Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


5 comentaris

Josep Monegal Ramis

Josep Monegal Ramis (Cabanes, 18/1/1867 – Figueres, 5/7/1921)
Procurador de tribunals, periodista i polític.

Biografia: Mancomunitat de Catalunya  |  Annals IEE

Josep Monegal RamisFill de Pere Monegal Alsina (Berga, 1835 – Cabanes, 1890) i d’Elvira Ramis Jordà (1845-1907), va néixer, el 1867, al carrer Canal, 1, de Cabanes. Els cognoms de la seva mare el relacionen amb la nissaga dels Ramis, de Cabanes i amb la família Jordà, de Pont de Molins.

La casa de la família Ramis actualment té el número 5 i era l’immoble que coneixiem com a can Benet, un edifici de planta baixa i dos pisos, de 130 pams d’ample per 70 de profunditat i que per la part de migdia llindava amb la capella de Sant Sebastià.

El 24 d’octubre de 1893, va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Emília Roura i Casabosch, natural de Banyoles, filla de Martirià Roura Sala i d’Ignàsia Casabosch Soler. Van tenir tres fills: Antoni, nat a Cabanes el 21 de maig de 1896, Carmelo, nat també a Cabanes el 12 d’agost de 1898 i Ma Dolors, nada a Figueres el 1907.

El 22 d’abril de 1894,  va inaugurar un Cercle Republicà, a Cabanes, que tenia la seu en un espai de la seva pròpia casa i on s’hi celebraven reunions, festes i balls. Aquesta sala, molt probablement, es trobava situada entre la seva vivenda i la capella de Sant Sebastià, ja que en aquest espai, durant la Segona República, també hi va funcionar un Centre Republicà. Dies abans de la festa republicana celebrada a Cabanes l’abril de 1894, Josep Monegal va tenir un incident al cafè del Casino Menestral on va ser insultat i apallissat.

Josep, o Pepito, com se’l coneixia familiarment, era procurador de tribunals (el 1901, tenia el despatx al carrer Sant Pau, 16). També es dedicà a la política, de jove des de Cabanes i després des de Figueres. Els primers anys, el trobem al costat dels republicans i més tard amb el Partit Liberal Autonomista. Va ser diputat  de la Mancomunitat pel districte de Figueres i va participar en la defensa del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919.

Els anys 1902-1904, fou president del Casino Menestral de Figueres i el seu retrat havia estat exposat a la sala de juntes de l’entitat. Vegeu l’article dedicat al centenari del Casino i publicat per la revista Canigo, 1/10/1956:  … Figuras ilustres de la sociedad. En la Sala de Juntas del Casino, además del retrato de Narciso Monturiol, Presidente Honorario, hay los de aquellos presidentes que màs se distinguieron por el progreso material y espiritual de la entidad. Sus nombres son: Juan Matas Hortal, Claudio Díaz Marqués, Fèlix Jaume Gelart, Francisco Suner Capdevila, Martín Carreras Rebugent, José Monegal Ramis, Juan Ma Bofill Roig, Tomàs Jou Barbosa, Pelayo Massanet Simón, Enrique Serra, Pedró Vives Casademont y Gerardo Garriga Barberàn

També fou vice-president de la societat «Sport Figuerense

El 1906 era director del setmanari: El Combate. Semanario Republicano Autonomista.  Més endavant, va dirigir el diari “La Tribuna. Periódico liberal monárquico de avisos y noticias”. El 1914, al carrer Ample, 26, 2º, de Figueres, hi té el despatx de procurador i el d’administrador del diari “La Tribuna”

Josep Monegal RamisA les eleccions municipals del 12 de novembre de 1905, va obtenir 111 vots, com a candidat de la coalició de la Unió Republicana i Catalanista. El 1917 es presentà com a candidat a la Diputació Provincial, amb els lliberals.

Va morir el juliol de 1921. A la ressenya del diari “Alt Empordà” hi diu: don Josep Monegal i Ramis, digne representant de les nostres terres en l’entitat cabdal de Catalunya on hi ostentava una filiació francament i efusivament autonomista. El seu historial polític podríem dir que culminà intervenint en nom de partit lliberal autonomista en la magna Assemblea d’Ajuntaments a favor de la llibertat de Catalunnya, on féu radicals afirmacions de fe nacionalista. Mentre que a “La veu de l’Empordà” hi deia: Don Josep Monegal Ramis, diputat de la Mancomunitat pel nostre districte i vice-president del «Sport Figuerense». Particularment era un home que pel seu tracte afable i cordial s’havia conquerit qui sap les simpaties de tots els qui havien tingut avinentesa de tractar-lo; en política militava en el partit lliberal autonomista, distingint-se tothora pel seu amor a la terra que l’havia vist néixermanuscrit

Els germans Galera Monegal han cedit el manuscrit titolat “Algo” compost per Josep Monegal, abans dels 18 anys, amb tres poesies: “A España”, “La primavera” i “El cementerio. Soledad”, un text sobre el Monestir de Vilabertran que va ser presentat als Certamens de Figueres i Sant Feliu de Guíxols de l’any 1885 i un altre sobre l’Empordà, amb la descripció d’alguns pobles, entre els quals hi consta Cabanes

El caràcter de Josep Monegal i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris. Recull de premsa:

Fonts: Família Galera Monegal, premsa local i registres parroquials

Més informació:

Família Jordà – Pont de Molins

Pere Monegal i Alsina (pare de Josep Monegal Ramis). El 1872, era Jutge Municipal de Cabanes. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 58, 13/05/1872. Quan Josep Monegal encara era un nen els seus pares, Pere Monegal i Elvira Ramis, es van divorciar. A l’Arxiu Diocesà es conserva l’expedient:

  • CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11609 Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, natural i veïna de Figueres, en causa de separació per adulteri ((1876 juliol 29 – 1877 novembre 21))
  • CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11613 Continuació del procés iniciat per Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, veïna de Cabanes, per adulteri ((1880 desembre 06 – 1887 abril 04))

Joan Monegal i Ramis (germà de Josep Monegal Ramis). Industrial, director del periòdic de tendència republicana autonomista lerrouxista, El Combate (1905-1907), republicà federal, regidor de l’Ajuntament de Figueres (1930-1931), soci de la Unió gremial de Figueres, secretari general de la Cambra Agrícola de l’Empordà (1910-1911)


2 comentaris

Joan Guillamet i Tuèbols

Joan Guillamet i Tuèbols (Figueres, 22 d’octubre del 1922 – Barcelona, 16 d’octubre del 2014)

Llicenciat en Filosofia i Lletres, va exercir de periodista durant bona part de la seva carrera i va ser fundador i membre del consell de redacció de la revista mensual ‘Canigó’, l’any 1954. Va escriure diversos llibres, com ara ‘Tots hem fet l’estraperlo’ (1968), ‘Els gitanos. Aproximació a un racisme’ (1970), ‘Coses i gent de l’Empordà’ (1971) o ‘Bruixeria a Catalunya’ (1976) entre d’altres. Fill predilecte de Figueres, estava considerat un expert en temes empordanesos.

Guillamet havia exercit de corresponsal a ‘El noticiero universal’, ‘El correo catalán’, ‘Tele Exprés’, ‘Avui’, ‘La Vanguardia’, ‘Tele Estel’, ‘Presència’, ‘Serra d’Or’, ‘Punt diari’ o ‘Revista de Girona’, entre d’altres. També va col·laborar en els periòdics figuerencs ‘Hora nova’, ‘Setmanari de l’Alt Empordà’ i ‘Empordà federal’.

La seva dedicació al periodisme locals li va comportar el premi del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’any 2005. La ciutat de Figueres el va nomenar fill predilecte el 2008. Guillamet, pare del també periodista Jaume Guillamet, va exercir també de docent, ensenyant llatí i literatura espanyola durant més de vint-i-cinc anys, al Col·legi La Salle i a l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres.

A: Diari de Girona, 16/10/2014

Per al seva vinculació al poble, la seva mare era filla de Cabanes,  va dedicar alguns dels seus escrits a temes relacionats amb la nostra història, costums, personatges, etc.

Joan Guillamet era fill de Jaume Guillamet Casadevall i de Carme Tuèbols Clos, casats a Cabanes el 2 de juliol de 1921 i els avis materns foren Frederic Tuèbols Bigas, ferrer de Cabanes i Dolors Clos Boer, de Peralada, casats el febrer de 1898.

Al pregó de la Festa Major de 1988, Joan Guillamet recordava les seves estades al poble i l’avi Frederic …

… jo no he pas nascut a Cabanes. No es pot pas dir, per tant, que jo sigui fill de Cabanes. Però potser sí que es podria dir que sóc nét de Cabanes, ja que sóc fill d’una filla de Cabanes, d’una cabanenca … Cabanes ha estat l’escenari d’alguns trossos de la meva vida jovenícola, durant els quals he viscut moments cabdals de la meva existència. Ja de menut els meus pares em portaven a Cabanes a veure els avis i la família de la meva mare … Quan els bombardeigs de Figueres varen començar a fer-se massa freqüents i cada vegada més perillos, vàrem venir a fer estada a Cabanes … Ens estàvem a cals avis. L’avi Frederic, al cel sigui, era el ferrer. Llavors jo em trobava ja en l’adolescència …

(a: Membrança i elogi de Cabanes. Pregó de la Festa Major d’Hivern, 1988)

Al llibre Coses i gent de l’Empordà va dedicar dos capítols a Cabanes …

Cabanes és un dels pobles de la plana, que malgrat la poca distància que el separa de Figueres, gaudeix d’un bucolisme envejable. Són cinc quilòmetres només que, àdhuc amb bicicleta i fins i tot a peu, dóna gust de fer… Hi ha hagut aiguats força importans, en els quals les aigües han arribat fins al poble. Les aigües dels dos rius, les de  la Muga per un costat i les del Llobregat per l’altre. Per això he dit que Cabanes és un poble mesopotàmic, perquè és entremig de dos rius, que, encara que no siguin el Tigris i l’Èufrates,  a vegades també fan el seu respecte la seva basarda… 

… A la casa pairal de Can Ribas, a quatre passes de Cabanes, entremig d’un paisatge meravellós d’arbredes i conreus, nasqué Antoni Ribas de Conill, el 25 de setembre del 1880 …

(a: Coses i gent de l’Empordà)

El dia 23 de gener de 2015, Cabanes li va retre homenatge amb una lectura pública dels seus escrits.

Cabanes:  Recull de documents escrits per Joan Guillamet i Tuébols i que fan referència al poble

Bibliografia general

Més informació:

Recull de premsa: