Existeixen dos tipus diferents de dispenses matrimonials per al matrimoni catòlic:
- Dispenses de proclames o d’amonestació. Els matrimonis havien de ser anunciats durant l’ofici religiós de tres dies festius. En les dispenses de proclames se suprimia aquest tràmit i es procedia a interrogar dos testimonis del poble sobre la solteria dels sol·licitants. Així s’aconseguia un doble efecte:
- Es reduïa el temps que es tardava en contraure el matrimoni.
- S’evitava la denúncia de possibles impediments per part de parents o de veïns del poble.
- Dispenses matrimonials d’impediment. Se sol·liciten quan existeix algun impediment que obstaculitza la realització de l’enllaç matrimonial. En aquest cas calia transmetre una sol·licitud de dispensa al Vicari General de la diòcesi exposant les dades personals i la descripció de l’impediment. Seguidament, el Vicari General es posava en contacte amb el rector de la població on residien els sol·licitants per iniciar tot un procés a més de l’interrogatori als testimonis. Per a la parella suposava entre d’altres obligacions …
- Passar 4 mesos sense cohabitar ni estar junts
- Durant aquests 4 mesos el nuvi, cada dia, havia de fer un servei a l’església: tocar l’Ave Maria, encendre la llàntia de l’altar …
- Passat aquest temps i com a penitència, un dia de precepte havien d’oir la missa major, un al costat de l’altre amb un ciri encès a les mans
- Dos testimonis havien de donar fe de la seva solteria, de les relacions familiars entre els nuvis i de què es casaven lliurament
Dues dispenses matrimonials de parelles cabanenques ens serveixen d’exemple:
1776.- Dispensa de proclama: Rafel Basco Bonavia, de Cabanes = Francesca Parés Pi, de Llers
Rafel Basco joven jornalero … de la parroquia de Cabanas de una y Francisca donzella hija legitima de … de la parroquia de Llers … contrahen entre si matrimonio dispensadas las proclamas en cuyo han intervenido los concentimientos prevenidos por la nueva Real pragmatica a este fin ordenada
Testigos de la libertat del contrahente Vicente Roqui labrador y Andres Barrali texedor quienes juraron en poder del Rdo. domero de Cabanas y de la libertat de dicha contrahente Buenaventura Simon y Lavall jornalero y Miquel Plahensa jornalero de la parroquia de Llers quienes juraron en poder del Rdo Domero de ella.
1723.- Dispensa d’impediment per consanguinitat de grau tercer i quart:
Antoni Aguer Cervera, vidu (1699-1760) = Llúcia Aguer Barris (1708-1769).
El pare del nuvi, Pere Aguer Gibert, i l’avi de la núvia, Rafel Aguer Gibert, eren germans. La llicència va ser concedida el 20 d’octubre de 1723, cinc dies abans del matrimoni.
Antoni Oliva, bracer de Cabanes de trenta quatre anys, testifica explicant que sap molt bé que Rafel Aguer, avi de dita Llúcia, y Pere Aguer, pare de dit Antoni, eren parents en segon grau i cosins germans i per consegüent los dits Antoni i Llúcia son en tercer y quart grau de consanguinitat.
1733.- Dispensa d’impediment per afinitat de grau 3:
Josep Vidal, de Cabanes = Isabel Torrent, de Cabanes
Certificat del domer
Certifico lo baix firmat domer sobre la instruccio de la tras pagina, que Joseph Vidal y Isabel Torrent de Cabanas han observat lo seguent
Po – Joseph Vidal y Isabel Torrent han servat entre si la separacio per lo espay de 4 mesos no cohabitant ni estant junts
Item – durant dits 4 mesos Joseph Vidal tots los dias ha acomodat la llantia del altar major de Cabanas y ha aparegut esta obra ser mes facil de cumplir que lo tocar la Ave Maria per respecte del treball ab que tenia de viurer
Item – cumplit lo sobre dit Joseph Vidal y Isabel Torrent per penitencia publica en dia de festa de precepte han ohit la Missa Major en dita Iglesia de Cabanas lo un al costat de laltre ab dos ciris encesos en las mans
Item – cumplit lo sobredit; lo domer baix firmat tenint lo cas ben examinat y conforme a las lletras de sa santedat ha absolt en lo for de la conciencia a Joseph Vidal y a Isabel Torrent dels incestos per ells comesos, posantlos la penitencia; que sa santedat mana en la carta, essent lo domer elegit per los sobredits Joseph Vidal y Isabel Torrent segons la commicio del Sr Vicari General
Item – Isabel Torrent ab jurament ha afirmat que no avian comesos incestos crehent que la santedat mes facilment dispensaria; ans be ha afirmat que no pensaba ab dispensa
De quibus fidem facio ego Joannes Vila Prsbiter et hebdinarharius loci et castri Sancti Vicentii de Cabanas … die vigesima secunda mensis desembris anni 1733 … …
Declaració dels testimonis
Die Vigessima sexta aprilio 1733 Gerunda …testi sequens
Narcisus Prim laborator loci de Cabanas … diocesis Gerunden etati sua procet dixit trigienta quinque annos parum plus vel … tsti qui legitimo monitus certatus et ….
De primo lugar …
Dixit que sab molt be que Maria Vidal que fou muller de Joseph Vidal, qui desitja ara casar amb Isabel Torrent, y la dita Maria Vidal eran parents en tercer grau de consanguinitat lo que dit saber perque los coneix molt be ÿ ha tambe coneguts llurs paras y avis y sab molt be era filla de Mariangela Brugat qui casa ab Miquel abat, la qual Mariangela fou filla de Mariá Brugat y casa ab Quirch Abat y de altre parte ab molt be que la dita Isabel Torrent qui ara vol casar ab dit Joseph Vidal es filla de Margarida Torrent y Brugat muller de Miquel Torrent y finalment la dita Margarida era filla de miquel Brugat germa de dita Maria Abat y Brugat y asso diu saber per des de la matexa parantela y haver conegut y tractat tots los sobranomenats.
En lugar secundo …
Dixit que es beritat que dit Joseph Vidal y Isabel Torrent son pobres y miserables personas de forma que solament viuhen de que guanyan ab llur industria y treball y diu saberho per conocerlos molt be y ternirlos ben tractats.
Int lugar 3
Dixit que es tambe varitat que si dita Isabel no casara ab dit Joseph Vidal quedaria sens … difamada y sans casar per ser publich lo que narra la dispensa
It lugar ultimo …
Dixit que dita Isabel no es estada robada
… …
Raphael Torrent laboratori parochia de Cabanas … diocesi Gerunda estatis … dixit quadraginta annos parum plus vel … testi quei legitima monituri juranty
Et interrogatur super … interrogatory dixit idem quod antedictus testis propter easdam rationes.
Impediments matrimonials
Els impediments inhabiliten a la persona per contraure matrimoni vàlidament. La dispensa d’un impediment matrimonial és una figura jurídic-canònica en la qual s’eximeix d’una norma canònica a un cas particular, sense que això suposi derogar-la.
Hi ha tres tipus d’impediment …
- Consanguinitat. S’ha de diferenciar entre la consanguinitat directa, quan els contraents descendeixen l’un de l’altre i la col·lateral quan els dos tenen un avantpassat comú.
- Afinitat. Quan als contraents els lliga un parentiu d’adopció; és a dir, que són parents degut a anteriors matrimonis, sense que existeixi cap lligam de sang.
- Espiritual. Quan un dels contraents és padrí o padrina de baptisme de l’altre.
Bibliografia:
- Congost, Rosa; Josep Portell, Enric Saguer i Albert Serramontmany. Els avantatges de demanar dispensa. Mestall, 32 (2012)
- La dispensa canónica de los impedimentos matrimoniales
- Portell Tapies, Josep. Les dispenses matrimonials d’impediment al Bisbat de Girona a finals del segle XIX (2008-2009)
Cabanes - Alt Empordà 