El Casinoés un immoble del c/Canal, núm. 26, construït el 1922. El 2013 es va rehabilitar la façana conservant l’estètica original.
A l’expedient d’herència “ab intestato” (1935) de Josep Gimbernat Municoy a favor del seu fill hi consta la venda feta per Jaime Gorgot Gorgot i el seu fill Josep Mª Gorgot Pont a favor de José Gimbernat Municoy de Cabanes, l’any 1918, i la venda feta per Juan Gratacós Pallicer a favor de José Gimbernat Municoy de Cabanes, l’any 1922 (ACAE110-119-T2-1059). Les dues finques configurarien l’immoble actual. Abans d’això Josep Gimbernat Municoy ja gaudia de part de la finca, propietat dels Gorgot, en règim de lloguer.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Obra popular amb decoracions de caire modernista. Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre els carrers Canal i de les Escoles. Edifici cantoner de planta rectangular, format per quatre crugies i distribuït en planta baixa i dos pisos. La part davantera de la construcció presenta la coberta plana utilitzada com a terrat, mentre que la posterior té teulada d’un sol vessant. Totes les obertures de l’edifici són rectangulars. La façana principal presenta un portal d’accés amb l’emmarcament d’obra i decorat amb una motllura superior a mode de guardapols. Les finestres dels pisos també presenten una motllura decorativa a la part superior, formada per rajoles vidrades decorades amb motius geomètrics en blau i blanc. Les de la segona planta estan delimitades per una barana de ferro. La façana està rematada per la barana d’obra correguda que delimita el terrat, que presenta uns plafons d’obra delimitats per dos pilars, i decorats amb la mateixa rajola que les finestres. De la façana orientada al carrer de les Escoles destaca el balcó corregut de la segona planta. Presenta la llosana motllurada, barana de ferro i dos finestrals de sortida decorats amb la mateixa rajola vidrada que la resta de l’edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i decorats a imitació de carreus disposats regularment. A: invarquit.gencat
L’edificació té les funcions d’habitatge, botiga i magatzem on encara es conserven les restes dels palcos d’una societat que creiem era: Caridad y Recreo de Cabanas, amb domicili social c/ Escoles, 1, creada el 1913 a partir de la fusió de les societats “Juventut Recreativa Cabanense” i “Paz y Caridad del pueblo de Cabanas”. A la premsa dels anys 20 sovint apareixen notícies de les festes i activitas culturals promogudes per aquesta societat.
No s’han trobat plànols ni cap dada de la construcció. Només al llibre d’actes del Ple Municipal consta que el 15 d’octubre de 1922, Josep Gimbernat Municoy demana reconstruir el paller que té al carrer Canal, obrir porta i finestra a aquest mateix carrer i obrir tres finestres al carreró que porta a l’entrada de les cases de Miquel Pujol i Francesc Aguer.
Durant la segona República, l’actual Local Social que era seu del Sindicat Agrícola de Cabanes acollia els actes de la gent d’esquerres i el Casino era el lloc on se celebraven les festes i activitats de la gent de dretes.
A principis de la Guerra Civil es va iniciar l’expedient d’apropiació de finques per posar al servei del municipi aquells edificis que els seus propietaris havien sortit del país i que podien ser d’interès pel municipi, indicant quin ús se li podia donar a cadascun.
A l’expedient (1936-1937) hi consta l’apropiació de l’edifici del Casino (pàg. 5) i una carta del Secretari General del Sindicat d’Oficis Varis C.N.T. de Cabanes, datada el 7 de juny de 1937, (pàg. 22/23) on es fa constar que la casa del c/ Escoles, 1, propietat dels hereus de Josep Gimbernat Municoy, té un local que havia estat arrendat a una Societat on la Lliga i la CEDA hi celebraven les seves reunions i que aquest local va ser incautat pel Comitè, per la qual cosa demana que sigui atorgada al Sindicat General d’Oficis Varis la concessió de l’esmentat edifici per raó de la tasca cultural que porta a terme i demés coses que precisa fer en benefici de la causa antifeixista.
Altres edificacions o entitats conegudes com “El Casino”
El 1861 i 1865 apareixen a la premsa algunes notícies relacionades amb un Casino de Cabanes, del qual no tenim cap més referència. Possiblement no tinguin cap relació amb el Casino que coneixem avui en dia i devia estar ubicat on ara hi ha el bar de Les Voltes.
ALCALDADA. — El Casino de Cabanas ha sido cerrado por el Alcalde de dicho pueblo, à causa de haber hecho dimision cuatro individuos de la junta. Señor Alcalde, no hay para tanto. Deje V. obrar por si mismo al Casino, que ya se encargarà de completar de nuevo la junta. Es de advertir que la dimision no tiene nada que ver con cosa alguna referente al órden publico ni à la política. Entonces ya no nos meteriamos en camisa de once varas. A: El Ampurdanés: periódico científico, literario, de intereses morales y materiales, 3/11/1861, pàg. 3
COMUNICADO. Señores Redactores del periòdica EL AMPURDANÉS. Muy Señores mios: la calificacion de alcaldada que dan ustedes, en su apreciable n.° 14, à la providencia con que mandé cerrar el Casino de esta poblacion, me pone en el caso de dar explicaciones, usando del derecho que me concede el articulo 22 de la ley, de imprenta vigente, esperando de su amiabilidad y cortesania, insertaràn la presente en uno de sus tres primeres números, rectificando lo que calificaron de alcaldada, mal instruidos, sin duda, de lo ocurrido en esta poblacion. La junta de dicho casino, que se componia tan solo de cuatro individuos, porque el primer presidente habia hecho ya dimision, se me presento dàndome parte como à alcalde, de que hacian dimision de sus cargos por no observarse el Reglamento; y como sobre el particular se habian dado quejas, no consideràndome autoridad competente para dictar leyes en el casino, y no fiando tampoco en mi solo criterio, habiendo consultado el negocio como alcalde, con persona competeníe, como es el abogado consultor de esta alcaldia, oido su dictamen, que fué el de que mandase cerrar el casino dando parte al Iltre Sr. Gobernador Civil de la provincià, adopté tal resolucion; pues se me hizo entender, aunque así lo comprendia, que si hubiese mediado algun percance en el casino, no existiéndo junta, y teniendo yo de ello conocimiento, podia arrostrar alguna responsabilidad. Nunca he pensado tan siquiera en abusar de mi autoridad, però si deseo se respete en lo justo y debido, y siento mucho se califiquen de injustos y arbitraries mis actos, cuando en ellos todos no tengo otra mira que la prudència, como autoridad à quien confia la ley el órden publico. Con esta ocasion se repite de ustedes A. S. S. Q. S. M. B. — José Oliva, Alcalde. Cabanas 3 Noviembre de 1861. A: El Ampurdanés: periódico científico, literario, de intereses morales y materiales, 10/11/1861, pàg. 4
PETICION. — La mayor parle de sócios del Casino de Cabanas, casi todos, han recurrido al Alcalde de dicha poblacion, para que tenga à bien abrirles de nuevo las puertas del Casino, cerrado, como saben nuestros lectores, por la autoridad local de dicho lugar. Ampurdanés, El : periódico científico, literario, de intereses morales y materiales. 10/11/1861.
Josep Oliva va ser alcalde des del 1861 al 1864. I un José Oliva Rebarter (segurament la mateixa persona) va ser regidor el 1902 i alcalde el 1904
A divertirse. Los señores sócios dèl Càsinó de Cabanas, tal vez para alejar de sí el negro humor que les ocasiona la mala còsécha del maiz y la casi total pérdida de las tardanias, han contratado por un mes, una compañía acròbata que, bajo la direccion dèl Sr. D. Vicente Jàrque, ha empèzado li fúncïonar, con entusiasmo de los sòcios, por sus dificiles ejercicios. Para dar mas variedad à las funciones ejecuta con mucha limpieza variós juegos de escamoteo y canta algunas composiciones con acompañamiento de guitarra; Bien por el Casino de Cabanas; ocupénse sus sócios en diversiones inocentès y vivan alejados del vicio, que seran de todos apreciados. A: El Ampurdanés: periódico científico, literario, de intereses morales y materiales. 6/8/1865, pàg. 3
Josep Serra (Fredo) ens recordava que on ara hi ha el bar Les Voltes devia haver estat un Casino ja que la llinda de l’entrada havia tingut aquesta inscripció. També ho va confirmar Josep Pujol i Costa (Pepito Xibeques) a l’entrevista publicada a la revista Potamolls, 4 (juny, 2005), pàg. 7/12
… Com era Cabanes? Quins bars hi havia? El sindicat, fet per mediació de l’alcalde: per 50.000 pessetes, amb un tal Gratacòs que era empresari. Hi havia el Casino, on ara hi ha Carns Rosa. Recordo haver-hi anat quan llogaven orquestra per les festes. També hi havia ca la Lina. Allà a Les Voltes? No. Allò havia estat un Casino molts anys endarrere, però no l’havia vist funcionar, jo. Després hi havia Ca el Bigoti. Un bar on la gent que anava en bicicleta a Figueres o així s’aturava a fer un trago. I també ca l’àvia Lloberas, que només venia vi. El seu fill era el barber…
Segons una nota de El Ampurdanés de l’11 de gener de 1866, el dia 7 es va inaugurar, a Cabanes, un Casino anomenat El Menestral. A l’acte hi van ser convidats els socis del Casino Agrícola i es va demanar evitar les rivalitats entre les dues societats. No se n’ha trobat cap altra informació. Aquest Casino Agrícola podria ser el que tenia la seva seu on ara hi ha Les Voltes.
El dia 5 de novembre de 2017 es va inaugurar la Sala “El Sindicat”, situada al primer pis del Local Social. És un espai polivalent, amb un aforament d’unes 100 persones, adequat per a activitats de mig format. Està preparat per a exposicions i dotat d’equipament multimèdia (projector, pantalla i equip de so).
Es va triar el nom de «El Sindicat» per tal de recuperar la memòria històrica de l’edifici.
Tot i que ja fa anys que la construcció se la coneix amb el nom de «Local social», un nom molt adient per a un equipament obert a tots els veïns i entitats del municipi, per als més grans encara és el Sindicat, ja que l’edifici va ser construït, el 1932, pels socis del Sindicat Agrícola de Cabanes.
Amb aquesta nom es vol deixar constància dels orígens de l’edificació i retre homenatge als cabanencs que, fa vuitanta-cinc anys, van fundar el Sindicat Agrícola de Cabanes, sense oblidar als qui, el 1985, en van gestionar la cessió a l’Ajuntament i als qui generosament van cedir els seus drets per tal que «El Sindicat» passés a ser un espai al servei de tot el poble.
En motiu de l’apertura de la sala es va penjar un quadre fixe que descriu gràficament l’evolució de l’edifici, es va editar un tríptic i es va inaugurar una exposició que, en set plafons, resumeix la història del Sindicat i dels seus socis, des del 1932 fins el 1985 que va passar a l’Ajuntament.
Estava previst que la inauguració fos el dia 16 de desembre, però va coincidir amb la concentració d’alcaldes de la pl. Sant Jaume de Barcelona i es va anul·lar l’acte.
Fotos de la inauguració
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Panell, tríptic i plànol
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Exposició
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Inauguració: cartell i invitació
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Un cop acabada la guerra civil del 1936-1939 foren abolits tota mena de sindicats i cooperatives agrícoles, però les autoritats franquistes conscients del paper dels sindicats agraris, crearen les esmentades Hermandades. Eren hereves, en certa manera, de les antigues Cambres Agràries d’Espanya, organitzades pel R.D. de 14 novembre 1890. Les Hermandades acomplien diferents tasques dins d’àmbit agrari local com la col·laboració amb les autoritats centrals a l’hora de planificar les collites, recollien i feien enquestes i estadístiques, comercialitzaven els productes, demanaven subvencions i defensaven els interessos dels agricultors de cada municipi. Eren, en definitiva, unes institucions molt properes al poble i als problemes quotidians de la pagesia.
Amb l’adveniment de la democràcia, el marc legal fou reformat i les antigues Hermandades Sindicales transformades en cambres agràries locals. Foren establertes com a corporacions de dret públic pel R.D. 1336/77, i passaven a ser òrgans consultius de l’administració en la preparació, aplicació i elaboració de normes que afectessin l’interès agrari i òrgans de col·laboració per al desenvolupament i millora agrària. Establia també que els òrgans de govern eren el ple i el president.
La gestió i tramitació de la Seguretat Social Agrària dels agricultors era portada per una Comissió Local de la Mutualitat Agrària, així que s’han conservat actes, documentació de l’anomenada corresponsalia, cotitzacions, liquidacions, afiliacions al règim especial agrari, petició de pensions, jubilacions i baixes per accidents …/ El volum total de totes les cambres agràries locals de l’Alt Empordà dipositades a l´ACAE és de 70 m.l., encara que no es descarta la possibilitat d’ingressar més documentació, ja que alguns fons són força incomplets.
El fons de la Cambra Agrària de Cabanes ingressà a l’ACAE el dia 17 de novembre de 1994. L’any 1993 les Cambres Agràries Locals foren transpassades a la Generalitat de Catalunya segons el R.D. 48/1993 de 15 de gener, i aquell mateix any el govern autònom va aprovar la Llei 17/1993, per la qual es dissolien les cambres agràries locals i s’establien quatre úniques cambres a tot el territori català, que coincidien amb l’àmbit provincial. Acabaven així cinquanta anys de vida d’aquestes institucions locals que tenien com a objectiu la defensa dels interessos de la pagesia de cada poble i la gestió i la tramitació de la seva seguretat social, a més de subvencions i ajuts. De fet, dins dels fons de les Cambres trobem dues entitats diferents:
les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos (1939-1976)
les Cambres Agràries Locals (1976-1994), que van substituir les anteriors
A: Cambra Agrària Local de Cabanes. FONS ACAE110-130. Data 1973-1994.
Volum i suport: 7 capses arxivadores i 4 volums que sumen 0’8 metres lineals.
Suport paper. Inventari, 1994 (E. Serna).
Des del 1979 es té constància que la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas ja actua amb el nom de Cambra Agrària Local de Cabanes.
L’11 d’agost de 1982 es reuneixen el president, els vocals i el secretari per parlar de les reformes que s’han de fer al local del “Sindicat”. L’Ajuntament està disposat a pagar les despeses a canvi de poder usar el local indefinidament. Es subscriu un conveni entre el president i l’alcalde per a l’ús del local, sense que això pressuposi una cessió de la propietat que queda a mans de la Cambra Agrària.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El Ple de la Cambra Agrària Local del 10 de maig de 1985 va acordar fer donació gratuïta a favor de l’Ajuntament de la finca urbana del c/ Canal, 36 (edifici de l’antic Sindicat Agrícola), amb aquestes condicions:
el local ha de ser destinat a funcions cívico-socials i culturals
no es podrà vendre fins passats 99 anys
s’ha d’habilitar un espai per a oficina de la Cambra
El Ple municipal del 6 de setembre de 1985 dóna compte de l’acceptació de la donació de la finca amb les condicions expressades.
El 1986 les oficines de la Cambra Agrària passen a la planta baixa de l’Ajuntament, segurament a causa de les obres de reforma del “Sindicat”.
El 31 de desembre de 1988, les oficines tanquen al públic per manca de secretari. Les gestions es portaran a terme des de la Càmara Agrària Provincial de Girona. Possiblement aquest tancament va ser provisional ja que l’arxiu de la Cambra Agrària de Cabanes conté documents datats el 1994.
Neix a la dècada dels 80 (s. XX) amb la finalitat d’organitzar les festes i vetllades culturals, Cavalcada de Reis, Festes de Sant Vicenç, Sant Isidre, la Candelera i altres actes festius: elecció de pubilla, teatre, cursets de sardanes, etc.
El juny de 1986 l’Associació ja organitza la festa d’estiu i es constitueix la Comissió de festes formada per: Andreu Serra Fàbrega (president), Joan Paret Pey (vice-president), Bartomeu Poch Paltré (tresorer), Joan Llanet Payró (secretari) i 15 vocals. A la tardor organitzen la representació de l’obra teatral “Distret …, però no tant” a càrrec de l’Agrupació teatral de Besalu i “Quatre sabors del verí”, a càrrec del Taller de Teatre de Figueres.
El 2 de juliol de 1987 elegeixen els nous càrrecs de l’Associació Cultural i Recretativa de Cabanes: Joan Llanet Payró (president), Joan Paret Pey (sotspresident), Nuria Hubach Nogués (secretària), Ma Teresa Aguer Monpel (tresorera) i Josep Paret Pey, Anna Serra Rispau, Francisco Cervilla Vargas, Agustí Pujolar Castañer, Ramon Altimira García, Josep Clos Hubach i Pere Salleras Parer (vocals)
L’estiu de 1987 es va representar l’ora teatral “Escola de marits” de Molière, a càrrec de la Companyia Taller de Teatre de Figueres, “Ni solter, ni casat, ni vidu” de A. Santos Antolí i Adrián Ortega, a càrrec de la Companyia El Drac de La Bisbal i “Mort accidental d’un anarquista” de Dario Fo, a càrrec de la Companyia Grup de Teatre d’Anglès.
El 1988 van iniciar la publicació de la “Revista de Cabanes” i presenten l’obra “Puzzle teatral”, a càrrec de col·lectiu El Ditirambe i “No totes les flors són de plàstic”, a càrrec del Centre Parroquial d’Arbúcies.
El març de 1989 convoquen una reunió amb el tema “Present i futur de l’Associació Cultural i Recreativa”.
L’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» tenia la seu al local del Sindicat Agrícola, l’actual Local Social.
Es va constituir formalment l’1 de febrer de 1932, amb la finalitat de fomentar la cultura i l’esbarjo però s’havia creat el 1931 i, en els seus inicis, es va instal·lar a la sala del municipi a l’espera de la fundació del Sindicat que va tenir lloc l’any següent.
Recaptador: Salvador Amer Serra. Dipositari: Pere Martí Casadevall
Vocals: Joan Vergés Noguera i Joan Noguer Pomés
Secretari: Joan Batllori Noguer. Vice-secretari: Josep Noguer Guerra
La seva ideologia es manifesta en aquestes paraules del corresponsal de l’Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. (6/2/1932): … si fins avui els dirigents de cada localitat, obeïnt les màximes dels governants han procurat tenir sotmès el poble al caciquisme per continuar imperant valent-se de la ignorància, d’aquí endavant aquest estel de joventut que empren aquesta magna obra de resorgiment procurarà exterminar per sempre aquesta pesta borbònica, ficada dintre les consciències de gent sense ideologia que mancada de l’instrucció necessària no és donen compte encara del canvi de règim que s’ha operat en tot el país i que per desgràcia no coneixem gaire en les poblacions rurals…
Cal destacar el segell de l’associació amb el triangle maçònic coronat amb la gorra frígia, símbols del republicanisme.
El mes de juny del mateix any, el president Josep Llombart, jove veterinari de 22 anys, va ser destinat a Palamós, i el va substituir Joan Pey Costei. Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 18/6/1932.
Gràcies a la donació del Sr. Pere Serra Colomer l’arxiu compta amb els Estatuts de l’Associació i el llibre de comptes de la Secció Teatral
Documents:
1932.-
30 de gener. Josep Llombart, junt amb els altres regidors republicans, demana al Ple l’ús de “la Sala” per a l’Asociación Instructiva y Recreativa Juventud Democrática i que se’ls hi llogui per 5 anys la «Escuela Vieja» per poder portar a terme les activitats organitzades per la secció “Joventut Democràtica”. S’acorda cedir-los el seu ús per tres mesos mentre es tramita el lloguer. Hauran de pagar 3 pessetes mensuals per la llum i altres despeses, amb la condició que l’Ajuntament en pot fer ús per eleccions, mítings o altres reunions
8 d’abril. Terrats i una llarga llista de veïns impugnen el pressupost municipal. En el seu escrit llegit al Ple argumenten que el pressupost és partidista i que pretén dificultar la vida municipal rebaixant la dotació dedicada a serveis essencials. Es queixen d’unes obres innecessàries que es volen fer a la Sala municipal, valorades en 5.741,65 pessetes i que es cedeixi casi gratuïtament aquesta Sala a un determinat grup polític (republicans) que en gaudeix amb els impostos de tots. Fan una relació de totes les partides que s’han rebaixat per aconseguir la satisfacció dels interessos dels regidors republicans, molts d’ells membres de la junta de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica”.
De Cabanes. Festa de Sant Isidre. Primera festa de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» Empordà Federal, 14/05/1932, pàg. 5
1933/37.- L’entitat comptava amb una Secció Teatral de la qual es conserva el llibre de comptes
1933, 12 de juliol.- Conferència a càrrec del nou professor senyor Ramon Tamarit, sobre el tema de palpitant actualitat «Com deu ésser l’Escola segons la Constitució Espanyola“. Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R., 29/7/1933
De les eleccions. Article amb comentaris sobre les eleccions generals espanyoles que havien tingut lloc el dia 19 de novembre, en les quals Esquerra amb 189 vots va guanyar a la Lliga que n’havia aconseguit 159. Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 2/12/1933
Societat Coral cabanenca de finals del segle XIX, creada amb la finalitat de: instruirse en el canto y procurar la mejor armonía y amistad entre los asociados
No tenien seu pròpia i la junta es reunia a la sala de ball del carrer Escoles.
Es desconeix quants anys van mantenir l’activitat cultural, només sabem que el 1882 ja s’havien presentat a un Certamen Coral amb 32 cantants i que, entre aquest any i el 1896, apareixen notes a la premsa local que donen fe de la seva trajectòria. El reglament de la societat va ser signat el 1888.
Recull de premsa:
1882.- La Coral va participar, amb 32 cantants, en un Certamen que va tenir lloc al Passeig Nou, cantant la peça Al camp al camp.La Unión, 30 d’abril de 1882, pàg. 3
1883.- La coral El Maíz va obtenir el segon premi al certamen coral que va tenir lloc durant les Fires de la Santa Creu. El lliurament de premis va acabar amb un gran enrenou. El Ampurdanés, 13 de maig de 1883, pàg. 2
1883.- Protesta del president Joan Porterias, com a president de la Societat, pels fets ocorreguts en motiu del lliurament de premis del Certamen Coral. El Ampurdanés, 20 de maig de 1883, pàg. 3
El 12 de maig de 1888, Joan Porterias, Pere Matas, Camil Municoy, Pere Borrell i Jaime Colomer signaven el reglament que regiria el funcionament de l’entitat.
Aquest reglament, manuscrit en castellà, es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (Codi: ACAE 110-109-T2-151. Sig. 147)
Resum dels 41 articles que conformen el document:
Esta sociedad se denominará “El Maíz de Cabanas”
El objeto de la misma, será instruirse en el canto y procurar la mejor armonía y amistad entre los asociados
El número de socios será indeterminado
Los socios serán de dos clases: protectores y coristas…
El coro o número de cantantes, no podrá pasar de 50
Para admitir a un socio corista será condición precisa, pasarle a votación en reunión general de socios coristas …
Para admitir a un socio protector será preciso se le pase a votación en reunión general de la Sociedad
Para la administración y dirección de la Sociedad se nombrará una Junta, que constará de Presidente Vice Presidente, Depositario, dos Vocales, Secretario, Vice Secretario y Andador
Dicha Junta se renovará todos los años en el mes de Diciembre …
No podrá obligarse a servir a ningún reelegido, sino pasados dos años
No podrá la Junta hacer compras que excedan de 30 pesetas, sin previo consentimiento de la Sociedad
La Junta convocará a reunión general ordinaria a toda la Sociedad el último sábado de cada mes
Descriu les obligacions de President
Descriu les obligacions de Vice President
Descriu les obligacions del Dipositari
Descriu les obligacions dels Vocals
Descriu les obligacions del Secretari
De los coristas. Para solicitar ser corista se pedirá ya de palabra, ya por escrito al Sr. Presidente quien delegará a dos coristas para que se enteren de su conducta moral y si los informes de estos son favorables, será admitido siempre y cuando obtenga a su favor la mitad más uno de los votos que se emitan en su votación y en caso de no ser buenos los informes, deberá obtener las tres cuartas partes
No se admitirán socios coristas que no tengan 16 años cumplidos y que carezcan de voz
Acordada la admisión de un corista se le probará la voz por el músico Director, quien le clasificará y agregará a la sección correspondiente …
Habrá ensayos por secciones y generales …
Ningún corista ni protector podrá cantar públicamente ninguna pieza de la que se ensayen hasta tanto que se hayan cantado por el coro públicamente, bajo la multa de un real la primera vez, dos la segunda …
El corista que un cuarto de hora después de la prefijada faltare a los ensayos, pagará un real de multa a no mediar justa causa que le excuse a juicio de la Junta
No obstante, lo dispuesto en el art. 21 podrán cantar públicamente, las piezas de la Sociedad, sin responsabilidad alguna, siempre que se reúnan más de doce coristas para verificarlo
Todos los coristas vienen obligados a asistir a las funciones que se acuerdan dar en Junta General bajo la multa de 4 reales la primera vez y de exclusión temporal en caso de reincidencia. No incurrirán en esta responsabilidad los que estuvieran enfermos o aleguen causa muy atendible
Todos los coristas al ser admitidos, entregarán al Depositario una peseta en calidad de depósito la que servirá únicamente para pagar las multas que se le impongan, la cual concluida y previo recibo de dicho Sr deberán hacer otro depósito igual. Los protectores vienen exentos de este depósito
Tanto los coristas, como los protectores vendrán obligados a pagar la cuota mensual de 30 céntimos de peseta
Para acordar la expulsión temporal o perpetua de un corista, será necesario que tenga contra él la mitad más uno de los socios asistentes a la reunión en que ésto se pretenda
Sea cual fuere el número de socios que asistan a las reuniones, podrán siempre tomar acuerdo mientras empero, no falten el Presidente o Vice Presidente, el Depositario, un vocal y el Secretario o Vice Secretario
La exclusión temporal no podrá exceder de tres meses, ni ser menos de uno
Los acuerdos tomados, tanto por la Junta, como por la Sociedad en general serán válidos por lo menos seis meses
Siempre que en las reuniones y ensayos hubiera algún socio que hablara de política o mal de algún otro socio, o faltare al respeto y decoro que tales actos requieren, podrá la Junta por sí sola excluirlo temporal o perpetuamente de la Sociedad, según la gravedad del caso
Siempre que algún socio incurriera en multa y la Junta no se la exigiera, podrán, siempre que se reúnan diez socios exigírsela a ella
No podrá modificarse ni adicionarse este Reglamento menos que así lo acuerden la mitad más uno de los socios inscritos, debiendo no obstante poner en conocimiento del Sr Gobernador Civil, la reforma o adición que se quiera introducir
Las piezas y demás objetos que se obtengan por cuenta de la Sociedad, serán custodiados por el socio que se acuerde en Junta General, la que deberá librar un recibo …
Si la Sociedad se disolviera, se nombrará antes de resolverse la disolución, un individuo para custodiar los efectos que sean propiedad de la misma; relevándole de la responsabilidad que pudiera alcanzarle por la avería o pérdida de los efectos … Si hubiera fondos se repartirán a partes iguales entre los socios …
La Junta decidirá siempre en los caso dudosos …
Siempre que falleciere alguno de los socios inscrito en esta Sociedad, deberán los demás acompañar el féretro del finado, bajo la multa de dos reales, que se entregarán a su familia si lo necesita, o se destinarán a otros objetos benéficos en caso contrario. Esto, no obstante, podrá la Sociedad acordar hacerle otros honores, si considera no ser bastante lo indicado
Podrán siempre que lo creen oportuno diez socios dirigirse al Sr. Presidente en demanda de reunión extraordinaria, pero deberán hacerlo por medio de solicitud firmada por los diez …
Al llegar a los 50 años de edad, cualquier socio cantor, podrá continuar como protector sin pago alguno y con derecho por tanto, a poder asistir a los ensayos
Esta Sociedad no tiene local propio y celebrará sus reuniones en el salón de baile que es propio del Municipio, situado calle Escuelas sin nº
Cabanas 12 de mayo de 1888
Juan Porterias, Pedro Matas, Camilo Municoy, Pedro Burrell, Jaime Colomer
El futbol es va començar a practicar a Cabanes el 1920 i s’hi van fundar diversos clubs. Després d’un temps de poca activitat, l’octubre de 1928, l’afició es va tornar a revifar gràcies a Modest Serra i Josep Gimbernat que van fundar la Unió Esportiva Cabanes.
Modest Serra i Mont, ens va deixar un manuscrit en el que explica els orígens del club i descriu la seva activitat al llarg de tres temporades (1928-1932).
El text, escrit entre 1933 i 1937, es va redactar a partir del llibre-borrador on Modest Serra anotava les incidències de cada partit. El text de la primera temporada va ser signat el 1933, el de la segona el 1935 i el de la tercera el 1937.
Resum del manuscrit
Antecedents. Erem petitets, criatures encare, qüant vàrem aficionar-nos en gran manera al fútbol, fent les primeres gestions per a fundar un Club. Ja de petits s’ens notava el carácter ferm i emprenedor que mes tard havia de portar importants canvis a la població entera. Fundárem diversos clubs, tals com el Cabanas F.C., l’Sporting C. Cabanas i el R.C.D. Empordanès, tinguent sempre el camp de joc en el lloc anomenat “La Sureda” herm vora del riu Muga, propietat del Sr. Jaume Gorgot, fins que várem arrendar un camp bastant bo a dalt de tot de “Las Masias”, en el qüal solsament hi jugarem el partit d’inauguració amb el F.C. Llers, perdent nosaltres per 3 a 2. disolventser el club degut a la manca d’afició que anà decreixent per moments.
Entre els jogadors que recordo de aquesta época hi ha en Miquel Teixidor, Joan Vergés, Jaume Heras, Josep Pey, Joan Pey, Josep Gimbernat, Anselm Pey, Josep Duch, Josep Llombart, Josep Terrats, Jacint Roura, Josep Trebol, etc.
L’entrenador i director de l’equip, era el malaguanyat jove en Miquel Prats.
Varem jogar en el nostre terreny contra el Perelada, Vilabertran, Vilafant, Emporium de Figueras, Llers, etc i varem desplaçar-nos a Vilabertran, Llers, Perelada, Pont de Molins, no guanyant gairebé mai cap partit.
El porter titular, era en Jaume Heras, que era també el capitá de l’equip … … Portávem jerseys vermells, amb punys i coll, grocs.…
… Existia a més en aquesta temporada el Ràpid Cabanenc, que tenia el camp de joc a la carretera de Figueras i féu una campanya un xic desastrosa.
D’entre els jogadors que’l composaven recordo al capitá Narcis Heras, al bon porter Francesc Clará i a Emili Aguer, Josep Serra, Miquel Prats, Miquel Pujol, Josep Pujol, Anselm Pey, Joan Mis, Vicens Pijoan, Vicens Gimbernat, etc…
Fundació de la Unió Sportiva Cabanas
Soms a l’any 1928, en que la febra futbolistica s’extent altre volta a tota la comarca.
Al mes de juliol juguen en el camp de l’Escola de nois de Cabanas els infantils de Vilabertrán i Cabanas. En Gimbernat i jo varem alinear-nos amb els infantils cabanencs, peró perdéren per 1 a 0 …
… Mentrestant s’anaven organitzant periòdicament clubs i mes clubs, fins que degut al gran empeny d’en Gimbernat i jo que ja erem socis de l’Unió Sportiva Figueres, varem determinar calgués el que calgués, fundar un club, cosa que poguerem veurer realitzada el mes d’octubre de 1928, fundant l’Unió Sportiva Cabanas que havia de donar jorns de glòria a la població.
Després d’haver fet en Gim i jo, una inscripció d’aimants del fut-bol, varem convocar a una reunió general per el dia 11 d’octubre, en la qüal s’acordá donar el nom de Unió Sportiva Cabanas al club, elegi pels cárrecs de la Directiva a Anselm Pey, president, Josep Gimbernat Prim, secretari i capitá de l’equip i Modest Serra, recadador-tresorer, arrendar el camp de vora el riu Muga, inaugurar-lo el dia 14 proper amb el Sant Climent i comprar jerseys amb els colors groc-negres.
Els socis fundadors fóren, Anselm Pey, Josep Gimbernat Prim, Modest Serra, Miquel Teixidor, Robert Blanch, Aureli Mis, Josep Pey Costey, Josep Llombart, Josep Cufi, Joan Llanet, Josep Pallicer, Salvador Amer, Joan Lloberas, Josep Oliva, Josep Macau, Joan Vergés, Joan Batllori Noguer, Joan Cusi, Pere Llanet, Josep Terrats, J. Gibert, Joan Tuebols, Pere Ramis, Jacint Roura, Joaquim Viarnés, Vicens Olibet, Josep Noguer, Bartomeu Argelés, Josep Ylla, Secundino Cornellá, Joan Batllori Borrell, Josep Gimbernat Municoy, aquests quatre últims son casats formant un total de 32, pero en molt poc temps va qüasi doblar-se el numero, doncs al començar l’any 1929, hi havien inscrits un total de 60 socis, 40 solters i 20 casats i un gros grup de jogadors per formar dos equips.
Segueix la descripció de tots els partits jugats, el resum final de cada temporada i estadístiques molt detallades de l’activitat del club.
Primera temporada (14 d’octubre de 1928 – 13 d’0ctubre de 1929)
Dia 14 d’octubre de 1928. Inaugurárem el camp de “La Muga” amb el F.C. Sant Climent que ens guanyá per 3 a 2. L’equip nostre era: Cufi:Vergés-Batllori:Llanet 1r-Amer-Pey P.:Serra-Llanet 2n TEixidor-Pey C. i Gimbernat que com a capitá va fer l’ofrena d’un ramell de flors al capitá foraster… Cuidá del arbitratges en Josep Llombart. Varem jugar amb camisa blanca, i cada jogador es colocava en el lloc que li semblava millor, doncs sense disciplina ni entrenament cap coneixia la caracteristica del seu joc.
Algunes notes i anècdotes de la temporada:
1/11/28.- Abans del partit, la Cobla Filarmònica de Figueres, contractada pels joves del poble va tocar 2 sardanes i a continuació Maria Gimbernat va regalar un ram de flors al capità del Peralada i Tresa Soler va llençar el “kik-off”. Durant el descans es va tocar una altra sardana
10/11/28.- A la reunió general s’acorda arrendar el camp denominat “de França” que mena en Jacint Heras
12/11/28.- Fan la primera sortida fora de casa i guanyen al Peralada. Estrenen jerseis groc-negres
18/11/28.- Guanyen la primera copa al partit d’inauguració del camp del Centre d’Sports de Vilabertran
10/12/1928.- Es desplacen a Pont de Molins, en la inauguració d’un camp de futbol
25/12/28.- S’havia d’inaugurar el camp d’esports conegut per “Camp de França” jugant amb el Centre d’Esports de Vilabertran, un partit que al final no es va celebrar perquè els de Vilabertran no van comparèixer degut a les males relacions entre les dues aficions. El partit el van jugar dues seleccions locals i el trofeu cedit per l’Ajuntament el va rebre el club, a mans de l’alcalde Joaquim Prats. Mn Josep Costa va beneir el nou terreny
26/12/28.- Jugaren amb el FC Llançà i al descans l’antic orfeó local, dirigit pel violinista Enric Cullell, va cantar una peça
29/12/28.- S’elegeix la nova junta directiva, integrada per Vicens Pijoan, president, Joan Batllori Borrell, vice-president, Anselm Pey, recaudador, Josep Ylla, dipositari, Pere Ramis, Josep Gimbernat Municoy i Lluis Aguer, vocals i Modest Serra, secretari
1/04/29.- Es traslladen a l’Estartit amb 2 autos, en total unes 70 persones amb representació també del “sexo bello”….
4/05/29.- Festes de Sta Creu. Jugaven amb el Estudiants F.C. de Figueras. A cada gol, la Banda del Regiment de Sant Quintí deixava sentir airosos pas-dobles
15/05/29.- L’astrònom Sr. Antoni Ribas de Conill va cedir un trofeu per a l’equip guanyador. El Cabanes va guanyar a l’Estartit Deportiu per 2 a 0 i el trofeu va ser lliurat per la Sra. Salvadora Ros de Ribas. El “kik-off” va ser llençat per Sr. A. Ribas
26/05/29.- Per un malentès l’Arenes del Port de Llansà va venir a Cabanes i no se’ls esperava només haviem estat en tractes no havent-hi mes remei que fer el partit
16/06/29.- En motiu de les segues es va descansar durant un parell de festes
22/07/29.- A Ullà van guanyar el partit de festa major per 2 a 1 … varem arribar a Cabanas a les cinc de la matinada
1/08/29.- Tornant de Vilademat, on havien anat a veure el partit, els nostres jugadors Roura i Noguer, el referée (àrbitre) Joan Batllori i l’entusiasta Joan Pey Portarias es van estimbar amb el taxi que els portava. L’auto va quedar amb molt mal estat i els ocupants, per sort, ilesos
1/10/29.- Ingressa al club el jugador de la Penya Sport de Figueras, Joaquim Roig, natural de Vilajuïga i veí temporalment de Cabanes. En Josep Gimbernat (Prim) fitxa per l’Unió Sportiva de Figueras
6/10/29.- Jugaven a Sant Climent Sescebes i havien d’anar-hi amb tartanes i bicicletes. La tartana d’en Josep Ylla que portava a Terrats (pare i fill), Josep Algans, Vergés, Argelés i Modest Serra es va estimbar al Pedró de Cabanes. A resultes de l’accident Modest Serra es va lesionar i no va poder anar a jugar el partit
13/10/29.- Després de les vacances d’estiu, inauguren la temporada jugant a casa amb el Comerç F.C. de Figueres, guanyant per 2 a 0
Tot i ser el primer any d’actuació, la Unió Sportiva Cabanes va destacar com a un dels clubs més potents de la comarca.
Algunes dades de les estadístiques:
A llarg de la temporada es van jugar 47 partits, 27 a casa i 20 en camp foraster. Se’n van guanyar 23 i 11 van acabar amb empat
Van tenir 104 gols a favor i 75 en contra
Modest Serra va participar en 46 partits dels 47 que es van jugar
Qui va marcar més gols va ser Teixidor, amb 21
Els jugadors que més van destacar van ser en Gimbernat i en Teixidor
Van guanyar tres copes
Tots aquests apunts són llibre-borrador que tenia quan jogávem, en el qual hi feia el resum i desarroll del partit jogat en cada data, i a fi de guardá un xic més en net l’historial de la nostra vida deportiva m’he donat la moléstia d’anotar-lo detalladament en aquests toms, un per cada temporada, cosa que he anat fent a ratos perduts, havent acabat aquest actual tom 1r en el dia d’avui. Cabanes a 19 de juny de 1933.
Segona temporada (13 d’octubre de 1929 – 12 d’octubre de 30)
Dia 20 d’octubre de 1929. Varem inaugurar la temporada amb el potent equip del Camalleraf.C. un dels més famosos de la categoria, que ens vencé per dos gols a zero…
Algunes notes i anècdotes de la temporada:
1/12/29.- Vergés i Cusí, jugadors del Cabanes, debuten al Pontós, club al qual han ingressat
15/12/29.- Desplaçats a Camallera, un conflicte amb l’arbitre provoca que tot l’equip es retiri. Després d’una estona de discussió es reprèn el partit amb una àrbitre nou. Acabat el partit un “entusiaste camallerí” regalà cigarros-puros a l’equip
Gener 1930.- En reunió general queda elegida la següent junta directiva: President, Josep Pallicer Sudrià, Vice-president, Miquel Teixidor Soler, Recaudador, Emili Capallera, Dipositari, Josep Gimbernat Nicolau, Secretari, Josep Gimbernat Prim i vocals Aureli Mis i Joan Pei Costei. Als pocs dies per renúncia d’Emili Capallera, ocupá son lloc en Joan Pei Porterias
13/03/30.- S’acorda prendre part en el torneig “Copa de Figueres” i s’en descriu el reglament
8/02/30.- varentrencar-nos la porta de dalt del camp de futbol, creient molts que l’autor era en Puig veí del camp, i el dia 15 de març van tornar-hi a trencar la mateixa, declarant-se culpable, al cap de tres o quatre dies, l’… junt amb el nostre porter …, el qual li pagava 3 ptes cada vegada a l’objecte de fer perdre el Club. Posat a mans del jutge Josep Rebarter, s’imposà als dos una peyora de 60 ptes i la prohibició d’entrar al camp per sempre
6/04/30.- S’inicia el torneig “Copa de Figueres”
13/04/30.- Debuta al camp de la Muga, el nou club cabanenc constituït per l’ex-porter Joan Cusí titulat “Penya Juventut”. L’equip estava constituït per Paco Mosquera (mosso flequer nou), Cusí-Llanet 2n, Nemesio Porterias, Pepito Gibert, Pous (de Figueres), Coll (mosso Gratacós), Sala (mosso Pere Alabau), Cortijo, Prats, Nandu (els tres de Figueres) i Martí Enrique (de Vilabertran)
28/04/30.- Festa de Pasquetes. Tenen un conflicte al camp del Peralada i es retiren
11/05/30.- Tornant de Borrassà es va trencar el fuell i les rodes de davant de l’auto, anant a parar a la cuneta sense volcar degut al marge que ens deturá, salvant-nos d’una catástrofe segura
15/05/30.- Sant Isidre. Visita d’una selecció de la Unió Deportiva de Girona. El partit comença després de tres sardanes a la plaça, executades per la cobla Antiga Pep
8/06/30.- Jugant amb el F.C. Llansá, reben la pitjor pallissa de l’historial del club, perdent per 7 a 2
15/08/30.- El Peralada demana el reforç d’en Gimbernat i en M. Serra per jugar contra el Vilabertran, però de resultes dels incidents del dia de Pasquetes no els volgueren ajudar
25/09/30.- Josep Gimbernat, davanter centre del Cabanes, fitxa a l’Unió Sportiva Figueres, amb les condicions de jogar un partit a favor nostre, que ens han de procura reforços gratuïts i que els socis nostres tinguin entrada de soci al camp de la Unió
10/10/30.- Per haver presentat un document els jogadors demanant comptes i la dimissió de la Junta, aquesta dimiteix i es nomena la següent: President, Josep Yllla, Vice-president, Joan Pei Costei, Recaptador: Modest Serra, Dipositari, Joan Vergés, Vocals, Joan Pei Porteries i Joan Gibert i Secretari, Joan Batllori Noguer
12/10/30.- Inauguraren temporada al camp propi i commemoraren el segon aniversari de la fundació del club amb un partit amb el F.C. Cervià que guanyaren per 2 a 1.
Algunes dades de les estadístiques:
Al llarg de la temporada es jugaren 3 partits, 24 a casa i 14 en camp foraster
Es van guanyar 13 partits i 12 van acabar amb empat
Gimbernat passa a la Unió Sportiva de Figueres com a davanter centre
Teixidor és baixa per motius de salut
Les revelacions de la temporada foren Batllori i Gibert
Modest Serra fou l’únic jugador que va participar en tots els partits
El millor resultat fou el 7 a 1, jugant amb l’Erato i el pitjor 7 a 2 jugant amb el Llançà
En el dia d’avui acabo el present tom de l’historial del nostre club esportiu que he anat posant en et a estones perdudes des del llibre borrador, on ho tenia registrat globalment.
Cabanes a 10 agost de 1935
Tercera temporada (14 d’octubre de 1930 – 13 d’octubre de 1931)
Dia 19 d’octubre de 1930. En Batllori, Vergés i jo anarem amb el Comerç de Figueres a Blanes perdent per 3 a 2 amb l’Amateur al camp del Safa…
Algunes notes i anècdotes de la temporada:
26/10/30.- Ens visità el F.C. Monturiol de Figueres… Feia una forta tramuntana, jugant tots en qualsevol lloc, sense jerseis, amb pantalons llargs, fent tothom el que volia i el partit durá una hora… En Manolo Lastra , nostre porter titular dels del començament del torneig “Copa Figueres” signa per l’Unió Sportiva de Figueres, essent per consegüent baixa en les nostres files
6/12/30.- Començárem el primer campionat social d’escacs, organitzat per … S. Cabanes, havent-hi sis inscrits: Ylla, Batllori, Noguer, Pei Costei, Argelés, Noguer i M. Serra. Aquest torneig es jugava al local social els dijous i dissabtes amb els taulers d’en Batllori i en Modest Serra. El partit Noguer-Argelés no es va jugar per tenir Noguer els dissabtes ocupats a la barberia i es va suspendre per una altra jornada.
18/12/30.- Com que per causes inconegudes no va jugar-se la segona volta del torneig d’escacs, el vencedor va ser Joan Pei Costei, guanyador de la primera volta, seguit d’Ylla i Serra
8/02/31.- A les 10 del matí sortirem de Cabanes un automóbil amb 40 persones arribant a la una a Perpinyá. A les 11 en surti un altre de 25 persones que s’aturá al Pertús a dinar i arribá a les dues a Perpinyá. L’objecte era jogar un partit amb l’Atlhetic Club del Centre Espanyol, actual campió del Rosselló, per lo qual s’ens aboná 265 francs…. Després de ballar al Centre Espanyol, de visitar places, carrers, sopar i prendre café, etc. eren les onze del vespre quan empreguérem el viatge de retorn fent parada a la Jonquera per ballar un parell de balls i arriban a Cabanes a les dues de la matinada. A la frontera no tinguérem gaires entrebancs mercés a la bondat del Governador militar de la provincia, Gral. Eugeni de la Torre, amic d’en Gimbernat. El preu d’anada i tornada per acompanyant era de 6’5o pts. Va ésser una excursió fantástica. Marxa de Cabanes el mosso del ferrer Pere Alabau, Enric Sala, que jugá durant 7 partits d’extrem dreta en el nostre primer equip
11/04/31.- Anárem a Cervià de Ter, peró quan fórem allá plogué i no poguérem donant-nos 30 pts de les 40 que haviem de cobrar pel desplaçament
3 i 4/05/31.-… Ens férem fer carnets pels jogadors del nostre club amb els quals passárem ja gratuïtament al camp de l’Unió els dies de Sta Creu i sempre més, durant aquesta temporada almenys, per la firma d’en Gimbernat
19/05/31.- Varem anar a Vilajuïga que celebraven la festa i inauguraven el camp …Dues senyoretes m’obsequiaren com a capitá amb un pomell de flors amb els colors republicans, abans del partit
21/05/31.- Reunió general acordant en vista de l’interna crisi moral que estem travessant, tenir reunió general a fi de suspendre el pagament i parar de jogar indefinidament, entregant tot lo del Club a l’Ajuntament per si torna a reorganitzar-se
5/08/31.-Festa major de Port de la Selva on ens desplaçarem … Varem regressar a les dues de la matinada. Com a anécdota curiosa d’aquesta excursió diré que tots els jugadors i acompanyants portávem les corbates als maletins, ja que a l’estiu no s’en porten, per haver-se dit que ere imprescindible portar-les per entrar al ball...
6/08/31.- Va marxar de Cabanes el mosso del flequer Josep Algans, Joaquim Roig, un dels més ferms puntals del nostre equip
20/08/31.- Festa major de Garriguella on ens desplaçarem per inaugurar un camp de futbol guanyant fácilment el partit per 5 a 0… Varem anar-hi amb l’autocar descobert d’en santaló retornant a les 5 de la matinada. Les ironies del destí són així, mentre inaugurávem una camp per reempendre una nova etapa a Garriguella, nosaltres jugávem, sense inaginar-ho, el darrer partit ja que des d’aquesta data no jugárem ja més ...
Algunes dades de les estadístiques:
Durant la temporada es van jugar 21 partits, 13 a casa i 8 en camp foraster
Es van guanyar 12 partits i se’n van perdre 9
Gols a favor, 42 i en contra, 35
Jugadors que han jugat tots els partits: Modest Serra i Gibert
En Gimbernat ha estat el recordam de gols de l’U.S. Figueres doncs n’ha marcat 26
Aquesta temporada s’ha organitzat el primer campionat social d’escacs, si bé, per manca d’afició, només es jugá la 1a volta
La línia més sólida en la qual residia el secret dels éxits va ésser la defensa Batllori-Serra
Conclusió:
Al començar la nova temporada 1931-32, Vergés i Gibert es donaren de baixa del Vilajuïga retirant-se del futbol.
Gimbernat i Batllori tornaren a signar per l’Unió Sportiva de Figueres … Després Batllori es ritirá i al cap de poc també Gimbernat.
I jo, també al començament de la temporada 1931-32, després de moltes insisténcies vaig fitxar per l’Unió Sportiva Figueres, debutant el dia 8 de desembre del 1931 al camp del Figueres … peró com que vaig donar-me compte que no estava en plena forma per actuar amb el primer equip de campionat vaig optar per retirar-me difinitivament del futbol.
Després de moltes reunions i canvis d’impressions respecte a la marxa del futbol i d’acord tots els supervivents del club en l’impossibilitat de fer-lo ressurgir, ja que la falta de jogadors, la poca afició de la joventut que ens havia de substituir, la falta d’interés del públic, la dissolució de molts clubs comarcals que feien dificil jogar normalment i altres causes de menys importáncia, més morals que materials, féren que s’anés definitivament a la total dissolució del club, després d’haver-lo mantingut un quant temps sense cap activitat i mercés al vot de confiança que ens fou atorgat a Ylla i a mi convocantse algunes altres reunions a casa mateix d’en Josep Ylla per tal de procedir a la liquidació de tots els objectes pertanyents al club, i així el dia 29 de maig del 1932 es va fer la subhasta dels materials …
Les copes guanyades se les van adjudicar diferents socis, així com el segell i les llibretes. Els jerseis es van regalar a l’escola de nens…
Una vegada liquidat tot va quedar un fons de 103 ptes acordant-se per unanimitat destinar-les per una excursió a Barcelona el dia que hi hagués un partit de futbol interessant i així el dia el 8 d’octubre del mateix 1932, amb motiu de celebrar-se un Barcelona-Espanyol, vam marxar cap a Barcelona, amb l’autocar d’en Manuel Aguer la vintena de socis supervivents que per estar al corrent de pagament teniem dret a gaudir a l’excursió gratuïtament … Tot va marxar bé, peró al regressar a Cabanes el dilluns dia 10 següent i a l’ésser en un viratge prop de Báscara allí a les 7 del matí várem estimbar-nos amb tant mala desgrácia que en Rebarter va quedar amb el braç dret a sota de l’auto i portat immediatament, per en Serra i jo, amb un auto particular d’un mas situat prop d’on ocorregué l’accident, a l’Hospital de Figueres, se li hagué d’amputar.
D’aquesta forma dissortada acabá l’historial del fútbol cabanenc durant l’época de l’Unió Sportiva i és de lamentar doblement per quant durant la seva existéncia no va passar el més lleu accident, llevat de petites lesions sense gaire importáncia. Aquest accident va representar un dia de dol per tota la població de Cabanes i especialment va representar per mi un cop dolorosíssim per tractar-se d’un bon amic.
1946.- El 2 de juny es va jugar un partit entre “Viejas Glorias” i “Juventud la Flor”. El cartell està redactat amb molt d’humor, però les bromes sembla que van continuar tota la tarda. Gil Capallera ens explica que el partit va tenir lloc al camp de França i que els casats van regalar un ram de flors als joves, mentre que la joventut va regalar un ram d’espines als grans.
1974.- L’escut actual és del 1974, any en què el Cabanes entrà a la Federació Catalana de Futbol, tot i que els primers anys el text era en castellà “U.D. CABANAS”.
1976.- Francisco Hernández entrà a la junta del Cabanes i el 1979 va ser nomenat president, càrrec que va mantenir durant vint-i-sis temporades.
2006.- Quatre grans del futbol de la comarca de l’Alt Empordà, en Lluís Pujol, en Jordi Capallera, en Carles Monturiol i en Felipe Cortés, inicien el projecte de “Futbol femení” amb un grup inicial de 10 nenes que formen el primer equip de futbol 7.
La temporada 2014/15 el club U.E.Cabanes segueix sent un referent dins el futbol femení català amb els següent equips:
1 equip “Escoleta” Preferent (de 6 a 10 anys, futbol 7)
2 equips a Femení Infantil Aleví (de 10 a 13 anys, futbol 7)
1 equips a Cadet Juvenil Femení (de 13 a 14 anys, futbol 11)
1 equip a Segona Territorial (de 14 a 16 anys, futbol 11)
1 equip a Primera Territorial (futbol 11)
Temporada 2018/2019. L’equip senior de 2a divisió femení van quedar campiones de lliga.
Relació de noms i fotografies dels diferents presidents de la Unió esportiva
Aquí estem junts tots fent força, animant amb esperança, doncs volem que la victòria sigui per al nostre equip.
Som-hi nois, que això és nostre; vinga amunt, res no ens espanta: amb esforç i la constància, guanyarem aquest partit.
A la gent de Cabanes ens diuen potamolls, però això no té importància si sabem jugar a futbol!
Els colors són groc i negre, és l’equip del nostre poble: lluitarem ferms, fent possible que siguin guanyadors … i el Cabanes campió !!!
Aquest himne es va encarregar durant la presidència de Francisco Hernández. Francisco va entrar a la junta l’any 1976 i tres anys després va ser elegit president.
La Francmaçoneria avui es fonamenta en la realització de treballs filosòfics, filantròpics i de solidaritat humana. El seu origen directe són les fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes, arquitectes…) les ramificacions de les quals s’estenien a l’Edat Mitjana per tota l’Europa Occidental.
Els fonaments de la Francmaçoneria moderna se situen al voltant del 1600, a Escòcia, on es reunien Llotges de picapedrers. La primera organització francmaçònica dels Països Catalans es formà a Menorca a mitjan segle XVIII, però la francmaçoneria no hi arrelà amb força fins entrat el segle XIX. Els principis generals maçònics proclamats per la primera assemblea constituent de la francmaçoneria catalana eren, un per un, tots els drets humans i democràtics.
El 1939, en acabar la Guerra Civil, la francmaçoneria fou declarada enemic principal del nou règim feixista espanyol. Els Germans foren perseguits i, els qui no pogueren amagar-se o exiliar-se, foren condemnats a mort. Fins el 1976, no es constitueix a Barcelona la Llotja Catalunya, la primera després de l’inici del franquisme.
No tenim cap document que doni fe de l’activitat maçònica a Cabanes, tot i que diferents articles citen que, el 1892, al nostre poble hi havia la seu d’un triangle maçònic que depenia de la Lògia Progreso Portbouense, de Portbou. Fins ara, només coneixem el nom d’un germà maçó, natural de Cabanes, Isidre Clos i Pagès, de nom simbòlic Garibaldi. Isidre s’havia iniciat, el 1881, a la lògia “Luz de Figueras” i el 1891, estava integrat a la “Lògia Progreso Portbouense”.
Els nuclis maçònics, anomenats tallers, podien ser de dues categories: els triangles, quan no arribaven als set membres i les lògies quan sobrepassaven aquest nombre. Els triangles estaven formats per un mínim de tres mestres i es creaven amb l’únic objecte d’arribar a constituir una llotja. Si al cap de tres anys no havien aconseguit el mínim d’afiliats, s’havien de dissoldre. No podien conferir graus ni tenien jurisdicció pròpia, sinó que havien de dependre d’una altra llotja o dels organismes federals.
Donada la poca informació que apareix sobre Cabanes als estudis sobre la maçoneria a l’Empordà, cal suposar que el “triangle maçó” no va reixir i que els pocs membres que en formaven part es van dissoldre o es van integrar dins una lògia, fos de Portbou o de Figueres. Hi ha la sospita de què Josep Monegal Ramis (Cabanes 1867 – Figueres 1921) o Antoni Ribas de Conill (Cabanes, 1880-1935) foren maçons, però cap document ho avala. De Josep Monegal només el seu perfil ideològic i polític i les seves amistats: el professor de l’Institut de Figueres Joan Maria Bofill o els germans Alejandro y López Rodríguez en poden alimentar la sospita. Antoni Ribas de Conill, nat el 1880, en el cas que fos maçó, no podria haver format part d’aquest grup de finals del segle XIX.
… Podem dir que la història de la Francmaçoneria a l’Empordà ha tingut quatre períodes: el d’introducció, durant la guerra del Francès, protagonitzat per les lògies militars de Napoleó; el d’esplendor, que es data habitualment entre el 1880 i el 1898; el d’alts i baixos, des de començament de segle fins a l’acabament de la Guerra Civil; i el de renaixement, al triomf del qual vol contribuir la R.·.L.·. Pedra Tallada de Palafrugell.
A l’Empordà hi va haver lògies a Cabanes, l’Escala, Figueres, Garriguella, Llançà, Maçanet de Cabrenys, Pau, Portbou, Calonge, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i, precisament, Palafrugell.
… Cal insistir que les dues darreres dècades del segle XIX, arran de l’adveniment d’un període polític de tarannà tolerant, es produí un boom realment espectacular de creació de noves lògies que a les comarques gironines –a excepció del Ripollès, zona de carlins, on la maçoneria no va tenir cap presència–es va traduir en una àmplia distribució de tallers maçònics arreu del territori. A més de Figueres, a l’Alt Empordà es crearen lògies a l’Escala i Portbou, i fins i tot es van obrir triangles a petits pobles com Cabanes, Garriguella i Pau, i també a Llançà …
… El período de oro de la masonería en las comarcas catalanas corresponde a los decenios finales del siglo XIX. Entonces existieron talleres en Banyoles, Blanes, Breda, Cabanes, Calonge, Cassà de la Selva, L’Escala, Figueres, Garriguella, Girona, Llagostera …
Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69. El plec de docs inclou un reglament imprès del 1932, nombrosa correspondència, relació dels components del 1903, certificats del 1947 de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de no tenir antecedents masònics de diferents figuerencs … Reproducció cedida pel prof. Àngel Rodríguez, de Boadella (juny 2014). Procedent de l’Arxiu de Salamanca
La Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer, en la qual es commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al s IV, Justinià la introduí a Constantinoble al s VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident.
Durant temps, el 2 de febrer, Cabanes també va celebrar la festa de la Candelera.
Cada any, dues dones joves i casades, eren nomenades pabordesses. Els diumenges, elles o les seves filles, a l’hora del dinar, passaven per la cases proveïdes d’uns “cistellets” de plata, per recollir diners que servien per mantenir l’altar i organitzar la festa que consistia en una missa, sardanes i ball. Mentre en unes cases s’hi passava cada setmana, en d’altres només s’hi anava per la Festa Major i les grans diades.
Passat Reis, es feia la “Capta del blat de moro”. Era una capta extra, just abans de la festa, en la qual es passava a tots els masos del terme. (El nom de la capta es deu a què en aquesta època els pagesos ja havien venut la collita)
A la missa del dia de la Candelera, es feia el canvi de pabordesses i les que plegaven oferien un pa de crostons i un ciri a les noves pabordesses. En un moment de la cerimònia es donaven espelmes de colors i en el moment de recollir-les s’aprofitava per deixar una ofrena econòmica als “cistellets”.
El 1968, una de les pabordesses va ser Núria Duch i la festa del 2 de febrer de 1969 va ser amenitzada pel grup “Mauné y sus dinamik’s”
Les últimes pabordeses van ser Quimeta Viñoles Gou i Josefina Garcia Garcia, nomenades el 1970 i que van ser les úniques pabordesses solteres.
A partir del 1971, ja no hi va haver pabordeses, però la festa es va mantenir fins a la mort del rector Mn. Joan Roura (1986). Durant aquests anys, la recollida de diners anava a càrrec del capellà amb l’ajuda d’alguna noia i només es feia per Nadal i les diades assenyalades i el dia de la festa es portaven els cistellets al ball i la gent hi feia aportacions voluntàries. L’última festa, la del 1986, es va tancar amb uns ingressos de 169.272 ptes. i unes despeses de 170.707 ptes.
Després de la mort de Mn Joan Roura, el poble va perdre els “cistellets” de les pabordesses.
Quin és l’origen de la Festa de la Candelera a Cabanes?
Mentre altres pabordies només apareixen en registres anteriors al segle XIX, la Candelera no és citada en cap document antic. Es desconeix en quin moment es va començar a venerar la Verge i si es va constituir una pabordia dedicada a la Candelera, però en tot cas seria després del 1820, data de la benedicció de la nova església, quan es va començar la veneració de la Mare de Déu de la Candelera.
Sembla probable que les pabordesses de la Verge de la Candelera siguin una evolució de l’antiga pabordia de Nostra Sra. dels Àngels que ja existia a principis del 1700.
Alguns documents parroquials ens avalen que a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII) existia un altar i una pabordia dedicats a la Mare de Déu dels Àngels. Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones” [Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració]
Coneixem dos documents de principis del segle XVIII que fan referència a l’altar i a la pabordia:
1708. El clergue Jaume Puig (Cabanes, 1652?-1708) al testament deixa 10 lliures barceloneses a la Pabordia de Nostra Sra. dels Àngels “Cistellet de les dones”
1709. Registre de defunció de Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, enterrat davant l’altar de Nostra Senyora dels Àngels de l’església de Sant Vicenç de Cabanes
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
La premsa ens parla de la festa del 2 de febrer, des de l’any 1865, mostrant-nos diferents versions:
Al 1865 ens explica que la festa de la Candelera està dedicada a les dones, que són elles qui dirigeixen la festa i que és costum que les àvies ballin amb els joves.
Al 1916, la festa es fa coincidir amb la Festa de l’Arbre i la premsa dóna més informació relacionada amb aquest acte que sobre la festa religiosa. Podria ser un reflex de l’ambient social i polític de la Mancomunitat
Al 1928 se’ns confirma que la festa del dia 2 de febrer és a càrrec de les pabordesses de la Nostra Sra. dels Àngels, encarregades de tenir cura de l’altar i que es beneixen candeles.
Aquesta notícia del 1928 ens fa pensar que la Festa de la Candelera, amb les pabordesses i els cistellets per recollir diners sigui una evolució de l’antiga pabordia de la Verge dels Àngels o “Cistellet de les dones” i que des de fa més de tres-cents anys que és una festa d’exaltació de la Verge, sigui dels Àngels o de la Candelera, però també és una festa “femenina” on les dones sempre n’han estat les protagonistes.
Tot i que per un altre motiu, ja ben entrat el segle XX, es deia que la Candelera era la festa de les mestresses de casa de Cabanes ja que era una festa local, sense convit de familiars i amics, així les dones podien gaudir de la festa sense el tràfec de la cuina i el parament de la casa.
Premsa: 1865 – 1916 – 1928
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1865.- En el dia de Nuestra Señora de la Purificacion, o Candelaria, se celebro en el pueblo de Cabanas, su segunda fiesta mayor, con el mismo buen gusto y orden que la principal, que tiene lugar en el mes de Enero. Lo original de la fiesta es que las mujeres en tal dia gobiernan en todo lo del festejo, y es tal la costumbre, que se ven bailar las ancianas con los jóvenes, quienes les tributan tal obsequio en aquel dia. Aplaudimos la fiesta y la cortesia, dignas de alta civilizacion. El Ampurdanés, 5 de febrer
1916.
Aquesta població se proposa celebrar … la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera. Completament d’ acord l’Ajuntament amb el digne Sr. Ecónom i les Pavordeses de la Verge s’ ha contractat l’orquesta de Peralada. La Veu de l’Empordà, 29 de gener i 5 de febrer
Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre ….
La población de Cabanas celebrará con gran lucidez la Fiesta del Árbol mañana miércoles, fiesta de la Purificación de la Virgen, con oficio solemne por la mañana, plantación de árboles con asistencia de las autoridades y sardanas por la tarde… Diario de Gerona, 1 de febrer
1928.- El día 2. Fiesta de la Purificación de Nuestra Señora las Pabordesas de Nuestra Señora de los Angeles que celebran la fiesta patronal, contrataron la orquesta La Filarmónica, de Figueras, para ejecutar los actos que se detallan a continuación. A las diez se celebró un oficio en el altar de Nuestra Señora, con bendición de candelas. Ofició el reverendo Pedro Illa y el reverendo José Costa, dio nombramiento a las nuevas Pabordesas que cuidarán de la Virgen durante el año que rige, las cuales son las distinguidas señoritas Antonia Prim y Josefa Llombart. Por la mañana y tarde se bailaron siete sardanas en la plaza Mayor, terminadas las cuales hubo sesión de cine en el salón Cusí, donde se estrenó «Dónde está Jones? y baile en la sociedad. A las diez de la noche se tocó una sardana y seguidamente hubo un extraordinario baile, que se vio muy concurrido y animado en la sala del pueblo… La Vanguardia, 9/2/1928
1929.- Serra… Para el próximo día 2 de febrero, fiesta de la Purificación de Nuestra Señora, las [pa]bordesas de Nuestra Señora de los Angeles, que conmemoran la fiesta patronal, han contratado a la cobla orquesta «La Principal», de Perelada, celebrándose oficio, sardanas y baile. Además habrá sesiones cinematográficas y partidos de fútbol, habiéndose anunciado para el día 2 la visita del Perelada F. C, y el día 3 al F. C. Darnius, reinando expectación para ambos encuentros…. La Vanguardia, 3/2/1929
1956.- … En cambio por las fiestas de la Candelaria y Liberación, debido al frío reinante resultaron deslucidas en extremo. Ampurdán, 29 de febrer
1962.- El próximo viernes día 2 de febrero, celebramos nuestra fiesta pequeña vulgarmente conocida por La Candelaria. Aunque es fiesta de ambiente local siempre tenemos para amenizarla una buena orquesta, así que este año ha sido contratada la renombrada Cobla «Caravana». Ampurdán, 31 de gener
1969.– … Fiesta tradicionalmente local, está bajo la advocación de Ntra. Sra. de la Candelaria y se cuidan de los festejos y del cuidado del altar que tiene la Santa en nuestro templo parroquial dos mujeres llamadas
1973-Los Sitios
Pavordesas a las cuales les está reservado el modo de recaudar fondos para sufragar los gastos de dicha celebración. Ampurdán, 29 de gener
1973.- Con motivo de la pasada fiesta de la Candelera, la ampurdanesa población de Cabanes revivió, un año más, su tradicional fiesta de «Les Pabordeses», que une a su sabor popular el de la antigüedad de su ascendencia… L’article, hem de suposar que erròniament, explica que són les pabordesses de la Verge del Roser. Aquest any les pabordesses van ser: “Montserrat Alsina de Heras y Asunción Parada de Cardona”. Ampurdán, 14 de febrer
1975.- … esta población se está preparando para la fiesta de la «Candelaria», que tendrá lugar el próximo domingo, con un selecto programa de festejos populares y religiosos, entre los cuales cabe señalar el baile de noche, en el transcurso del cual tendrá lugar la proclamación de «Miss Cabanas»… Ampurdán, 29 de gener
1983.- Cabanes: Otra localidad altoampurdanesa que celebra su «festa» en honor de la Candelera. Tras la Misa habrá audición de sardanas a cargo de la Copla Foment de la Sardana. Por la tarde sardanas y baile, amenizado por el conjunto Corney. Los Sitios de Gerona, 6 de febrer
La Candelera a Cabanes (l’Alt Empordà) Durant temps, el 2 de febrer, Cabanes també va celebrar la festa de la Candelera. Cada any, dues dones joves i casades, eren nomenades pabordesses. Els diumenges, elles o les seves filles, a l’hora del dinar, passaven per la cases proveïdes d’uns “cistellets” de plata, per recollir diners que servien per mantenir l’altar i organitzar la festa que consistia en una missa, sardanes i ball. Mentre en unes cases s’hi passava cada setmana, en d’altres només s’hi anava per la Festa Major i les grans diades. Passat Reis, es feia la “Capta del blat de moro”. Era una capta extra, just abans de la festa, en la qual es passava a tots els masos del terme. (El nom de la capta es deu a què en aquesta època els pagesos ja havien venut la collita). A la missa del dia de la Candelera, es feia el canvi de pabordesses i les que plegaven oferien un pa de crostons i un ciri a les noves pabordesses. En un moment de la cerimònia es donaven espelmes de colors i en el moment de recollir-les s’aprofitava per deixar una ofrena econòmica als “cistellets”.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
En diferents documents del segle XIX, s’hi cita el procurador del bací de la Candela (*). Es desconeix si, en aquest cas, el bací de la Candela està relacionat amb la festa de la Candelera o era una institució destinada a recaptar diners per a l’Hospital dels pobres.
Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
1827
21 de setembre.- Pedro Matas vecino de este lugar de Cabanas procurador del Magnífico Ayuntamiento del mismo en calidad de administrador del vacin de la Candela …
Pedro Matas Procurador del Magnífico Ayuntamiento de este pueblo en la calidad de Administrador mayor de la fundación dicha de la Candela … reclama el pagament de 27 lliures per vint anualitats del cens d’una finca que posseeix amb domini directe
1854
1859 y 60. Hospital de Cabanas.Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro
(*)
Bací. Institució destinada a arreplegar diners per a algun fi col·lectiu.
Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.
Confraria.- Associació de persones, generalment laiques però amb un patronatge religiós, unides per a un fi de pietat o de caritat, o de defensa i d’ajuda mútues, sovint amb el mateix ofici. Als Països Catalans, del segle XII al segle XVIII, també s’anomenaven confraries a les associacions professionals de menestrals i d’altres professions sota una advocació religiosa.
Pabordia.- A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
El bací de les ànimes.- Era una pabordia. Els baciners de les ànimes recollien en espècie la majoria de les almoines, per mitjà de les ofrenes de pa que la gent aportava a l’església els diumenges, de manera especial les famílies que estaven de dol.
Obra.- Conjunt dels cabals d’una església o altar, destinats a la seva conservació o a les reparacions i a atendre les despeses del culte. Institució de beneficència de caràcter religiós.
A nivell de poble, la pabordia -ja sigui confraria o simple administració- tenia la funció principal de promoure el culte a un sant o una verge i els pabordes o pabordesses, segons els casos, eren els administradors dels béns destinats al seu culte.
Les confraries es diferenciaven de les administracions pel fet de tenir un grau superior d’institucionalització dins la parroquia, ja que disposaven d’un llibre de registre dels inscrits a la confraria. Els confrares tenien unes obligacions econòmiques i devocionals.
Cada pabordia acostumava a ser administrada per un parell de pabordes, que s’elegien de nou cada any. Quan s’acostava la festa patronal d’una pabordia, el clergue sagristà publicava a l’església els noms dels nous pabordes. Cada pabordia disposava d’un llibre on anotava l’estat de comptes i el nom dels pabordes. La principal responsabilitat del paborde era l’organització de la festa del seu sant, també depenien econòmicament de les pabordies els cants dels goigs, les processons i els oficis de les seves festivitats.
Confraries i pabordies
No s’ha conservat cap llibre de comptes de les pabordies de Cabanes, però alguns testaments, en especial els dels capellans, les esmenten. Així podem saber-ne el nom d’unes quantes:
Pabordia de la Candelera (segurament es va crear el segle XIX i és l’única que no consta als registres)
A l’Arxiu Diocesà de Girona, apareixen documents que certifiquen confraries més antigues:
1348.- A Bartomeu Cervià, domer de Cabanes i Castelló Bru, confrare de la confraria de Cabanes. Mancant administradors de dita confraria, els comissiona per administrar-la, 30 gener 1348. Llibre: U-11, full: f 146v
1357.- A Vicenç de Roure, beneficiat de Cabanes. Atès que a Cabanes hi ha una confraria que no té procurador ni confrares, però si rendes, se’l nomena administrador, 21 abril 1357. Llibre: U-31, full: f 113
1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402. Llibre: U-102, full: f 28v (segona numeració)
Altars de l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII)
No es pot assegurar que no n’hi haguessin més. Aquests són els que apareixen en registres de defunció i testaments, que sovint incluen llegats per a misses on s’especifica en quin altar s’han de celebrar.
Sant Antoni Abat. L’altar i la pabordia de Sant Antoni de Cabanes ens apareixen en diferents documents relatius a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç. Tot fa pensar que, a l’antiga església, Sant Antoni era venerat en un altar important. Actualment trobem la seva imatge a la fornícula superior de l’altar del Roser.
1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402
1403.- Joana, esposa de Bernat Teixidor, de Cabanes fa un llegat a la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 19 d’abril
1665.- Jaume Puig, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Josep Lloansí, domer del lloc, al qual ha estat presentat pel cònsols de la universitat. (Llibre D-320. Full f 196)
1708.- Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708), al seu testament llega:
10 lliures a la Pabordia de Sant Antoni de l’església de Sant Vicenç de Cabanes
20 lliures barceloneses a la Confraria de Sant Antoni, de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, per tal de què serveixin per daurar el retaule de Sant Antoni.
Demana la fundació d’un ofici solemne, a celebrar cada disset de gener, a l’altar de Sant Antoni Abat de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, dotat amb vuit rals de plata que es dedicaran a les obligacions de la confraria
Mana un ofici solemne, dotat amb disset sous barcelonesos. L’ofici ha de ser a l’altar de Sant Antoni de Sant Vicenç de Cabanes, a celebrar el dia 25 de juliol, Sant Jaume.
1709.- Ignasi Prats, clergue de Borrassà, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Jaume Puig, al qual ha estat presentat pels jurats del poble (Llibre D-363. Full f 10)
Sant Crist
El 1708, hi va ser enterrat Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708)
Sant Pere. Apareix alguna vegada en les donacions per celebrar-hi misses
Sant Vicenç.- Era el patró de la parròquia i devia ser l’altar més important de l’església
El 1708, Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa trenta lliures barceloneses a l’obra de Sant Vicenç
El 1709, hi va ser enterrat Baldiri Usall, sagristà de Cabanes
El 1729 i el 1735, hi van ser enterrats els germans Salvador i Vicenç Miró, rectors de Cabanes
Nostra Senyora dels Àngels.- Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones”. Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració.
El 1709, hi va ser enterrat Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, fill de Pardines (Vall de Ribas, Bisbat de Urgell)
Gifre Ribas, Pere. Les confraries. L’exemple de la confraria del Roser. A: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Barcelona, 2012. Pàg. 483-491
A principis de la Guerra Civil es va iniciar l’expedient d’apropiació de finques per posar al servei del municipi aquells edificis que els seus propietaris havien sortit del país i que podien ser d’interès pel municipi, indicant quin ús se li podia donar a cadascun.
tual és del 1974, any en què el Cabanes entrà a la Federació Catalana de Futbol, tot i que els primers anys el text era en castellà “U.D. CABANAS”.
La Francmaçoneria avui es fonamenta en la realització de treballs filosòfics, filantròpics i de solidaritat humana. El seu origen directe són les fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes, arquitectes…) les ramificacions de les quals s’estenien a l’Edat Mitjana per tota l’Europa Occidental.
La Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer, en la qual es commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Cabanes - Alt Empordà 