Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Avantpassats dels Carreras: Corcoll… Prats … Despuig

2 comentaris

Les famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon
Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer

Vegeu: Can Carreras

Corcoll-Prats-Despuig

Escut encarregat per Francesc de Carreras i Raguer amb l’armorial dels familiars de la seva esposa Francesca Despuig: Despuig-Corcoll-Prats-Ferrer

Branques principals

Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, entorn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes.

Corcoll

Després d’unes quantes generacions, un altre Pere Corcoll (Ref. 1474) i la seva esposa Joana, tenen tres fills: Sebastià, pagès de Cabanes; Antoni, blanquer de Cabanes casat a Peralada i Joan, prevere i sagristà de Cabanes.

El 1543, Gràcia Corcoll, néta de Sebastià, es va casar amb Joan Viu [notari de Castelló per autoritat del Comte d’Empúries i de l’abat de Sant Pere de Rodes].

El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa.

PratArbre genealògic

Els Prat de Banyoles estan documentats des del s. XV, amb el notari Pere Joan Prat i el matrimoni Andreu Prat i Antònia. El segle XVI trobem a Joan Prat i les seves dues esposes, Gabriela Lozada i Joana Andreu, i a Pere Prat i la seva esposa Marquesa Ferrer.

El 1609, Gràcia Viu  Corcoll i de Ferrer, filla de Francesc Viu Corcoll i Jerònima Ferrer, es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles. Així fou com els Prat obtingueren el domini de l’heretat de Cabanes.

Rafel i Gràcia van tenir dues filles, Maria Rosa casada amb Josep Agustí Tor Bagur i Carles, mercader de Torroella de Montgrí i Anna Magina, pubilla i hereva del patrimoni.

El 1619, Gràcia Viu Corcoll, ja vídua, va comprar a Jaume Andarrer un camp a la zona dels estanys, per 45 lliures.

Es conserva un inventari de “tota aquella casa gran dita de Corcoll ab sos patis scituada dins lo castell de Cabanes en la qual estava Gratia Prats lo temps que morí“. No hi consta data, però sabem que la Gràcia va morir el 8 de març de 1642.  La casa constava de: entrada, 1 sala gran, 2 cambres, 1 cambra amb estudi, 1 sala petita, la cambra nova, 1 cuina, 1 veritable cuina, 1 reboster, 1 graner, 1 celler, 1 estància prop dels tarongers, 1 cuina baixa [transcripció de l’inventari]

inventari casa Corcoll

Inventari de la casa gran dita de Corcoll

Marquesa Ferrer, mare de Rafel, va morir el 1591 i el 1596 va morir Marianna Prat Ferrer, filla de Pere i Marquesa.  Pere Prat, va morir a Cabanes el 1596 però va ser enterrat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Uns anys abans havia escrit “Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia“, en realitat el Llibre mestre de la família. Al llibre hi consta la data de 1565.

[Pere podia haver actuat com a notari de Cabanes en nom de Pere Ferrer. El seu nom apareix al Manuale instrumentorum receptorum in castro de Cabanis, FONS AHG170-395]

El 23 de setembre de 1613, Rafel Prats va morir, després de fer testament en poder del notari Ribes de Peralada i fou enterrat en el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Dos mesos més tard, el 7 de desembre de 1613, batejaven a la seva filla Francesca. Els padrins foren lo Sr. Francesch Rosello y Jorda, burgès de Perpinya y padrina la Sra Anna Carles de Torroella de Mongri. 

Bibliografia:

  • Solá-Morales, José Mª de. Un manuscrito genealógico del notario bañolense Pedro Prat (*1596). Cuadernos del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1956. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, p. 62-69. A l’article, l’autor diu que al seu arxiu particular hi conserva dos documents:
    • Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia, escrit per Pere Prat el 1565
    • Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig … escrit el 1683 per Francisco de Carreras y Reguer”

Montrodon

El 1626 Anna Magina Prats Corcoll, filla gran de la parella, es casa en primeres núpcies amb Domingo Montrodon, donzell de Peralada. Només se’ls coneix un fill anomenat també Domingo i nat el 28 de novembre de 1628 quan feia mesos que el seu pare havia mort. No se’ls coneix cap altre fill, cosa que fa suposar que Lunes Mont-rodon, donzell de Cabanes, qui el 1651 es va casar amb Francesca Ornós, de Castelló d’Empúries i aquest Domingo Montrodon nat el 1628 fossin la mateixa persona. Aquesta suposició també queda avalada pels plets que més endavant van tenir Francesca Despuig i Francesca de Ornós, viuda de Domingo de Montrodon.

Domingo de Montrodon, oïdor militar de la vegueria de Vic des del 15/05/1612, va ser insaculat diputat militar de la vegueria de Barcelona el 25 de juliol de 1620 i ho va ser fins el 1628 data de la seva mort. A: Serra Puig, Eva. Els Llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714). Institut d’Estudis Catalans, 2015

Domingo va morir el març de 1628 (possiblement emmetzinat en un dinar a Peralada). La seva vídua, filla i pubilla de Rafel Prats i Gràcia Viu Corcoll,  enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, de Corçà, amb la qual cosa la heretat va passar al cognom Despuig.

Domingo Montrodon també podria ser el personatge que apareix al treball d’Antoni Pladevall Font: Mont-rodon. Passat i present d’un llinatge i d’un casal osonenc. Editorial Diac, Vic, 2001

Domingo de Mont-rodon, governador del comtat de Peralada, estava relacionat amb els germans Miquel i Guillem de Rocabertí

Vegeu: Dietari de Jeroni Pujades IV (1626-1630) i Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum V. Anys 1623 a 1644

El novembre de 1651 es casaven Lunes (o Domingo) Mont-rodon, donzell de Cabanes (segurament el fill de Domingo de Mont-rodon i Anna Magina) i Francesca Ornós (Hornos) de Castelló d’Empúries. Ja viuda, Francesca es va casar amb Onofre Gelabert

Aquest Domingo Montrodon, primer espòs de Francesca Ornós, i que també era de Cabanes no podia ser el mateix Domingo Montrodon casat amb Anna Magina Prats ja que aquest va morir el 1628 i va ser enterrat a Cabanes. Entre el 19/03/1654 al 15/09/55 fou oïdor militar de la vegueria de Girona, sotsvegueria de Besalu i  va morir el 1655.

Vegeu també:  Mas de la Torre, Estany Bos, Mas de la Torre de l’Albert (Palau-saverdera).

Algunes informacions ens diuen que el mas de la Torre de Palau Saverdera, a principis del segle XVII, era propietat de Domingo Mont-rodón de Cabanes i l’any 1672 el va heretar la seva dona Francisca de Hornos. Sembla que després de passar per diferents administradors (Engràcia Prats [Corcoll], Marquesa Ferre, Anna M. Magina Despuig Prat, Francisca Carreras des Puig) l’heretat finalment passà a Francisca de Montrodón de Hornos i de Gelabert.

  • Vora el 1595, el mas de la Torre o Estany Bos o Torre de l’Albert, estava a mans de Joan Ferrer, d’aquí degué passar a Marquesa Ferrer, esposa del banyolí Pere Prat i sogra de Gràcia Corcoll.
  • El 30 de gener de 1617 Jaume Palau pages habitant en la casa de Estany bos parroquia de Palau Saverdera y la Sra Ana Magina Prats donzella habitant en dit castell de Cabanas, apadrinen un nen,  Jaume Jou
  • Per altra banda la família Puig-Arbolí conserva un full manuscrit titolat “Stanÿvos” on s’explica que el 9 de gener de 1535, Pere Ferrer, mercader de Roses, va comprar la finca a Pere d’Argensola i que se suposa que abans era propietat de la família Descamps. (Pere d’Argensola estava casat amb Catherina Descamps, filla i hereva de Guillem Ramon Descamps, militar al castell d’Empúries i d’Eufrasina). El 31 de gener de 1689 la finca era propietat de Francesca Despuig i Prat i el seu marit, Francesc de Carreras i Raguer, la va obligar a vendre-la a Pere Pau Albert, per 4.000 lliures. Es diu que la finca valia 20.000 lliures. També s’explica que el comprador podrien ser els tutors dels pupils Albert (d’aquí vindria el nom de Masia de la Torre de l’Albert). El full explica que molts anys després, M. Rosa de Carreras i Avinyó, besnéta de Francesca Despuig, va obrir un plet per recuperar la finca, però també podria ser una confusió derivada del plet obert contra el seu oncle  Antoni de Carreras i Carles per la propietat del mas Llach de Sant Pere Pescador i que el plet al qual referència fos el que van mantenir el matrimoni Carreras-Despuig amb la Sra. Francesca de Hornós, que possiblement fos la seva cunyada (vídua de Domingo Monrodon, fill del primer marit de la mare de Francesca Despuig)

El 8 de març de 1642, moria Gràcia Prats Corcoll (mare d’Anna Magina). Havia fet testament amb el notari Narcís Bassedas de Figueres

Documents:

Despuig

Rafel Despuig, donzell, i Anna Magina [Mont-rodon] Prats, casats a Cabanes el 1630, entre 1631 i el 1641, van batejar uns quants fills: Francesca (1631), Rafel, donzell, (1634), Emerentiana (1639), Caterina, casada amb Josep Sunyer, d’Ullà/Torroella de Montgrií i Maria (1641).

_  Juan Despuig, natural de Gerona, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1599. Desciende de Guerao Despuig, de Quart de Gerona, elevado a la dignidad de Caballero el 15 de Mayo de 1503.
_ Rafael Despuig, hijo del citado Juan Despuig, natural de Corca, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1626. A: Blasonari

despuig

El 1694, l’hereva Francesca Despuig i Prats (1631-1715), després d’enviudar d’Antoni Padern (+1675), Dr. en drets de Peralada i Figueres, va contraure matrimoni, amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió, fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes.

Magina Despuig Montrodon (abans Prats Corcoll) va morir el 23 de febrer de 1657.

Del primer matrimoni de Francesca Despuig  van néixer una filla, Maria Rosa, casada a Cabanes el 26 de setembre de 1691, amb Josep Puig i un fill, Domingo Padern i Despuig que va ser enterrat el 15 de desembre de 1689. Al testament signat tres dies abans se’l defineix com a estudiant i entre els testimonis hi ha dos militars.

Branques col·laterals

Boixadors

La primera referència (1424) de la família la trobem amb Perpinyà Boixadors, de Cabanes i la seva esposa Ramona. A la seva genealogia hi trobem Joana Comte i Bernat Sinol, de Vilabertran; Margarida Sinols, de Cabanes i Antònia Gelabert, de Vilatenim; Joan Boixadors, mercader de Peralada, amb heretats a Cabanes i Peralada; Jaume Boixadors, botiguer a Peralada i paraire a Perpinyà

Caterina Boixadors i Gelabert, besnéta de Perpinyà i Ramona, es casa amb Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula, de Figueres.

La família segueix amb els Torroella, de Peralada.

Ferrer

El 1543, Gràcia Corcoll es va casar amb Joan Viu. El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa. El 1556, Francesca, germana de Jerònima, s’havia casat amb Antich Corcoll, germà de Gràcia Corcoll i sogra de Jerònima.

El 1609, la seva filla Gràcia Viu Corcoll i de Ferrer es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles, fill de Pere Prat, notari de Banyoles i Marquesa Ferrer, de Roses. Marquesa era néta de Pere Ferrer, mercader de Roses i de Constança Torroella i Boixadors, de la família Torroella de Peralada.

Per tant hi ha dues famílies Ferrer, una de Torroella de Fluvià i l’altre de Roses (es desconeix si estaven emparentades o no). Els Ferrer de Roses foren els qui, el 1535, van comprar la finca d’Estany Bos de Palau Savardera a Pere d’Argensola.

Torroella

La primera referència de la família es remunta al 1377. A la seva genealogia hi trobem Martí Torroella, apotecari de Peralada, casat amb Cecília Pons de les Costes, filla de Miquel Banaula, notari de Figueres.

El seu nét fou Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, [fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula] casat amb Caterina Boixadors i Gelabert, pubilla dels Boixadors.

Dels fills de Martí i Caterina es coneix a Pere i Joan Antic, donzells o Constança Torroella i Boixadors, pubilla, casada amb Pere Ferrer, mercader de Roses, amb tractament d’Honorable.

La seva néta Marquesa Ferrer es va casar amb Pere Prat, notari de Banyoles, i van ser els sogres de Gràcia Viu i Corcoll, de Cabanes.

Arbres geneaològics dels: Boixadors-Corcoll-Torroella
A:  Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Més informació:

  • És molt probable que el dret a ser enterrat davant de l’altar del Roser passés dels Corcoll-Prat, als Mont-rodon, als Despuig i finalment als Carreras. Un document del 1628 confirma que Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: … deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra …. davant lo altar de Nª Sª del Roser … dins l’església de St. Vicens del Castell de Cabanas 

Domingo Mont-rodon

Els Gelabert

Jacint Gelabert, pare d’Onofre, havia adquirit el castell de la Garriga de Peralada a principi del segle XVII. Onofre Gelabert Costa fou “capità de cavalls” i ciutadà honrat de Barcelona, i sostindria la causa castellana durant la guerra dels Segadors. S’havia casat amb Maria de Claresvalls … Ja vidu, es casà en segones núcies, l’any 1665, amb Francesca d’Ornós, vídua de Domingo de Montrodon i aconseguí un altíssim dot de 5.000 lliures… Onofre morí el 9 de desembre de 1672 i és enterrat a Sant Llorenç de la Muga. A: Baig i Aleu, Marià. Sant Llorenç de la Muga. Diputació de Girona : Fundació Caixa Girona, 2007

Un full manuscrit, amb data del 1670, parla del traspàs d’un censal de 300 lliures. Explica que la Sra Francisca de Gelabert y Ornos de la vila de Figueres si viu si no a son hereu ha de pagar un censal a un nou propietari. Aquest censal havia estat venut el 1631 per Gracia Viu Corcoll, vidua de Rafel Prats y Ferrer i la seva filla Anna Magina Despuig y Prats (Font: Arxiu familiar Puig i Arbolí)

Altres documents:

2 thoughts on “Avantpassats dels Carreras: Corcoll… Prats … Despuig

  1. Retroenllaç: Notaris | Cabanes - Alt Empordà

  2. Retroenllaç: Carreras-Conill-Puig | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.