Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Campanes i campanars

A la plaça de l’església de Cabanes hi ha dos campanars, el de l’església parroquial de sant Vicenç i el petit campanar de la capella de Sant Sebastià.

Actualment al campanar de l’església parroquial hi ha quatre campanes, dues de grans dins el campanar i dues de més petites penjades a l’estructura que hi ha a la terrassa del campanar.

Campanes grans:

  • Vicenta, Rosa i Carme (600 kg) apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey. El nom de Vicenta se li va donar perquè Sant Vicenç és el patró de la parròquia i Rosa i Carme per ser els noms de les dues filles dels padrins.
  • Assumpta, Josefa i Antònia (220 kgr) apadrinada per Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel. Possiblement se’ls va donar aquest nom per ser el nom de diferents familiars dels padrins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç

A l’extrem nord-oest de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall.

Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta quadrada (6’05 x 6’05 m); el segon és vuitavat i està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada damunt del qual s’aixeca una petita torrella coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada rogenca. La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc apuntat amb bordó i balustrada, un a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Un rellotge d’esfera està al capdamunt del primer cos a la cara frontal i a sota seu, a mitja alçada, una finestra rectangular. Decoren al segon cos una motllura sota els finestrals i una tercera a l’arrencada dels arcs. Els seus murs són de maçoneria amb carreus a cantoneres al primer cos i de carreus ben escairats i de color més clar que a la resta en el segon cos.

Situació: damunt l’ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 28’44 metres.
Esveltesa: 4,7

Protecció Bé cultural d’interès local. Identificador: IPA: 17931

Bibliografia:

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 1873, 30 d’agost.- Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 1874, 15 de febrer.- . S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb el campanar i les campanes de l’església de Cabanes:

  • 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana. D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva.
    • Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
  • 1853.- El 2 de gener s’instal·len unes que campanes que des del 1803 es trobaven a la capella de Sant Sebastià. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
    • y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
    • Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
    • Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
  • 1889. El 24 de juny Mn. Rafel Tubau, capellà de Cabanes, va beneir una campana en honor de Sant Sebastià. Va rebre els noms de M. Assumpció, Josepa i Antònia i va ser apadrinada per Eusebi de Puig i de Rich (Figueres, 1863-Barcelona, 1933) i Maria Pont de Gorgot (Figueres, 1869-1894), que la van regalar a la parròquia.

1889

  • 1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.
  • 1964.- El 12 de desembre es van beneir les noves campanes de l’església. Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

Fotos de Joan Noguer Cardoner

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997. La Restauració de teulats, exteriors i campanar va suposar un cost 18.000.000 ptes. subvencionades per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • 2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

Campanar de la capella de Sant Sebastià

Campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. Actualment no té campana

Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Documents:

    • 1841/1900.- Aplec de documentació solta de la parròquia de Cabanes. …  relació dels veïns que han participat en la recaptació de diners per la compra d’una campana per la capella de Sant Sebastià (1900ca.).  ACAE110-109-T2-150

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De la campana Maria Bernarda del monestir de Santa Maria de Cadins en parla Carles Sapena i Aznar a la monografia Les campanes (Quaderns de la Revista de Girona, 1997). No queda clars si la campana ja era a Cabanes o si es va construir a Girona, després del 1492.

 

 

 


1 comentari

Monestir de Valldemaria

Monestir de Santa Maria. Maçanet de la Selva (veïnat de Pibitller)

ValldemariaTotes les dades semblen indicar que el primer monestir cistercenc femení a Catalunya (potser a tota la Península Ibèrica) fou el Convent de Santa Maria de Vall de Maria, a la parròquia de Maçanet de la Selva. Valldemaria fou l’únic monestir cistecenc femení establert a la Corona d’Aragó en vida de Bernat de Claravall, que morí el 1153.

Se suposa que el Convent s’hauria construït als voltants de l’any 1155, però un document del 1146 i la dotació feta a la comunitat, filial de l’abadia femenina francesa de Nonenque o Noninges, el 1158, per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí, acrediten un origen anterior.

Quan l’any 1169, es va fundar a Cabanes el monestir de Sant Feliu de Cadins, Ermessenda, la priora de Vall de Maria, va ser anomenada, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, abadessa al monestir de Cadins, fent que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent d’aquell. Però, les monges maçanetenques, fent cas del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es va saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles.

El 20 de novembre de 1456 una acta notarial determina la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaven, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes.

Els anys 1501-1504 la priora de la comunitat va ser Violant de Biure, familiar del bisbe de Girona Berenguer de Pau. Violant va ser imposada a instàncies de l’abadessa de Cadins i rebutjada per la comunitat de Valldemaria. El mateix va passar amb Lluisa Llordat (1504-1549). Lluïsa era de la comunitat de Cadins i també va ser rebutjada per la de Valldemaria.

El 1543, les monges, cansades de rebre la visita de lladres i malfactors es varen traslladar, al monestir de Sant Daniel de Girona, bo i refusant l’oferiment i les exigències del de Santa Maria de Cadins, que a més de ser “monges blanques” com elles era la “seva” abadia a la qual estaven vinculades.

ValldeMaria encara subsistí com a Priorat fins al 1550. Finalment, l’any 1603, el monestir i les seves terres es vengueren a la família Jalpí de Tordera, i des d’aleshores esdevingué una casa de pagès.

La capella va ser inaugurada l’any 2008, després de ser restaurada pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, qui també ha restaurat tres edificis més del municipi, la capella de Sant Jordi del castell de Torcafelló, un pou de glaç i una torre de telegrafia òptica.Coberta(6)

Santa Maria de Valldemaria versus Sant Feliu de Cadins. Font:  Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014

Perquè des de Valldemaria es va crear el monestir de Cadins? No són més que suposicions, però sembla plausible pensar que hi hagués pressions externes ja que resulta extrany que una comunitat filial s’instal·lés més al nord en lloc d’avançar cap el sud.

  • Cap el 1168 la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva era regida per un canonge de la Seu, Arnau de Darnius. Això fa pensar que l’escissió que va viure la comunitat de Valldemaria i que va comportar la fundació de Sant Feliu de Cadins podia haver estat induïda per aquest canonge procedent de Darnius, població propera a Cabanes.
  • Una altra hipòtesi és que la decisió vingués de la mà de la família Torroja, ja que Ramon de Torroja s’havia casat amb una filla d’Almodis de Barcelona i un Pere Torroja havia estat, fins al 1152, abat del monestir de Vilabertran i en la data de l’escissió era el gran mestre de l’ordre dels Templers.

Quin és l’origen de les desavinences entre els dos monestirs?

  • Hi ha qui suposa que Valldemaria no va veure amb bons ulls que el nou monestir de Cadins, tingués la dignitat d’abadia mentre Valldemaria es mantenia com a priorat depenent de Cadins.
  • Les desavinences entre Valldemaria i Cadins van provocar que en el moment d’abandonar Valldemaria, la comunitat s’establís al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona i no pas al de Cadins, que llavors ja s’havia traslladat a Girona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plafons informatius (exposats a la capella de Valldemaria)

Bibliografia:


1 comentari

El Sepulcre

El Sepulcre de PeraladaPriorat del Sant Sepulcre de Peralada

L’Orde de Cavalleria de Sant Sepulcre va ser creat per Godofred de Bouillon, el primer cavaller cristià que va entrar a la Ciutat Sant i primer governador del regne de Jerusalem … Tot i que inicialment eren una barreja de clergues i laics, en consonància a la resta d’ordes militars, aviat van adquirir caràcter secular … L’Orde encara perdura. Actualment inclou tant membres laics com seglars, també té membres femenins, i es dedica sobretot a tasques relacionades amb la caritat. Vegeu: Equestrian Order of the Holy Sepulchre of Jerusalem | vatican.va

Planas, Meritxell ; Gorbs, Carles B. Els Templers a les comarques gironines
Aiguaviva : l’ Ajuntament, 2010

El Sepulcre és un antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al NW del municipi de Peralada (Alt Empordà), prop del veïnat de les Olives.

Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades. El primer prior conegut és Pere de Noguereda, esmentat el 1169. El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada. Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre.

El temple consta de nau única capçada amb un absis semicircular lleugerament més estret. La part que es conserva d’època medieval és tardo-romànica, probablement del segle XIII. L’aparell està compost de carreus mitjans, ben tallats i alineats. La volta de la nau és apuntada en una part i en un altre tram, ja d’època gòtica, està sostinguda amb arcs diafragmàtics.

Tot i que el priorat no es troba dins el terme municipal de Cabanes, la seva proximitat i la influència que va tenir en el seu moment, mereix que sigui ressenyat.

La Casa.

A unos cuatro quilómetros de la villa de Peralada y del lugar de Cabans, al norte, más allá del lugar de Olives, entre el río Llobregat y la montaña de Montpedrós, en un paraje frondoso y retirado, se encuentra El Sepulcre …

… Nada sabemos con certeza de la fecha de la fundación de la casa del santo Sepulcro de Peralada, pero es evidente que su origen se debe a las donaciones, que en el siglo XII se prodigaban piadosa y generosament a las Ordenes Militares ierosolimitanas (relacionades amb Jerusalem) en todos los países cristianos, como consecuencia de la profunda emoción que produjo la primera Cruzada.

Nuestro primer documento que hace referencia al Sant Sepulcro es de fecha 21 de enero de 1143 …

… Efímera fué la vida del pequeño priorato de Peralada, como debió serlo la de la pequeña casa de los Templarios de San Feliu de Cadins, cerca de Cabanes, y de las otras pequeñas casas que las demás órdenes ierosolimitanas tenían en esta comarca …

A: Golobardes Vila, Miguel. “El Sepulcre” de Peralada
[S.l.] : Biblioteca Palacio de Peralada, 1955

… El priorat del Sant Sepulcre de Peralada fou establert en aquest lloc en una data no determinada del segle XII, després de la primera croada. Fou una conseqüència de les nombroses donacions rebudes per aquesta orde militar en tot l’Occident cristià commogut per l’esmentada gesta.

La casa de Peralada depengué del prorat de Santa Anna de Barcelona fins l’any 1435 …

… En aquest monestir hi hagué una comunitat mixta, d’homes i dones. Ens ho confirmen dos documents…

… El priorat de Peralada era una casa de poca importància econòmica; tenia propietats generalment petites -masos, camps, salvetats- pels voltants de Peralada i escampades per diferents punts de la comarca. Des de mitjan segle XIII deixà de tenir priors propis; els de Santa Anna de Barcelona nomenaven comanadors i procuradors.

El 1435 el priorat de Santa Anna, considerant el rendiment escàs d’aquesta possessió, que ja no tenia vida pròpia i romania deshabitada i, en part, ruinosa, vengué el Sant Sepulcre de Peralada als carmelites de la mateixa vila. El 16 de març del 1437 la venda fou aprovada per l’abat de Vilabertran.

El culte al Sant Sepulcre fou mantingut en un altar lateral de l’església del Carme fins a l’exclaustració del 1835; aleshores passà a la parròquia de Sant Martí.

A: Badia i Homs, Joan. L’Arquitectura medieval de l’Empordà
Girona : Diputació Provincial de Girona, 1985 (vol. II-A)

Pergami, 1195

Concòrdia sobre la possessió d’un molí (30/01/1195)

Documents on es relaciona Cabanes amb el priorat de El Sepulcre:

  • 1195.- Concòrdia signada entre Pere de Sirag, prior, Guillem de La Jonquera, comanador, i els germans de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, d’una part i Ramon Muntaner, la seva mare Belisenda i la seva esposa Beatriu, de part altra, sobre la possessió d’un molí situat a la parròquia de Cabanes, al costat de la Muga, 30 de gener de 1195. (B.P.P., Ar., B, 5). Possiblement sigui el document més antic que s’ha trobat de la família Muntaner, de Peralada
  • 1253.- Guillermo de Enguilendis, com a tutor de Ramon Muntaner, reconeix tenir per la casa del Sant Sepulcre de Peralada, el nou molí de Cabanes, a la sèquia del riu Muga. (B.P.P., Ar., B, 13)
  • 1294-1344.- Molí d’en Taverner. Situat a rec de Cabanes, derivat de la Muga. El domini directe corresponia a la Casa del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona. Antigament va pertànyer a Castelló, fill de Joan Muntaner de Peralada. Durant alguns anys, els vescomtes de Rocabertí s’apropiaren del domini
  • 1307.- Trasllat (28 d’abril 1316) de l’establiment emfitèutic que fa Fra Pere sa Riera, procurador del Convent del Sant Sepulcre de Peralada, a Pere sa Mata, de Cabanes, d’una terra situada al cortal de Guerau Tortós, a la parròquia de Peralada. El document original ha estat redactat pel notari Pere Teixidor, notari de Cabanes (18 maig 1307). El trasllat (28 abril 1316) ha estat escrit i tancat per Jaume Barraca, notari de Peralada (1295-1322)
  • 1309.- Venda. Per Ermesendis Ordis, de Cabanes i el seu espòs, Ramon Ordis a Pere Sariera, comanador de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, del cens  …  sobre una peça de terra situada a la parròquia de Cabanes
  • 1352.- Capbreu. De Joan Llop, de Cabanes, a favor de l’Orde del Sant Sepulcre, en la persona de Pere Domènec, comanador de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, per un prat situal a El Sepulcre
  • 1409.- Venda. Per Pere Vicent, masmessor testamentari de Guillem Bosch … a Pere Maler, d’una peça de terra situada a la parròquia de Cabanes, al lloc de El Sepulcre …
  • Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)

Bibliografia:

Més informació:


Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres


[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

Vegeu també: Forcano, Manuel ; Hurtado, Víctor. Atles d’història dels jueus de Catalunya. Rafael Dalmau ed., 2019

[2]

Oratoris privatscan Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


1 comentari

Església de Sant Miquel

Sant Miquel (s. XI?)

Les restes de la capella de Sant Miquel, que encara es poden veure a uns 300 metres de l’església de Sant Feliu de Cadins, ens mostren una esglesiola románica d’una sola nau capçada per un absis semicircular. Possiblement  havia estat l’església del veïnat de Cadins.

Cadins i Sant Miquel

Descripció

Per accedir al jaciment, des del nucli urbà de Cabanes, cal prendre la carretera GIV- 6025 i, després d’uns 280 m, trencar a mà esquerra pel camí de Sant Feliu, i continuar pel mateix uns 700 m més. El jaciment se situa al marge dret del camí, a una zona planera de camps de conreu de cereals, al nord del de l’Església de Sant Feliu de Cadins. Es tracta de la troballa de materials arqueològics d’època romana, així com de les restes de l’església romànica de Sant Miquel de Cadins. Els materials romans foren documentats per Joan Badia i Homs i publicada per primer cop l’any 1975. La tipologia de la ceràmica exhumada correspon a material constructiu, bàsicament a fragments de teules i maons però també a ceràmica comuna sense determinar. L’església conserva tan sols els dos murs laterals i la capçalera semicircular d’uns 2 m d’alçada. La major part dels carreus que formaven el parament han estat arrabassats. No s’ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica que permeti precisar la tipologia o funcionalitat del jaciment d’època romana. Per tant, la única dada que es pot establir és una cronologia àmplia dins el món romà. L’estat de conservació de l’església és parcialment destruït, i la del jaciment romà no es pot determinar. La visita al lloc permet observar la presència de ceràmica en superfície de tipologia indeterminada i molt erosionada, sobretot material constructiu.

A: Pat.mat

Fins ara, sembla ser que no s’ha trobat cap document que ens parli de la seva història.

Més informació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


2 comentaris

Església de Sant Sadurní

Sant Sadurní (932?-1440?)

Ben a prop de Cadins, vora la Muga i a tocar el camí de França, en el límit dels comtats, hi havia la domus de Sant Sadurní. Es documentada des de l’any 926, quan el magnat Tassi donà una propietat d’aquest indret al monestir de Sant Pere de Rodes del qual ell era el protector i impulsor de la seva independència i futura grandesa. Aquesta propietat limitava, en part, amb unes terres que pertanyien a Guadall, bisbe d’Elna, fill del comte Sunyer II d’Empúries-Rosselló. Es parla encara de la capella de Sant Sadurní pels anys 1407 i 1408 amb motiu d’uns enfrontaments entre el monestir de Cadins i el comú de Llers sobre la propietat de les terres i sembrats d’aquest paratge. No sembla que quedin rastres visibles de l’església de Sant Sadurní, però als terrenys on podía trobar-se hi hem vist vestigis de poblament d’època romana.

A: Badia i Homs, Joan. Sant Feliu de Cadins i l’arquitectura cistercenca. Revista de Girona, 155 (1992)

L’església es troba referenciada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999

Al mapa adjunt, extret d’aquest llibre, es veu  l’església de Sant Sadurní, datada l’any 932. D’acord amb la situació que se li dóna en aquest mapa, no sembla que es pugui confondre amb Sant Miquel, que es troba molt més a prop de Sant Feliu i en una altra direcció.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

A la plana 70 del mateix llibre, s’hi pot llegir aquest text:

En època carolíngia es crearen diverses fraternitats, o confraries religioses d’ajuda mútua. En tenim documentades al bisbat de Girona. El testament del levita Guiu, de l’any 982, esmenta la fraternitat d’Albanyà, situada al comtat de Besalú, la de Casavells (Caiavellos) i la de Sant Sadurní. Casavells és a l’extrem sud del comtat d’Empúries. Podem suposar que Sant Sadurní era una església situada a l’oest del comtat de Perelada, a ponent de Cadins i al costat de la Via Francesca, que feia la funció de partió occidental del comtat.”

[El levita Guiu, fou un eclesiàstic, fill de Guitiza i d’Aio, matrimoni de terratinents empordanesos, que va arribar a posseir un gran patrimoni entre Llers, Molins, Vilarig i els Vilars, a la vall de Maçanet de Cabrenys].

Als diplomes de Sant Pere de Rodes (any 926) s’esmenta la cessió que Tassi fa al monestir d’uns alous que tenia dins el terme de Kabannas en els llocs de Sant Sadurní i les Artigues.

Aquesta donació apareix reproduïda a les pàg. 230-232 del llibre Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, de Jaume Villanueva i Astengo. [Font: Bibliothéque Nationale de France]

Sant Sadurní

[Tassi fou un terratinent empordanès i màxim impulsor del
monestir de Sant Pere de Rodes (s. X). El seu fill Hildesind, en fou el primer abad].

En un llibre de l’any 1730 escrit de Gregori Pallisser i titulat Llibre de Racionaris de la vila del Castell de Llers, s’hi pot llegir:

Capella de St. Sadurní situada sobre la devesa del señor Compte de Perelada señor de Llers la qual capella antigament fonch de la Parroquia de Cabanas y vuy de la Parroquia de Llers…

Joan Badia i Homs a Arquitectura medieval de l’Empordà hi diu:

La capella de Sant Sadurní fou habitada per capellans que servien a la parròquia de Cabanes i el monestir de Cadins … Val a dir, però, que és ben segur que la capella es trobava a tocar el “camí de la Calçada” o “camí francès” -la strata francisca que anomena el document de l’any 1231- …

Joan Fort i Olivella, al seu article Esglésies dedicades a Sant Sadurní a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, abans del 1300 (onomastica.cat), explica que Sant Sadurní va ser el primer bisbe conegut de Tolosa de Llenguadoc, al segle III, i la seva festa se celebra el 29 de novembre. Al llistat d’esglésies dedicades a Sant Sadurní hi apareix Cabanes:

Sant Sadurní, a Cabanes d’Empordà, a ponent de Cadins, esmentada el 945, però desapareguda.

Al volum IX de l’enciclopèdia Catalunya Romànica, editada per Enciclopèdia Catalana, s’hi afirma que l’ésglésia de Sant Sadurní està documentada des de l’any 926 fins al segle XVIII i que era emplaçada vora el camí de França, al límit amb Llers i prop de la Muga.

L’any 926 el magnat Tassi, impulsor de la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes, donà al seu monestir uns alous que ell havia adquirit, un dels quals dins el terme de villa Kabannas, al lloc anomenat illa de Sant Sadurní, al costat de la domus de Sant Sadurní, prop de la Muga. Les restes d’aquesta domus alt-medieval sembla que han desaparegut completament. Aquesta possessió de Cabanes figura confirmada als monjos de Sant Pere de Rodes en un precepte del rei Lotari de l’any 982.

L’església ermita de Sant Sadurní, “ipsum domum sancti Saturnini”, de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi. El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers, de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella. Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la qual capella antigament fonch de la Parroquia de Cabanes i vuy de la Parroquia de Llers”

Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, esmenta que Sant Sadurní també apareix documentat en uns testaments del 1101, del 1230 i del 1231 i ens confirma que fou habitada per capellans que servien a la parroquia de Cabanes el monestir de Cadins.

Antoni Egea Codina, a l’article Llers. Els homes i els fets  (AIIE, 14 (1979) hi diu:

Sant Sadurní.- D’aquest temple situat prop dels Hostalets, no ens en queda cap resta. Tan sols sabem que primer pertanyia a la jurisdicció de la parròquia de Cabanes i que posteriorment passà a la de Llers.

Al llibre  Els Comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 2003, hi trobem:

Sant Sadurní, antigament prop de Cabanes, al costat de la Calçada

A l’Arxiu Diocesà de Girona s’hi conserven uns quants documents on s’esmenta Sant Sadurní:

  • 1230, 5 de gener. Testament de Guillem Julià, de Cabanes, que … fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, on funda un aniversari, dotat amb un hort situat prop del clos de Ramon Tolsà de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i … (BC Arx., núm. 5.508)
  • 1268, 22 de setembre. Beatriu, abadessa de Sant Feliu de Cadins … concedeix al seu donat, fra Joan de Sant Sadurní, llicència de comprar blat i altres grans per al seu monestir, així com censos i terres, a condició de deixar-los a aquest a la seva mort … (Monumenta, f. 303)
  • 1383. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-1, Full 113)
  • 1404. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-2, Full 70rv)
  • 1440. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-3, Full 172)

El que probablement no sabrem mai és la seva situació exacte, ni tampoc el motiu de la seva desaparició: guerres, inundacions, …? o potser el deteriorament derivat del pas del temps, tot i que, al menys fins al segle XV, regularment s’hi feien obres de reparació.


1 comentari

Església parroquial de Sant Vicenç (antiga)

La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1070 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”.

Torre del castellExisteixen diferents hipòtesis.

a) Per una banda hi ha qui creu que la primera església dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell, si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia.

b) Altres expliquen que les restes de l’església que hi ha a la paret del cementiri són de l’antiga parròquia de Sant Vicenç

c) Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, diu que els historiadors consideren que la primera església de Sant Vicenç, del segle XI, fou la capella de castell. Si fos així, es devia aixecar prop de la torre i segurament va quedar malmesa pel pas dels anys i els esdeveniments històrics, igual que la resta del castell.

Molts documents antics certifiquen el nom de Sant Vicenç, ja des del segle XI:

  • 1069, 16 de febrer. Donació que fan Guifred i la seva esposa Adalgarda a la casa de Santa Maria de Vilabertran de la casa on habiten, situada al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç … (BC Arx., núm. 9.709)
  • 1074, 24 d’abril 24. Donació que fa Adalbert Giscafred a Santa Maria de Vilabertran de la meitat d’una feixa, situada al comtat de Peralada, al terme de Sant Vicenç de Cabanes, indret de Llacuna … (BC Arx., núm. 9.754)
  • 1082, 25 d’abril. Donació que fa Bernat Arnau a Santa Maria de Vilabertran d’un mas situat a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes … (BC Arx., núm. 9.046. Reg.: Monumenta, f. 206v)
  • 1235, 20 de febrer 20. Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià, que pren per marmessors Bernat, prevere de Cabanes, Joan Batlle i Ramon Ministral; elegeix sepultura a Santa Maria de Vilabertran, església a la qual llega un mas, situat a Figueres … disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure… i deixa a la neboda Cerdana els béns que té al castell de Cabanes. (BC Arx., núm. 9.789. Reg.: Monumenta, f. 230v.)
Plànol de Cabanes. Segle XVIII

Plànol de Cabanes. Segle XVIII (*)

A tots els registres parroquials s’esmenta “l’església parroquial de Sant Vicenç del castell de Cabanes”. Sovint no es concreta en quina església ha tingut lloc la cerimònia i a molt estirar el capellà diu d’ell mateix que és de la parròquia de Cabanes o bé de la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes.

A tot el llarg del segle XVIII, els casaments tenen lloc indistintament a l’església de Sant Vicenç i a la de Sant Sebastià. En un casament que va tenir lloc el 12 de febrer de 1719, es diu que els nuvis “se son esposats devant las portas de la Iglesia Parroquial de Sant Vicens del lloch i castell de Cabanas”. Fins i tot, el 26 de setembre de 1726, un casament va tenir lloc a la “casa de la sacristia”, sense que s’expliqui el motiu per la tria del lloc.

Al plànol del segle XVIII, l’església parroquial se situa al costat del cementiri i no apareix cap església dins el recinte del poble, però per altra banda, els registres parroquials de l’època continuen citant “l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Podria ser que, durant un temps, l’església de Sant Maurici tingués la funció d’església del poble i que perdés el seu nom per adoptar el de “parròquia de Sant Vicenç”. Pot ser que l’Església Parroquial de Sant Vicenç fos des de sempre l’església del costat del cementiri?

(*) Font: Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. A: AIIE, 29. Pàg. 177-190 (1996)

… La primera església dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia 

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya


3 comentaris

Església de Sant Maurici

Sant Maurici o església del cementiri (829?-1784)

... o … Església Parroquial de Sant Vicenç?

L’església de Sant Maurici apareix localitzada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999 i les seves restes encara es poden veure en una de les parets del cementiri.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

El jaciment es troba en el cementiri de Cabanes a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del rec del Molí. Es tracta de les restes d’una església medieval visibles a la banda externa del mur de tramuntana del cementiri de Cabanes. Foren identificades per Carme Riu l’any 1988 i publicades per primera vegada per Joan Badia (1990). S’observa el mur d’una nau en una llargada conservada de 20 metres i un fragment de l’absis semicircular que el talla a llevant. De l’anàlisi de l’aparell s’observen dues fases diferenciades, que correspondrien a un moment més antic (sector de llevant i absis) i una reforma posterior. A més el canvi de parament és senyalat per l’existència del basament d’un contrafort o pilar adossat. Dins el recinte del cementiri, en el passeig principal, s’observen cinc lloses de grans dimensions amb encaixos, així com dues làpides de sepultures amb inscripcions (*). A la banda interna del mur de tramuntana no es pot observar el mur, ja que està cobert per la construcció dels nínxols. No s’hi ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica. Existeixen diverses hipòtesis a l’hora d’identificar aquesta església, però cap d’elles amb arguments clars. Joan Badia, a partir de les poques restes conservades, esbossa una aproximació cronològica entre els segles XI i XIV. El seu estat de conservació és força dolent.

A: Patmapa.gencat.cat

(*) Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, editat l’any 2001, per la Diputació de Girona, diu que Sant Maurici fou la primera església parroquial de Cabanes, i ja es troba documentada a l’arxiu diocesà de Girona, l’any 829.

Sant MauriciA l’obra Rationes decimarum hispaniae (1279-80), figura entre els temples que tenien rendes pròpies que havien de contribuir a les croades.

Pella i Forgas, a la plana 307, del llibre Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, editat per primera vegada el 1883 i reeditat l’any 1980, hi escriu:

Unas cabañas, Kabannas, cerca de Perelada formaban una pequeña villa con su iglesia de S. Mauricio y era en dominio de la ilustre família que nada menos dió a la patria la estirpe de la casa de Barcelona; fue la villa de Winidilda, esposa de Wifredo el Velloso, que en el año 840 la cedió al monasterio de S. Juan de las Abadesas. El document original de la donació s’ha perdut, però se’n conserva una còpia a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Alguns estudiosos han vinculat les restes del cementiri amb l’església de Sant Maurici, que ja apareix en l’acta de consagració de l’església de sant Joan de les Abadesses. Durant els segles X i XI trobem diversos documents que parlen de les esglésies de Cabanes, sense especificar-ne l’advocació, ni el nombre exacte.

Una altra teoria apunta a que es tracta de l’antiga parròquia de Cabanes. L’actual temple parroquial, dedicat a Sant Vicenç, està situat al bell mig del poble i davant del castell. Es va construir en el segle XVIII. No sembla que hi hagi vestigis d’un temple anterior sota l’actual edifici barroc. Per tant, no seria d’estranyar que aquesta teoria fos realitat. En molts pobles de l’Empordà com Peratallada, Palau-Sator o Monells, l’església es troba situada fora dels murs. En alguns com la Selva de Mar o Bellcaire la parroquialitat es va traslladar a un nou temple situat a l’interior del nucli urbà i en d’altres casos com Foixà, Torroella de Fluvià o Palau-Savardera, el temple i el castell tenen barris independents al seu voltant. No és descabellat pensar que l’església, situada a l’actual cementiri i malgrat estar a les afores del poble, fos en realitat l’antiga parroquial.

Si aquesta segona hipòtesis és correcta? El temple romànic també estava dedicat a Sant Vicenç? O potser estava sota l’advocació de Sant Maurici i era la capella del castell era la que estava dedicada a Sant Vicenç? Masses incògnites que fins ara poques persones han intentat resoldre… De fet les restes del temple havien passat totalment desapercebudes, totalment cobertes per heures. Per sort, en 1988 van ser descobertes per Carme Riu.

A: Art Medieval

Sant Maurici

A partir del segle XIII, es troben poques referències a l’església, tot i que apareix en un plànol de principis del segle XVIII.

A resultes de la visita pastoral de 1740, es va presentar un mandat episcopal reiterant la necessitat de reparar l’església de Cabanes o construir-ne una de nova.

1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.

  • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
  • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.

1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i Sant Maurici devia fer les funcions de parròquia del poble, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

L’església es va ensorrar degut a la inundació que va tenir lloc el dia 6 d’octubre de 1784. En un document, de principi del 1800, que es conserva a l’arxiu del Palau de Peralada, s’explica que degut a la inundació: no han pogut los habitants del poble de Cabanes valerse de la parroquial església.

Tot i que va tenir una existència de quasi mil anys, als registres parroquials dels anys 1613-1784 no n’hi ha cap referència amb el nom de Sant Maurici i alguns investigadors tenen dubtes sobre el nom de l’església.

És probable que de sempre hagués estat l’Església Parroquial de Sant Vicenç i que per causes desconegudes se li hagués adjudicat el nom de Sant Maurici.

Esperem que en el futur des de l’Institut d’Estudes Empordanesos o gràcies a les investigacions d’historiadors interessats en la comarca en podem treure l’entrellat

Més informació


2 comentaris

Capella de Sant Sebastià

Capella de Sant Sebastià (s. XV-XXI)

Iniciada el 1481. Font: Marquès, Josep M. Cultes de sants medievals

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, a l’extrem nord-est de la plaça de l’Església, tot just iniciat el carrer Espolla. Petit temple entre mitgeres d’una sola nau, cobert amb volta de canó, arrebossada i emblanquinada. L’antiga zona del presbiteri està elevada un graó per sobre del nivell del paviment de la nau, fet de cairons, i està delimitada per un envà posterior. Al fons hi ha una petita finestra rectangular atrompetada. La façana presenta un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana. Al damunt, un rosetó i, coronant la façana, un campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. La façana està arrebossada i pintada, amb carreus de pedra vistos a la cantonada de ponent.

Fins a principis del segle XVIII, la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels vescomtes de Rocabertí per fer les cerimònies de presa de possessió dels seus drets sobre el poble. Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que l’actual, aquest últim construït en el segle XVIII. Durant la tercera guerra carlina, pels voltants de l’any 1873, la capella es va habilitar com a cos de guàrdia. Al mateix temps es va construïr un tambor damunt del portal principal, utilitzat per tenir més visibilitat. Actualment és propietat municipal i s’usa esporàdicament com a local d’esplai i centre social per al joves del poble.

A: Patrimoni.gencat

Capella de nau única situada entre parets mitgeres.  La façana està coberta d’arrebossat de guix i la porta d’accés és rectangular i emmarcada en pedra. Seguint la vertical de la porta hi ha un òcul i un campanar d’espadanya que, amb una sola obertura, corona la façana.
Fins el 1700 la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels Vescomptes de Rocabertí per fer la cerimonia de presa de posessió dels seus drets sobre el poble.
Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que l’actual, que va ser construit en el s. XVIII. És propietat del Bisbat i s’usa com a local d’esplai per al joves del poble.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

La capella, situada al carrer Espolla, núm. 4,  és un edifici de pedra de planta rectangular amb una porta a l’Oest i un absis Sant Sebastiàsemicircular a l’Est. El sostre és de volta semicircular de pedra remolinada i pintada.

La placa que podem veure a la façana de la capella de Sant Sebastià ens diu que l’església és una construcció del segle XVIII. Aquesta data no és exacta ja que antigament, al mateix lloc, havia existit un edifici dedicat al Sant Sebastià i l’actual edificació es va beneir el 1654.

La capella era el lloc on el comte de Peralada prenia possessió de la senyoria de Cabanes, més endavant fou utilitzada sovint com a lloc de reunió del Consell obert o altres aplegaments ciutadans.

Hi ha constància documental que llarg del segle XVIII s’hi celebraren casaments, s’hi reunia el poble per resoldre temes del comú i s’hi van enterrar veïns, tot i que es desconeix si els enterraments eren dins l’església o si hi havia un petit cementiri al costat. Al llibret que es va editar el 1950, en motiu de la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament, s’hi explica que per la llei de desamortització del 1855, la capella de Sant Sebastià s’havia de vendre i que l’Ajuntament va reclamar l’edifici per destinar-lo a “enterramiento de cadáveres en las épocas que por las inundaciones no podían trasladarlos al cementerio como ya venía haciéndose desde tiempo inmemorial”.

  • 1723, 25 d’octubre. Antoni Aguer, vidu i la seva cosina Llúcia Aguer, donzella, són estats esposats en la Isglesia de St Sebastia
  • 1734, 30 de setembre. El Sr. Martí de Carreras, fill d’Antoni de Carreras i de Maria, de Cabanes, i la Sra. Josepa d’Avinyó, filla de Pere d’Avinyó i de Margarida, de Peralada, hi reben la benedicció nupcial. El dia abans s’havien casat a Peralada

Casament de Martí i Josepa

  • 1776.- Diversos documents fan esment de reunions que tenen lloc a la capella de Sant Sebastià

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1782, 4 de setembre. Isidro Gimbernat, jove treballador d’Ollers i Mariàngela Frasquet, donzella de Cabanes, … los uní en matrimoni en esta de St. Sebastià de la present parroquia
  • 1784, 5 d’octubre. Va morir Margarida Abat, casada i amb 22 anys. Va ser enterrada del dia 8 a la capella de Sant Sebastià “per motiu del diluvi de aigua que ocupaba lo dit poble … sens ningun sacerdot
  • El 30 de gener de 1783 va morir Anton Cortei, prevere de Castelló d’Empúries, i tal com disposava al seu testament va ser enterrat dins a la capella.

Testament: … Elegesch ma sepultura al meu cos faedora dintre la capella de St Sebastia cituada dintre lo present Poble de esta Parroquia de St Vicens Martyr de Cabanes volent que en dita Iglesia o Capella sem sien celebrats los Oficis Dobles Majors de Enterro Honras

Registre de defunció: … Al cadaber del qual se li dona sepultura eclesiastica en la Capella de St Sebastia cituada en lo present poble de Cabanas

  • El 1810 i el 1827, Rosa Carreras i Avinyó i el seu fill Antoni Conill i Carreras, també van ser enterrats a la capella de Sebastià. Possiblement van triar aquesta sepultura perquè ja havia desaparegut l’antiga església i l’altar del Roser on eren enterrats tots els seus avantpassats.
  • 1835, 3 de desembre. Va morir Miquel Vergés Fages, un noi de 25 anys, i l’endemà va ser enterrat a la capella de Sant Sebastià “por no poder hir al sementerio por demasiadas aguas que imbadian el camino a dicho sementerio

El 1856, va sofrir algun desperfecte arran de la construcció de la casa veïna, coneguda ara com a can Mont.

Durant les guerres carlines, s’habilità com a cos de guàrdia tal com explica l’Acta Municipal del 27 de febrer de 1873: … Al mismo tiempo se habilitará la Capilla de San Sebastián como cuerpo de Guardia o principal…

Pere Serra i Prim, a les seves memòries també ens parla de la capella:

1854 o 1855.- La Capella havia servit com a cos de guàrdia i estava en molt mal estat.

Trubansa la capella de San Sebastia destrusada y destemplada al Sr Jaume Brugat encuntransa Alcalda y altras particulars determinaren de turnarla adurna que [esta]ba destrusada de cuan eram …nals que servia per Prinsipal [Gu]ardia y al mes de 7bra ] de … se ba arregla laltá  ab las …nas presentas pero alguns … que no hera de sun gust han [oca]sihonat algun destorp y axis se es quedat.

1857.- El mes d’abril es va acabar d’arreglar la capella de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6 capellans.

y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.

1888.- Es va tornar a arreglar la capella de Sant Sebastià, malmesa després de la revolució, coneguda amb el nom de La Gloriosa:

Lañ 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn Visens

Durant la segona meitat del segle XX, la capella de St. Sebastià era el lloc on, els diumenges a la tarda, els infants del pobles anaven a fer catequesi. Més tard, va fer la funció de Casal Juvenil i durant un temps també va utilitzar-se com a cinema administrat per la parròquia.

A  l’arxiu diocesà de Girona es troben alguns documents que fan referència a Sant Sebastià i que ens confirmen que la primera edificació és del segle XV, que aquesta es va enrunar el 1630 i que la nova capella va ser beneïda el 1654, quan encara faltaven cinquanta anys per entrar al segle XVIII:

  • 1481. Cabanes. Capella de Sant Sebastià, construcció (Llibre Q-5 (1457-1501) Full 169)
  • 1630, 30 d’abril. Llicència a Cabanes de treballar en diumenge per portar material a la nova capella de sant Sebastià i enrunar la vella (Llibre U-235 Full f 141v)
  • 1654, 10 de juny. Llicència a Cabanes, de beneïr la nova capella de sant Sebastià (Llibre U-257. Full f 64)

Atenent que Sant Sebastià és el sant invocat com a protector contra les epidèmies, es pot aventurar que la seva construcció té relació amb la “pesta”, sigui per protecció o per acció de gràcies i més si es té en compte que es va beneir el 1654,  justament després de l’epidèmia de pesta que va afectar l’Empordà en aquesta època. Vegeu:


8 comentaris

Església parroquial de Sant Vicenç

Sant Vicenç, actual església parroquial (s. XIX-XXI)
Rectors de la parròquia, des de 1820  |  Altars i imatges  |  Confirmacions (1941-1956)

Església parroquial de Sant VicençSituada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig de la plaça de l’Església. Església d’una sola nau amb creuer, capelles laterals i capçalera poligonal. La nau, el creuer i les capelles estan coberts per voltes de canó amb llunetes i arcs faixons,mentre que el presbiteri presenta una volta poligonal amb llunetes. Les voltes s’assenten damunt d’una cornisa motllurada, sostinguda per pilastres adossades als murs laterals. L’absis està situat al centre del creuer, avançat respecte el baldaquí que recull la imatge de Sant Vicenç. Aquesta part està coberta amb una volta de mocador, amb la part central decorada. La sagristia, situada al costat del presbiteri i coberta amb una volta de mirall, presenta la data 1805 gravada a la llinda de la porta d’accés. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d’arc rebaixat emmarcat per dues pilastres, que sostenen un entaulament damunt del que hi ha una fornícula rematada per un frontó triangular. A l’interior de la fornícula hi ha la imatge de Sant Vicenç, instal·lada de nou l’any 2004. Al damunt del portal hi ha una gran rosassa adovellada. A l’extrem nord-oest de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall. A l’interior del temple hi ha diverses imatges escultòriques i es conserva una pica baptismal de pedra amb peu, decorada amb motius geomètrics i vegetals, i datada al segle XVII (1604). També cal destacar el baldaquí del presbiteri, data al segle XVIII. La construcció és bastida amb pedra desbastada disposada formant filades més o menys regulars, amb alguna refecció feta de maons.

La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1070 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Es creu que la primera dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”. Encara així l’actual església no va ser construïda fins a principis del segle XIX, després de que un gran aiguat destruís l’altra església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.

A: patmapa.gencat.cat  | Patrimoni.gencat

L’església d’una nau amb creuer, cúpula i capçalera poligonal, de cinc cares. Orientada al sud-oest. A la façana, porta emmarcada per pilastres i entaulament, coronada per una fornícula buida acabada en frontó i al damunt rosassa. Presenta campanar de planta quadrada amb un cos superior octogonal amb arcs apuntats.

A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal, dels segles XVI-XVII, decorada amb motius geomètrics i vegetals. I un baldaquí del segle XVIII.

es va aixecar en el segle XVIII després de que un gran aiguat destruís l’altre església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

A l’article: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues, Albert Compte i Freixenet hi explica:

L’actual església parroquial de Cabanes, situada dintre l’antic recinte emmurallat, a diferència de l’anterior que es trobava extramurs i a una distància d’un quart de quilòmetre del poble, és molt tardana.

Contràriament a bona part de les esglésies empordaneses, fruit d’una ampliació de les velles estructures romàniques en el transcurs dels segles XVII i XVIII, la de Cabanes no es començà a construir fins l’any 1803 i no s’acabà de cobrir fins el 1820.

Aquest mateix any, el 22 de gener, “la benehí per autoritat Episcopal y celebrà lo Divinal Offici lo Sr. Domer Hilari Torras…”. Arxiu Parroquial de Cabanes, Llibre de Consueta. (Aquestes dades m’han estat amablement facilitades per l’actual rector de Vilabertan i Cabanes, mossèn Jordi Puigdevall).

L’impressionant aspecte i les considerables dimensions de l’església nova no lliguen gaire amb l’agitada etapa durant la qual té lloc l’edificació (postguerra Gran, Guerra del Francès, sexenni ferrandí). Aquest fet, al mateix temps que ens obliga a reflexionar sobre la capacitat de l’home per sobreposar-se a les desgràcies de la història, testimonia l’extraordinària aptitud productiva del camp cabanenc i el que podia donar per ella mateixa una economia essencialment agrària basada en la fertilitat dels sòls al·luvials, els cereals, la vinya i la cria de bestiar.

La pila baptismal de la parròquia -que té gravada la data de 1604- podria ser d’alguna de les esglésies avui desaparegudes.

Curiosament aquesta data també la trobem al peu de la creu de terme, que hi havia a la zona del pedró, i a la casa Vanover, del carrer Canal.

La placa que hi ha a la façana de l’església ens diu que és una construcció del s. XVIII, tot i que els documents ens confirmen que es va començar a construir a primers del segle XIX.

Història de l’església

Josep M. Bernils i Mach, a la seva monografia Cabanes hi reprodueix un document de l’arxiu parroquial amb unes quantes dades sobre la construcció i les obres de l’església:

  • 1803, 28 d’agost. 1a pedra nova església
  • 1818, 3 de juliol. 1a teulaCan Vanover
  • 1818, 13 d’agost. La última teula
  • 1820, 22 de gener. Solemne benedicció pel Sr. domer Hilari Torras de Sant Andreu de Sucarrats, de la Vall de Vianya
  • 1929. Es féu una pintada
  • 1939. Es va fer algun arranjament per posar-la en condicions de celebrar el culte després dels desperfectes ocasionats per la Guerra Civil

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb l’església de Cabanes: obres, actes religiosos, capellans, influència dels moviments republicans, …:

  • 1846.- Mort Gregori XVI i entra Pius IX: En lo añ 1846 muri al Sumo Pontifise Gregori setze y entra Pio Nono
  • 1847.- El Papa convoca un jubileu: Duná 3 semanas de tems per guañá dit gibuleu en huna semana de estas se abia de fer 3 dejunis dimecra dibendras disapta y 3 visitas a la Iglesia a fer alguna horasio: huna de las tres se abia de haná a cunfasá y pendrer la comuniho y tabe se habia de fer critad a los pobras seguns la pursivilitad de cada cual y tots lus de esta casa abem fetas las dilligencias per guañarla y crech las 2 terceras parts de la publasiho.
  • 1851.- Es convoca un altre jubileu: pero la gent no ha cumplert de mol tan cum altra vegada… En lo matex añ tingueren [misiho] de 3 pares Misihonistas
  • 1852.- El mes de març es comença a construir el campanar. Els veïns hi van col·laborar treballant de franc i amb diners: Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena ab 4 mestres de casas … publasiho fen totas las juntas de franch o de critad y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … El dia 1 de juny es va portar la gàbia del rellotge, però els veïns s’havien cansat de contribuir a l’obra i no es van posar les campanes ni el rellotge que ja feia temps que era fet Besalú: la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu tems a. Per Nadal es va continuar l’obra, arreglant l’escala i posant el terra i la barana del cor. (D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva)
  • 1853.- El 2 de gener es van baixar les campanes que, des del 1803, eran a la capella de Sant Sebastià i el dia 18 les posaren al campanar nou. A finals de juny es van fer fondre dues campanes velles per fer les del rellotge: Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras. El 4 de setembre es van batejar les campanes noves i es va instal·lar el rellotge: Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts
  • 1854 o 1855.- L’alcalde, Jaume Brugat i altres particulars decideixen arreglar la capella de Sant Sebastià que estava destrossada després d’haver estat habilitada com a Cos de Guàrdia durant les Guerres Carlines
  • 1856.- El bisbe va venir a Confirmar i promoure indulgències en diferents altars

    Segell parroquia sant Vicenç

    Segell – 1858

  • 1857.- El mes d’abril es va acabar d’arreglar la capella de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6 capellans. …y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.
  • 1859.- Es va fer l’altar de Sant Vicenç i es va deixar a punt per daurar-lo. Aquí se trubara que als hultims añ de 1859 se ba fer laltá major de San Visens a pun de andurarlu
  • 1864.- Arriba Mn Joaquim Geli. La seva estada al poble és motiu de conflictes amb l’Ajuntament i els veïns, fins que el 1868 es veu empès a marxar
  • 1868-1873.- Arriba Mn Francesc Galí en substitució de Mn. Geli
  • 1870.- El dia 24 de gener, es canvia la imatge de Sant Vicenç, pagada per la família de Can Carreras: Aqui se trubará que al dia 24 de jane de 1870 se cambia la imatja de San Visens de la yglesia de Cabanas perque era hun poc hurdinari y no fou al dia 22 perque el dia 21 fou huna diada de caura molta neu per tota aquesta plana y muntañas y axis fou que nol pusgueren purtá cum estaba ja trachtat y esta imatja la feu fer Dña Rafela de Casa Cunill en Holot
  • 1873.- Durant uns tres mesos, el capellà del poble va ser un fill de la família Trinch de Peralada
  • 1873.- El setembre va entrar en vigor l’obligatorietat del matrimoni civil, sense que es prohibís el casament per l’església. La proclamació de la Primera República, el dia 11 de febrer va provocar que molts pobles passessin setmanes sense capellà:  en 7bra de 1870 vingue hordra del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá. 
  • 1873.- El setembre arribà un nou capellà, Mn. Pere Fàbrega, que vivia de les misses, caritats i propines: viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla
  • 1875.- A l’octubre el Papa va convocar un nou jubileu. Els actes començaren el 14 de novembre
  • 1878.- Mort el Papa Pius IX i entra Lleó XIII. Mes atras se es dit que en lo añ 1846 entra al Papa Pio Nono y a regenta asta al mes de fabre de 1878 perque ba muri Y en est matex mes es entrat per Papa Llehon tretze.
  • 1878, novembre.- Arriba Mossèn Mundet.
  • 1879.- Es posen les baranes de l’altar. En lo añ 1879 se pusaren las brandillas de lalta majo
  • 1882.- Es posen les baranes de l’altar del Sant Crist. Als hultim del añ de 1882 pusaren las bredulas o tencaduras del altar o capella del Sn Cristu
  • 1884.- Es fa el daurat de l’altar. En hultim del añ 1884 se ba endaura lalta major de la iglesia de est pobla.
  • 1885.- Mn Mundet emmalalteix i és substituït per Mn Rafel
  • 1887.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.ooo persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmassoneria: y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo sentir despresian als blasfemus y flamasons dien queran causa de la filuxera y altres gams
  • 1889.- Arriba Mossèn Benet

Més informació:

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Altres dades d’interès

Pila baptismalRectors de la parròquia, des de 1820.

1852.- Es construeix l’escala del cor i el campanar.

1892.- Es subhasten les obres per a construir la barana del cor que es porta a terme amb el suport de l’Ajuntament, el rector i els veïns . A: Arxiu municipal de Cabanes. Plech de condicions baix les quals se subastaran los travalls de construcció de la brandilla del cor de la iglesia de est poble, ab los poders y condicions següents… Segueixen 7 punts que especifiquen entre d’altres, les característiques de la barana, el tipus de fusta, el termini de construcció -15 de gener- i el seu preu, 11 duros. El document va ser signat el 26 de desembre de 1892 per l’alcalde Mariano Ramis, els regidors i 9 veïns.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.

1926.- Al diari La Comarca del 30 d’octubre, s’hi expliquen la reformes que s’hi havien fet aquell any: El pasado sábado, dia 23, se terminaron las obras para la renovación de la Iglesia Parroquial, empezadas el mes de agosto. El interior de la misma ha sido pintado completamente, con variados dibujos; además hay tres vidrieras con cristales de varios colores, siendo magnífica del modo que ha quedado. Han trabajado casi siempre tres pintores, dirigidos por el joven artista figuerense D. Antonio Calvet, y los andamios y, trabajos de albañileria iban a cargo del empresario Sr. Gratacós. Todos los trabajadores están muy complacidos de los vecinos que han necesitado, y especialmente del bondadoso sacerdote Rdo. José Costa, que, agradecido por todos los trabajos realizados sin ocurrir el menor incidente, les obsequió con una suculenta comida.

1932.- L’església es va quedar sense llum elèctrica, tal com exposa l’Acta Municipal de 21 de març de 1932. Acordóse: quitar la corriente eléctrica que conduce a la Iglesia por no querer poner contador el cura párroco.

1940.-Ple Municipal del 10 d’abril: Por el Secretario fue leída una carta dirigida al Sr. Gobernador Civil dándole las gracias por su generoso donativo de la Imagen de San Vicente ….

1964.- Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració de les campanes de l’església. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

1966.- Mossèn Pere Serrat, capellà de la parròquia durant 30 anys, va ser destinat a l’Hospital de la Caritat de Figueres (Ampurdán, 5 d’octubre de 1966)

1968.- Fulla parroquial de Cabanes (1968/1974).Arxiu Comarcal de l’alt Empordà. ACAE111-98-T2-85 (4 exemplars)

altar1

1972.- Essent rector Mn. Josep Balateu, es va instal·lar l’altar al creuer i es va treure la barana o reixa del presbiteri. El 16 de gener de 1972 es va consagrar el nou altar, adaptat a les normes del Concili Vaticà. La notícia va aparèixer al diari Ampurdan del 19 de gener.

1997.- Es va portar a terme una restauració general. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997

  • Restauració de teulats, exteriors i campanar, 18.000.000 ptes. subvencionat per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • Construcció d’un lavabo a la sacristia, a càrrec del Bisbat, 545.795 ptes.
  • Restauració de l’interior a càrrec dels fidels i amics de la parròquia, 5.119.896 ptes.

2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

2004.- El 13 de juny es va posar la nova imatge de Sant Vicenç a la fornícula de la façana de l’església, essent rector Mn. Jordi Puigdevall i bisbe Carles Soler.

Imatge de Sant Vicenç. Façana de l'església

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions per fortificar-la. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 4 d’agost de 1873: Se acordó: Construir un tambor al frente de la iglesia parroquial para poder refugiarse las familias todas, en caso necesario y aparedar tots los agujeros por el lado de la Torre.
  • El dia 30 del mateix mes, una nova Acta Municipal esmenta: … se adjudicó las obras de refuerzo de la defensa especificándose lo siguiente: tambor frente a la Iglesia Parroquial, hecho de pared de piedra y cals de 3.5 palmos de espesor, 51 palmos de largo en semicírculo y la altura de la puerta, otra pared interior de ladrillo puesto llano de 18 palmos de largo por 12 de largo en circulo también, hacer un piso con viguetas y 3 dobles de resilla que sea fuerte y permanente (Coro). Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 15 de febrer de 1874. S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.
  • 27 de juliol de 1874. S’acorda: Que se derriben las destruidas obras de fortificación: la de frente a la puerta de la Iglesia Mayor, el portal de la calle Espolla, por amenazar éstas de ruina. Asimismo, el portal del molino y la puerta comun….

Al començament de la guerra civil (1936-1939), es va desmantellar l’església per a adaptar-la a altres usos i es va destruir l’altar. Ja al final del conflicte, una mugada i el mal estat del gual de la carretera que va a Figueres va impedir l’arribada d’un carregament d’explosius que s’havien d’emmagatzemar a l’església i que l’haguessin ensorrat, junt amb la major part del poble. El 8 de febrer de 1939, aquests explosius van provocar la desaparició de l’església i quasi tot el poble de Llers.

Als llibres parroquials, no es troba cap referència a la construcció, ni a la benedicció de l’església. Possiblement existeixen altres llibres que donen constància d’aquests fets.

Altars i imatges de l’església parroquial

A la façana, dins una fornícula, hi ha una imatge de Sant Vicenç que es va col·locar l’any 2004. A l’interior hi trobem:

  • Al presbiteri: El baldaquí amb la imatge de Sant Vicenç, patró de la parròquia. La festa major se celebra el 22 de gener, dia de Sant Vicenç.
  • Al creuer (mirant l’altar major):
  • A les capelles laterals:
    • A la dreta: l’altar de la Mare de Déu dels Dolors amb el Sant Crist
    • A l’esquerra: l’altar de Sant Pere. En un esborrany de carta del 20 de febrer de 1943, el Sr. Antoni de Puig de Conill s’adreça al Bisbe de Girona demanant permís per reconstruir l’altar de Sant Pere. Fa constar que des de fa molts anys la família té cura de l’altar, que durant la guerra es va destruir i que ara el voldria tornar a posar en condicions de culte. Demana permís per iniciar les obres i esmenta que amb la carta adjunta el projecte. Explica que l’obra seria de maçoneria (un tipus d’obra feta amb pedra sense treballar —a vegades palets—, pedra picada —la que no s’ha desbastat— o bocins de maons, que es disposen irregularment i es lliguen amb un material de cohesió) i pintada en tons marfil i or d’acord amb la resta d’altars. També adjunta una foto de la imatge de Sant Pere que ha d’anar a l’altar i que està proporcionada a l’altura.

La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. Té sentit, doncs, que l’altar de la Candelera, una de les advocacions més antigues de la Verge Maria -relacionada amb la maternitat-, estigui dedicat a la Sagrada Família i tingui les imatges de la Verge, amb el seu fill als braços, els seus pares, Joaquim i Anna, i Sant Josep. A la part superior hi ha una creu grega.

L’altar del Roser està relacionat amb l’orde dels Dominics. Hi trobem Sant Domènec de Guzman, fundador de l’orde del Dominics, Santa Caterina de Siena, monja del tercer orde de Sant Domènec i la Mare de Déu del Roser. Sant Domènec assegurava que, el 1208, se li va aparèixer la Verge amb un rosari a les mans i que li va ensenyar a resar-lo. Fins a la fi del s. XVI, el culte a aquesta Verge estava limitat als convents dominics. Des del 1571, la festa del Roser se celebra el 7 d’octubre  per donar gràcies per la batalla de Lepant, la victòria de la qual fou atribuïda a l’ajut d’aquesta  Mare de Déu. L’estrella que corona l’altar també és un dels símbols dels dominics. Sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers, és l’unic sant de l’altar que no té cap relació amb els dominics.

Imatges de l’església i els altars

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Escultures

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Rectors de la parròquia, des de 1820

  • Hilari Torras.
    • 1820.- Beneix la nova església de Sant Vicenç
    • 1828.- Els registres parroquials estan signats pels ecònoms Josep Poch i Antonino Caritg
    • 1829.- Va ser enterrat el 23 de gener. Havia signat testament davant el notari Francesc Pagés, de Peralada
  • 1830.- Esteve VidalCol·lació (*) de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit d’Hilari Torras, a favor d’Esteve Vidal, domer d’Aiguaviva, a presentació reial.
    • 1818.- Obté la sagristia de Mont-ras
    • 1830.- Nomenat rector de Cabanes. S’incorpora a la parròquia el gener de 1931
    • 1833.- Els registres parroquials estan signats pels ecònoms  Francesc Palahí i Salvador Pagès
    • 1833-35.- Defunció
  • 1835.- Joan Caritg. Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit d’Esteve Vidal i
    Benet Bosch

    Aquí descansa el-rdo-cra-pro de Cabanas Don-Benito-Bosch. Murió 14-7-1894. Edat 49 años.

    renunciada per Julià Grau, a favor de Joan Caritg, rector de Castanyet (Sta. Coloma de Farners), a presentació reial.

    • 1827.- Obté la rectoria de Llofriu
    • 1834.- Obté la rectoria de Castanyet
    • 1835.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1864?.- Defunció
  • 1864.- Joaquim Geli i VilanovaCol·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Joan Caritg, a favor de Joaquim Geli, rector de Corçà, a presentació reial. 
    • 1858.- Era ecònom de Corçà i passa a ser-ne rector
    • 1864.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1878.- Renuncia a la parròquia, en ser  nomenat rector de Crespià

Pere Serra i Prim a les seves memòries escriu: Aqui se trubará que en 7bre de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli. Pere Serra també ens explica el conflicte obert entre l’Ajuntament, els veïns i el rector que no acceptava el que se li va donar pels oficis de la festa. Per tal de resoldre la qüestió, van venir un frare i un civil  i es va arribar a un acord, però el rector es va desdir de tot el que s’havia tractat. Com explica l’autor, Mn Geli demanava coses impossibles i exigia que si la festa acabava amb guanys el volia per a ell, però si hi havia pèrdues no hi volia estar … se feu rehuni a la casa de la vila ab los majors de la poblasio per arreglar aquest asuntu pero no se arregla perque bulia cosas ynpusiblas a mes del pagu dels hofisis si y abia ganansia la bulia y si abia perdua no y bulia está …

El setembre de 1868, la Junta Revolucionària el va intimar a marxar immediatement, cosa que va fer però sense renunciar a la plaça. Per això el seu substitut, Mn. Francesc Galí (de Camprodon), només cobrava la meitat dels guanys, ja que la resta anava per a Mn. Joaquim Geli

  • 1868, setembre-1873, març.- Francesc Galí, de Camprodón. Va substituir Mn Geli. Després de la proclamació de la primera República, el febrer de 1873, va tenir algun conflicte i va ser destinat a l’Armentera. Pere Serra explica: est sustitud se anumena Musen Francisco Gali fill de Camburdon y ba existi a fins al mes de mars de 1873 que sobras de teni las armas y li donaren alguna esprasiho que no li agrada gayra se marxa a Gerona y tenia hun sustitut de perelada per las festas afins al dia de la assensiho [Ascensió] dia 22 de matg quel Sr Bisba feu beni altre sustitut fill de peralada que estaba a Armantera y a dita Armantera y pusá musen Francisco Gali es al di cambiats de parroquia y est sustitut es fill de la casa Trinch de Peradada …
  • 1873, maig.- Capellà de nom desconegut, fill de la casa Trinch de Peralada. Venia de l’Armentera. Va arribar el 22 de maig, dia de l’Ascenssió i va marxar el segon diumenge de juliol per manca de suport econòmic. Pere Serra ens ho explica: ab la cundisio que li abiam de fer salari per viura y nus servi afins 2on diumenje de juliol del presen y se marxá perque no li dabam res.
  • 1873, setembre.- Pere Fàbrega. No tenia assignació econòmica i vivia de les misses, caritats i propines: viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla
  • 1878.- Benet Mundet i AmetllerCol·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per promoció de Joaquim Geli, a favor de Benet Mundet i Ametller, ecònom de Sant Llorenç de la Muga, a presentació reial. Probablement, nat a Caldes de Malavella, el 21 de març de 1831. Fill de d’Antoni Mundet i Maria Ametller.
    • 1878.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1883.- Rep el benefici de la capella dels  Dolors, del mas Mundet de Caldes de Malavella.
    • 1886.- Data de la defunció.

Pere Serra i Prim ens descriu la seva arribada al poble: Aqui se trubará que Musen Pera Fabrega ha existit en esta publasiho des del 7bra de 1873 asta al Nbra de 1878 que feren las mudas del capellans y pusaren hun Rechto que lo seu nom es Mundet.

  • 1885.- Mn. Rafael Tubau.  Arriba per substituir a Mn Mundet que està malalt: Ja es dit que en Nbra de 1878 vingue al Señor Rechto Musen Mundet y als primes de agost de 1885 se ausentá perque la salut nol permetia aquest treball y vingue Musen Rafael. En aquests anys també apareix alguna vegada Josep Noguer
  • 1889.- Benet Bosch i Busquets (1846-1894). Col·lació de la rectoria de Cabanes, renunciat per Benet Mundet, a favor de Benet Bosch i Busquets, a presentació reial. Probablement, nat a Banyoles, l’11 de febrer de 1846. Fill d’Antoni Bosch i Isabel Busquets. Va morir a Cabanes, el 14 de juliol de 1894, tenia 49 anys.

Una vegada mort Pere Serra, el seu gendre afegeix aquesta nota a les seves memòries: En 2 de agosto de 1889 bingue per Parroco Musen Benet

Benet Bosch

  • 1897.- Lluís Llapart i Vila (1861-1919). Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Benet Bosch, a favor de Lluís Llapart i Vila, a presentació reial. Probablement, nat a Girona, el 10 d’abril de 1861. Fill de Ramon Llapart i Francesca Vila.
    • 1897.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1900-1901.-  Era músic i dirigia el cor de l’església. Diario de Gerona, 28/01/1900  –  26/01/1901
    • 1914.- El bisbe confereix el benefici de Sant Dalmau i silencier de la seu a Lluís Llapart i Vila, rector de Cabanes, el qual renuncia la rectoria i s’estableix a Girona.
    • 1915.- Viu a Girona i treballa a la Catedral. Girona. Padró, 1915. La seva minyona era Maria Corney Bisbe, de Celrà. Girona. Padró, 1917
    • 1926.- Viu al carrer Cervantes, 5, de Girona, té unes rendes de 945 ptes i paga 180 ptes de lloguer. Girona. Padró, 1926
    • 1929.- Lluís Llapart va morir a Girona. Diario de Gerona, 19/01/1929  |  La Veu de l’ Empordà, 26/01/1929  |  El Ampurdán,  26/01/1929

      Làpida de Mossèn Josep Costa

      Aquí esperen l’eternal resurrecció les despulles de Mn. Josep Costa Massot, rector d’aquesta parròquia que morí en mig dels seus filigresos, el 10 d’abril de 1936, als 68 anys d’edat. Pregueu per a ell.

  • 1917.- Josep Costa i Massot (1868-1936). Col·lació de la rectoria de Cabanes, vacant per òbit de Lluís Llapart i Vila, a favor de Josep Costa i Massot, a presentació reial. Probablement nat a Ridaura el 7 d’abril de 1868. Fill d’Esteve Costa i Mariàngela Massot.
  • 1928.- Enric Murtra (1878-1936).  Probablement nat a Girona, el 17 de juliol de 1878. Era el quart fill de Salvador Murtra Coll, escultor, i Rita Vilaplana Esteve, de jove vivia al carrer Calderers, 11, 1r, de Girona, una casa propietat del capellà Josep Carbó. El seu germà gran, Artur, també va ser escultor. Girona. Padró, 1900
    Enric Murtra va ser el capellà de l’oratori de la família Romaguera, a Sant Feliu de Cadins i no tenia responsabilitats a la parròquia.
  • 1918.- Obté el benefici dels Dolors, de Figueres
  • 1928.- Junt amb el Sr Eusebi Puig, va a Vilabertran a recollir el Sr Bisbe que ve a Cabanes en Visita Pastoral. La Veu de l’ Empordà, 12/05/1928
  • 1936.- Forma part de la Junta de l’Hospital de Figueres i signa l’acta d’incautació que el convertirà en Hospital de Guerra. Annals Empordanesos, pag. 245
  • 1936.- Va morir assassinat, el novembre de 1936. Mossèn Enric Murtra Vilaplana, nascut a Girona. Tenia 57 anys. Ajudava a la parròquia de Sant Pere. Era professor de Religió. Detingut a Figueres fou mort als voltants de Salt i cremat el seu cos. Les seves restes no han estat mai trobades. Diari de Girona, 28 d’agost de 2008
  • 1936.- Ramon Costa Massot (1877-1936), germà de Josep Costa.
    • 1912.- Va ser nomenat rector de Vila-rubau, fins el 1917
    • 1917.- Va ser nomenat rector de Sant Climent Sescebes.
    • 1936.- En morir el seu germà, també es va fer càrrec de la parròquia de Cabanes fins el mes de juliol que va esclatar la Guerra Civil. El 20 de juliol, va morir assassinat, se suposa que al castell de Sant Ferran de Figueres. Tenia 59 anys. Abulí, Oriol. La violencia en el Alt Empordà durante la Guerra Civil…
  • 1936-1939.- Guerra Civil. L’església va ser incautada i no hi havia rector.
  • 1939.- Josep Xatart, originari de Peralada.
  • 1939.- Francesc Guillamet i Moret. Igual que Josep Xatart, en acabar la Guerra Civil, es fa càrrec temporalment de la parròquia de Cabanes mentre es gestiona el nomenament de Pere Serrat.
    • 1897.- Nomenat rector de Castell d’Empordà
    • 1930.- Francesc Guillament, fins aquell any, prevere de Vidreres, passa a ser coadjutor de Salt. Diario de Gerona, 12/5/1930
  • 1939.- Pere Serrat i Font (1884-1971). Nat a Santa Pau el 31 de gener de 1884. Fill d’Isidre Serrat i Magdalena Font i ordenat el 5 de juny de 1909. El 1917, a presentació reial,  passa a la rectoria de Santa Maria de Finestres, vacant per promoció de Joan Vilamanyà.
  • 1966-1974.- Josep Balateu i Coromina (1938) Fill d’Amer. Ordenat el 1960. La seva primera destinació va ser Cabanes, el 1981 va passar a Santa Susanna (Alt Maresme), el 1994 a Palamós i el 2010 a Amer.
    • 1966.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1972.- El 16 de gener, va consagrar el nou altar, adaptat a les normes del Concili Vaticà. La notícia va aparèixer al diari Ampurdan del 19/1/1972
    • 1974-78.- Rector de la parròquia de Sant Salvador, de Girona
    • 1978.- Estada a Canet de Mar, durant 5 mesos
    • 1978.- Nomenat rector d’Arbúcies. Los Sitios, 10/09/1978
    • 1981.- Nomenat ecònom de Santa Sussana. Los Sitios, 1/9/1981
    • 1994.- Deixa la rectoria de Santa Sussana (El Punt, 25/8/1994) i passa a la parròquia de Palamós.
    • 2010.- Josep Balateu és nomenat rector d’Amer i de Sant Climent d’Amer. Durant els dos anys que hi va ser, va ocupar-se de l’embelliment de l’interior de l’esglesia parroquial i l’esglesia del monestir de benedictins.  Carta de comiat (setembre, 1974). “El rector de Palamós diu adéu després de 16 anys”. El PuntAvui, 30/9/2010.
    • 2012.- Jubilació. Bisbat de Girona, 17/7/2012. Actualment, adscrit a la parròquia de Sant Jaume de Salt, ajuda a 5 parròquies principalment els dissabtes i diumenges: Mercadal, Carme, Sant Narcis, Sant Salvador i Sant Jaume de Salt
  • 1974.- Joan Roura Batlle (1931-1986).  Natural de Mieres. Va exercir a Cabanes Vilarnadal i Les Escaules, entre d’altres.Joan Roura Batlle
    • 1955.- Va ser nomenat diaca. Los Sitios, 4/5/1955
    • 1974.- Nomenat rector de Cabanes
    • 1985.- Nomenat rector de Les Escaules. Los Sitios, 31/10/1985
    • 1986.- Va morir a Girona, el 7 de març de 1986. El Punt, 8/3/1986. Està enterrat al cementiri de Cabanes.
  • 1986.- Jordi Puigdevall Reixach (1927-2017). Ordenat el 1950.
    • 1956.- Va ser destinat a Vulpellach. El 1965, estava a Anglès. El 1968, va a Canet de Mar i més tard a Vilabertran, des d’on passar a la parròquia de Cabanes.
    • 1986.- El full informatiu del gener de 1987 informa que s’acorda demanar al Bisbat que es nomeni un rector per a la parròquia
    • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9/7/1997
    • 2004.- El 13 de juny es va posar la nova imatge de Sant Vicenç a la fornícula de la façana de l’església
    • 2004.- Nomenat capellà de les Germanetes dels Pobres de Girona, centre on va morir el 20 de març de 2017
    • 2017.- Necrològica. Diari de Girona, 21/2/2017. Va néixer a Fornells de la Selva el 9 de maig de 1927. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere el 2 de juliol de 1950 a l’església de Sant Martí del Seminari. Va exercir el ministeri sacerdotal primer com a vicari de Tossa de Mar, de l’Escala i de la parròquia de la Catedral-Mare de Déu del Carme de Girona. El 1953 fou nomenat encarregat de Sant Climent de Peralta i ecònom de Vulpellac, d’on fou nomenat rector el 1956. Del 1964 al 1968, regent d’Anglès; del 1968 al 1982, capellà del santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar; del 1982 al 2004, primer regent i després rector de Vilabertran i del 1986 al 2004, també rector de Cabanes i Vilarnadal. Del 1987 al 1990, arxipreste de l´arxiprestat de la Salut de Terrades i del 2004 al 2015, capellà de les Germanetes dels Pobres de Girona, on ha mort el dia 20 de febrer de 2017.
  • 2004.- Martí Colomer Pujol. Nat el 1941. Ordenat el 1965. Va exercir de rector de Cabanes durant pocs mesos.
    • 1977.- Era rector de Massanes i el 1993 de Sant Iscle de Vallalta i Torrentbó.
    • 2005.- Nomenat rector de l’Escala i de Viladamat. El 2009, va ser coordinador de l’agrupació de parròquies i el 2010, rector consultor
    • 2012.- Nomenat administrador parroquial de Castelló d’Empúries i Arxipreste de l’Alt Empordà Marina
    • 2013.- Nomenat administrador parroquial de Vilacolum i Vilamacolum i Membre del Col·legi de Consultors
  • 2005.- Lluís Plana Sau. Fill de La Cellera. Nascut el 17 de febrer de 1939. Ordenat el 1962. Professionalment va ser enquadernador.
    Mn. Lluís Plana

    Foto: Francesc Montero. A: El Mirall de Vilabertran, 2 (2009)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 2018.- Mn. Joan d’Arquer i Terrasa (Barcelona, 1963) i Mn. Dagoberto Rojas i Arroyave (Caldas, Colòmbia, 1989). El 23 de juliol, el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, va signar el nomenament de Mn Joan d’Arquer com a administrador parroquial de Cabanes i el de Mn. Dagoberto Rojas com a vicari. A: Bisbat de Girona
    • Mn. Joan d’Arquer i Terrasa.- Nascut a Barcelona el 30 de juliol de 1963 i  ordenat el 1998. … Vaig estudiar Arts Gràfiques i, de més jove, fins i tot vaig estar mig enamorat d’un parell de noies, fins que als 27 anys vaig ingressar al Seminari de Barcelona. L’1 de febrer del 1998 vaig ser ordenat capellà. D’aquests dinou anys, quinze m’he dedicat al món de les presons, sobretot a la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès. Els últims cinc anys he estat vivint amb nois de la presó en un pis d’acollida. A més, encara portava tres parròquies, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Sant Julià del Fou, al Bisbat de Terrassa. He compaginat el món de la presó amb les parròquies….   Joan d’Arquer (Barcelona, 1963) havia estudiat arts gràfiques i treballava de llibreter, s’havia enamorat i havia sortit de festa com qualsevol jove. Però als 27 anys va decidir entrar al seminari. Al 2001 va demanar al Bisbat de Terrassa alliberar-lo per poder dedicar-se al món carcerari. Sis anys més tard, era el capellà titular de la presó Quatre Camins, la més gran del país quant a nombre de penats amb condemna definitiva, uns 1800 interns. Reconeix que és l’excepció. La seva implicació amb els interns és tanta que el 2009 va decidir crear, amb l’ajuda d’altres entitats, un pis d’acollida. D’aquesta manera es va convertir en l’únic capellà secular dels Bisbats catalans que viu permanentment amb gent de la presó. Comparteix pis de 225 metres quadrats amb set persones que estan o han estat al centre penitenciari i ho viu i ho sent d’una forma natural.
      • 1998.- És ordenat capellà. Va ser rector a la Roca i després també a Caldes de Montbui i a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental).
      • 2007.- És nomenat capellà del centre penitenciari Quatre Camins
      • 2010.- Inicia el ministeri de rector a Sant Pere de Vilamajor, a Sant Antoni de Vilamajor, i a Sant Julià d’Alfou.
      • 2012.- El mossèn Joan d’Arquer, capellà del centre penitenciari Quatre Camins des de 2007, ha estat guardonat amb un premi per la seva tasca social durant. Es tracta del premi Mejor Labor Social 2011 de la Federación Andaluza de Comunidades.
      • 2013.- A partir del 2 de setembre Mn. Joan d’Arquer substitueix a Mn. Joan Josep Recasens al capdavant de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor i ho compaginarà també amb les parròquies de Sant Julià d’Alfou i Sant Antoni de Vilamajor.
      • 2015.- Joan d’Arquer, capellà del centre penitenciari de Quatre Camins, a la Roca, es desvincula del bisbat de Terrassa a partir del setembre. Va ser nomenat rector de Colera, Llançà i Portbou, cobrint el buit deixat pel mossèn Antoni Rubio, que havia mort l’octubre del 2014
      • 2017.- El Bisbe de Girona l’ha nomenat, també, administrador parroquial de Castelló d´Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià i Vilanova de la Muga, a més de rector de Llançà, Portbou i Colera. Accedeix al càrrec del 17 de setembre. La Missa de presentació de mossèn Joan D’Arquer com a nou rector de Castelló va ser el 18 de setembre i va comptar amb la participació mossèn Dagoberto Rojas, diaca que col·laborarà en les diferents tasques pastorals amb mossèn D’Arquer.
      • 2018 (23 de juliol).-  L’actual rector de Castelló d’Empúries, Colera, Llançà, Portbou, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià i Vilanova de la Muga, serà també administrador parroquial de Cabanes, Pedret i Marzà, Peralada, Vilabertran i Vilarnadal. A: Bisbat de Girona
      • 2019 (29 juliol).-  Mn. Joan d’Arquer és nomenat rector de Cabanes, Pedret i Marzà, Peralada, Vilabertran i Vilarnadal, mentre continua amb tots els altres càrrecs,  excepte les parròquies de Colera, Llançà i Portbou i Vilanova de la Muga que passen a Mn. Dagoberto Rojas. Mn. Joan pren possessió de les noves parròquies el 19 de setembre. La cerimònia de presa de possessió als pobles té lloc el 6 d’octubre amb una Eucaristia presidida pel Bisbe de Girona, Monsenyor Francesc Pardo i Artigas, a Vilabertran (11:00h) i a Peralada (12:30h). Amb aquest nomenament Mn. Joan es fa càrrec de les parròquies de: Castelló Empúries, Peralada, Vilabertran, Cabanes, Vilarnadal, Pedret i Marzà, Sant Pere Pescador i Torroella de Fluvià
    • Recull de premsa
    • Mn. Dagoberto Rojas i Arroyave.- Nascut a Caldas, Colòmbia, el 1989. Va iniciar el seu camí al seminari de Cristo Sacerdote, de Colòmbia, i més concretament a la Ceja (Antioquía). Va estudiar també a la universitat colombiana de Medellín i, després de viatjar a Girona, s’ha pogut quedar fruit d’una col·laboració establerta amb el Seminari Diocesà del Bisbat. En arribar, el mossèn va començar a servir les parròquies de Vilobí d’Onyar, Salitja, Sant Dalmai, Brunyola i Pineda de Mar,, on va estar exercint les seves tasques mentre continuava la seva formació al seminari.
      • 2016.-El mes de febrer arriba a la diòcesi de Girona
      • 2017.-El 21 de maig és ordenat diaca. Des del mes d’octubre desenvolupa la seva tasca pastoral al servei de les parròquies de Castelló d’Empúries, Colera, Llançà, Portbou, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià i Vilanova de la Muga.
      • 2018.- El 6 de maig és ordenat prevere i el 23 de juliol Mn. Dagoberto Rojas i Arroyave, actual vicari de les parròquies de Castelló d’Empúries, Colera, Llançà, Portbou, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià i Vilanova de la Muga, ho serà també de Cabanes, Pedret i Marzà, Peralada, Vilabertran i Vilarnadal.
      • 2019.- El 29 de juliol Mn. Dagoberto Rojas i Arroyave és nomenat rector de Colera, Llançà, Portbou i Vilanova de la Muga. Deixa de ser Vicari de Cabanes, però continua com a Vicari de Peralada.
    • Recull de premsa:

Font: Arxiu Diocesà de Girona i premsa local

(*) Col·lació: Acte jurídic pel qual l’autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un benefici.