confraries | Cabanes - Alt Empordà

Confraries, pabordies i altres administracions

Altars de l’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Cabanes

Definicions

Confraria.- Associació de persones, generalment laiques però amb un patronatge religiós, unides per a un fi de pietat o de caritat, o de defensa i d’ajuda mútues, sovint amb el mateix ofici. Als Països Catalans, del segle XII al segle XVIII, també s’anomenaven confraries a les associacions professionals de menestrals i d’altres professions sota una advocació religiosa.
Pabordia.- A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
El bací de les ànimes.- Era una pabordia. Els baciners de les ànimes recollien en espècie la majoria de les almoines, per mitjà de les ofrenes de pa que la gent aportava a l’església els diumenges, de manera especial les famílies que estaven de dol.
Obra.- Conjunt dels cabals d’una església o altar, destinats a la seva conservació o a les reparacions i a atendre les despeses del culte. Institució de beneficència de caràcter religiós.

A nivell de poble, la pabordia -ja sigui confraria o simple administració- tenia la funció principal de promoure el culte a un sant o una verge i els pabordes o pabordesses, segons els casos, eren els administradors dels béns destinats al seu culte.

Les confraries es diferenciaven de les administracions pel fet de tenir un grau superior d’institucionalització dins la parroquia, ja que disposaven d’un llibre de registre dels inscrits a la confraria. Els confrares tenien unes obligacions econòmiques i devocionals.

Cada pabordia acostumava a ser administrada per un parell de pabordes, que s’elegien de nou cada any. Quan s’acostava la festa patronal d’una pabordia, el clergue sagristà publicava a l’església els noms dels nous pabordes. Cada pabordia disposava d’un llibre on anotava l’estat de comptes i el nom dels pabordes. La principal responsabilitat del paborde era l’organització de la festa del seu sant, també depenien econòmicament de les pabordies els cants dels goigs, les processons i els oficis de les seves festivitats.

Confraries i pabordies

No s’ha conservat cap llibre de comptes de les pabordies de Cabanes, però alguns testaments, en especial els dels capellans, les esmenten. Així podem saber-ne el nom d’unes quantes:

Confraria o Pabordia de Nostra Sra. del Roser (1830-?)
Pabordia de Nostra Sra. dels Àngels “Cistellet de les dones”
Pabordia de Sant Antoni
Pabordia de la Candelera (segurament es va crear el segle XIX i és l’única que no consta als registres)

A l’Arxiu Diocesà de Girona, apareixen documents que certifiquen confraries més antigues:

1348.- A Bartomeu Cervià, domer de Cabanes i Castelló Bru, confrare de la confraria de Cabanes. Mancant administradors de dita confraria, els comissiona per administrar-la, 30 gener 1348. Llibre: U-11, full: f 146v
1357.- A Vicenç de Roure, beneficiat de Cabanes. Atès que a Cabanes hi ha una confraria que no té procurador ni confrares, però si rendes, se’l nomena administrador, 21 abril 1357. Llibre: U-31, full: f 113
1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402. Llibre: U-102, full: f 28v (segona numeració)

Altars de l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII)

No es pot assegurar que no n’hi haguessin més. Aquests són els que apareixen en registres de defunció i testaments, que sovint incluen llegats per a misses on s’especifica en quin altar s’han de celebrar.

Sant Antoni Abat. L’altar i la pabordia de Sant Antoni de Cabanes ens apareixen en diferents documents relatius a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç. Tot fa pensar que, a l’antiga església, Sant Antoni era venerat en un altar important. Actualment trobem la seva imatge a la fornícula superior de l’altar del Roser.
- 1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402
- 1403.- Joana, esposa de Bernat Teixidor, de Cabanes fa un llegat a la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 19 d’abril
- 1665.- Jaume Puig, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Josep Lloansí, domer del lloc, al qual ha estat presentat pel cònsols de la universitat. (Llibre D-320. Full f 196)
- 1708.- Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708), al seu testament llega:
  - 10 lliures a la Pabordia de Sant Antoni de l’església de Sant Vicenç de Cabanes
  - 20 lliures barceloneses a la Confraria de Sant Antoni, de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, per tal de què serveixin per daurar el retaule de Sant Antoni.
  - Demana la fundació d’un ofici solemne, a celebrar cada disset de gener, a l’altar de Sant Antoni Abat de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, dotat amb vuit rals de plata que es dedicaran a les obligacions de la confraria
  - Mana un ofici solemne, dotat amb disset sous barcelonesos. L’ofici ha de ser a l’altar de Sant Antoni de Sant Vicenç de Cabanes, a celebrar el dia 25 de juliol, Sant Jaume.
- 1709.- Ignasi Prats, clergue de Borrassà, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Jaume Puig, al qual ha estat presentat pels jurats del poble (Llibre D-363. Full f 10)

Sant Crist
- El 1708, hi va ser enterrat Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708)
Sant Pere. Apareix alguna vegada en les donacions per celebrar-hi misses
Sant Vicenç.- Era el patró de la parròquia i devia ser l’altar més important de l’església
- El 1708, Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa trenta lliures barceloneses a l’obra de Sant Vicenç
- El 1709, hi va ser enterrat Baldiri Usall, sagristà de Cabanes
- El 1729 i el 1735, hi van ser enterrats els germans Salvador i Vicenç Miró, rectors de Cabanes
Mare de Déu del Roser. Vegeu: Confraria del Roser
Nostra Senyora dels Àngels.- Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones”. Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració.
- El 1709, hi va ser enterrat Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, fill de Pardines (Vall de Ribas, Bisbat de Urgell)

Més informació:

Alavedra Bosch, Josep. Les confraries: sociabilitat de laics malgrat Trento
Capdevila i Werning, Caterina. Les confraries del Roser a la diòcesi de Girona: la capella del Roser de Sant Pere d’Ullastrell (1593-1766). A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XLVIII, 2007
Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Vol. I. Fundació Noguera, 2005
Confraries de Setmana Santa de Girona. Pedres de Girona
Gifre Ribas, Pere. Les confraries. L’exemple de la confraria del Roser. A: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Barcelona, 2012. Pàg. 483-491
Gros i Pujol, Miquel dels Sants. El “Llibre de la Pabordia Major” del Monestir de Sant Joan de las Abadesses. A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 47 (2006)
Marquès i Planagumà. Confraries medievals del Bisbat de Girona. A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV, 1994
Piñero Subirana, Jordi. Culte del Roser
Puig i de Traver, Narcís de. Fonts per a l’estudi de les rendes de la Catedral de Girona: les pabordies a la segona meitat del segle XVII. A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XLV, 2004
Puigvert i Solà, Joaquim M. Parroquia i societat rural a la Catalunya d’antic règim. L’exemple de Riudellots de la Selva. A: Recerques

Cabanas. Cofradia del Rosario fundada por el Prior del Convento de Dominicos de Perelada, sin que conste de otra aprobación. Celebra annualmente dos fiestas con funcion de Iglesia y procession en las primeras Dominicas de Maio y Octubre, gastando sesenta reales por las dos, esto es treinta por cada una satisfaciendose de limosnas voluntarias.

Aquest text es troba en un document del Consejo de Castilla, de l’any 1771:

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor.
Font: Archivo Histórico Nacional. Signatura: CONSEJOS, 7106, Exp.65, N.11-13, fol. 66 rº y vº

L’Arxiu Diocesà de Girona ens confirma que la confraria del Roser, de Cabanes, es va “legalitzar” el 1830:

Llicència d’erigir la confraria del Roser a Cabanes, amb estatuts, 1830. A: ADG. Llibre, U-289, full: f 37

Però es desconeix, com funcionava, quins confrares va tenir i quan es va extingir…. No es conserva el llibre de comptes i només en tenim les referències del document que ens certifica que el 1771 estava en funcionament i de la llicència de creació, del 1830.

Una confraria és una associació de persones, generalment laiques però sota un patronatge religiós, unides per un fi piadós, benèfic o d’ajuda mútua dins un mateix ofici o professió.

Durant els segles XVII i XVIII, les confraries constituïen un dels pocs vehicles per mitjà del qual els homes i dones podien tenir un paper actiu en la societat del moment.

Les confraries del Roser, i les festes que s’organitzaven amb motiu d’aquest culte, van tenir una gran acceptació, sobretot a partir de finals del segle XVI.

El rosari, que és l’antecedent del culte del Roser, és una pràctica molt antiga, però el gran impuls del culte al Roser va tenir lloc a partir del 1571, amb motiu de la batalla de Lepant. El Papa Pius V, instigador de l’enfrontament amb els turcs i gran devot del Roser, havia demanat que es resés el rosari i va atribuir la victòria de les tropes cristianes a la intercessió de la Mare de Déu del Roser. El 7 d’octubre es va declarar el dia del Roser a tot el món o festa universal del Roser.

Segons Joan Amades, la festa de la Mare de Déu del Roser no s’ha de confondre amb la festa del Roser o Roser de Maig, que se celebra normalment el primer diumenge d’aquest mes i que tenia més arrelament popular. Serra i Boldú, explica que el Roser d’Octubre és “precepte de l’Església, se celebra per obligació; la del maig, per devoció” (Font: Culte del Roser)

Durant els segles XVII i XVIII, l’antiga església de Sant Vicenç de Cabanes tenia un altar dedicat a Nostra Senyora de Roser. Davant d’aquest altar eren enterrats els membres de la família Prats, dels Despuig i dels seus descendents, els Carreras i sovint s’hi celebraven misses per a l’ànima dels difunts del poble.

Disposicions testamentàries on es cita la pabordia del Roser: Altar del Roser

1708.- Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa: 10 lliures a la Pabordia de Nostra Sra. del Roser...

Disposicions testamentàries de misses que s’han de celebrar a l’altar del Roser de l’església de Cabanes:

1649.- Montserrada Teixidor, vda d’Antic Teixidor: sien dites y celebrades per la mia anima en lo altar de nostra senyora del Roser de dita Isglesia de St Vicens de Cabanes deu misses baixes o resades…
1692.- Rafel Aguer Gibert: vint y sinch [misses] en lo altar de Nostra Sra del Roser de la iglesia de Cabanes…
1698.- Teresa Bohigas, esposa de Josep Aguer Pigem: Item vull y man que en la iglesia de St. Vicens de Cabanes sem sien celebrades trenta missas … deu en lo altar de Ntra Sra del Roser y …
1718.- Anna Barris, esposa de Josep Aguer Pigem: tres missas al altar de Nostra Señora del Roser …
1760.- Antoni Aguer: dexo escrit sie instituhit y fundat en dita parroquial iglesia del present lloch de Cabanas y en lo altar de la Mare de Deu del Roser de la mateixa iglesia aixis com jo ab honor del present instituesch y fundo un rosari complert perpetuament celebrador tots los diumenges de quiscun any antes de dir y celebrar la missa matinal o despres conforme apareixera als reverents curats…

Disposicions testamentàries i registres de defunció on es cita l’altar del Roser com a sepultura de membres de les famílies Prats, Despuig i Carreras:

1628.- Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra y com entre altres ne tinga una dis la iglesia de St Vicens del Castell de Cabanas davant lo altar de Nª Sª del Roser volgue que en la dita iglesia fos soterrat… (Anna Magina Prats Corcoll i Domingo Monrodó eren avantpassats dels Despuig i dels Carreras)
1689.- Domingo Padern Despuig, fill de Francesca Despuig i fillastre de Francesc Carreres i Raguer: elegesch la mia sepultura … en la iglesia parrochial de Sant Vicens … y devant lo altar de Nostra Senyora del Roser en lo vas ahont mos consemblants se acostuman a enterrar…
1702.- Francesca Despuig, esposa de Francesc Carreras i Raguer: elegesch sepultura … en la iglesia parochial de Sant Vicens … i devant lo altar de nostra senyora del Roser ahont mos consemblans se acostuman enterrar… (al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri)
1713.- Francesc Carreras i Raguer : elegesch la sepultura … en lo peu del altar de Ntra Sra del Roser de la iglesia de Cabanas…
1735.- Maria Carles Teixidor, esposa d’Anton Carreras Despuig: elegesch la sepultura del mon cos, si moro en Cabanas devant lo Altar de nostre senyora del Roser de la present iglesia de Cabanes, si moro en Sant Pere Pescador me deixo devant lo Altar de Sant Pere Martir …
1740.- Francesc Carreras Raguer: se li dona eclesiastica sepultura … devant la Altar de Nostra Senyora de Roser ahont tenen lo fossar al Sr Francisco de Carreras y Raguer de edat de noranta anys poc mes o menos…

1741.- Josepa d’Avinyó, esposa de Martí de Carreras i de Carles: elegesch la sepultura … devant lo Altar de Nostra Senyora del Roser ahont tenen la sepultura los de casa Carreras…
1744.- Martí de Carreras i Carles: se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser…
1756 (19 de juny) Anton de Carreras morí a St Pere Pescador, als 65 anys: se enterra en la iglesia Parroquial de St Vicens de Cabanas devant lo altar de Nostra Sra del Roser ahont tenen lo fossar dits Carreras…
1756.- (2 de juliol) Vicenç de Carreras i Avinyó (24 anys): se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser ahont tenen la sepultura dits Carreras…

L’actual altar del Roser està dedicat a l’Orde dels Dominics. A part de la imatge de la Verge del Roser, hi trobem Sant Domènec de Guzman, Santa Caterina de Siena i sobre la fornícula superior, l’estrella, un dels símbols dels Dominics.

Més informació:

Capdevila i Werninf, Caterina.
- Les confraries del Roser a la Diòcesi de Girona: La Capella del Roser de Sant Pere d’Ullastret (1593-1766). A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XLVIII, 2007
- La devoció del Roser a la diòcesi de Girona del segle XVI al XIX: Confraries i imatges (tesi doctoral, 2015)
Gifre Ribas, Pere. Les confraries. L’exemple de la confraria del Roser. A: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Barcelona, 2012. Pàg. 483-491
Marquès i Planagumà. Confraries medievals del Bisbat de Girona. A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV, 1994
Piñero Subirana, Jordi. Culte del Roser
Reixach i Puig, Ramon. La mare de Déu del Roser. A: Apunts per a una història de la devoció de la Mare de Déu a Mataró. XXIV sessió d’estudis mataronins, 2007. Pàg. 108-110

La devoció a la Mare de Déu en la seva advocació del Roser … va ser adoptada pels pares predicadors, els dominics. La Mare de Déu, en l’advocació del Roser, es va convertir en la patrona de l’orde, que celebrava la festa el mes de maig...

La pregària del rosari i la devoció a la Mare de Déu del Roser es va difondre entre els seglars gràcies a les missions populars que feien els dominics entre el poble. L’oració del rosari, una forma de meditació i contemplació de la vida de Jesús en quinze moments o misteris, promovia l’oració col·lectiva, a més de la privada, i eliminava les barreres de l’analfabetisme….

La reforma gregoriana, i després els cistercencs, va promoure l’associacionisme pietós dels seglars, el qual, habitualment, es va posar sota el patronatge de la Mare de Déu… Així, els dominics, concretament, van promoure les confraries del Roser, que difonien l’espiritualitat dominicana i, especialment, l’oració del rosari, tot organitzant-ne el rés col·lectiu diari i particular, paral·lelament a la propagació de la devoció, culte i festa a la Mare de Déu del Roser.

La fundació de confraries del Roser per tot el Principat, va experimentar un
augment espectacular arran de la revitalització de l’orde dels predicadors després del Concili de Trent. La victòria de Lepant contra el Turc, el 1571, que trencava el mite de la invencibilitat dels otomans, va estar atribuïda, pel papa sant Pius V, dominic, a la intercessió de la Mare de Déu del Roser, a qui tant havia pregat. Aquest combat, viscut també com un xoc de civilitzacions entre el cristianisme i un amenaçador islam expansionista, amb el rerefons del record de la invasió del 711, va tenir lloc la diada del 7 d’octubre, data en la qual el successor de Pius V, Gregori XIII, va instituir la festivitat de la Mare de Déu del Roser, que era, alhora, patrona dels dominics. Gràcies a aquest fet, el mes d’octubre es va dedicar a la Mare de Déu del Roser i al rosari.