Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Tassi i el seu fill Hildesind

Tassi (?-955) –  Hildesind (?-991)

  • Tassi, propietari empordanès, possiblement natural de Cabanes, impulsor del Monestir de Sant Pere de Rodes
  • Hildesind, fill de Tassi, primer abat del monestir de Sant Pere de Rodes, entre el 947 i el 991. Des del 979 també fou bisbe d’Elna.
Làpida Tassi

Làpida de Tassi

Els orígens del monestir de Sant Pere de Rodes es perden en el temps i en les llegendes. Hi ha constància arqueològica de l’existència d’un gran edifici antic del segle VI, la funció del qual encara es desconeix. Al final del segle IX, les primeres notícies documentals sobre el monestir l’esmenten com una petita cel·la monàstica que es disputaven dues abadies: Sant Esteve de Banyoles i Sant Policarp de Rasés.

L’inici de l’esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan un noble anomenat Tassi i el comte Gausfred d’Empúries s’interessaren per Sant Pere de Rodes. El monestir rebé grans donacions de terres per part seva i aconseguí preceptes i privilegis dels papes i dels reis francs, com el que el 944 el convertí en abadia.

A: Monestir de Sant Pere de Rodes. Guia de visita

TassiLa primera notícia de Tassi i Hildesind data del 30 de novembre de l’any 926, i es troba en un interessant document de donació atorgat per Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes. Per aquesta donació coneixem bona part de l’entorn familiar d’aquests personatges: Tassi era fill d’Hildesind i Levogot, l’any 926 era vidu d’Amalvígia i estava casat amb Hisblanda. En  aquest moment tenia tres fills: primerament s’esmenta Levogot, possiblement la gran dels tres germans al ser nomenada en primer lloc; la segueix Esperandéu, i després Hildesind, el que seria el futur abat de Sant Pere de Rodes.

Aquesta donació constava de dos lots de terra: un d’ells havia estat adquirit per compra i l’altre, que comprenia propietats properes al lloc de Cabanes i del riu Muga, procedia del patrimoni familiar de Tassi, fet que ens pot orientar sobre el lloc d’origen de la seva família.

L’interès de Tassi per enfortir el poder del monestir de Sant Pere de Rodes quedà demostrat definitivament l’any 944, quan va enviar uns monjos a Laó per aconseguir un precepte del rei Lluís IV d’Ultramar, en el qual es donava la independència del monestir, fins llavors priorat de Sant Esteve de Banyoles. En aquest document del 7 de juliol, Tassi és esmentat com a prior de Sant Pere de Rodes, i el rei atorga immunitat i la lliure elecció d’abat als membres de la seva comunitat. En aquest moment Hildesind devia tenir poc més de divuit anys.

La gestió de Tassi, introduí l’esperit i la reforma de Cluny a les terres hispàniques. La data de la seva mort avui és ben coneguda mercès a la inscripció de la seva làpida funerària: el 27 de gener de 955. Possiblement va morir en el mateix monestir, on feia més de deu anys que havia ingressat com a monjo, exercint el càrrec de prior. L’abat Hildesind prengué el relleu del seu pare com a impulsor de la grandesa de Sant Pere de Rodes.

L’any 979 Hildesind apareix esmentat per primer cop en un document com a bisbe d’Elna, càrrec que continuarà exercint sense deixar d’ocupar l’abadia de Sant Pere de Rodes.Tassi

Transcripció del text dels diplomes de Sant Pere de Rodes (any 926) on s’esmenta la cessió que Tassi fa al monestir d’uns alous que tenia dins el terme de Kabannas en els llocs de Sant Sadurní i les Artigues. A: Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, de Jaume Villanueva i Astengo. Vegeu pàg. 43-44 i 230-232

Aquest document demostra que Tassi fou un dels primers propietaris de terres a Cabanes i la seva donació apareix refermada l’any 982 en un precepte de Lotari que confirma aquestes i altres possessions de Sant Pere de Rodes a Cabanes.

Bibliografia


Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres


[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

[2]

Oratoris privatscan Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


2 comentaris

Església de Sant Sadurní

Sant Sadurní (932?-1440?)

Ben a prop de Cadins, vora la Muga i a tocar el camí de França, en el límit dels comtats, hi havia la domus de Sant Sadurní. Es documentada des de l’any 926, quan el magnat Tassi donà una propietat d’aquest indret al monestir de Sant Pere de Rodes del qual ell era el protector i impulsor de la seva independència i futura grandesa. Aquesta propietat limitava, en part, amb unes terres que pertanyien a Guadall, bisbe d’Elna, fill del comte Sunyer II d’Empúries-Rosselló. Es parla encara de la capella de Sant Sadurní pels anys 1407 i 1408 amb motiu d’uns enfrontaments entre el monestir de Cadins i el comú de Llers sobre la propietat de les terres i sembrats d’aquest paratge. No sembla que quedin rastres visibles de l’església de Sant Sadurní, però als terrenys on podía trobar-se hi hem vist vestigis de poblament d’època romana.

A: Badia i Homs, Joan. Sant Feliu de Cadins i l’arquitectura cistercenca. Revista de Girona, 155 (1992)

L’església es troba referenciada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999

Al mapa adjunt, extret d’aquest llibre, es veu  l’església de Sant Sadurní, datada l’any 932. D’acord amb la situació que se li dóna en aquest mapa, no sembla que es pugui confondre amb Sant Miquel, que es troba molt més a prop de Sant Feliu i en una altra direcció.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

A la plana 70 del mateix llibre, s’hi pot llegir aquest text:

En època carolíngia es crearen diverses fraternitats, o confraries religioses d’ajuda mútua. En tenim documentades al bisbat de Girona. El testament del levita Guiu, de l’any 982, esmenta la fraternitat d’Albanyà, situada al comtat de Besalú, la de Casavells (Caiavellos) i la de Sant Sadurní. Casavells és a l’extrem sud del comtat d’Empúries. Podem suposar que Sant Sadurní era una església situada a l’oest del comtat de Perelada, a ponent de Cadins i al costat de la Via Francesca, que feia la funció de partió occidental del comtat.”

[El levita Guiu, fou un eclesiàstic, fill de Guitiza i d’Aio, matrimoni de terratinents empordanesos, que va arribar a posseir un gran patrimoni entre Llers, Molins, Vilarig i els Vilars, a la vall de Maçanet de Cabrenys].

Als diplomes de Sant Pere de Rodes (any 926) s’esmenta la cessió que Tassi fa al monestir d’uns alous que tenia dins el terme de Kabannas en els llocs de Sant Sadurní i les Artigues.

Aquesta donació apareix reproduïda a les pàg. 230-232 del llibre Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, de Jaume Villanueva i Astengo. [Font: Bibliothéque Nationale de France]

Sant Sadurní

[Tassi fou un terratinent empordanès i màxim impulsor del
monestir de Sant Pere de Rodes (s. X). El seu fill Hildesind, en fou el primer abad].

En un llibre de l’any 1730 escrit de Gregori Pallisser i titulat Llibre de Racionaris de la vila del Castell de Llers, s’hi pot llegir:

Capella de St. Sadurní situada sobre la devesa del señor Compte de Perelada señor de Llers la qual capella antigament fonch de la Parroquia de Cabanas y vuy de la Parroquia de Llers…

Joan Badia i Homs a Arquitectura medieval de l’Empordà hi diu:

La capella de Sant Sadurní fou habitada per capellans que servien a la parròquia de Cabanes i el monestir de Cadins … Val a dir, però, que és ben segur que la capella es trobava a tocar el “camí de la Calçada” o “camí francès” -la strata francisca que anomena el document de l’any 1231- …

Joan Fort i Olivella, al seu article Esglésies dedicades a Sant Sadurní a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, abans del 1300 (onomastica.cat), explica que Sant Sadurní va ser el primer bisbe conegut de Tolosa de Llenguadoc, al segle III, i la seva festa se celebra el 29 de novembre. Al llistat d’esglésies dedicades a Sant Sadurní hi apareix Cabanes:

Sant Sadurní, a Cabanes d’Empordà, a ponent de Cadins, esmentada el 945, però desapareguda.

Al volum IX de l’enciclopèdia Catalunya Romànica, editada per Enciclopèdia Catalana, s’hi afirma que l’ésglésia de Sant Sadurní està documentada des de l’any 926 fins al segle XVIII i que era emplaçada vora el camí de França, al límit amb Llers i prop de la Muga.

L’any 926 el magnat Tassi, impulsor de la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes, donà al seu monestir uns alous que ell havia adquirit, un dels quals dins el terme de villa Kabannas, al lloc anomenat illa de Sant Sadurní, al costat de la domus de Sant Sadurní, prop de la Muga. Les restes d’aquesta domus alt-medieval sembla que han desaparegut completament. Aquesta possessió de Cabanes figura confirmada als monjos de Sant Pere de Rodes en un precepte del rei Lotari de l’any 982.

L’església ermita de Sant Sadurní, “ipsum domum sancti Saturnini”, de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi. El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers, de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella. Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la qual capella antigament fonch de la Parroquia de Cabanes i vuy de la Parroquia de Llers”

Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, esmenta que Sant Sadurní també apareix documentat en uns testaments del 1101, del 1230 i del 1231 i ens confirma que fou habitada per capellans que servien a la parroquia de Cabanes el monestir de Cadins.

Antoni Egea Codina, a l’article Llers. Els homes i els fets  (AIIE, 14 (1979) hi diu:

Sant Sadurní.- D’aquest temple situat prop dels Hostalets, no ens en queda cap resta. Tan sols sabem que primer pertanyia a la jurisdicció de la parròquia de Cabanes i que posteriorment passà a la de Llers.

Al llibre  Els Comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 2003, hi trobem:

Sant Sadurní, antigament prop de Cabanes, al costat de la Calçada

A l’Arxiu Diocesà de Girona s’hi conserven uns quants documents on s’esmenta Sant Sadurní:

  • 1230, 5 de gener. Testament de Guillem Julià, de Cabanes, que … fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, on funda un aniversari, dotat amb un hort situat prop del clos de Ramon Tolsà de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i … (BC Arx., núm. 5.508)
  • 1268, 22 de setembre. Beatriu, abadessa de Sant Feliu de Cadins … concedeix al seu donat, fra Joan de Sant Sadurní, llicència de comprar blat i altres grans per al seu monestir, així com censos i terres, a condició de deixar-los a aquest a la seva mort … (Monumenta, f. 303)
  • 1383. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-1, Full 113)
  • 1404. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-2, Full 70rv)
  • 1440. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-3, Full 172)

El que probablement no sabrem mai és la seva situació exacte, ni tampoc el motiu de la seva desaparició: guerres, inundacions, …? o potser el deteriorament derivat del pas del temps, tot i que, al menys fins al segle XV, regularment s’hi feien obres de reparació.