Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Ruta 312 – Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord

Més informació:
Camp d’aviació i hangars: Aeròdrom 312 / SAF-26
Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada

Ruta 312. Dossier en format pdf

Dossier de suport didàctic, per a una visita activa, basat en el llibre Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939), per conèixer l’aeròdrom 312, per realitzar una visita lliure pels terrenys de l’antic camp d’aviació republicà i introduir-se a la seva història, per seguir una visita guiada …

És una ruta circular amb inici i final a l’aparcament del Parc de la Font de Vilabertran i tres parades (A, B i C) per veure les pistes, l’allotjament del personal i el taller de muntatge.

A cada parada es recomana ubicar-se mitjançant els mapes/plànols i els texts corresponents a la parada en qüestió, i reflexionar/comentar sobre el mateix o, simplement, deixar volar la imaginació.

Idea i contingut: David Garcia Algilaga

  1. (I) Inici.- Aparcament Parc de la Font / Vilabertran – Introducció
  2. (A).- Perímetre occidental (Mas Gitano) / Cabanes – Construcció – Avions
  3. (B).- Pla de la dinamita / Cabanes – Personal
  4. (C).- Antic hangar, muntatge d’avions /Cabanes – SAF-26
  5. (F) Final.- Aparcament Parc de la Font / Vilabertran – Final

Podeu trobar el dossier imprès a:

  • oficines de l‘Ajuntament de Cabanes (horari d’atenció al públic)
  • sala El Sindicat (obert quan hi ha una activitat)

– Es recomana fer l’activitat en grups reduïts.
– Es demana respectar les propietats i no fer malbé els camps de cultiu.
– L’Ajuntament de Cabanes no es fa responsable de possibles accidents o lesions de persones que facin aquesta activitat.


7 comentaris

Camp d’aviació i hangars: Aeròdrom 312 / SAF-26

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)  |  Mecànics d’Aviació

Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada
Ruta 312. Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran

Aeròdrom 312 / SAF-26. El camp d’aviació de Cabanes-Vilabertran (Figueres Nord). Regió aèria 3

Camp d'aviació de Cabanes

Des que el 1936 va esclatar la Guerra Civil es van instal·lar prop d’un centenar d’aeròdroms a tot Catalunya. A les comarques gironines el més important va ser el de Celrà, però també n’hi va haver a Banyoles, Cassà, Puigcerdà, Olot i Vidreres. L’Alt Empordà va acollir una espècie de base aèria de la qual formaven part diversos municipis. Vilabertran, Peralada, Mollet de Peralada, Garriguella i Vilajuïga van ser seu de pistes, tallers de muntatge d’avions, residències, polvorins i magatzems que es complementaven amb els altres punts estratègics, com el castell de Sant Ferran de Figueres, la base naval de Roses i les fronteres de la Jonquera i Portbou. La major part d’aquests punts estratègics van ser bombardejats per l’aviació nacional, en bona part integrada per l’Aviazione Legionaria de Mussolini i els trimotors anomenats Savoia Marchetti SM.79.

2018/1939 – USAM: Ufficio Storico dell’ Aeronautica militare de Roma – OMS: Operazion militari Spagna

De fet, Vilabertran i Vilajuïga van ser els municipis on es va allotjar el personal de dos aeròdroms que, malgrat tocar els seus termes, estaven ubicats sobretot a Cabanes i a Garriguella, respectivament. El de Vilabertran-Cabanes va ser el camp d’aviació principal d’aquesta base aèria en què es va convertir una part de l’Alt Empordà, i el de Vilajuïga-Garriguella va ser l’últim on es van concentrar avions republicans a Catalunya i l’últim també a ser desmantellat durant la retirada el 6 de febrer de l’any 1939, dia en què un pilot republicà va abatre un aviador de la Legió Còndor alemanya, com recorda una làpida que hi ha al costat de la carretera entre la Bisbal i Portbou.

“El camp de Vilajuïga-Garriguella era més aviat una extensió del de Vilabertran-Cabanes”, diu Pablo de la Fuente, de la Fundació les Fortaleses Catalanes, dedicada a l’estudi del patrimoni militar. “Eren camps fonamentals, perquè a banda de defensar el litoral, hi arribaven i es muntaven els avions russos enviats per terra, mar o aire”.

L’aeròdrom de Cabanes, segons relata el cronista oficial de Figueres, Josep Maria Bernils, va ser bombardejat per primera vegada el 7 de juliol del 38. Els italians hi tornarien algunes vegades més, com l’octubre (en què van deixar-hi tres morts) i el novembre del mateix any. El de Garriguella apareix més vegades a les diverses llistes de bombardejos que s’han fet. Per exemple, el maig del 38, i el gener i el febrer de l’any 1939, quan la guerra expirava.

A: Reyner, Roser.
Els últims reductes de l’aviació en terres catalanes.
La plana de l’Alt Empordà va acollir una important base aèria
.
Diari de Girona, 8 d’abril de 2009

… cap a la primavera del 1937, moment que es creava l’Arma d’Aviació republicana, esdevenia una veritable branca autònoma de l’Exèrcit Popular i unificava tot el seu personal de les aviacions militar, naval i civil. Al mateix temps, aquest nou organigrama de l’Aviació comprenia una reorganització de les regions aèries3 que quedarien dividides en un total de vuit, subdividides com ja s’ha dit en sectors aeris.
D’aquestes vuit regions, la que ens ocupa és la 3a Regió Aèria que correspondria als camps establerts a les comarques catalanes i les de la part oriental de l’Aragó. Comptava amb 5 Sectors i els principals aeròdroms previstos per ser utilitzats eren els següents:
1r Sector: Aeròdroms corresponents a les comarques gironines:
Celrà, Figueres Nord (Vilabertran), Figueres Sud, Vidreres, Vilajuïga (Garriguella) , Esponellà (Banyoles), Puigcerdà (Alp), Llagostera, Vergés, Torroella de Montgrí i Olot….

D’aquesta manera, la nit del dia 3 de febrer el màxim responsable de l’aviació de caça Andrés García Lacalle donarà ordres de destruir tots els aparells estacionats a Figueres que en menys de 48 hores no poguessin ser reparats. Dos dies més tard, el dia 5, es atacat el mateix camp de Figueres per aparells alemanys. Poc després s’enlairaran en direcció a França els 29 Super Xatos i una patrulla de la 4a esquadreta de Super Mosques que també aterraran a França, així com una altra patrulla de monoplans de la 1a.
Poc després, el camp tornava a ser atacat aquest cop per part dels Messerschmitt alemanys, provocava el caos i destruïa gran nombre d’avions i material escampat pel terreny de vol

A: Iñíguez, David. El vesper de la Gloriosa. L’aviació republicana. Llibres de matrícula, 2002, pàg. 36 i  186

mapa del camp-Jordi Martínez Guillén

Mapa: Jordi Martínez Guillén

… El camp de Figueres Nord, per ser proper a la frontera francesa,amb unes bones comunicacions tant per terra (la Jonquer-Portbou), com per mar (Port de la Selva-Roses) va ser creat per defensar un territori estratègic, per ser practicable per als avions moderns, i per servir de base de reparació / muntatge / prova d’avions soviètics … El terreny triat va ser un pla en el terme municipal de Cabanes, al sud del riu Muga, al nord de Vilabertran i a l’est de la carretera de França. Aquesta zona estava ocupada per terrenys de cultius i oliveres, i hi destavacen les edificacions de la Sociedad General Española de Explosivos en el conegut pla de la dinamita, en el que seria l’extrem nord-oest del camp

A: Gesalí Barrera, David (coord.).
Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda. Gorbs, 2017. Pàg. 73-97

L’aeròdrom va servir com a base per a unitats de defensa de costes i esporàdicament com a aeròdrom d’una esquadrilla de bombarders i de caces. Els aparells que hi operaven eren de segona línia, de fabricació no soviètica, i no podien competir amb els moderns bombarders feixistes. L’únic bombarder abatut a l’Empordà pels republicans va ser el 1937, en ocasió de l’estada temporal d’una esquadrilla de Chatos.

Hangars i Nius d’ametralladores

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pistes, refugis i polvorí del Pla de la Dinamita

Avions que es trobaven a l’aeròdrom de Cabanes
Dewoitine D371Xato (Polikarpov I-15)Mosca (Polikarpov I-16) –  Katiuska (Tupolev SB-2)
Entre finals de gener i el 5 de febrer de 1939, el camp va acollir altres tipus d’avions procedents dels camps bombardejats i destruïts per les forces nacionals. Font: David Garcia Algilaga
Forces aèries de la República Espanyola

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

avions

La fàbrica de muntatge SAF 26 (Servicio de Aviación y Fabricación-dedicada al muntatge, reparació i manteniment dels I-15 Xato (caça), I-16 Mosca (caça) i Tupolev SB-Katiuska (bombarder), no representava cap element defensiu, ans al contrari, era un objectiu a atacar per l’enemic però sí que, mentre els pilots provaven els nous avions, podien ajudar a defensar la comarca, com va passar l’estiu de 1938.

El camp va ser bombardejat diverses vegades:

  • 1938, 7 de juliol. A les 10.40 h. , bombarders italians del 8º Stormo de Bombardamento Veloce van deixar anar un carregament de bombes que van caure de sud a nord, al voltant de la Muga i en terrenys situats entre el riu i Cabanes.
  • 1938, 7 de novembre. A les 10.15 h. , cinc bombarders Savoia Marchetti 79 del mateix grup anterior van deixar anar 60 bombes de 50 kg. Van caure d’oest a est, sobre la franja nord de l’aeròdrom i sobre camps i camins fins arribar a la Muga
  • 1939, 29 de gener. A les 9.08 h., cinc avions de l’esquadrilla 218 van deixar anar 60 bombes de 50 kg i van aconseguir tocar l’hangar. Les bombes van caure d’oest a est i sobretot a l’espai on se situava el taller més important de la SAF 26.
  • 1939, 1 de febrer. A les 7.10 h., quinze bombarders S-79 italians es van enlairar de Velenzuela (Saragossa) A les 8.45 h. van arribar a Figueres i cinc d’ells van bombardejar l’aeròdrom amb 60 bombes de 50 kg.
  • 1939, 5 de febrer. Una esquadrilla d’ametrallament italiana va acabar de destruir l’aeròdrom. Les poques restes dels caces republicans van ser traslladades a Vilajuïga.

A: García Agilaga, David.
Ales Negres i xampinyons. Bombardeigs i Refugis. Figueres 1936-1939 Gorbs edicions, 2015

El juliol de 1937,  es va decretar la construcció del camp d’aviació de Cabanes -SAF-26- i va funcionar fins el 7 de febrer de 1939. El camp ocupava dos espais situats al marge dret de la Muga:

  • Els hangars, situats prop de Vilabertran. En aquests hangars s’hi muntaven els avions que arribaven a l’estació de tren de Figueres, des de la frontera francesa, i que més tard eren enviats a la resta de camps d’aviació republicans. Ambdòs costats de la carretera que va de Figueres a Cabanes, prop del lloc anomenat “les pedres blanques” i del mateix aeròdrom s’hi pot veure una “barraca” i una casa que havien estat búnquers (també anomenats nius d’ametralladores) i que tenien la funció de protegir el camp d’aviació.
    • Sembla que s’haurien instal·lat tallers al mig d’una arbreda del mas de Sant Feliu i també al Mas Ribas
  • Les pistes, situades al costat del que havia estat la fàbrica de la Dinamita. Encara hi queda  un refugi antiaeri, actualment usat com a cisterna. Possiblement per fer-lo es va habilitar l’antic lloc on s’elaborava dinamita.  Sembla que també s’hi cavaren trinxeres a tot vol.

La infraestructura estàndard dels aeròdroms sovint comptava amb refugis antiaeris, torre de control i mecànic. La del camp de Cabanes va ser dirigida pel Capità Ojeda, que era aparellador, també hi van participar obrers figuerencs com a voluntaris.

Oficialment el terreny no fou incautat fins a mitjan de novembre , però ja s’hi començà a treballar a inicis de l’estiu. El 8 de juliol es va demanar als constructors d’obres el préstec de rasclets, xàpols, gruetes i piconadores. Cada dissabte hi anaven obrers  voluntaris, altres hi treballaven tota la setmana.

Per preparar la pista, per ordre del govern republicà, es va desallotjar la població que vivia a la zona. Les obres consistiren en talar arbres, aplanar terrenys, enderrocar barraques d’eines i també el mas Ferriol, per tal d’habilitar una pista principal de 1.500 m. de llargada per uns 350 d’amplada i dues de secundàries que creuaven la principal, de 800 i 890 m. de llarg. També es construïren diferents instal·lacions, destacant dos llargs barracons destinats a tropa i personal del camp al costat de l’antiga fàbrica de dinamita, una caseta amb funcions de “torre de control” a l’extrem nord-oest del camp i , com a mínim, dos refugis antiaeris prop d’aquestes dues construccions.

Una de les prioritats era tenir bones comunicacions, assegurades pel ferrocarril des de Figueres, i per les carreteres. El telèfon servia per comunicar-se amb una estació que l’exèrcit republicà tenia en un observatori proper a l’antiga torre de Montgó, al costat del penya-segat, mirant cap a Roses i des d’on es detectaven els raids de Mallorca.

Al camp s’hi van instal·lar focus de gran potència que, en cas de senyal de bombardeig a la nit, dibuixaven unes llargues llengües de llum que enfocaven i observaven l’espai per tal de localitzar els possibles aparells enemics. Aquests reflectors van ser usats en poques ocasions ja que els bombardeigs dels avions nacionals sobre la zona es van fer sempre en hores diürnes. Com a complement defensiu, al castell de Sant Ferran hi havia canons antiaeris.

L’aeròdrom formava part del Servicio de Aviación y Fabricación (SAF-26). A Cabanes s’hi feia el muntatge imanteniment dels avions republicans que arribaven procedents de França, els I-15, coneguts amb el nom de “xato” i també els “katiuskes” i els “supermosques“que eren uns avions russos que portaven una planxa d’acer darrera del seient de l’aviador per tal de protegir-lo. Eren molt apreciats, ja que podien combatre amb eficàcia contra els avions italians contraris, però estaven en inferioritat amb els alemanys que, com que volaven més ràpid i més alt, els dominaven. Els «xatos» volaven a 470 km/h, portaven bombes i anaven armats amb quatre metralladores i els «mosques» volaven a 820 km/h.

Figueres fou un dels centres neuràlgics de l’organització militar de rereguarda de les forces armades republicanes durant la Guerra Civil (1936-1939). La fortalesa figuerenca fou un important focus de concentracions de tropes, però també seu de diferents centres d’ensenyament i instrucció i referent dels camps d’aviació de Cabanes, Mollet de Peralada i Vilajuïga.

El mes de maig de 1938, van arribar els primers aparells a l’aeròdrom 318 (Verges): nou avions de reconeixement i bombardeig lleuger d’origen txecoslovac Aero A-101, coneguts popularment com a Felipe. Havien estat muntats i provats als hangars de Cabanes.

El 3 de setembre de 1938, arribaren al camp de Cabanes cinquanta xatos, cinquanta mosques i dos esquadres de katiuskes. Després de muntar-los i provar-los, tots els aparells foren traslladats al front de l’Ebre.

A Cabanes, a part de muntar-hi avions també hi havia una petit esquadró de caces per tal de defensar la veïna població de Figueres de possibles atacs amb bombarders.

El camp fou bombardejat, sense víctimes, el 7 de juliol de 1938 i també el 14 d’octubre del mateix any, en aquesta ocasió hi hagueren tres morts.

Des d’aquest aeròdrom es van realitzar les últimes accions de guerra de l’aviació republicana, fins que el gener de 1939 el camp va ser evacuat degut als continuats bombardeigs de l’aviació nacional. Els últims mesos de la guerra, l’estat major del Grup 28 s’instal·là a l’aeròdrom de Figueres i durant els darrers dos mesos de guerra, entre aquest camp i el de Vilajuïga es concentrà tot el que quedava de l’aviació republicana. Els aviadors republicans com Josep Falcó, que estaven dins dels aeròdroms de Figueres o Vilajuïga, van protegir la retirada cap a França, fins que els van destrossar els avions i els aeròdroms.

A la zona de l’antiga fàbrica de dinamita hi resten dues construccions, avui habilitades com a vivenda i magatzem, que corresponen als dos barracons construïts per a la tropa i personal del camp. Al costat del que fa funcions de magatzem hi ha un “turonet” de terra que correspon a un gran refugi antiaeri amb capacitat per unes 150 persones avui convertit en cisterna d’aigua.

Per conèixer les biografies de les persones destinades al camp vegeu: Asociación de Aviadores de la República i feu la cerca per “Figueras”. Exemples:

  • L’empresari figuerenc Pere Padrosa i Simon. Va ser conductor del vehicle d’en Manuel Ujedo, cap d’aquests serveis a Girona i que habitualment visitava els camps d’aviació de la província de Girona com Cabanes, Celrà, Vilajuïga i Banyoles
  • Domingo Alacid Martínez, de Múrcia…. Finalizó la contienda con el grado de Cabo, siendo su último destino Figueras (Gerona)
  • Emilio Almiñana Soria. Natural de Madrid, Emilio es va especialitzar com a Cabo Radiotelegrafista … destinado durante la guerra civil en la Escuela de servicio de protección de vuelo Campo de aviación de Cabanas (Gerona) ….
  • Leandro Álvarez Quílez, de Aranda de Duero (Burgos) …. Su último lugar de destino en Figueras en la 1ª Escuadrilla de Chatos….
  • Luis Angosto Ortiz, de Cartagena (Múrcia)…  Finalizó la contienda con el grado de Sargento, siendo su último destino Figueras
  • Fernando Araque Sancho, de Barcelona … Durante la Guerra Civil estuvo destinado en Figueras. Finalizó la contienda con el grado de Teniente ….
  • Antoni Castell Mestre (1906-1990). Nascut a Vilafranca del Penedès. … A lo largo de la guerra, atiende patrullas de “Chatos” en los aeródromos de Figueras, Monjos, Anglesola, El Prat y Vendrell….
  • Joan Comas Borràs (Lloret de Mar, 1913). Cap de la 3a esquadrilla de “Xatos” a Figueres …  Conduce una nueva expedición al Norte y vuelve al Centro, pues es nombrado jefe de la 3ª escuadrilla de Chatos en Figueras ….
  • Vicente Redondo de Castro. Capità, estava a càrrec de la 2a esquadrilla de “Xatos”, a finals de juliol de 1937, a Figueres. Després va passar a Sariñena
  • Francisco Tarazona a “Yo fuí piloto de caza rojo” (pàg. 187) ens parla de les condicions del camp: “Durante el despegue, tengo que forzar el motor para salir del pequeño campo de Figueras. Es entonces cuando me doy cuenta de la tremenda potencia que desarrola este diablillo”.

Vegeu: Asociación de Aviadores de la República

Gent de Cabanes hi va treballar, normalment com a peons o fortificadors. Entre d’altres es coneix a: Francesc Saguer, Emili Aguer, Martí Baró, Pere Bolasell, Jesús Pey, Francesc Olivés, Secundino Cornellà, Emili Capallera, Joan Lloveras…

També es coneixen tres cabanencs que van ser mecànics d’aviació, tot i no estar destinats a l’aeròdrom de Cabanes:

Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937)
Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998)
Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980)

Els militars russos destinats al camp d’aviació s’allotjaven al mas de Sant Feliu.

Documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes

19381938

  • 31 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- El Comissari Municipal fa constar: Que el dia 30 de juliol del present any,  a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
  • 9 de novembre (Acta del Ple Municipal).- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom, sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom

1939

  • 6 de juny.- La Comandància militar de Figueres demana qui és el propietari d’uns taulons que hi ha a la zona de “La Dinamita”
  • 7 de maig.- Es constata que entre els propietaris dels terrenys del Camp d’Aviació no hi ha cap veí de Cabanes
  • 21 de juny.- Inventari del camp d’aviació. Ens permet conèixer la distribució de l’edifici i el material que hi quedava uns mesos després de quedar abandonat. Se suposa que es refereix als barracons que hi havia al costat de la fàbrica de dinamita i que la “cárcel” es refereix a una curiosa construcció que havia estat de l’antiga fàbrica. Per altra banda l’informe no menciona el refugi antiaeri.
    • Habitació núm. 1 i pati annex (taller amb bancs de fuster i material de construcció)
    • Habitació núm. 2 (Hogar del soldado amb 2 cadires de barberia)
    • Habitació núm. 3 (despatx)
    • Habitació núm. 4 (presó amb un telèfon)
    • Habitació núm. 5 (armeria amb munició)
    • Habitació núm. 6 (cuina econòmica en mal estat)
    • Habitació núm. 7 (infermeria amb dues taules d’hospital i una cadira)
    • Habitació núm. 8, al mig del camp (dipòsit de bombes de mà i oxígen)
    • Al mig del camp (un gasòmetre, taules de treball, material de construció…)
  • 24 de juny.- La Comandància militar de Figueres demana si es té coneixement d’una cuina de l’Asil Vilallonga ja que, segons referències, els “rojos” la van portar al Camp d’Aviació.

1940

  • 15 de gener.- Manuel de la Sierra, Tinent Coronel del Parque Eventual de Cataluña (4a Región Aérea, Pirineos) autoritza a Alejandro Berenguer, delegat de la Sociedad Anónima Unión Española de Explosivos a fer-se càrrec de la finca propietat d’aquesta societat per no ser necessària per als Serveis d’Aviació.
  • 6 de juny.-L’alcade de Cabanes s’adreça al Jefe de Negociado de Infraestructura de la 4a Región Militar que en cumpliment del telegrama núm 2096 (adjunt) i li comunica que en data 4 de maig ja es va comunicar al Govern Civil l’estat dels edificis del Camp d’aviació, els quals es troben en estat ruinós, sense hangars, ni eines i que els terrenys ja han estat retornats als seus propietaris
  • 14 de juny.- El Govern Civil de Girona informa que el Ministerio del Aire ja ha ordenat la devolució del “Campo de Cabanes”

= = = = =

El 27 d’abril de 2004, l’historiador Jaume Prat i Pons va visitar el camp d’aviació de Cabanes i va parlar amb Jaume Puig i Pagès. De l’entrevista en podem obtenir aquestes dades:

  • Que al camp hi havia un gran cotxe-taller per a reparar els avions, molt ben equipat,  i quan no estava de servei a l’aeròdrom, s’estacionava sota una arbreda al costat dret de l’entrada del poble
  • Que el camp d’aviació tenia una extensió aproximada de 900 vessanes
  • Que vora la xemeneia  de l’antiga fàbrica de dinamita (en un radi entre 50 i 100 m.) hi havia, a part del refugi antiaeri pel personal -que encara es pot veure-, tres refugis subterranis més, d’una sola entrada que servien per emmagatzemar les municions i bombes dels avions. En aquest mateix sector, Jaume recordava una construcció que servia de presó, vigilada pel personal del camp d’aviació, durant la guerra, i per la guàrdia civil un cop acabada aquesta (més tard l’edifici serví d’habitatge i sembla ser que actualment està enderrocat)
  • El local del Sindicat Agrari, durant la guerra, s’anomenà Taller Rubí i s’hi fabricaven reflectors per a camps d’aviació
  • La tropa del camp d’aviació s’hostatjava en una casa del carrer Colom, avui enderrocada, tot i que és possible que també s’utilitzés part del local social. Els comandaments utilitzaven com a caserna i quarter general la masia de Sant Feliu, al costat de església de Sant Feliu de Cadins. També s’ha explicat que els aviadors russos menjaven i dormien en una casa del poble (c/ Fondach) que era una fonda i que al mas Ribas s’hi portava a terme alguna activitat relacionada amb el muntatge dels avions.
  • Al final de la guerra es va habilitar una altre camp d’aviació més petit, que podria ser l’antic camp de Manol, situat al Pla de la Calzada (Figueres-Sud). La història d’aquest camp d’aviació va començar l’any 1920 quan l’aviador barceloní Josep Canudas hi aterrà amb el seu avió. A principis de l’any 1931, el mateix aviador hi condicionà un petit camp d’aviació conegut amb el nom d’Aeròdrom Canudas, de Figueres on s’hi realitzaven regularment vols d’exibició. Durant la Guerra Civil, el petit aeròdrom, amb una pista d’aproximadament 900 m. de llargada per 450 m. d’amplada, quedà relegat com auxiliar del proper, i més important, camp d’aviació de Cabanes.
  • Una vegada un “Katiuska” carregat de bombes va enlairar-se amb tanta mala sort que perdé les rodes durant la maniobra, el pilot en adonar-se’n posà direcció al mar on deixà anar totes les bombes, després va tornar al camp d’aviació i efectuà un aterratge d’emergència sobre la panxa de l’avió amb un èxit total
  • Encara que es van construir uns anys més tard (1944-1948), al terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al  costat de Cabanes, hi havia dos búnquers, avui desapareguts (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera, que encara resta en força bon estat

El 3 de febrer de 2005, Bartomeu Juanola va acompanyar a Jaume Prat en la seva visita a les pistes del camp d’aviació. De les seves explicacions sabem que:

  • Es conserva un dels camins empedrats, que es van construir amb el camp, a tocar la variant de la N-II, al seu pas per Cabanes
  • Queden restes de l’antiga presó
  • Anys enrera encara hi havia restes de construccions entre la presó i la xemeneia de la dinamita. Prop de la xemeneia, Bartomeu hi recorda un refugi subterrani
  • Actualment, prop de la xemeneia de l’antiga fàbrica de dinamita, hi ha un construcció tipus magatzem que podria ser un dels barracons que descriu el plànol. Al costat, hi ha un petit turonet de terra que Bartomeu explicà que és la terra que es va treure per fer el refugi i que va amuntegar-se a sobre a mode de protecció contra les bombes.  Efectivament es tracta d’un refugi antiaeri de grans dimensions, similar al de Vidreres i Verges, hi ha una segona entrada al costat contrari (est), avui tapada amb terra i algun tram de formigó. Actualment el refugi serveix de cisterna ja que pels anys 70 s’hi va excavar un pou. L’edifici correspon al que en el plànol es marca com a “companyia”.

Font: Jaume Prat i Pons,  historiador, i Sandra Prat i Gayà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plànol i fotos cedit per Jaume Prat i Pons

Es diu que, al moment de la retirada, les forces republicanes no volien deixar les armes i municions que tenien emmagatzamades al camp d’aviació i van decidir portar-les a l’església de Cabanes i provocar-ne l’explosió. Les pluges dels dies anteriors havien fet pujar les aigües de la Muga i van inhabilitar el gual, per la qual cosa van decidir portar el carregament a l’església de Llers. Fossin les municions de l’aeròdrom de Cabanes o d’altres llocs, el 8 de març de 1939, més de 200 tones d’explosius van destruir totalment l’església i quasi tot el poble de Llers.

Bibliografia:

 

L’acta municipal del dia 31 de juliol de 1937 informa que alguns veïns de Vilabertran afectats pel camp d’aviació demanen que l’Ajuntament els faciliti terrenys en reparació dels perjudicis ocasionats.

camp

L’11 de setembre s’acorda procedir a la subhasta de la nòria del Mas anomenat correntment Ferriol, que està en poder de l’Ajuntament, per haver-se derribat la casa a l’objecte de construir-hi un camp d’aviació

Recull de premsa (1936-1939)

  • EXPROPIAR els terrenys necessaris per ampliar el Camp d’Aviació, avisant els respectius conreadors per tal que cullin immediatament els fruits. Empordà Federal, 8 de novembre de 1936
  • … Els representants de la C.N.T., també demanaren un aclariment sobre la manera com s’ha pagat la gent que treballava al camp d’aviació. El conseller de Treball, explicà com s’havia contractat la feina a 10’00 ptes. diàries, malgrat que l’encarregat de la construcció del camp, en principi, sols volia oferir el menjar i que l’Ajuntament abonà als treballadors contractats dues pessetes de plus per tal d’assolir el sou mínim de 12 ptes…. Empordà Federal, 30 de juliol de 1937
  • Passen a ésser immediatament a disposició dels Servéis d’Aeronáutica, sense cap trámit ni reserva, tots els terrenys que es trobm dintre els límits del projecte de construcció d’un aeródrom a Figueres. L’Autonomista, 8 de novembre de 1937

Notes:

  • Polikarpov RZ Natatxa.-  Aparell que intervingué activament al llarg de tota la guerra malgrat la seva lentitud i vulnerabilitat davant els caces i els antiaeris enemics. El Natatxa tenia una velocitat màxima de 280 km/h. Els soviètics enviaren fins un total de 62 d’aquests bombarders lleugers, que podien carregar fins a 8 bombes de 50 kg.

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA 1936-1939
Coord. David Gesalí – Ed. Gorbs


1 comentari

Fàbrica de la Dinamita

Fàbrica de la dinamitaDescripció

Situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del terme municipal de la vila de Llers. Ubicada a l’anomenat pla de la Dinamita, al costat de l’antiga fàbrica. Es tracta d’una xemeneia troncopiramidal de planta quadrada, adossada a uns dels cossos secundaris de l’edifici que havia acollit la fàbrica de la Dinamita de Cabanes. La xemeneia està bastida amb maons i presenta tant el basament com la part superior separats de la resta del tronc, mitjançant dues motllures rectilínies. El barret superior és de mida més petita que la resta de l’estructura.

Notícies històriques

L’any 1879 Antoni Bosoms i Coll va demanar autorització al Govern Civil de Girona per establir una fàbrica de dinamita en uns terrenys situats dins del terme municipal de Cabanes, tocant a Figueres, per la qual cosa es va haver de demanar autorització als dos municipis. Després de funcionar sense problemes durant un temps, el 5 de març de l’any 1888 la fàbrica va explotar i, a conseqüència d’aquest fet, posteriorment es va incendiar i quedà completament destruïda. La crònica del succés aparegué a la premsa figuerenca de l’època, en concret al diari “El Ampurdanés” de l’11 de març del 1888. Actualment només resta dempeus una xemeneia.

A: Pat.mat

Instal·lació industrial construïda vers 1880, en el territori dit de la Calçada, al límit amb el terme de Figueres (ara es coneix amb el nom de “Pla de la Dinamita”). El seu promotor fou  Antoni Bosoms i Coll qui, el 1879, demana permís al Govern Civil de Girona. En el terreny es construïren els edificis del taller i tres cabanes per a la preparació de nitroglicerina, envasament i dipòsit de pólvora. La fàbrica de dinamita començà a funcionar fins que la tragèdia es va abatre sobre l’indret, el 1888.
Concretament, el 5 de març d’aquell any, una sèrie de potents explosions destruïren els edificis i es portà per davant la vida de 20 operaris. Sembla ser que la imprudència d’algun dels treballadors va desencadenar l’accident i, el vent, va fer la resta.
La fàbrica ja no es va refer mai més però a l’actualitat resta sencera la xemeneia, com a vestigi d’aquells esdeveniments. Prop d’aquest indret, uns 100 metres a l’oest, hi ha una segona xemeneia, ja dintre del terme de Figueres, que desconeixem si tenia a veure o no amb aquesta activitat.

A: Cabanes d’Empordà.  Agència Catalana de l’Aigua

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos GasMountain

A finals del segle XIX, Figueres i el seu entorn van patir diferents explosions dins les instal·lacions de fàbriques de dinamita. Dues van tenir lloc al carrer Nou de Figueres, l’altra quan la fàbrica s’havia traslladat al terme de Vilabertran i entre 1888 i 1897 n’hi va haver tres més a la fàbrica de Dinamita situada dins el terme de Cabanes.

La fàbrica de la Dinamita de Cabanes, construïda el 1880, ocupava un perímetre de més de 400 metres, tancat amb canyes. Al Nord-Est hi havia dos tallers per a la fabricació de nitroglicerina, separats uns 65 metres, tot i que només en funcionava un. Entre els dos tallers hi havia un petit magatzem fet amb rajols i fusta. A uns 32 metres del taller hi havia una cabana de fusta que es trobava a 1,25 metres de profunditat. La cabana estava coberta de terra fins a una altura de 2,5 metres. A uns 16 metres hi havia una altra cabana. Les dues es destinaven a la fabricació de cartutxs.  A uns 25 metres de la segona cabana s’hi trobava el polvorí o dipòsit de les caixes de dinamita. Aquest dipòsit estava format per una cova artificial de 2,5 metres de profunditat i coberta amb una capa de terra de 0,45 a 1’45 metres de gruix, segons els llocs. També hi havia una cabana per a la fabricació de paper parafinat i magatzems.

El mateix any 1880, el propietari va rebre una denúncia pel mal que feien les aigües que sortien de la fàbrica a les cavalleries que passaven per la carretera.

El 17 de juny de 1884 es va dictar sentència pel delicte d’usurpació de patent d’invenció a instàncies d’Alfred Nobel  contra Antoni Bosoms Coll, propietari de la fàbrica de dinamita de Cabanes. El 1872 Nobel havia registrat l’invent de la dinamita i per aquest motiu va interposar demanda judicial pel delictge de “usurpación de patente de invención”. La setència va ser absolutòria en considerar que “si bien el procesado fabricaba polvo dinamita con los mismos ingredientes que la sociedad poseedora del privilegio del Sr. Nobel … considerando que no teniendo o no sabiendo la existencia del privilegio, no cometió delito alguno“. Nobel va presentar recurs al Tribunal Suprem però no va ser admès.

A: Soms, Montse. Històries de l’il·lustre col·legi d’advocats de Figueres-Alt Empordà. Vol. III. Tirant lo Blanch, 2016

El dilluns, 5 de març de 1888, va tenir lloc la primera explosió i la més greu de les tres que es van produir a la fàbrica. L’accident, que va tenir lloc a un quart de cinc de la tarda, va provocar la mort d’11 persones, 4 de Figueres i 7 de Vilabertran i uns quants ferits, 3 de Figueres i 6 de Vilabertran. La notícia va ser recollida per la premsa local, en especial pel suplement del diari El Ampurdanés, de l’11 de març de 1888.

Es van obrir suscripcions per ajudar els afectats, tal com es pot veure a la premsa local.

El 10 d’octubre del mateix any, hi va haver una nova explosió. Va ser un dimecres, a les 7 del matí. Hi van morir tres dones de Vilabertran i Joaquima Sala Mallol, de 30 anys, de Cabanes.

Altra vegada, el dijous 7 de juny de 1894, a un quart d’onze del matí, es va produir l’explosió d’una caldera. Hi van morir Ramon Bonsoms, de Figueres i Rafel Armans, de Cabanes. També hi va haver un ferit greu i 4 ferits lleus, dos de Figueres, un de Llers i un de Cabanes.

El Sr. Bosoms mantenia un edifici a Figueres, com es pot veure a la premsa local dels anys 1882-83, on hi apareix aquest anunci: Fàbrica de dinamita de Antonio Bosoms. Esta casa, que puede asegurar que fabrica buenos productos, lo pone en conocimiento de los consumidores de este explosivo para que puedan dirigirse a la fábrica, calle vieja de la Pelota, núm, bajos, frente al Casino Menestral, Figueras. Antonio Bosoms

El 1897, el ministeri d’Hisenda va firmar el contracte de monopoli, per 20 anys, de la fabricació i venda de tot tipus d’explosius, amb la companyia “Unión Española de Explosivos” amb seu a Bilbao. Després de la signatura del contracte, la fàbrica de la Dinamita de Cabanes va tancar definitivament.

A resultes dels tres accidents  van morir 17 persones. Amb tot, el seu tancament el 1897 va suposar una pèrdua de llocs de treball per a la comarca.

Durant la Guerra Civil, al paratge de l’entorn de la fàbrica s’hi van construir les pistes del camp d’aviació de Cabanes i encara s’hi pot veure el refugi subterrani, actualment utilitzat com a cisterna. La construcció del camp va començar el juliol de 1937 i va estar en funcionament fins al gener de 1939.

Bibliografia: