Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Monestir de Valldemaria

Monestir de Santa Maria. Maçanet de la Selva (veïnat de Pibitller)

ValldemariaTotes les dades semblen indicar que el primer monestir cistercenc femení a Catalunya (potser a tota la Península Ibèrica) fou el Convent de Santa Maria de Vall de Maria, a la parròquia de Maçanet de la Selva. Valldemaria fou l’únic monestir cistecenc femení establert a la Corona d’Aragó en vida de Bernat de Claravall, que morí el 1153.

Se suposa que el Convent s’hauria construït als voltants de l’any 1155, però un document del 1146 i la dotació feta a la comunitat, filial de l’abadia femenina francesa de Nonenque o Noninges, el 1158, per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí, acrediten un origen anterior.

Quan l’any 1169, es va fundar a Cabanes el monestir de Sant Feliu de Cadins, Ermessenda, la priora de Vall de Maria, va ser anomenada, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, abadessa al monestir de Cadins, fent que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent d’aquell. Però, les monges maçanetenques, fent cas del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es va saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles.

El 20 de novembre de 1456 una acta notarial determina la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaven, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes.

Els anys 1501-1504 la priora de la comunitat va ser Violant de Biure, familiar del bisbe de Girona Berenguer de Pau. Violant va ser imposada a instàncies de l’abadessa de Cadins i rebutjada per la comunitat de Valldemaria. El mateix va passar amb Lluisa Llordat (1504-1549). Lluïsa era de la comunitat de Cadins i també va ser rebutjada per la de Valldemaria.

El 1543, les monges, cansades de rebre la visita de lladres i malfactors es varen traslladar, al monestir de Sant Daniel de Girona, bo i refusant l’oferiment i les exigències del de Santa Maria de Cadins, que a més de ser “monges blanques” com elles era la “seva” abadia a la qual estaven vinculades.

ValldeMaria encara subsistí com a Priorat fins al 1550. Finalment, l’any 1603, el monestir i les seves terres es vengueren a la família Jalpí de Tordera, i des d’aleshores esdevingué una casa de pagès.

La capella va ser inaugurada l’any 2008, després de ser restaurada pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, qui també ha restaurat tres edificis més del municipi, la capella de Sant Jordi del castell de Torcafelló, un pou de glaç i una torre de telegrafia òptica.Coberta(6)

Santa Maria de Valldemaria versus Sant Feliu de Cadins. Font:  Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014

Perquè des de Valldemaria es va crear el monestir de Cadins? No són més que suposicions, però sembla plausible pensar que hi hagués pressions externes ja que resulta extrany que una comunitat filial s’instal·lés més al nord en lloc d’avançar cap el sud.

  • Cap el 1168 la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva era regida per un canonge de la Seu, Arnau de Darnius. Això fa pensar que l’escissió que va viure la comunitat de Valldemaria i que va comportar la fundació de Sant Feliu de Cadins podia haver estat induïda per aquest canonge procedent de Darnius, població propera a Cabanes.
  • Una altra hipòtesi és que la decisió vingués de la mà de la família Torroja, ja que Ramon de Torroja s’havia casat amb una filla d’Almodis de Barcelona i un Pere Torroja havia estat, fins al 1152, abat del monestir de Vilabertran i en la data de l’escissió era el gran mestre de l’ordre dels Templers.

Quin és l’origen de les desavinences entre els dos monestirs?

  • Hi ha qui suposa que Valldemaria no va veure amb bons ulls que el nou monestir de Cadins, tingués la dignitat d’abadia mentre Valldemaria es mantenia com a priorat depenent de Cadins.
  • Les desavinences entre Valldemaria i Cadins van provocar que en el moment d’abandonar Valldemaria, la comunitat s’establís al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona i no pas al de Cadins, que llavors ja s’havia traslladat a Girona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plafons informatius (exposats a la capella de Valldemaria)

Bibliografia:


Deixa un comentari

El Sepulcre

El Sepulcre de PeraladaPriorat del Sant Sepulcre de Peralada

L’Orde de Cavalleria de Sant Sepulcre va ser creat per Godofred de Bouillon, el primer cavaller cristià que va entrar a la Ciutat Sant i primer governador del regne de Jerusalem … Tot i que inicialment eren una barreja de clergues i laics, en consonància a la resta d’ordes militars, aviat van adquirir caràcter secular … L’Orde encara perdura. Actualment inclou tant membres laics com seglars, també té membres femenins, i es dedica sobretot a tasques relacionades amb la caritat. Vegeu: Equestrian Order of the Holy Sepulchre of Jerusalem | vatican.va

Planas, Meritxell ; Gorbs, Carles B. Els Templers a les comarques gironines
Aiguaviva : l’ Ajuntament, 2010

El Sepulcre és un antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al NW del municipi de Peralada (Alt Empordà), prop del veïnat de les Olives.

Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades. El primer prior conegut és Pere de Noguereda, esmentat el 1169. El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada. Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre.

El temple consta de nau única capçada amb un absis semicircular lleugerament més estret. La part que es conserva d’època medieval és tardo-romànica, probablement del segle XIII. L’aparell està compost de carreus mitjans, ben tallats i alineats. La volta de la nau és apuntada en una part i en un altre tram, ja d’època gòtica, està sostinguda amb arcs diafragmàtics.

Tot i que el priorat no es troba dins el terme municipal de Cabanes, la seva proximitat i la influència que va tenir en el seu moment, mereix que sigui ressenyat.

La Casa.

A unos cuatro quilómetros de la villa de Peralada y del lugar de Cabans, al norte, más allá del lugar de Olives, entre el río Llobregat y la montaña de Montpedrós, en un paraje frondoso y retirado, se encuentra El Sepulcre …

… Nada sabemos con certeza de la fecha de la fundación de la casa del santo Sepulcro de Peralada, pero es evidente que su origen se debe a las donaciones, que en el siglo XII se prodigaban piadosa y generosament a las Ordenes Militares ierosolimitanas (relacionades amb Jerusalem) en todos los países cristianos, como consecuencia de la profunda emoción que produjo la primera Cruzada.

Nuestro primer documento que hace referencia al Sant Sepulcro es de fecha 21 de enero de 1143 …

… Efímera fué la vida del pequeño priorato de Peralada, como debió serlo la de la pequeña casa de los Templarios de San Feliu de Cadins, cerca de Cabanes, y de las otras pequeñas casas que las demás órdenes ierosolimitanas tenían en esta comarca …

A: Golobardes Vila, Miguel. “El Sepulcre” de Peralada
[S.l.] : Biblioteca Palacio de Peralada, 1955

… El priorat del Sant Sepulcre de Peralada fou establert en aquest lloc en una data no determinada del segle XII, després de la primera croada. Fou una conseqüència de les nombroses donacions rebudes per aquesta orde militar en tot l’Occident cristià commogut per l’esmentada gesta.

La casa de Peralada depengué del prorat de Santa Anna de Barcelona fins l’any 1435 …

… En aquest monestir hi hagué una comunitat mixta, d’homes i dones. Ens ho confirmen dos documents…

… El priorat de Peralada era una casa de poca importància econòmica; tenia propietats generalment petites -masos, camps, salvetats- pels voltants de Peralada i escampades per diferents punts de la comarca. Des de mitjan segle XIII deixà de tenir priors propis; els de Santa Anna de Barcelona nomenaven comanadors i procuradors.

El 1435 el priorat de Santa Anna, considerant el rendiment escàs d’aquesta possessió, que ja no tenia vida pròpia i romania deshabitada i, en part, ruinosa, vengué el Sant Sepulcre de Peralada als carmelites de la mateixa vila. El 16 de març del 1437 la venda fou aprovada per l’abat de Vilabertran.

El culte al Sant Sepulcre fou mantingut en un altar lateral de l’església del Carme fins a l’exclaustració del 1835; aleshores passà a la parròquia de Sant Martí.

A: Badia i Homs, Joan. L’Arquitectura medieval de l’Empordà
Girona : Diputació Provincial de Girona, 1985 (vol. II-A)

Pergami, 1195

Concòrdia sobre la possessió d’un molí (30/01/1195)

Documents on es relaciona Cabanes amb el priorat de El Sepulcre:

  • 1195.- Concòrdia signada entre Pere de Sirag, prior, Guillem de La Jonquera, comanador, i els germans de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, d’una part i Ramon Muntaner, la seva mare Belisenda i la seva esposa Beatriu, de part altra, sobre la possessió d’un molí situat a la parròquia de Cabanes, al costat de la Muga, 30 de gener de 1195. (B.P.P., Ar., B, 5). Possiblement sigui el document més antic que s’ha trobat de la família Muntaner, de Peralada
  • 1253.- Guillermo de Enguilendis, com a tutor de Ramon Muntaner, reconeix tenir per la casa del Sant Sepulcre de Peralada, el nou molí de Cabanes, a la sèquia del riu Muga. (B.P.P., Ar., B, 13)
  • 1294-1344.- Molí d’en Taverner. Situat a rec de Cabanes, derivat de la Muga. El domini directe corresponia a la Casa del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona. Antigament va pertànyer a Castelló, fill de Joan Muntaner de Peralada. Durant alguns anys, els vescomtes de Rocabertí s’apropiaren del domini
  • 1307.- Trasllat (28 d’abril 1316) de l’establiment emfitèutic que fa Fra Pere sa Riera, procurador del Convent del Sant Sepulcre de Peralada, a Pere sa Mata, de Cabanes, d’una terra situada al cortal de Guerau Tortós, a la parròquia de Peralada. El document original ha estat redactat pel notari Pere Teixidor, notari de Cabanes (18 maig 1307). El trasllat (28 abril 1316) ha estat escrit i tancat per Jaume Barraca, notari de Peralada (1295-1322)
  • 1309.- Venda. Per Ermesendis Ordis, de Cabanes i el seu espòs, Ramon Ordis a Pere Sariera, comanador de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, del cens  …  sobre una peça de terra situada a la parròquia de Cabanes
  • 1352.- Capbreu. De Joan Llop, de Cabanes, a favor de l’Orde del Sant Sepulcre, en la persona de Pere Domènec, comanador de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, per un prat situal a El Sepulcre
  • 1409.- Venda. Per Pere Vicent, masmessor testamentari de Guillem Bosch … a Pere Maler, d’una peça de terra situada a la parròquia de Cabanes, al lloc de El Sepulcre …
  • Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)

Bibliografia:

Més informació:


Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres


[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

[2]

Oratoris privatscan Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


1 comentari

Església de Sant Miquel

Sant Miquel (s. XI?)

Les restes de la capella de Sant Miquel, que encara es poden veure a uns 300 metres de l’església de Sant Feliu de Cadins, ens mostren una esglesiola románica d’una sola nau capçada per un absis semicircular. Possiblement  havia estat l’església del veïnat de Cadins.

Cadins i Sant Miquel

Descripció

Per accedir al jaciment, des del nucli urbà de Cabanes, cal prendre la carretera GIV- 6025 i, després d’uns 280 m, trencar a mà esquerra pel camí de Sant Feliu, i continuar pel mateix uns 700 m més. El jaciment se situa al marge dret del camí, a una zona planera de camps de conreu de cereals, al nord del de l’Església de Sant Feliu de Cadins. Es tracta de la troballa de materials arqueològics d’època romana, així com de les restes de l’església romànica de Sant Miquel de Cadins. Els materials romans foren documentats per Joan Badia i Homs i publicada per primer cop l’any 1975. La tipologia de la ceràmica exhumada correspon a material constructiu, bàsicament a fragments de teules i maons però també a ceràmica comuna sense determinar. L’església conserva tan sols els dos murs laterals i la capçalera semicircular d’uns 2 m d’alçada. La major part dels carreus que formaven el parament han estat arrabassats. No s’ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica que permeti precisar la tipologia o funcionalitat del jaciment d’època romana. Per tant, la única dada que es pot establir és una cronologia àmplia dins el món romà. L’estat de conservació de l’església és parcialment destruït, i la del jaciment romà no es pot determinar. La visita al lloc permet observar la presència de ceràmica en superfície de tipologia indeterminada i molt erosionada, sobretot material constructiu.

A: Pat.mat

Fins ara, sembla ser que no s’ha trobat cap document que ens parli de la seva història.

Més informació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


2 comentaris

Església de Sant Sadurní

Sant Sadurní (932?-1440?)

Ben a prop de Cadins, vora la Muga i a tocar el camí de França, en el límit dels comtats, hi havia la domus de Sant Sadurní. Es documentada des de l’any 926, quan el magnat Tassi donà una propietat d’aquest indret al monestir de Sant Pere de Rodes del qual ell era el protector i impulsor de la seva independència i futura grandesa. Aquesta propietat limitava, en part, amb unes terres que pertanyien a Guadall, bisbe d’Elna, fill del comte Sunyer II d’Empúries-Rosselló. Es parla encara de la capella de Sant Sadurní pels anys 1407 i 1408 amb motiu d’uns enfrontaments entre el monestir de Cadins i el comú de Llers sobre la propietat de les terres i sembrats d’aquest paratge. No sembla que quedin rastres visibles de l’església de Sant Sadurní, però als terrenys on podía trobar-se hi hem vist vestigis de poblament d’època romana.

A: Badia i Homs, Joan. Sant Feliu de Cadins i l’arquitectura cistercenca. Revista de Girona, 155 (1992)

L’església es troba referenciada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999

Al mapa adjunt, extret d’aquest llibre, es veu  l’església de Sant Sadurní, datada l’any 932. D’acord amb la situació que se li dóna en aquest mapa, no sembla que es pugui confondre amb Sant Miquel, que es troba molt més a prop de Sant Feliu i en una altra direcció.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

A la plana 70 del mateix llibre, s’hi pot llegir aquest text:

En època carolíngia es crearen diverses fraternitats, o confraries religioses d’ajuda mútua. En tenim documentades al bisbat de Girona. El testament del levita Guiu, de l’any 982, esmenta la fraternitat d’Albanyà, situada al comtat de Besalú, la de Casavells (Caiavellos) i la de Sant Sadurní. Casavells és a l’extrem sud del comtat d’Empúries. Podem suposar que Sant Sadurní era una església situada a l’oest del comtat de Perelada, a ponent de Cadins i al costat de la Via Francesca, que feia la funció de partió occidental del comtat.”

[El levita Guiu, fou un eclesiàstic, fill de Guitiza i d’Aio, matrimoni de terratinents empordanesos, que va arribar a posseir un gran patrimoni entre Llers, Molins, Vilarig i els Vilars, a la vall de Maçanet de Cabrenys].

Als diplomes de Sant Pere de Rodes (any 926) s’esmenta la cessió que Tassi fa al monestir d’uns alous que tenia dins el terme de Kabannas en els llocs de Sant Sadurní i les Artigues.

Aquesta donació apareix reproduïda a les pàg. 230-232 del llibre Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, de Jaume Villanueva i Astengo. [Font: Bibliothéque Nationale de France]

Sant Sadurní

[Tassi fou un terratinent empordanès i màxim impulsor del
monestir de Sant Pere de Rodes (s. X). El seu fill Hildesind, en fou el primer abad].

En un llibre de l’any 1730 escrit de Gregori Pallisser i titulat Llibre de Racionaris de la vila del Castell de Llers, s’hi pot llegir:

Capella de St. Sadurní situada sobre la devesa del señor Compte de Perelada señor de Llers la qual capella antigament fonch de la Parroquia de Cabanas y vuy de la Parroquia de Llers…

Joan Badia i Homs a Arquitectura medieval de l’Empordà hi diu:

La capella de Sant Sadurní fou habitada per capellans que servien a la parròquia de Cabanes i el monestir de Cadins … Val a dir, però, que és ben segur que la capella es trobava a tocar el “camí de la Calçada” o “camí francès” -la strata francisca que anomena el document de l’any 1231- …

Joan Fort i Olivella, al seu article Esglésies dedicades a Sant Sadurní a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, abans del 1300 (onomastica.cat), explica que Sant Sadurní va ser el primer bisbe conegut de Tolosa de Llenguadoc, al segle III, i la seva festa se celebra el 29 de novembre. Al llistat d’esglésies dedicades a Sant Sadurní hi apareix Cabanes:

Sant Sadurní, a Cabanes d’Empordà, a ponent de Cadins, esmentada el 945, però desapareguda.

Al volum IX de l’enciclopèdia Catalunya Romànica, editada per Enciclopèdia Catalana, s’hi afirma que l’ésglésia de Sant Sadurní està documentada des de l’any 926 fins al segle XVIII i que era emplaçada vora el camí de França, al límit amb Llers i prop de la Muga.

L’any 926 el magnat Tassi, impulsor de la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes, donà al seu monestir uns alous que ell havia adquirit, un dels quals dins el terme de villa Kabannas, al lloc anomenat illa de Sant Sadurní, al costat de la domus de Sant Sadurní, prop de la Muga. Les restes d’aquesta domus alt-medieval sembla que han desaparegut completament. Aquesta possessió de Cabanes figura confirmada als monjos de Sant Pere de Rodes en un precepte del rei Lotari de l’any 982.

L’església ermita de Sant Sadurní, “ipsum domum sancti Saturnini”, de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi. El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers, de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella. Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la qual capella antigament fonch de la Parroquia de Cabanes i vuy de la Parroquia de Llers”

Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, esmenta que Sant Sadurní també apareix documentat en uns testaments del 1101, del 1230 i del 1231 i ens confirma que fou habitada per capellans que servien a la parroquia de Cabanes el monestir de Cadins.

Antoni Egea Codina, a l’article Llers. Els homes i els fets  (AIIE, 14 (1979) hi diu:

Sant Sadurní.- D’aquest temple situat prop dels Hostalets, no ens en queda cap resta. Tan sols sabem que primer pertanyia a la jurisdicció de la parròquia de Cabanes i que posteriorment passà a la de Llers.

Al llibre  Els Comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 2003, hi trobem:

Sant Sadurní, antigament prop de Cabanes, al costat de la Calçada

A l’Arxiu Diocesà de Girona s’hi conserven uns quants documents on s’esmenta Sant Sadurní:

  • 1230, 5 de gener. Testament de Guillem Julià, de Cabanes, que … fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, on funda un aniversari, dotat amb un hort situat prop del clos de Ramon Tolsà de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i … (BC Arx., núm. 5.508)
  • 1268, 22 de setembre. Beatriu, abadessa de Sant Feliu de Cadins … concedeix al seu donat, fra Joan de Sant Sadurní, llicència de comprar blat i altres grans per al seu monestir, així com censos i terres, a condició de deixar-los a aquest a la seva mort … (Monumenta, f. 303)
  • 1383. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-1, Full 113)
  • 1404. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-2, Full 70rv)
  • 1440. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-3, Full 172)

El que probablement no sabrem mai és la seva situació exacte, ni tampoc el motiu de la seva desaparició: guerres, inundacions, …? o potser el deteriorament derivat del pas del temps, tot i que, al menys fins al segle XV, regularment s’hi feien obres de reparació.


1 comentari

Església parroquial de Sant Vicenç (antiga)

La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1070 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”.

Torre del castellEs creu que la primera església dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell, si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia.

Tot i que en algun lloc, s’explica que les restes de l’església que hi ha a la paret del cementiri són de l’antiga parròquia de Sant Vicenç, Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, diu que els historiadors consideren que la primera església de Sant Vicenç, del segle XI, fou la capella de castell.

Si fos així, es devia aixecar prop de la torre i segurament va quedar malmesa pel pas dels anys i els esdeveniments històrics, igual que la resta del castell.

Molts documents antics certifiquen el nom de Sant Vicenç, ja des del segle XI:

  • 1069, 16 de febrer. Donació que fan Guifred i la seva esposa Adalgarda a la casa de Santa Maria de Vilabertran de la casa on habiten, situada al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç … (BC Arx., núm. 9.709)
  • 1074, 24 d’abril 24. Donació que fa Adalbert Giscafred a Santa Maria de Vilabertran de la meitat d’una feixa, situada al comtat de Peralada, al terme de Sant Vicenç de Cabanes, indret de Llacuna … (BC Arx., núm. 9.754)
  • 1082, 25 d’abril. Donació que fa Bernat Arnau a Santa Maria de Vilabertran d’un mas situat a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes … (BC Arx., núm. 9.046. Reg.: Monumenta, f. 206v)
  • 1235, 20 de febrer 20. Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià, que pren per marmessors Bernat, prevere de Cabanes, Joan Batlle i Ramon Ministral; elegeix sepultura a Santa Maria de Vilabertran, església a la qual llega un mas, situat a Figueres … disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure… i deixa a la neboda Cerdana els béns que té al castell de Cabanes. (BC Arx., núm. 9.789. Reg.: Monumenta, f. 230v.)
Plànol de Cabanes. Segle XVIII

Plànol de Cabanes. Segle XVIII (*)

A tots els registres parroquials s’esmenta “l’església parroquial de Sant Vicenç del castell de Cabanes”. Sovint no es concreta en quina església ha tingut lloc la cerimònia i a molt estirar el capellà diu d’ell mateix que és de la parròquia de Cabanes o bé de la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes.

A tot el llarg del segle XVIII, els casaments tenen lloc indistintament a l’església de Sant Vicenç i a la de Sant Sebastià. En un casament que va tenir lloc el 12 de febrer de 1719, es diu que els nuvis “se son esposats devant las portas de la Iglesia Parroquial de Sant Vicens del lloch i castell de Cabanas”. Fins i tot, el 26 de setembre de 1726, un casament va tenir lloc a la “casa de la sacristia”, sense que s’expliqui el motiu per la tria del lloc.

Al plànol del segle XVIII, l’església parroquial se situa al costat del cementiri i no apareix cap església dins el recinte del poble, però per altra banda, els registres parroquials de l’època continuen citant “l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes. Podria ser que, durant un temps, l’església de Sant Maurici tingués la funció d’església del poble i que perdés el seu nom per adoptar el de “parròquia de Sant Vicenç”.

(*) Font: Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. A: AIIE, 29. Pàg. 177-190 (1996)

… La primera església dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia 

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya


3 comentaris

Església de Sant Maurici

Sant Maurici o església del cementiri (829?-1784)

L’església de Sant Maurici apareix localitzada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999 i les seves restes encara es poden veure en una de les parets del cementiri.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

El jaciment es troba en el cementiri de Cabanes a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del rec del Molí. Es tracta de les restes d’una església medieval visibles a la banda externa del mur de tramuntana del cementiri de Cabanes. Foren identificades per Carme Riu l’any 1988 i publicades per primera vegada per Joan Badia (1990). S’observa el mur d’una nau en una llargada conservada de 20 metres i un fragment de l’absis semicircular que el talla a llevant. De l’anàlisi de l’aparell s’observen dues fases diferenciades, que correspondrien a un moment més antic (sector de llevant i absis) i una reforma posterior. A més el canvi de parament és senyalat per l’existència del basament d’un contrafort o pilar adossat. Dins el recinte del cementiri, en el passeig principal, s’observen cinc lloses de grans dimensions amb encaixos, així com dues làpides de sepultures amb inscripcions (*). A la banda interna del mur de tramuntana no es pot observar el mur, ja que està cobert per la construcció dels nínxols. No s’hi ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica. Existeixen diverses hipòtesis a l’hora d’identificar aquesta església, però cap d’elles amb arguments clars. Joan Badia, a partir de les poques restes conservades, esbossa una aproximació cronològica entre els segles XI i XIV. El seu estat de conservació és força dolent.

A: Patmapa.gencat.cat

(*) Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, editat l’any 2001, per la Diputació de Girona, diu que Sant Maurici fou la primera església parroquial de Cabanes, i ja es troba documentada a l’arxiu diocesà de Girona, l’any 829.

Sant MauriciA l’obra Rationes decimarum hispaniae (1279-80), figura entre els temples que tenien rendes pròpies que havien de contribuir a les croades.

Pella i Forgas, a la plana 307, del llibre Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, editat per primera vegada el 1883 i reeditat l’any 1980, hi escriu:

Unas cabañas, Kabannas, cerca de Perelada formaban una pequeña villa con su iglesia de S. Mauricio y era en dominio de la ilustre família que nada menos dió a la patria la estirpe de la casa de Barcelona; fue la villa de Winidilda, esposa de Wifredo el Velloso, que en el año 840 la cedió al monasterio de S. Juan de las Abadesas. El document original de la donació s’ha perdut, però se’n conserva una còpia a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Alguns estudiosos han vinculat les restes del cementiri amb l’església de Sant Maurici, que ja apareix en l’acta de consagració de l’església de sant Joan de les Abadesses. Durant els segles X i XI trobem diversos documents que parlen de les esglésies de Cabanes, sense especificar-ne l’advocació, ni el nombre exacte.

Una altra teoria apunta a que es tracta de l’antiga parròquia de Cabanes. L’actual temple parroquial, dedicat a Sant Vicenç, està situat al bell mig del poble i davant del castell. Es va construir en el segle XVIII. No sembla que hi hagi vestigis d’un temple anterior sota l’actual edifici barroc. Per tant, no seria d’estranyar que aquesta teoria fos realitat. En molts pobles de l’Empordà com Peratallada, Palau-Sator o Monells, l’església es troba situada fora dels murs. En alguns com la Selva de Mar o Bellcaire la parroquialitat es va traslladar a un nou temple situat a l’interior del nucli urbà i en d’altres casos com Foixà, Torroella de Fluvià o Palau-Savardera, el temple i el castell tenen barris independents al seu voltant. No és descabellat pensar que l’església, situada a l’actual cementiri i malgrat estar a les afores del poble, fos en realitat l’antiga parroquial.

Si aquesta segona hipòtesis és correcta? El temple romànic també estava dedicat a Sant Vicenç? O potser estava sota l’advocació de Sant Maurici i era la capella del castell era la que estava dedicada a Sant Vicenç? Masses incògnites que fins ara poques persones han intentat resoldre… De fet les restes del temple havien passat totalment desapercebudes, totalment cobertes per heures. Per sort, en 1988 van ser descobertes per Carme Riu.

A: Art Medieval

Sant Maurici

A partir del segle XIII, es troben poques referències a l’església, tot i que apareix en un plànol de principis del segle XVIII.

A resultes de la visita pastoral de 1740, es va presentar un mandat episcopal reiterant la necessitat de reparar l’església de Cabanes o construir-ne una de nova.

1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.

  • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
  • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.

1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i Sant Maurici devia fer les funcions de parròquia del poble, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

L’església es va ensorrar degut a la inundació que va tenir lloc el dia 6 d’octubre de 1784. En un document, de principi del 1800, que es conserva a l’arxiu del Palau de Peralada, s’explica que degut a la inundació: no han pogut los habitants del poble de Cabanes valerse de la parroquial església.

Tot i que va tenir una existència de quasi mil anys, als registres parroquials dels anys 1613-1784 no n’hi ha cap referència amb el nom de Sant Maurici i alguns investigadors tenen dubtes sobre el nom de l’església.

Més informació