Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Les quintes: el sistema de reclutament (s. XVIII)

La creació de l’exèrcit regular arran de la Reial Ordenança de Reemplaçament Annual de l’Exèrcit de 1770 va suposar un esforç considerable per als ciutadans que es van haver de fer càrrec dels allotjaments, bagatges i subministraments de la tropa. A més la població masculina va ser obligada a formar part dels cossos militars a través de les “quintes”: una cinquena part dels homes “útils” del municipi s’havien d’incorporar a files, d’aquí les expressions “quinto” i “quintar”.

El servei militar era desmesurat i suposava un autèntic problema, especialment per a les famílies pageses. Els homes de 17 a 24 anys havien de servir vuit anys, els de 24 a 30 servien durant set anys, i els de 30 a 36 servien sis anys. Però el gran nombre d’exempcions, privilegis i pagaments permetia amb molta freqüència evitar-ne la prestació, especialment a les classes benestants.

Real Cèdula de 1773

Les quintes s’efectuaven, amb major o menor rigor en tot el país, tret del País Basc i Navarra, a causa dels furs, i els territoris de la Corona d’Aragó, com a reminiscència de les lleis anteriors als Decrets de Nova Planta. En aquestes províncies, els mossos elegits per sorteig podien ser substituïts per altres joves que s’oferien a canvi de diners.

En un primer moment el capità general, el comte de Ricla, autoritzà la suplència mentre es fes entre persones del mateix corregiment però, el 1772, el ministre de Guerra prohibí aquesta transacció i ordenà el sorteig dels allistats. El 1773, l’intent d’imposar aquest sistema provocà a Barcelona l’avalot de les quintes.

Aquest mateix any es va publicar la “Real Cédula de S.M. y Señores del Consejo, por la qual se declara lo que se debe practicar en el modo de repartir los quebrados que ocurran entre dos, o mas Pueblos de una Provincia, para la contribucion de un Soldado

D’aquesta disposició se’n deriva el conveni establert entre Cabanes i Vilabertran.

El dia 2 de desembre de 1776 es van reunir a la plaça de Cabanes els representants dels ajuntaments dels dos pobles junt amb tots els “mossos sortejables”: Jaume Llanet, Quirze Fortià, Joan Comas, Carles Brugat, Josep Brugat, Esteva Costa, Jaume Brusés, Andreu Duran, Vicenç Lloberas, Isidre Prim i Joan Pey, per Cabanes i Martí Cavanas, Josep Barris, Josep Aimar, Josep Pinadell, Joan Carbonell, Josep Serra, Antoni Cortada, Francesc Fontdecava, Joan Puigferrer, Domingo Puigferrer, Joan Pous, Josep Ferrer, Felip Ripoll, Joan Sau, Paladi Guillamet, Jaume Lapedra, Antoni Vergés i Jaume Puigferrer, per Vilabertran i convenen sortejar quin dels dos pobles haurà d’aportar el soldat extra que els corresponia. Cabanes tenia 11 mossos i Vilabertran 18, llavors en repartir per 5 a Cabanes els corresponia posar 2 soldats i els sobrava un noi i Vilabertran n’havia de triar 3 i els sobraven 3 tres nois. Calia decidir a quin dels dos pobles s’hauria de sortejar el mosso extra.

Van posar dins un càntir les paperetes amb els noms del dos pobles i en Joan Aguer, un nen de 8 anys, va treure la papereta amb el nom de Vilabertran.

Conveni Cabanes/Vilabertran (not. Josep de Aloy i Llach, 2/12/1776)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que probablement altres notaries ens donarien informació d’aquest tema, com a mostra tenim els protocols notarials del 1776 i 1777 del notari Josep Aloy i Llach on hi apareix informació sobre les lleves dels soldats a Cabanes i d’altres poblacions de la província.

Gràcies a aquests documents sabem que els joves una vegada fet el sorteig s’havien de presentar a Barcelona i en cas de ser admesos els esperaven 8 anys de servei. L’Ajuntament i a vegades algun veí els pagava una quantitat de la qual, una part, la deixaven al pare o persona de confiança per tal que en tragués rendiment i disposaven com s’hauria de restituir a la tornada o com s’hauria de repartir en cas de morir durant el servei.

5 de desembre de 1776

  • Una “Llicencia i Comisió”  fa referència a la despesa que tindrà l’Ajuntament per la gratificació que es donarà als dos mossos que han sortit al sorteig d’aquest any, segurament els dos que els corresponien després del conveni signat amb l’Ajuntament de Vilabertran el dia 2.
  • Una escriptura de “Revenda” d’una finca ens confirma que Josep Ramis es va presentar voluntari per substituir el jove a qui corresponia per sorteig i que se li van prometre 200 lliures.
    • El document fa referència a una certificació del 21 de febrer de 1771 on s’explica que Josep Ramis va a servir a l’exèrcit “a compte y en lloch del mosso solter que en dit lloch espectaba”
    • El document esmenta una escriptura signada el 28 de març de 1771 on s’explica que a Josep Ramis se li van posar a mans dues vessanes de terra del paratge “bramadors vells” a compte de les 200 lliures promeses per gratificar el servei.
    • Es faculta a Joan Labori que, mentre Ramis estigui fent el servei, pugui usufructuar la terra i també cobrar les 200 lliures promeses.
    • Mana que en cas de tornar dels Reals Exèrcits, Joan Labori haurà de donar compte de l’administració del patrimoni d’en Ramis i que en cas que Ramis morís durant el servei es determina què s’ha de fer amb les 200 lliures: pagar les honres fúnebres i  25 misses a la capella de Sant Sebastià, donar 10 lliures a Joan Labori pel seu servei i la resta repartir-ho entre Sebastià i Vicenta Ramis, germans de Josep Ramis.
    • Explica que la signatura del document es porta a terme a la capella de Sant Sebastià on “acostuma a congregarse per a estos i semblants negocis lo sobredit Ajuntament i Universitat”

Josep Ramis (nat el 1752) possiblement fos fill de Joan Ramis Vilanova i Teresa Sala Corominas, una branca dels Ramis de Cabanes. Per edat seria possible i en aquells anys tenia dos germans vius: Vicenta (*3/9/1750), casada el 1775 amb Francesch Soler Lluch i Sebastià (* 22/10/1756), casat el 1779 amb Teresa Collell Cabanyer.

18 de desembre de 1776

  • “Comanda i dipòsit”: Joan Baptista Torras de Figueres va ser elegit al sorteig dels “mossos solters i vidus hàbils per lo real servey” que es va fer a Espinavessa, Centenys i Vilavenut

6 d’abril de 1777

  • “Debitori”: Esteve Lloberas, Joan Prim, Joan Germà i Miquel Hortal confessen que tenen un deute i que volen pagar a Josep Oliva la quantitat que els va deixar en préstec per poder atendre el que els corresponia pagar per la gratificació dels soldats de l’últim sorteig i es comprometen a tornar-ho el dia de Nostra Senyora d’Agost.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia:


Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres


[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

[2]

Oratoris privatscan Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


2 comentaris

Capella de Sant Sebastià

Capella de Sant Sebastià (s. XV-XXI)

Sant SebastiàSituada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, a l’extrem nord-est de la plaça de l’Església, tot just iniciat el carrer Espolla. Petit temple entre mitgeres d’una sola nau, cobert amb volta de canó, arrebossada i emblanquinada. L’antiga zona del presbiteri està elevada un graó per sobre del nivell del paviment de la nau, fet de cairons, i està delimitada per un envà posterior. Al fons hi ha una petita finestra rectangular atrompetada. La façana presenta un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana. Al damunt, un rosetó i, coronant la façana, un campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. La façana està arrebossada i pintada, amb carreus de pedra vistos a la cantonada de ponent.

Fins a principis del segle XVIII, la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels vescomtes de Rocabertí per fer les cerimònies de presa de possessió dels seus drets sobre el poble. Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que l’actual, aquest últim construït en el segle XVIII. Durant la tercera guerra carlina, pels voltants de l’any 1873, la capella es va habilitar com a cos de guàrdia. Al mateix temps es va construïr un tambor damunt del portal principal, utilitzat per tenir més visibilitat. Actualment és propietat municipal i s’usa esporàdicament com a local d’esplai i centre social per al joves del poble.

A: patmapa.gencat.cat  |   Patrimoni.gencat

Capella de nau única situada entre parets mitgeres.  La façana està coberta d’arrebossat de guix i la porta d’accés és rectangular i emmarcada en pedra. Seguint la vertical de la porta hi ha un òcul i un campanar d’espadanya que, amb una sola obertura, corona la façana.
Fins el 1700 la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels Vescomptes de Rocabertí per fer la cerimonia de presa de posessió dels seus drets sobre el poble.
Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que l’actual, que va ser construit en el s. XVIII. És propietat del Bisbat i s’usa com a local d’esplai per al joves del poble.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

La capella, situada al carrer Espolla, núm. 4,  és un edifici de pedra de planta rectangular amb una porta a l’Oest i un absis Sant Sebastiàsemicircular a l’Est. El sostre és de volta semicircular de pedra remolinada i pintada.

La placa que podem veure a la façana de la capella de Sant Sebastià ens diu que l’església és una construcció del segle XVIII. Aquesta data no és exacta ja que antigament, al mateix lloc, havia existit un edifici dedicat al Sant Sebastià i l’actual edificació es va beneir el 1654.

La capella era el lloc on el comte de Peralada prenia possessió de la senyoria de Cabanes, més endavant fou utilitzada sovint com a lloc de reunió del Consell obert o altres aplegaments ciutadans.

Hi ha constància documental que llarg del segle XVIII s’hi celebraren casaments, s’hi reunia el poble per resoldre temes del comú i s’hi van enterrar veïns, tot i que es desconeix si els enterraments eren dins l’església o si hi havia un petit cementiri al costat. Al llibret que es va editar el 1950, en motiu de la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament, s’hi explica que per la llei de desamortització del 1855, la capella de Sant Sebastià s’havia de vendre i que l’Ajuntament va reclamar l’edifici per destinar-lo a “enterramiento de cadáveres en las épocas que por las inundaciones no podían trasladarlos al cementerio como ya venía haciéndose desde tiempo inmemorial”.

  • 1723, 25 d’octubre. Antoni Aguer, vidu i la seva cosina Llúcia Aguer, donzella, són estats esposats en la Isglesia de St Sebastia
  • 1734, 30 de setembre. El Sr. Martí de Carreras, fill d’Antoni de Carreras i de Maria, de Cabanes, i la Sra. Josepa d’Avinyó, filla de Pere d’Avinyó i de Margarida, de Peralada, hi reben la benedicció nupcial. El dia abans s’havien casat a Peralada

Casament de Martí i Josepa

  • 1776.- Diversos documents fan esment de reunions que tenen lloc a la capella de Sant Sebastià

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1782, 4 de setembre. Isidro Gimbernat, jove treballador d’Ollers i Mariàngela Frasquet, donzella de Cabanes, … los uní en matrimoni en esta de St. Sebastià de la present parroquia
  • 1784, 5 d’octubre. Va morir Margarida Abat, casada i amb 22 anys. Va ser enterrada del dia 8 a la capella de Sant Sebastià “per motiu del diluvi de aigua que ocupaba lo dit poble … sens ningun sacerdot
  • El 30 de gener de 1783 va morir Anton Cortei, prevere de Castelló d’Empúries, i tal com disposava al seu testament va ser enterrat dins a la capella.

Testament: … Elegesch ma sepultura al meu cos faedora dintre la capella de St Sebastia cituada dintre lo present Poble de esta Parroquia de St Vicens Martyr de Cabanes volent que en dita Iglesia o Capella sem sien celebrats los Oficis Dobles Majors de Enterro Honras

Registre de defunció: … Al cadaber del qual se li dona sepultura eclesiastica en la Capella de St Sebastia cituada en lo present poble de Cabanas

  • El 1810 i el 1827, Rosa Carreras i Avinyó i el seu fill Antoni Conill i Carreras, també van ser enterrats a la capella de Sebastià. Possiblement van triar aquesta sepultura perquè ja havia desaparegut l’antiga església i l’altar del Roser on eren enterrats tots els seus avantpassats.
  • 1835, 3 de desembre. Va morir Miquel Vergés Fages, un noi de 25 anys, i l’endemà va ser enterrat a la capella de Sant Sebastià “por no poder hir al sementerio por demasiadas aguas que imbadian el camino a dicho sementerio

El 1856, va sofrir algun desperfecte arran de la construcció de la casa veïna, coneguda ara com a can Mont.

Durant les guerres carlines, s’habilità com a cos de guàrdia tal com explica l’Acta Municipal del 27 de febrer de 1873: … Al mismo tiempo se habilitará la Capilla de San Sebastián como cuerpo de Guardia o principal…

Pere Serra i Prim, a les seves memòries també ens parla de la capella:

1854 o 1855.- La Capella havia servit com a cos de guàrdia i estava en molt mal estat.

Trubansa la capella de San Sebastia destrusada y destemplada al Sr Jaume Brugat encuntransa Alcalda y altras particulars determinaren de turnarla adurna que [esta]ba destrusada de cuan eram …nals que servia per Prinsipal [Gu]ardia y al mes de 7bra ] de … se ba arregla laltá  ab las …nas presentas pero alguns … que no hera de sun gust han [oca]sihonat algun destorp y axis se es quedat.

1857.- El mes d’abril es va acabar d’arreglar la capella de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6 capellans.

y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.

1888.- Es va tornar a arreglar la capella de Sant Sebastià, malmesa després de la revolució, coneguda amb el nom de La Gloriosa:

Lañ 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn Visens

Durant la segona meitat del segle XX, la capella de St. Sebastià era el lloc on, els diumenges a la tarda, els infants del pobles anaven a fer catequesi. Més tard, va fer la funció de Casal Juvenil i durant un temps també va utilitzar-se com a cinema administrat per la parròquia.

A  l’arxiu diocesà de Girona es troben alguns documents que fan referència a Sant Sebastià i que ens confirmen que la primera edificació és del segle XV, que aquesta es va enrunar el 1630 i que la nova capella va ser beneïda el 1654, quan encara faltaven cinquanta anys per entrar al segle XVIII:

  • 1481. Cabanes. Capella de Sant Sebastià, construcció (Llibre Q-5 (1457-1501) Full 169)
  • 1630, 30 d’abril. Llicència a Cabanes de treballar en diumenge per portar material a la nova capella de sant Sebastià i enrunar la vella (Llibre U-235 Full f 141v)
  • 1654, 10 de juny. Llicència a Cabanes, de beneïr la nova capella de sant Sebastià (Llibre U-257. Full f 64)

Atenent que Sant Sebastià és el sant invocat com a protector contra les epidèmies, es pot aventurar que la seva construcció té relació amb la “pesta”, sigui per protecció o per acció de gràcies i més si es té en compte que es va beneir el 1654,  justament després de l’epidèmia de pesta que va afectar l’Empordà en aquesta època. Vegeu: