Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Vegeu també: Castell de Vilarnadal

Masarac – Vilarnadal. Passeig sobre el riu Llobregat i dona rentant.
Autor: Josep Maria Cañellas (1888-1889). Àlbum Rubaudonadeu. Font: Biblioteca de Figueres

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
– Dossier –

Històricament el curs del Llobregat ha marcat el límit entre els termes de Vilarnadal i Cabanes i quan els aiguats n’han desviat el camí ha calgut determinar el terreny que corresponia a cada municipi i l’ús que se’n feia dels béns comunals, per aquest motiu, periòdicament, els dos pobles revisen les fites que delimiten el territori. La proximitat entre els dos pobles ha propiciat les relacions d’amistat entre els seus veïns i ha generat més d’un casament però també ha estat font de conflictes. Per una qüestió o altre, les disputes entre senyors, veïns i ajuntaments es remunta a sis-cents anys enrere.

L’origen documentat del conflicte entre Vilarnadal i Cabanes rau en una donació de l’any 1432, feta a favor dels Canadal, els primers senyors del Castell de Vilarnadal. La poca concreció dels drets i deures que implicaven aquesta donació va fer que, més endavant, s’obrissin litigis per determinar la propietat d’aquests paratges, qui tenia dret a cobrar-ne els delmes i quin ús se’n podia fer. Amb el temps, els cabanencs es van negar a capbrevar a favor del senyors del Castell de Vilarnadal i només reconeixien com a senyor el comte de Peralada, alhora que volien el dret a l’ús comunal d’unes terres de l’entorn del Llobregat que formaven part del terme municipal de Cabanes i que els senyors del Castell de Vilarnadal reclamaven com a seves en virtut de la donació feta pels vescomtes de Rocabertí.

Diferents documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà fan esment a aquestes terres i als béns comunals i la documentació aplegada al Fons del Marquesat Moja, propietaris del castell de Vilarnadal entre els segles XVIII i XIX, ens mostren l’origen i les diferents etapes del conflicte, si bé no ens acaba d’explicar com es va resoldre.

Resum cronològic dels fets:

  • 1336.- El vescomte Jofre de Rocabertí dona la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal, a Pere Canadal i Guillem d’Avinyó. Ja feia temps que els Canadal mantenien una estreta relació amb els Rocabertí
  • 1432.- Dalmau de Rocabertí dona a Berenguer de Canadal, senyor del castell de Vilarnadal, no solament la jurisdicció, sinó també directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Aquesta primera escriptura, signada a l’illa de Gerba, en mig de l’eufòria de la victòria, no va deixar prou clars els drets i atribucions de cadascú i en el futur va ser motiu de litigis.
  • 1550.- Veïns de Vilarnadal obren causa judicial contra uns cabanencs per haver segrestat uns caps de bestiar. És probable que pasturessin dins les terres de «La Resclosa».
  • 1563/1564.- Miquel de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal, embarga bestiar de pagesos cabanencs que pasturaven a les Deveses, un espai sota jurisdicció del castell de Cabanes i del vescomte de Rocabertí, i el porta fins al castell de Vilarnadal.
  • 1582.- El procurador de Galceran de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal actua contra Quirze Ferrer, del castell de Cabanes, per pasturar bestiar dins el terme de Vilarnadal, per la qual cosa li van intervenir 3 eugues. El juny de 1583, Quirze Ferrer reconeix deure 18 lliures a Galceran de Cartellà per les despeses ocasionades per les eugues.
  • 1591.- La cúria de Vilarnadal actua contra veïns de Cabanes per infringir les normes que prohibeixen caçar i portar armes.
  • 1600.- S’inicia un plet que, el 1832, encara no s’havia resolt, per la vinya de la Consolva, propietat d’uns avantpassats del llinatge de can Carreras.
  • 1605.- Es signa una Concòrdia entre Galceran de Cartellà i representants de la universitat i veïns de Cabanes, amb intervenció de Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, sobre el bosc anomenat la “Resclosa” del terme de Cabanes.
  • 1610.- Continua la causa oberta contra la gent de Cabanes sobre la possessió de la terra de Les Deveses i els seus drets i usos. També es demana parer sobre la pretensió que té el senyor de Vilarnadal de no deixar entrar a Les Deveses de Cabanes a la gent d’aquest lloc.
  • 1614/1615.- Galceran i Francesc de Cartellà reben capbreu, com a senyors directes, de diferents propietaris cabanencs.
  • 1615.- La Reial Audiència cita al batlle i jurats de Cabanes. A la citació s’exposa que Galceran de Cartellà té una devesa al terme de Cabanes, anomenada «lo bosch i resclosa»; que la posseeix perquè, antigament, el vescomte de Rocabertí l’havia donada a Berenguer de Canadal, un seu avantpassat; que serveix per a caçar i pasturar bestiar i que ara els veïns de Cabanes li volen usurpar la possessió.
  • 1618.- Vilarnadal i Cabanes, signen una concòrdia sobre els drets de pastura al paratge anomenat «los Corrals del Compte». Galceran de Cartellà, senyor del Castell de Vilarnadal, posa de manifest la donació del bosc anomenat “Resclosa“, situat dins el terme de Cabanes, que el 1432 va rebre Berenguer de Canadal per mèrits militars. Per altra banda es fa constar que la donació no podia incloure les herbes salvatges perquè eren comunals als habitants del Castell de Cabanes i que els límits de l’escriptura de la donació són molt poc clars i que ja donaren lloc a controvèrsies entre el difunt Ponç de Malla, antecessor de Galceran de Cartellà, i els veïns de Cabanes, per això convenen acta de concòrdia en la qual marquen els límits del bosc així com els usos i drets.
  • 1648. La Reial Audiència s’adreça al batlle i jurats de Cabanes, a petició de Francesc de Cartellà qui exigeix la facultat de pasturar en un bosc del terme de Cabanes.
  • 1649,- Francesc de Cartellà, com a senyor del Castell de Vilarnadal, demanda a uns quants cabanencs i emfiteutes de terres del lloc anomenat “Les Deveses” per no voler capbrevar.
  • 1670.- Es redacta un informe anònim relatiu als drets del senyor del Castell de Vilarnadal, Lluís de Cartellà, s’esmenta que aquests drets són apropiats pels veïns del poble de Cabanes i es detallen quins són: el delme i reconeixement del dret del senyor a capbrevar la peça de les Deveses i el dret a tallar verns i altres arbres.
  • 1700.- Gertrudis de Cartellà denuncia que, malgrat estar en possessió de la jurisdicció de Vilarnadal, Josep Casadevall i Puig, oficial del comte de Peralada, va empresonar a Baldiri Closas, pagès i batlle de Vilarnadal. Baldiri Closas respon al requeriment fent constar que si havia capturat dos cabanencs i requisat dues escopetes i una burra ho va fer en nom del senyor i baró del lloc i Castell de Vilarnadal qui disposa de la jurisdicció, tant civil com criminal, des de 1432. Tres anys més tard, aquest plet encara estava actiu.
  • 1703.- El procurador de Gertrudis de Cartellà envia requeriment a uns quants cabanencs, encausats per negar-se a capbrevar terres del lloc anomenat Les Deveses. El recurs és desestimat. Seguidament és el comte de Peralada qui obre causa judicial contra Gertrudis de Cartellà per haver-los citat a capbrevar donat que el senyor jurisdiccional és ell i no el marquès de Cartellà.
  • 1704.- La Universitat de Cabanes demanda a Gertrudis de Cartellà per establir una peça de terra pròpia del terme i Universitat de Cabanes.
  • 1734.- Joseph Farreró y Jordà obre causa contra gent de Cabanes que li discuteixen els drets de possessió d’una peça de terra anomenada “La Llonganya”, situada en el terme de Cabanes.
  • 1780.- Es va fer un croquis del riu Llobregat en el pas que serveix de fita divisòria entre el terme de Vilarnadal i el de Cabanes, amb el dibuix d’una resclosa feta pels veïns de Cabanes i el llit del riu primitiu.
  • 1805.- Josep Farreró, pagès i procurador de Maria Lluïsa de Copons, marquesa de Moja, atorga escriptura d’establiment a favor de Rosa de Carreras i Conill, viuda d’Ignasi Conill, d’una peça de terra amb la intenció de finir així una causa judicial pendent des de feia més de 100 anys.
  • 1826.- Un aiguat va malmetre l’entorn del Llobregat. Pere Serra Prim, a les seva crònica, explica que «… la mitja vesana de Llubregat se ensurra lo añ de 1826 y al meu pare Pere Serra ho plantá de tamariu … y arbras per fer lleña …»
  • 1831.- Ignasi Conill i de Solà s’adreça a la marquesa de Moja i de Cartellà exposant que és exempt de satisfer el delme d’una peça de terra que fou establerta per Lluïsa de Copons a Rosa de Conill, viuda d’Ignasi de Conill, l’any 1805. Finalment Ignasi Conill accepta de pagar.
  • 1898.- El BOP de Girona publica el pla d’aprofitament autoritzat «en los montes a cargo de la Hacienda» i no es consigna cap «estéreo» al «Monte Llongaña y Solita de Vilarnadal» (un estéreo o esteri equival a un metre cúbic de llenya) A: La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona: Año XXVIII Número 6624 – 1898 noviembre 26 [S.l. : s.n], 26/11/1898
  • 1901.- Sobre un nou conflicte quan els veïns de Vilarnadal llauren uns terrenys de La Llonganya que formen part del terme municipal de Cabanes. A la primera meitat del segle XX es porten a terme diferents accions per marcar els límits entre termes.
  • 1974.- S’obre un nou expedient de delimitació dels termes de Vilarnadal i Cabanes en motiu d’un permís d’extracció de sorra.

Bibliografia


1 comentari

Castell de Vilarnadal

Castell de Vilarnadal [fitxa] Ubica’t. Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Castell de Vilarnadal. Can Pol: El castell, els senyors i la gent
– Dossier –

Vilarnadal, entitat de població del municipi de Masarac des del 8 de juny de l’any 1846, es troba al nord del terme de Cabanes. El límit entre els dos termes el marca el riu LLobregat. La poca distància que separa els dos municipis ha determinat les relacions entre els seus veïns, des de casaments i amistats fins a picabaralles pels límits entre els dos termes. El seu castell, malgrat que des de fa segles només té funcions de casa de pagès, té una llarga història i els seus senyors van tenir més d’un conflicte amb la universitat de Cabanes.

El Castell de Vilarnadal està considerat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. No es troba informació clara del seu origen però, en documents dels segles XIII i XIV ja és esmentat com a castrum Villarnatallo. El més probable és que el 1327 estigués sota el domini dels Rocabertí, en virtut dels reconeixements signats, el 1294 i 1295, entre el comte d’Empúries i el vescomte de Rocabertí. El 25 de novembre de 1336, Jofre de Rocabertí, senyor del Castell de Peralada, fa donació de la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal a Pere de Canadal i a Guillem d’Avinyó. Uns cent anys tard, el 2 de setembre de 1432, Dalmau de Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, referma la donació, en aquest cas només a Berenguer de Canadal, i li confereix el títol de senyor del Castell de Vilarnadal, en atenció als serveis militars prestats en la conquesta de l’illa de Gerba (Tunísia). El vescomte fa donació de tota la jurisdicció civil i criminal i de tota la directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “La Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Amb el temps aquesta donació va ser motiu de litigis i concòrdies.

Des del segle XIV, al llarg de més de 500 anys, la propietat es va transmetre per via matrimonial i/o hereditària, dels Canadal, als Malla, als Cartellà i finalment al Marquesat de Moja, fins arribar a l’any 1865, quan Josepa de Sarriera i Copons i Cartellà, marquesa de Moja, va morir sense descendència. Llavors va ser la primera vegada que el canvi de propietari va ser motivat per una compravenda. El 1866, Rafel Jordà i Pont comprava la propietat als marmessors de la marquesa de Moja i l’any 1964, van ser els néts de Rafel Jordà els qui vengueren el castell a Joan Pagès i la seva esposa.

Gràcies al Fons del Marquesat de Moja podem fer una petita cronologia del que ha estat la història del castell i dels seus senyors, des del segle XIV fins al segle XIX. Aquest fons també ens informa dels tripijocs que sovint van enterbolir les relacions entre els senyors i la gent de Vilarnadal, els comtes de Peralada i la universitat i els veïns de Cabanes.

Vegeu: Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Senyors del castell de Vilarnadal

  1. Els Canadal, senyors del castell de La Jonquera (s. XIV-XV)
  2. Els Malla, originaris d’Osona (s. XV-XVI)
  3. Els Cartellà, llinatge gironí (s. XVI-XVIII)
  4. El Marquesat de Moja, procedents de l’Alt Penedès (s. XVIII-XIX)
  5. Els Jordà de Pont de Molins (s. XIX-XX)
  6. Els Pagès de can Pol (s. XX-XXI)

Notícies històriques relacionades amb el Castell de Vilarnadal

  • 1653. El rei de França va fer donació del lloc de Vilarnadal a Joan de Bassedas i de Biure, canonge de la seu d’Elna i de Girona, amb la possessió de la jurisdicció civil i criminal i el domini útil i les rendes del castell.
  • 1675. Els francesos van ocupar Agullana i La Jonquera i van saquejar les esglésies. Van acampar entre Figueres i Cabanes, fins que van tenir acabades les fortaleses de Maçanet i Bellaguarda, des d’on el 1676 van ocupar l’Empordà.
  • 1677. El 27 de juny, l’exèrcit espanyol es trobava a Medinyà des d’on sortí cap a Bàscara. Els francesos, assentats a Castelló d’Empúries, van tocar retirada i el dia 30, els dos exèrcits es van trobar entre Peralada i Vilanova. Els francesos es dirigiren al pla de Masarac, tenien el castell i el turó de Vilarnadal a la dreta i Montpedrós a l’esquerra. Els exèrcits espanyol i francès lluitaren just davant del castell de Vilarnadal. Era el moment de la sega i els van arrabassar tota la collita.
  • 1794. Durant la Guerra Gran, el terme de Vilarnadal va ser atrinxerat i després de la batalla del Roure del 20 de novembre, el castell, convertit ja en casal agrícola, fou pres pels republicans francesos, saquejat i incendiat.
  • 1810. Dins el marc de la Guerra del Francès el castell i algunes de les cases de Vilarnadal també van patir saqueig i foc.

Bibliografia:

  • ABELLAN I MANONELLAS, JOAN ANTON ; GRABULEDA I SITJÀ, JOSEP. ELS SENYORS DE BANYOLES. Els abats del monestir de Sant Esteve. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, 2012
  • BADIA I HOMS, JOAN. L’arquitectura medieval a l’Empordà. Diputació de Girona, 1978
  • BAIG I ALEU, MARIÀ ; BOSCH I ESTANY, SIMON. El castell de Biure de Queixàs. Origen del llinatge dels Biure de l’Empordà.
  • CAMPO I JORDÀ, FERRAN del
    • Carles Jordà i Fages (1883-1935). Dirigent d’Acció Catalana i de la Unió Sindical Agrària. AIEE, volum 45 (2014), pàg.115-134
    • Castells medievals. 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà. Carles Vallès, ed. 1989
    • Set segles d’una família empordanesa. Els Jordà de Molins. Brau, 2000
  • Carles Jordà i Fages. Dossier. Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán : revista quincenal. 1/9/1935
  • COMPTE I FREIXANET, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)
  • CRUZADO I ALORDA, Antoni. La Força de Cartellà tremola (I). Taller d’Història de Maçanet de la Selva
  • GIMBERNAT I GOU, Antònia. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021
  • GIFRE RIBAS, PERE. Ressenya del llibre: Carles Jordà i Fages.Un home de la terra, de Ferran del Campo Jordà, publicat el 2006. AIEE, volum 39 (2008), pàg. 616-619.
  • MARQUÈS, JOSEP M. Canadal i Caneres, serrells del Roure. AIEE, volum 32 (1999), pàg. 99-111.
  • PELLA Y FORGAS, José. Historia del Ampurdán.
  • TORRES, Xavier. Girona al segle XVI (1519-1599) Cavallers i menestrals. Ajuntament de Girona, 2017
  • VINYOLES, C.; TORNS, M. ; LANAO, P. Castells vius. Diputació de Girona, 1993

Webgrafia

Arxius

  • Fons Família de Pagès, de Vilatenim. ACAE110-293
  • Família Ferraró de can Batista, de Vilarnadal. ACAE112-343
  • Fons Família Jordà, de Pont de Molins. ACAE110-288
  • Fons Marquesat de Moja. Biblioteca de Catalunya
  • Arxiu familiar de can Pol de Vilarnadal
  • Arxiu Diocesà de Girona. ADG
  • Archives Hauts-de-Seine
  • Portal de Archivos Españoles (PARES)
  • Premsa digitalitzada
  • Memòria digital de Catalunya