Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

1 comentari

Vegeu també: Castell de Vilarnadal

Masarac – Vilarnadal. Passeig sobre el riu Llobregat i dona rentant.
Autor: Josep Maria Cañellas (1888-1889). Àlbum Rubaudonadeu. Font: Biblioteca de Figueres

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
– Dossier –

Històricament el curs del Llobregat ha marcat el límit entre els termes de Vilarnadal i Cabanes i quan els aiguats n’han desviat el camí ha calgut determinar el terreny que corresponia a cada municipi i l’ús que se’n feia dels béns comunals, per aquest motiu, periòdicament, els dos pobles revisen les fites que delimiten el territori. La proximitat entre els dos pobles ha propiciat les relacions d’amistat entre els seus veïns i ha generat més d’un casament però també ha estat font de conflictes. Per una qüestió o altre, les disputes entre senyors, veïns i ajuntaments es remunta a sis-cents anys enrere.

L’origen documentat del conflicte entre Vilarnadal i Cabanes rau en una donació de l’any 1432, feta a favor dels Canadal, els primers senyors del Castell de Vilarnadal. La poca concreció dels drets i deures que implicaven aquesta donació va fer que, més endavant, s’obrissin litigis per determinar la propietat d’aquests paratges, qui tenia dret a cobrar-ne els delmes i quin ús se’n podia fer. Amb el temps, els cabanencs es van negar a capbrevar a favor del senyors del Castell de Vilarnadal i només reconeixien com a senyor el comte de Peralada, alhora que volien el dret a l’ús comunal d’unes terres de l’entorn del Llobregat que formaven part del terme municipal de Cabanes i que els senyors del Castell de Vilarnadal reclamaven com a seves en virtut de la donació feta pels vescomtes de Rocabertí.

Diferents documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà fan esment a aquestes terres i als béns comunals i la documentació aplegada al Fons del Marquesat Moja, propietaris del castell de Vilarnadal entre els segles XVIII i XIX, ens mostren l’origen i les diferents etapes del conflicte, si bé no ens acaba d’explicar com es va resoldre.

Resum cronològic dels fets:

  • 1336.- El vescomte Jofre de Rocabertí dona la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal, a Pere Canadal i Guillem d’Avinyó. Ja feia temps que els Canadal mantenien una estreta relació amb els Rocabertí
  • 1432.- Dalmau de Rocabertí dona a Berenguer de Canadal, senyor del castell de Vilarnadal, no solament la jurisdicció, sinó també directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Aquesta primera escriptura, signada a l’illa de Gerba, en mig de l’eufòria de la victòria, no va deixar prou clars els drets i atribucions de cadascú i en el futur va ser motiu de litigis.
  • 1550.- Veïns de Vilarnadal obren causa judicial contra uns cabanencs per haver segrestat uns caps de bestiar. És probable que pasturessin dins les terres de «La Resclosa».
  • 1563/1564.- Miquel de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal, embarga bestiar de pagesos cabanencs que pasturaven a les Deveses, un espai sota jurisdicció del castell de Cabanes i del vescomte de Rocabertí, i el porta fins al castell de Vilarnadal.
  • 1582.- El procurador de Galceran de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal actua contra Quirze Ferrer, del castell de Cabanes, per pasturar bestiar dins el terme de Vilarnadal, per la qual cosa li van intervenir 3 eugues. El juny de 1583, Quirze Ferrer reconeix deure 18 lliures a Galceran de Cartellà per les despeses ocasionades per les eugues.
  • 1591.- La cúria de Vilarnadal actua contra veïns de Cabanes per infringir les normes que prohibeixen caçar i portar armes.
  • 1600.- S’inicia un plet que, el 1832, encara no s’havia resolt, per la vinya de la Consolva, propietat d’uns avantpassats del llinatge de can Carreras.
  • 1605.- Es signa una Concòrdia entre Galceran de Cartellà i representants de la universitat i veïns de Cabanes, amb intervenció de Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, sobre el bosc anomenat la “Resclosa” del terme de Cabanes.
  • 1610.- Continua la causa oberta contra la gent de Cabanes sobre la possessió de la terra de Les Deveses i els seus drets i usos. També es demana parer sobre la pretensió que té el senyor de Vilarnadal de no deixar entrar a Les Deveses de Cabanes a la gent d’aquest lloc.
  • 1614/1615.- Galceran i Francesc de Cartellà reben capbreu, com a senyors directes, de diferents propietaris cabanencs.
  • 1615.- La Reial Audiència cita al batlle i jurats de Cabanes. A la citació s’exposa que Galceran de Cartellà té una devesa al terme de Cabanes, anomenada «lo bosch i resclosa»; que la posseeix perquè, antigament, el vescomte de Rocabertí l’havia donada a Berenguer de Canadal, un seu avantpassat; que serveix per a caçar i pasturar bestiar i que ara els veïns de Cabanes li volen usurpar la possessió.
  • 1618.- Vilarnadal i Cabanes, signen una concòrdia sobre els drets de pastura al paratge anomenat «los Corrals del Compte». Galceran de Cartellà, senyor del Castell de Vilarnadal, posa de manifest la donació del bosc anomenat “Resclosa“, situat dins el terme de Cabanes, que el 1432 va rebre Berenguer de Canadal per mèrits militars. Per altra banda es fa constar que la donació no podia incloure les herbes salvatges perquè eren comunals als habitants del Castell de Cabanes i que els límits de l’escriptura de la donació són molt poc clars i que ja donaren lloc a controvèrsies entre el difunt Ponç de Malla, antecessor de Galceran de Cartellà, i els veïns de Cabanes, per això convenen acta de concòrdia en la qual marquen els límits del bosc així com els usos i drets.
  • 1648. La Reial Audiència s’adreça al batlle i jurats de Cabanes, a petició de Francesc de Cartellà qui exigeix la facultat de pasturar en un bosc del terme de Cabanes.
  • 1649,- Francesc de Cartellà, com a senyor del Castell de Vilarnadal, demanda a uns quants cabanencs i emfiteutes de terres del lloc anomenat “Les Deveses” per no voler capbrevar.
  • 1670.- Es redacta un informe anònim relatiu als drets del senyor del Castell de Vilarnadal, Lluís de Cartellà, s’esmenta que aquests drets són apropiats pels veïns del poble de Cabanes i es detallen quins són: el delme i reconeixement del dret del senyor a capbrevar la peça de les Deveses i el dret a tallar verns i altres arbres.
  • 1700.- Gertrudis de Cartellà denuncia que, malgrat estar en possessió de la jurisdicció de Vilarnadal, Josep Casadevall i Puig, oficial del comte de Peralada, va empresonar a Baldiri Closas, pagès i batlle de Vilarnadal. Baldiri Closas respon al requeriment fent constar que si havia capturat dos cabanencs i requisat dues escopetes i una burra ho va fer en nom del senyor i baró del lloc i Castell de Vilarnadal qui disposa de la jurisdicció, tant civil com criminal, des de 1432. Tres anys més tard, aquest plet encara estava actiu.
  • 1703.- El procurador de Gertrudis de Cartellà envia requeriment a uns quants cabanencs, encausats per negar-se a capbrevar terres del lloc anomenat Les Deveses. El recurs és desestimat. Seguidament és el comte de Peralada qui obre causa judicial contra Gertrudis de Cartellà per haver-los citat a capbrevar donat que el senyor jurisdiccional és ell i no el marquès de Cartellà.
  • 1704.- La Universitat de Cabanes demanda a Gertrudis de Cartellà per establir una peça de terra pròpia del terme i Universitat de Cabanes.
  • 1734.- Joseph Farreró y Jordà obre causa contra gent de Cabanes que li discuteixen els drets de possessió d’una peça de terra anomenada “La Llonganya”, situada en el terme de Cabanes.
  • 1780.- Es va fer un croquis del riu Llobregat en el pas que serveix de fita divisòria entre el terme de Vilarnadal i el de Cabanes, amb el dibuix d’una resclosa feta pels veïns de Cabanes i el llit del riu primitiu.
  • 1805.- Josep Farreró, pagès i procurador de Maria Lluïsa de Copons, marquesa de Moja, atorga escriptura d’establiment a favor de Rosa de Carreras i Conill, viuda d’Ignasi Conill, d’una peça de terra amb la intenció de finir així una causa judicial pendent des de feia més de 100 anys.
  • 1826.- Un aiguat va malmetre l’entorn del Llobregat. Pere Serra Prim, a les seva crònica, explica que «… la mitja vesana de Llubregat se ensurra lo añ de 1826 y al meu pare Pere Serra ho plantá de tamariu … y arbras per fer lleña …»
  • 1831.- Ignasi Conill i de Solà s’adreça a la marquesa de Moja i de Cartellà exposant que és exempt de satisfer el delme d’una peça de terra que fou establerta per Lluïsa de Copons a Rosa de Conill, viuda d’Ignasi de Conill, l’any 1805. Finalment Ignasi Conill accepta de pagar.
  • 1898.- El BOP de Girona publica el pla d’aprofitament autoritzat «en los montes a cargo de la Hacienda» i no es consigna cap «estéreo» al «Monte Llongaña y Solita de Vilarnadal» (un estéreo o esteri equival a un metre cúbic de llenya) A: La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona: Año XXVIII Número 6624 – 1898 noviembre 26 [S.l. : s.n], 26/11/1898
  • 1901.- Sobre un nou conflicte quan els veïns de Vilarnadal llauren uns terrenys de La Llonganya que formen part del terme municipal de Cabanes. A la primera meitat del segle XX es porten a terme diferents accions per marcar els límits entre termes.
  • 1974.- S’obre un nou expedient de delimitació dels termes de Vilarnadal i Cabanes en motiu d’un permís d’extracció de sorra.

Bibliografia

One thought on “Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

  1. Retroenllaç: Castell de Vilarnadal | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.