Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Escola – Guerra Civil

Vegeu també: Mestres – s. XX

Situació de l’escola de Cabanes, l’any 1936
Font: Arxiu Municipal de Cabanes

Locals (incautats per l’Ajuntament i aptes per a ensenyament)escola de cabanes, 1936

  • Un edifici de nova construcció destinat ja per a Escola i fet construir expressament pel fill del poble Josep Pagès Dalmau, i que per no haver-se fet el traspàs continuava a mans dels seus hereters
    • Cabuda: 50 alumnes, que és el cens escolar de la població
    • Condicions: conté roper, despatx pel mestre i biblioteca, pati d’esbarjo, waters, …
  • El 29 d’agost, es constata:
    • que caldria implantar una Escola mixta de pàrvuls. … pel que fa a l’Escola de pàrvuls que s’ha de crear, serà necessari habilitar un edifici dels varis que hi ha a la població adeqüats per aquest comès i posar-hi el material convenient …
    • que a la població hi ha edificis adeqüats per a residència de tots els mestres
  • Can Turà.  Casa senyorial incautada per a dedicar-la a Escola de pàrvuls.
    • Dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” tramitada l’11 de desembre hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls. En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola. Fins ara no s’han trobat documents que confirmin que can Turà fos habilitada com a l’escola, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa.

Personal

  • El nombre de personal és suficient, però convindria canviar els mestres perquè els dos que actualment exerceixen (Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop) són caracteritzats elements de dreta i de conviccions religioses ben declarades.
  • La plaça de mestressa de l’Escola de pàrvuls va ser ocupada per Concepció Pomés Marcó

Cens escolar

  • infants de 3 a 6 anys: 38
  • infants de 6 a 14 anys: 75
  • joves i noies de més de 14 anys que volen cursar estudis superiors: 7

Documents
Emesos per l’Ajuntament i el Comitè Antifeixista de Cabanes, poc després del cop d’estat de juliol de 1936

  • Agost, 19.- Informe adreçat al Sr. Miquel Santaló. Comissari delegat d’Ensenyament de Girona per manifestar-li la situació de l’escola de Cabanes: edifici, material, personal,…
  • Agost, 29.- El Comitè antifeixista local i l’Ajuntament demanen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres la recusació dels mestres Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop i sol·liciten nous mestres, així com també un altre mestre o mestressa per a la l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població. També informa de les condicions de l’edifici, el material disponible i el cens escolar de Cabanes.
  • Octubre, 2.- Carta adreçada a l’Escola Nova Unificada de Figueres demanant que els alumnes Ramon i Josep Bech Descamps i Joana Trinc Cusí dels masos Mirapigues i Sepulcre, del terme de Peralada, puguin continuar a l’escola de Cabanes per ser més aprop i també perquè en època de pluges no es poden desplaçar a Peralada.
  • Novembre, 2.- La Corporació municipal acorda recollir a la casa Vilanova, de Figueres, el material escolar destinat a l’Escola de pàrvuls.
  • Novembre, 3.- L’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.
  • Desembre, 12.- Notificació adreçada a la Conselleria de Cultura. Escola Nova Unificada de Barcelona, informant-los de la presa de possessió de la mestressa de l’escola de pàrvuls Concepció Pomés Marcó, nomenada pe CENU de Figueres, a la qual li donà possessió el dissolt Comitè antifeixista local, sense que consti enlloc cap acta de presa de possessió. A l’acta municipal del 14 de novembre ja s’havia acordat subvencionar a Concepció Pomés Marcó, Mestressa de l’Escola de pàrvuls de nova creació en 225 pessetes al mes en paga als treballs que realitza, en pro de la cultura local, ja que de moment el Comitè de l’Escola Nova Unificada, de Figueres, va ordenar als Ajuntaments que tinguessin cura del seu sosteniment a fins que la Generalitat ho coordinés tot.
  • 1939, 13 de gener. L’alcade Ramon Prunella certifica que Juan Bautista Muntada va exercir de mestre a Cabanesfins el dia 1 de novembre de l’any anterior.

Actes del Ple Municipal

  • 25/12/1937.- S’acorda treure les teules de l’edifici abans destinat a escoles, a fi de què, si cau la teulada que està molt malmesa, al menys les teules no es trenquin.
  • 05/02/1938.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble….. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 09/04/1938.- … es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. …
  • 31/10/1938.-  … Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.

Punts programàtics del Comitè comarcal de l’Escola Nova Unificada de Figueres

  1. Supressió de l’Educació Confessional i Dogmática.
  2. Escola obligatoria a tots els infants de 3 a 14 anys.
  3. Formació del Front Pedagógic que segueixi el mateix voler de les Milícíes Antifeixistes.

El 26 de maig de 1939 l’Auditoría de Guerra de la 4ª Región militar demana a l’alcalde de Cabanes informi del antecedents del “Maestro Nacional José Argelés Compta”, destinat a Cabanes i natural de Cabanelles.

Bibliografia:


4 comentaris

Josep Llombart Llensa (1910-1991)

Josep Llombart Llensa. Veterinari

Fill de Joan Llombart Pou, de Cabanes i de Francesca Llensa Pujol, de Cervera de la Marenda (Elna) i nét del metge i investigador Josep Llombart Pagès (Cabanes, 1857-1905).

Els seus pares es van casar el març de 1909 i ell degué néixer l’any següent.

Va cursar estudis de veterinària a Saragossa, acabant la carrera el 1931. L’any següent, amb només 22 anys va ser nomenat veterinari titular de Palamós on va viure amb la seva esposa Pepita Palet Prats.

Elegit primer president de lAssociació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica», creada l’1 de febrer de 1932, aviat va haver de deixar el càrrec per traslladar-se a Palamós, però el 1933 va ser nomenat president honorari de l’entitat.

En un article de l’Empordà Federal del 18 de juny de 1932, el corresponsal de Cabanes el defineix com:

Un home d’ideals progressius i demòcrates, amant de la lliberlat, de caràcter franc i noble, de ferm i altíssim criteri, unit a un tracte cortès i amable, una paraula suggestiva i amb una cultura i talent extraordinaris, està predestinat a triomfar; l’amic Llombart reuneix abastament totes aquestes qualitats, i ell ha triomfat; ell serà un més de tants cabanencs que portarà a la glòria del nostre poble, terres enllà.

Els anys 1951, 1954 i 1955 va formar part de la junta de govern del col·legi de veterinaris de Girona

Documents:

Recull de premsa


5 comentaris

Escola i mestres – s. XX

Escola de nenes (1936) Foto: Pere Serra Colomer

Maria Esteba, Francesc Gilabert, Soledat Nart, Mateu Coll, Ramon Tamarit, Trinitat Pou, Teresa Colls, Maria Butiñà, Josep Mas, Francesca Pradel, Pilar Serra, Josep Argelés, Joaquim Ibero Isern, Joan Trull, Geroni Falgàs, Josep Ylla

 

Vegeu també:

Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)
Escola de Cabanes-Guerra Civil
Relació de mestres de les comarques de Girona del 1911 al 1951

1893/1916.- Maria Esteba Matlleria. Mestra de les nenes des de 1893 a 1916

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1893/1920.- Francesc Gilabert Catà. Mestre dels nens des de 1893 a 1920.

  • 1920.- El mestre de Cabanes don Francesc Gilabert ha establert la Mutualitat escolar en sa escola. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 13/3/1920

1911.- Els dies 28 de Maig i 4 de Juny tingueren lloch els exàmens a les escoles públiques, dirigides pels mestres D. Francesch Gelabert i Da. Maria Esteva. L’acte fou presidit per les autoritats locals. A:  La Veu de l’ Emporda, 17/6/1911, pàg. 3

1916/1921.- Maria Campmol Fraxanet. Mestra de nenes. … les mestresses de Cabanes i Castelló d’Empúries, donya Maria Campmol i donya Remei Bosch, han establert en les respectives escoles la Mutualitat escolar. Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 6/3/1920.

1921/33.- Mateu Coll Juncà (1895-?). Mestre dels nens des de 1921 a 1933 (A: AHG170-16-T2-681 diu Segell escola de nenserròniament que es va jubilar el 1924). Natural de Santa Pau, fill de Joan Coll Salavia i Maria Juncà Dorca. El 1922, es va casar a Cabanes amb Dolors Pich Cabana.

Bibliografia:

Recull de premsa:Firma

  • 1920.- És mestre de Cabanelles. Ha pres possessió de l’escola de nens d’aquest poble (Cabanelles), en qualitat d’interí, don Mateu Coll. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 31/1/1920.
  • 1932.- El dia 24 del mes que som, els alumnes i ex-alumnes de l’Escola Nacional de nois dirigida per el Sr. Mateu Coll, faran una excursió sota el següent itinerari: Figueres, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, S Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva, Girona, Figueres i Cabanes. Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 18/6/1932

1924/29.- Soledat Nart Condò ( o Narb Coudo). Mestra de les nenes des de 1924 a 1929

escola de nenes

Principis del segle XX

  • 1924.- Han estat nomenades mestresses de Capmany i Cabanes,
    respectivament, les senyores Pilar Josa i Soledat Nart
    . La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”,  17/5/1924
  • 1925.- Carta de Soledad Nart dirigida a Bernat SarrieuFONS AGA191-93 / Mossen Jusèp Condò Sambeat. Documents privats de Bernard Sarrieu. Els originals es troben a: Archives Départementales de la Haute Garonne
  • 1927.- Va sol·licitar obtenir drets passius màxims. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres, 13/8/1927
  • 1928.- Soledat Nart i Mateu Coll van participar activament en la visita pastoral del Bisbe. …los colegios de ninos y niñas con sus profesores don Mateo Coll y dona Soledad Nart … Pronunciaron discursos de salutación al Prelado el niño Luis Mir y la niña Delia … El Ampurdán,  12/5/1928

1929/30.- Trinitat Pou Vila. Mestra de nens i nenes els anys 1929-1930

1930/33.- Teresa Colls i Prunell. Mestra de les nenes els anys 1930-1933

  • 1929. Han estat nomenades mestresses provisionals de Cabanes i Padret i Marsà (Vilanova de la Muga) Na Teresa Colls Prunell i Na Maria Comas Vinardell, respectivamentVeu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 21/12/1929.
  • 1931.- Las alumnas de la escuela nacional de Cabanas, acompañadas de su inteligente profesora doña Teresa Colls Prunell verificaron una atractiva excursión a La Bisbal, Palamós, Palafrugell, faro de San Sebastián, La Escala y Ampurias. Por la noche dieron un animado colorido paseando por la Rambla de esta ciudad. L’autonomista, 22/10/1931
  • 1933.- La maestra nacional de Cabanas señorita Teresa Colls Prunell ha sido nombrada para una de las plazas de los grupos escolares de Barcelona. Nuestra enhorabuena. L’autonomista, 24/03/1933

1932.- Josep Maria Molinet Calverol. (Figueres, 22.XII.1910 – 12.II.1995)

1933-?.- Ramon Tamarit Pérez. Mestre dels nens l’any 1933

  • 1933, 12 de juliol.- Va pronunciar la conferència «Com deu ésser l’Escola segons la Constitució Espanyola” al local del Sindicat Agrícola,  seu de L’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica». Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R., 29/7/1933
  • 1933/34.- Apareix a les llistes d’aspirants a una plaça d’interí. L’autonomista, 8/12/1933 – L’autonomista, 21/02/1934

1933.- Maria Butiñà Vila. Mestra de nens i nenes l’any 1933 (interina)

  • 1932.- Apareix en una llista d’aspirants a interins, substitucions o suplències. L’autonomista, 07/09/1932

1934.- Josep Mas Dalmau, mestre dels nens

1933/34 i 1936/76.- Francesca Pradel LLop. Nada el 27 de gener de 1911. Mestra de les nenes els anys 1933-34 i 1936-1976

  • El curs 1928/29 apareix a la llista de noies que han obtingut el títol de mestra. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984
  • El 1935 se li concedeix el trasllat de l’escola de Vilafant a la de Cabanes. A: Diari de Girona: d’avisos i notícies, 29 de novembre de 1935, pàg. 4
  • El 29 d’agost de 1936, el Comitè antifeixista i l’Ajuntament s’adrecen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres  … en mires al suprem interès de la localitat, per tal de que siguin substituits inmediatament els mestres de la poblacio, Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop, ja que per la seva significació reaccionària i per les seves idees declaradament catòliques, pal·lesament demostrades a través de la seva llarva convivència entre nosaltres, representen un perill per la causa republicana i una provocació constant pels veïns del Municipi aimants de la llibertat i del progrésso·licitem ens siguin destinats un nou mestre i una nova mestressa (d’esser possible un matrimoni) així com també un altre mestre o mestressa per a que tingui cura de l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població …
  • El 10 de juliol de 1940 és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
  • El 1954 ascendeix de categoria. Escuela Española, 688, 14 d’abril de 1954
  • El 1961 es citada a l’Escalafón del Magisterio amb 25 anys i 6 mesos de plaça amb propietat. Escuela Española, Sup. 1064 de 16 de març. Madrid, 21 de març de 1961
  • El 1964 se li assigna un sou de 30.480 ptes. BOE, 147, 19 de juny de 1964, pàg. 7965

1934/36.- Pilar Serra Bech. Mestra de les nenes els anys 1934-1936 (interina)

1934/41 i 1948/54.- Josep Argelés Compte. Natural de Cabanelles. Mestre dels nens des de 1934 a 1941 i des de 1948 a 1954

  • El 29 d’agost de 1936, juntament amb Xaviera Pradel, va ser recusat pel Comitè antifeixista i l’Ajuntament

1936/?.- Concepció Pomés Marcó (?-1977) Filla de Benet Pomés Caritg i de Dolors Marcó Estela, de Cabanes. El 1936 va ser nomenada mestressa de l’Escola de pàrvuls

1936/?.- Narcís Heras. El 3 de novembre, l’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.

1937/?.- Maria Rosa Sancho. Possiblement treballava amb els infants refugiats

?/1938.- Juan Bautista Muntada. El 13 de gener de 1939 l’alcalde Ramon Prunella certifica que va exercir de mestre a Cabanes fins el dia 1 de novembre de l’any anterior.

1938.- Anna Cusí (nenes)

1941/46.- Joaquim Ibero Isern. Mestre dels nens des de 1941 a 1946 que va passar a residir a Barcelona. A Cabanes vivia amb la seva esposa Concepción Ribalaiga i el seu fill Lluís.

1946.- Jaime Dilmé Brugada. Mestre dels nens (provisional, 1 mes)

1946/48.- Joan Trull Hospital. Mestre dels nens des de 1946 a 1948

1948/49.- Josep Argelés Compte. Mestre dels nens

1954/1955.- Jeroni Falgàs Riera. Mestre dels nens els anys 1954-1955. També va ser substitut de Josep Ylla durant uns quants cursos

1955/1974.- Josep Ylla Brugat. Fill de Florenci Ylla Pagès, de Viladamat i de Ramona Brugat Gibert, de Cabanes. Mestre dels nens des de 1955 a 1974

1967/68.- El 10 d’octubre Angelina Pujolar Castañer es nomenada mestra interina

1968/70.- El 10 de juliol Cèlia Sala Solatges rep el nomenament definitiu de Mestra de Cabanes. El 30 d’agost de 1970, deixa l’escola de Cabanes per anar a un nou destí

1969.- El 29 de novembre, Josep M. Bosch Colls és nomenat mestre substitut, per malaltia de Josep Ylla

1970/71.- El 16 de setembre entra com a mestra provisional Mercè Marcos Grau

1971/98.- El 31 de juliol es nomena la mestra Carme Ferrer Clusells

1974/75.- Àngel Tetilla Fuentes

1975.- Juan J. Hoyos García

1975/80.- Joan Masó Geli

1980/81.- Miquel Macau Pagès

1981/82.- Margarida Renart Prujà i Rosa Maria Dorca

1982/1991.- Neus Roca Sellas

1993/94.- L’escola forma part de la ZER Canigó

1998.- Tanca l’escola de Cabanes. La mestra era Carme Ferrer. El local de l’escola de nens es va cedir a la Unió Esportiva Cabanes i a l’escola de nenes s’hi feia el Casal d’Estiu

Documents (Arxiu Municipal de Cabanes i Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà)

  • 1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
  • 1940.- Se acordó que el delegado de cultura D. Vicente Gimbernat hiciera gestiones para lograr sea destinado un maestro a esta población. Acta Ple Municipal del 14 de gener.
  • Entre 1948 i 1950 es va projectar de construir al carrer Escoles, cantonada carretera de Pont de Molins a Peralada (c/ Colon), una vivenda per als mestres . A l’Arxiu municipal de Cabanes es conserven els projectes de l’arquitecte Claudio Díaz, però la construcció no es va portar a terme.
    • 1948.- Plano para la construcción de una casa vivienda de un Sr. Maestro. Claudio Díaz, arquitecte (març, 1948). Una carpeta amb: projecte/memòria d’habilitació de l’antiga escola de nens per a vivenda, plànols, memòria i projecte.
    • 1950.- Proyecto de casa vivienda para los Sres. Maestros (en el antiguo local-escuela y almacén contiguo) Claudio Díaz, arquitecte (nov. 1950) Una carpeta amb: projecte/memòria, plànols, plec de condicions i pressupost (3 exemplars)
  • 1955/69.- Constitució de la “Junta Municipal de Enseñanza”. Llibre amb les actes del 28/3/1955; 6/3/1957; 13/1/1969 (A: Arxiu Municipal de Cabanes)
    • 1955/1980.- Documents diversos sobre la “Junta Municipal de Enseñanza” i altres relacionats amb les escoles
  • 1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal.  ACAE110-114-T1-15
  • 1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464
  • 1965.- Amb motiu de l’augment de població, en especial immigrants del sud d’Espanya, es demana la creació d’una escola de pàrvuls
  • 1967.- Es demana la creació d’una nova unitat de nenes
  • 1974.- El 15 de febrer, l’Ajuntament i la Junta de Enseñanza decideixen rescindir el contracte de la casa del C/ Canal, 12 (Can Vanover) que tenien llogada en concepte de casa del mestre.

Recull de premsa:

  • Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930). A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona
  • Construcció de les escoles.  La comarca : semanario de vida Empurdanesa, 125 (15/1/1927)
  • Josep Pagès i Dalmau
  • Comissió d’Història de l’AMPA de les escoles de Cabanes. + de 100 anys d’escoles a Cabanes. Cabanes, 2009
  • Relació de mestres de les comarques de Girona del 1911 al 1951. Conté: Nom – Població – Categoria – Escola – Data possessió
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 16/04/1893
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 10/12/1913
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 01/10/1915
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/06/1916
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/09/1918
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 18/03/0189
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/04/1921
    • Soletat Narto Condo Cabanes Propietària Nenes 29/04/1924
    • Soletat Narto Condo Cabanes Propietària Nenes 01/07/1924
    • Trinitat Pou Vila Cabanes Propietària Nenes 03/05/1929
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/06/1930
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/09/1931
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/01/1933
    • Maria Butiñá Vila Cabanes Interina Nenes 23/06/1933
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Interina Nenes 03/09/1933
    • Pilar Serra Bech Cabanes Interina Nenes 19/11/1934
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 23/01/1936
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1940
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1941
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1942
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1947
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1949
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 14/10/1893
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 04/07/1914
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/09/1918
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/08/1919
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/04/1920
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 11/02/1921
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/04/1921
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/07/1924
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/09/1931
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/10/1932
    • Ramon Tamarit Pérez Cabanes Interí Nens 23/06/1933
    • José Mas Dalmau Cabanes Interí Nens 18/01/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 15/09/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/09/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/01/1940
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/09/1941
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/01/1942
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/01/1945
    • Jaime Dilmé Brugada Cabanes Propietari provisional Nens 01/10/1946
    • Juan Trull Hospital Cabanes Propietari provisional Nens
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/09/1948
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/01/1949


2 comentaris

Actes municipals – s. XIX-XX

Documents digitalitzats per Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
FONS ACAE112-321 (1856  – 1872/1876 – 1900/1975)

Recull de premsa: L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha conclòs la digitalització de les actes d’aquest ajuntament, les quals es poden descarregar i consultar a ‘Arxius en Línia’, 8/1/2018

1856, 8 de març.- Hospital de Cabanes

La Corporació municipal, després d’haver rebut un ofici de la Junta de Beneficència de la Província, es reuneix per decidir què han de fer amb l’Hospital de Cabanes, si tancar-lo o bé donar-li un nou impuls.

1856 (març-maig).- Can Mont

En només dos mesos es van redactar onze actes per tractar els conflictes que van sorgir en motiu de la construcció de la casa de Can Mont

1872.- Josep Ribas i Vidal

Es dediquen tres actes als requeriments fets a l’exalcalde Josep Ribas i Vidal, pare d’Antoni Ribas de Conill, per tal que retorni o pagui la “vara d’alcalde” i uns diners que va recaptar però no va ingressar a la caixa municipal

  • 14 de juliol … Acuerda esta Corporación que el Señor Alcalde haga comparecer ante el tribunal competente al exalcalde D. José Ribas al objeto de que page la bara ó bastón de mando de su cargo y que manifestó haber perdido durante su administración …
  • 21 de juliol  … Acto seguido se acordó igualmente comisionar y autorizar debidamente al Señor Alcalde Presidente para reclamar judicialmente por ante el Señor Juez Municipal a D. José Ribas y Vidal ex alcalde de este pueblo, el bastón de Alcalde que se le entregó al tomar posesión que es propiedad del municipio y que no ha devuelto todavía; o vien que indemnize su valor en caso de no poseerlo…
  • 24 de setembre … el Alcalde saliente ó séa Don José Ribas y Vidal retiene en su poder una suma no despreciable procedente de lo recaudado del reparto de las decimas y que por tanto espera de ellos manifiesten su opinión acerca este particular …
    … Enterados los Señores aquí reunidos de lo expuesto por el Señor Presidente y después de una razonada discusión unánimes acuerdan reclamar a Don José Ribas y Vidal la cantidad de cuarenta y tres duros, once reales ó lo que sea que retiene en su poder procedente del reparto que se verificó en veinte de mayo del año mil ochocientos sesenta y nueve…

1872-1874.- Festa Major

Les actes del 10 de gener i 25 de desembre de 1872 i la del 4 de gener de 1874, tracten de l’organització de la Festa Major de Sant Vicenç

1872-1875.- Escola i mestres

Algunes actes ens mostren l’activitat de la “Junta local de instrucción pública“, reprovant el comportament del mestre Jaume Coll, atenent l’Inspector, proposant l’ampliació de l’escola o nomenant el nou mestre, Joaquim Ripoll.

1873, 12 de febrer.- Proclamació de la Primera República

En motiu de la proclamació de la República es decreta repic de campanes i el canvi de la placa de la plaça de l’Ajuntament.

1875, 17 de desembre.- Guàrdia Civil

Es reuneixen el Consistori i els majors contribuents per tal d’analitzar la comunicació de la Guàrdia Civil de Pont de Molins que sondeja la possibilitat d’obrir una caserna a Cabanes.

1876.- Passera sobre la Muga

D. Francisco de Asis Fortunet, D. Juan Municoy i D. Salvador Vilanoba, demanen poder construir una passera a la Muga.


3 comentaris

Batallons de Treballadors-1940

Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST)

batallo 136

Fitxa del Batalló de Treballadors 136 (Archivo General Militar. Guadalajara). A: memoria.cat

Vegeu també: Franquisme: postguerra

… no estaven formats per presoners de guerra sinó per soldats de lleva que feien el servei militar. En concret es tractava de les lleves dels anys 1936 al 1941 (els nascuts entre 1915 i 1920) que van lluitar a la guerra, però que per culpa d’aquesta no havien pogut realitzar el servei militar. Quan el règim va reorganitzar la mili, poc més d’un any després d’acabar l’enfrontament, van decidir que aquells mossos havien de classificar-se en funció dels seus antecedents político-socials, de manera que els que eren considerats per les autoritats locals com a Desafectos serien integrats en aquests batallons disciplinaris, mentre que la resta passaven a les unitats normals. Una forma més de la repressió, amb la que es castigaven aquells joves que havien mostrat simpaties pels moviments d’esquerra o que es van enfrontar voluntàriament al feixisme. Així es com es creen els BDST, que funcionaran des de mitjans de 1940 fins al final de 1942 en que desapareixen. Representen, doncs, la continuació dels batallons de presoners de guerra i de les obres que portaven a terme i que tan bon resultat estaven donant al nou estat i a tots els que estaven al seu costat.

… Amb aquest fi [normalitzar el servei militar] es dóna l’ordre des de la Dirección General de Reclutamiento y Personal el 22 de desembre de 1939 que diu textualment: “Para normalizar el equitativo cumplimiento del servicio militar, es indispensable proceder con urgencia a una rectificación de los alistamientos” … El servei militar serà utilitzat com a excusa per a continuar amb el treball forçat de milers de joves … S’estableixen tres noves categories en funció de la seva actuació envers el Movimiento: Afectos, Indiferentes i Desafectos. Així de senzill. Els mossos Afectos o Indiferentes ingressaran a files en unitats normals a complir amb la pàtria, i els Desafectos passaran a les unitats de soldats treballadors, on compliran el servei militar d’una forma un tant especial… Per a tots els mossos que s’havien refugiat fora d’Espanya, s’havia disposat que si no retornaven abans del 17/03/40 serien considerats pròfugs. La data, com sempre, no és casual, i pretén donar-los temps un cop retornats per a ser allistats i, així, poden tenir una oportunitat de ser ben conceptuats i evitar caure en batallons disciplinaris. Si tornen després, inevitablement hi aniran …  A Catalunya la majoria d’unitats estaven enquadrades dins del Servicio Militar de Puentes y Caminos de Cataluña (SMPyC)…

A: Camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l’Espanya de Franco

Però ja des del novembre de 1939 tenim constància de l’existència a Figueres d’un altre fenomen repressiu: els batallons de treballadors. Cal recordar que per efectes dels bombardejos de l’aviació franquista molts edificis i infrastructures públiques de la ciutat havien sofert gran danys materials, alguns irreparables. A la comarca moltes obres públiques també havien desaparegut a causa de l’estratègia de l’exèrcit republicà en retirada. Com deia la premsa oficialista, en aquests llocs s’hi havien sentit els “estragos producidos por la Guerra de Liberación”.

La solució del règim fou la creació d’aquests batallons de treballadors que complien la funció penal, la d’adoctrinament en els ideals del règim i la de contribuir amb mà d’obra barata a la reconstrucció del país. Les condicions de treball imposades a tots aquest desafectos eren deplorables, per més que la propaganda volgués fer creure el contrari….

A: Testart i Guri, Albert. La Figueres de la postguerra. AIEE, 41 (2010)

Els batallons de treballadors, per tant, foren una arma de repressió política i una eina d’aprofitament militar i econòmic pels vencedors, bàsica per a la reconstrucció de les infraestructures destruïdes o malmeses per la guerra i en els treballs de fortificació i defensa de la península durant la 2ª guerra mundial.

L’Esquerda de la Bastida, 124 (2012) hi apareix un article de Ramon Boix titulat Els Búnquers de La Jonquera: CR10 i CR11, on hi diu:

Sabem també que el juny de 1940 hi havia el Batallón de Trabajadores n. 136 (més endavant s’anomenaria Batallón Disciplinario n. 15), instal·lats en els Querols (nou jonquerencs van estar en aquest batalló). D’aquí passaren a Cabanes per treballar a la carretera de Boadella.

Almenys els mesos de maig i juny de 1940, el Batalló de Treballadors, núm. 136 va estar allotjat a Cabanes i així ho confirmen alguns dels graffitis trobats a les golfes de can Turà.

graffiti111-06-40 – 136 Btn
Otras noticias de … nos aseguran que pasamos al cuerpo de Ingenieros como soldados

graffiti212-6-40. Partimos mañana en direccion a la Junquera. S.S.S.

lleidatansSe marxan de esta localidad los reclutas leridanos
del 136 Batallón Trabajadores 3a Compañía, 
el 13 de junio de 1940

Victorio FernandezVictorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa.
Esta prestando servicio en esta unidad Batallon de Trabajadores Nº 136 3ª Compañia
llevando 9 meses en el Frente en la Zona Nacional y 25 en el Batallon 121 y 2 en el 136.
Saludo a Franco. Arriba España

Gràcies als altres graffitis podem conèixer alguns dels joves estadants i les seves inquietuds. Així hi trobem:

  • Noms dels soldats i llocs de procedènciacalendari 1940
    • Fermín Fernández – Enrique Fontanet – Jaime Plaja, San Pedro Pescador (7 6 40) -Jaime Plaja (1 9 40) – José Torres natural de Bellver (Lérida) – Victorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa, de Villagarcía de Arosa – F. Solsona
    • Astúrias, Ferrol del Caudillo, La Coruña,  Salamanca, Villagarcía de Arosa, Sant Pere Pescador, Bellver, Lleida…
  • Calendari dels mesos maig-setembre de 1940. Una “ics” assenyala tots els dies compresos entre el 13 de maig i el 10 de juny. Suposadament és el temps que el seu autor va estar a la casa. Un escrit afirma que el 13 de juny els lleidatans marxen de Cabanes. També està marcat el 24 de juny, potser perquè es deia Joan.
  • Apunts de química. Possiblement un estudiant o professor de química “recordava” els seus coneixements amb diferents llistats de la “Taula periòdica”, dedicant la seva atenció a la química inorgànica i als “oxoàcids”
  • Joc de cartes. Uns llistats que semblen ser els punts aconseguits al popular joc de la “manilla
  • Dibuixos: Una caricatura i una ma amb un rellotge i anells
  • Avisos, reflexions i apunts
    • Visitar el Ferrol del Caudillo. Grandes arsenales
    • Visitar La Coruña i el Ferrol del Caudillo casa elegante
    • Recuerdo de Ramiro … que a gozado de esta abitacion 24 dias
    • Para tabaco a Sala i Saurí
    • Se suplica no pedir tabaco
    • Vivan los que viven en …

Graffitis: Imatges i textos 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:


3 comentaris

Casernes militars (1939-1945)

Padro municipal

Vegeu també: Franquisme: postguerra

…  El mes d’abril de 1945, arran de les incursions dels maquis per la zona fronterera, [Manuel Baturone] fou enviat amb la divisió 123 a l’Empordà i s’establí a Vilabertran per tal de reforçar el control del territori del nord-est català….

…  L’anomenada Línia P, abreviació de la “P” de Pirineus, també coneguda com a Pérez o Gutiérrez, no és més que un nom amb el que es va voler designar el conjunt d’obres fetes durant els anys quaranta i principis dels cinquanta per tal de fortificar els Pirineus d’una possible invasió externa …  … El conjunt dels búnquers de la Jonquera formen part de l’anomenada Línia P. Es va començar a construir l’any 1943. Aquest nom era amb el que es coneixia una línia defensiva i estratègica de búnquers que s’allargava al llarg del Pirineu, amb un traçat més o menys paral·lel al traçat de la frontera. La línia P era especialment consistent en els punts per on passaven les grans vies de comunicació. Això va fer que l’Alt Empordà i en concret la Jonquera i la N-II fossin un dels focus importants

Entre el 1944 i 1948, al nostre terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al costat de Cabanes n’hi havia dos, avui desapareguts, (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera.

Cabanes, com altres pobles de la comarca, va haver d’habilitar casernes per acollir les tropes encarregades de contenir un possible atac del maquis i controlar els diferents punts de la “Línia P”. Així ho reflecteix el padró municipal de desembre de 1945, amb quasi 400 soldats hostatjats en diferents indrets del poble.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, aquesta va ser la població cabanenca dels primers anys del franquisme:

  • 1936.-  742 habitants
  • 1940.-  663 habitants
  • 1945.-  1040 habitants, 696 homes i 344 dones
  • 1950.-  663 habitants

1939

Justificante de revista para la de Comisario del mes de la fecha amb el llistat de personal militar. Font: Arxiu municipal

  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177. Batallón Compañía Ametralladoras, 1/8/1939 – 1 capità, 2 tinents, 1 brigada, 4 sergents, 8 caporals, 3 soldats de 1ª, 1 corneta, 68 soldats de 2ª i 18 muls (88)
  • Tercio de la Guardia civil. Comandancia de Baleares, 1ª compañía, Puesto de Palma, 1/8/1939 – 2 guàrdia segons “en conducción de presos” (2)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-73 división, 2º regimiento 177, 12/8/1939 – 2 tinents, 1 alferes, 1 brigada, 5 sergents, 2 ??, 19 caporals, 3 corneta, 1 educando, 6 soldats 1ª, 110 soldats 2ª (150)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177 Batallón 2 Compañía, 1/9/1939 – 2 tinents, 1 alferes, 1 brigada, 5 sergents, 2 sergents, 18 caporals, 3 corneta, 1 educando, 6 soldats 1ª, 98 soldats 2ª (137)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177 Batallón Compañía ametralladoras , 1/9/1939 – 1 capità, 2 tinents, 1 brigada, 4 sergents, 8 caporals, 3 soldats 1ª, 1 corneta, 69 soldats 2ª i 18 muls (89)

1940

El padró de 1940, no contempla els soldats del Batalló de Treballadors, núm. 136, que ocuparen la casa de Can Turà, sigui per què no es va considerar convenient censar els soldats o per què a finals d’any la casa ja estava desocupada.

1944

Justificante de revista para la de Comisario del mes de la fecha (1/12/1944) amb el llistat de personal militar (Total: 251 soldats, 6 cavalls i 1 mul). Font: Arxiu municipal

  • Regimiento de Artillería núm. 22. Séptima bateria, 1/12/1944 –  Oficials: 1 capità i 1 tinent  /  Suboficials: 1 brigada i 2 sergents  /   tropa: 7 caporals, 1 trompeta, 2 artilles 1º i 64 artillers 2º (74)
  • 20 Regimiento de Artillería. P.M. 3 Grupo, 1/12/1944 – 29 persones, 6 cavalls i 1 mul (29)
  • Regimiento de Artillería núm. 22. Octava batería, 1/12/1944 – Oficials: 1 capità i 1 alferes / Suboficials: 1 brigada / Subalterns: 1 ajustador / Tropa: 2 caporals 1º, 6 caporals, 2 trompeta, 2 artillers 1º, 61 artillers 2º (73)
  • REgimiento de Artillería núm. 22. Novena batería, 1/12/1944 – Oficials: 1 capità i 1 tinent / Suboficials: 1 brigada / Subalterns: 1 ajustador / Tropa: 11 caporals, 2 trompeta, 1 artiller1º, 60 artillers 2º (75)

1945

El llistat del cens de l’any 1945, ens explica el perquè de l’espectacular augment de població i la desproporció entre els dos sexes, ja que hi trobem 366 soldats i 16 militars empadronats a Cabanes. Més d’una tercera part de la població cabanenca era personal de l’exèrcit espanyol.

Els 16 militars estaven repartits en cases particulars. Nou eren solters i set estaven casats, dos d’ells estaven acompanyats de les seves esposes i un vivia amb la seva dona i la seva filla, una nena de 9 anys.

El 29 de gener de 1946 el Jefe Provincial de Estadística determinava que los Jefes, Oficiales y Clases de la tropa destacada en ese municipio deberán inscribirse individualmente, en los respectivos domicilios, mientras que los cabos y soldados deberán efectuarlo en forma colectiva en hoja aparte, la cual se intercalará en el Padrón del lugar que le corresponda, teniendo en cuenta la calle en que se encuentra enclavado el cuartgel o alojamiento que se les haya destinado.

La tropa s’hostatjava en tres casernes:

  • Can Navarra
    • Plaça de l’oli, 3 –  136 soldats
    • Carrer d’Espolla, 15 – 72 soldats
  • Carrer Colón, s/n – 64 soldats. Encara que el document del padró municipal no ho aclareix exactament, sembla que seria als baixos de l’escola de nens
  • Carrer Escoles, s/n – 94 soldats. Possiblement a la Sala de l’Ajuntament

padro 1945

Aquests soldats, majoritàriament joves solters, havien nascut entre 1922 i 1924 en diferents indrets de Catalunya. No arribaven a la cinquentena els nascuts en altres províncies espanyoles, mentre que dels setze militars, només tres havien nascut a Catalunya.

El 1950 els soldats ja no eren al poble, es desconeix en quin moment es van retirar les tropes, tot i que se sap que entre 1947 i 48 encara hi havia militars hostatjats en cases particulars.

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia:


2 comentaris

Cròniques de Josep Rebarter

Cronica de Josep RebarterManuscrit català format per dos fulls de llibreta, escrits a dues cares.

D’una manera molt resumida l’autor, Josep Rebarter i Bech, explica la situació de Cabanes i les seves festes i tradicions, tant les que li són contemporànies com les que coneix de boca del seu avi. Com diu a l’últim paràgraf: Es un petit resum del que era Cabanes altres temps i el que agrada a nels cabanens conserva les tradicions antigues

La crònica va ser escrita el 1989, poc temps abans de la seva mort, però les festes i tradicions que explica eren les pròpies de la segona meitat del segle XIX, tot i que alguna ha arribat fins els nostres dies.

El document ha estat cedit pel seu nét, Genís Mención Rebarter

fitxa del document  |  document en format pdf

El text comença amb una petita descripció de Cabanes:

Al mig de dos rius, Muga i Llobregat d’Empordà es troba la població de Cabanes, aquesta situació ha fet que els seus habitants hagin passat moments de pànic i perill ja que han sigut moltes les vegades que l’aigua d’aquests rius ha inundat la població. Afortunadament al llarg de la història no es té cap notícia de desgràcies personals, això ha fet que als cabanencs se’ls conegui amb el nom de Potamolls

cronica de Josep Rebarter

Segueix amb una relació de les societats recreatives i culturals del poble:

Coral “El Maíz”, “Socorros Mutuos”, coral  “Fraternidad agrícola”, societat “Caridad Paz y Recreo”, grups de teatre d’aficionats i la “Unió Esportiva Cabanes”. També recorda el seu amic Modest Serra Mont, soci fundador de la Unió Esportiva.

A continuació descriu les festes i tradicions de Cabanes:

  • Setmana Santa: Processó.
    • La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.
  • Carnaval
    • Ball del Drac. Consistia en una llarga cua d’homes agafats l’un darrera l’altre i que ballaven al compàs de l’orquestra, portant a la mà un grapat de carmuixes (palla del cànem) enceses amb l’intenció d’encendre uns sacs de palla que portaven a l’esquena els balladors contraris, els quals procuraven escapolir-se. A vegades el cap de cua de balladors  s’infiltrava al mig d’un grup de dones provocant un gran xivarri, rialles i alegria.
    • Ball dels confits. Començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d’agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes vegades algun noi en resultava ferit. Mentre durava el combat, les noies es recollien vora l’arbre, abrigades amb el tapaboques del noi (el tapaboques era una espècie de manta que duien els joves com abric).
    • Societat d’en Carnestoltes.  Cada festa es pagava una quantitat per poder fer front a les despeses del Carnaval. Els organitzadors de la festa, que durava 5 dies, eren els tres taverners que vivien al carrer del 2 de maig coneguts pel Sireno, el Bigoti i en Nuri. Un any no trobaven músics i els tres taverners anaren a peu al Castell de Figueres per parlar amb el cap de la fortalesa. Van aconseguir que els atenguessin i plorant van obtenir uns músics soldats. Al poble ja els esperava tota la comitiva i es diu que va ser un dels millors carnavals. Descripció de la festa:
      • Dissabte. Dia d’anar a buscar el carnaval. La gent sortia disfressada i amb carros enramats, cavalls, bicicletes o a peu i anaven a berenar a un poble veí.
      • Diumenge. Grans balls amb disfresses.
      • Dilluns. No es feia ball, però anaven a algun mas a berenar i ballar sardanes amb orquestra.
      • Dimarts. Era el dia més important. Tota la primera part del ball no es podia ballar de tant ple que estava el local de disfresses.
      • Dimecres. Alguns també sortien disfressats a sopar en un bar del poble. Aquest dia era conegut per l’enterro d’en Carnaval.
  • Festes majors
    • Sant Vicenç. Es feien tres dies de festa major.
    • Sant Isidre. El sant era el patró d’alguna de les societats cabanenques. Es feien dos dies de festa.
    • Candelera. Les organitzadores eren dues dones anomenades pabordesses que cuidaven un altar de l’Església i organitzaven la festa llogant una orquestra. Aconseguien els diners captant pel poble els diumenges i altres dies determinats. També es feia la capta del blat de moro,  que consistia en què la gent donés una mica d’aquest gra que després les pabordesses es venien. Més tard es va mantenir la capta però es pagava amb diners. La festa durava un dia.
      • Al matí es feia ofici amb orquestra, allà les pabordesses velles donaven entrada a les noves, entregant-los un cistell de plata a cadascuna, un ciri especial amb molts un ciri fet especial amb molts adornos , un pa rodó, amb una rosa vermella plantada al mitg es ballaven sardanes a la plaça amb molta gentada
      • A la tarda, també audició de sardanes, seguit d’un ball de vetlla
      • A la nit, també ball que començava amb dues sardanes, jo crec que no quedava ningú a la vora, semblava que l’alegria els sobrava, es deia que el poble ja portava la il·lusió del Carnaval que s’acostava. (Altres persones han comentat que els cabanecs fruïen més d’aquesta festa per què no tenien el tràfec dels convidats)
  • Ball des muts. Així ho explica Josep Rebarter:

A la taverna de can Nuri, ja no en queda recordança, es feia el Ball dels muts, ball una mica original i força brut, però ja que parlem del poble en vull fer esment. Era una vetllada de la vigília de la festa major, a la cuina estaven fent els preparatius del menjars per al dia de la festa, la cuinera ja molt atrafegada si li presenten uns deu homes ja coneguts clients de la casa i li diuen que es retiri que volen ballar el ball dels muts, ella diu que no pot deixar els fogons i que facin el que vulguin.
– Doncs així ens despullem.
Un meu avantpassat, amb una espècie de tiple que encara conservo, interpreta una sardana, els balladors no poden parlar i el que primer riu ha de pagar la despesa i parar l’esquena i el segon és el que beu. Qui no riu amb l’efecte que feien uns homes despullats, ballant la sardana! per aquí, per allà, tot devia remenar! Al que li va tocar parar, una mica tirant endavant, li tiraven garnatxa darrera el clatell, baixant esquena avall, fent canal a la raguera, al que li va tocar, bevia a galet, assaborint la bona garnatxa. Tot anava molt bé, sinó que al que parava l’esquena se li van escapar uns gasos que al bevedor n’hi va quedar la boca plena, produint-li uns vòmits. Sort que amb nova garnatxa se li va solucionar.

  • Matança del porc. A les cases semblava festa major.
  • Pasqua: Cant dels goigs.  Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:

Quan vendrem el blat de moro
a cinc duros el quartà
ja no farem més rodona
ni tampoc voldrem cantar.

Si els melonars de Cabanes
tot l’any tinguessin melons
tot el que ara ens fa falta
sobraria pels caixons.

  • Sembra dels pinyons. Així ho explica Josep Rebarter:

… Això ho demostra que amb molts sacrificis s’ha aguantat fins els nostres temps la gran Sembra dels pinyons, canviada i reformada pel meu avi Josep, introduint a la representació nous personatges, acostant-nos més al que llegim de la vida del sant. No hi ha cap sacrifici en trobar personal per a la representació, el que resulta molt difícil és trobar un parell de vaques que llaurin. Els temps moderns ho han canviat i per això s’ha d’anar per les muntanyes d’Olot, per uns camins, amb treballs per passar-hi, per anar a buscar aquelles vaques que tanta il·lusió fan a la mainada, que llauren per sembrar els pinyons.

Cronica de Josep Rebarter


1 comentari

Fotografies antigues – 1917/18

Aquestes dues fotografies, del fons de Modest Serra i Mont,  tenen quasi cent anys. Han estat cedides pel seu fill, Pere Serra i Colomer

La primera imatge ens mostra 52 nens de l’escola de nois de Cabanes, amb el seu mestre, que podria ser Francesc Gilabert i Catà, que va ser mestre de Cabanes entre 1893 i 1920). Aquesta foto també apareix a la plana 42 del llibre “+ de 100 anys d’escoles a Cabanes“, editat el 2009.

Escola de Cabanes, 1917

La segona foto és del 24 d’abril del 1918. Mostra 13 nois i 13 noies, tots d’una edat semblant i tots molt mudats. Els nois porten gorra o barret i corbata i les noies mantellina, rosaris i un llibre a les mans. Això fa suposar que sigui una foto del dia de la Comunió.

Foto 1918

Encara que no poguem identificar qui són els nois i nois de les imatges, el dos documents ens donen algunes pistes interessants:

  • El 2014, Cabanes tenia censats 921 habitants, dels quals 152 estaven en la franja de 0 a 14 anys. La població dels anys 1917 i 1918 era semblant a l’actual ja que, el 1920, Cabanes tenia 860 habitants, però segurament el tant per cent de població infantil era superior a l’actual. La foto del 1917, ens mostra 52 nens, als que hi hem d’afegir un nombre similar de nenes, els nadons i infants fins als 5 o 6 anys i els nois i noies de 12 i 13 anys. Entre tots és molt possible que se superés els 142 que els correspondria si es mantigués la mateixa proporció d’avui en dia.
  • És interessant el vestuari. Dóna la impressió que els nens de la foto escolar no porten el vestit de cada dia, sinó que s’han “arreglat” per a la foto i els de la segona imatge van molt mudats
  • També és de destacar la positura dels nens, els més petits amb els braços creuats i els més grans amb la mà al pit.


1 comentari

Confirmacions (1941-1956)

Durant els primers anys del franquisme, el Bisbe Dr. Josep Cartañà Inglès va venir tres vegades a Cabanes i va aprofitar la visita pastoral per celebrar el Sagrament de la Confirmació

  1. 1941, 10 de juliol. Es van confirmar 56 nois i 70 noies. Els padrins van ser Antoni de Puig i de Conill i Ramona Prats i Gimbernat. També va ser confirmat Eusebi de Puig Conde, apadrinat per Daniel Brusés Vives.
  2. 1949, 24 de maig. Es van confirmar 33 nois i 33 noies. Els padrins van ser Josep Ylla Brugat i Cecília Conde de Puig. També va ser confirmat Pere Ylla Llombart, apadrinat per Antoni de Puig i de Conill.
  3. 1956, 24 d’octubre. Es van confirmar 27 nois i 24 noies. Els padrins van ser Joan Tuébols Hortal i Josepa Llombart Tuébols. També va ser confirmada Anna Ylla Bech, apadrinada per Xaviera Pradel i Llop.

Confirmacions

Josep Cartañà i Inglés.


7 comentaris

Guerra Civil (1936-1939)

Temes relacionats: Escola de Cabanes-Guerra Civil  i  Mestres- s. XX
Segona República (1931-1939)  i  Sindicat Agrícola de Cabanes
Camp d’aviació i hangars   i
  Guerra civil. Quintes: Lleva del biberó

El 17 de juliol de 1936, al Protectorat del Marroc, es va iniciar el cop militar contra el govern del Front Popular. Tot i que la rebel·lió va fracassar parcialment, el govern republicà va ser incapaç d’aturar-la totalment i el conflicte va originar una Guerra Civil que va durar del juliol de 1936 al febrer de 1939.
Des dels inicis del conflicte, l’Empordà va ser un punt estratègic per la seva proximitat als ports de Roses i Port de la Selva, els passos frontererers de la Jonquera i Portbou, el ferrocarril i els aeròdroms militars de Garriguella i Cabanes.

A partir del 19 de juliol de 1936, el comitè aComitè antifeixistantifeixista de Figueres va començar a dictar les consignes a les delegacions dels pobles i Cabanes es va anar adaptant a la nova situació política.

Una de les primeres coses que es van fer al poble va ser l’expulsió del capellà, el desmantellament de l’interior de l’església i l’apropiació de la rectoria. El 26 de juliol es va ordenar el cessament dels dos consellers de la LLiga, quedant només tres regidors d’ERC, tres de la CNT i un dels Rabassaires i el 16 d’agost, es va constituir formalment el Comitè Antifeixista de Cabanes amb sis afiliats de la CNT i la FAI. De les activitats del Comitè en destaquen l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Diferents documents generats per l’Ajuntament i les actes municipals ens informen del dia a dia dels primers mesos de la Guerra Civil, alhora que ens mostren els canvis econòmics i socials promoguts pels partits d’esquerres i també les discrepàncies entre ells:

Altres documents arribats a l’Ajuntament mostren com les empreses s’anaven adaptant a la nova situació política…

  • El mateix setembre de 1936, “La Electricidad, SA-Sabadell” ofereix un grup de sirena, amb un fort senyal acústic per substituir les campanes que havien estat suprimides de les esglésies, deixant els pobles desproveits d’alarma d’incendis i altres avisos que sempre s’havien fet amb repic de campanes.

sirena

  • El 10 de desembre, és el “Centre Administratiu Assessor”, representat per J. Jofre Alberni, s’adreça al Ciutadà President del Consell Municipal de Cabanes manifestant que … el caràcter reaccionari de les velles Agències representatives es una cosa caduca en l’hora present que és tant plena d’anhels i tant vibrant d’inquietutd revolucionària. Els antics representants, avesats a les concomitàncies amb els cacics, mai sabran entendre l’esperit revolucionari que anima l’obra dels municipis. Aquells qui han d’intervenir o assessorar els problemes dels nous Consells Municipals, han de sentir-se identificats amb la obra nova en una comunitat de sentiments ideològics, per així contribuir a l’aixecament dels nostres municipis sobta l’ensenya preclara de la revolució … i demanant que se li doni el càrrec de representant de  l’Ajuntament. Dos dies abans, Agustí Cabruja, des de la Comissaria de la Generalitat, ja havia demanat a l’alcalde que … atengués el prec de l’amic Josep Jofre i Albernni  per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona …  El 26 de desembre s’acordà causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni.

Refugiats de guerra

El 26 d’octubre, van començar a arribar refugiats de guerra desviats de les zones que ocupaven les forces nacionals. Els primers procedien de Córdoba i Ciudad Real i foren allotjats a la casa del poble i a les cases dels qui tenien un fill desertor.

Tres documents del primers de novembre de 1936 donen alguna pista sobre aquests refugiats, provinents de Còrdova i Sevilla:

1936

  • 29 d’octubre. Des del Comitè d’ajut als refugiats de guerra es demana el local o locals que estan en condicions d’allotjar persones refugiades i el nombre de persones que hi caben i les aportacions en metàl·lic o queviures que pot fer el municipi.
  • 2 de novembre. Josep Noguer, alcalde de Cabanes informa a l’alcade de Figueres que els quatre refugiats de la província de Córdoba, que havien vingut, des de Barcelona, amb tres dies de permís per visitar les seves famílies refugiades a Cabanes, ja havien marxat en tren cap a Barcelona. L’acta municipal d’aquesta data informa també dels refugiats que hi ha a Cabanes i detalla les despeses ocasionades: per una recepta a la Farmàcia La creu roja, 3’75 ptes ; pel pa servit durant la primera setmana pel flequer Martí Paloma, 59’55 ptes ; per les mercaderies servides per Pilar Mont, 27’10 ptes ; per mercaderies d’Emili Torrent, 1’50 ptes ; per mercaderies de Martí Cufí, 19’20 ptes ; a la farmàcia Garriga, 2 ptes.
  • 3 de novembre.- Josep Noguer s’adreça al President del Consell Municipal de Figueres per manifestar-li que … actualment hi ha allotjats en aquesta població 31 refugiats de les províncies de Còrdoba i Sevilla, entre infants i adults, els quals es troven instalats tots en una casa incautada pel Comitè. Per tant no m’és posible concretar el que en ella em demana per quan l’únic edifici adequat per allotjar-hi refugiats és el que ja tenim ocupant per aquest fi benefic. I en quant a les aportacions que poden donar no n’esmento res perquè el poble ja es fa càrrec de subvenir les necessitats d’aquests refugiats i crec jo i l’Ajuntament, també, que ja representa pel poble un sacrifici o una despesa relacionada amb les posibilitats actuals de la localitat …
  • 3 de novembre, Josep Noguer remet una informació, amb els mateixos termes, al Comissari-Delegat de la Generalitat a Girona
  • L’acta municipal del 14 de novembre, acorda crear la Comissió de Proveïments, que tindrà cura a més, amb caràcter accidental … de totes les necessitats dels refugiats de guerra que es troben ací refugiats.

1937

  • Es lloga a Margarida Sabà per a guisar, disposar les compres i organitzar el règim domèstic de la casa dels refugiats, al preu de 3 pessetes diàries
  • L’acta del 27 de març dóna compte que s’han de pagar 4’55 ptes. al mestre Narcís Heras per materials escolars dels nens refugiats.
  • L’acta del 31 de juliol dóna compte del pagament de 5’75 ptes. a la Mestressa Maria Rosa Sancho, pel material escolar lliurat als refugiats. També s’acorda que enlloc de fer la manutenció als refugiats, s’els hi donarà dues pessetes diàries a cadascun, que és la dieta que té consignada la Generalitat, anant a càrrec seu totes les despeses de sosteniment.
  • El 28 d’agost s’acorda que els refugiats no oficials, o sigui els que amb caràcter particular han vingut a estatjar-se ací, han de presentar baixa de la població d’on procedeixen per a tenir dret a la targa de racionament de pa
  • El 9 d’octubre s’acorda comunicar que els refugiats bascus destinats a aquesta comarca… podrien disposar del Mas anomenat Sant Feliu. També es fa esment que l’alcalde va comprar una galleda per als refugiats valorada en 7’50 ptes. A Sant Feliu també hi va haver refugiats aragonesos i militars russos destinats al camp d’aviació.
Despeses refugiats. Acta maig 1938

Despeses refugiats (1938)

1938

  • 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament… s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
  • 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada… (els refugiats acostument a estar allotjats en cases particulars en torns de quinze dies) també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
  • 26 de febrer.- Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez, per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars
  • 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació.
  • 9 d’abril.-  … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
  • 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.
  • 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.
  • Llibre-registre de refugiats acollits a Cabanes (1936-1939). Hi ha relacions nominals de nens i adults sota l’empara del municipi. Codi: ACAE110-114-T1-438

Allistaments

Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes

  • Sense data.- Es fa saber a tots els individus de més de 20 anys i que no passin dels 40, siguin veïns o transeünts, que han d’apersonar-se a la Secretaria de l’Ajuntament, portant la cartilla militar o la llicència, per tot demà dissabte, ja que de no fer-ho incorreran en greus responsabilitats.
  • El 2 de novembre, es fa avinent que s’està organitzant l’Exèrcit popular de Catalunya i que els allistats cobraran 10’15 ptes diàries.
  • El 23 de desembre, un edicte posa en coneixement del públic que ha estat creada la força de xoc anomenada LEGIÓ ROJA, per a lluitar contra el feixisme. L’haver dels qui s’hi inscriguin serà de 15 pts, diàries i l’oficiona d’allistament és a Sariñena (Osca)

Control de les activitats industrials i els proveïments

Diferents documents de l’Arxiu municipal, amb data de la segona meitat de l’any 1936, mostren les activitats industrials del poble…

  • 19 d’agost.- Una carta adverteix l’Honorable Conseller d’Agricultura i Proveïments que a Cabanes no hi ha cap industrial que es dediqui a la venda de dits productes (es desconeix la naturalesa d’aquests productes)
  • 7 de setembre.- S’informa al Comissari Delegat d’Ordre Públic que no existeix cap expendeduria de pólvora  ni tampoc d’explosius
  • 10 d’octubre.- S’informa al Delegat d’Indústria de la província que a Cabanes hi ha:
    • una fàbrica de farines parada des de fa algun temps, on hi ha un Molí per fer farinades que ha estat incautat pel Comitè Antifeixista.
    • tres forners que tenen màquina de pastar
    • un constructor de carruatges que té una màquina de serrar
  • 13 de novembre.- L’alcalde tramet a l’Administrador de Rendes Públiques de la Província els padrons de la Patent Nacional d’Automovils i Motocicletes
  • 21 de novembre.- S’informa a la Delegació d’Indústria de Girona de les dades dels dos industrials:
    • un constructor de carruatges. No té treballadors i posseix terres que treballa personalment per no tenir prou feina de l’ofici. No porta comptabilitat. Només fa objectes de poca envergadura pels agricultors de la localitat. La màquina de serrar és de 60 cm i bastant usada. Està inscrit al Gremi Comarcal de ferrers i carreters U.G.T.
    • un ferrer. Té motor per manxar la fornal, però ha de treballar la terra per poder viure
    • una fàbrica de farines. Parada des de fa temps necessita un costosa reparació. Sols funciona una mola de pedra que va amb aigua per fer la farinada per als porcs. El capital que produeix no arriba a les 150 pts. a la setmana. L’arrendatari del molí ha marxat a França i actualement és el mosso qui en té cura
  • 29 de desembre.- El Comissari de la Pell recorda als carnicers, abasteixedors i altres productors i comerciants de cuirs i pells en brut, l’obligació de comunicar les entrades i sortides efectuades

Algunes de les cartes mostren les discrepàncies entre l’Ajuntament i el Comité Antifeixista. Així quan es parla del Molí l’alcade diu:  … d’interessar-los-hi el funcionament del Molí incautat és millor que es dirigeixin directament al Comitè, ja que és més fácil que contestin que pas que siguéssim nosaltres … doncs sempre que els demanem alguna cosa solicitada per un organisme superior creuen veure-hi una intromissió  … que causa un rezel injustificat entre l’harmonia que ha d’imperar entre els dos organismes locals.

…i els proveïments agrícoles i ramaders

  • El 10 d’agost l’alcade demana al President de l’Associació Sindical Agrària les existències d’adobs minerals i orgànics i el que es necessitarà fins el 31 de desembre
  • El 32 d’agost,el veterinari Pere Pujol i l’alcalde envien a la Direcció General de Ramaderia i Indústries Pecuàries la següent estadística: Mular (60), Caballar (110), Asnal (10), Bovines de treball (11) i de llet (10), lanars de carn (65) i de llet (130), Caprines de carn (20) i de llet (32), Porcí de carn (800) i de cria (20), Aus de corral (6.000), Conills (3.000), Llet (26.000 litres), Ous (12.500 dotzenes)
  • El 25 de setembre, l’Ajuntament fa saber que tothom que tingui existències de mercaderies i bestiar, inclús polleria, té el deure d’anar-lo a declarar a la Secretaria de l’Ajuntament.
  • El 25 d’octubre es demana als veïns la relació de bestiar cabrum, boví i porcí que posseixen cadascú i el que es calculi que es produirà durant un anys.
  • L’1 de desembre s’informa que al llarg de l’any 1935 s’havien sacrificat 255 porcs i de gener a novembre del 1936, vse’n van sacrificar 180.
  • El 19 de desembre s’informa que hi ha 180 caps d’animals de tir i de càrrega (138 de ramaderia caballar i 42 de mular)

A finals del 1936, des del Servei Central d’Estadística i la Delegació Comarcal de Proveïments de l’Alt Empordà es fa el seguiment dels conreadors i dels forners per tal de conèixer les existències del blat i farina.

1936

  • El 27 de setembre, es notifica que … sols hi ha el blat que posseixen els conreadors perqué no existeixen a la població fabricants ni magatzemistes, i de farina sols hi ha la que consumeixen diariament els tres forners del poble
  • El 14 de desembre, s’envia a la Delegació Comarcal de Proveïments de Figueres la llista dels conreadors que tenen blat que els hi sobra. En total són 6.194 kg. aportats per dotze pagesos. També es demana el dia i lloc on han de portar-lo
  • Dos dies més tard s’envia la declaració dels forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
    • Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (fleca al carrer d’Escudillers)
    • Frederic Porterias. Tenia ==== kg i en necessita 50 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després can Licus)
    • Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després cal Bigoti)

1937

  • 15 de maig.- La Segona Divisió – Segon Regiment d’Infanteria fa una marxa des del Castell de Sant Ferran fins a Cabanes. Orden del Cuerpo del día 14 de Mayo de 1937 – Art. 1.” Mañana la fuerza franca de servicio, al mando del Capitán de Cuartel y de los Oficiales y Sargentos de semana, efectuará una marcha a Cabanas
  • 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat 
  • 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos

Confiscació d’edificis i propietats

Vegeu: Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació:
adjudicació i reclamació de béns confiscats de l’Alt Empordà: …. , Cabanes, .
… Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-1 /Generalitat de Catalunya (Segona República). Codi: ANC1-1-T-6776

A finals de 1936, l’Ajuntament va iniciar l’expedient per a la incautació d’edificis i béns que volia posar al servei del municipi, indicant quin ús se li podia donar a cadascun. A l’expedient (1936-1937) hi consta la següent proposta d’incautació:

  • Casa parroquial, al carrer dels Escudillers [passa a ser residència dels mestres, per trobar-se deshabitada i per passar a ésser béns comunals]
  • Escola de nois, a l’avinguda Dr. Pagès, ara carrer de les Escoles [continúa com a escola unitària, per ésser voluntat del seu constructor i donador]
  • Edifici Dolors Bassols, també amb el nom de Josep Pagès Turà, al carrer Colom (can Turà). [passa a ser escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
  • Casa i jardí d’Antoni de Puig, al carrer Fermín y Galán, ara carrer de Tetuán [passa a ser Ajuntament i provisionalment residència de refugiats de guerra, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
    • Propietat de Concepció Conill i Eusebi Puig (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola, per troba-se abandonada del seu propietari]
    • Fruitareda d’en Carreras (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola per a ús dels treballadors sense feina, per estar abandonada de conreu i de pagaments]
  • Casa de Jaume Gorgot, despoblat (mas de Sant Feliu)
  • Fàbrica de farines i molir olier de Jaume Gorgot, al pg. de la Llibertat, ara carrer Canal (masover, Joaquim Torrent Clos) [passa al Sindicat Agrícola, per haver-lo abandonat l’arrendatari i ésser d’utilitat per als pagesos per a fer farinades]
  • Propietat d’en Roger, al carrer de Sant Isidre, 5 olivars i 5 camps (hereus de Tomàs Roger Larrosa)  [passa al Sindicat Agrícola, per a ús dels pagesos, per estar abandonat de conreu i de pagaments]
  • Hereus de Vicenç Brusés, al carrer Fondach
  • Hereus de Josep Gimbernat Municoy, al carrer Francesc Macià, ara carrer Canal (El Casino). L’edifici estava arrendat a una Societat on hi celebraven les seves reunions tots els elements de Lliga i Cedu [passa al Sindicat agrari i oficis varis, un sindicat que compta amb 55 afiliats i dues seccions, la d’agricultura i la del ram de la construcció. Realitzen tasques culturals.
  • Josep Ferran, Mas Ribas. Després que el 1935 havia mort Antoni Ribas de Conill, Josep Ferran Galter, banquer, industrial i polític figuerenc, va comprar el mas en renda vitalícia a Concepció Ribas que n’era l’hereva.

L’Arxiu Municipal de Cabanes conserva dues actes d’ocupació, amb data de 8 d’agost de 1936 on s’informa de l’ús a què es destinaran els edificis i s’explica que en el lloc més visible de l’immoble de referència és inserit un cartell fent constar l’ocupació practicada

  • La Rectoria o residència del Rector, situada al carrer d’Escudillers, 3. Es destinarà a residència dels mestres
  • L’escola, situada a l’avinguda del Dr. Pagès (carrer Escoles). Es destinarà al mateix fi

El 12 de desembre, l’alcalde informa que ha tramès al Comitè d’apropiacions de Barcelona les dues actes d’ocupació efectuades per l’Ajuntament, degudament complimentades, mentre que les apropiacions efectuades pel Comitè consten amb un simple acord sense que s’especifiqui el motiu, ni la classe de les finques. S’explica que el Comitè actuava tan independenment que no va fer mai cas del que l’Ajuntament li demanava per a complir les ordres que rebia del Govern de la Generalitat respecte a incautacions, trobant-se de resultes d’això, tot desordenat i confús.

També demana quines disposicions han de seguir ja que alguns propietaris han marxat i no saben com actuar. En una nota al marge s’especifiquen les apropiacions:

  • Incautacions de l’Ajuntament: Ex-Rectoria i Escola de nois
  • Incautacions del Comitè: Antoni Puig (casa i jardins), Jaume Gorgot (casa), Joaquim Torrent (tots els béns), Josep Pagès Turà (casa), Hereus de Vicenç Brusés (casa), Hereus de Josep Gimbernat (Cafè-Casino), Josep Ferran (casa-Mas Ribas)

Marciano Cárdaba Carrascal a la seva tesi doctor Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939 presentada a la UdG el 2001, ens explica que a Cabanes hi va haver iniciatives d’incautació de tot el terme municipal que no es van portar a la pràctica per manca d’entesa entre els mateixos veïns (AHN, FCGBGB, sig. top. 1432-1, exp. 14), només es va apropiar de terres abandonades, improductives o mal conreades.

Tot i que no es pot confirmar, s’explica que a can Marcó hi havia un destacament militar i una emissora.

Presoners de la República

El 1936, Maria Gimbernat Prim i la seva mare Josefina Prim Clos van ser detingudes per pertinença a famílies de significació dretana i per tenir familiars que havien omès les seves obligacions militars amb la República.

Nous càrrecs

La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals i acaba donant compte del següent acord:

… han de cessar tots els consellers propietaris o suplents que procedeixin de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya, … queden des d’are cessants els consellers propietaris de Lliga Catalana, Srs. Pijoan i Heras, així com també els suplents de dita llista, Srs Quera, Roca, Ylla i Aguer Mallau, i queden proclamats consellers propietaris els suplents de la llista del Front Popular, Srs. Hortal i Noguera… quedant definitivament constituït l’Ajuntament pels següents consellers: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagés Serra, Pere Alegri Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicenç Hortal Ramis i Pere Noguera Salleras …

El 7 de setembre, l’alcalde Josep Noguer envia al Comissari de la Generalitat de Girona la relació de persones que integren la nova Corporació Municipal:

  • Alcalde primer: Josep Noguer Pomés (Esquerra Republicana)
  • Alcalde segon: Conrad Pagès Serra (Esquerra Republicana)
  • Conseller primer: Pere Alegrí Batlle (Unió Socialista)
  • Conseller segon: Pere Martí Casadevall (Esquerra Republicana)
  • Conseller tercer: Vicenç Hortal Ramis (Unió Socialista)
  • Conseller quart: Pere Noguera Salleras (Partit Comunista)

I el 20 de setembre, arran del Decret de la Conselleria de Justícia que demana la creació de la Justícia popular local, l’alcalde  manifesta a l’Hon. Sr Conseller de Justícia de la Generalitat que:

… em prenc la inicitiva, creient-me autorizat per lo que prescriu l’esmentat art. 4 de proposar a la V.S. el nomenament dels ciutadans, Miquel Mis Gimbernat per a Jutge popular, Joan Armans Riquet per a Suplent, Pere Ramis Daró, per a Procurador del poble, Josep Pellicer Sudriá per a Suplent i Modest Serra Mont per a Secretari. El 4 de novembre, segurament per manca de resposta, repeteix el comunicat

El mes d’octubre, el jutge popular era Pere Alabau Costei.

A l’acta municipal del 18 d’octubre es nomenen els nous representants del Consistori:

  • Josep Noguer Pomés, alcalde, Pere Alegrí Batlle, Joan Vergés Noguera, per Esquerra Republicana
  • Josep Planella Capallera, Joan Pei Costei, Bartomeu Argelés Puig, per la C.N.T.
  • Joan Puigvert Lloberas, alcalde segon, pel Sindicat de Rabassaires

Davant la protesta de la C.N.T. , els representants de la U.G.T. (Josep Olivés i Joan Pallicer) aleguen que hi són en representació del P.S.U.C., però que vista la protesta es retiren. També queden vacants els llocs que correspondrien al P.O.U.M. i A.C. (Acció Catalana) per no existir a la població.notícia

El DOGC, 350 del 15 de desembre de 1936 publica el nomenament de Miquel Mis i Gimbernat com a jutge popular i Pere Ramis i Daró com a procurador del poble. Els suplents foren Joan Armans i Riquet i Josep Pellicer i Sudrià.

El 13 de febrer de 1937, Josep Planella presenta la dimissió per haver-li estat conferits altres càrrecs al Sindicat Agrari i Oficis Varis de la C.N.T. de Cabanes, essent substituït per Ramon Prunella Beya.

El 1o de juliol va dimitir el conseller Bartomeu Argelés Puig per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars , essent substuït per Francesc Clarà Olivet, en representació de la C.N.T.

El 9 d’octubre el ciutadà Fidel Pagès Llombart ocupa la vacant del Conseller Vergés que s’ha incorporat a l’Exèrcit Popular.

Segons un document del 14 d’agost de 1939, adreçat al Juzgado de 1a Instancia e Instrucción, el càrrec de Jutge municipal va ser ocupat per: d’abril a juliol de 1936, Pere Alabau – el 1937, Miquel Mis Gimbernat – el 1938, Joan Armans i Vicenç Hortal Ramis

Durant aquests mesoss també es van contractar nous mestres, metges, veterinaris, secretari i altres treballadors municipals. Vegeu: Personatges

Comitè Antifeixista de Cabanes

Cabanes va ser un dels molts pobles de la comarca de l’Alt Empordà on hi hagueren Comitès Antifeixistes. La seva composició apareix al treball de Josep Antoni Pozo González, El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936/Crisi i recomposició de l’Estat. Tesi doctoral, 2002. Dades de Cabanes

    • Comitè Local (juliol-octubre, 1936). Composició: 3 CNT, 2 “de l’Ajuntament”, 1 ERC, 1 POUM
    • Annex 3. La reorganització municipal a l’octubre de 1936: 20/10/1936. 3 ERC, 3 CNT, 1 UR. Alcalde: Josep Noguer Pomés (ERC)

El Comitè Antifeixista de Cabanes es va crear provisionalment els primers dies de l’aixecament militar i es va constituir el 16 d’agost de 1936, amb sis afiliats de la CNT i la FAI. Entre les seves activitats van destacar l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Alguns documents, signats per l’Alcalde, mostren algunes discrepàncies entre l’Ajuntament i els integrants del Comitè, pel que fa a les incautacions. Però va ser en una circular adreçada al Director general d’administració local, el 5 d’agost, quan l’alcalde exposa que:

CNT

Solidaridad Obrera

… des dels primers dies de la sublevació feixista va constituir-se un Comitè provisional nomenat per alguns individus amb el beneplàcit de l’Ajuntament, però fòren tantes les atribucions que es prengué, que aviat passà davant del mateix Ajuntament, fent, inclús, servir per tot el que els convenia el segell de la Corporació, sense permís de l’Alcaldia. Passats els moments de desorientació i com sigui que continua actuant el Comitè, a pesar de que en un poble petit com és aquest no representa cap utilitat, més a més quan pot veurers pel document adjunt … que l’Ajuntament està integrat per representants  de les diverses faccions polítiques… desitjaria saber si s’ha de nomenar un Comitè definitiu i… en cas afirmatiu, qui l’ha de nomenar, quants components ha de tenir i quines seran les seves atribucions…

El 9 de setembre de 1936, el consistori va nomenar Jesús Pei Porterias i Josep Olivés Descamps com a representants de l’Ajuntament al Comitè Antifeixista.

Un article signat per José Conesa a la publicació Solaridad Obrera (18/09/1936) dóna l’altra versió del problema junt amb una descripció del poble i de la situació del moment. L’article a banda de la ideologia llibertària mostra un gran desconeixement del poble que considera i de la comarca. Els mestres eren Josep Argelés i Xaviera Pradel, el capellà assassinat Ramon Costa Massot (1877-1936) i el “muchacho que tiene cierta cultura” deu ser l’alcalde Josep Noguer Pomés.

Conesa junt amb Jaume Saludes i Antoni Marcet eren els tres membres del «Equipo n° 5, grup encarregat de la propaganda llibertària a l’Empordà fins a primers de desembre de 1936, data en què es traslladaren a Tarragona.

Segons l’acta municipal del 2 de novembre de 1936, en aquesta data el Comitè ja s’havia dissolt.


A partir del 31 de maig de 1938 els consellers, que necessitaven temps per dedicar-se a les feines del camp, van ser substituïts per un comissari polític (Paulí Margou Oliveras, un taper de Sant Feliu de Guíxols que ja havia estat alcalde de Sant Feliu durant la República) i sis mesos més tard, les irregularitats produïdes van provocar la formació d’un nou Ajuntament.

A mitjans de gener de 1939, l’Estat Major republicà va decidir emmagatzemar 200 tones d’explosius a l’església de Cabanes, però el mal estat del gual sobre la Muga els va forçar a portar-los a Llers on, el 8 de febrer, va tenir lloc la destrucció de l’església i bona part del poble.

La guerra civil va suposar la mort al front de catorze persones de Cabanes, entre els dos bàndols. Molts més van passar a França on van estar força temps retinguts als camps de concentració de  Vernet d’Ariège, on va estar internat el meu pare, a Argelés, etc. Els joves que havien estat cridats com a soldats sense haver fet abans el servei militar, van patir la guerra seguit de l’internament en camps de concentració i en tornar a casa, van  passar dos anys fent la “mili” en destinacions tan llunyanes com Galícia o Melilla.

DOCUMENTS

  • Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes
  • Expedient d’apropiació de béns que va tenir lloc durant els primers mesos de la guerra
  • Camp d’aviació, situat dins el terme del poble.
  • Relació de donatius en queviures a profit de les Milícies anfifeixisfes que lluiten al Front. Butlletí d’Assistència Social, de Figueres
  • Ajuntament de Cabanes. Suscripció pro-víctimes del Feixisme. Empordà Federal, 05/09/1936
  • Causa General Cabanas. Fiscalía del Tribunal Supremo. Archivo Histórico Nacional, FC-CAUSA_GENERAL, 1432, Exp.14. A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, el 18 d’octubre de 1940 l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”. El 22 de febrer de 1946 el Fiscal Instructor Delegado de la Causa General demana que de acuerdo con el Sr. Cura Párroco y con dictamen de dos peritos proceda a valorar los daños causados en la Iglesia Parroquial durante la dominación roja.
  • El treball d’Oriol Abulí Vergés que ens parla de les execucions, saquejos i destruccions que es van produir a causa del conflicte bèl·lic
    • Execucions:
      • Ramón Costa Massot (59 anys, capellà de Cabanes). Es desconeix on va ser assassinat (20/07/1936). El febrer de 1941, l’Ajuntament de Cabanes va rebre una notificació del Jutjat militar d’Olot demanant informació sobre el mossèn, el 27 de febrer de 1941 l’alcalde redacta la resposta donant el nom i lloc de naixement de Ramon Costa i les dades que coneix sobre els seus familiars.
      • Pere Terrats Carbó (56 anys, capellà). Era rector de Vilanant i tenia familia en Cabanes, on el detingueren. Va ser assassinat a Sta. Llogaia (11/08/1936)
      • Francesc Esteve Collgrós (64 anys, jornaler). Trobat a Capmany, a la vora de la Muga (20/11/1936)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

    • Destruccions: Saqueig i destrucció de l’altar de l’església. Es va desvalissar l’església, es van cremar tots els sants, així com ornaments, roba i altres, però no es va destruir l’edifici. (24/07/1936). Mes informació: Consells de Guerra núm. 54883, 34041 i 54742  estudiats i digitalitzats l’any 2013 per l’Associació de familiars de Represalitats pel Franquisme.
  • Dirigents polítics i/o sindicals
    • Josep Noguer Pomés, Conrado Pagès Serra, Pere Martí Casadevall, Isidre Porterias Clos, Miquel Mis Gimbernat, Pere Alabau Casteny, Fidel Pagés Llombart, Miquel Pey Bonet, Joan Pey Contey, Bartomeu Argelés Puig, Miquel Mención, Joan Armans Riquet, Josep Planella Capallera, Pau Pujadas Carreras, Josep Batllori Pijoan, Juan Batllori Llanet, Josep Borrell Miró
  • Representants del Municipi i del Sindicat Agrari
    • Ajuntament
      • Alcaldes: Josep Noguer Pomés (1936-38), Paulí Margou Oliveras (Comisssari Municipal, 1938), Ramon Prunella Beya (nov. 1938),Segell UGT
      • Modest Serra, secretari
    • Sindicato Agrario y Oficios Varios
      • Josep Noguer, president
      • Joan Pey, president
      • Isidre Porterias, secretari
  • Morts per bombardeigs
    • Elvira Capallera Roig, natural de Cabanes, mestressa de casa (26 anys). Va morir a casa seva (c/ Sant Antoni, 9 de Figueres), junt amb el seu marit, Francesc Arderius Municoy, la seva filla Adelina i una tia del marit, Narcisa Arderius Guitart a causa del bombardeig del dia 4 de febrer de 1939 (Llista ACAE)
  • Llista de combatents cabanencs morts en la guerra. Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.
    Hi consten catorze soldats, dels quals només un pertany al bàndol franquista. Es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.
    No consta que hi hagués cap víctima provocada per material bèl·lic abandonat.

Combatents morts a la Guerra Civil

Documents: Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra (ACAE110-223-T2-1921) – Declaració d’hereus abintestat de Juan Aguer Ferrer, veí de Cabanes (ACAE110-223-T2-1625)

Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012

 – Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
– Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
– Joan Llanet Iglesias, Cabanes
– Salvi Fajol Cels, Cabanes

D’acord amb la guia de Procediments judicials militars de l’arxiu del tribunal militar tercer de Barcelona, a Cabanes hi ha haver 26 represaliats, un 3,5% de la població censada el 1936 (742 hab.) i com a executat, durant el Període blau (1939 – 1945) hi apareix Emili Torrent Viñas, de 44 anys.

Cabanes. Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo (PARES. Portal de Archivos españoles)

Pere Alabau Casteny (jutge municipal) – Pere Alegri Batlle – Josep Argelés Compte (mestre, expedient de depuració) – Bartomeu Argelés Puig (membre del Comitè Revolucionari Local i dirigent sindical) – Joan Armans Riquet (president d’Esquerra Republicana de Catalunya/ERC i membre del Comitè Revolucionari Local) – Joan Batllori LLanet – Josep Batllori Pijoan (citat en oficis i informes) – Josep Borrell Miró (membre del Comitè Revolucionari Local) – Salvi Fajol (citat en oficis i informes) – Paulí Margou Oliveras (gestor municipal) – Pere Martí Casadevall (citat en oficis i informes) – Miquel Mención (membre del Sindicato Confederación Nacional del Trabajo/CNT) – Joan Mis Gimbernat (sospitós, es troba a la presó de Girona) – Miquel Mis Gimbernat (membre del Comitè Revolucionari Local i dirigent de partit polític) – No consta (milicià, fill d’un carabiner, veí de La Jonquera) – Josep Noguer Pomés (dirigent de partit polític) – Joan Noguer Pomés (dirigent del Sindicat Unió de Rabassaires, es troba a la presó de Girona) – Fidel Pagès Llombart (membre del Comitè Revolucionari Local) – Conrad Pagès Serra (citat en oficis i informes) – Miquel Pey Bonet (agutzil, sospitós, es troba a la presó de Girona) – Joan Pey Costey (membre del Comitè Revolucionari Local) – Isidre Porterias Clos (membre del Comitè Revolucionario local i del Sindicat Confederación Nacional del Trabajo/CNT, es troba a la presó de Girona) – Xaviera Pradel LLop (mestra, expedient de depuració) – Pau Pujadas Carrés (membre del Comitè Revolucionari Local, es troba a la presó de Figueres) – Miquel Teixidor Tubert (dirigent sindical) – Emili Torrent Viñas (sospitós, afusellat).

Vegeu també: Archivos Históricos militares y civiles. Guerra Civil Española

  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de represalitats pel franquisme
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua. Document: Expedient de l´Audiència Provincial de Girona núm. 294/1943 (ACAE110-261-T2-558)
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Vegeu: 1939. Joan Llaona Juanola, Miner, de Maçanet de Cabrenys, 28 anys, solter. Albsolt. Va ser enviat a un camp de treballadors.  Expedient núm. 54.883 foren jutjats Joan Ramon Masmiquel, Antonio Regidor Romero, Joaquin Moret Riera, Eugenio Roura Torrent, Ramon Riera Pumarola de Sant Hilari Sacalm, Miquel Mis Gimbernat, Josep Noguer Pomés, Fidel Pagès Llombert, Pedro Alegrí Batlle, Pedro Alabau Castey, Isidro Porterias Clos, Miguel Bertran García, Ramon Pujol Soirt, Josep Maria Font Font, Pedro Vila Estela, Miquel Pey Bonet i Josep Falgarona Bosch. [ACAE111-92-T1-81]
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • Inscripció al Registre Civil d’algunes persones mortes durant la guerra.
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Hubach Carbó, mort al front d’Aragó intentant passar al bàndol nacional el 1939. Codi: ACAE110-223-T2-1462
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra. Codi: ACAE110-223-T2-1921
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Pedro Tarrats Carbó, mort a Santa Llogaia d’Alguema l’11 d’agost de 1936. Codi: ACAE110-223-T2-1984
    • Expedient d’inscripció al Registre Civil de Castelló d’Empúries de la defunció de Francisco Calvet Alegrí, capellà de la basilica de Castelló d’Empúries, desaparegut el mes de setembre de 1936 després de ser pres a Cabanes i dut al castell de Sant Ferran de Figueres, junt amb el capellà Esteban Carbonell, que també estava amagat a Cabanes. Codi: ACAE110-223-T2-2023
  •  Altres
    • Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano. Codi: AHG170-231-T2-13149
    • Diligències preliminars del judici declaratiu de major quantia que insta Baudilio Quintana Visi contra Manuel Escura Girbal, ambdós de Cabanes, per danys i perjudicis ocasionats a l’inici de la guerra civil (1935-1940). Inclou un Llibre de registre de bestiar. Codi: ACAE110-223-T2-1857
    • CNS-AISS. Delegació Sindical Comarcal de Figueres. Actes de recuperació dels antics locals de Cabanes, Lladó i Borrassà per la CNS (1939-1941). Codi: ACAE110-73-T1-190
  • Rubió Coromina, Jordi E.  Presoners de la República. “Excautivos por España”. Revista de Girona, 272 (Maria Gimbernat Prim – Josefina Prim Clos)

Actes municipals
Font: Arxiu municipal de Cabanes

1936

  • 26  de  juliol.- La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals, destacant la denúncia formulada per diversos veïns per tal que s’arrangi a bomba del carrer Caballeries … i acaba donant compte dels cessaments dels regidors que procedeixen de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya.
  • 29 de juliol.- Per tal de donar treball als obrers parats de la localitat i tinguent en compte que hi han alguns camins públics,  s’acorda … començant per l’arranjament del camí anomenat de Vilarnadal …
  • 9 d’agost.- Es notifica … l’apropiació de l’ex-Rectoria per tal de destinar-la a residència dels mestres, així com també s’ha incautat de l’actual escola de nois, manada construir pel fill ilustre del poble Dr. Josep Pagès, i que encara no estava traspassada … es nomena Auxiliar de la Secretaria a en Joan Serra Mont, quin auxiliar podrà suplir al Secretari titular … Aquest nomenament ha d’entendrer’s amb caràcter gratuit, això, no obstant els serveis que presti es consideraran com un mèrit  com un favor fet a l’Ajuntament.
  • 30 d’agost.- … Vist que el Metge i el Veterinari titulars d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll i Joan Carbó han abandonat llurs cárrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel cárrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó i pel de Veterinari titular, també amb caràcter interí al veí de Peralada, Sr. Pere Pujol Bigas. A més es nomena pel càrrec d’Auxiliar de verterinari a en Ferran Boix i Vallicrosa … si bé aquest nomenament s’ha d’entendre amb caràcter gratuït …
  • 13 de setembre.- Es decideix dotar la població d’una xarxa de pous per a millor comoditat dels veïns … tant prompte la situació econòmica de la Corporació o permeti, pous semi-artesians, que per la fàcil instal·lació i per la puresa de l’aigua són els que reuneixen més bones condicions i garanties tant per l’economia dels fons municipals com per el que es refereix amb la sanitat pública, en els llocs següents, que són els que de moment son més convenients:
    • A la plaça de la República, davant de la Peixateria
    • A la carretera, davant de casa en Benet Prim
    • Al carrer García Hernández (c/ Espolla), davant de casa en Benet Pomés
    • Y a les Escoles, a mig del pati d’esbarjo
  • 20 d’octubre.- Respecte al problema del camp, després d’àmplia deliberació… s’acordà  fer un pregó a l’objecte de saber els camperols que necessiten terres i invitar seguidament als que es trobin conreant-ne gran quantitat de vesanes, per tal de veure si dintre la major harmonia i sense cap classe d’exigències és factible resoldre definitivament aquest assumpte.
  • 10 de novembre.- Davant la petició feta pels milicians d’aquesta localitat Ricard Llanet Iglesies, Pere Pujol Badet i Joan Porteries Costa que han vingut del Fron d’Aragó per anar al del Centre, demanant a l’Ajuntament que els facilités pistoles … i que s’els hi fés algun donatiu … L’Ajuntament … tinguent en compt el fi patriòtic a que es volen destinar i les orientacions rebudes del Comitè de guerra i Conselleria de Defensa, de Figueres, acorda,… lliurar-los-hi les dues pistoles marques Celta i Vesta i el revólver H.O. … que s’els hi lliuri la quantitat de vint-i-cinc pessetes a cadascun …
  • 14 de novembre.- S’encarrega la venda dels cairats i socs sobrers de l’enderrocament de la casa del cantó del carrer Fermí Galan (Font de les Manies), situada davant de l’antiga casa Puig
  • 28 de novembre.- Es constata que d’acord amb el Decret de Justícia de 13 de novembre, els ciutadans a Catalunya adquiriran llur majoria d’edat als divuit anys … A continuació el conseller Argelés protesta de que formi part de la Corporació un representant de l’Unió de Rabassaires, ja que … no hi havia tal entitat … a la població. També el conseller Vergés protesta de que hi formi part el conseller Argelés, ja que va deixar de votar a les eleccions del 16 de febrer darrer, i a més, segons diu, feia campanya contra el Front Popular.
  • 26 de desembre.- S’acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni que pocs dies abans havia estat recomanat, des de la Comissaria de la Generalitat, per Agustí Cabruja

1937

  • 30 de gener.- S’acorda adquirir un impermeable pel milicià Narcís Pei Olivés, que ha anat a lluitar al Front d’Aragó, també s’acorda deixar les armes llargues de caça requisades als mossos que aprenen instrucció militar obligatòria
  • 13 de febrer.- Fixar la jornada de vuit hores de treball per a tots els ramsdisposar que tots els conreadors que necessitin jornalers passin per l’Ajuntament a fer la demanda, quedant terminantment prohibit contractar cap jornaler sense previ coneixement de la Comissió municipal de Treball.
  • 27 de febrer.- Es determina que el jornal, en tots els rams de la vida local, sia pagat a raó d’una pesseta i vint-i-cinc cèntims l’hora. També s’acorda abonar les despeses ocasionades per viatge efectuar per l’Ajuntament en ple a Girona, el dia 24 del corrent, requerit pel Comissari d’Ordre Públic, per tal de solventar el conflicte ocorregut a la població derivat de les peticions obreres, regulades en aquesta sessió.
  • 27 de març.- El mosso Agustí Pei demana una trinxera de cuir per preservar-se del fred i la pluja, acordant de comprar-ne una i trametre-li.
  • 24 d’abril.- Es destinen 60 ptes per pagar una trinxera al milicià Narcís Pei
  • 12 de juny.- Es disposa que ja que es necessita una tarja de racionament dels principals articles de consum, serveixi la mateixa que hi ha establerta per al pa
  • 15 de juny.- Es dóna compte dels propietaris d’ignorat parador: Antoni Puig, Tomàs Roger, Marquès de Camps i Joan Oliva
  • 10 de juliol.- A petició d’un conseller de la C.N.T., s’acorda sol·licitar del govern de la Generalitat l’expropiació dels béns de les famílies dels minyons desertors.
  • 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat
  • 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos
  • 25 de desembre.- … s’acorda per unanimitat que aquest Ajuntament controli d’ací endavant la distribució de tabac, i que, en conseqüència, es faci un cens dels fumadors d’aquest poble.

1938

  • 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament…. s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
  • 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada…. també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
  • 15 de gener.- S’acorda fer-se ressó d’una crida-circular de l’alcalde de Barcelona, i al efecte, obrir una suscripció pública per a recollir cabals i comprar abrigalls pels combatents… s’acorda que es pagui una factura de despeses, causades pels refugiats de guerra, que presenta Marguerida Sabà la qual importa la suma de ptes. 118’00 ptes.
  • 29 de gener.- s’acorda … que en lloc d’apagar tot l’enllumenat públic es deixin uns quants llums encesos i pintats de blau, d’acord amb les ordres de la Junta de Defensa Passiva i….  …  repartir els cigrons darrerament arribats (33 quilos) entre les families del poble que es troben mancades de pa o que no recullen del camps apenes cap mercaderia.
  • 5 de febrer.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble…. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.
  • 26 de febrer.- Ramon Prunella del Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT), dimiteix com a conseller representant de la CNT a l’Ajuntament i  es nomena a Vicenç Llanet Batllori (Resolució presa a l’assemblea del Sindicat del 19/02/1938)…  Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez , per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars…. el conseller Joan Puigvert manifesta que és baixa de la Unió de Rebassaires i, com sia que representava aquesta entitat fa expressa la seva dimissió i renuncia al càrrec
  • 12 de març.- s’acorda que la família d’Ignacio Villar Azcárate (possiblement era comunista i refugiat basc), no sigui destinada per a menjar a cap domicili particular dels veïns d’aquest poble, tota vegada que el cap de casa treballa.
  • 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació. (records transmesos oralment fan pensar que aquests abusos els portaven a terme els refugiats de guerra)
  • 9 d’abril.- es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
  • 23 d’abril.- es demana al Consell Municipal una relació nominal de tots els minyons desertors, nom i adreça dels seus familiars més pròxims i un informe de la particular situació econòmica de cadascú dels desertors o dels seus familiars…. també es manifesta que a l’autoritat Superior li causa molta estranyesa que aquest Ajuntament no hagi mai proposat l’imposició de penyores als desertors o als seus pares…. es dona compte de les dates assenyalades per a incorporació a l’exèrcit dels minyons compresos en les lleves del 1927 i 1941.
  • 30 d’abril.- Relació de factures pagades per subministraments a refugiats de guerra
  • 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.

    Paulí Margou

    Presa de possessió del Comissari Paulí Margou

  • 31 de maig.- … s’ha personat en les Cases Consistorials Paulí Margou i Oliveres, el qual … ha exhibit el document en el qual se’l nomena Comissari Municipal d’aquest poble de Cabanes … assumirà totes les funcions reservades a l’Alcalde i a l’Ajuntament … es dona plena possessió d’aquest Ajuntament a l’esmentat funcionari de la Generalitat, Paulí Margou i Oliveres el qual l’accepta i en pren possessió ….
  • 30 de juny.- Relació de factures pagades per proveïments als refugiats.
  • 31 d’octubre. El Comissari Municipal fa constar Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
  • 8 de novembre.- En cumpliment d’ordres rebudes de la Superioritat s’han de convocar els representants del Front Popular i, de no existir, el President i el Secretari de les Sindicals i partits polítics constituïts ací i que són antifeixistes: UGT, CNT, Esquerra Republicana de Catalunya a fi que verifiquin un informe sobre l’actuació política i sindical, sobre l’actuació envers els refugiats i sobre l’actuació anterior i posterior al 18 de juliol de 1936 de tots els caps de casa i familiars major d’edat, que tinguin un fill o un familiar desertor i dels qui són fugitius. Aquest informe també ha de contenir la situació econòmica de cada un d’ells.
  • 9 de novembre.- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom (Can Turà), sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom ….
  • 18 de novembre.- Sota la presidència del Jutge popular Vicens Hortal Ramis, assistint–hi els Consellers electes i en absència del Comissari municipal Paulí Margou i del secretari Joan Muntada (actua com a secretari el veí Gumersind Garrigolas Ribot) es constitueix la Corporació Municipal formada per Fidel Pagès Llombart (alcalde)
  • 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.

    11 febrer 1939

    Presa de possessió de la Gestora Municipal (febrer, 1939)

1939

  • 11 de febrer.- a les 12 del migdia … se constituyó en la sala capitular de sus Casas Consitoriales el Ayuntamiento que cesa, compuesto de los Srs Ramón Prunella Beya como Alcalde Presidente, Fidel Pagés Llombart como 2º Alcalde y los Regidores Pedro Noguera Salleras, Pedro Pujol Male, Climent Aguer, … Municoy los cuales fueron recibiendo cortesmente a los que han de suplirles en cargo nombrados por el Comandante Jefe de 2º Regimiento de Caballeria en representacion de la España Nacional que al librar el pueblo de Cabanas nombra con caracter provisional a Joan Rebarter Pellicer como Presidente de la Gestora de este Ayuntamiento y como concejales a D. Joan Oliva Fortia, Dn José Aguer Ginestera y a D. José Gimbernat Teixidor

Altres documents que ens mostren el dia a dia dels primers mesos de la guerra (1936)
Font: Arxiu municipal de Cabanes

S’han conservat poca de la documentació municipal generada durant els tres anys de la Guerra Civil. Segurament abans de l’entrada de les tropes nacionals es va destruir bona part d’aquests documents per tal d’evitar proves compromeses. un escrit adreçat al Juzgado de 1a Instancia e Instrucción del 14 d’agost de 1939 explica que el Juzgado Local no fue destruido ni quemada, los libros de nacimientos, matrimonios y defunciones están intactos. Lo que a buen seguro habrá desaparecido, es la documentación y correspondencia entre las Autoridades y el Juez por cuanto no hay escrito alguno que se refiera a los nombramientos de Jueces y demás personas del Juzgado. Para hallar la fecha, y desde luego aproximada de la actuación de los jueces, hay que valerse de los libros de defunciones y con las firmas de las actas puede comprenderse quien desempeña los cargos ….

ban_20juliol1

  • Sense data.-
    • Es posa en coneixement de tothom que al Comitè hi ha una subscripció oberta per tal de poder adquirir llana per a fer jerseis pels milicians … Així mateix totes les noies que vulguin fer treballs pels milicians del Front, son pregades d’anar al Comitè on s’els hi facilitarà llana i demés objectes que necessitin
    • Es fa avinent a tots els treballadors de la terra que necessitin terra per treballar es presentin a solicitar les vesanes que desitjarien
  • 20 i 21 de juliol.- Dos bans, signats per Josep Noguer Pomés, alcalde popular de l’Ajuntament de Cabanes, exigeixen l’entrega de qualsevol arma que no sigui de caça. El 3 de novembre, en canvi, es feia saber que qui tingués qualsevol arma, l’havia de presentar per tal de rebre l’oportuna autorització per al seu ús i l’endemà es tornar insistir que qui tingui armes, tant si són llargues com curtes, les portin per tot avui a l’Ajuntament, ja que si no ho fan seran rigorasament castigats.
  • 29 de juliol.- Un ban prohibeix els grups a la via pública, així com la propalació de rumors alarmants. I un edicte disposa que d’acord amb el que ha decretat la Generalitat, s’estableix que la jornada agrícola és la de 8 hores diaries, del contrari seran sancionats els patrons i obrers que desobeixin aquestes normes amb fortes multes.
  • 6 de novembre.- El Comitè d’auto transports de Girona envia al ciutadà alcalde de Cabanes les fulles de control del cotxes de la localitat, afegint que baix la vostra exclusiva responsabilitat, esperem els entregareu solament a les persones a les quals els vehicles els hi siguin absolutament indispensables pel seu treball, guardat-vos els demés per a les necessitats de la Guerra. Es conserven quatre fitxes, totes de motos:
    • Marca: Ariel – Matrícula: B-39.201 – Motor 6.319 – Potència 2,2 HP
    • Marca: BSA – Matrícula: GE-2998 – Motor 44.161 – Potència 2,1 HP
    • Marca: Rudge – Matrícula: B-41.468 – Motor 35.763 – Potència 3 HP
    • Marca: BSA – Matrícula: B-42.694 – Motor 1.980 – Potència 2  3/4 HP
  • 15 de desembre.- Diferents edictes informen que:
    • La Conselleria d’agricultura atorga deu subvencions destinades a fills de conreadors que vulguin cursar els estudis d’ensenyament agrícola a l’Escola Mitjana d’Agricultura. Cal sol·licitar-les al Sindicat Agrícola, acompanyant un certificat d’estudis primaris. Els aspirants han tenir més de quinze anys.
    • Tots els que tinguin aparells receptors de ràdio, hauran de solicitar l’autorització corresponent al Servei de Censura de Guerra del Secretariat General del Departament de Defensa, acreditant llur adhesió a la causa antifeixista… del contrari seran expropiats els aparells.
    • A partir del dia 7 de desembre, els espectacles públics de tota mena, hauran d’acabar llurs sessions a dos quarts d’una de la matinada com a màxim i els cafès, bars, etc. només podran tenir obert fins a dos quarts de dues.
    • Resta prohibida la tinença i circulació dels bitllets del Banc d’Espanya alterats per estampilles faccioses i no estaran, per tant, garantitzats per les reserves d’or del Banc d’Espanya.
  • 16 de desembre.- L’alcade, Josep Noguer informa al Director de Telèfons que es va prendre l’acord de no estar abonat al telèfonaviacio1

1939 – Últims dies de la Guerra Civil (Arxiu Municipal de Cabanes)

El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]

El 23 de gener, el Comandament militar de Figueres demana el nombre d’evacuats que es poden allotjar a Cabanes, un magazem per al dipòsit d’aliments, la carretera o estació d’accés al poble i qui és el representant de la Junta Municipal. La petició es fa amb l’advertiment que “cualquier ocultación será penada con la màxima rigurosidad“.

El 28 de gener una circular del cap de la comissaria informa que el Ministro de Gobernación disposa que tots els ciutadans civils i militars que posean aparatos receptores de Radio los depositen en la Comisaría de Policía mas próxima en el plazo de cuatro días con el fin de que sean precintados … se les librará el oportuno recibo de entrega que será canjeado cuando se proceda a devolver dichos aparatos a los dueños o usuarios de los mismos.

L’1 de febrer el Cap de Serveis de la 31 Brigada Mixta. Tercera División. Estado Mayor demana a l’alcalde que es presenti per fer-se càrrec dels animals i carruatges i els reparteixi entre els veïns que hubieran laborado con mayor entusiasmo en pro de la causa antifascista. El 22 de març l’alcalde gestor del III Año triunfal contesta un ofici referent als animals militars abandonats pels rojos i manifesta que solo quedan dos caballos uno en cada una de dos familias adictas al Régimen y que en los principios de la revuelta fueron despojados de los animales de labranza que poseían. El 27 de febrer Vicenç Cusí explica que havia recollit un mular abandonat pels soldats rojos i que ho va fer perquè no tenia cap animal per treballar la terra ni diners per comprar-ne i sol·licita que se li permeti fer ús de l’animal amb el compromís que el tornarà si l’amo es presenta.

El 2 de febrer l’alcalde autoritza a Ramon Prunella Beya i Josep Noguer Pomés per anar a La Jonquera amb un camió d’aviació per intentar resoldre l’avituallament de pa i aliments per als refugiats que hi havia al poble. Un rebut d’aquest mateix dia explica que s’han rebut de part de l’alcalde la cantidad de 33 escopetas de caza propiedad de los vecinos. 

Cronologia:

  • 26 gener.-  Caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista: les tropes de Yagüe i Solchaga entren a Barcelona sense trobar resistència. El govern de Negrín s’ha traslladat a Figueres.
  • 1 febrer.-  Els nacionals ocupen Vic. Reunió de les Corts republicanes (l’últim cop que ho fan a l’Estat espanyol) al castell de Figueres.
  • 4 febrer.-  Els nacionals ocupen Girona.
  • 5 febrer.- El govern republicà creua la frontera francesa.
    Josep Noguer
  • 8 febrer .- Els nacionals ocupen Figueres.
  • 9 febrer.- Les tropes franquistes arriben al coll del Pertús.
  • 10 febrer.- Les tropes de Franco, ocupada tota Catalunya, arriben a la frontera francesa a Port-Bou i La Jonquera. La guerra a Catalunya ha acabat.
  • 1 abril.-  El general Franco dóna el darrer i victoriós comunicat de guerra.

Unes notes escrites per Josep Noguer darrera un full d’un talonari, informen del final de la guerra : El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras.

BIBLIOGRAFIA

Cabanes

Empordà

Premsa


Josep Borrell (Recull de premsa)

Tomàs Roger Larrosa (Figueres, 1849-1912)

La família Roger apareix a Figueres a meitat del segle XVIII. Destaquen Tomàs Roger Vidal (1815-1883) i el seu fill Tomàs Roger Larrosa (1849-1912), que eren hisendats i es dedicaven a negocis bancaris. Ambdós foren diputats i senadors. De la casa de la Rambla, cantonada al carrer de la Portella, es traslladaren en una casa al carrer de Monturiol que fou venuda en el 1942 per l’última descendenta figuerenca d’aquesta família, la senyora Carme Roger Mac Hale.

Tomàs Roger i Larrosa, a la legislatura de 1899/1901, fou elegit pel partit conservador.  El 1899, al Senat, formà part de la Comissió de Carreteres, i va dictaminar la de «Girona a Sant Feliu», i la de Madrid a França per la Jonquera.

Amb tot, es desconeix l’origen de les seves propietats a Cabanes.

Bibliografia:

 

Josep Ferran 

En no haver-hi el segon cognom, no podem saber amb tota exactitud qui era aquest propietari. Però és possible que fos Josep Ferran i Galter (1889-1976), un propietari de la banca Ferran de Figueres i que tenia una casa distingida al carrer Nou, cantonada al de Clerch i Nicolau.

Bibliografia: