Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: Monegal


by 5 comentaris

Josep Monegal Ramis

Família Ramis de Cabanes

Josep Monegal Ramis (Cabanes, 18/1/1867 – Figueres, 5/7/1921)
Procurador de tribunals, periodista i polític.

Biografia: Mancomunitat de Catalunya  |  Annals IEE

Josep Monegal RamisFill de Pere Monegal Alsina (Berga, 1835 – Figueres, 1890) i d’Elvira Ramis Jordà (Cabanes, 1845-Figueres, 1907), va néixer, el 1867, al carrer Canal, 1, de Cabanes. Els cognoms de la seva mare el relacionen amb la nissaga dels Ramis, de Cabanes i amb la família Jordà, de Pont de Molins.

La casa de la família Ramis actualment té el número 5 i era l’immoble que coneixiem com a can Benet, un edifici de planta baixa i dos pisos, de 130 pams d’ample per 70 de profunditat i que per la part de migdia llindava amb la capella de Sant Sebastià.

El 24 d’octubre de 1893, va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Emília Roura i Casabosch, natural de Banyoles, filla de Martirià Roura Sala i d’Ignàsia Casabosch Soler. Van tenir tres fills: Antoni, nat a Cabanes el 21 de maig de 1896, Carmelo, nat també a Cabanes el 12 d’agost de 1898 i Ma Dolors, nada a Figueres el 1907.

El 22 d’abril de 1894,  va inaugurar un Cercle Republicà, a Cabanes, que tenia la seu en un espai de la seva pròpia casa i on s’hi celebraven reunions, festes i balls. Aquesta sala, molt probablement, es trobava situada entre el seu habitatge i la capella de Sant Sebastià, ja que en aquest espai, durant la Segona República, també hi va funcionar un Centre Republicà. Dies abans de la festa republicana celebrada a Cabanes l’abril de 1894, Josep Monegal va tenir un incident al cafè del Casino Menestral on va ser insultat i apallissat.

El 1900, Josep o Pepito, com se’l coneixia familiarment, va entrar de regidor a l’Ajuntament de Cabanes però va presentar renúncia al ple del 29 de desembre de 1901 perquè deixava la casa del poble i es traslladava a Figueres per exercir la seva professió de procurador de tribunals, amb despatx al carrer Sant Pau, 16.

També es dedicà a la política, de jove des de Cabanes i després des de Figueres. Els primers anys, el trobem al costat dels republicans i més tard amb el Partit Liberal Autonomista. Va ser diputat  de la Mancomunitat pel districte de Figueres i va participar en la defensa del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919.

Els anys 1902-1904, fou president del Casino Menestral de Figueres i el seu retrat havia estat exposat a la sala de juntes de l’entitat. Vegeu l’article dedicat al centenari del Casino i publicat per la revista Canigo, 1/10/1956:  … Figuras ilustres de la sociedad. En la Sala de Juntas del Casino, además del retrato de Narciso Monturiol, Presidente Honorario, hay los de aquellos presidentes que màs se distinguieron por el progreso material y espiritual de la entidad. Sus nombres son: Juan Matas Hortal, Claudio Díaz Marqués, Fèlix Jaume Gelart, Francisco Suner Capdevila, Martín Carreras Rebugent, José Monegal Ramis, Juan Ma Bofill Roig, Tomàs Jou Barbosa, Pelayo Massanet Simón, Enrique Serra, Pedró Vives Casademont y Gerardo Garriga Barberàn…

També fou vice-president de la societat «Sport Figuerense”

El 1906 era director del setmanari: El Combate. Semanario Republicano Autonomista.  Més endavant, va dirigir el diari “La Tribuna. Periódico liberal monárquico de avisos y noticias”. El 1914, al carrer Ample, 26, 2º, de Figueres, hi té el despatx de procurador i el d’administrador del diari “La Tribuna”

Josep Monegal RamisA les eleccions municipals del 12 de novembre de 1905, va obtenir 111 vots, com a candidat de la coalició de la Unió Republicana i Catalanista. El 1917 es presentà com a candidat a la Diputació Provincial, amb els lliberals.

Va morir el juliol de 1921. A la ressenya del diari “Alt Empordà” hi diu: don Josep Monegal i Ramis, digne representant de les nostres terres en l’entitat cabdal de Catalunya on hi ostentava una filiació francament i efusivament autonomista. El seu historial polític podríem dir que culminà intervenint en nom de partit lliberal autonomista en la magna Assemblea d’Ajuntaments a favor de la llibertat de Catalunnya, on féu radicals afirmacions de fe nacionalista. Mentre que a “La veu de l’Empordà” hi deia: Don Josep Monegal Ramis, diputat de la Mancomunitat pel nostre districte i vice-president del «Sport Figuerense». Particularment era un home que pel seu tracte afable i cordial s’havia conquerit qui sap les simpaties de tots els qui havien tingut avinentesa de tractar-lo; en política militava en el partit lliberal autonomista, distingint-se tothora pel seu amor a la terra que l’havia vist néixermanuscrit

Els germans Galera Monegal han cedit el manuscrit titolat “Algo” compost per Josep Monegal, abans dels 18 anys, amb tres poesies: “A España”, “La primavera” i “El cementerio. Soledad”, un text sobre el Monestir de Vilabertran que va ser presentat als Certamens de Figueres i Sant Feliu de Guíxols de l’any 1885 i un altre sobre l’Empordà, amb la descripció d’alguns pobles, entre els quals hi consta Cabanes

El caràcter de Josep Monegal i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris. Recull de premsa:

Fonts: Família Galera Monegal, premsa local i registres parroquials

Més informació:

Família Jordà – Pont de Molins

Pere Monegal i Alsina (Berga, 1835 – Figueres, 1890), pare de Josep Monegal Ramis

Pere era fill de Josep Monegal Martí de Sant Llorenç de Morunys, avui comarca de Solsona i de la seva segona esposa, Elena Alsina Patzi, natural de Casserres al Bergadà, ambdós vidus. L’hereu familiar de can Monegal fou Esteve, el primogènit de primer matrimoni de Josep Monegal Martí i Josepa Soler, fundador de la colònia industrial coneguda amb el nom de l’Ametlla de Casserres o Colònia Monegal. [més informació]

Pere, fadristern de la família Monegal, va treballar en les obres del traçat ferroviari que en aquella moment havia de connectar el territori català amb França. Així fou com arribà a l’Empordà i el 17 d’octubre de 1864 obtenia dispensa matrimonial per casar-se amb Elvira Ramis Jordà (Figueres, 1845 -Cabanes, 1907), pubilla de can Ramis, filla d’Antoni Ramis Pagès (Cabanes, 1817-1875) i de la seva segona esposa, Mònica Jordà Toll (Figueres,1819-Cabanes, 1898). La cerimònia va tenir lloc el dia 31 d’octubre de 1864. A: Ampurdanés, El , 3/11/1864.

Fills de Pere i Elvira: Josep (1867), Remei (1868), Joaquim (maig1872), Joan (nov. 1876)

Pere Monegal. Font: Luis Casas

El 1872 Pere era Jutge Municipal de Cabanes. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 58, 3 /05/1872.

El 1876 Pere Monegal presentava denúncia a la Vicaría General de Gerona acusant la seva esposa d’adulteri. El judici durà entre 1876 i 1887, quan el 14 de novembre va sortir la sentència que decretava el divorci i separació definitiva de la parella a causa de l’adulteri i condemnava Elvira Ramis a pagar les costes del judici. Des de l’inici del judici, els dos fills grans del matrimoni, Josep i Remei, visqueren a Figueres amb el pare, mentre el fill petit nat el 14 de novembre de 1876 es quedava amb la mare a Cabanes. Joaquim, nat el 1872, ja havia mort.

A l’Arxiu Diocesà es conserva l’expedient:

  • CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11609 Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, natural i veïna de Figueres, en causa de separació per adulteri (1876 juliol 29 – 1877 novembre 21)
  • CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11613 Continuació del procés iniciat per Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, veïna de Cabanes, per adulteri (1880 desembre 06 – 1887 abril 04)

Pere Monegal va morir a Figueres el 7 de desembre de 1890. A la nota de la seva defunció apareguda al “Semanario de Figueras : periódico tradicionalista” del 13/12/1890 hi consta que era “empleado en la estación de ferrocarril”. Elvira Ramis va morir a Figueres el 20 de març de 1907 i va ser enterrada al cementiri de Cabanes.

Joan Monegal i Ramis (germà de Josep Monegal Ramis). Industrial, director del periòdic de tendència republicana autonomista lerrouxista, El Combate (1905-1907), republicà federal, regidor de l’Ajuntament de Figueres (1930-1931), soci de la Unió gremial de Figueres, secretari general de la Cambra Agrícola de l’Empordà (1910-1911)


by 4 comentaris

Família Ramis

Més informació: Cabanes. Casals amb història

Els Ramis, avantpassats dels Ramis que encara viuen a Cabanes, foren una de les nissagues influents del poble dels quals se’n troben referències, des del segle XIV.

  • 1347.- El 7 de març l’abadessa de Sant Feliu de Cadins va establir el molí anomenat de la Cavalleria o de la Milícia a Ramon Ramis, natural de Molins i veí de Cabanes, per una entrada de 500 sous i un cens de 320 sous (ADG, Cadins 411). El 1351, el molí passava a la seva filla Cília (ADG, Cadins 438) Qui sap si aquest fou el primer Ramis del poble!
  • 1579.- Antic Puig –avantpassat dels Puig i Casadevall-, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes.

Entre els segles XVII i XVIII, sovint els trobem relacionats amb les famílies de més prestigi de Cabanes: els Carreras, els Puig Casadevall, els Pont, els Aguer i d’altres i també amb personalitats de la comarca.

Als registres parroquials del segle XVII, hi apareixen tres branques:

  1. Jaume Ramis (?-1631). Casat amb Magdalena
  2. Francesc Ramis (?-1629). Casat amb Caterina
  3. Pere Ramis (?-1669). Casat amb Margarida. Pere, possiblement sigui fill de Jaume o de Francesc i els seus descendents van donar continuïtat a la nissaga dels Ramis. Un altre Pere Ramis, hereu de Pere Ramis i Margarida, fou  familiar del Sant Ofici. El seu fill, Rafel Ramis Aguer, consta com a propietari del mas de La Caseta, conegut també com a La Caseta d’en Ramis.

Al llarg del s. XVII, els Ramis de Cabanes es relacionen amb els Pallisser de Llers. Gregori Pallisser, un membre d’aquesta família a principis del segle XVIII va escriure el llibre “Llibre de racionaris de la vila del Castell de Llers”

Al segle XVIII, trobem tres branques formades pels germans Josep, Joan i Rafel Ramis Vilanova.

  1. Josep. Va tenir dos fills:
    • Josep, sabater de professió. Sempre va viure a Cabanes . A finals del segle XIX, aquesta branca es va extingir per manca de descendència masculina
    • Rafel, mestre de cases o “peirer”. Es va casar a Argelager i va viure un temps a Tortellà. Els seus descendents encara viuen el poble i conserven l’àlies de “can peirer” en record del seu avantpassat
  2. Joan. Des de primers del segle XIX, ja no es coneix cap descendent
  3. Rafel. Casat amb Clara Clarà, el seu hereu va contraure matrimoni amb Antònia Pont i Puig-Casadevall (àlies Romaguera). Al llarg del segle XIX, aquest branca és l’única que es va relacionar amb les famílies més influents del poble i de la comarca. Un dels seus descendents fou Josep Monegal Ramis (Cabanes, 1867 – Figueres, 1921), procurador dels tribunals i escriptor. El seu caràcter i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris tal com reflecteix la premsa de l’època.

Més informació: