Guinedilda

04/02/2015 by Antònia Gimbernat 1 comentari

Guinedilda d’Empúries (?-900)

La primera referència històrica al lloc de Cabanes la trobem l’any 885, quan la comtessa Guinedilda, dona de Guifré I, va cedir unes terres, que tenia en aquesta vila, al monestir de Sant Joan del Ter (posteriorment de les Abadesses).

No es coneixen amb exactitud els orígens familiars de Guinedilda, filla d’un Sunifred, i al llarg dels temps se n’han donat diferents hipòtesis:

Els cronistes medievals la presentaven com a filla del comte Balduí de Flandes “braç de ferro” i de Judit, germana de Carles del Calb. Fa temps que està documentat que aquesta filiació és incorrecta
En un document del 26 de juny de 885, es declara que la comtessa tenia terres a Cabanes d’Empordà comprades pel seu pare Sunifred.
Martí Aurell en fa una dama cerdana, possiblement filla de Sunifred abat de Santa Maria de la Grassa, fill d’Oliba I de Carcassona
També es diu que podia ser filla del fidelis Sunifred, fill del fidelis Borrell, el qual és gairebé segurament el mateix Borrell comte d’Osona-Cerdanya-Urgell
Possible filla Borrell I de Cerdanya-Urgell-Osona, hauria estat, en aquest cas, cosina segona de Guifré el Pelòs [Sobrequés i Callicó, Jaume ; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Base, 2011]

Aurell, Martin. Les noces du comte : mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213) Pub. de la Sorbonne, 1995

Sense poder confirmar exactament qui era el pare, sí que hi ha constància d’unes actes en les quals Guifré i la seva esposa, amb motiu de la fundació i consagració del monestir de Sant Joan de la vall de Ripoll i de la professió religiosa de la seva filla Emma, declaren: et ego Winidildes comitissa jam dicta trado ibi in comitato Impuritano in villa quae nuncupant Kabannas omnem portionem mihi deditam quem ego ibi habeo proefatam villam de comparatione de cuondam qatrem meum nomine Seniofredo. Amb la qual cosa es confirma que el pare de Guinedilda es deia Sunifred i que aquest va donar a la seva filla unes propietats situades a Cabanes i en altres indrets del comtat d’Empúries.

Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar als voltants de l’any 870 amb el seu cosí segon, Guifré, amb qui va compartir el poder i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l’època on apareix el nom de Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. Amb els seus nou fills, Guifré i Guineguilda també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això és que en van oferir dos a l’Església com a oblats, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau pel control del territori. Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897 i uns tres anys després probablement també Guinedilda.

Fills de Guifré i Guinedilda:

Guifré II Borrell de Barcelona (874-911), comte de Barcelona.
Miró II de Cerdanya (878-927), comte de Cerdanya i Besalú.
Emma de Barcelona (880-942), abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Sunifred II d’Urgell (880?-948), comte d’Urgell.
Radulf de Barcelona (885-940/942), bisbe d’Urgell i abat de Ripoll.
Sunyer I de Barcelona (890-951), comte de Barcelona.
Ermessenda de Barcelona (?-925).
Cixilona de Barcelona (o Xixilona o Quíxol) (?-945), abadessa del monestir de Santa Maria del Camí fundat per la seva germana Emma el 921.
Riquilda de Barcelona.
Guinidilda de Barcelona (?-923) casada amb Ramon II de Tolosa.

Comtes de Barcelona: Arbre genealògic

Des del 1945, Guinedilda, amb el nom de Guinadell, i Guifré el Pilós, es troben representats com a gegants de Ripoll.

Bibliografia: