Isidre Clos Pagès (Cabanes, 1828-?) Propietari, polític i maçó
Fill de Paulí Clos Arbosser, de Biure, i de Llúcia Pagès Casanovas, de Cabanes, va néixer al poble de Cabanes, el 4 de juliol de 1828. Paulí Clos i Llúcia Pagès, els seus pares, s’havien casat, a Cabanes, el 15 de maig de 1826.
Els avis paterns foren Isidre Clos Corominas, de Biure, i Elisabet Arbosser Marull, de Terrades, casats el març de 1791, i els avis materns, Pere Pagès Costa i Maria Casanovas Vinyes, de Cabanes, casats el 8 desembre de 1792.
El 3 de març de 1855, Isidre es va casar -a Cabanes- amb Anna Rebarter Prim, nada al mateix poble, el 19 de febrer de 1833. Els testimonis de la cerimònia foren Josep Aguer, de Cabanes, i Sebastià Clos, de Biure. Anna era filla d’Antoni Rebarter, de Vilabertran i de Margarida Prim, de Cabanes.
Fragment del registre del casament, celebrat a Cabanes el 3 de març de 1855
Arbre geneològic de la família Clos
El 1855, quan es va casar, Isidre vivia a Santa Llogaia d’Alguema. El 1881, formava part de la Lògia Luz de Figueras i residia a Delfià. Als llistats apareix amb el número 28, grau 1 i consta com a propietari de Delfià, amb el sobrenom de Garibaldi.
A partir del 1882, les citacions de la premsa el situen a Cabanes, participant activament en política. El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense i el 1892, possiblement va participar en la creació deltriangle maçònic de Cabanes, que depenia de la Lògia de Portbou. Roger Olivella i Pujol ho ha pogut confirmar en estudiar els papers de la lògia Progreso-Portbouense, dipositats a l’Arxiu de Salamanca.
Josep Clos Sot, militar retirat, era cosí d’Isidre Clos Pagès.
Bibliografia:
El 1881, apareix citat com a component de la Lògia Luz de Figueras, amb el grau 1 (aprenent) i el sobrenom de Garibaldi. La cita ens explica que és propietari i que, en aquells moments, viu a Delfià. A: Clara Resplandis, Josep. Los masones de Figueras en el siglo XIX
El 1882, remet una carta al director del diari La Unión queixant-se de l’actuació del comitè del Partit republicà federal, de Cabanes. A: La Unión, 16 de juliol de 1882
El 16 d’agost de 1883, el cap de la Guàrdia Civil es va personar a la seva casa de Cabanes, suposadament per portar-lo pres al castell de Sant Ferran. En no trobar-hi ningú, van esbotzar la porta i registrar la casa… El Ampurdanés, 16 de setembre de 1883
El 1887, el trobem participant en recollides de diners per a la “Asociación benéfica para el socorro de presos y emigrados políticos republicanos”. El Ampurdanés, 5 de juny de 1887
El 1890, signa un document del “Comité Republicano Progresista”, del districte judicial de Figueres. A: La República, 15 de juny de 1890
Un mes després, el trobem com a president del “Comité local de Cabanas”, en la reorganització del “Partido Republicano Progresista”. A: La República, 20 de juliol de 1890
El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense, amb el grau 3 (mestre). A: Boletín Oficial del Gran Oriente Español, 1 de novembre de 1891, pàg. 4
La Francmaçoneria avui es fonamenta en la realització de treballs filosòfics, filantròpics i de solidaritat humana. El seu origen directe són les fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes, arquitectes…) les ramificacions de les quals s’estenien a l’Edat Mitjana per tota l’Europa Occidental.
Els fonaments de la Francmaçoneria moderna se situen al voltant del 1600, a Escòcia, on es reunien Llotges de picapedrers. La primera organització francmaçònica dels Països Catalans es formà a Menorca a mitjan segle XVIII, però la francmaçoneria no hi arrelà amb força fins entrat el segle XIX. Els principis generals maçònics proclamats per la primera assemblea constituent de la francmaçoneria catalana eren, un per un, tots els drets humans i democràtics.
El 1939, en acabar la Guerra Civil, la francmaçoneria fou declarada enemic principal del nou règim feixista espanyol. Els Germans foren perseguits i, els qui no pogueren amagar-se o exiliar-se, foren condemnats a mort. Fins el 1976, no es constitueix a Barcelona la Llotja Catalunya, la primera després de l’inici del franquisme.
No tenim cap document que doni fe de l’activitat maçònica a Cabanes, tot i que diferents articles citen que, el 1892, al nostre poble hi havia la seu d’un triangle maçònic que depenia de la Lògia Progreso Portbouense, de Portbou. Fins ara, només coneixem el nom d’un germà maçó, natural de Cabanes, Isidre Clos i Pagès, de nom simbòlic Garibaldi. Isidre s’havia iniciat, el 1881, a la lògia “Luz de Figueras” i el 1891, estava integrat a la “Lògia Progreso Portbouense”.
Els nuclis maçònics, anomenats tallers, podien ser de dues categories: els triangles, quan no arribaven als set membres i les lògies quan sobrepassaven aquest nombre. Els triangles estaven formats per un mínim de tres mestres i es creaven amb l’únic objecte d’arribar a constituir una llotja. Si al cap de tres anys no havien aconseguit el mínim d’afiliats, s’havien de dissoldre. No podien conferir graus ni tenien jurisdicció pròpia, sinó que havien de dependre d’una altra llotja o dels organismes federals.
Donada la poca informació que apareix sobre Cabanes als estudis sobre la maçoneria a l’Empordà, cal suposar que el “triangle maçó” no va reixir i que els pocs membres que en formaven part es van dissoldre o es van integrar dins una lògia, fos de Portbou o de Figueres. Hi ha la sospita de què Josep Monegal Ramis (Cabanes 1867 – Figueres 1921) o Antoni Ribas de Conill (Cabanes, 1880-1935) foren maçons, però cap document ho avala. De Josep Monegal només el seu perfil ideològic i polític i les seves amistats: el professor de l’Institut de Figueres Joan Maria Bofill o els germans Alejandro y López Rodríguez en poden alimentar la sospita. Antoni Ribas de Conill, nat el 1880, en el cas que fos maçó, no podria haver format part d’aquest grup de finals del segle XIX.
… Podem dir que la història de la Francmaçoneria a l’Empordà ha tingut quatre períodes: el d’introducció, durant la guerra del Francès, protagonitzat per les lògies militars de Napoleó; el d’esplendor, que es data habitualment entre el 1880 i el 1898; el d’alts i baixos, des de començament de segle fins a l’acabament de la Guerra Civil; i el de renaixement, al triomf del qual vol contribuir la R.·.L.·. Pedra Tallada de Palafrugell.
A l’Empordà hi va haver lògies a Cabanes, l’Escala, Figueres, Garriguella, Llançà, Maçanet de Cabrenys, Pau, Portbou, Calonge, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i, precisament, Palafrugell.
… Cal insistir que les dues darreres dècades del segle XIX, arran de l’adveniment d’un període polític de tarannà tolerant, es produí un boom realment espectacular de creació de noves lògies que a les comarques gironines –a excepció del Ripollès, zona de carlins, on la maçoneria no va tenir cap presència–es va traduir en una àmplia distribució de tallers maçònics arreu del territori. A més de Figueres, a l’Alt Empordà es crearen lògies a l’Escala i Portbou, i fins i tot es van obrir triangles a petits pobles com Cabanes, Garriguella i Pau, i també a Llançà …
… El período de oro de la masonería en las comarcas catalanas corresponde a los decenios finales del siglo XIX. Entonces existieron talleres en Banyoles, Blanes, Breda, Cabanes, Calonge, Cassà de la Selva, L’Escala, Figueres, Garriguella, Girona, Llagostera …
Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69. El plec de docs inclou un reglament imprès del 1932, nombrosa correspondència, relació dels components del 1903, certificats del 1947 de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de no tenir antecedents masònics de diferents figuerencs … Reproducció cedida pel prof. Àngel Rodríguez, de Boadella (juny 2014). Procedent de l’Arxiu de Salamanca
1861.- Apareixen a la premsa diverses notícies sobre El Casino de Cabanes, que no té cap relació amb el Casino que coneixem i que sembla que tenia la seva seu on ara hi ha el bar de Les Voltes. És possible que fos el Casino Agrícola esmentat més endavant.
1866.- El 7 de gener es va inaugurar un altre Casino anomenat El Menestral. A l’acte hi van ser convidats els socis del Casino Agrícola i es va demanar evitar les rivalitats entre les dues societats. No se n’ha trobat cap altra informació. El Ampurdanés, 11/1/1866
1869.- Es va fundar una “Societat de Socors Mutus”, coneguda amb el nom de Asociación de Paz y Caridad entre hermanos del pueblo de Cabanas bajo la invocación de San Isidro. El reglament de la societat es va signar el 17 d’abril de 1869 i va ser aprovat pel governador el 26 de maig. La impressió del reglament es va portar a terme el 1891.
En un llibret del 1870, en el qual el recaptador anota les mensualitats pagades pels socis s’hi especifiquen aquestes advertències:
El socio que dejare de satisfacer un mes, será advertido en la Junta General i dejará, desde la advertencia, de ser socorrido, aun cuando cayere enfermo; y si dejase pasar dos meses más, será absolutament escluido de la Sociedad.
El socio a quien se le estravie el presente libro de recibos estará obligado a comprar otro a la Sociedad, pagando per el un real
El socio que dejare de acompañar con hacha a nuestro Patrón San Isidro en el día de la procesión del Santo incurrirá en la multa de 4 reales.
Tot i que s’explica que en un primer moment van celebrar la festa del patró el dia de la festa de Sant Vicenç (possiblement al tercer dia), segons el diari «El Ampurdanés» de l’11 de maig de 1871: Según se nos ha dicho, la Sociedad de socorros mútuos de Cabanas, se propone celebrar el aniversario de su fundación el dia de S. Isidoro …. saldrá la histórica y alegórica carreta tirada por dos bueyes adornada con profusión de lazos y flores … dirigiéndose a la plaza en donde se trazarán varios surcos y se sembrarán piñones … el 1871 ja es va celebrar per sant Isidre.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1892.- Cabanes compta amb un triangle maçó que depenia de la Lògia Progreso Portbouense
1896.- El dia de Pasqua de Resurrecció es va fundar la Asociación del Apostolado de la Oración. La funció del dia de Corpus del mateix any va merèixer una nota a la premsa. El Regional, 28 de juny de 1896
Segle XX
1904.- El 26 de desembre va ser fundada la coral “Societat Coral Fraternitat Agrícola” de Cabanes que va ser molt popular. Va actuar amb molt d’èxit al Palau de la Música de Barcelona i sovint, als certàmens corals, es disputaven el primer premi amb la Societat Coral Erato, de Figueres. Es desconeix si es va formar a partir de la Societat El Maíz o si es va crear de nou.
1914.- Neix la societat Caridad y Recreo de Cabanas a partir de la fusió de les societats “Juventut Recreativa Cabanense” i “Paz y Caridad del pueblo de Cabanas”, amb seu al carrer Escoles, 1 (suposem que és a l’actual Casino. L’edifici nou data de l’any 1922). Del reglament d’aquesta societat, signat el 6 de desembre de 1913, se’n coneixen dues edicions, una és de l’any 1914, mentre que es desconeix la data d’edició de l’altra. La junta directiva estava formada per: Josep Pagès, Jaume Pagès, Josep Rebarter, Vicenç Cusí, Joan Serra, Sireno Aguer, Josep Quera, Frederic Tuèbols i Gil Teixidor. (Documents cedits per Gil Capallera).
El 1929, la Junta estava formada per: President, Ricardo Tuébols Pagés, VicePresident,
Juan Tuébols Hortal; Recaptador, Secundino Cornellà Bremón; Dipositari, Federico Tuébols Bigas; Secretari, Pedro Cufí Batlle; Vice-Secretari, Juan Pey Costey; Vocales, Vicente Hortal Ramis, Juan
Pey Porterías, Juan Batllori Borrell, Juan Rivera Corominas, José Oliva Descamps i José Gimbernat Teixidor [La Galeria, 31/12/1929]. El 1930, una comissió integrada pels joves Juan Tuebols, Pedro Cufí, Juan Pey i José Oliva organitzen la festa de Sant Vicenç [La Galeria, 15/01/1930]
El 1931 la societat es mantenia activa i organitzava la festa. (Documents cedits per Pere Serra)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1923.– S’edita el reglament de la Asociación de Socorros Mútuos y Recreo bajo la invocación de San Isidro “La Nueva Moderna“, Cabanas. Reglamento.- Figueras: Imp. Tarj. José Serra, 1923. – 15 p. A.S.J. (Arxiu de Sant Josep). Font: Padrosa i Gorgot, Inés. Els impressors figuerencs i la seva obra.
A partir de 1931, amb l’adveniment de la II República, apareixen noves societats, amb seu a l’actual Local Social (esquerres) i al Casino (dretes).
1931.- Neix la Societat Recreativa Asociación Instructiva y Recreativa “Juventud Democrática”. En els seus inicis, es va instal·lar a la sala del municipi, a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc l’any següent.
1932.- Fundació del Sindicat Agrícola de Cabanes, promotor de l’edifici del Sindicat que ara coneixem com a “Local Social” al costat del camí de la bassa.
1933.- Josep Noguer Guerra i Joan Serra Mont van participar en la fundació de la Federació Provincial de Treballadors de la Terra (FPTT), propera a la (USC) El día 4 de novembre de 1933, sortí a Girona El Camperol, portaveu setmanal de la Federació .
1934.- Neix el Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT) i el Sindicat d’Obres Agrícoles. Durant la Guerra Civil també estava actiu el Sindicat d’oficis varis de la UGT.
El 19 de febrer de 1938, el secretari del Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT) notifica a l’Ajuntament que a l’assemblea d’aquella organització s’ha acceptat la dimissió de Ramon Prunella com a conseller representant de la CNT a l’Ajuntament i que es nomena a Vicenç Llanet Batllori (Acta del Ple Municipal del 26/02/1938)
1934.- El 17 de març s’aproven els estatuts de la secció autònoma “Esbarjo i Cultura” de l’entitat “Associació Sindical Agrària” de Cabanes. La seva seu es al carrer Escoles, 1, igual que l’antiga societat “Caridad y Recreo”, cosa que fa pensar que podria ser la mateixa societat adaptada als nous aires impulsats per la República. Formen part de la junta: Joan Roca, Joaquim Viarnès, Josep Aguer i Robert Blanch.
El 26 d’abril de 1936, Joan Gimbernat Nicolau, com a president de la Secció Esbarjo i Cultura, demana permís a l’Alcalde Constitucional de Cabanes per ballar sardanes a la plaça de la República per a la propera festa de Sant Isidre.
Sense poder precisar la data exacta (entre 1931 i 1939), Josep Serra recorda que al costat de la capella de Sant Sebastià hi havia un centre republicà on funcionava un Cafè i s’hi feia ball, que a Ca La Lina també havia estat un centre republicà on hi lluïa la senyera i la bandera republicana i que on ara hi ha el bar de Les Voltes devia haver estat un Casino ja que la llinda de l’entrada havia tingut aquesta inscripció.
1939-1952.- El Sindicat Agrícola està dissolt i el seu local està gestionat per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas, una entitat no legalitzada.
????.- Cooperativa Agrícola Sant Isidre. AHG170-327-T2-48. Expedient de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre (Cabanes) Data(es) 1949-1977. Municipi: Cabanes
1952.- Es legalitza la Hermandad i es crea una Societat Recreativa que fa les funcions de la Comissió de Festes i l’organisme anomenat Hogar del Productor de la Obra Sindical de “Educación y Descanso”.
Cinema i ball. AHG170-231-T2-25895. Expedient d’autorització de: Cinema i ball Cabanes. Titular: Junta Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Data(es) 1951-1974 [MUNICIPI]: Cabanes. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 1314
1967.- Es dissolt la Societat Recreativa i es crea una Comissió de Festes
La Francmaçoneria avui es fonamenta en la realització de treballs filosòfics, filantròpics i de solidaritat humana. El seu origen directe són les fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes, arquitectes…) les ramificacions de les quals s’estenien a l’Edat Mitjana per tota l’Europa Occidental.
Cabanes - Alt Empordà 