La Francmaçoneria avui es fonamenta en la realització de treballs filosòfics, filantròpics i de solidaritat humana. El seu origen directe són les fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes, arquitectes…) les ramificacions de les quals s’estenien a l’Edat Mitjana per tota l’Europa Occidental.
Els fonaments de la Francmaçoneria moderna se situen al voltant del 1600, a Escòcia, on es reunien Llotges de picapedrers. La primera organització francmaçònica dels Països Catalans es formà a Menorca a mitjan segle XVIII, però la francmaçoneria no hi arrelà amb força fins entrat el segle XIX. Els principis generals maçònics proclamats per la primera assemblea constituent de la francmaçoneria catalana eren, un per un, tots els drets humans i democràtics.
El 1939, en acabar la Guerra Civil, la francmaçoneria fou declarada enemic principal del nou règim feixista espanyol. Els Germans foren perseguits i, els qui no pogueren amagar-se o exiliar-se, foren condemnats a mort. Fins el 1976, no es constitueix a Barcelona la Llotja Catalunya, la primera després de l’inici del franquisme.
No tenim cap document que doni fe de l’activitat maçònica a Cabanes, tot i que diferents articles citen que, el 1892, al nostre poble hi havia la seu d’un triangle maçònic que depenia de la Lògia Progreso Portbouense, de Portbou. Fins ara, només coneixem el nom d’un germà maçó, natural de Cabanes, Isidre Clos i Pagès, de nom simbòlic Garibaldi. Isidre s’havia iniciat, el 1881, a la lògia “Luz de Figueras” i el 1891, estava integrat a la “Lògia Progreso Portbouense”.
Els nuclis maçònics, anomenats tallers, podien ser de dues categories: els triangles, quan no arribaven als set membres i les lògies quan sobrepassaven aquest nombre. Els triangles estaven formats per un mínim de tres mestres i es creaven amb l’únic objecte d’arribar a constituir una llotja. Si al cap de tres anys no havien aconseguit el mínim d’afiliats, s’havien de dissoldre. No podien conferir graus ni tenien jurisdicció pròpia, sinó que havien de dependre d’una altra llotja o dels organismes federals.
Donada la poca informació que apareix sobre Cabanes als estudis sobre la maçoneria a l’Empordà, cal suposar que el “triangle maçó” no va reixir i que els pocs membres que en formaven part es van dissoldre o es van integrar dins una lògia, fos de Portbou o de Figueres. Hi ha la sospita de què Josep Monegal Ramis (Cabanes 1867 – Figueres 1921) o Antoni Ribas de Conill (Cabanes, 1880-1935) foren maçons, però cap document ho avala. De Josep Monegal només el seu perfil ideològic i polític i les seves amistats: el professor de l’Institut de Figueres Joan Maria Bofill o els germans Alejandro y López Rodríguez en poden alimentar la sospita. Antoni Ribas de Conill, nat el 1880, en el cas que fos maçó, no podria haver format part d’aquest grup de finals del segle XIX.
… Podem dir que la història de la Francmaçoneria a l’Empordà ha tingut quatre períodes: el d’introducció, durant la guerra del Francès, protagonitzat per les lògies militars de Napoleó; el d’esplendor, que es data habitualment entre el 1880 i el 1898; el d’alts i baixos, des de començament de segle fins a l’acabament de la Guerra Civil; i el de renaixement, al triomf del qual vol contribuir la R.·.L.·. Pedra Tallada de Palafrugell.
A l’Empordà hi va haver lògies a Cabanes, l’Escala, Figueres, Garriguella, Llançà, Maçanet de Cabrenys, Pau, Portbou, Calonge, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i, precisament, Palafrugell.
… Cal insistir que les dues darreres dècades del segle XIX, arran de l’adveniment d’un període polític de tarannà tolerant, es produí un boom realment espectacular de creació de noves lògies que a les comarques gironines –a excepció del Ripollès, zona de carlins, on la maçoneria no va tenir cap presència–es va traduir en una àmplia distribució de tallers maçònics arreu del territori. A més de Figueres, a l’Alt Empordà es crearen lògies a l’Escala i Portbou, i fins i tot es van obrir triangles a petits pobles com Cabanes, Garriguella i Pau, i també a Llançà …
… El período de oro de la masonería en las comarcas catalanas corresponde a los decenios finales del siglo XIX. Entonces existieron talleres en Banyoles, Blanes, Breda, Cabanes, Calonge, Cassà de la Selva, L’Escala, Figueres, Garriguella, Girona, Llagostera …
Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69. El plec de docs inclou un reglament imprès del 1932, nombrosa correspondència, relació dels components del 1903, certificats del 1947 de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de no tenir antecedents masònics de diferents figuerencs … Reproducció cedida pel prof. Àngel Rodríguez, de Boadella (juny 2014). Procedent de l’Arxiu de Salamanca
Fill de Pere Monegal Alsina (Berga, 1835 – Figueres, 1890) i d’Elvira Ramis Jordà (Cabanes, 1845-Figueres, 1907), va néixer, el 1867, al carrer Canal, 1, de Cabanes. Els cognoms de la seva mare el relacionen amb la nissaga dels Ramis, de Cabanes i amb la família Jordà, de Pont de Molins.
La casa de la família Ramis actualment té el número 5 i era l’immoble que coneixiem com a can Benet, un edifici de planta baixa i dos pisos, de 130 pams d’ample per 70 de profunditat i que per la part de migdia llindava amb la capella de Sant Sebastià.
El 24 d’octubre de 1893, va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Emília Roura i Casabosch, natural de Banyoles, filla de Martirià Roura Sala i d’Ignàsia Casabosch Soler. Van tenir tres fills: Antoni, nat a Cabanes el 21 de maig de 1896, Carmelo, nat també a Cabanes el 12 d’agost de 1898 i Ma Dolors, nada a Figueres el 1907.
El 22 d’abril de 1894, va inaugurar un Cercle Republicà, a Cabanes, que tenia la seu en un espai de la seva pròpia casa i on s’hi celebraven reunions, festes i balls. Aquesta sala, molt probablement, es trobava situada entre el seu habitatge i la capella de Sant Sebastià, ja que en aquest espai, durant la Segona República, també hi va funcionar un Centre Republicà. Dies abans de la festa republicana celebrada a Cabanes l’abril de 1894, Josep Monegal va tenir un incident al cafè del Casino Menestral on va ser insultat i apallissat.
El 1900, Josep o Pepito, com se’l coneixia familiarment, va entrar de regidor a l’Ajuntament de Cabanes però va presentar renúncia al ple del 29 de desembre de 1901 perquè deixava la casa del poble i es traslladava a Figueres per exercir la seva professió de procurador de tribunals, amb despatx al carrer Sant Pau, 16.
També es dedicà a la política, de jove des de Cabanes i després des de Figueres. Els primers anys, el trobem al costat dels republicans i més tard amb el Partit Liberal Autonomista. Va ser diputat de la Mancomunitat pel districte de Figueres i va participar en la defensa del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919.
Els anys 1902-1904, fou president del Casino Menestral de Figueres i el seu retrat havia estat exposat a la sala de juntes de l’entitat. Vegeu l’article dedicat al centenari del Casino i publicat per la revista Canigo, 1/10/1956: … Figuras ilustres de la sociedad. En la Sala de Juntas del Casino, además del retrato de Narciso Monturiol, Presidente Honorario, hay los de aquellos presidentes que màs se distinguieron por el progreso material y espiritual de la entidad. Sus nombres son: Juan Matas Hortal, Claudio Díaz Marqués, Fèlix Jaume Gelart, Francisco Suner Capdevila, Martín Carreras Rebugent, José Monegal Ramis, Juan Ma Bofill Roig, Tomàs Jou Barbosa, Pelayo Massanet Simón, Enrique Serra, Pedró Vives Casademont y Gerardo Garriga Barberàn…
El 1906 era director del setmanari: El Combate. Semanario Republicano Autonomista. Més endavant, va dirigir el diari “La Tribuna. Periódico liberal monárquico de avisos y noticias”. El 1914, al carrer Ample, 26, 2º, de Figueres, hi té el despatx de procurador i el d’administrador del diari “La Tribuna”
A les eleccions municipals del 12 de novembre de 1905, va obtenir 111 vots, com a candidat de la coalició de la Unió Republicana i Catalanista. El 1917 es presentà com a candidat a la Diputació Provincial, amb els lliberals.
Va morir el juliol de 1921. A la ressenya del diari “Alt Empordà” hi diu: don Josep Monegal i Ramis, digne representant de les nostres terres en l’entitat cabdal de Catalunya on hi ostentava una filiació francament i efusivament autonomista. El seu historial polític podríem dir que culminà intervenint en nom de partit lliberal autonomista en la magna Assemblea d’Ajuntaments a favor de la llibertat de Catalunnya, on féu radicals afirmacions de fe nacionalista. Mentre que a “La veu de l’Empordà” hi deia: Don Josep Monegal Ramis, diputat de la Mancomunitat pel nostre districte i vice-president del «Sport Figuerense». Particularment era un home que pel seu tracte afable i cordial s’havia conquerit qui sap les simpaties de tots els qui havien tingut avinentesa de tractar-lo; en política militava en el partit lliberal autonomista, distingint-se tothora pel seu amor a la terra que l’havia vist néixer
Els germans Galera Monegal han cedit el manuscrit titolat “Algo” compost per Josep Monegal, abans dels 18 anys, amb tres poesies: “A España”, “La primavera” i “El cementerio. Soledad”, un text sobre el Monestir de Vilabertran que va ser presentat als Certamens de Figueres i Sant Feliu de Guíxols de l’any 1885 i un altre sobre l’Empordà, amb la descripció d’alguns pobles, entre els quals hi consta Cabanes
El caràcter de Josep Monegal i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris. Recull de premsa:
1864.- Serenata (enlace de la señorita Dª Elvira Ramis y Jordà, con el Sr D. Pedro Monegal. El Ampurdanés: periódico científico, literario, de intereses morales y materiales, 3/11/1864
Correspondencias. Sr. Director de El Regional. Cabanas, 29 de Abril de 1897. El Regional, 02/05/1897, Pàg. 2
Desde Cabanas (Resposta a la carta anterior). La Unión, 23/05/1897
En una correspondencia de Cabanas que por no sernos posible hoy publicaremos el domingo, se toma el pelo a un tal Pepito Monegal (a) Ramis que en La Union «medita» a su guisa contra los “grandes señores,» porque por su mala cabeza dejó él de serlo. El Regional, 05/08/1897, Pàg. 3
Correspondencias. Sr. Director de El Regional. Cabanas y Julio de 1897. El Regional, 08/08/1897. Pàg. 2
Los Sres. D. Juan M. Bofill y don José Monegal y Ramis, directores respectivamente de los periódicos locales El Ampurdanès y El Combate han dado por terminadas sus diferencias personales. La Defensa, 02/03/1907, Pàg. 3
III Conferencia en la Juventut Artística. Ressenya de la conferència Creació del mon: seu progrés, històrich y civilisació, dictada per Josep Monegal Ramis. El Ampurdanés, 22/03/1908, Pàg 2
Conferència del Sr. Monegal. Figuerense, El : periódico independiente. Defensor de los intereses generales de la comarca ampurdanesa”. 25/3/1908. Pàg. 2/3
1913.- Se li concedeix llicència per a dedicarse a la venta y alquiler de contadores de electricidad. Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán : revista quincenal. 1/1/1913.
En defensa dels interessos de Figueres. Empordà Federal, 8/7/1920. Text enviat al govern espanyol en pro del manteniment de l’Institut de Figueres signada el 5-7-1920
Moreno Chacón, Manolo. El personal polític republicà a l’Ajuntament de Figueres: les eleccions municipals durant la Restauració (1877-1923), Figueres, Ajuntament de Figueres, 2004.
Pere Monegal i Alsina (Berga, 1835 – Figueres, 1890), pare de Josep Monegal Ramis
Pere era fill de Josep Monegal Martí de Sant Llorenç de Morunys, avui comarca de Solsona i de la seva segona esposa, Elena Alsina Patzi, natural de Casserres al Bergadà, ambdós vidus. L’hereu familiar de can Monegal fou Esteve, el primogènit de primer matrimoni de Josep Monegal Martí i Josepa Soler, fundador de la colònia industrial coneguda amb el nom de l’Ametlla de Casserres o Colònia Monegal. [més informació]
Pere, fadristern de la família Monegal, va treballar en les obres del traçat ferroviari que en aquella moment havia de connectar el territori català amb França. Així fou com arribà a l’Empordà i el 17 d’octubre de 1864 obtenia dispensa matrimonial per casar-se amb Elvira Ramis Jordà (Figueres, 1845 -Cabanes, 1907), pubilla de can Ramis, filla d’Antoni Ramis Pagès (Cabanes, 1817-1875) i de la seva segona esposa, Mònica Jordà Toll (Figueres,1819-Cabanes, 1898). La cerimònia va tenir lloc el dia 31 d’octubre de 1864. A: Ampurdanés, El , 3/11/1864.
Fills de Pere i Elvira: Josep (1867), Remei (1868), Joaquim (maig1872), Joan (nov. 1876)
El 1876 Pere Monegal presentava denúncia a la Vicaría General de Gerona acusant la seva esposa d’adulteri. El judici durà entre 1876 i 1887, quan el 14 de novembre va sortir la sentència que decretava el divorci i separació definitiva de la parella a causa de l’adulteri i condemnava Elvira Ramis a pagar les costes del judici. Des de l’inici del judici, els dos fills grans del matrimoni, Josep i Remei, visqueren a Figueres amb el pare, mentre el fill petit nat el 14 de novembre de 1876 es quedava amb la mare a Cabanes. Joaquim, nat el 1872, ja havia mort.
A l’Arxiu Diocesà es conserva l’expedient:
CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11609 Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, natural i veïna de Figueres, en causa de separació per adulteri (1876 juliol 29 – 1877 novembre 21)
CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11613 Continuació del procés iniciat per Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, veïna de Cabanes, per adulteri (1880 desembre 06 – 1887 abril 04)
Pere Monegal va morir a Figueres el 7 de desembre de 1890. A la nota de la seva defunció apareguda al “Semanario de Figueras : periódico tradicionalista” del 13/12/1890 hi consta que era “empleado en la estación de ferrocarril”. Elvira Ramis va morir a Figueres el 20 de març de 1907 i va ser enterrada al cementiri de Cabanes.
Joan Monegal i Ramis (Cabanes, 1876-Figueres, 1961) (germà de Josep Monegal Ramis). Industrial, director del periòdic de tendència republicana autonomista lerrouxista, El Combate (1905-1907), republicà federal, regidor de l’Ajuntament de Figueres (1930-1931), soci de la Unió gremial de Figueres, secretari general de la Cambra Agrícola de l’Empordà (1910-1911)
Entre 1895 i 1898 Joan va estar lluitant a la Guerra de Cuba. Enric Miró, a les seves cartes, parla d’ell i l’anomena “Juanito Ramis”. Juan es casà amb Dolors Moret Sardà i van viure al c/ Muralla de Figueres.
No es coneixen amb exactitud els orígens familiars de Guinedilda, filla d’un Sunifred, i al llarg dels temps se n’han donat diferents hipòtesis:
Els cronistes medievals la presentaven com a filla del comte Balduí de Flandes “braç de ferro” i de Judit, germana de Carles del Calb. Fa temps que està documentat que aquesta filiació és incorrecta
En un document del 26 de juny de 885, es declara que la comtessa tenia terres a Cabanes d’Empordà comprades pel seu pare Sunifred.
Martí Aurell en fa una dama cerdana, possiblement filla de Sunifred abat de Santa Maria de la Grassa, fill d’Oliba I de Carcassona
També es diu que podia ser filla del fidelis Sunifred, fill del fidelis Borrell, el qual és gairebé segurament el mateix Borrell comte d’Osona-Cerdanya-Urgell
Possible filla Borrell I de Cerdanya-Urgell-Osona, hauria estat, en aquest cas, cosina segona de Guifré el Pelòs [Sobrequés i Callicó, Jaume ; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Base, 2011]
Aurell, Martin. Les noces du comte : mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213) Pub. de la Sorbonne, 1995
Sense poder confirmar exactament qui era el pare, sí que hi ha constància d’unes actes en les quals Guifré i la seva esposa, amb motiu de la fundació i consagració del monestir de Sant Joan de la vall de Ripoll i de la professió religiosa de la seva filla Emma, declaren: et ego Winidildes comitissa jam dicta trado ibi in comitato Impuritano in villa quae nuncupant Kabannas omnem portionem mihi deditam quem ego ibi habeo proefatam villam de comparatione de cuondam qatrem meum nomine Seniofredo. Amb la qual cosa es confirma que el pare de Guinedilda es deia Sunifred i que aquest va donar a la seva filla unes propietats situades a Cabanes i en altres indrets del comtat d’Empúries.
Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar als voltants de l’any 870 amb el seu cosí segon, Guifré, amb qui va compartir el poder i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l’època on apareix el nom de Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. Amb els seus nou fills, Guifré i Guineguilda també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això és que en van oferir dos a l’Església com a oblats, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau pel control del territori. Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897 i uns tres anys després probablement també Guinedilda.
Fills de Guifré i Guinedilda:
Guifré II Borrell de Barcelona (874-911), comte de Barcelona.
Miró II de Cerdanya (878-927), comte de Cerdanya i Besalú.
Emma de Barcelona (880-942), abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Sunifred II d’Urgell (880?-948), comte d’Urgell.
Radulf de Barcelona (885-940/942), bisbe d’Urgell i abat de Ripoll.
Sunyer I de Barcelona (890-951), comte de Barcelona.
Ermessenda de Barcelona (?-925).
Cixilona de Barcelona (o Xixilona o Quíxol) (?-945), abadessa del monestir de Santa Maria del Camí fundat per la seva germana Emma el 921.
Riquilda de Barcelona.
Guinidilda de Barcelona (?-923) casada amb Ramon II de Tolosa.
Can Vanover es troba al carrer Canal, núm. 16. És un edifici de planta baixa i tres pisos, el més alt dels quals forma una galeria d’arcs de mig punt.
Descripció
Situat dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre el carrer Canal i el carrer Espolla. Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El cos principal presenta la coberta de teula d’un sol vessant i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa presenta un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb grans peces. A la dovella clau hi ha un escut decorat i gravat amb una creu i les inicials “IHS” al centre. Sota seu, gravada a la pedra, la inscripció “IOA : VANOVER 1604”. Al pis hi ha tres balcons exempts, dels que destaca el de l’extrem de llevant, bastit amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1604 i una creu central. Les obertures de la segona planta són finestres balconeres amb baranes de ferro i bastides amb maons. A les golfes hi ha una galeria d’arcs de mig punt, sostinguts per pilars quadrats i bastits amb maons. La construcció és bastida amb pedres de diverses mides, desbastades i sense treballar, amb diverses refeccions al parament bastides amb maons.
Notícies històriques
El carrer del Canal suposa el primer eixample urbà de la vila durant el segle XVIII. Tot i que aquesta és una casa de principis del segle XVII, els dos pisos i les golfes es varen afegir al segle XIX. A la dovella central hi ha gravada la data en que fou bastida la casa: 1604.
L’aspecte de l’edifici, amb l’escut gravat sobre la porta adovellada i la llinda del balcó, fa suposar que l’origen de la casa es deu a una família de prestigi però no se’n troba cap referència als registres parroquials de primers del segle XVII. D’aquesta època es coneix l’existència de dues famílies Vanover, a Castelló d’Empúries i a La Tallada, però res les relaciona amb Cabanes.
Com a detall curiós cal ressenyar que la data de 1604 la trobem també a la pica baptismal de l’església parroquial i al peu de la creu de terme que hi havia hagut al pedró.
El document més antic que ens parla d’un Vanover el trobem al “Llibre mestre” de la família Puig-Casadevall (ANC1-1187-T-11), 77 anys abans de la data que figura a la façana de la casa del c/ Canal 16. Sense poder-ho assegurar del tot, sembla que la casa i el paller dels Vanover seria en aquest mateix lloc, al costat del casal dels Puig Casadevall, abans Mas Moner. Quan el 15 d’abril de 1527 Miquel Prats, ven a Narcís Moner l’heretat després coneguda per Mas Moner la descriu dient: … La qual afronta a sol ixent ab o pati de Joan Vicens, a mitgdia ab lo carrer publich. A ponent amb la casa y paller den Vanover y part ab lo carrer. Y a tremontana … En aquest mateix document es descriu un establiment, fet l’any 1551: Establiment fet y firmat per Francisco de Vallgornera y Montagut donzell en lo lloch de Vilanova de la Muga domiciliat senyor de la heretat dita den Serrahí de Cabanes a fabor de Joan Simon treballador de Cabanas de un hort de tienensa de un corto de terra situat prop la muralla de dit castell de Cabanes. Afronta a orient en honor de Gabriel Vanover …
Dins el fons de can Carreras (Patrimoni Prats i Corcoll. ANC1-1187-T-22) hi trobem: En poder de Miquel Pares notari de Peralada als 26 d’abril de 1534 Joan de Vallgornera Sr del lloch de Vallgornera de la Muga stabli a Grabiel Vanover de Cabanes dues eras … A l’anotació 231 (sense data) hi trobem a Joan Vanover: Item una venda feta per Juan Vanver a Pere Prats d’un peça de terra … A l’anotació 248 (sense data) hi apareix un Pere Vanover: … ab occidente in honore Petri Vanover dicti castri i a l’anotació 242 es cita a Baldiri Climent Vanover.
Als llibres parroquials, l’any 1623 hi apareix una Joana Vanovera: A vint y nou de desembre mil siscents vint y tres per Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas y per necesitat es estat batejat un fill legítim i natural de Montserrat Pi treballador de dit castell i de Anna sa muller …
A finals del segle XVIII, la casa apareix citada a l’inventari dels béns de Jaume Pont Casadevall i Puig, àlias Romaguera, signat el 9 de novembre de 1789. En aquest document es descriu una casa: …situada en dit lloch de Cabanas, y debant del rech del molí, que afronta á solixent ab un carrer públich estret, [242v] á mitgdia ab lo carrer ó camí públich debant del rech, á ponent ab Rafel Vergés y Brugat, notari habitant en Olot, y á tramontana, part ab dit notari Vergés y part ab altre carrer…
Fins ara no s’ha trobat cap altra dada de la família Vanover.
La descripció de l’immoble, fa pensar que la casa de Rafel Vergés i Brugat, seria l’edifici que coneixem com a can Vanover. No tenim cap document que ens digui si Rafel Vergés va comprar la casa Vanover o si la va heretar, però en tot cas no hi pogué residir gaire ja que va exercir i morir a Olot, sense fills coneguts.
La seva germana Francesca i els seus descendents, en canvi, sí que van viure sempre a Cabanes i és possible que heretessin l’immoble. De fet, els propietaris actuals són descendents de Francesca Vergés i Brugat.
Només una nota del 28 maig 1650 que es troba dins el fons de can Carreras (ANC1-1187-T-22), ens parla d’una propietat dels Brugat que abans fou de Joan Vanover, avalant així una relació entre els Vanover i els nous propietaris, els Vergés Brugat, malgrat no ens aclareixi si la transmissió patrimonial va ser per herència o per compra. Lo quadro de Casadevall junt te los actes capbreu lo hospital, confrontant ab oriente in areu de la Sra Ana Magina Prats y Corcoll y antes den Torroella qo dicti castri partim, et partim in areu pupilloru Brugat qui fuit Joanis Vanover, a meridie in era nostra que fuit de Puig de Olivas, antes den Pla, ab occidente in orto Geroni Roqui, agta, qui fuit Francisco Roqui qo, etiam agta patri sui, antes den Rotllan, omnium dicti Castri, et a cirtio in via publica vocata de las Lletanias. (pàg. 37)
Els Ramis, avantpassats dels Ramis que encara viuen a Cabanes, foren una de les nissagues influents del poble dels quals se’n troben referències, des del segle XIV.
1347.- El 7 de març l’abadessa de Sant Feliu de Cadins va establir el molí anomenat de la Cavalleria o de la Milícia a Ramon Ramis, natural de Molins i veí de Cabanes, per una entrada de 500 sous i un cens de 320 sous (ADG, Cadins 411). El 1351, el molí passava a la seva filla Cília (ADG, Cadins 438) Qui sap si aquest fou el primer Ramis del poble!
1579.- Antic Puig –avantpassat dels Puig i Casadevall-, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes.
Entre els segles XVII i XVIII, sovint els trobem relacionats amb les famílies de més prestigi de Cabanes: els Carreras, els Puig Casadevall, els Pont, els Aguer i d’altres i també amb personalitats de la comarca.
Als registres parroquials del segle XVII, hi apareixen tres branques:
Jaume Ramis (?-1631). Casat amb Magdalena
Francesc Ramis (?-1629). Casat amb Caterina
Pere Ramis (?-1669). Casat amb Margarida. Pere, possiblement sigui fill de Jaume o de Francesc i els seus descendents van donar continuïtat a la nissaga dels Ramis. Un altre Pere Ramis, hereu de Pere Ramis i Margarida, fou familiar del Sant Ofici. El seu fill, Rafel Ramis Aguer, consta com a propietari del mas de La Caseta, conegut també com a La Caseta d’en Ramis.
Al llarg del s. XVII, els Ramis de Cabanes es relacionen amb els Pallisser de Llers. Gregori Pallisser, un membre d’aquesta família a principis del segle XVIII va escriure el llibre “Llibre de racionaris de la vila del Castell de Llers”
Al segle XVIII, trobem tres branques formades pels germans Josep, Joan i Rafel Ramis Vilanova.
Josep. Va tenir dos fills:
Josep, sabater de professió. Sempre va viure a Cabanes . A finals del segle XIX, aquesta branca es va extingir per manca de descendència masculina
Rafel, mestre de cases o “peirer”. Es va casar a Argelager i va viure un temps a Tortellà. Els seus descendents encara viuen el poble i conserven l’àlies de “can peirer” en record del seu avantpassat
Joan. Des de primers del segle XIX, ja no es coneix cap descendent
Rafel. Casat amb Clara Clarà, el seu hereu va contraure matrimoni amb Antònia Pont i Puig-Casadevall (àlies Romaguera). Al llarg del segle XIX, aquest branca és l’única que es va relacionar amb les famílies més influents del poble i de la comarca. Un dels seus descendents fou Josep Monegal Ramis (Cabanes, 1867 – Figueres, 1921), procurador dels tribunals i escriptor. El seu caràcter i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris tal com reflecteix la premsa de l’època.
Divendres, 23 de gener de 2015, Cabanes va retre homenatge a Joan Guillamet i Tuèbols, amb la lectura d’una selecció dels seus escrits que parlen del nostre poble:
L’acte va ser organitzat pel Club de lectura de Cabanes i l’Ajuntament de Cabanes, amb la col·laboració del Grup de teatre 125 volts i l’Associació cultural “Els potamolls”.
Tomàs Fletxa hi va posar la música i Xavi Toral va ser l’encarregat del reportatge fotogràfic i de la gravació sonora de l’acte.
Narcís Heras i Vicens i el seu fill, Jordi Heras i Trias, van ser metges de capçalera del poble.
L’acta del Ple Municipal del 24 de febrer de 1973 dona compte del cessament per jubilació de Narcís Heras i Vicens i del nomenament de Jordi Heras i Trias com a Metge titular interí.
A l’acta, La Corporación municipal agradece los servicios prestados al citado funcionario y no tiene más que desearle el disfrute de la jubilación por muchos años, mentre que, ACUERDA el enterado (del nomenament de Jordi Heras) con satisfacción, cuanto más sus servicios son conocidos en esta población en las sustituciones efectuadas a su padre.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979), fill de Camil Heras Bosch, de Cabanes i de Maria Vicens Batlle, de Palafrugell, casats a l’església del Carme de Girona, el 30 de març de 1902.
Narcís va ser batejat a Cabanes, l’11 de gener de 1903, sis dies després de néixer. Els avis paterns foren Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant; els besavis, Jaume Heras i Llúcia Falcó i els rebesavis, Pere Heras i Francesca Fortiana. “Fortiana” és precisament el nom en què es coneix la casa pairal de Narcís Heras i Vicens, situada al carrer de la Sanitat, de Cabanes.
Va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va seguir la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria, ampliant els estudis psiquiàtrics amb el doctor Emili Mira López.
El 1927 va exercir de metge de Peralada, en substitució de Josep Centellas Aragó. El 1930 va obrir el consultori Heras, a Figueres.
Al Ple de l’Ajuntament de Cabanes de l’11 de gener de 1932 s’informa que Narcís Heras ha presentat una instància “solicitando sea declarada vacante la plaza de Médico Titular de este pueblo y sea anunciada dicha vacante, y por el momento se le nombre interinamente“. El consistori va acordar que abans de prendre una decisió calia nomenar una comissió per assessar-se de si era procedent declarar la plaça vacant.
El 1936, treballava al Sanatori Martí i Julià de Salt. El 1941 va ser nomenat metge de Cabanes i Vilabertran.
Vida parroquial, 1936
Casat, el 5 de juny de 1929, a Terrades, amb Dolors Trias Balot, filla de l’advocat Nicanor Trias, va enviudar aviat -Dolors va morir el gener de 1944, als 33 anys d’edat. El 22 de maig de 1946, Narcís Heras es casà en segones núpcies, a Vilabertran, amb Anna Trias Balot, la seva cunyada. Va morir el novembre de 1979, al 76 anys d’edat.
Documents:
AHG170-326-T2-877. Data(es) 1946/1960. Expedient personal de Narcís Heras Vicens [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Vilabertran, Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 5/146
AHG170-326-T2-3271. Data(es) 1967/1971. Expedient personal de Narcís Heras Vicens [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/10
AHG170-326-T2-1876 Fitxa personal de Narcís Heras Vicens Data(es) 1941-1973 [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Vilabertran, Cabanes [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 404
Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018). Fill de Narcís Heras i de Dolors Trias, neix a Peralada el 1933 on el seu pare exercia de metge. Estudia el batxillerat al Col·legi La Salle de Figueres. Obté el títol de metge el 1958 i s’incorpora a Cabanes, primer com a metge ajudant i més tard com a titular. El 1965 obté l’especialitat de Neurologia i Psiquiatria i el 1977 deixa les places de Vilabertran i Cabanes per incorporar-se a l’ambulatori de Figueres. Va ser metge de Cabanes durant 17 anys.
Va organitzar a Figueres un Congrés nacional de neurologia, el 1988 i un de psiquiatria forense, el 2000.
PROPOSTA D’ACORD D’APROVACIÓ DE LA NOVA DENOMINACIÓ DE DOS VIES PÚBLIQUES AMB ELS NOMS DE: PLAÇA DELS DOCTORS HERAS I CARRER D’ABELARD FÀBREGA
Vist que amb data 16 de desembre de 2018 i 28 de febrer de 2019 foren formulades provisions d’alcaldia per tal de posar nom a la Plaça que hi ha davant el Local Social i el Dispensari municipal, així com al tram de carrer que hi ha davant del Dispensari.
Vist que properament conclourà la construcció del nou dispensari municipal i que cal donar nom a la plaça que hi ha davant, es vol retre homenatge a una nissaga de metges de Cabanes i per tant se li vol donar el nom de plaça dels Doctors Heras; Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979) i Jordi Heras Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)…
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
La inauguració oficial va tenir lloc el dia 29 de juny de 2019,
junt amb el dispensari municipal i l’escultura dedicada als donants de sang.
Intervenció dels familiars dels drs. Heras
Recull de premsa:
Narcís Heras i Vicens (Necrològica).
A l’edat de 76 anys, el proppassat divendres va morir a Figueres el conegut Doctor Narcís Heras i Vicens. L’enterrament va tenir lloc el dissabte al matí celebrant-se una missa de cos present a l’Església dels Desamparats. Sembla com si la Dama de l’Alba hagués escollit la nostra ciutat per celebrar la seva Diada. Hora Nova, 141, 7-13 novembre, pàg. 5
BOE, núm. 279, del 6 d’octubre de 1941. Ordre de 30 de setembre del mateix any amb el resultat del concurs d’antiguitat o de prelació en el “Escalafón del Cuerpo Médico de Asistencia Pública Domiciliaria”, en la qual a Narcís Heras se li adjudica la plaça de Cabanes-Vilabertran (quarta categoria)
La Veu de l’Empordà, 09/04/1927. Ha substituït el senyor Centellas en l’exercici de la seva professió, el jove i distingit metge en Narcís Heras Vicens.
Publicacions de la Terra, 04/07/1929. Al Santuari de la Salut de Terrades,l’enllaç del jove i meritíssim metge de Perelada, Narcís Heras, amb la distingida senyoreta Dolors Trias i Balot, de la mateixa comtal vila.
El Consultori Heras neix l’any 1930 al mateix lloc, C/ Sant Cristòfol nº3, on ens trobem actualment, a l’obrir consulta de Psiquiatria i Neurologia el Dr. Narcís Heras Vicens.
L’any 1960, el seu fill, el Dr. Jordi Heras Trias, especialista també en Psiquiatria i Neurologia, s’afegeix al despatx professional impulsant amb noves eines terapèutiques, les anomenades aleshores malalties mentals.
… El doctor Narcís Heras i Vicens és fill de Can Camil Fortiana, una casa de pagès del poble de Cabanes, que, com que també és el poble de la meva mare, és on he viscut algunes de les tramuntanades més memorables de la meva vida. De petit, com que es veia que tenia cap per estudiar, va fer el batxillerat a l’Institut de Figueres i després va fer la carrera de metge i l’especialitat en Neurologia i Psiquiatria. Quan hagué acabat els seus estudis li degué recar d’anar-se’n del seu Empordà i va decidir de posar despatx i consultori a Figueres, on ha exercit la seva professió durant una colla d’anys, pràcticament tota la vida. El doctor Narcís Heras i Vicens, doncs, coneix molt bé l’Empordà, la seva gent i la tramuntana...
… El doctor Jordi Heras i Trias és el fill del doctor Narcís. Ha seguit professionalment el mateix camí que el pare. Ha estudiat i s’ha fet metge neuròleg-psiquiatre. I ha volgut treballar també a la seva terra, al costat del pare. També ha après de conèixer l’Empordà, la seva gent i la tramuntana…
La Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer, en la qual es commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al s IV, Justinià la introduí a Constantinoble al s VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident.
Durant temps, el 2 de febrer, Cabanes també va celebrar la festa de la Candelera.
Cada any, dues dones joves i casades, eren nomenades pabordesses. Els diumenges, elles o les seves filles, a l’hora del dinar, passaven per la cases proveïdes d’uns “cistellets” de plata, per recollir diners que servien per mantenir l’altar i organitzar la festa que consistia en una missa, sardanes i ball. Mentre en unes cases s’hi passava cada setmana, en d’altres només s’hi anava per la Festa Major i les grans diades.
Passat Reis, es feia la “Capta del blat de moro”. Era una capta extra, just abans de la festa, en la qual es passava a tots els masos del terme. (El nom de la capta es deu a què en aquesta època els pagesos ja havien venut la collita)
A la missa del dia de la Candelera, es feia el canvi de pabordesses i les que plegaven oferien un pa de crostons i un ciri a les noves pabordesses. En un moment de la cerimònia es donaven espelmes de colors i en el moment de recollir-les s’aprofitava per deixar una ofrena econòmica als “cistellets”.
El 1968, una de les pabordesses va ser Núria Duch i la festa del 2 de febrer de 1969 va ser amenitzada pel grup “Mauné y sus dinamik’s”
Les últimes pabordeses van ser Quimeta Viñoles Gou i Josefina Garcia Garcia, nomenades el 1970 i que van ser les úniques pabordesses solteres.
A partir del 1971, ja no hi va haver pabordeses, però la festa es va mantenir fins a la mort del rector Mn. Joan Roura (1986). Durant aquests anys, la recollida de diners anava a càrrec del capellà amb l’ajuda d’alguna noia i només es feia per Nadal i les diades assenyalades i el dia de la festa es portaven els cistellets al ball i la gent hi feia aportacions voluntàries. L’última festa, la del 1986, es va tancar amb uns ingressos de 169.272 ptes. i unes despeses de 170.707 ptes.
Després de la mort de Mn Joan Roura, el poble va perdre els “cistellets” de les pabordesses.
Quin és l’origen de la Festa de la Candelera a Cabanes?
Mentre altres pabordies només apareixen en registres anteriors al segle XIX, la Candelera no és citada en cap document antic. Es desconeix en quin moment es va començar a venerar la Verge i si es va constituir una pabordia dedicada a la Candelera, però en tot cas seria després del 1820, data de la benedicció de la nova església, quan es va començar la veneració de la Mare de Déu de la Candelera.
Sembla probable que les pabordesses de la Verge de la Candelera siguin una evolució de l’antiga pabordia de Nostra Sra. dels Àngels que ja existia a principis del 1700.
Alguns documents parroquials ens avalen que a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII) existia un altar i una pabordia dedicats a la Mare de Déu dels Àngels. Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones” [Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració]
Coneixem dos documents de principis del segle XVIII que fan referència a l’altar i a la pabordia:
1708. El clergue Jaume Puig (Cabanes, 1652?-1708) al testament deixa 10 lliures barceloneses a la Pabordia de Nostra Sra. dels Àngels “Cistellet de les dones”
1709. Registre de defunció de Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, enterrat davant l’altar de Nostra Senyora dels Àngels de l’església de Sant Vicenç de Cabanes
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
La premsa ens parla de la festa del 2 de febrer, des de l’any 1865, mostrant-nos diferents versions:
Al 1865 ens explica que la festa de la Candelera està dedicada a les dones, que són elles qui dirigeixen la festa i que és costum que les àvies ballin amb els joves.
Al 1916, la festa es fa coincidir amb la Festa de l’Arbre i la premsa dóna més informació relacionada amb aquest acte que sobre la festa religiosa. Podria ser un reflex de l’ambient social i polític de la Mancomunitat
Al 1928 se’ns confirma que la festa del dia 2 de febrer és a càrrec de les pabordesses de la Nostra Sra. dels Àngels, encarregades de tenir cura de l’altar i que es beneixen candeles.
Aquesta notícia del 1928 ens fa pensar que la Festa de la Candelera, amb les pabordesses i els cistellets per recollir diners sigui una evolució de l’antiga pabordia de la Verge dels Àngels o “Cistellet de les dones” i que des de fa més de tres-cents anys que és una festa d’exaltació de la Verge, sigui dels Àngels o de la Candelera, però també és una festa “femenina” on les dones sempre n’han estat les protagonistes.
Tot i que per un altre motiu, ja ben entrat el segle XX, es deia que la Candelera era la festa de les mestresses de casa de Cabanes ja que era una festa local, sense convit de familiars i amics, així les dones podien gaudir de la festa sense el tràfec de la cuina i el parament de la casa.
Premsa: 1865 – 1916 – 1928
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1865.- En el dia de Nuestra Señora de la Purificacion, o Candelaria, se celebro en el pueblo de Cabanas, su segunda fiesta mayor, con el mismo buen gusto y orden que la principal, que tiene lugar en el mes de Enero. Lo original de la fiesta es que las mujeres en tal dia gobiernan en todo lo del festejo, y es tal la costumbre, que se ven bailar las ancianas con los jóvenes, quienes les tributan tal obsequio en aquel dia. Aplaudimos la fiesta y la cortesia, dignas de alta civilizacion. El Ampurdanés, 5 de febrer
1916.
Aquesta població se proposa celebrar … la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera. Completament d’ acord l’Ajuntament amb el digne Sr. Ecónom i les Pavordeses de la Verge s’ ha contractat l’orquesta de Peralada. La Veu de l’Empordà, 29 de gener i 5 de febrer
Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre ….
La población de Cabanas celebrará con gran lucidez la Fiesta del Árbol mañana miércoles, fiesta de la Purificación de la Virgen, con oficio solemne por la mañana, plantación de árboles con asistencia de las autoridades y sardanas por la tarde… Diario de Gerona, 1 de febrer
1928.- El día 2. Fiesta de la Purificación de Nuestra Señora las Pabordesas de Nuestra Señora de los Angeles que celebran la fiesta patronal, contrataron la orquesta La Filarmónica, de Figueras, para ejecutar los actos que se detallan a continuación. A las diez se celebró un oficio en el altar de Nuestra Señora, con bendición de candelas. Ofició el reverendo Pedro Illa y el reverendo José Costa, dio nombramiento a las nuevas Pabordesas que cuidarán de la Virgen durante el año que rige, las cuales son las distinguidas señoritas Antonia Prim y Josefa Llombart. Por la mañana y tarde se bailaron siete sardanas en la plaza Mayor, terminadas las cuales hubo sesión de cine en el salón Cusí, donde se estrenó «Dónde está Jones? y baile en la sociedad. A las diez de la noche se tocó una sardana y seguidamente hubo un extraordinario baile, que se vio muy concurrido y animado en la sala del pueblo… La Vanguardia, 9/2/1928
1929.- Serra… Para el próximo día 2 de febrero, fiesta de la Purificación de Nuestra Señora, las [pa]bordesas de Nuestra Señora de los Angeles, que conmemoran la fiesta patronal, han contratado a la cobla orquesta «La Principal», de Perelada, celebrándose oficio, sardanas y baile. Además habrá sesiones cinematográficas y partidos de fútbol, habiéndose anunciado para el día 2 la visita del Perelada F. C, y el día 3 al F. C. Darnius, reinando expectación para ambos encuentros…. La Vanguardia, 3/2/1929
1956.- … En cambio por las fiestas de la Candelaria y Liberación, debido al frío reinante resultaron deslucidas en extremo. Ampurdán, 29 de febrer
1962.- El próximo viernes día 2 de febrero, celebramos nuestra fiesta pequeña vulgarmente conocida por La Candelaria. Aunque es fiesta de ambiente local siempre tenemos para amenizarla una buena orquesta, así que este año ha sido contratada la renombrada Cobla «Caravana». Ampurdán, 31 de gener
1969.– … Fiesta tradicionalmente local, está bajo la advocación de Ntra. Sra. de la Candelaria y se cuidan de los festejos y del cuidado del altar que tiene la Santa en nuestro templo parroquial dos mujeres llamadas
1973-Los Sitios
Pavordesas a las cuales les está reservado el modo de recaudar fondos para sufragar los gastos de dicha celebración. Ampurdán, 29 de gener
1973.- Con motivo de la pasada fiesta de la Candelera, la ampurdanesa población de Cabanes revivió, un año más, su tradicional fiesta de «Les Pabordeses», que une a su sabor popular el de la antigüedad de su ascendencia… L’article, hem de suposar que erròniament, explica que són les pabordesses de la Verge del Roser. Aquest any les pabordesses van ser: “Montserrat Alsina de Heras y Asunción Parada de Cardona”. Ampurdán, 14 de febrer
1975.- … esta población se está preparando para la fiesta de la «Candelaria», que tendrá lugar el próximo domingo, con un selecto programa de festejos populares y religiosos, entre los cuales cabe señalar el baile de noche, en el transcurso del cual tendrá lugar la proclamación de «Miss Cabanas»… Ampurdán, 29 de gener
1983.- Cabanes: Otra localidad altoampurdanesa que celebra su «festa» en honor de la Candelera. Tras la Misa habrá audición de sardanas a cargo de la Copla Foment de la Sardana. Por la tarde sardanas y baile, amenizado por el conjunto Corney. Los Sitios de Gerona, 6 de febrer
La Candelera a Cabanes (l’Alt Empordà) Durant temps, el 2 de febrer, Cabanes també va celebrar la festa de la Candelera. Cada any, dues dones joves i casades, eren nomenades pabordesses. Els diumenges, elles o les seves filles, a l’hora del dinar, passaven per la cases proveïdes d’uns “cistellets” de plata, per recollir diners que servien per mantenir l’altar i organitzar la festa que consistia en una missa, sardanes i ball. Mentre en unes cases s’hi passava cada setmana, en d’altres només s’hi anava per la Festa Major i les grans diades. Passat Reis, es feia la “Capta del blat de moro”. Era una capta extra, just abans de la festa, en la qual es passava a tots els masos del terme. (El nom de la capta es deu a què en aquesta època els pagesos ja havien venut la collita). A la missa del dia de la Candelera, es feia el canvi de pabordesses i les que plegaven oferien un pa de crostons i un ciri a les noves pabordesses. En un moment de la cerimònia es donaven espelmes de colors i en el moment de recollir-les s’aprofitava per deixar una ofrena econòmica als “cistellets”.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
En diferents documents del segle XIX, s’hi cita el procurador del bací de la Candela (*). Es desconeix si, en aquest cas, el bací de la Candela està relacionat amb la festa de la Candelera o era una institució destinada a recaptar diners per a l’Hospital dels pobres.
Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
1827
21 de setembre.- Pedro Matas vecino de este lugar de Cabanas procurador del Magnífico Ayuntamiento del mismo en calidad de administrador del vacin de la Candela …
Pedro Matas Procurador del Magnífico Ayuntamiento de este pueblo en la calidad de Administrador mayor de la fundación dicha de la Candela … reclama el pagament de 27 lliures per vint anualitats del cens d’una finca que posseeix amb domini directe
1854
1859 y 60. Hospital de Cabanas.Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro
(*)
Bací. Institució destinada a arreplegar diners per a algun fi col·lectiu.
Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.
Confraria.- Associació de persones, generalment laiques però amb un patronatge religiós, unides per a un fi de pietat o de caritat, o de defensa i d’ajuda mútues, sovint amb el mateix ofici. Als Països Catalans, del segle XII al segle XVIII, també s’anomenaven confraries a les associacions professionals de menestrals i d’altres professions sota una advocació religiosa.
Pabordia.- A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
El bací de les ànimes.- Era una pabordia. Els baciners de les ànimes recollien en espècie la majoria de les almoines, per mitjà de les ofrenes de pa que la gent aportava a l’església els diumenges, de manera especial les famílies que estaven de dol.
Obra.- Conjunt dels cabals d’una església o altar, destinats a la seva conservació o a les reparacions i a atendre les despeses del culte. Institució de beneficència de caràcter religiós.
A nivell de poble, la pabordia -ja sigui confraria o simple administració- tenia la funció principal de promoure el culte a un sant o una verge i els pabordes o pabordesses, segons els casos, eren els administradors dels béns destinats al seu culte.
Les confraries es diferenciaven de les administracions pel fet de tenir un grau superior d’institucionalització dins la parroquia, ja que disposaven d’un llibre de registre dels inscrits a la confraria. Els confrares tenien unes obligacions econòmiques i devocionals.
Cada pabordia acostumava a ser administrada per un parell de pabordes, que s’elegien de nou cada any. Quan s’acostava la festa patronal d’una pabordia, el clergue sagristà publicava a l’església els noms dels nous pabordes. Cada pabordia disposava d’un llibre on anotava l’estat de comptes i el nom dels pabordes. La principal responsabilitat del paborde era l’organització de la festa del seu sant, també depenien econòmicament de les pabordies els cants dels goigs, les processons i els oficis de les seves festivitats.
Confraries i pabordies
No s’ha conservat cap llibre de comptes de les pabordies de Cabanes, però alguns testaments, en especial els dels capellans, les esmenten. Així podem saber-ne el nom d’unes quantes:
Pabordia de la Candelera (segurament es va crear el segle XIX i és l’única que no consta als registres)
Caritat Major de Cabanes. L’any 1683 els seus administradors Antoni Busquets i Francesc Cardona van establir una peça de terra a la Salanca. ( LLibre d’actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, fol. 63, doc. 93)
A l’Arxiu Diocesà de Girona, apareixen documents que certifiquen confraries més antigues:Lliber de
1348.- A Bartomeu Cervià, domer de Cabanes i Castelló Bru, confrare de la confraria de Cabanes. Mancant administradors de dita confraria, els comissiona per administrar-la, 30 gener 1348. Llibre: U-11, full: f 146v
1357.- A Vicenç de Roure, beneficiat de Cabanes. Atès que a Cabanes hi ha una confraria que no té procurador ni confrares, però si rendes, se’l nomena administrador, 21 abril 1357. Llibre: U-31, full: f 113
1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402. Llibre: U-102, full: f 28v (segona numeració)
Altars de l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII)
No es pot assegurar que no n’hi haguessin més. Aquests són els que apareixen en registres de defunció i testaments, que sovint incluen llegats per a misses on s’especifica en quin altar s’han de celebrar.
Sant Antoni Abat. L’altar i la pabordia de Sant Antoni de Cabanes ens apareixen en diferents documents relatius a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç. Tot fa pensar que, a l’antiga església, Sant Antoni era venerat en un altar important. Actualment trobem la seva imatge a la fornícula superior de l’altar del Roser.
1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402
1403.- Joana, esposa de Bernat Teixidor, de Cabanes fa un llegat a la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 19 d’abril
1665.- Jaume Puig, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Josep Lloansí, domer del lloc, al qual ha estat presentat pel cònsols de la universitat. (Llibre D-320. Full f 196)
1708.- Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708), al seu testament llega:
10 lliures a la Pabordia de Sant Antoni de l’església de Sant Vicenç de Cabanes
20 lliures barceloneses a la Confraria de Sant Antoni, de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, per tal de què serveixin per daurar el retaule de Sant Antoni.
Demana la fundació d’un ofici solemne, a celebrar cada disset de gener, a l’altar de Sant Antoni Abat de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, dotat amb vuit rals de plata que es dedicaran a les obligacions de la confraria
Mana un ofici solemne, dotat amb disset sous barcelonesos. L’ofici ha de ser a l’altar de Sant Antoni de Sant Vicenç de Cabanes, a celebrar el dia 25 de juliol, Sant Jaume.
1709.- Ignasi Prats, clergue de Borrassà, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Jaume Puig, al qual ha estat presentat pels jurats del poble (Llibre D-363. Full f 10)
Sant Crist
El 1708, hi va ser enterrat Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708)
Sant Pere. Apareix alguna vegada en les donacions per celebrar-hi misses.
Al document: CABANES- ‘Llibre de notes de la universitat de Cabanas’ (ACAE110109-T2-10259) apareix citat el benefici de St Pere de Cabanes (any 1518)
Sant Vicenç.- Era el patró de la parròquia i devia ser l’altar més important de l’església
El 1708, Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa trenta lliures barceloneses a l’obra de Sant Vicenç
El 1709, hi va ser enterrat Baldiri Usall, sagristà de Cabanes
El 1729 i el 1735, hi van ser enterrats els germans Salvador i Vicenç Miró, rectors de Cabanes
Nostra Senyora dels Àngels.- Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones”. Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració.
El 1709, hi va ser enterrat Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, fill de Pardines (Vall de Ribas, Bisbat de Urgell)
Gifre Ribas, Pere. Les confraries. L’exemple de la confraria del Roser. A: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Barcelona, 2012. Pàg. 483-491
Es coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.
Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.
Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.
Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.
Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.
Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.
El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.
No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.
… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)
i … el 1311, Mose d’Agulyono, jueu de Peralada, era arrendatari dels rèdits del forn de Cabanes
… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]
Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993
… A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….
En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017
Vegeu també: Forcano, Manuel ; Hurtado, Víctor. Atles d’història dels jueus de Catalunya. Rafael Dalmau ed., 2019
[2]
Oratoris privats: can Carreras i Sant Feliu
Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:
1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.
1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)
1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs”
Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.
La Francmaçoneria avui es fonamenta en la realització de treballs filosòfics, filantròpics i de solidaritat humana. El seu origen directe són les fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes, arquitectes…) les ramificacions de les quals s’estenien a l’Edat Mitjana per tota l’Europa Occidental.
La Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer, en la qual es commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Cabanes - Alt Empordà 