Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Guerra civil. Quintes: Lleva del biberó

“La lleva del ‘biberó’-1941. A tots els que van combatre a la Batalla de l’Ebre”. Text gravat al monòlit de la serra de Pàndols:

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)

La “lleva del biberó” estava formada pels joves que havien nascut el 1920. Aquesta entrada, amb data de mitjans del 2020 centenari del naixement d’aquests soldats, vol ser un record per a aquells nois que amb 17 i 18 anys van ser cridats per anar al front. Molts d’ells hi van perdre la vida i els que van tenir més sort hi van perdre la joventut, tal com manifesta Víctor Amela al títol del llibre on recopila el testimoni de vint-i-cinc supervivents.

Tot i que el nom de “lleva del biberó” es refereix únicament a la lleva del 41, els joves nascuts el 1920, les vivències van ser igual de dures per a tots els soldats d’ambdós bàndols que van ser allistats el 1936, així com per als joves i no tan joves que es van anar incorporant a l’exèrcit durant els tres anys de lluita.

Al llarg de la guerra civil van ser cridats a files tots els homes nascuts entre 1901 i 1921 (Lleves del 22 al 42)

  • El 1936 es decreta la mobilització de les lleves del 34, 35 i 36 (nats entre 1913 i 1915).  Durant el que resta de 1936 i durant el 1937 es mobilitzen les quintes del 30, 31, 32 i 33 i del 37, 38 i 39. A Cabanes es determina que el 29 de desembre de 1936 s’han de revisar i classificar els inútils i presumptes inútils del municipi corresponents a les lleves dels anys 1932, 33, 34 i 35.
  • El setembre de 1937, s’incorpora la lleva del 38 (nats el 1917) i la del 30 i a l’octubre els nats el 1918. El dia 9 de setembre de 1937 són cridats a presentar-se a la Junta de Clasificación els nois de Cabanes de les lleves del 31, 32, 33, 34, 35 i 36. El día 16 de setembre es concentren els de la lleva del 30. El día 24 de setembre dels de la lleva del 38. El 4 d’octubre els de les lleves del 1931 al 36.
  • El 21 de febrer de 1938, són cridats els nats el 1919 (lleva del 40) i també la lleva del 29 formada per homes de 30 anys, la majoria casats i amb fills.
  • El 12 d’abril de 1938 són mobilitzats els nascuts el 1920 (lleva del 41 o  lleva del biberó) junt amb les lleves del 27 i 28, homes de 31 i 32 anys. El 1938 també es van mobilitzar les lleves del 22 al 26 (nats entre 1901 i 1905) per fer fortificacions. Els majors de 30 anys van ser coneguts com la “lleva del sac”
  • El 4 de gener de 1939, es crida als nats el 1921 (lleva del 42), coneguts amb el nom de “quinta del xumet”. El 19 de gener s’ordena la incorporació de les lleves del 15, 16, 17 i 18  (nats el 1894 i 97) que es van incorporar entre el 17 i 31 de gener, pocs dies abans d’acabar la guerra.
  • El 14 de gener de 1939 es fa la crida als nats entre 1898 i 1900 (lleves del 19, 20 i 21). S’han d’incorporar entre el 17 i el 26 de gener.

Un ban, sense data, publicat a Cabanes per Modest Serra Mont, secretari de l’Ajuntament i Delegat Conseller de Defensa per a les operacions d’allistament convoca a tots els qui el dia 30 de setembre tinguessin complerts 18 anys i no haguessin complert els 41. Possiblement el bon sigui del 1937.

L’únic testimoni de la guerra que ens ha arribat és el de Salvador Prunella Brancós, allistat el 1937 (lleva del 38).

De la “lleva del biberó” i de la incorporació a files de les altres quintes només en resten alguns documents amb el llistat dels soldats i els impresos oficials amb els decrets d’incorporació als centres d’educació militar i els decrets de mobilització.

D’aquests joves només sabem que van ser convocats però es desconeix si tots ells van ser mobilitzats, quina va ser la seva experiència i si existeix algun document o diari personal guardat en arxius familiars.


Font:
FamilySearch. Imatges històriques. “Cabanes, Girona. Quintas (1936/1950)” (250 imatges)

Lleva del 41 coneguda com a “Lleva del biberó”
Mobilitzats el 1938 – Nascuts el 1920

El 23 d’abril de 1938, s’ordena que el dia 28 d’abril els joves de la lleva del 41 dels partits de Girona, La Bisbal i Figueres es presentin al CRIM núm. 19 (Caserna de la Llibertat de Girona). Els respectius ajuntaments són els encarregats de transmetre per escrit l’ordre als reclutes. Queden exclosos d’incorporar-se a files aquells joves voluntàriament mobilitzats a l’exèrcit, que continuaran a les seves unitats.

El lloc de residència és decisiu per a decidir en quina unitat i on lluitarien els soldats de la Lleva del 41 mobilitzats a l’abril. Dels residents a la demarcació de Barcelona, Girona i Lleida la gran majoria són enviats a unitats que lluiten o lluitaran als fronts del Segre i la Noguera Pallaresa.

A la relació nominal dels nois de la lleva del 41 de Cababes, comptabilitzats el 26 de gener, hi apareixen 5 cabanencs i Pere Batlle que després va ser mobilitzat a Figueres, en canvi a la relació del 5 de febrer de 1938, hi consten els 5 cabanencs, un noi d’Albons i 3 refugiats de Córdoba, Béziers i Caspe.

Als documents veiem reflectit aquell punt que recorden molts dels “biberons” entrevistats per Víctor Amela: “Todos los mozos irán provistos de una manta, zapatos, plato y cubierto, todo ello en buen uso“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres lleves de cabanencs mobilitzats al llarg de la Guerra Civil (1936-1939)


Lleves del 38 i 39
Mobilitzats el 1937 – Nascuts el 1917 i 1918

Tot i que el llistat de la lleva del 38 té data de primers del 1938 que és quan els joves haurien d’haver estat cridats a files, ja havien estat mobilitzats el setembre del 1937. Un mes més tard, l’octubre de 1937, van ser cridats els nats el 1918.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lleves del 29 i del 40
Mobilitzats el 1938 – Nascuts el 1908 i el 1919

A la convocatòria del Centro de Reclutamiento Instrucción y movilización de Girona s’especifica el dia, hora i lloc on s’han de presentar els joves, el que han de portar, manta, sabates, plat i cullera i el mitjà de transport que poden utilitzar: tren, cotxe requisat per aquest fi o trasllat a peu a raó de 20 km. diaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Les targetes d’allistament de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya s’havien fet el mes d’octubre de 1936. Font: FamilySearch. Imatges històriques. “Registro de alistamiento” (117 imatges)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Lleva del Biberó, que va ser reclutada i enviada al front amb 17 anys, representa com pocs altres fets d’aquells anys la brutalitat de la guerra. Aquells joves, adolescents en un temps d’utopies i d’esperances, van topar violentament contra una realitat ferotge. Molts van morir al front, altres van prendre el camí de l’exili, que en molts casos els va situar de nou al camp de batalla de la Segona Guerra Mundial, i encara d’altres van ser empresonats i represaliats pel règim feixista. Fos com fos, les seves vides van quedar per sempre marcades per uns fets que ni ells ni ningú haurien hagut de viure, ni aquí ni enlloc…

… Les persones nascudes l’any 1920 són cridades a files de manera forçada l’any 1938 arreu de l’Estat espanyol pels dos bàndols enfrontats. Els joves haurien d’haver fet el servei militar obligatori l’any 1941, en complir l’edat de 21 anys. Són declarats útils per a lluitar en una guerra, però a aquella edat no tenen reconegut el dret a vot ni el dret a ser majors d’edat a efectes civils, segons la legislació de l’època. «No se’ls hi hauria permès l’entrada a certs espectacles per no haver complert els 18 anys i tanmateix se’ls considerà aptes per assistir i ser actors en l’espectacle més atroç, el d’una guerra civil»6, sentencia el biberó i historiador Josep Benet….

 A: la Lleva del Biberó-41: 3.669 biberons

El nom [de lleva del biberó] s’atribueix a la dirigent de la CNT-FAI Federica Montseny, en conèixer el decret de mobilització de les lleves del 40 i del 41 davant l’extrema joventut dels efectius, alguns amb poc més de disset anys acabats d’estrenar. Entre finals de maig del 1938, a causa dels intents de l’exèrcit republicà per contenir l’avanç de l’exèrcit franquista en la línia del Segre, i el 25 de juliol, amb l’inici de la contraofensiva republicana a l’Ebre, uns 30.000 nois de tot Catalunya que havien de fer tasques auxiliars, es van veure involucrats de ple en els fronts de guerra. Per acabar-ho d’adobar, durant el penós procés de la retirada, hi van afegir els joves mobilitzats de la lleva del 42, nascuts el 1921 …

… Els “biberons” es van trobar amb un exèrcit republicà mal vestit, mal alimentat, mal armat i amb dissidències importants dins les línies de comanament. Cal afegir que molts dels nous efectius no havien tingut ni temps per a familiaritzar-se amb l’armament i havien fet poca o nul·la instrucció militar….. Així doncs, aquells joves soldats de la lleva del 41, juntament amb els voluntaris del Bruc i altres lleves ja veteranes, entraren en foc i protagonitzaren el més sagnant dels combats el maig de 1938 …

A:Bagencs de la “Lleva del Biberó”

Bibliografia:


1 comentari

Les quintes: el sistema de reclutament (s. XVIII)

La creació de l’exèrcit regular arran de la Reial Ordenança de Reemplaçament Annual de l’Exèrcit de 1770 va suposar un esforç considerable per als ciutadans que es van haver de fer càrrec dels allotjaments, bagatges i subministraments de la tropa. A més la població masculina va ser obligada a formar part dels cossos militars a través de les “quintes”: una cinquena part dels homes “útils” del municipi s’havien d’incorporar a files, d’aquí les expressions “quinto” i “quintar”.

El servei militar era desmesurat i suposava un autèntic problema, especialment per a les famílies pageses. Els homes de 17 a 24 anys havien de servir vuit anys, els de 24 a 30 servien durant set anys, i els de 30 a 36 servien sis anys. Però el gran nombre d’exempcions, privilegis i pagaments permetia amb molta freqüència evitar-ne la prestació, especialment a les classes benestants.

Real Cèdula de 1773

Les quintes s’efectuaven, amb major o menor rigor en tot el país, tret del País Basc i Navarra, a causa dels furs, i els territoris de la Corona d’Aragó, com a reminiscència de les lleis anteriors als Decrets de Nova Planta. En aquestes províncies, els mossos elegits per sorteig podien ser substituïts per altres joves que s’oferien a canvi de diners.

En un primer moment el capità general, el comte de Ricla, autoritzà la suplència mentre es fes entre persones del mateix corregiment però, el 1772, el ministre de Guerra prohibí aquesta transacció i ordenà el sorteig dels allistats. El 1773, l’intent d’imposar aquest sistema provocà a Barcelona l’avalot de les quintes.

Aquest mateix any es va publicar la “Real Cédula de S.M. y Señores del Consejo, por la qual se declara lo que se debe practicar en el modo de repartir los quebrados que ocurran entre dos, o mas Pueblos de una Provincia, para la contribucion de un Soldado

D’aquesta disposició se’n deriva el conveni establert entre Cabanes i Vilabertran.

El dia 2 de desembre de 1776 es van reunir a la plaça de Cabanes els representants dels ajuntaments dels dos pobles junt amb tots els “mossos sortejables”: Jaume Llanet, Quirze Fortià, Joan Comas, Carles Brugat, Josep Brugat, Esteva Costa, Jaume Brusés, Andreu Duran, Vicenç Lloberas, Isidre Prim i Joan Pey, per Cabanes i Martí Cavanas, Josep Barris, Josep Aimar, Josep Pinadell, Joan Carbonell, Josep Serra, Antoni Cortada, Francesc Fontdecava, Joan Puigferrer, Domingo Puigferrer, Joan Pous, Josep Ferrer, Felip Ripoll, Joan Sau, Paladi Guillamet, Jaume Lapedra, Antoni Vergés i Jaume Puigferrer, per Vilabertran i convenen sortejar quin dels dos pobles haurà d’aportar el soldat extra que els corresponia. Cabanes tenia 11 mossos i Vilabertran 18, llavors en repartir per 5 a Cabanes els corresponia posar 2 soldats i els sobrava un noi i Vilabertran n’havia de triar 3 i els sobraven 3 tres nois. Calia decidir a quin dels dos pobles s’hauria de sortejar el mosso extra.

Van posar dins un càntir les paperetes amb els noms del dos pobles i en Joan Aguer, un nen de 8 anys, va treure la papereta amb el nom de Vilabertran.

Conveni Cabanes/Vilabertran (not. Josep de Aloy i Llach, 2/12/1776)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que probablement altres notaries ens donarien informació d’aquest tema, com a mostra tenim els protocols notarials del 1776 i 1777 del notari Josep Aloy i Llach on hi apareix informació sobre les lleves dels soldats a Cabanes i d’altres poblacions de la província.

Gràcies a aquests documents sabem que els joves una vegada fet el sorteig s’havien de presentar a Barcelona i en cas de ser admesos els esperaven 8 anys de servei. L’Ajuntament i a vegades algun veí els pagava una quantitat de la qual, una part, la deixaven al pare o persona de confiança per tal que en tragués rendiment i disposaven com s’hauria de restituir a la tornada o com s’hauria de repartir en cas de morir durant el servei.

5 de desembre de 1776

  • Una “Llicencia i Comisió”  fa referència a la despesa que tindrà l’Ajuntament per la gratificació que es donarà als dos mossos que han sortit al sorteig d’aquest any, segurament els dos que els corresponien després del conveni signat amb l’Ajuntament de Vilabertran el dia 2.
  • Una escriptura de “Revenda” d’una finca ens confirma que Josep Ramis es va presentar voluntari per substituir el jove a qui corresponia per sorteig i que se li van prometre 200 lliures.
    • El document fa referència a una certificació del 21 de febrer de 1771 on s’explica que Josep Ramis va a servir a l’exèrcit “a compte y en lloch del mosso solter que en dit lloch espectaba”
    • El document esmenta una escriptura signada el 28 de març de 1771 on s’explica que a Josep Ramis se li van posar a mans dues vessanes de terra del paratge “bramadors vells” a compte de les 200 lliures promeses per gratificar el servei.
    • Es faculta a Joan Labori que, mentre Ramis estigui fent el servei, pugui usufructuar la terra i també cobrar les 200 lliures promeses.
    • Mana que en cas de tornar dels Reals Exèrcits, Joan Labori haurà de donar compte de l’administració del patrimoni d’en Ramis i que en cas que Ramis morís durant el servei es determina què s’ha de fer amb les 200 lliures: pagar les honres fúnebres i  25 misses a la capella de Sant Sebastià, donar 10 lliures a Joan Labori pel seu servei i la resta repartir-ho entre Sebastià i Vicenta Ramis, germans de Josep Ramis.
    • Explica que la signatura del document es porta a terme a la capella de Sant Sebastià on “acostuma a congregarse per a estos i semblants negocis lo sobredit Ajuntament i Universitat”

Josep Ramis (nat el 1752) possiblement fos fill de Joan Ramis Vilanova i Teresa Sala Corominas, una branca dels Ramis de Cabanes. Per edat seria possible i en aquells anys tenia dos germans vius: Vicenta (*3/9/1750), casada el 1775 amb Francesch Soler Lluch i Sebastià (* 22/10/1756), casat el 1779 amb Teresa Collell Cabanyer.

18 de desembre de 1776

  • “Comanda i dipòsit”: Joan Baptista Torras de Figueres va ser elegit al sorteig dels “mossos solters i vidus hàbils per lo real servey” que es va fer a Espinavessa, Centenys i Vilavenut

6 d’abril de 1777

  • “Debitori”: Esteve Lloberas, Joan Prim, Joan Germà i Miquel Hortal confessen que tenen un deute i que volen pagar a Josep Oliva la quantitat que els va deixar en préstec per poder atendre el que els corresponia pagar per la gratificació dels soldats de l’últim sorteig i es comprometen a tornar-ho el dia de Nostra Senyora d’Agost.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia: