La Francmaçoneria avui es fonamenta en la realització de treballs filosòfics, filantròpics i de solidaritat humana. El seu origen directe són les fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes, arquitectes…) les ramificacions de les quals s’estenien a l’Edat Mitjana per tota l’Europa Occidental.

Els fonaments de la Francmaçoneria moderna se situen al voltant del 1600, a Escòcia, on es reunien Llotges de picapedrers. La primera organització francmaçònica dels Països Catalans es formà a Menorca a mitjan segle XVIII, però la francmaçoneria no hi arrelà amb força fins entrat el segle XIX. Els principis generals maçònics proclamats per la primera assemblea constituent de la francmaçoneria catalana eren, un per un, tots els drets humans i democràtics.

El 1939, en acabar la Guerra Civil, la francmaçoneria fou declarada enemic principal del nou règim feixista espanyol. Els Germans foren perseguits i, els qui no pogueren amagar-se o exiliar-se, foren condemnats a mort. Fins el 1976, no es constitueix a Barcelona la Llotja Catalunya, la primera després de l’inici del franquisme.

No tenim cap document que doni fe de l’activitat maçònica a Cabanes, tot i que diferents articles citen que, el 1892, al nostre poble hi havia la seu d’un triangle maçònic que depenia de la Lògia Progreso Portbouense, de Portbou. Fins ara, només coneixem el nom d’un germà maçó, natural de Cabanes, Isidre Clos i Pagès, de nom simbòlic Garibaldi. Isidre s’havia iniciat, el 1881, a la lògia “Luz de Figueras” i el 1891, estava integrat a la “Lògia Progreso Portbouense”.

Informació obtinguda gràcies a la col·laboració del Gran Orient de Catalunya

Els nuclis maçònics, anomenats tallers, podien ser de dues categories: els triangles, quan no arribaven als set membres i les lògies quan sobrepassaven aquest nombre. Els triangles estaven formats per un mínim de tres mestres i es creaven amb l’únic objecte d’arribar a constituir una llotja. Si al cap de tres anys no havien aconseguit el mínim d’afiliats, s’havien de dissoldre. No podien conferir graus ni tenien jurisdicció pròpia, sinó que havien de dependre d’una altra llotja o dels organismes federals.

Donada la poca informació que apareix sobre Cabanes als estudis sobre la maçoneria a l’Empordà, cal suposar que el “triangle maçó” no va reixir i que els pocs membres que en formaven part es van dissoldre o es van integrar dins una lògia, fos de Portbou o de Figueres. Hi ha la sospita de què  Josep Monegal Ramis (Cabanes 1867 – Figueres 1921) o Antoni Ribas de Conill (Cabanes, 1880-1935) foren maçons, però cap document ho avala. De Josep Monegal només el seu perfil ideològic i polític i les seves amistats: el professor de l’Institut de Figueres Joan Maria Bofill o els germans Alejandro y López Rodríguez en poden alimentar la sospita.  Antoni Ribas de Conill, nat el 1880, en el cas que fos maçó, no podria haver format part d’aquest grup de finals del segle XIX.

… Podem dir que la història de la Francmaçoneria a l’Empordà ha tingut quatre períodes: el d’introducció, durant la guerra del Francès, protagonitzat per les lògies militars de Napoleó; el d’esplendor, que es data habitualment entre el 1880 i el 1898; el d’alts i baixos, des de començament de segle fins a l’acabament de la Guerra Civil; i el de renaixement, al triomf del qual vol contribuir la R.·.L.·. Pedra Tallada de Palafrugell.

A l’Empordà hi va haver lògies a Cabanes, l’Escala, Figueres, Garriguella, Llançà, Maçanet de Cabrenys, Pau, Portbou, Calonge, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i, precisament, Palafrugell.

A: R.·.L.·.Pedra Tallada. La Gran Lògia de Catalunya i Balears

… Cal insistir que les dues darreres dècades del segle XIX, arran de l’adveniment d’un període polític de tarannà tolerant, es produí un boom realment espectacular de creació de noves lògies
que a les comarques gironines –a excepció del Ripollès, zona de carlins, on la maçoneria no va tenir cap presència–es va traduir en una àmplia distribució de tallers maçònics arreu del territori.
A més de Figueres, a l’Alt Empordà es crearen lògies a l’Escala i Portbou, i fins i tot es van obrir triangles a petits pobles com Cabanes, Garriguella i Pau, i també a Llançà …

A: Martínez, Assumpta. La Maçoneria a les comarques gironines. Revista de Girona, 266 (2011)

… El período de oro de la masonería en las comarcas catalanas corresponde a los decenios finales del siglo XIX. Entonces existieron talleres en Banyoles, Blanes, Breda, Cabanes, Calonge, Cassà de la Selva, L’Escala, Figueres, Garriguella, Girona, Llagostera …

A: Clara Resplandis, Josep. Masonería y Segunda República: El caso de Girona

Bibliografia:

• Boletín Oficial del Gran Oriente Español, 1 de novembre de 1891, pàg. 4
• Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69. El plec de docs inclou un reglament imprès del 1932, nombrosa correspondència, relació dels components del 1903, certificats del 1947 de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de no tenir antecedents masònics de diferents figuerencs … Reproducció cedida pel prof. Àngel Rodríguez, de Boadella (juny 2014). Procedent de l’Arxiu de Salamanca
• Clara Resplandis, Josep.
  • Els fills de la llum. Els francmaçons de les comarques gironines (1811-1987). El Corral del Vent, 1988
  • La maçoneria a l’Alt Empordà i rodalies. A: Papers empordanesos, 31-32, Juliol-Agost, 1986
  • Els maçons de Sant Feliu de Guíxols. Revista de Girona, 111 (1985)
  • Masonería y Segunda República: El caso de Girona
  • Los masones de Figueras en el siglo XIX
• Foto de la Lògia Maçònica Luz de Figueres, al carrer ample (1890). Figueres Antic
• La “Luz de la Selva”. Els maçons de Llagostera. Publicació de l’Arxiu Municipal de Llagostera, 29 (2006)
• Martínez, Assumpta. La Maçoneria a les comarques gironines. Revista de Girona, 266 (2011)
• Símbols maçons als carrers de Barcelona, una nova ruta fotogràfica. Tras las huellas de Heródoto. Blog de Iván Giménez Chueca
• BCN maçònica: veritats i mites. Cultruta