Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


3 comentaris

Franquisme: postguerra

Documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i del Fons Noguer (1939/40)

El franquisme va ser una llarga etapa, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat des del 1939, fins a la seva defunció, el 1975. Aquesta dictadura es va imposar després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República que va provocar la guerra civil (1936-1939).

La història del franquisme es pot dividir en aquests períodes:

  • Guerra Civil (1936-1939)
  • Període blau (1939-1945)
  • Autarquia econòmica (1946-1952)
  • Nacionalcatolicisme (1953-1958)
  • Desenvolupisme (1959-1965)
  • Aperturisme (1966-1969)
  • Franquisme tardà (1970-1975)
  • Transició (1976-1980)

La postguerra fou el període posterior a la guerra i es caracteritzà per la crisi demogràfica, econòmica i social. La dècada dels 40 van ser anys de represàlies, però també pobresa per les destrosses de la guerra, l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l’autarquia.

Racionament

Acabada la Guerra Civil els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat  va ser la manca d’abastaments i el racionament dels productes de primera necessitat, els quals es subministraven mitjançant les cartilles de racionament. Per aquest motiu es va crear la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” (1939-1952) encarregada de la regulació i control dels abastaments i racionament dels articles de primera necessitat.

Els camps estaven controlats per inspectors que vigilaven la collita. Els productors tenien l’obligació de vendre la producció a l’Estat a un preu taxat i aquest, al seu torn, també la venia a un preu fixat als consumidors i la racionava mitjançant les cartilles de racionament. Això va provocar el ressorgiment d’un mercat negre, també anomenat d’estraperlo, on la picaresca era moneda corrent. El pa es va convertir en un símbol. La farina de blat es va substituir per altres farines com la de blat de moro o de tramús, que eren la base del pa de moresc i les farinetes que molts deuen recordar….

… El 18 de maig de 1939 es va establir oficialment a tot l’Estat el règim de racionament. Els vencedors, a través de la Comissaria General d’Avituallaments i Transports, van activar un pla d’intervenció dels productes alimentaris per fixar-ne els preus amb el propòsit de normalitzar-ne el comerç i fomentar-ne la producció. A Catalunya, els governadors civils s’encarregaven de controlar el proveïment i la distribució dels aliments. Al començament, les cartilles de racionament eren de tipus familiar i estaven dividides en quatre categories segons el nivell salarial de la població: de primera, de segona i de tercera classe, i infantil. Més endavant van ser substituïdes per les cartilles individuals en un intent de controlar-les millor i evitar la picaresca.

Per accedir al subministrament de productes es retallaven els cupons corresponents al període de temps pertinent i a l’article o grup de productes que es rebien. La cartilla individual també incloïa els residents en hotels, pensions o residències i per cada setmana d’estada se’n retallava un full sencer de cupons. En el cas dels àpats accidentals, se’n retallava la meitat d’un cupó de pa.

A: Museu d’història de Catalunya

Quan per poder menjar, primer havies de retallar  |  Quins productes s’incloïen en una cartilla de racionament?

Les cartilles eren de 1a, 2a 3a categoria segon el nivell social, l’estat de salut i el tipus de treball del cap de família. Els productes entregats eren bàsicament: cigrons, boniatos, bacallà, oli, sucre i cansalada. De manera esporàdica es podia aconseguir cafè, xocolate, codonyat o sabó. La carn, la llet i els ous pràcticament només s’aconseguien al mercat negre. Els aliments que es donaven per persona i setmana podia variar però girava a l’entorn d’un quart de litre d’oli, 100 gr. de sucre, 100 gr. de cigrons, 200 gr. de sabó, 1 quilo de patates, 1 panet diari. El pa era negre

Cartilla i cupons de racionament – Vàlida per a 14 dies

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una orden Ministerial del 14 de mayo de 1939 estableció un régimen de racionamiento en el país para los productos básicos de alimentación y de primera necesidad. Para llevarlo a cabo se crearon dos cartillas de racionamiento, una destinada a la carne y otra al resto de productos alimenticios… En un principio las cartillas eran individuales, pero en 1943 pasaron a ser familiares….

… Este sistema estuvo vigente hasta mayo de 1952, cuando las cartillas desaparecieron para los alimentos. Y es que durante estos casi 15 años el sistema demostró ser de muy mala calidad y dio origen al estraperlo y a la venta ilegal de estos productos en el llamado ‘mercado negro’. A: ustedpregunta

Bibliografia:

Fiesta de la liberación

Durant un temps, a primers  de febrer es va celebrar la “Fiesta de la liberación” per commemorar l’entrada de les tropes franquistes. Documents:

  • ACAE110-114-T1-540 Dos expedients que contenen la documentació relativa a la “Fiesta de la Liberación”. 1953-1954
  • ACAE110-114-T1-541 Aplec de diversos pressupostos de cobles-orquestres per la “Fiesta de la Liberación”. 1956
  • ACAE110-114-T1-542 Contracte de treball de la cobla-orquestra La Principal de Tortellà per la “Fiesta de la Liberación”. 1952

El “salvoconducto“, la targeta d’abastament, la tarjeta de consum de gasolina, … eren documents indispensables per a la vida quotidiana.

targeta d'abastaments

Cabanencs represaliats pel franquisme

 A Cabanes hi va haver 26 persones represaliades. Atenent que la població, el 1936, era de 742 persones, representa un 3’5%.

Entre les persones executades durant el període blau (1939-1945) apareix Emili Torrent Viñas, 44 anys, natural i resident a Cabanes

A: Procediments judicials militars (Sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar territorial tercer de Barcelona, 1939-1980

  • Represaliats pel franquisme. Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012
    • Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
    • Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
    • Joan Llanet Iglesias, Cabanes
    • Salvi Fajol Cels, Cabanes
    • Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme. LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llista de procediments judicials militars que afecten a 66.590 persones físiques i 15 jurídiques. ANC. Arxiu Nacional de Catalunya
  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de Represalitats pel Franquisme.
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Consell de guerra núm. 34041
      • Joaquim Aguer Ferrerfàbrega, de 33 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 12 anys de reclusió temporal. El 1940 se li va commutar per una pena de sis mesos. Fou llicenciat el juliol de 1941
      • Conrad Pagès Serra, de 58 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 15anys de presó.
    • Consell de guerra núm. 54742
      • Joan Llanet Iglesias, de 32 anys, natural i veí de Cabanes, casat, paleta. Condemnat a 6 anys de presó major
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes. Darrera actualització 01/07/2019. Arxiu Nacional de Catalunya (document en format pdf)

Causa general de Cabanes

Causa General. Archivo Histórico Nacional. Fiscalía del Tribunal Supremo. Data: 1940/45 (74 fulls)
Codi: ES.28079.AHN/2.2.2.1.16.1.2//FC-CAUSA_GENERAL,1432,Exp.14. Conté:

  • Oficios.

    causa general

    Causa General de Cabanes

  • Estado nº1: relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas (Ramon Costa Massot, capellà de Cabanes, Pere Terrats Carbó, capellà de Vilanant i natural de Cabanes)
  • Estado nº2: relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja (Francesc Esteve Collgròs, de Capmany)
  • Estado nº3: relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja.
  • Decretos.
  • Diligencias.
  • Certificaciones.
  • Providencias del Fiscal y del Juez.
  • Informes de la Guardia Civil y de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
  • Declaraciones de testigos.

Memòries de la guerra i l’exili

Els inicis del franquisme 

1939

  • Relació dels objectes artístics trobats al domicili d’una veïna del poble dels quals se’n fa càrrec l’alferes del Patrimoni Artístic Nacional. ACAE110-114-T1-494
  • Relació d’objectes litúrgics de l’església dipositats a la Secretaria de l’Ajuntament. ACAE110-114-T1-18
  • Dos qüestionaris del “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones” per tal d’evaluar els danys soferts pel municipi durant la guerra civil. ACAE110-114-T1-460
  • 21 de febrer.- El Comandament militar de Figueres disposa que s’ha de recollir tot el bestiar abandonat procedent del que havia estat “robado por los rojos a sus legítimos dueños y a fin de que en su dia se les pueda devolver y la Patria no se vea privada de esas riquezas” i defineix el procediment a seguir.
  • 18 de març.- L’Ajuntament reitera la informació que ja s’havia enviat al servei de recuperació de material de guerra que en un hort de la zona de les Falgueres hi ha algunes bombes d’aviació i en una casa propera municions.
  • 24 de març (1939?) L’alcalde escriu una carta de recomanació a favor del Sr. Juan Brusés Vives, advocat i secretari de Jutjat de 1a instància núm. 16 de Barcelona
  • Oct/Des.- Factures de l’enterrament de Reverent Pere Terrats Carbó, assassinat a Sta. Llogaia el 1936 (Productos litúrgicos Roura, 72 ptes.; Taller de carpintería y Funeraria Juan Vicens, 150 ptes; Josep Pey, 50 ptes pel trasllat del cadàver; Mn. Pere Serrat, 104 ptes. per tres oficis funerals amb cinc sacerdots)
  • 1 de juny. El Coronel de la Comandancia Militar de Figueras exposa que por Comandantes Militares, Alcaldías o Jerarquías de F.E.T i de las J.O.N.S. se extienden salvoconductos a individuos que estando internados en Campos de Concentración en Francia, regresan por este procedimiento y como tales Autoridades no tienen atribución a estos fines
  • El 4 de setembre l’alcalde demana al Jefe de Servicio de Recuperación de material de Guerra la retirada de material de guerra i municions que hi pugui haver al ex-campo de aviación situat entre Figueres i Cabanes
  • 22 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- … se propuso que los gastos de inhumación y funerales del Rdo. D. Pedro Terrats, asesinado por las hordas marxistas, sean sufragados por el Ayuntamiento, ya que se trata de un hijo de la población. Al mismo tiempo se acuerda que este acto sirva de precedente por si se presenta algún otro caso y más concretamente si puede averiguarse el paradero del anterior Cura Párroco, [Ramon Costa Massot] seguramente asesinado también.

1940

  • 15 de març.- El governador militar demana si el poble “sufrió durante la pasada guerra algún bombardeo“. El 25 de març l’alcalde envia un telegrama informant que tengo el honor de manifestarle que el interior de la población no sufrió bombardeos sólo cayó algun tabique por las explosiones de los alrededores, siendo todo de poca importancia.
  • 4 d’abril. Llicència per l’ús d’aparells de ràdio. L’ordre de 4 d’abril de 1940 dicta les normes per a l’expedició de llicències d’ús de les ràdios. Els particulars havien de pagar 12 ptes/any i abans de comprar un aparell nou n’havien de sol·licitar la llicència. El termini per a fer efectiva l’adquisició o renovació d’aquesta llicència anava des de l’1 de maig al 31 de juliol, en cas d’incompliment la taxa es duplicava i s’hi afegia una sanció de 100 a 500 ptes.
  • 8 de maig (Acta del Ple Municipal).- Se acordó también que las radios recogidas al entrar las Tropas Nacionales sean depositadas en el Ayuntamiento.
  • 1 de juny (Acta del Ple Municipal).- Tampoco los tenedores de radios han cumplimentado la orden de entrega, conminándoles en que lo hagan en el plazo de 24 horas.
  • 21 de juny.- Carlos de Acuña, sergent d’artilleria destacat a Terrades (Servei de Recuperació de material de guerra) demana a l’Ajuntament si al terme de Cabanes hi ha material de guerra. L’endemà, l’alcalde dóna resposta manifestant que un mes abans s’havia informat que en un olivar que es troba dins els terrenys del camp d’aviació hi ha un centenar de bombes.
  • El 10 de juliol de 1940 Xaviera Pradel Llop, mestra de l’escola de nenes, és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
  • 13 de juliol.- L’alcalde envia una queixa al governador militar perquè els soldats que hi ha al poble vienen a pastar los caballos en las alfalfas, llevándose a menudo sacos de la misma, así como fruta de los árboles, muchas veces verde, llegando incluso a amenazar a los propietarios. Justifica la queixa dient que Además de ser un perjuicio para el agricultor, es un desdoro para el Glorioso Ejército Nacional.
  • 18 d’octubre.- A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”.

1944

  • 24 de febrer. Des del Servicio de Recuperación de material de Guerra es demana informació precisa sobre el material de guerra, recuperable o no, así como el que ofrece peligro, como son bombas de mano abandonadas en el campo, para proceder a su destrucción o recogida.
  • 4 de novembre.- En previsió d’una possible entrada dels maquis al terme municipal, un Ban de la Comandància Militar de Cabanes comunica: “El vecindario de las casas de campo, por ningun concepto podran tener durante la noche luces encendidas que se vean desde el exterior, en la inteligencia de que si despues de serles notificado contraviniesen este Bando se hará fuego sin previo aviso sobre la casa de que se trata

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1946

  • Un ofici del 27 de març informa que dadas las circunstancias actuales de abastecimiento de pan y de acuerdo con las normas dictadas para la intensificación de recogidas de cereal panificable, en esta fecha se prohibe la fabricación de PASTAS PARA SOPA, a los reservistas de trigo, que fue autorizada con fecha 14 del pasado febrero. El 20 de setembre l’alcalde informa que ha rebut diversos sol·licituds per elaborar pasta per a sopa amb farina de reserva, un producte molt necessari i nutritiu per a la població rural i demana l’autorització corresponent. Un ofici del 17 de desembre signat pel Jefe Provincial del Sindicato autoritza elaborar pastas para sopa a beneficio de los productores reservistas de trigo
  • L’1 de juliol es reuneix la Junta Local de Protección de Menores formada per Vicenç Pijoan, alcalde; Joan Ribas, secretari; Mn Pere Serret, capellà; Joaquim Viarnès, jutge; Joaquim Ibero, mestre; Xaviera Pradel, mestra; Josep Serra, pare de família; Ramona Prats, mare de família; Joan Viñolas, obrer. acorden destinar 300 ptes. a la festa de Sant Vicen i 100 ptes. a la festa de Sant Isidre

El primers consitoris de la postguerra

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes notes escrites per  Josep Noguer darrera els fulls d’un talonari, expliquen petits detalls del final de la guerra …

El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras

… i dels primers ajuntaments que es van constituir a Cabanes:

  • Primer Ayuntamiento: Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera, pues actuó hasta últimos de mayo del mismo año 1939, pues actuaron 107 días
  • 1939 y entró José Terrats Carbó como alcalde
  • 1941 fue el segundo (alcalde) 
  • 1941 (y el tercero como alcalde) José Ylla Brugat
  • 1947 Cuarto Jaime Heras Miró
  • Salleras y Pijoan fueron alcaldes accidentales entre Ylla y Heras
  • Con Ylla fue Pedro Salleras alcalde accidental y después fue Vicente Pijoan y después de este nombraron a Heras

Bibliografia:


2 comentaris

“Salvoconducto”

salvoconduct

Vegeu també: Franquisme: postguerra

Durant els primers anys del franquisme, es va decretar un control policíac absolut sobre les comarques pirinenques i es va imposar l’obligatorietat de dur un salconduit especial, era l’anomenat “Salvoconducto especial de fronteras”, una papereta rectangular amb les dades personals i la bandera del règim en diagonal.

Durant anys la província de Girona, des del riu Fluvià a la ratlla de la frontera, fou declarada “Zona impermeabilitzada”. En conseqüència els que habitaven aquesta franja de terreny per poder desplaçar-se i circular havien d’estar documentats amb aquest “salconduït” i tota persona que no portés aquest passi era detinguda i era obligada a tornar enrere o posada a disposició de les autoritats competents.

salvocontucto_solicitud

“Solicitud de Salvoconducto”

Per executar la política d’inspecció es desplegà un nombrós contingent de forces de seguretat. L’exèrcit i la Guàrdia Civil es complementaran en aquesta tasca, tot i que el pes del control fronterer el portà la Benemérita a través de les múltiples casernes encarregades de vigilar tots els camins procedents de França. Els cabanencs periòdicament s’havien de desplaçar a la caserna de la Guàrdia Civil de Peralada per renovar i pagar el seu “salvoconducto” i com es pot veure al salconduit de la Sra.  Maria Parada, el seu preu era d’una pesseta i només tenia validesa per a un mes.

Fins al 1955 encara hi havia restriccions de lliure circulació de persones dins l’anomenada “zona de frontera” (uns 50 km a l’interior de la frontera amb França) i calia comprar el salconduit per circular-hi. Aquell mateix any el general Franco visità el seu amic Miquel Mateu, a Peralada i s’assabentà que encara eren vigents les restriccions de circulació perquè el cuiner de Miquel Mateu no havia pogut arribar a Peralada per disposar d’un salconduit caducat. Pel que sembla, Mazo Mendo percebia personalment els ingressos de la venda dels salconduits, cosa que ell negà categòricament a l’informe que hagué de redactar per a Madrid sobre l’incident. Aquest darrer afer segurament fou la causa del seu trasllat al govern civil de Lleida l’any 1956.

Bibliografia:


3 comentaris

Batallons de Treballadors-1940

Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST)

batallo 136

Fitxa del Batalló de Treballadors 136 (Archivo General Militar. Guadalajara). A: memoria.cat

Vegeu també: Franquisme: postguerra

… no estaven formats per presoners de guerra sinó per soldats de lleva que feien el servei militar. En concret es tractava de les lleves dels anys 1936 al 1941 (els nascuts entre 1915 i 1920) que van lluitar a la guerra, però que per culpa d’aquesta no havien pogut realitzar el servei militar. Quan el règim va reorganitzar la mili, poc més d’un any després d’acabar l’enfrontament, van decidir que aquells mossos havien de classificar-se en funció dels seus antecedents político-socials, de manera que els que eren considerats per les autoritats locals com a Desafectos serien integrats en aquests batallons disciplinaris, mentre que la resta passaven a les unitats normals. Una forma més de la repressió, amb la que es castigaven aquells joves que havien mostrat simpaties pels moviments d’esquerra o que es van enfrontar voluntàriament al feixisme. Així es com es creen els BDST, que funcionaran des de mitjans de 1940 fins al final de 1942 en que desapareixen. Representen, doncs, la continuació dels batallons de presoners de guerra i de les obres que portaven a terme i que tan bon resultat estaven donant al nou estat i a tots els que estaven al seu costat.

… Amb aquest fi [normalitzar el servei militar] es dóna l’ordre des de la Dirección General de Reclutamiento y Personal el 22 de desembre de 1939 que diu textualment: “Para normalizar el equitativo cumplimiento del servicio militar, es indispensable proceder con urgencia a una rectificación de los alistamientos” … El servei militar serà utilitzat com a excusa per a continuar amb el treball forçat de milers de joves … S’estableixen tres noves categories en funció de la seva actuació envers el Movimiento: Afectos, Indiferentes i Desafectos. Així de senzill. Els mossos Afectos o Indiferentes ingressaran a files en unitats normals a complir amb la pàtria, i els Desafectos passaran a les unitats de soldats treballadors, on compliran el servei militar d’una forma un tant especial… Per a tots els mossos que s’havien refugiat fora d’Espanya, s’havia disposat que si no retornaven abans del 17/03/40 serien considerats pròfugs. La data, com sempre, no és casual, i pretén donar-los temps un cop retornats per a ser allistats i, així, poden tenir una oportunitat de ser ben conceptuats i evitar caure en batallons disciplinaris. Si tornen després, inevitablement hi aniran …  A Catalunya la majoria d’unitats estaven enquadrades dins del Servicio Militar de Puentes y Caminos de Cataluña (SMPyC)…

A: Camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l’Espanya de Franco

Però ja des del novembre de 1939 tenim constància de l’existència a Figueres d’un altre fenomen repressiu: els batallons de treballadors. Cal recordar que per efectes dels bombardejos de l’aviació franquista molts edificis i infrastructures públiques de la ciutat havien sofert gran danys materials, alguns irreparables. A la comarca moltes obres públiques també havien desaparegut a causa de l’estratègia de l’exèrcit republicà en retirada. Com deia la premsa oficialista, en aquests llocs s’hi havien sentit els “estragos producidos por la Guerra de Liberación”.

La solució del règim fou la creació d’aquests batallons de treballadors que complien la funció penal, la d’adoctrinament en els ideals del règim i la de contribuir amb mà d’obra barata a la reconstrucció del país. Les condicions de treball imposades a tots aquest desafectos eren deplorables, per més que la propaganda volgués fer creure el contrari….

A: Testart i Guri, Albert. La Figueres de la postguerra. AIEE, 41 (2010)

Els batallons de treballadors, per tant, foren una arma de repressió política i una eina d’aprofitament militar i econòmic pels vencedors, bàsica per a la reconstrucció de les infraestructures destruïdes o malmeses per la guerra i en els treballs de fortificació i defensa de la península durant la 2ª guerra mundial.

L’Esquerda de la Bastida, 124 (2012) hi apareix un article de Ramon Boix titulat Els Búnquers de La Jonquera: CR10 i CR11, on hi diu:

Sabem també que el juny de 1940 hi havia el Batallón de Trabajadores n. 136 (més endavant s’anomenaria Batallón Disciplinario n. 15), instal·lats en els Querols (nou jonquerencs van estar en aquest batalló). D’aquí passaren a Cabanes per treballar a la carretera de Boadella.

Almenys els mesos de maig i juny de 1940, el Batalló de Treballadors, núm. 136 va estar allotjat a Cabanes i així ho confirmen alguns dels graffitis trobats a les golfes de can Turà.

graffiti111-06-40 – 136 Btn
Otras noticias de … nos aseguran que pasamos al cuerpo de Ingenieros como soldados

graffiti212-6-40. Partimos mañana en direccion a la Junquera. S.S.S.

lleidatansSe marxan de esta localidad los reclutas leridanos
del 136 Batallón Trabajadores 3a Compañía, 
el 13 de junio de 1940

Victorio FernandezVictorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa.
Esta prestando servicio en esta unidad Batallon de Trabajadores Nº 136 3ª Compañia
llevando 9 meses en el Frente en la Zona Nacional y 25 en el Batallon 121 y 2 en el 136.
Saludo a Franco. Arriba España

Gràcies als altres graffitis podem conèixer alguns dels joves estadants i les seves inquietuds. Així hi trobem:

  • Noms dels soldats i llocs de procedènciacalendari 1940
    • Fermín Fernández – Enrique Fontanet – Jaime Plaja, San Pedro Pescador (7 6 40) -Jaime Plaja (1 9 40) – José Torres natural de Bellver (Lérida) – Victorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa, de Villagarcía de Arosa – F. Solsona
    • Astúrias, Ferrol del Caudillo, La Coruña,  Salamanca, Villagarcía de Arosa, Sant Pere Pescador, Bellver, Lleida…
  • Calendari dels mesos maig-setembre de 1940. Una “ics” assenyala tots els dies compresos entre el 13 de maig i el 10 de juny. Suposadament és el temps que el seu autor va estar a la casa. Un escrit afirma que el 13 de juny els lleidatans marxen de Cabanes. També està marcat el 24 de juny, potser perquè es deia Joan.
  • Apunts de química. Possiblement un estudiant o professor de química “recordava” els seus coneixements amb diferents llistats de la “Taula periòdica”, dedicant la seva atenció a la química inorgànica i als “oxoàcids”
  • Joc de cartes. Uns llistats que semblen ser els punts aconseguits al popular joc de la “manilla
  • Dibuixos: Una caricatura i una ma amb un rellotge i anells
  • Avisos, reflexions i apunts
    • Visitar el Ferrol del Caudillo. Grandes arsenales
    • Visitar La Coruña i el Ferrol del Caudillo casa elegante
    • Recuerdo de Ramiro … que a gozado de esta abitacion 24 dias
    • Para tabaco a Sala i Saurí
    • Se suplica no pedir tabaco
    • Vivan los que viven en …

Graffitis: Imatges i textos 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:


3 comentaris

Casernes militars (1939-1945)

Padro municipal

Vegeu també: Franquisme: postguerra

…  El mes d’abril de 1945, arran de les incursions dels maquis per la zona fronterera, [Manuel Baturone] fou enviat amb la divisió 123 a l’Empordà i s’establí a Vilabertran per tal de reforçar el control del territori del nord-est català….

…  L’anomenada Línia P, abreviació de la “P” de Pirineus, també coneguda com a Pérez o Gutiérrez, no és més que un nom amb el que es va voler designar el conjunt d’obres fetes durant els anys quaranta i principis dels cinquanta per tal de fortificar els Pirineus d’una possible invasió externa …  … El conjunt dels búnquers de la Jonquera formen part de l’anomenada Línia P. Es va començar a construir l’any 1943. Aquest nom era amb el que es coneixia una línia defensiva i estratègica de búnquers que s’allargava al llarg del Pirineu, amb un traçat més o menys paral·lel al traçat de la frontera. La línia P era especialment consistent en els punts per on passaven les grans vies de comunicació. Això va fer que l’Alt Empordà i en concret la Jonquera i la N-II fossin un dels focus importants

Entre el 1944 i 1948, al nostre terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al costat de Cabanes n’hi havia dos, avui desapareguts, (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera.

Cabanes, com altres pobles de la comarca, va haver d’habilitar casernes per acollir les tropes encarregades de contenir un possible atac del maquis i controlar els diferents punts de la “Línia P”. Així ho reflecteix el padró municipal de desembre de 1945, amb quasi 400 soldats hostatjats en diferents indrets del poble.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, aquesta va ser la població cabanenca dels primers anys del franquisme:

  • 1936.-  742 habitants
  • 1940.-  663 habitants
  • 1945.-  1040 habitants, 696 homes i 344 dones
  • 1950.-  663 habitants

1939

Justificante de revista para la de Comisario del mes de la fecha amb el llistat de personal militar. Font: Arxiu municipal

  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177. Batallón Compañía Ametralladoras, 1/8/1939 – 1 capità, 2 tinents, 1 brigada, 4 sergents, 8 caporals, 3 soldats de 1ª, 1 corneta, 68 soldats de 2ª i 18 muls (88)
  • Tercio de la Guardia civil. Comandancia de Baleares, 1ª compañía, Puesto de Palma, 1/8/1939 – 2 guàrdia segons “en conducción de presos” (2)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-73 división, 2º regimiento 177, 12/8/1939 – 2 tinents, 1 alferes, 1 brigada, 5 sergents, 2 ??, 19 caporals, 3 corneta, 1 educando, 6 soldats 1ª, 110 soldats 2ª (150)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177 Batallón 2 Compañía, 1/9/1939 – 2 tinents, 1 alferes, 1 brigada, 5 sergents, 2 sergents, 18 caporals, 3 corneta, 1 educando, 6 soldats 1ª, 98 soldats 2ª (137)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177 Batallón Compañía ametralladoras , 1/9/1939 – 1 capità, 2 tinents, 1 brigada, 4 sergents, 8 caporals, 3 soldats 1ª, 1 corneta, 69 soldats 2ª i 18 muls (89)

1940

El padró de 1940, no contempla els soldats del Batalló de Treballadors, núm. 136, que ocuparen la casa de Can Turà, sigui per què no es va considerar convenient censar els soldats o per què a finals d’any la casa ja estava desocupada.

1944

Justificante de revista para la de Comisario del mes de la fecha (1/12/1944) amb el llistat de personal militar (Total: 251 soldats, 6 cavalls i 1 mul). Font: Arxiu municipal

  • Regimiento de Artillería núm. 22. Séptima bateria, 1/12/1944 –  Oficials: 1 capità i 1 tinent  /  Suboficials: 1 brigada i 2 sergents  /   tropa: 7 caporals, 1 trompeta, 2 artilles 1º i 64 artillers 2º (74)
  • 20 Regimiento de Artillería. P.M. 3 Grupo, 1/12/1944 – 29 persones, 6 cavalls i 1 mul (29)
  • Regimiento de Artillería núm. 22. Octava batería, 1/12/1944 – Oficials: 1 capità i 1 alferes / Suboficials: 1 brigada / Subalterns: 1 ajustador / Tropa: 2 caporals 1º, 6 caporals, 2 trompeta, 2 artillers 1º, 61 artillers 2º (73)
  • REgimiento de Artillería núm. 22. Novena batería, 1/12/1944 – Oficials: 1 capità i 1 tinent / Suboficials: 1 brigada / Subalterns: 1 ajustador / Tropa: 11 caporals, 2 trompeta, 1 artiller1º, 60 artillers 2º (75)

1945

El llistat del cens de l’any 1945, ens explica el perquè de l’espectacular augment de població i la desproporció entre els dos sexes, ja que hi trobem 366 soldats i 16 militars empadronats a Cabanes. Més d’una tercera part de la població cabanenca era personal de l’exèrcit espanyol.

Els 16 militars estaven repartits en cases particulars. Nou eren solters i set estaven casats, dos d’ells estaven acompanyats de les seves esposes i un vivia amb la seva dona i la seva filla, una nena de 9 anys.

El 29 de gener de 1946 el Jefe Provincial de Estadística determinava que los Jefes, Oficiales y Clases de la tropa destacada en ese municipio deberán inscribirse individualmente, en los respectivos domicilios, mientras que los cabos y soldados deberán efectuarlo en forma colectiva en hoja aparte, la cual se intercalará en el Padrón del lugar que le corresponda, teniendo en cuenta la calle en que se encuentra enclavado el cuartgel o alojamiento que se les haya destinado.

La tropa s’hostatjava en tres casernes:

  • Can Navarra
    • Plaça de l’oli, 3 –  136 soldats
    • Carrer d’Espolla, 15 – 72 soldats
  • Carrer Colón, s/n – 64 soldats. Encara que el document del padró municipal no ho aclareix exactament, sembla que seria als baixos de l’escola de nens
  • Carrer Escoles, s/n – 94 soldats. Possiblement a la Sala de l’Ajuntament

padro 1945

Aquests soldats, majoritàriament joves solters, havien nascut entre 1922 i 1924 en diferents indrets de Catalunya. No arribaven a la cinquentena els nascuts en altres províncies espanyoles, mentre que dels setze militars, només tres havien nascut a Catalunya.

El 1950 els soldats ja no eren al poble, es desconeix en quin moment es van retirar les tropes, tot i que se sap que entre 1947 i 48 encara hi havia militars hostatjats en cases particulars.

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia: