Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Segles IX i X. Documents

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:


Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres


[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

[2]

Oratoris privatscan Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


3 comentaris

Església de Sant Maurici

Sant Maurici o església del cementiri (829?-1784)

L’església de Sant Maurici apareix localitzada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999 i les seves restes encara es poden veure en una de les parets del cementiri.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

El jaciment es troba en el cementiri de Cabanes a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del rec del Molí. Es tracta de les restes d’una església medieval visibles a la banda externa del mur de tramuntana del cementiri de Cabanes. Foren identificades per Carme Riu l’any 1988 i publicades per primera vegada per Joan Badia (1990). S’observa el mur d’una nau en una llargada conservada de 20 metres i un fragment de l’absis semicircular que el talla a llevant. De l’anàlisi de l’aparell s’observen dues fases diferenciades, que correspondrien a un moment més antic (sector de llevant i absis) i una reforma posterior. A més el canvi de parament és senyalat per l’existència del basament d’un contrafort o pilar adossat. Dins el recinte del cementiri, en el passeig principal, s’observen cinc lloses de grans dimensions amb encaixos, així com dues làpides de sepultures amb inscripcions (*). A la banda interna del mur de tramuntana no es pot observar el mur, ja que està cobert per la construcció dels nínxols. No s’hi ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica. Existeixen diverses hipòtesis a l’hora d’identificar aquesta església, però cap d’elles amb arguments clars. Joan Badia, a partir de les poques restes conservades, esbossa una aproximació cronològica entre els segles XI i XIV. El seu estat de conservació és força dolent.

A: Patmapa.gencat.cat

(*) Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, editat l’any 2001, per la Diputació de Girona, diu que Sant Maurici fou la primera església parroquial de Cabanes, i ja es troba documentada a l’arxiu diocesà de Girona, l’any 829.

Sant MauriciA l’obra Rationes decimarum hispaniae (1279-80), figura entre els temples que tenien rendes pròpies que havien de contribuir a les croades.

Pella i Forgas, a la plana 307, del llibre Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, editat per primera vegada el 1883 i reeditat l’any 1980, hi escriu:

Unas cabañas, Kabannas, cerca de Perelada formaban una pequeña villa con su iglesia de S. Mauricio y era en dominio de la ilustre família que nada menos dió a la patria la estirpe de la casa de Barcelona; fue la villa de Winidilda, esposa de Wifredo el Velloso, que en el año 840 la cedió al monasterio de S. Juan de las Abadesas. El document original de la donació s’ha perdut, però se’n conserva una còpia a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Alguns estudiosos han vinculat les restes del cementiri amb l’església de Sant Maurici, que ja apareix en l’acta de consagració de l’església de sant Joan de les Abadesses. Durant els segles X i XI trobem diversos documents que parlen de les esglésies de Cabanes, sense especificar-ne l’advocació, ni el nombre exacte.

Una altra teoria apunta a que es tracta de l’antiga parròquia de Cabanes. L’actual temple parroquial, dedicat a Sant Vicenç, està situat al bell mig del poble i davant del castell. Es va construir en el segle XVIII. No sembla que hi hagi vestigis d’un temple anterior sota l’actual edifici barroc. Per tant, no seria d’estranyar que aquesta teoria fos realitat. En molts pobles de l’Empordà com Peratallada, Palau-Sator o Monells, l’església es troba situada fora dels murs. En alguns com la Selva de Mar o Bellcaire la parroquialitat es va traslladar a un nou temple situat a l’interior del nucli urbà i en d’altres casos com Foixà, Torroella de Fluvià o Palau-Savardera, el temple i el castell tenen barris independents al seu voltant. No és descabellat pensar que l’església, situada a l’actual cementiri i malgrat estar a les afores del poble, fos en realitat l’antiga parroquial.

Si aquesta segona hipòtesis és correcta? El temple romànic també estava dedicat a Sant Vicenç? O potser estava sota l’advocació de Sant Maurici i era la capella del castell era la que estava dedicada a Sant Vicenç? Masses incògnites que fins ara poques persones han intentat resoldre… De fet les restes del temple havien passat totalment desapercebudes, totalment cobertes per heures. Per sort, en 1988 van ser descobertes per Carme Riu.

A: Art Medieval

Sant Maurici

A partir del segle XIII, es troben poques referències a l’església, tot i que apareix en un plànol de principis del segle XVIII.

A resultes de la visita pastoral de 1740, es va presentar un mandat episcopal reiterant la necessitat de reparar l’església de Cabanes o construir-ne una de nova.

1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.

  • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
  • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.

1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i Sant Maurici devia fer les funcions de parròquia del poble, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

L’església es va ensorrar degut a la inundació que va tenir lloc el dia 6 d’octubre de 1784. En un document, de principi del 1800, que es conserva a l’arxiu del Palau de Peralada, s’explica que degut a la inundació: no han pogut los habitants del poble de Cabanes valerse de la parroquial església.

Tot i que va tenir una existència de quasi mil anys, als registres parroquials dels anys 1613-1784 no n’hi ha cap referència amb el nom de Sant Maurici i alguns investigadors tenen dubtes sobre el nom de l’església.

Més informació