A la plaça de l’església de Cabanes hi ha dos campanars, el de l’església parroquial de sant Vicenç i l’espadanya de la capella de Sant Sebastià.

Actualment l’església parroquial compta amb quatre campanes, dues de grans situades dins el cloquer i dues de més petites penjades a l’estructura que hi ha a la terrassa de la torre.

Campanes grans:

• Vicenta, Rosa i Carme (600 kg) apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey. El nom de Vicenta se li va donar perquè Sant Vicenç és el patró de la parròquia i Rosa i Carme per ser els noms de les dues filles dels padrins.
• Assumpta, Josefa i Antònia (220 kgr) apadrinada per Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel. Possiblement se’ls va donar aquest nom per ser el nom de diferents familiars dels padrins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç

A l’extrem nord-oest de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall.

Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta quadrada (6’05 x 6’05 m); el segon és vuitavat i està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada damunt del qual s’aixeca una petita torrella coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada rogenca. La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc apuntat amb bordó i balustrada, un a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Un rellotge d’esfera està al capdamunt del primer cos a la cara frontal i a sota seu, a mitja alçada, una finestra rectangular. Decoren al segon cos una motllura sota els finestrals i una tercera a l’arrencada dels arcs. Els seus murs són de maçoneria amb carreus a cantoneres al primer cos i de carreus ben escairats i de color més clar que a la resta en el segon cos.

Situació: damunt l’ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 28’44 metres.
Esveltesa: 4,7

Protecció Bé cultural d’interès local. Identificador: IPA: 17931

Bibliografia:

• Dalmau i Argemir, Delfí. Campanars Parroquials de Torre de Catalunya
• Campaners.com 

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions. Així ho expliquen les Actes Municipals:

• 1873, 30 d’agost.- Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
• 1874, 15 de febrer.- . S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb el campanar i les campanes de l’església de Cabanes:

• 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana. D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva.
  • Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
• 1853.- El 2 de gener s’instal·len unes que campanes que des del 1803 es trobaven a la capella de Sant Sebastià. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
  • y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
  • Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
  • Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
• 1889. El 24 de juny Mn. Rafel Tubau, capellà de Cabanes, va beneir una campana en honor de Sant Sebastià. Va rebre els noms de M. Assumpció, Josepa i Antònia i va ser apadrinada per Eusebi de Puig i de Rich (Figueres, 1863-Barcelona, 1933) i Maria Pont de Gorgot (Figueres, 1869-1894), que la van regalar a la parròquia.

1889

• 1912.- El rellotge del campanar, possiblement el que es va instal·lar el 1853, estava espatllat. Al Ple del 8 setembre de 1912, l’alcalde informa que Delfí Montané s’ha compromès a arreglar-lo per 175 pessetes que es pagarien, la meitat als 8 dies d’haver acabat la feina i l’altre meitat als tres mesos, sempre que el rellotge funcioni correctament i amb un garantia d’un any. Al Ple de l’1 de desembre un dels regidors demanava el motiu pel qual s’havia pagat el primer termini quan el rellotge continuava espatllat. Després d’un discussió per votació es va acordar que el pagament havia estat correcte, mentre que Delfí Montané assegurava que els problemes se solucionarien. El maig de 1913 el Sr. Muntané va rebre 81,5 pessetes, quedant pendent la resta del deute.
• 1916.- Els problemes no es degueren resoldre satisfactòriament. El Ple del 12 de març de 1916 acorda nomenar una comissió formada per l’alcalde Vicenç Cusí Vidal i els regidors Joan Gratacós Pellicer i Joan Gratacós Pellicer per tal que gestionin la compra d’un rellotge per al campanar ya que es tan conveniente para el pueblo. El 30 d’abril de 1916 es presenta el pressupost del rellotge valorat en 1.500 pessetes. S’informa a la Junta Municipal que per aquesta compra només s’havien consignat 1.300. Malgrat això, acorden concertar la compra del rellotge a la vídua Soler de Figueres. El Ple 16 de maig de 1916 torna fer esment al rellotge quan justifica la puja d’impostos dient: el déficit es más crecido, por cuanto hay una partida para la compra de un reloj para el pueblo, que es el deseo de todos los vecinos.
  • La rellotgeria de la vídua Soler era l’antiga Relojeria Suiza propietat de Joan Soler Albreda, qui va instal·lar el rellotge del pati d’honor del castell de Peralada i el conegut rellotge de la Rambla de Figueres. Joan Soler, natural de Peralada, es va casar amb Enriqueta Bofill Dalmau, de Figueres. Vegeu: Padrosa Gorgot, Inés. El rellotge del Palau de Peralada. Diari de Girona, 18/11/2021 (dominical).
• 1917.- El 1917, finalment, es va portar a terme la compra del rellotge a un altre proveïdor. A l’acta del Ple municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Malleu de Figueres por el precio de 2.241 pts.
  • Al Ple del 10 d’abril de 1917 s’informa que s’ha rebut una carta de la Sra. Bofill, vídua Soler, manifestant que té a disposició de l’Ajuntament el rellotge de campanar que se li havia comprat segons contracte i demana quin dia el volen instal·lar i quan podrà cobrar el seu import. S’acorda comunicar a la Sra. Bofill que no poden admetre el rellotge perquè ella no havia complert amb el compromís d’entregar-lo en el temps establert.
• 1936.-
  • El mes de març es signa el contracte de manteniment del rellotge, per import de 40 pessetes anuals, a favor de Antoni Ferrer [Ymbert?], rellotger de Figueres.
  • En el marc de la guerra civil les campanes es van despenjar i trencar.
• 1964.- El 12 de desembre es van beneir les noves campanes de l’església. Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

Fotos de Joan Noguer Cardoner

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

• 1977.- Un dels punts del Ple municipal del 28 de juliol és la “propuesta de adquisición de un reloj público para la torre campanario de la iglesia parroquial a la casa Blasco de Roquetes (Tarragona). El rellotge “con sonería de horas con repetición y cuartos, funcionamiento de remontaje eléctrico-automático de sus pesas, para darse cuerda a si mismo por medio de motor monoásico de 1/5 cv., ruedas imperiales en las sonerías de 225 mm de diámetro, transmisión vertical y peso de 125 kgs….” segons pressupost del 20 de juny de 1977. Aquest rellotge encara es conserva en una dependència del campanar.
• 1983.- El Ple municipal del dia 10 de juny tracta de la problemàtica del rellotge del campanar després que el poble es quedés sense campaner i es planteja la compra d’un equip electrònic. S’acorda deixar-ho per a més endavant degut al seu preu que puja unes 200.000 pessetes.
• 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997. La Restauració de teulats, exteriors i campanar va suposar un cost 18.000.000 ptes. subvencionades per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
• 2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

Campanar de la capella de Sant Sebastià

Campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. Actualment no té campana

Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Documents:

• • 1841/1900.- Aplec de documentació solta de la parròquia de Cabanes. …  relació dels veïns que han participat en la recaptació de diners per la compra d’una campana per la capella de Sant Sebastià (1900ca.).  ACAE110-109-T2-150

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De la campana Maria Bernarda del monestir de Santa Maria de Cadins en parla Carles Sapena i Aznar a la monografia Les campanes (Quaderns de la Revista de Girona, 1997). No queda clars si la campana ja era a Cabanes o si es va construir a Girona, després del 1492.