Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Miracle de la muda de Cabanes (1686)

Dins dels protocols del notari peraladenc Roc Albareda s’hi troba un atestat molt curiós datat l’any 1686 en el qual es dóna fe d’un miracle ocorregut a una nena de Cabanes. Magdalena Salvayre, habitant del castell de Cabanes, explica al notari, sota jurament, com la seva filla de quatre anys va recuperar la parla. En agraïment, va prometre fer donació al santuari de “la millor joya o prenda tenia en casa“.

L’expedició del document notarial fou possiblement el desig de la mare que aquest fet fos reconegut com a “diví” per part de les autoritats ecoesiàstiques del Bisbat de Girona.

Document notarial:
Arxiu Històric de Girona-Notaria de Peralada, Manual de Roc Albareda, número 785
Escriptura signada a Peralada el dia 13 d’octubre de 1686

A: Serna i Coba, Èrika. Un curiós atestat d’un notari peraladenc (1686)
A: El butlletí. Ajuntament de Peralada. Núm. 10 (1999). Pàg. 21-22 (El 10 de novembre de 1999, considerant que el tema era d’interès local, l’Ajuntament de Peralada va donar un exemplar de la revista a l’Ajuntament de Cabanes.

Segons el «Llibre de l’obra de l’Om», el 13 d’octubre de 1686 el notari de Peralada, En Roc Albareda, signà una escriptura en la qual dóna fe del miracle de la muda de Cabanes, anomenada la dulaire; en posseir l’ús de la paraula, la seva mare, agraïda, donà a la Verge el millor que tenia, una tovallola.

A: Caussa Sunyer, Jaime. El Santuari de la Mare de Déu de l’Om, patrona de l’Empordà i advocada del bell parlar. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1 (1959) Pàg. 178

Família Salvayre

Maria Salvayre, la nena muda de Cabanes, era filla de Ferriol Salvayre, teixidor de lli de Figueres i de Magdalena Sibecas, vídua de Figueres, casats l’abril de 1670.

Fills de Ferriol i Magdalena:

  • ????.- Esteve. El 24 d’octubre de 1689 es casà a Cabanes amb Anna Maria Ventós, filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent Sescebes.
  • ????.- Pere
  • 1679, 12 de juliol.- Caterina, batejada a Cabanes. Degué morir abans del 1693, ja que no apareix al testament del seu pare
  • ????.- Maria. No s’ha trobat el registre de bateig, sigui per un problema de digitalització dels llibres o sigui perquè no va ser batejada a Cabanes. Es desconeix si va arribar a gran, només sabem que el 1693, encara vivia.

Ferriol Salvayre, pare de la muda de Cabanes, va ser enterrat al cementiri del poble el dia 1 d’agost de 1693, en presència de 7 sacerdots. Segons el registre … se li es celebrada la Novena y las honras ab assistencia de set sacerdots. 15 misses en la iglesia de Cabanes testamentarias celebradas, dich 30 missas y quinse en lo convent de St Francesch de Figueres y 15 en lo Carme de Peralada.

D’acord amb el testament,  en poder del capellà Josep Fuster i signat el 30 de juliol, a Ferriol el sobreviuen dos nois, Esteve i Pere i una noia, Maria. El document determina:

  • Nomena marmessors a la seva dona Magdalena, al seu fill Esteve i al capellà Josep Fuster
  • Vol ser enterrat al cementiri de Cabanes
  • La cerimònia de l’enterrament ha de ser amb 7 sacerdots. Celebrant Missa i nocturno de difunts
  • A l’església de Cabanes se li ha de fer una novena de 9 misses baixes amb oferta de pa, vi i llum i els sacrificis de Novenal i Cap d’Any, amb 7 sacerdots
  • Vol 60 misses. Trenta a l’església de Sant Vicenç de Cabanes i la resta a gust dels marmessors, per la qual cosa deixa dos rals de plata per cada missa.
  • Deixa una dobla d’or a repartir: dotze rals de plata a l’església de Sant Sebastià, sis rals de plata al baci de Sant Antoni de l’Església de sant Vicenç i la resta ha de quedar per l’obra de l’església … per las faltas haure jo fetas en la administratio de dits bacins…
  • Deixa a la seva filla Maria, quaranta lliures de plata, en cas de col·locar-se i no altrament. El dia que es casi se li ha de fer un vestit d’estamenya
  • Deixa al seu fill Pere, quinze lliures de plata en cas de col·locar-se i no altrament. Vol que se li doni un gambeto dels dos que té a casa.
  • A la seva dona la nomena usufructuària dels bens, sempre que no es casi. En cas de tornar-se a casar, l’usdefruit passaria a l’hereu. Mentre Magdalena sigui usufructuària ha d’alimentar els fills i família en menjar, beure, calçar i vestir segons les possibilitats de la casa, fent tots una taula i treballant per la casa.
  • Una vegada mort, vol que dels seus béns es facin i donin unes faldilles de drap a Maria Salvayre, la seva mare (devia viure amb ell)
  • Encomana a l’hereu que en tot quan pugui assisteixi a la seva àvia
  • Nomena hereu universal al seu fill Esteve. En cas de no poder-se fer càrrec de l’herència, la propietat passaria als seus altres fills, per aquest ordre: primer en Pere i després la Maria
  • Testimonis: Andreu Pagès, bracer, Quirç Brugat, bracer, Rafel Pallola, bracer, Pere Aguer, pagès, Joan Gispert, bracer, Domingo Llaona i Bernat La Costa, tots de Cabanes.

Magdalena va morir, també a Cabanes, el 4 d’octubre de 1694.

Bibliografia:


2 comentaris

Matrimoni infantil

El 2005, Santiago de Llobet Masachs va publicar el treball: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Fundació Noguera (Estudis, 31).Ramis_Gomis

El matrimoni infantil ve condicionat, en la majoria dels casos, per interessos econòmics i/o per la mort del pare i per la necessitat d’assegurar un hereu a la casa, fet que sovint comportava casaments dobles en els quals es casaven dos vidus i els seus fills.

A l’estudi de Santiago de Llobet hi apareixen tres fets relacionats amb Cabanes:

  • 1635.- A catorse de febrer any mil sis sents trenta y sinch fores esposats Guillem Mateu ferrer del regne de fransa y Anna Maria donsella filla de Antoni Bosch ferrer habitant en Cabanes …  Anna Maria, filla d’Antoni Bosch i Elisabet Ferrer, havia nascut a Perelada el 10 de juny de 1623 i en el moment del casament tenia 11 anys, 8 mesos i 4 dies.
    • 1662.- El dia 13 de setembre, Anna Maria, que llavors tenia 39 anys i vivia a Albatera del regne de València, va fer arribar a la cúria del bisbat de Girona un escrit en què demanava la nul·litat del matrimoni. Al·legava que ella s’oposava al casament i que havia rebut amenaces i violència, entre elles el seu pare l’amenaçà que si no es volia casar “li posaria una soga al coll y la estranyarian”…. Un va dir que a la vila de Perelada es deia públicament que els seus pares feien una gran bestiesa casant-la tan petita. Un altre va confirmar haver vist el seu pare perseguint-la amb una verga perquè volia fugir de casa abans que casar-se. I encara un altre va confirmar haver sentit dir al pare que l’ofegaria si no es casava. A les preguntes de si hi va haver consumació matrimonial, tothom va dir que no, perquè, després de la boda, Guillem Matheu va marxar del poble i del Principat, i ningú no sabia si era viu o mort, perquè ningú l’havia tornat a veure, però se suposava que havia retornat a França. Davant la no-aparició, el 26 d’octubre de 1662, abans de 2 mesos d’ingressada la demanda al bisbat, es declarava per sentència la nul·litat del matrimoni contret per temor entre els dos cònjuges.
  • 1673.- El 25 de juliol, Pere Aguer de Cabanes (1655-1687), es casava amb Maria Llovera Ventós (1661-1706), d’Òrfans, que llavors té 11 anys. Els capítols matrimonials es van signar l’endemà. Als llibres parroquials hi ha una entrada del 24 de febrer de 1679, que diu: Pere Auguer i Maria Llovera sa muller an pres Benedictio als 24 de febrer 1679. El casament va tenir lloc a Cabanes i allà hi van néixer alguns dels seus fills, després van anar a viure a la casa pairal de Maria, pubilla dels Llovera, per aquest motiu el seu fill Francesc consta amb els cognoms “Llovera Aguer”. Pere Aguer va morir a Òrfans el 25 d’octubre de 1687 i dos anys més tard, la seva vídua es va casar amb Joan Damont, vidu de … Sarquella. Més endavant, el 12 de juny de 1694, Francesc Llovera Aguer (1678-1696) i Maria Damont Sarquella(1678-1698), fills de la parella es casaven als 16 anys d’edat.
  • 1689.- Rafel Ramis, de Cabanes (15 anys), es casa amb Caterina Gomis, de Vulpellac (10 anys i 6 mesos)

Els registres parroquials ens confirmen que Rafel Ramis es va casar molt jove, igual que la seva mare i el seu avi. El mateix van fer altres familiars seus.

  • 1657.-  Rafel Aguer Gibert (1642-1692), de 14 anys es casava amb Maria Maselli,  vídua de Miquel Ramera de Vilabertran, amb qui s’havia casat feia un any. Maria va morir el 1666 i, dos anys més tard Rafel, que llavors tenia 26 anys,  es va tornar a casar amb Marianna, vídua de Bellcaire.
  • 1672.- La seva filla Isabel Aguer (1658-1710), amb només 13 anys es va casar amb Pere Ramis (1643-1684) que ja en tenia 29. Quan el 1684 Pere Ramis va morir, la seva esposa Isabel, que estava a punt de complir vint-i-sis anys, havia tingut cinc fills dels quals en vivien tres. L’hereu, Rafel Ramis Aguer (1673-1734), només tenia deu anys i necessitaven algú que tingués cura del patrimoni i dels fills.
  • 1689.- Al mes de gener es va celebrar el casament doble entre Isabel Aguer, vidua de Pere Ramis de Cabanes i Jaume Vidal (àlies Gomis), de Vulpellach i els seus fills Rafel Ramis Aguer i Caterina Gomis. Rafel tenia 15 anys i la núvia 10 anys i mig. Rafel i Caterina van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure tres: Isabel (1697), Josep (1699) i Vicenç (1708)
  • 1716.- Josep Ramis Gomis (1699-?), fill de Rafel Ramis i Caterina Gomis, es casava amb Maria Vilanova. Tenia 17 anys
  • 1723.- Llúcia Aguer Barris (1708-1769), cosina de Rafel Ramis Aguer, va quedar orfe als 12 anys i el 1723, amb 15 anys, es va casar amb el seu cosí Antoni Aguer Cervera (1699-1760) que feia poc havia quedat vidu.


Deixa un comentari

Escola i mestres – s. XVII-XVIII

Relació d’alguns mestres que exerciren a Cabanes entre els segles XVII i XVIII

Joan Manÿalic

1643

  • El 7 de juny de 1743, bategen a Joan Josep Dalmau, fill de Sebastià Dalmau i de Maria. Els padrins foren, Joan Manÿalic estudiant i lo present any mestre de dit Cabanes i Maria Andarrer de la vila de Castello de Ampurias.

? Altimira

1689

  • El 24 d’octubre de 1689, se celebra el casament entre Esteve Salvyre (fill de Farriol Salvyre, teixidor de Cabanes) i Anna Maria Ventós (filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent).
    Els testimonis de la cerimònia foren Nofre Pomés, bracer i … Altimira, mestra de escola de Cabanas.

    • Esteve Salvyre era germà de  Maria Salvayre, que tres anys abans havia protagonitzat el miracle de la muda de Cabanes.

Pere Bach

1698

  • El 14 de març, Pere Bach mestre de minÿons del lloch ÿ castell de Cabanes, signa testament. El document ens mostra les seves relacions personals i familiars i altres curiositats
    • Relacions socials.-
      • Marmessors.-  Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes; Josep Puig i Casadevall, pagès de Cabanes i Onofre Terrades, baster de Figueres.
      • Testimonis.- Rafel Brugat, vidu treballador; Francisco Fernandes, alferes de la Compañia de D. Manuel de Aranda; Rafel Ribas, traginer de Castelló d’Empúries; Francisco Calvo, soldat de cavalls de la mateixa companyia; Pere Joan, pastor habitant de Cabanes; Baptista Pastoret, habitant de Cabanes; Jaume Martí, bracer. Els dos militars devien estar allotjats a la casa Puig Casadevall i els altres podien ser treballadors de la família.
      • Domicili.- El testament fou signat a la cambra i casa de Josep Casadevall, pagès de Cabanes (segurament l’antiga casa Romaguera del carrer Canal)
    • Família.- Beneficiaris dels béns: Maria Bofill, vídua i germana de Pere; Isabel Bach, vídua i cunyada; Gerònima Bach, donzella i neboda. No hi ha constància d’esposa i fills, pel que cal suposar que fos solter o vidu sense descendència
    • Curiositats.-
      • El poble li deu uns mesos de salari i l’import acordat per la seva participació en enterros: … mano que los manumissors cobrian tots los meus deutes tant de celari del mestrat me deu la Vila des del primer de juny de 1697 a fins vuÿ dia present als 14 mars 1698, com tambe de les messades, enterros ÿ altres deutes me estaran devent

Francesc Llauró

1703

  • El 16 de setembre, bategen a Joan Llauró, fill llegitim y natural de Francesc Llauro mestre de escola de dit lloch y de Esperança Llauro muller sua. Joan mort el 1705 i al registre s’hi repeteix: Joan Llauro albat fill de Francesch Llauro mestre de la escola de Cabanes y de Esperança Llauro muller sua.

Martí Dalmau

1711

  • El 20 de maig, bategen a Maria Planas. El seu padrí va ser Martí Dalmau llicenciat i mestra de Cabanas natural de Las Escaulas

Josep Casadevall

1747

  • L’1 de desembre, bategen a Francesca Roca Sorrell. El seu padrí va ser Joseph Dalmau mestre de minyons habitant en dit lloc 

Joan Bonavia

1787

  • El 18 de novembre, Joan Bonavia, mestre del lloch y castell de Cabanas … fill  … de Joan Bonavia sastre y de Eularia Bonavia y Mir signa testament en la casa del Hospital davant el capellà Julià Roca. Morí sense descendència i nomenà hereva la seva esposa Francesca Casals


Deixa un comentari

Processó a Requesens

Mare de Déu de RequesensL’any 1612 els rius Muga y Manol van enaiguar bona part de la plana empordanesa. Diu una llegenda que, a causa d’aquestes aigües embassades, una forta epidèmia de pesta es va escampar arreu de la comarca. Durant deu anys , la població va ser fortament castigada per la mortaldat. Els supervivents van invocar la Mare de Déu de Requesens per demanar-li que s’eixuguessin les planes i que el mal desaparegués.

Un dilluns, el primer de juny, va començar a bufar la tramuntana, que va acabar assecant els estanyols i expulsà l’epidèmia. Des d’aquell dia, en agraïment, es va començar a celebrar anualmnet una processó i un aplec al Santuari de la Mare de Déu de Requesens.

Aquesta processó es va conèixer com la processó de la tramuntana.

A: Els millors racons de l’Empordà i el Pla de l’Estany. Pòrtic, 2010

Cabanes, igual que els altres pobles de la comarca, segur que també es va afegir a la celebració i tenim constància de la processó de l’any 1642.

El dia 9 de juny de 1642, dilluns de Pasqua Granada, quan el capellà del poble i una colla de cabanencs travessaven el Llobregat, a la tornada de la processó a Requesens, se’ls va desclavar el Sant Crist i els hi va caure al mig de l’aigua.

Més informació:


1 comentari

Revisió d’armes

Revista d'armes, 1639Revista armorum de Cabanis

Antigament, una vegada l’any, el senyor feudal, a través del batlle del poble, convocava els vilatans a la plaça del poble per fer el recompte d’armes i veure’n l’estat de conservació. Eren les revistes d’armes i tots els convocats hi havien d’assistir, sota la pena d’una multa.

Al llibre de cúria de Jaume Grau, notari de Cabanes (AHG Cb 9), hi apareixen dues revistes d’armes, realitzades l’any 1639. El perill d’imminents atacs dels francesos i el setge de Salses podria ser la causa de què aquest any es fessin dues mostres d’armes.

El març de 1639, es té notícia dels preparatius de guerra que feien els francesos al Llenguadoc. L’estiu del mateix any el virrei comte de Santa Coloma va convocar el sometent general per la campanya de Salses contra els francesos.

El 23 de desembre de 1639 el virrei comte de Santa Coloma va decretar un edicte de sometent general que quedà sense efecte perquè, mentre es reunia el sometent, el 6 de gener de 1640 a les vuit del matí les tropes franceses es rendeixen, d’armes.

Els textos en llatí fan difícil la comprensió dels documents. A la primera revista només hi apareix citat el batlle, en canvi a la del 26 de desembre ens especifica que la convocatòria és feta per Baldiri Laboria, batlle, en nom de la Il·lustríssima Senyora Magdalena de Rocabertí i Safortesa vídua de l’Il·lustríssim Senyor don Francesc Jofre de Rocabertí i d’Anglesola, comte de Peralada i de dit castell de Cabanes, a Déu gràcies, vescomte de Rocabertí, i que queden convocats tots els homes entre els vint i els seixanta anys.

  • El mes d’abril es presentaren 54 homes amb aquestes armes:
    • 31 arcabussos
    • 3 escopetes
    • 2 mosquets
    • 9 espases
    • 1 panart (simitarra)
    • pòlvora, municions i altres complements
    • 11 persones declaren no tenir armes
  • El mes de desembre es presentaren 43 homes amb aquestes armes:
    • 27 arcabussos
    • 24 espases
    • 1 pedrenyal
    • municions
    •  9 persones declaren no tenir armes.

Tot i que molts dels 43 cabanencs presentats al desembre són els mateixos de revista practicada el mes d’abril, és curiós que es presenten 11 persones menys i que hi ha  canvis en l’armament revisat, es perden 4 arcabussos, les escopetes i els mosquets, peró es guanyen 15 espases. Caldria saber si les variacions són degudes a mancances de les revisions o al fet d’haver participat en algun conflicte armat.

Transcripció aproximada de les dues revistes d’armes

Revista d'armes-1639

Més informació: Frigola i Arpa, Jordi.


Deixa un comentari

Quirze Pont, prevere

Quirze Pont, rector de Cabanes (1608-1611)

Quirze Pont devia provenir del mas Pont d’Agullana ja, que en morir hi destinarà una part de la causa pia que fundarà amb els diners provinents de la venda dels seus béns, i tenia una bona posició: el 1601 fa la professió de fe com a rector de Cabanes

Vegeu: Un exemple del negoci ramader al penó de Rocabertí: el bestiar del rector Pont de Cabanes, 1608-1611. A: Gifre Ribas, Pere. La muntanya a la plana empordanesa: el penó de Rocabertí (s. XV-XVII). Centre de Recerca d’Historia Rural (Universitat de Girona). Estudis d’història agrària, 18 (2005)

El negoci ramader: el parent pobre de l’economia agrària?. Un exemple de ramaderia destinada al mercat: el bestiar del prevere Pont de Cabanes, 1608, 1611

El 2 d’octubre de 1608 es va començar l’inventari dels béns de Quirze Pont, prevere de Cabanes, el qual tenia en el moment de morir un nombre molt important de caps de bestiar, alguns de propietat, altres com a resultat de  la cessió d’aquests a gazalla. La composició del bestiar es limita a tres varietats: 170 caps de bestiar de llana, 334 de bestiar cabrum  136 bovins, a més d’una mula i un porc …

… En els anys 1610 i 1611, sabem que tres preveres insten la col·lació de beneficis que Quirze Pont havia tingut en vida: el benefici de Sant Nicolau de Llançà, el benefici de les Onze mil Verges d’Agullana i el benefici de Sant Joan de Darnius, als guals hauríem d’afegir la rectoria de Cabanes. No sabem si els quatre beneficis eren la seva única font de rendes, ni sabem com actuava, ni com invertia es seus diners, el que sí sabem és que el 1614, tal com havia deixat estipulat en el testament atorgat el 1605, els marmessors testamentaris fundaren el benefici de Sant Quirze a l’església d’Agullana dotat amb 1.400 lliures, una tercera part de les rendes del qual s’havien d’esmerçar en una causa pia per als fills dels masos Pont d’Agullana i Aguer de Cabanes…

Vegeu: Gifre Ribas, Pere. Els senyors útils i propietaris de mas. La formació història d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Estudis, 63 (2012), pàg. 384

Les famílies Pont d’Agullana i Aguer de Cabanes estaven relacionades matrimonialment. Es coneixen quatre fills de Francesc Pont i Maria Aguer, batejats a Cabanes:

  • 1614, 31 d’agost.- Pere
  • 1617, 21 d’agost.- Marianna. Padrins: Antic Aguer de Cabanes i Antiga Aguera de Vilabertran
  • 1619, 3 d’abril.- Maria Rosa
  • 1622, 20 d’abril.- Llúcia

Francesc Pont va morir el 15 de març de 1627. Un any més tard, el 31 de gener de 1628, mort un Jaume Pont i Aguer beneficiat. Havia fet testament davant el notari de Peralada.

Documents:

1623-1626 (AHG170-486-T2-39) FONS AHG170-486 Cort Reial de Girona

Procés entre el convent de Nostra Senyora de la Mercè de Castelló d’Empúries, d’un part, i Pere Bassedes, donzell de Figueres, i Antoni Veí, pagès de privilegi militar i habitant del castell de Llers, de l’altra part
Núm. expedient(s) 480
Descripció : Procés vist a la Cort Reial de la vila i vegueria de Besalú i apel·lat a la Cort Reial de Girona
[JUTGE]: Soler, Joan (jutge ordinari de la vila i vegueria de Besalú) ; Ombravella, Salvi (sotsveguer de la Cort Reial de Besalú)
[VOLUM I SUPORT]: Fragment. Ca. 40 f. + 3 d.s.
[ABAST I CONTINGUT]: Procés per la tinença dels béns de Tomàs Vergés, de Llers, i de Quirc Pont, prevere i domer del castell de Cabanes
[LLENGÜES I ESCRIPTURES]: Llatí, català


Deixa un comentari

Guerra dels segadors

Guerra dels segadors o guerra de secessió (1640-1652)

El detonant de la guerra dels Segadors va ser la presència dels terços castellans allotjats a Catalunya. Ara bé, hi va haver altres factors molt importants per explicar un conflicte complex que inclou revoltes socials al camp i a la ciutat, revoltes polítiques, ambicions personals, venjances i fidelitats trencades. Una guerra en què el Principat va passar a domini francès per decisió pròpia, tot i que, curiosament, mai no va plantejar-se una ruptura definitiva amb el rei castellà, Felip IV (III de Catalunya). Un capítol històric en què també va intervenir l’atzar, fatalment combinat amb enemistats conreades molt abans que comencessin les trifulgues amb els soldats. A: Sapiens.cat

La guerra dels segadors a l’Empordà

  • Sanabre, Josep. La Guerra “dels Segadors” en el Ampurdán y la actuación de la Casa Condal de Peralada. [S.l.] : Biblioteca del Palacio de Peralada, 1955 (Publicaciones de la Biblioteca del Palacio de Peralada (Biblioteca Palacio de Peralada) ; 5)

Més informació:

 


Deixa un comentari

Entrades de tropes francocatalanes (1653-1658)

A partir de 1653, cada primavera i estiu, l’Alt Empordà, era ocupat per tropes francocatalanes que s’instal·laven a la comarca per assegurar Roses i consolidar posicions.

Aquest any, un exèrcit descontrolat va provocar saquejos i incendis a les parròquies de Cantallops (17/06/1653), Siurana, Sta. Llogaia d’Alguema, Mollet de Peralada, Masarac i altres rectories. El motiu d’aquests actes era que els pagesos, quan detectaven la proximitat dels soldats, es refugiaven a l’església amb tot el que tenien de valor creient que en ser un espai sagrat hi estarien segurs, però els soldats, que no rebien cap paga, davant la possibilitat de trobar diners, menjar i altres objectes valuosos no dubtaven en esbotzar portes i destruir esglésies, com va passar a Borrassà el 1656.

A les seves memòries el Conde de Bussy Rabutin explica detalls del que va passar a Figueres i al seu entorn i, entre altres coses, hi explica la presència de tropes a Cabanes, el 27 de juliol de 1654: …Nuestro ejército se hallaba reunido en La Junquera, pequeña población al pie del Pirineo; de allí marchamos lentamente; el Príncipe estableció su cuartel general en Figueras, con la infanteria y los gendarmes. Las compañias francesas, se alojaron en Peralada; yo y una gran parte de la caballería, en Vilabertran, y el resto, en Vilatenim y Cabanes.

A: Rabutin. La invasión francesa del año 1654 (Trad. por E. Rodeja Galter)
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 4 (1949)

Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes, a les seves memòries ens parla del que passava al seu poble durant aquests anys:

… y torno explicar de 1650 a poch antes y despues de com la gent estaven fortificats al lloch y en lo campanar del poble _  retiraven la vianda que tenian a la yglesia y lo bestia que tenian lo retiraven al fort _ passada la alarma, lo enjegaven y quant la centinella veia alguna tropa grossa de soldats ja tenian donat ceñal que en tocant certes batallades ab la campana grossa gent y bestiar tots fugian al fort y arribant las tropes segons lo que demanaven cels donava y cegons los proceiments volian fer los soldats, los paisans giraven ab cop de bales del fort y de la ysglesia …

Als anys 1656, 1657 i 1658, l’exèrcit francocatalà aconsegueix neutralitzar Castelló i Cadaqués i sovint la frontera queda fixada al Fluvià.

La revisió dels registres parroquials de Cabanes potser ens podrien donar alguna pista sobre l’efecte del pas de les tropes per la zona.

Bibliografia:


Deixa un comentari

Guerres francoespanyoles (1659-1697)

[en construcció]

Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya. El regne de França es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble. Catalunya jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya.

El Tractat dels Pirineus suposà per a l’Empordà un acostament a la frontera que fins aquell tenien protegida per les places de Salses, Perpinyà o la Bellaguarda, que passaren a mans del rei francès.

Guerra de la Devolució (1667-1668)

Les tropes espanyoles entren a Catalunya. L’administració francesa fortifica la frontera i s’encarrega a l’enginyer Vauban la fortificació de Salses, Cotlliure, Perpinyà, Bellaguarda, Vilafranca i Montlluís, mentre a l’Empordà només hi ha la ciutadella de Roses i el castell de la Trinitat, també a Roses.

Campanyes del 1673-1678

El 6 de novembre de 1673 l’exèrcit francès entra pel Pertús en represàlia al fets comesos pels espanyols a Flandes, cremant i saquejant La Jonquera. El virrei espanyol va establir una base a Maçanet de Cabrenys i això provocà l’ocupació constant de l’Alt Empordà. Els francesos arribaven a la primavera i marxaven amb els primers freds, mentre el virrei portava alguns regiments que juntament amb els “miquelets” provocaven la misèria del país, tant per les guerres com pel fet d’haver de mantenir els dos exèrcits.

El juny de 1674 el virrei, abans de l’entrada de les tropes franceses va prendre Bellaguarda, Ceret i altres places amb la intenció d’evitar l’ocupació francesa. El maig de 1675 els francesos van ocupar Agullana i La Jonquera  i van saquejar les esglésies, però no van demostrar tenir cap interès per avançar i van acampar entre Figueres i Cabanes, fins que van tenir acabades les fortaleses de Maçanet i Bellaguarda, des d’on el 1676 van ocupar l’Empordà.

El 1677 va ser el virrei qui s’avançà a les hostilitats i per a l’Empordà i -pels cabanencs- la situació va empitjorar ja que van haver de mantenir dos exèrcits al mateix temps, acampats a l’entorn de Vilarnadal. Era el moment de la sega i se’ls van menjar tota la collita.

El 1678, van ser els francesos els qui avançaren, però es van haver de retirar aviat, després d’un temps d’estada a l’Empordà.

La pau de Nimega (1678) no va representar la pau a casa nostra. El juny de 1679 encara hi quedaven tropes franceses.

Guerra dels barretines (1687-1689)

La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, al Bages i al Vallès Oriental, però que també es va fer notar a l’Empordà.

Els pagesos catalans demanaven la desaparició de l’allotjament de les tropes i l’alleugeriment de les càrregues senyorials. La pagesia passava una situació econòmica molt crítica provocada per una plaga de llagostes que havia portat la misèria al camp i per l’obligació d’allotjar les tropes espanyoles.

La Guerra a l’Empordà i a Cabanes

La segona meitat del segle XVII, l’Empordà es va veure sotmès, estiu rera estiu, a l’ocupació dels exèrcits francesos i espanyols.  Els passos de les Salines, el Portell, Panissars, Pertús i Banyuls estan desprotegits i tot i que des de Catalunya es feien propostes i projectes de fortificacions a Calabuig, Vilabertra o Peralada, no serà fins el 1753-1766 que es construeix el castell de Sant Ferran de Figueres. Els francesos no tenen gaires dificultats per travessar l’Empordà i arribar fins a Girona o Barcelona, a vegades amb l’ajuda dels mateixos catalans.

Text extret del llibre:

Domènech, Fèlix. Treballs y desditxas que àn succeït en lo present Principat de Chatalunya y en particular a nostre Bisbat de Gerona : 1674-1700. [edició crítica d’un manuscrit de la Biblioteca del Palau de Peralada [i] estudi introductori de Pere Gifre i Xavier Torres] 

Estudi introductori, pàg. 30-33

Fos com fos, la “guerra ofensiva” endegada per la monarquia francesa al sud de les Alberes no tindrà aturador a l’Empordà. Les incursions franceses, llavors de la guerra d’Holanda, es repetiren fatalment i anualment entre 1674 i la signatura de la pau de Nimega, el 1679. Després d’una curta treva, els francesos tornaren a devastar l’Empordà l’any 1684. El pitjor, però, arribarà amb la guerra dels Nou Anys (1689-1698). Així, l’estiu de 1689 l’exèrcit francès es plantà a Figueres, i “saquejà i cremà garbas” de Peralada i altres llocs dels voltants. L’any següent, després d’una incursió el Rosselló, les tropes espanyoles restaran acampades entre Peralada i Cabanes, i el resultat, segons el nostre memorialista, Fèlix Domènech, serà que: en tot lo Empurdà no quedà ni palla ni rahims, ab prou pobresa que ha deixat. En anys successius(1691, 1692), el centre d’operacions de les tropes espanyoles es va instal·lar a Bàscara i a Pont de Molins, amb uns efectes semblants. El 1693 els francesos, al seu torn, guanyaren la ciutadella y el fort de la Trinitat de Roses, i tot seguit, tal com resumeix gràficament Narcís Feliu de la Peña, paséose el francés por el Ampurdán como quiso y retiróse a Ruysellón quando fue de su gusto 

La guerra penalitza també els perceptors de rendes agràries, que no sempre poden cobrar dels seus masovers o arrendataris, els quals, per curar-se en salut, fan inclure als pactes o contractes agraris una clàusual segons la qual es podrà suspendre l’arrendament (i el pagament) en cas de guerra declarada. La consulta de la sèrie dels arrendaments de les capellanies i pabordies de la seu de Girona mostra que els llocs més afectats per aquesta clàusula corresponen, sobretot a les localitats situades al nord del Fluvià i a la plana empordanesa, allà on acampaven habitualment les cavalleries d’un o altre exèrcit (Cabanes, Peralada, Castelló d’Empúries, Riumors, Vilacolum, Sant Pere Pescador);i encara més, a aquelles poblacions que restaven a la vora del camí ral o al peu dels passos fronterers …

Cronologia

Guerra d’Holanda (1672-1678)

1673

  • novembre, 6.- entrada del francès pel Portús; crema i saqueig de La Jonquera
  • novembre, 9.- es publica la guerra contra França
  • desembre
    • mitjans mes.- els francesos ataquen Maçanet, base d’operacions de l’exèrcit espanyol
    • desembre, 27 i 30.- es publica la guerra

1674

  • març, 20.- l’exèrcit espanyol entra al Rosselló
  • juny, 2.- tropes espanyoles ataquen el Portús
  • agost, 22.- l’armada francesa és a Sant Pere Pescador
  • agost, 24.- retirada del francès

1675

  • maig, 22.- entrada del francès pel coll del Portell. Sacrilegis a Agullana i la Jonquera (1)
  • maig, 27.- el francès és a les portes de Girona
  • juliol, 10.- els francesos acampen entre Figueres i Cabanes; el dia 11 arriben a Verges
  • juliol, 30.- el francès recupera Maçanet, el Portús i Bellaguarda

(1) A: Feliu de la Peña i Farell, NarcísAnales de Cataluña. Vol. III, pàg. 366-369

books

books (1)

1676

  • abril, 22.- Noailles arriba a Figueres

1677

  • maig, 2.- el virrei surt de Barcelona cap a l’Empordà. Ofensiva espanyola pel Rosselló. Contraofensiva francesa, dos exèrcits a Vilarnadal fins el 4 de juliol
  • juliol, 5.- el francès es retira pel coll de Banyuls. Enfrontaments al Barranc d’Espolla

1678

  • abril.- entrada de Noailles per l’Empordà; retirada i reaparició per la Cerdanya

1679

  • gener.- publicació de la pau de Nimega

1684

  • gener, 22.- publicació a Barcelona del trencament de les paus
  • maig, 1.- el francès entra pels colls de Panissars, Portús i Banyuls
  • maig, 4.- el virreu Bournonville surt cap a l’Empordà
  • maig, 3-12.- l’exèrcit francès està acampat a Bàscara
  • maig, 24.- assalt a Girona i derrota del francès
  • juny-juliol.- francès a l’Empordà
  • setembre, 4.- se signa la treva
  • novembre, 24.- publicació de la pau

Guerra dels Nou Anys (1689-1697)

1689

  • abril-maig.- publicació de la guerra
  • juny, 14.- entrada del francès a l’Empordà
  • juny, 19.- el virrei surt cap a l’Empordà. El francès ocupa Figueres
  • juny, 28.- retirada del francès. Estralls a Peralada: crema de garbes
  • agost, 5.- l’exèrcit espanyol resta a Bàscara

1690

  • maig, 31.- entrada del francès
  • juny.- el virrei, després d’una incursió al Roselló, resta durant dos mesos acampat a l’Empordà , entre Peralada i Cabanes
  • Carta de Miguel Gisbert a [Pascual Francisco de Borja Centelles, X] Duque de Gandía sobre la situación del ejército español entre Peralada y Cabanes y el estado de salud del maestre de campo. Signatura: OSUNA,CT.60,D.7. Fecha creación:1690-08-10. Código de referencia: ES.45168.AHNOB/1//OSUNA,CT.60,D.7

1691

  • Bàscara centre d’operacions de l’exèrcit espanyol a l’Empordà

1692

  • juny, 1.- el virrei arriba a Figueres i s’estableix a Pont de Molins durant tres mesos. El francès acampa entre Agullana i La Jonquera

1693

  • maig, 27.- armada francesa davant Roser
  • juny, 9.- capitulació de Roses davant el francès
  • juny 12.- L’exèrcit de Noailles acampa a Sant Pere Pescador
  • octubre, 10.- Noailles abandona l’Empordà

1694

  • maig, 17-18.- entrada del francès per la Jonquera
  • juny, 19-29.- setge de Girona. Rendició de Girona
  • Campament d’hivern de Noailles a Peralada

1695

  • febrer, 24.- enfrontament entre pagesos i francesos a Navata
  • abril.- derrota de la guarnició francesa de Sant Llorenç de la Muga
  • maig, 29.- el francès saqueja les esglésies de Lligordà, Dosquers, Beuda i Maià

1696

  • Ocupació francesa de la vegueria de Girona

1697

  • setembre, 20.- signatura de la pau de Riswick

1698

  • gener, 9.- el francès abandona Girona

Més informació: