Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)  |  Mecànics d’Aviació

Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada
Ruta 312. Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran

Aeròdrom 312 / SAF-26. El camp d’aviació de Cabanes-Vilabertran (Figueres Nord). Regió aèria 3

Des que el 1936 va esclatar la Guerra Civil es van instal·lar prop d’un centenar d’aeròdroms a tot Catalunya. A les comarques gironines el més important va ser el de Celrà, però també n’hi va haver a Banyoles, Cassà, Puigcerdà, Olot i Vidreres. L’Alt Empordà va acollir una espècie de base aèria de la qual formaven part diversos municipis. Vilabertran, Peralada, Mollet de Peralada, Garriguella i Vilajuïga van ser seu de pistes, tallers de muntatge d’avions, residències, polvorins i magatzems que es complementaven amb els altres punts estratègics, com el castell de Sant Ferran de Figueres, la base naval de Roses i les fronteres de la Jonquera i Portbou. La major part d’aquests punts estratègics van ser bombardejats per l’aviació nacional, en bona part integrada per l’Aviazione Legionaria de Mussolini i els trimotors anomenats Savoia Marchetti SM.79.

De fet, Vilabertran i Vilajuïga van ser els municipis on es va allotjar el personal de dos aeròdroms que, malgrat tocar els seus termes, estaven ubicats sobretot a Cabanes i a Garriguella, respectivament. El de Vilabertran-Cabanes va ser el camp d’aviació principal d’aquesta base aèria en què es va convertir una part de l’Alt Empordà, i el de Vilajuïga-Garriguella va ser l’últim on es van concentrar avions republicans a Catalunya i l’últim també a ser desmantellat durant la retirada el 6 de febrer de l’any 1939, dia en què un pilot republicà va abatre un aviador de la Legió Còndor alemanya, com recorda una làpida que hi ha al costat de la carretera entre la Bisbal i Portbou.

“El camp de Vilajuïga-Garriguella era més aviat una extensió del de Vilabertran-Cabanes”, diu Pablo de la Fuente, de la Fundació les Fortaleses Catalanes, dedicada a l’estudi del patrimoni militar. “Eren camps fonamentals, perquè a banda de defensar el litoral, hi arribaven i es muntaven els avions russos enviats per terra, mar o aire”.

L’aeròdrom de Cabanes, segons relata el cronista oficial de Figueres, Josep Maria Bernils, va ser bombardejat per primera vegada el 7 de juliol del 38. Els italians hi tornarien algunes vegades més, com l’octubre (en què van deixar-hi tres morts) i el novembre del mateix any. El de Garriguella apareix més vegades a les diverses llistes de bombardejos que s’han fet. Per exemple, el maig del 38, i el gener i el febrer de l’any 1939, quan la guerra expirava.

A: Reyner, Roser.
Els últims reductes de l’aviació en terres catalanes.
La plana de l’Alt Empordà va acollir una important base aèria.
Diari de Girona, 8 d’abril de 2009

… cap a la primavera del 1937, moment que es creava l’Arma d’Aviació republicana, esdevenia una veritable branca autònoma de l’Exèrcit Popular i unificava tot el seu personal de les aviacions militar, naval i civil. Al mateix temps, aquest nou organigrama de l’Aviació comprenia una reorganització de les regions aèries3 que quedarien dividides en un total de vuit, subdividides com ja s’ha dit en sectors aeris.
D’aquestes vuit regions, la que ens ocupa és la 3a Regió Aèria que correspondria als camps establerts a les comarques catalanes i les de la part oriental de l’Aragó. Comptava amb 5 Sectors i els principals aeròdroms previstos per ser utilitzats eren els següents:
1r Sector: Aeròdroms corresponents a les comarques gironines:
Celrà, Figueres Nord (Vilabertran), Figueres Sud, Vidreres, Vilajuïga (Garriguella) , Esponellà (Banyoles), Puigcerdà (Alp), Llagostera, Vergés, Torroella de Montgrí i Olot….

… D’aquesta manera, la nit del dia 3 de febrer el màxim responsable de l’aviació de caça Andrés García Lacalle donarà ordres de destruir tots els aparells estacionats a Figueres que en menys de 48 hores no poguessin ser reparats. Dos dies més tard, el dia 5, es atacat el mateix camp de Figueres per aparells alemanys. Poc després s’enlairaran en direcció a França els 29 Super Xatos i una patrulla de la 4a esquadreta de Super Mosques que també aterraran a França, així com una altra patrulla de monoplans de la 1a.
Poc després, el camp tornava a ser atacat aquest cop per part dels Messerschmitt alemanys, provocava el caos i destruïa gran nombre d’avions i material escampat pel terreny de vol…

A: Iñíguez, David. El vesper de la Gloriosa. L’aviació republicana. Llibres de matrícula, 2002, pàg. 36 i  186

… El camp de Figueres Nord, per ser proper a la frontera francesa,amb unes bones comunicacions tant per terra (la Jonquer-Portbou), com per mar (Port de la Selva-Roses) va ser creat per defensar un territori estratègic, per ser practicable per als avions moderns, i per servir de base de reparació / muntatge / prova d’avions soviètics … El terreny triat va ser un pla en el terme municipal de Cabanes, al sud del riu Muga, al nord de Vilabertran i a l’est de la carretera de França. Aquesta zona estava ocupada per terrenys de cultius i oliveres, i hi destavacen les edificacions de la Sociedad General Española de Explosivos en el conegut pla de la dinamita, en el que seria l’extrem nord-oest del camp …

A: Gesalí Barrera, David (coord.).
Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda. Gorbs, 2017. Pàg. 73-97

L’aeròdrom va servir com a base per a unitats de defensa de costes i esporàdicament com a aeròdrom d’una esquadrilla de bombarders i de caces. Els aparells que hi operaven eren de segona línia, de fabricació no soviètica, i no podien competir amb els moderns bombarders feixistes. L’únic bombarder abatut a l’Empordà pels republicans va ser el 1937, en ocasió de l’estada temporal d’una esquadrilla de Chatos.

Situació
Font: Arxiu històric de Girona. FONS AHG170-512. Demarcació Territorial de Girona de l’Agència Catalana de l’Aigua

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hangars i Nius d’ametralladores

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pistes, refugis i polvorí del Pla de la Dinamita

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avions que es trobaven a l’aeròdrom de Cabanes
Dewoitine D371 – Xato (Polikarpov I-15) – Mosca (Polikarpov I-16) –  Katiuska (Tupolev SB-2)
Entre finals de gener i el 5 de febrer de 1939, el camp va acollir altres tipus d’avions procedents dels camps bombardejats i destruïts per les forces nacionals. Font: David Garcia Algilaga
Forces aèries de la República Espanyola

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La fàbrica de muntatge SAF 26 (Servicio de Aviación y Fabricación-dedicada al muntatge, reparació i manteniment dels I-15 Xato (caça), I-16 Mosca (caça) i Tupolev SB-Katiuska (bombarder), no representava cap element defensiu, ans al contrari, era un objectiu a atacar per l’enemic però sí que, mentre els pilots provaven els nous avions, podien ajudar a defensar la comarca, com va passar l’estiu de 1938.

El camp va ser bombardejat diverses vegades:

• 1938, 7 de juliol. A les 10.40 h. , bombarders italians del 8º Stormo de Bombardamento Veloce van deixar anar un carregament de bombes que van caure de sud a nord, al voltant de la Muga i en terrenys situats entre el riu i Cabanes.
• 1938, 7 de novembre. A les 10.15 h. , cinc bombarders Savoia Marchetti 79 del mateix grup anterior van deixar anar 60 bombes de 50 kg. Van caure d’oest a est, sobre la franja nord de l’aeròdrom i sobre camps i camins fins arribar a la Muga
• 1939, 29 de gener. A les 9.08 h., cinc avions de l’esquadrilla 218 van deixar anar 60 bombes de 50 kg i van aconseguir tocar l’hangar. Les bombes van caure d’oest a est i sobretot a l’espai on se situava el taller més important de la SAF 26.
• 1939, 1 de febrer. A les 7.10 h., quinze bombarders S-79 italians es van enlairar de Velenzuela (Saragossa) A les 8.45 h. van arribar a Figueres i cinc d’ells van bombardejar l’aeròdrom amb 60 bombes de 50 kg.
• 1939, 5 de febrer. Una esquadrilla d’ametrallament italiana va acabar de destruir l’aeròdrom. Les poques restes dels caces republicans van ser traslladades a Vilajuïga.

A: García Agilaga, David.
Ales Negres i xampinyons. Bombardeigs i Refugis. Figueres 1936-1939 Gorbs edicions, 2015

En un d’aquests bombardejos una bomba va caure sobre el “passallís” (pont) de la Muga. Al Ple del 26 de setembre de 1942 l’alcalde, Josep Ylla, manifestó que había estado en Gerona girando una visita a la Diputación Provincial para averiguar como podía hacerse para el arreglo del baden del río Muga, deteriorado por la explosión de una bomba de aviación.

---

El juliol de 1937,  es va decretar la construcció del camp d’aviació de Cabanes -SAF-26- i va funcionar fins el 7 de febrer de 1939. El camp ocupava dos espais situats al marge dret de la Muga:

• Els hangars, situats prop de Vilabertran. En aquests hangars s’hi muntaven els avions que arribaven a l’estació de tren de Figueres, des de la frontera francesa, i que més tard eren enviats a la resta de camps d’aviació republicans. Ambdós costats de la carretera que va de Figueres a Cabanes, prop del lloc anomenat “les pedres blanques” i del mateix aeròdrom s’hi pot veure una “barraca” i una casa que havien estat búnquers (també anomenats nius d’ametralladores) i que segurament no estarien relacionats amb l’aeròdrom sinó que es van construir després de la guerra.
  • Sembla que s’haurien instal·lat tallers al mig d’una arbreda del mas de Sant Feliu i també al Mas Ribas, així com al Garatge Guix de Figueres on, segons David Garcia Algilaga, “pressumptament es treballava per al muntatge d’avions de l’aeròdrom de Cabanes”. El garatge va ser bombardejat el 8 de juny de 1938.
• Les pistes, situades al costat del que havia estat la fàbrica de la Dinamita. Tot i que a la zona s’hi havien construït alguns refugis d’una sola entrada que servien per emmagatzemar les municions i bombes dels avions, ara només s’hi pot veure el refugi destinat al personal situat sota un petit turonet de terra que és la que es va treure per fer el refugi i que es va amuntegar a sobre a mode de protecció contra les bombes. Es tracta d’un refugi antiaeri de grans dimensions, similar al de Vidreres i Verges. Aquest comptava amb dues entrades però avui una està tapada amb terra i algun tram de formigó.
  També hi havia dependències per al personal. A l’inventari fet el juny del 1939 hi consten vuit espais: magatzem(1) amb pati, llar del soldat amb barberia, despatx, presó, armeria, cuina, infermeria, magatzem (2). Sembla que també s’hi cavaren trinxeres a tot vol.

El gener de 1939 es va instal·lar a Cabanes una segona SAF, la número 10, provinent de Rubí i dedicada a la construcció especialitzada dels instruments dels taulells de caces soviètics. Aquesta fàbrica anomenada “Taller Rubí” es trobava a la sala de ball de de l’actual Local Social.

La infraestructura estàndard dels aeròdroms sovint comptava amb refugis antiaeris, torre de control i mecànic. La del camp de Cabanes va ser dirigida pel Capità Ojeda, que era aparellador, també hi van participar obrers figuerencs com a voluntaris.

Oficialment el terreny no fou confiscat fins a mitjan de novembre , però ja s’hi començà a treballar a inicis de l’estiu. El 8 de juliol es va demanar als constructors d’obres el préstec de rasclets, xàpols, gruetes i piconadores. Cada dissabte hi anaven obrers  voluntaris, altres hi treballaven tota la setmana.

Per preparar la pista, per ordre del govern republicà, es va desallotjar la població que vivia a la zona. Les obres consistiren en talar arbres, aplanar terrenys, enderrocar barraques d’eines i també el mas Ferriol, per tal d’habilitar una pista principal de 1.500 m. de llargada per uns 350 d’amplada i dues de secundàries que creuaven la principal, de 800 i 890 m. de llarg. També es construïren diferents instal·lacions, destacant dos llargs barracons destinats a tropa i personal del camp al costat de l’antiga fàbrica de dinamita, una caseta amb funcions de “torre de control” a l’extrem nord-oest del camp i , com a mínim, dos refugis antiaeris prop d’aquestes dues construccions.

Una de les prioritats era tenir bones comunicacions, assegurades pel ferrocarril des de Figueres i per les carreteres. El telèfon servia per comunicar-se amb una estació que l’exèrcit republicà tenia en un observatori proper a l’antiga torre de Montgó, al costat del penya-segat, mirant cap a Roses i des d’on es detectaven els raids de Mallorca.

Al camp s’hi van instal·lar focus de gran potència que, en cas de senyal de bombardeig a la nit, dibuixaven unes llargues llengües de llum que enfocaven i observaven l’espai per tal de localitzar els possibles aparells enemics. Aquests reflectors van ser usats en poques ocasions ja que els bombardeigs dels avions nacionals sobre la zona es van fer sempre en hores diürnes. Com a complement defensiu, al castell de Sant Ferran hi havia canons antiaeris.

L’aeròdrom formava part del Servicio de Aviación y Fabricación (SAF-26). A Cabanes s’hi feia el muntatge imanteniment dels avions republicans que arribaven procedents de França, els I-15, coneguts amb el nom de “xato” i també els “katiuskes” i els “supermosques“que eren uns avions russos que portaven una planxa d’acer darrera del seient de l’aviador per tal de protegir-lo. Eren molt apreciats, ja que podien combatre amb eficàcia contra els avions italians contraris, però estaven en inferioritat amb els alemanys que, com que volaven més ràpid i més alt, els dominaven. Els «xatos» volaven a 470 km/h, portaven bombes i anaven armats amb quatre metralladores i els «mosques» volaven a 820 km/h.

Figueres fou un dels centres neuràlgics de l’organització militar de rereguarda de les forces armades republicanes durant la Guerra Civil (1936-1939). La fortalesa figuerenca fou un important focus de concentracions de tropes, però també seu de diferents centres d’ensenyament i instrucció i referent dels camps d’aviació de Cabanes, Mollet de Peralada i Vilajuïga.

El mes de maig de 1938, van arribar els primers aparells a l’aeròdrom 318 (Verges): nou avions de reconeixement i bombardeig lleuger d’origen txecoslovac Aero A-101, coneguts popularment com a Felipe. Havien estat muntats i provats a l’aeròdrom de Cabanes.

El 3 de setembre de 1938, arribaren al camp de Cabanes cinquanta xatos, cinquanta mosques i dos esquadres de katiuskes. Després de muntar-los i provar-los, tots els aparells foren traslladats al front de l’Ebre.

A Cabanes, a part de muntar-hi avions també hi havia una petit esquadró de caces per tal de defensar la veïna població de Figueres de possibles atacs amb bombarders.

El camp fou bombardejat, sense víctimes, el 7 de juliol de 1938 i també el 14 d’octubre del mateix any, en aquesta ocasió hi hagueren tres morts.

Des d’aquest aeròdrom es van realitzar les últimes accions de guerra de l’aviació republicana, fins que el gener de 1939 el camp va ser evacuat degut als continuats bombardeigs de l’aviació nacional. Els últims mesos de la guerra, l’estat major del Grup 28 s’instal·là a l’aeròdrom de Figueres i durant els darrers dos mesos de guerra, entre aquest camp i el de Vilajuïga es concentrà tot el que quedava de l’aviació republicana. Els aviadors republicans com Josep Falcó, que estaven dins dels aeròdroms de Figueres o Vilajuïga, van protegir la retirada cap a França, fins que els van destrossar els avions i els camps.

A la zona de l’antiga fàbrica de dinamita hi resten dues construccions, avui habilitades com a vivenda i magatzem, que corresponen als dos barracons construïts per a la tropa i personal del camp. Al costat del que fa funcions de magatzem hi ha un “turonet” de terra que correspon a un gran refugi antiaeri amb capacitat per unes 150 persones avui convertit en cisterna d’aigua.

Per conèixer les biografies de les persones destinades al camp vegeu: Asociación de Aviadores de la República i feu la cerca per “Figueras”. Exemples:

• L’empresari figuerenc Pere Padrosa i Simon. Va ser conductor del vehicle d’en Manuel Ujedo, cap d’aquests serveis a Girona i que habitualment visitava els camps d’aviació de la província de Girona com Cabanes, Celrà, Vilajuïga i Banyoles
• Domingo Alacid Martínez, de Múrcia…. Finalizó la contienda con el grado de Cabo, siendo su último destino Figueras (Gerona)…
• Emilio Almiñana Soria. Natural de Madrid, Emilio es va especialitzar com a Cabo Radiotelegrafista … destinado durante la guerra civil en la Escuela de servicio de protección de vuelo Campo de aviación de Cabanas (Gerona) ….
• Leandro Álvarez Quílez, de Aranda de Duero (Burgos) …. Su último lugar de destino en Figueras en la 1ª Escuadrilla de Chatos….
• Luis Angosto Ortiz, de Cartagena (Múrcia)…  Finalizó la contienda con el grado de Sargento, siendo su último destino Figueras…
• Fernando Araque Sancho, de Barcelona … Durante la Guerra Civil estuvo destinado en Figueras. Finalizó la contienda con el grado de Teniente ….
• Antoni Castell Mestre (1906-1990). Nascut a Vilafranca del Penedès. … A lo largo de la guerra, atiende patrullas de “Chatos” en los aeródromos de Figueras, Monjos, Anglesola, El Prat y Vendrell….
• Joan Comas Borràs (Lloret de Mar, 1913). Cap de la 3a esquadrilla de “Xatos” a Figueres …  Conduce una nueva expedición al Norte y vuelve al Centro, pues es nombrado jefe de la 3ª escuadrilla de Chatos en Figueras ….
• Vicente Redondo de Castro. Capità, estava a càrrec de la 2a esquadrilla de “Xatos”, a finals de juliol de 1937, a Figueres. Després va passar a Sariñena
• Miguel Ángel Sanz Bocos “Vallecas” (Madrid, 1918/2018)
  • Antón, Jacinto. Muere Miguel Ángel Sanz Bocos, ‘Vallecas’, el último piloto de caza republicano. El País, 15/8/2018
  • Cot, Salvador. L’últim aviador republicà. El PuntAvui, 18/8/2018)
  • Garcia Algilaga, David. “Si algún día yo muero, será sin mi consentimiento” M. Ángel Sanz. Aeronàutiques Emporda, 18/8/2018
• Francisco Tarazona a “Yo fuí piloto de caza rojo” (pàg. 187) ens parla de les condicions del camp: “Durante el despegue, tengo que forzar el motor para salir del pequeño campo de Figueras. Es entonces cuando me doy cuenta de la tremenda potencia que desarrola este diablillo”.

Vegeu també: Asociación de Aviadores de la República

Gent de Cabanes hi va treballar, normalment com a peons o fortificadors. Entre d’altres es coneix a: Francesc Saguer, Emili Aguer, Martí Baró, Pere Bolasell, Jesús Pey, Francesc Olivés, Secundino Cornellà, Emili Capallera, Joan Lloveras…

També es coneixen tres cabanencs que van ser mecànics d’aviació, tot i no estar destinats a l’aeròdrom de Cabanes:

Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937)
Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998)
Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980)

Els militars russos destinats al camp d’aviació s’allotjaven al mas de Sant Feliu.

Documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes

1937

• L’acta municipal del dia 31 de juliol de 1937 informa que alguns veïns de Vilabertran afectats pel camp d’aviació demanen que l’Ajuntament els faciliti terrenys en reparació dels perjudicis ocasionats.

• L’11 de setembre s’acorda procedir a la subhasta de la nòria del Mas anomenat correntment Ferriol, que està en poder de l’Ajuntament, per haver-se derribat la casa a l’objecte de construir-hi un camp d’aviació

1938

• 31 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- El Comissari Municipal fa constar: Que el dia 30 de juliol del present any,  a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
• 9 de novembre (Acta del Ple Municipal).- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom, sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom …
• 26 de novembre (Acta del Ple Municipal). … Comunicar a Josep Batllori que desallotgi la casa que té llogada al carrer del dos de maig per destinarla a un oficial d’aviació …

1939

• 6 de juny.- La Comandància militar de Figueres demana qui és el propietari d’uns taulons que hi ha a la zona de “La Dinamita”
• 7 de maig.- Es constata que entre els propietaris dels terrenys del Camp d’Aviació no hi ha cap veí de Cabanes
• 21 de juny.- Inventari del camp d’aviació. Ens permet conèixer la distribució de l’edifici i el material que hi quedava uns mesos després de quedar abandonat. Se suposa que es refereix als barracons que hi havia al costat de la fàbrica de dinamita i que la “cárcel” es refereix a una curiosa construcció que havia estat de l’antiga fàbrica. Per altra banda l’informe no menciona el refugi antiaeri.
  • Habitació núm. 1 i pati annex (taller amb bancs de fuster i material de construcció)
  • Habitació núm. 2 (Hogar del soldado amb 2 cadires de barberia)
  • Habitació núm. 3 (despatx)
  • Habitació núm. 4 (presó amb un telèfon)
  • Habitació núm. 5 (armeria amb munició)
  • Habitació núm. 6 (cuina econòmica en mal estat)
  • Habitació núm. 7 (infermeria amb dues taules d’hospital i una cadira)
  • Habitació núm. 8, al mig del camp (dipòsit de bombes de mà i oxígen)
  • Al mig del camp (un gasòmetre, taules de treball, material de construció…)
• 24 de juny.- La Comandància militar de Figueres demana si es té coneixement d’una cuina de l’Asil Vilallonga ja que, segons referències, els “rojos” la van portar al Camp d’Aviació.
• El 4 de setembre l’alcalde demana al Jefe de Servicio de Recuperación de material de Guerra la retirada de material de guerra i municions que hi pugui haver al ex-campo de aviación situat entre Figueres i Cabanes

1940

• 14 de gener (Acta del Ple Municipal).- A continuación el secretario dio cuenta de las gestiones sobre el campo de aviación, acordándose que el Sr. José Albert de un informe sobre los trámites a llevar en este asunto.
• 15 de gener.- Manuel de la Sierra, Tinent Coronel del Parque Eventual de Cataluña (4a Región Aérea, Pirineos) autoritza a Alejandro Berenguer, delegat de la Sociedad Anónima Unión Española de Explosivos a fer-se càrrec de la finca propietat d’aquesta societat per no ser necessària per als Serveis d’Aviació.
• 28 de gener (Acta del Ple Municipal) … la noria que está frente a la Iglesia es de una casa que estaba situada en el campo de aviación e ignorando el nombre y domicilio del propietario, que se hagan las gestiones necesarias a fin de averiguar dichos extremos y restituirla.
• 3 de març (Acta del Ple Municipal).- Seguidamente se trató de los trámites a seguir para la restitución del campo de aviación a sus legítimos propietarios … se tomó el acuerdo de que el Ayuntamiento adelantará los gastos que ocasione la tramitación, porrateándolo después entre todos los propietarios a proporción de su superficie.
• 6 de juny.-L’alcade de Cabanes s’adreça al Jefe de Negociado de Infraestructura de la 4a Región Militar que en cumpliment del telegrama núm 2096 (adjunt) i li comunica que en data 4 de maig ja es va comunicar al Govern Civil l’estat dels edificis del Camp d’aviació, els quals es troben en estat ruinós, sense hangars, ni eines i que els terrenys ja han estat retornats als seus propietaris
• 14 de juny.- El Govern Civil de Girona informa que el Ministerio del Aire ja ha ordenat la devolució del “Campo de Cabanes”
• 10 de juliol (Acta del Ple Municipal).- 5º) de los gastos ocasionados por la tramitación del expediente de devolución del campo de aviación, cuyo importe asciende a doscientas setenta pesetas ….
• Govern Civil de Girona. Expedients d’actuacions de la Comissió Provincial de Regions Devastades. AHG170-231-T2-13149. Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano. Data(es) 1939-1941. Núm. expedient(s) 6. Descripció  Cabanes. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 2755

1942

• 15 d’agost (Acta del Ple Municipal). … El Sr. Ylla (alcalde) manifiesta que seria muy conveniente se comunicara a la Jefatura de Aeronáutica el estado del garage o hangar que hay en una finca enclavada en este término, cerca de lo que feu campo de aviación, la cual está a cargo del Ayuntamiento su conservación. A los efectos de vigilancia, así como de que no se lleven las vigas de hierro que formaban dicho garage se acuerda poner a conocimiento de la Jefatura Superior de Aeronáutica de la 4ª Región con el fin de que autorice el traslado de dichas vigas a un local de este Ayuntamiento … 
• 26 de setembre (Acta del Ple Municipal) … Seguidamente el Sr. Ylla (alcalde) manifestó que había estado en Gerona girando una visita a la Diputación Provincial para averiguar como podía hacerse para el arreglo del baden del río Muga, deteriorado por la explosión de una bomba de aviación. De los estudios que tienen hechos los Ingenieros de la Diputación le comunicaron lo siguiente: que el presupuesto total de las obras lo calculan en 16.415,54 ptas y como en sesión celebrada en 1º de Marzo del corriente año se acordó ofrecer a la Diputación el 75% del total presupuestado, le corresponde por lo tanto al Ayuntamiento, la cantidad de 12.311,66 ptas y a la Diputación 4.103,88 ptas ratificándose por lo tanto, en el acuerdo de 1º de Marzo. Acordando se insista cerca de la Excma. Diputación para que puedan realizarse los trabajos antes del próximo invierno ….

---

El 27 d’abril de 2004, l’historiador Jaume Prat i Pons va visitar el camp d’aviació de Cabanes i va parlar amb Jaume Puig i Pagès. De l’entrevista en podem obtenir aquestes dades:

• Al camp hi havia un gran cotxe-taller per a reparar els avions, molt ben equipat,  quan no estava de servei a l’aeròdrom, s’estacionava sota una arbreda al costat dret de l’entrada del poble
• El camp d’aviació tenia una extensió aproximada de 900 vessanes
• Vora la xemeneia  de l’antiga fàbrica de dinamita (en un radi entre 50 i 100 m.) hi havia, a part del refugi antiaeri pel personal -que encara es pot veure-, tres refugis subterranis més, d’una sola entrada que servien per emmagatzemar les municions i bombes dels avions. En aquest mateix sector, Jaume recordava una construcció que servia de presó, vigilada pel personal del camp d’aviació, durant la guerra, i per la guàrdia civil un cop acabada aquesta (més tard l’edifici serví d’habitatge i sembla ser que actualment està enderrocat)
• El local del Sindicat Agrari, durant la guerra, s’anomenà Taller Rubí i s’hi fabricaven reflectors per a camps d’aviació
• La tropa del camp d’aviació s’hostatjava en una casa del carrer Colom, avui enderrocada, tot i que és possible que també s’utilitzés part del local social. Els comandaments utilitzaven com a caserna i quarter general la masia de Sant Feliu, al costat de església de Sant Feliu de Cadins. També s’ha explicat que els aviadors russos menjaven i dormien en una casa del poble (c/ Fondach) que era una fonda i que al mas Ribas s’hi portava a terme alguna activitat relacionada amb el muntatge dels avions.
• Al final de la guerra es va habilitar una altre camp d’aviació més petit, que podria ser l’antic camp de Manol, situat al Pla de la Calzada (Figueres-Sud). La història d’aquest camp d’aviació va començar l’any 1920 quan l’aviador barceloní Josep Canudas hi aterrà amb el seu avió. A principis de l’any 1931, el mateix aviador hi condicionà un petit camp d’aviació conegut amb el nom d’Aeròdrom Canudas, de Figueres on s’hi realitzaven regularment vols d’exhibició. Durant la Guerra Civil, el petit aeròdrom, amb una pista d’aproximadament 900 m. de llargada per 450 m. d’amplada, quedà relegat com auxiliar del proper, i més important, camp d’aviació de Cabanes.
• Una vegada un “Katiuska” carregat de bombes va enlairar-se amb tanta mala sort que perdé les rodes durant la maniobra, el pilot en adonar-se’n posà direcció al mar on deixà anar totes les bombes, després va tornar al camp d’aviació i efectuà un aterratge d’emergència sobre la panxa de l’avió amb un èxit total
• Encara que es van construir uns anys més tard (1944-1948), al terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al  costat de Cabanes, hi havia dos búnquers, avui desapareguts (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera, que encara resta en força bon estat

El 3 de febrer de 2005, Bartomeu Juanola va acompanyar a Jaume Prat en la seva visita a les pistes del camp d’aviació. De les seves explicacions sabem que:

• Es conserva un dels camins empedrats, que es van construir amb el camp, a tocar la variant de la N-II, al seu pas per Cabanes
• Queden restes de l’antiga presó
• Anys enrere encara hi havia restes de construccions entre la presó i la xemeneia de la dinamita. Prop de la xemeneia, Bartomeu hi recorda un refugi subterrani
• Actualment, prop de la xemeneia de l’antiga fàbrica de dinamita, hi ha un construcció tipus magatzem que podria ser un dels barracons que descriu el plànol. Al costat, hi ha un petit turonet de terra que Bartomeu explicà que és la terra que es va treure per fer el refugi i que va amuntegar-se a sobre a mode de protecció contra les bombes.  Efectivament es tracta d’un refugi antiaeri de grans dimensions, similar al de Vidreres i Verges, hi ha una segona entrada al costat contrari (est), avui tapada amb terra i algun tram de formigó. Actualment el refugi serveix de cisterna ja que pels anys 70 s’hi va excavar un pou. L’edifici correspon al que en el plànol es marca com a “companyia”.

Font: Jaume Prat i Pons,  historiador, i Sandra Prat i Gayà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plànol i fotos cedit per Jaume Prat i Pons

Es diu que, al moment de la retirada, les forces republicanes no volien deixar les armes i municions que tenien emmagatzemades al camp d’aviació i van decidir portar-les a l’església de Cabanes i provocar-ne l’explosió. Les pluges dels dies anteriors havien fet pujar les aigües de la Muga i van inhabilitar el gual, per la qual cosa van decidir portar el carregament a l’església de Llers. Fossin les municions de l’aeròdrom de Cabanes o d’altres llocs, el 8 de març de 1939, més de 200 tones d’explosius van destruir totalment l’església i quasi tot el poble de Llers.

Bibliografia:

• Abuli Vergés, Oriol. La voladura de Llers. L’abans, el durant i el després de l’explosió de Llers de 1939. Figueres, 2008-09
• L’aeròdrom (airfield) Cabanes-Vilabertran (1936-39). Geocaching – Galeria d’imatges
• Aeródromo de Vilajuïga (Garriguella) Girona (Video)
• Aeròdroms amagats. A: Mira’m, 216, jul. 2018, pàg. 25-27
• Guàrdia Bahí, Aleix (Aleix G.B.). Aeròdroms gironins (IV) Cabanes-Vilabertran (Figueres Nord). Projecte aeròdrom 318
• Arnabat, Ramon. Els bombardeigs sobre Vidreres (1938) Quaderns de la Selva, 22 (2010), 183-198
• Arqueologia bèl·lica: Fàbrica de muntatge d’avions SAF-26. El misteri dels pilars abandonats. Jaume Prat. quatrepedres.blogspot.es
• Asociación de aviadores de la República
• Ataque al aeródromo de Vilajuiga (6/2/1939) según Andrés García Lacalle (Video)
• Aviadores de la República
• Bernils, Jose M.
  • 90 anys de l’aviació a Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 35(2002), pàg. 299-314
  • La guerra civil a Figueres (1936-1939). Empordà, 1986. Pàg. 128-129
  • El camp d’aviació. A: Cabanes. Diputació de Girona : Caixa de Girona, 2001. Pàg. 52-53
• Bombardejos a Figueres i l’Alt Empordà: 1936-1939. Bibliografia. Biblioteca Fages de Climent, Figueres
• Els bombardejos aeris a Figueres (1938-1939). El darrer front
• Bosch i Cuenca, Pere. La tomba de la misericòrdia (aeròdrom de Vilajuïga-Garriguella). El PuntAvui, 11/6/2017
• Canet de la Tallada. L’aeròdrom
  • Camp d’aviació Canet. Blog
  • L’aeròdrom de Canet de la Tallada – Verges, Baix Empordà. Patrimoni Històric. El darrer front
  • Prat i Pons, Jaume. Aeròdrom Republicà 318. País Petit, 20-23
    • L’aeròdrom republicà 318 (I). País petit, 20 (2013)
    • L’aeròdrom republicà 318 (II). Fets de guerra. País petit, 21 (2014)
    • L’aeròdrom republicà 318 (III). Avions relacionats amb el camp d’aviació. País petit, 22 (2014)
    • L’aeròdrom republicà 318 (IV). Guia del camp. País petit, 23 (2015)
• Camps d’aviació de Figueres. Ampurdán, 22 de juny de 1977
• Cárdaba, Marciano. Figueres i la guerra civil, 1936-1939. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 44 (2013) pàg. 189-206
• Carreras, Jordi. Rescatant la història dels aeròdroms republicans de la Guerra Civil. Ara, 26/7/2018
• Clavijo, Julio. Guia dels camps de l’aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona. Gorbs, 2020
• Ejarque Montesano, Joaquim ; Rustullet Noguer, Miquel. El Camp d’aviació de Martís : 1938-1960. Consell Comarcal del Pla de l’Estany, 2004
• Espais de memòria transfronterers
• Fuentes Codera, Maximiliano. El castell de Sant Ferran i Figueres durant la Segona República i la Guerra Civil. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 40 (2009), pàg. 315-335
• García Agilaga, David
  • Ales negres. Bombes sobre Figueres (1936-1939). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 44 (2013)
  • Ales Negres i xampinyons. Bombardeigs i Refugis. Figueres 1936 – 1939. Gorbs edicions, 2015. És un treball d’investigació històrica al voltant dels atacs aeris patits per la capital empordanesa durant la Guerra Civil espanyola i la defensa passiva, i activa, que es va desenvolupar per defensar-se dels mateixos – Video
  • Ales negres i Xampinyons. Bombardeigs i refugis. Figueres, 1936-1939. 2a edició. Gorbs, 2022
  •  Aeronàutiques. L’Empordà des de l’aire: passat, present i futur d’un país aeronàutic.
  • L’aviador republicà que va voler reposar en sòl empordanès. L’última voluntat de Pedro Muñoz, pilot de «Katiuska» durant la Guerra Civil, va ser que la família escampés les cendres a l’antic aeròdrom de Figueres Nord. Empordà, 2021
  • Can Massanet de Vilafant, la casa noble que va fer d’hospital de guerra. Empordà, 20/10/2020
  • Vinyes i flotadors entre la Badia i l’Albera. Altres notícies aeronàutiques republicanes de l’Alt Empordà. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (AIEE), Figueres, vol. 51 (2020), pàg. 393-406
• Garcia Algilaga, David ; Plà Aragonés, Roberto. Camps d’aviació militars republicans a l’Alt Empordà (1936-1939). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 48 (2017) pàg. 153-171
• Gesalí Barrera, David (coord.).  Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda. Gorbs, 2017. Pàg. 73-97
  • Un llibre aplega per primer cop tots els camps d’aviació republicans gironins. Diari de Girona, 28/1/2018
  • Un llibre recupera la memòria dels aeròdroms republicans a Girona durant la Guerra Civil. TV3, 16/2/2018
  • Girona, el front est de la Guerra Civil. Diari de Girona, 16/2/2018 (Dominical)
  • Presentació del llibre a Cabanes
• Guàrdia Bahí, Aleix (Aleix G.B.)
  • El darrer front
  • Projecte aeròdrom 318  –  Ruta 318
  • Aeròdroms gironins (IV) Cabanes-Vilabertran (Figueres Nord). Projecte aeròdrom 318, 24/10/2018
• Iñíguez, David
  •  La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) Història, didàctica i museografia. Vol. II [Tesi doctoral. Universitat de Barcelona] Programa de doctorat: Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni. Bienni 2001-2003. Barcelona, Octubre de 2009
  • El vesper de la Gloriosa. L’aviació republicana. Llibres de matrícula, 2002
• La Guerra Civil a Figueres, patrimoni històric. El darrer front
• La guerra i l’exili. Alberes, 2 (2010)
• Pau, Sònia. Llers esclata en mil bocins. El PuntAvui, 08/02/2014
• Prat Gayà, Sandra. Aeròdroms militars de la Guerra Civil a  la província de Girona. Arqueologia militar, 2014
• Prat i Pons, Jaume ; Pericot i Dilmé, Jordi. Bombes sobre Girona. La defensa passiva
  a la Guerra Civil: barricades, trinxeres i refugis antiaeris. Ajuntament de Girona, 2012 | Catàleg exposició
• Pujadó, Judit. La Guerra Civil Subterrània. Els refugis antiaeris gironins. Revista de Girona, 254 (2009)
• Sanmartín Galán, Cèlia. La Guerra Civil des de l’aire: Bombardejos a la comarca de la Selva. INS Ramon Coll i Rodés. Departament d’Història (2n Batxillerat A)
• Vivències.Els bombardejos de la Guerra Civil sobre Figueres i l’Empordà. XIP/TV, 06/03/2013
• 80 anys de l’inici de la Guerra Civil (1936-2016). El campanar d’Ultramort, 19 (des. 2016) pàg. 13-24

Recull de premsa (1936-1939)

• EXPROPIAR els terrenys necessaris per ampliar el Camp d’Aviació, avisant els respectius conreadors per tal que cullin immediatament els fruits. Empordà Federal, 8 de novembre de 1936
• … Els representants de la C.N.T., també demanaren un aclariment sobre la manera com s’ha pagat la gent que treballava al camp d’aviació. El conseller de Treball, explicà com s’havia contractat la feina a 10’00 ptes. diàries, malgrat que l’encarregat de la construcció del camp, en principi, sols volia oferir el menjar i que l’Ajuntament abonà als treballadors contractats dues pessetes de plus per tal d’assolir el sou mínim de 12 ptes…. Empordà Federal, 30 de juliol de 1937
• Passen a ésser immediatament a disposició dels Servéis d’Aeronáutica, sense cap trámit ni reserva, tots els terrenys que es trobm dintre els límits del projecte de construcció d’un aeródrom a Figueres. L’Autonomista, 8 de novembre de 1937

Notes:

• Polikarpov RZ Natatxa.-  Aparell que intervingué activament al llarg de tota la guerra malgrat la seva lentitud i vulnerabilitat davant els caces i els antiaeris enemics. El Natatxa tenia una velocitat màxima de 280 km/h. Els soviètics enviaren fins un total de 62 d’aquests bombarders lleugers, que podien carregar fins a 8 bombes de 50 kg.

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA 1936-1939
Coord. David Gesalí – Ed. Gorbs

Un llibre recupera la memòria dels aeròdroms republicans a Girona durant la Guerra Civil. TV3, 16/2/2018