Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Matrimoni infantil

El 2005, Santiago de Llobet Masachs va publicar el treball: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Fundació Noguera (Estudis, 31).Ramis_Gomis

El matrimoni infantil ve condicionat, en la majoria dels casos, per interessos econòmics i/o per la mort del pare i per la necessitat d’assegurar un hereu a la casa, fet que sovint comportava casaments dobles en els quals es casaven dos vidus i els seus fills.

A l’estudi de Santiago de Llobet hi apareixen tres fets relacionats amb Cabanes:

  • 1635.- A catorse de febrer any mil sis sents trenta y sinch fores esposats Guillem Mateu ferrer del regne de fransa y Anna Maria donsella filla de Antoni Bosch ferrer habitant en Cabanes …  Anna Maria, filla d’Antoni Bosch i Elisabet Ferrer, havia nascut a Perelada el 10 de juny de 1623 i en el moment del casament tenia 11 anys, 8 mesos i 4 dies.
    • 1662.- El dia 13 de setembre, Anna Maria, que llavors tenia 39 anys i vivia a Albatera del regne de València, va fer arribar a la cúria del bisbat de Girona un escrit en què demanava la nul·litat del matrimoni. Al·legava que ella s’oposava al casament i que havia rebut amenaces i violència, entre elles el seu pare l’amenaçà que si no es volia casar “li posaria una soga al coll y la estranyarian”…. Un va dir que a la vila de Perelada es deia públicament que els seus pares feien una gran bestiesa casant-la tan petita. Un altre va confirmar haver vist el seu pare perseguint-la amb una verga perquè volia fugir de casa abans que casar-se. I encara un altre va confirmar haver sentit dir al pare que l’ofegaria si no es casava. A les preguntes de si hi va haver consumació matrimonial, tothom va dir que no, perquè, després de la boda, Guillem Matheu va marxar del poble i del Principat, i ningú no sabia si era viu o mort, perquè ningú l’havia tornat a veure, però se suposava que havia retornat a França. Davant la no-aparició, el 26 d’octubre de 1662, abans de 2 mesos d’ingressada la demanda al bisbat, es declarava per sentència la nul·litat del matrimoni contret per temor entre els dos cònjuges.
  • 1673.- El 25 de juliol, Pere Aguer de Cabanes (1655-1687), es casava amb Maria Llovera Ventós (1661-1706), d’Òrfans, que llavors té 11 anys. Els capítols matrimonials es van signar l’endemà. Als llibres parroquials hi ha una entrada del 24 de febrer de 1679, que diu: Pere Auguer i Maria Llovera sa muller an pres Benedictio als 24 de febrer 1679. El casament va tenir lloc a Cabanes i allà hi van néixer alguns dels seus fills, després van anar a viure a la casa pairal de Maria, pubilla dels Llovera, per aquest motiu el seu fill Francesc consta amb els cognoms “Llovera Aguer”. Pere Aguer va morir a Òrfans el 25 d’octubre de 1687 i dos anys més tard, la seva vídua es va casar amb Joan Damont, vidu de … Sarquella. Més endavant, el 12 de juny de 1694, Francesc Llovera Aguer (1678-1696) i Maria Damont Sarquella(1678-1698), fills de la parella es casaven als 16 anys d’edat.
  • 1689.- Rafel Ramis, de Cabanes (15 anys), es casa amb Caterina Gomis, de Vulpellac (10 anys i 6 mesos)

Els registres parroquials ens confirmen que Rafel Ramis es va casar molt jove, igual que la seva mare i el seu avi. El mateix van fer altres familiars seus.

  • 1657.-  Rafel Aguer Gibert (1642-1692), de 14 anys es casava amb Maria Maselli,  vídua de Miquel Ramera de Vilabertran, amb qui s’havia casat feia un any. Maria va morir el 1666 i, dos anys més tard Rafel, que llavors tenia 26 anys,  es va tornar a casar amb Marianna, vídua de Bellcaire.
  • 1672.- La seva filla Isabel Aguer (1658-1710), amb només 13 anys es va casar amb Pere Ramis (1643-1684) que ja en tenia 29. Quan el 1684 Pere Ramis va morir, la seva esposa Isabel, que estava a punt de complir vint-i-sis anys, havia tingut cinc fills dels quals en vivien tres. L’hereu, Rafel Ramis Aguer (1673-1734), només tenia deu anys i necessitaven algú que tingués cura del patrimoni i dels fills.
  • 1689.- Al mes de gener es va celebrar el casament doble entre Isabel Aguer, vidua de Pere Ramis de Cabanes i Jaume Vidal (àlies Gomis), de Vulpellach i els seus fills Rafel Ramis Aguer i Caterina Gomis. Rafel tenia 15 anys i la núvia 10 anys i mig. Rafel i Caterina van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure tres: Isabel (1697), Josep (1699) i Vicenç (1708)
  • 1716.- Josep Ramis Gomis (1699-?), fill de Rafel Ramis i Caterina Gomis, es casava amb Maria Vilanova. Tenia 17 anys
  • 1723.- Llúcia Aguer Barris (1708-1769), cosina de Rafel Ramis Aguer, va quedar orfe als 12 anys i el 1723, amb 15 anys, es va casar amb el seu cosí Antoni Aguer Cervera (1699-1760) que feia poc havia quedat vidu.