, va treballar en les obres del traçat ferroviari que en aquella moment havia de connectar el territori català amb França. Així fou com arribà a l’Empordà i el 17 d’octubre de 1864 obtenia dispensa matrimonial per casar-se amb Elvira Ramis Jordà (Figueres, 1845 -Cabanes, 1907), pubilla de can Ramis, filla d’Antoni Ramis Pagès (Cabanes, 1817-1875) i de la seva segona esposa, Mònica Jordà Toll (Figueres,1819-Cabanes, 1898). La cerimònia va tenir lloc el dia 31 d’octubre de 1864. A: Ampurdanés, El , 3/11/1864.

Fills de Pere i Elvira: Josep (1867), Remei (1868), Joaquim (maig1872), Joan (nov. 1876)

Pere Monegal. Font: Luis Casas

El 1872 Pere era Jutge Municipal de Cabanes. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 58, 3 /05/1872.

El 1876 Pere Monegal presentava denúncia a la Vicaría General de Gerona acusant la seva esposa d’adulteri. El judici durà entre 1876 i 1887, quan el 14 de novembre va sortir la sentència que decretava el divorci i separació definitiva de la parella a causa de l’adulteri i condemnava Elvira Ramis a pagar les costes del judici. Des de l’inici del judici, els dos fills grans del matrimoni, Josep i Remei, visqueren a Figueres amb el pare, mentre el fill petit nat el 14 de novembre de 1876 es quedava amb la mare a Cabanes. Joaquim, nat el 1872, ja havia mort.

A l’Arxiu Diocesà es conserva l’expedient:

  • CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11609 Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, natural i veïna de Figueres, en causa de separació per adulteri (1876 juliol 29 – 1877 novembre 21)
  • CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11613 Continuació del procés iniciat per Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, veïna de Cabanes, per adulteri (1880 desembre 06 – 1887 abril 04)

Pere Monegal va morir a Figueres el 7 de desembre de 1890. A la nota de la seva defunció apareguda al “Semanario de Figueras : periódico tradicionalista” del 13/12/1890 hi consta que era “empleado en la estación de ferrocarril”. Elvira Ramis va morir a Figueres el 20 de març de 1907 i va ser enterrada al cementiri de Cabanes.

Joan Monegal i Ramis (germà de Josep Monegal Ramis). Industrial, director del periòdic de tendència republicana autonomista lerrouxista, El Combate (1905-1907), republicà federal, regidor de l’Ajuntament de Figueres (1930-1931), soci de la Unió gremial de Figueres, secretari general de la Cambra Agrícola de l’Empordà (1910-1911)