Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Castell de Vilarnadal

1 comentari

Castell de Vilarnadal [fitxa] Ubica’t. Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Castell de Vilarnadal. Can Pol: El castell, els senyors i la gent
– Dossier –

Vilarnadal, entitat de població del municipi de Masarac des del 8 de juny de l’any 1846, es troba al nord del terme de Cabanes. El límit entre els dos termes el marca el riu LLobregat. La poca distància que separa els dos municipis ha determinat les relacions entre els seus veïns, des de casaments i amistats fins a picabaralles pels límits entre els dos termes. El seu castell, malgrat que des de fa segles només té funcions de casa de pagès, té una llarga història i els seus senyors van tenir més d’un conflicte amb la universitat de Cabanes.

El Castell de Vilarnadal està considerat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. No es troba informació clara del seu origen però, en documents dels segles XIII i XIV ja és esmentat com a castrum Villarnatallo. El més probable és que el 1327 estigués sota el domini dels Rocabertí, en virtut dels reconeixements signats, el 1294 i 1295, entre el comte d’Empúries i el vescomte de Rocabertí. El 25 de novembre de 1336, Jofre de Rocabertí, senyor del Castell de Peralada, fa donació de la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal a Pere de Canadal i a Guillem d’Avinyó. Uns cent anys tard, el 2 de setembre de 1432, Dalmau de Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, referma la donació, en aquest cas només a Berenguer de Canadal, i li confereix el títol de senyor del Castell de Vilarnadal, en atenció als serveis militars prestats en la conquesta de l’illa de Gerba (Tunísia). El vescomte fa donació de tota la jurisdicció civil i criminal i de tota la directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “La Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Amb el temps aquesta donació va ser motiu de litigis i concòrdies.

Des del segle XIV, al llarg de més de 500 anys, la propietat es va transmetre per via matrimonial i/o hereditària, dels Canadal, als Malla, als Cartellà i finalment al Marquesat de Moja, fins arribar a l’any 1865, quan Josepa de Sarriera i Copons i Cartellà, marquesa de Moja, va morir sense descendència. Llavors va ser la primera vegada que el canvi de propietari va ser motivat per una compravenda. El 1866, Rafel Jordà i Pont comprava la propietat als marmessors de la marquesa de Moja i l’any 1964, van ser els néts de Rafel Jordà els qui vengueren el castell a Joan Pagès i la seva esposa.

Gràcies al Fons del Marquesat de Moja podem fer una petita cronologia del que ha estat la història del castell i dels seus senyors, des del segle XIV fins al segle XIX. Aquest fons també ens informa dels tripijocs que sovint van enterbolir les relacions entre els senyors i la gent de Vilarnadal, els comtes de Peralada i la universitat i els veïns de Cabanes.

Vegeu: Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Senyors del castell de Vilarnadal

  1. Els Canadal, senyors del castell de La Jonquera (s. XIV-XV)
  2. Els Malla, originaris d’Osona (s. XV-XVI)
  3. Els Cartellà, llinatge gironí (s. XVI-XVIII)
  4. El Marquesat de Moja, procedents de l’Alt Penedès (s. XVIII-XIX)
  5. Els Jordà de Pont de Molins (s. XIX-XX)
  6. Els Pagès de can Pol (s. XX-XXI)

Notícies històriques relacionades amb el Castell de Vilarnadal

  • 1653. El rei de França va fer donació del lloc de Vilarnadal a Joan de Bassedas i de Biure, canonge de la seu d’Elna i de Girona, amb la possessió de la jurisdicció civil i criminal i el domini útil i les rendes del castell.
  • 1675. Els francesos van ocupar Agullana i La Jonquera i van saquejar les esglésies. Van acampar entre Figueres i Cabanes, fins que van tenir acabades les fortaleses de Maçanet i Bellaguarda, des d’on el 1676 van ocupar l’Empordà.
  • 1677. El 27 de juny, l’exèrcit espanyol es trobava a Medinyà des d’on sortí cap a Bàscara. Els francesos, assentats a Castelló d’Empúries, van tocar retirada i el dia 30, els dos exèrcits es van trobar entre Peralada i Vilanova. Els francesos es dirigiren al pla de Masarac, tenien el castell i el turó de Vilarnadal a la dreta i Montpedrós a l’esquerra. Els exèrcits espanyol i francès lluitaren just davant del castell de Vilarnadal. Era el moment de la sega i els van arrabassar tota la collita.
  • 1794. Durant la Guerra Gran, el terme de Vilarnadal va ser atrinxerat i després de la batalla del Roure del 20 de novembre, el castell, convertit ja en casal agrícola, fou pres pels republicans francesos, saquejat i incendiat.
  • 1810. Dins el marc de la Guerra del Francès el castell i algunes de les cases de Vilarnadal també van patir saqueig i foc.

Bibliografia:

  • ABELLAN I MANONELLAS, JOAN ANTON ; GRABULEDA I SITJÀ, JOSEP. ELS SENYORS DE BANYOLES. Els abats del monestir de Sant Esteve. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, 2012
  • BADIA I HOMS, JOAN. L’arquitectura medieval a l’Empordà. Diputació de Girona, 1978
  • BAIG I ALEU, MARIÀ ; BOSCH I ESTANY, SIMON. El castell de Biure de Queixàs. Origen del llinatge dels Biure de l’Empordà.
  • CAMPO I JORDÀ, FERRAN del
    • Carles Jordà i Fages (1883-1935). Dirigent d’Acció Catalana i de la Unió Sindical Agrària. AIEE, volum 45 (2014), pàg.115-134
    • Castells medievals. 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà. Carles Vallès, ed. 1989
    • Set segles d’una família empordanesa. Els Jordà de Molins. Brau, 2000
  • Carles Jordà i Fages. Dossier. Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán : revista quincenal. 1/9/1935
  • COMPTE I FREIXANET, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)
  • CRUZADO I ALORDA, Antoni. La Força de Cartellà tremola (I). Taller d’Història de Maçanet de la Selva
  • GIMBERNAT I GOU, Antònia. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021
  • GIFRE RIBAS, PERE. Ressenya del llibre: Carles Jordà i Fages.Un home de la terra, de Ferran del Campo Jordà, publicat el 2006. AIEE, volum 39 (2008), pàg. 616-619.
  • MARQUÈS, JOSEP M. Canadal i Caneres, serrells del Roure. AIEE, volum 32 (1999), pàg. 99-111.
  • PELLA Y FORGAS, José. Historia del Ampurdán.
  • TORRES, Xavier. Girona al segle XVI (1519-1599) Cavallers i menestrals. Ajuntament de Girona, 2017
  • VINYOLES, C.; TORNS, M. ; LANAO, P. Castells vius. Diputació de Girona, 1993

Webgrafia

Arxius

  • Fons Família de Pagès, de Vilatenim. ACAE110-293
  • Família Ferraró de can Batista, de Vilarnadal. ACAE112-343
  • Fons Família Jordà, de Pont de Molins. ACAE110-288
  • Fons Marquesat de Moja. Biblioteca de Catalunya
  • Arxiu familiar de can Pol de Vilarnadal
  • Arxiu Diocesà de Girona. ADG
  • Archives Hauts-de-Seine
  • Portal de Archivos Españoles (PARES)
  • Premsa digitalitzada
  • Memòria digital de Catalunya

One thought on “Castell de Vilarnadal

  1. Retroenllaç: Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.