Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Alcaldes i regidors

  • 1775.- Miquel Carbó, Bonaventura Soler, Jaume Barrali, Pere Cardoner, Pere Bru, Francisco Sibecas, Francisco Roca
  • 1840-43.- Joan Brusés [Portell?] (1812-?)
  • 1850.- Miquel Tuébols
  • 1852.-  Abdón Serra
    • 1852.- Mariano Pou
  • 1855.- Bonaventura Salleras Bru (alcalde), Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Ventura, Josep Heras (regidors) i Miquel Vergés (Síndic) – Joaquim Prim (Secretari)
  • 1858.- Vicenç Sabater
  • 1861.- Josep Oliva
  • 1864.- Antonio Conill de Solà
  • 1865.- Gerónimo Font
  • 1867.- Rafael Giralt
  • 1868.- Gerónimo Font
    • 1868.- José Pou Brusés. President de la Junta Revolucionària
  • 1869.- José Ribas Vidal,  José Oliba, Rafel Aguer, José Lleonsí Pagés, José Terrats, Juan Planas i Miguel Bolacell
  • 1872.- José Bascu Rebarter, Juan Pou, José Serra Falgueras, Gerónimo Font, Jaime Pomés, Salvador Pi, José Brugat,  Mariano Ramis i Francisco Municoy (01/02/1872)
  • 1873.- Juan Pou Brusés, Gerónimo Font Busquets, Mariano Ramis Fortiá, José Bascu Rebarter, José Serra Falgueras, Salvador Pi Serra, José Brugat Salort, Jaime Pomés Serra, Francisco Municoy Hortensi (24/08/1873)
  • 1874.- Jaime Pallicer, Martín Navarra, José Ribas, Miguel Bolacell, Miguel Gimbernat, Rafael Aguer, Juan Pey, Juan Solá, Pedro Heras (21/06/1874)
  • 1877.- Andrés Brugat Brancumart
  • 1879.- Juan Pou Brusés
  • 1881.- José Serra Falgueras
  • 1883.- Joan Pou Brusés
  • 1887.- José Ribas Vidal
  • 1895.- Buenaventura Salleras Bru
  • 1898.- José Ribas Vidal
  • 1900.- José Ribas, Juan Pey, José Albert, Martín Bret, Juan Gratacós, Esteban Pagés, Miguel Gimbernat, José Monegal
  • 1902.- Juan Tuébols Pallicer, Juan Tuébols Bigas, José Oliva Rebarter, José Rebarter Collsamata, Salvio Miró Trebol, José Albert Hortal, Esteban Pagès Pomés, Miquel Gimbernat Pomés
  • 1904.- José Oliva Rebarter
  • 1906.- Luis Gimbernat Prim
  • 1910.- Andrés Serra Pagés
  • 1912.- José Pagés Batlle
  • 1916.- Vicente Cusí Vidal
  • 1918.- Federico Tuébols Bigas
  • 1920.- José Terrats Carbó
  • 1922.-Camilo Heras Bosch, alcalde; Joan Aguer, Josep Gimbernat, Agustí Llensa, Josep Noguer, Jaume Rebarter, Rafel Colomer
  • 1923.- Teodoro Salleras Pagés, alcalde. Regidors: Isidre Porterias, Josep Aguer, Joquim Viarnès, Joan Aguer, Miquel Gimbernat, Vicenç Cusí i Joan Llombart
  • 1924.- Joaquín Prats Minobis, alcalde; Isidre Porterias Clos, primer tinent d’alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater,  Joaquim Viarnès Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pallicer i Josep Batllori Pijoan, regidors
  • 1930.- Joaquín Torrent Clos, Teodoro Salleras, Benito Pomés Caritg, Camilo Heras Bosch, Agustín Casellas, Juan Aguer Sucarrat, Rafael Colomer Puig, José Gimbernat Teixidor. La Galeria: revista semanal, 13/03/1930
  • 1931.- Joaquín Torrent Clos, Juan Llombart Pou, Miguel Mis Gimbernat, José Olivés Descamps, Juan Aguer Sucarrat, Agustín Llensa Vidal, Juan Noguer Pomés, Pedro Salleras Feliu (15/04/1931)
  • 1934.-
    • Josep Noguer Pomés, Conrado Pagés Serra, Pedro Alegrí Batlle, Pedro Martí Casadevall, Vicente Pijoan Sala, Jaume Heras Miró (01/02/1934)
    • En un Ple presidit pel sargent de la Guàrdia Civil Rufino Bosque Pardina (20/10/1934) es destitueix Josep Noguer i es nomena alcalde gestor a Josep Ylla Brugat qui va presentar la dimissió al cap de poques hores.
    • L’Ajuntament va quedar constituït per: Joaquín Viarnés Brugat, alcalde gestor, Vicente Pijoan Sala, Jaime Heras Miró
    • En un Ple presidit per Rufino Bosque Pardina i el guàrdia segon Bartolomé Trujillo Sánchez (24/10/1934) es destitueixen el dos regidors i es “crida” a Joaquín Torrent Clos, Joaquín Prats Minobis, José Gimbernat… L’alcalde gestor és Joaquín Viarnés Brugat
  • 1935.- Joaquín Viarnés Brugat, José Quera Isern, Agustín Casellas, Isach, Perdro Salleras Feliu, Vicente Pijoan Sala, José Terrats Comamala (03/05/1935)
  • 1936.-
    • Josep Noguer i Pomés, Conrad Pagès Serra, Pere Alegrí Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicente Pijoan, Jaime Heras (18/02/1936). El  26/07/1936, Vicenç Hortal Ramis, Pere Noguera Salleras substitueixen a Vicente Pijoan i Jaime Heras
    • Josep Noguer i Pomés, Joan Puigvert Lloveras, Josep Planella Capallera, Pere Alegrí Batlle, Bartomeu Argelés Puig, Joan Pei Costei, Joan Vergés Noguera (18/10/1936)
  • 1938.- Paulino Margou Oliveras. Comisari municipal
    • 1938.- Ramon Prunella Beya
  • 1939.-  Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera
    • 1939.- José Terrats Carbó
  • 1942.- José Ylla Brugat
  • 1944.- Pedro Salleras Feliu. Accidental
  • 1946.- Vicente Pijoan Sala. Accidental
  • 1947.- Jaime Heras Miró
  • 1951.- Cessa Jaume Heras  i Josep Terrats Comamala pren possessió com a alcalde accidental
  • 1952.- Joan Tuèbols Hortal pren de possessió del càrrec d’alcalde, després que Josep Terrats Comamala, cessés com a alcalde accidental. Joan Tuébols Hortal, el 1941 havia estat elegit Fiscal Municipal. Boletín oficial de la Provincia de Gerona, 153, 23/12/2016)
  • 1973.- Joaquim Olivés Ros
  • 1979.- Miquel Pijoan Sibecas (19/04/1979 – 07/05/1983) (PSC : 4 ; UCD : 3)
    • 1982.- Dimiteixen 5 dels 7 regidors i es crea una gestora municipal. L’alcalde elegit és Vicenç Pellicer (Avui, 26/08/1982)
  • 1983.- Josep Terrats Gimbernat (23/05/1983 – 09/06/1987) (CiU : 4 ; PSC : 3)
  • 1987.- Josep Terrats Gimbernat (30/06/1987 – 25/05/1991)  Andreu Serra Fàbrega, Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey, Joan Llanet Payró, Bartomeu Poch Paltré (CiU : 7). El 1990 Joan Llanet va presentar renúncia al càrrec
  • 1991.- Josep Terrats Gimbernat (15/06/1991 – 27/05/1995) Andreu Serra Fàbrega, Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey, Robert Blanch Giró, Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 5 ; PSC : 2)
  • 1995.- Josep Terrats Gimbernat (17/06/1995 – 12/06/1999) Joan Bech Maset, Agustí Pujolar Castañer, Jacint Heras Gimbernat, Maria Sabater Lunati, Francesc Xavier Sala Pujolar, Pere Ylla Batlle(CiU : 5 ; ERC : 2). A finals del 1998 Dolors Ferrusola Bosch va substituir a Xavier Sala Pujolar
  • 1999.- Josep Terrats Gimbernat (03/07/1999 – 24/05/2003) Pere Salleras Parer, Agustí Pujolar Castañer, Alexandre Hernández González, Pere Ylla Batlle, Jordi Roura Hortal, Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 4 ; ERC : 2 ; PSC : 1)
  • 2003.- Pere Ylla Batlle (14/06/2003 – 26/05/2007) Jordi Roura Hortal, Joan-March Comes i Casanoves, Xavier Sala Pujolar, Pilar Heras Trias, Maria Rosa Serra Milà, Maria Lluïsa Pérez Serradell (ERC : 6 ; PSC : 1). A finals del 2006 Jordi Heras Casademont substitueix a Maria Rosa Serra Milà
  • 2007.- Pere Ylla Batlle (16/06/2007 – 26/09/2008) Jordi Roura Hortal, Pilar Heras,  Ronald Puppo, Elisabet Salleras, Rafael Brosa Reverte, Francesc Xavier Cumbriu Sirvent (ERC : 5 ; PSC ; 2)
    • 2008.- Jordi Roura Hortal (08/10/2008 – 21/05/2011) El setembre de 2008 Pere Ylla Batlle renuncia a l’alcaldia de Cabanes. Més endavant també va dimitir Pilar Heras
  • 2011.- Àlex Hernández González (11/06/2011 – 22/05/2015) Pere Salleras Parer, Ernest Sala Pujolar, Núria Tubau Lacosta, Rafael Brosa Reverte, Joaquim Coloma Brugués, Anna Cortada Pomés (CiU : 4 : PSC : 3). Franc Cervilla i Vargas va substituir Ernest Sala
  • 2015.- Àlex Hernández Gonzàlez,  Caterina Casanovas i Llaona, Marc Clos i Vico, Andreu Viarnès i Àguila, Núria Tubau i Lacosta (CiU : 5 ; ERC : 2). Eleccions: 24/05/2015 – Presa de possessió: 13/06/2015. El 21/12/2015 Antònia Gimbernat i Gou va substituir Núria Tubau i el 7/04/2016 Franc Cervilla va substituir Caterina Casanovas
  • 2019.- Àlex Hernández Gonzàlez, Andreu Viarnès i Àguila, Dolors Sirvent i Masó, Xavier Serra i Llobet,  Núria Tubau i Lacosta, Magda Pujolar i Tubau,  Delmar Alberto Blasco Bellomaría (Tots per Cabanes: 4 ; Som Cabanes: 3). Eleccions: 26/05/2019 – Presa de possessió: 15/06/2019.


Deixa un comentari

Franquisme: postguerra

El franquisme va ser una llarga etapa, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat des del 1939, fins a la seva defunció, el 1975. Aquesta dictadura es va imposar després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República que va provocar la guerra civil (1936-1939).

La història del franquisme es pot dividir en aquests períodes:

  • Guerra Civil (1936-1939)
  • Període blau (1939-1945)
  • Autarquia econòmica (1946-1952)
  • Nacionalcatolicisme (1953-1958)
  • Desenvolopisme (1959-1965)
  • Aperturisme (1966-1969)
  • Franquisme tardà (1970-1975)
  • Transició (1976-1980)

La postguerra fou el període posterior a la guerra i es caracteritzà per la crisi demogràfica, econòmica i social. La dècada dels 40 van ser anys de represàlies, però també pobresa per les destrosses de la guerra, l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l’autarquia.

Els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat  va ser la manca d’abastaments i el racionament dels productes de primera necessitat, els quals es subministraven mitjançant les cartilles de racionament. Per aquest motiu es va crear la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” (1939-1952) encarregada de la regulació i control dels abastaments i racionament dels articles de primera necessitat.

Durant un temps, a primers  de febrer es va celebrar la “Fiesta de la liberación” per commemorar l’entrada de les tropes franquistes. Documents:

  • ACAE110-114-T1-540 Dos expedients que contenen la documentació relativa a la “Fiesta de la Liberación”. 1953-1954
  • ACAE110-114-T1-541 Aplec de diversos pressupostos de cobles-orquestres per la “Fiesta de la Liberación”. 1956
  • ACAE110-114-T1-542 Contracte de treball de la cobla-orquestra La Principal de Tortellà per la “Fiesta de la Liberación”. 1952

El “salvoconducto“, la targeta d’abastament, la tarjeta de consum de gasolina, … eren documents indispensables per a la vida quotidiana.

targeta d'abastaments

Cabanencs represaliats pel franquisme

 A Cabanes hi va haver 26 persones represaliades. Atenent que la població, el 1936, era de 742 persones, representa un 3’5%.

Entre les persones executades durant el període blau (1939-1945) apareix Emili Torrent Viñas, 44 anys, natural i resident a Cabanes

A: Procediments judicials militars (Sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar territorial tercer de Barcelona, 1939-1980

  • Represaliats pel franquisme. Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012
    • Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
    • Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
    • Joan Llanet Iglesias, Cabanes
    • Salvi Fajol Cels, Cabanes
    • Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme. LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llista de procediments judicials militars que afecten a 66.590 persones físiques i 15 jurídiques. ANC. Arxiu Nacional de Catalunya
  • Consulta de consells de guerra i expedients de depuració. Associació de familiars de represalitats pel franquisme.
  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de represalitats pel franquisme
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes. Darrera actualització 01/07/2019. Arxiu Nacional de Catalunya (document en format pdf)

Causa general de Cabanes

Causa General. Archivo Histórico Nacional. Fiscalía del Tribunal Supremo. Data: 1940/45 (74 fulls)
Codi: ES.28079.AHN/2.2.2.1.16.1.2//FC-CAUSA_GENERAL,1432,Exp.14. Conté:

  • Oficios.

    causa general

    Causa General de Cabanes

  • Estado nº1: relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas (Ramon Costa Massot, capellà de Cabanes, Pere Terrats Carbó, capellà de Vilanant i natural de Cabanes)
  • Estado nº2: relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja (Francesc Esteve Collgròs, de Capmany)
  • Estado nº3: relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja.
  • Decretos.
  • Diligencias.
  • Certificaciones.
  • Providencias del Fiscal y del Juez.
  • Informes de la Guardia Civil y de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
  • Declaraciones de testigos.

Els inicis del franquisme 

1939

  • Relació dels objectes artístics trobats al domicili d’una veïna del poble dels quals se’n fa càrrec l’alferes del Patrimoni Artístic Nacional. ACAE110-114-T1-494
  • Relació d’objectes litúrgics de l’església dipositats a la Secretaria de l’Ajuntament. ACAE110-114-T1-18
  • Dos qüestionaris del “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones” per tal d’evaluar els danys soferts pel municipi durant la guerra civil. ACAE110-114-T1-460
  • 21 de febrer.- El Comandament militar de Figueres disposa que s’ha de recollir tot el bestiar abandonat procedent del que havia estat “robado por los rojos a sus legítimos dueños y a fin de que en su dia se les pueda devolver y la Patria no se vea privada de esas riquezas” i defineix el procediment a seguir.
  • 18 de març.- L’Ajuntament reitera la informació que ja s’havia enviat al servei de recuperació de material de guerra que en un hort de la zona de les Falgueres hi ha algunes bombes d’aviació i en una casa propera municions.
  • 24 de març (1939?) L’alcalde escriu una carta de recomanació a favor del Sr. Juan Brusés Vives, advocat i secretari de Jutjat de 1a instància núm. 16 de Barcelona
  • Oct/Des.- Factures de l’enterrament de Reverent Pere Terrats Carbó, assassinat a Sta. Llogaia el 1936 (Productos litúrgicos Roura, 72 ptes.; Taller de carpintería y Funeraria Juan Vicens, 150 ptes; Josep Pey, 50 ptes pel trasllat del cadàver; Mn. Pere Serrat, 104 ptes. per tres oficis funerals amb cinc sacerdots)
  • 22 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- … se propuso que los gastos de inhumación y funerales del Rdo. D. Pedro Terrats, asesinado por las hordas marxistas, sean sufragados por el Ayuntamiento, ya que se trata de un hijo de la población. Al mismo tiempo se acuerda que este acto sirva de precedente por si se presenta algún otro caso y más concretamente si puede averiguarse el paradero del anterior Cura Párroco, [Ramon Costa Massot] seguramente asesinado también.

1940

  • 4 d’abril. Llicència per l’ús d’aparells de ràdio. L’ordre de 4 d’abril de 1940 dicta les normes per a l’expedició de llicències d’ús de les ràdios. Els particulars havien de pagar 12 ptes/any i abans de comprar un aparell nou n’havien de sol·licitar la llicència. El termini per a fer efectiva l’adquisició o renovació d’aquesta llicència anava des de l’1 de maig al 31 de juliol, en cas d’incompliment la taxa es duplicava i s’hi afegia una sanció de 100 a 500 ptes.
  • 8 de maig (Acta del Ple Municipal).- Se acordó también que las radios recogidas al entrar las Tropas Nacionales sean depositadas en el Ayuntamiento.
  • 1 de juny (Acta del Ple Municipal).- Tampoco los tenedores de radios han cumplimentado la orden de entrega, conminándoles en que lo hagan en el plazo de 24 horas.
  • 21 de juny.- Carlos de Acuña, sergent d’artilleria destacat a Terrades (Servei de Recuperació de material de guerra) demana a l’Ajuntament si al terme de Cabanes hi ha material de guerra. L’endemà, l’alcalde dóna resposta manifestant que un mes abans s’havia informat que en un olivar que es troba dins els terrenys del camp d’aviació hi ha un centenar de bombes.ban_maquis
  • 4 de novembre.- En previsió d’una possible entrada dels maquis al terme municipal, un Ban de la Comandància Militar de Cabanes comunica: “El vecindario de las casas de campo, por ningun concepto podran tener durante la noche luces encendidas que se vean desde el exterior, en la inteligencia de que si despues de serles notificado contraviniesen este Bando se hará fuego sin previo aviso sobre la casa de que se trata

El primers consitoris de la postguerra

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes notes escrites per  Josep Noguer darrera els fulls d’un talonari, expliquen petits detalls del final de la guerra …

El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras

… i dels primers ajuntaments que es van constituir a Cabanes:

  • Primer Ayuntamiento: Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera, pues actuó hasta últimos de mayo del mismo año 1939, pues actuaron 107 días
  • 1939 y entró José Terrats Carbó como alcalde
  • 1941 fue el segundo (alcalde) 
  • 1941 (y el tercero como alcalde) José Ylla Brugat
  • 1947 Cuarto Jaime Heras Miró
  • Salleras y Pijoan fueron alcaldes accidentales entre Ylla y Heras
  • Con Ylla fue Pedro Salleras alcalde accidental y después fue Vicente Pijoan y después de este nombraron a Heras

Bibliografia: