Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: alcaldes


by Deixa un comentari

Alcaldes i regidors. Junta municipal d’associats

La Junta municipal d’associats era una institució formada pels regidors i una assemblea de vocals associats. La Junta s’encarregava l’aprovació dels pressupostos i de la creació i establiment dels arbitris municipals.
El regidor síndic tenia la funció de representar el consistori en els judicis en defensa dels interessos municipals.

  • 1775.- Miquel Carbó, Bonaventura Soler, Jaume Barrali, Pere Cardoner, Pere Bru, Francesc Sibecas, Francesc Roca
  • 1840/43.- Joan Brusés Portell, alcalde; Joan Planas, síndic. Regidors: Pere Serra, Pere Mallol. L’any 1842 el mestre Jaume Coll i Bosch actuava de secretari, recaptador municipal i procurador de l’hospital.
  • 1850/51.- Miquel Tuébols, alcalde
  • 1852.- (gener) Abdó Serra, alcalde
  • 1852 (setembre) Marià Pou, alcalde
  • 1854.- Jaume Brugat [Oliva?]
  • 1855/57.- Bonaventura Salleras Bru, alcalde; Miquel Vergés, síndic: Regidors: Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Ventura, Josep Heras. Secretari: Joaquim Prim
  • 1858/60.- Vicenç Sabater, alcalde.
  • 1861/63.- Josep Oliva, alcalde
  • 1864.- Antoni Conill de Solà, alcalde
  • 1865/66.- Jeroni Font, alcalde
  • 1867/1868.- Rafael Giralt Torra, alcalde; Pere Serra Prim, tinent d’alcalde.
  • 1868/69.- Junta revolucionària i corporació municipal: Joan Pou Brusés, president; Antoni Aguer, vicepresident. Vocals: Jeroni Font, Miquel Vergés, Albert Bigas, Josep Bascu, Josep Brusés, Antoni Maurici. Secretari: Joaquim Prim.
  • 1869/71.- Josep Ribas Vidal, alcalde. Regidors. Josep Oliva, Rafel Aguer, Josep Lleonsí Pagés, Josep Terrats, Joan Planas i Miquel Bolassell
  • 1872.- Josep Bascu Rebarter, alcalde; Joan Pou, Josep Serra Falgueras, Jeroni Font, Jaume Pomés, Salvador Pi, Josep Brugat,  Marià Ramis i Francesc Municoy.
  • 1873.- (gener) Josep Bascu Rebarter, alcalde; Joan Pou Brusés, tinent d’alcalde. Regidors: Josep Serra, Jeroni Font, Jaume Pomés, Salvador Pi, Josep Brugat, Marià Ramis, Francesc Municoy.
  • 1873 (agost) Joan Pou Brusés, alcalde; Jeroni Font Busquets, Marià Ramis Fortiá, tinents d’alcalde;  Josep Bascu Rebarter, síndic. Regidors:  Josep Serra Falgueras, Salvador Pi Serra, Josep Brugat Salort, Jaume Pomés Serra, Francesc Municoy Hortensi.
  • 1874.- Jaume Pellicer, alcalde; Martí Navarra, Josep Ribas, Miquel Bolassell, Miquel Gimbernat, Rafael Aguer, Joan Pey, Joan Solá, Pere Heras.
  • 1876.- Joan Pou Brusés, alcalde
  • 1877/79.- Andreu Brugat Brocumart
  • 1879/80.- Joan Pou Brusés
  • 1881/83.- Josep Serra Falgueras
  • 1883/86.- Joan Pou Brusés
  • 1887/95.- Josep Ribas Vidal
  • 1895 (juliol).- Bonaventura Salleras Bru
  • 1896/97.- Bonaventura Salleras Bru
  • 1900. Josep Ribas Vidal, alcalde; Josep Albert Hortal, síndic. Regidors: Joan Pey, Josep Monegal Ramis, Martí Bret, Joan Gratacós, Esteve Pagés Pomés, Miquel Gimbernat Pomés. Secretari: Joan Navarra. Vocals associats: Jaume Pellicer, Francesc Miró, Miquel Pi, Joan Gimbernat, Joan Soler, Sebastià Batlle, Josep Pijoan.  Monegal va presentar renúncia el desembre de 1901.
  • 1902/03. Joan Tuébols Pellicer, alcalde; Francesc Tuébols Bigas, tinent d’alcalde; Josep Oliva Rebarter, síndic,  i Josep Rebarter Collsamata, Salvi Miró Trébol, Josep Albert Hortal, Esteve Pagès Pomés, Miquel Gimbernat Pomés, regidors. Secretari interí: Josep Pou en substitució de Joan Navarra que renuncia al càrrec per atendre la seva propietat. Vocals associats: Narcís Gratacós Oliva, Baldomer Llensa Rosell, Joan Rebarter Giralt, Josep Brugat Grau, Josep Pijoan Soler, Joan Soler Solà, Josep Capallera Roura, Martí Pijoan Pumarola.
  • 1904/05.- Josep Oliva Rebarter, alcalde; Joan Tuébols Pellicer, tinent d’alcalde; Josep Rebarter Collsamata, síndic. Regidors: Salvi Miró Trébol, Francesc Tuébols Bigas, Joan Pou Brusés, Joan Quera Hortal, Pere Borrell Sabater. Secretari: Josep Pou Brusés. Vocals associats: Andreu Brugat, Narcís Gratacós, Josep Barceló, Josep Miró Fortià, Josep Descamps, Salvador Fàbrega Bosch, Josep Rebarter Badet, Josep Capallera Roura.
  • 1906.- Lluís Gimbernat Prim, alcalde; Teodor Salleras Pagès, tinent d’alcalde; Josep Albert Hortal, síndic. Regidors: Salvi Miró Trébol, Joan Pou Brusés, Joan Quera Hortal, Pere Borrell Sabater. El secretari Josep Pou Brusés renuncia al càrrec. Serà substituït per Antonio Bonilla Martínez. Metge: Josep Centelles [Aragó?]. Vocals associats: Francesc Miró Fortià, Joan Municoy Hortensi, Jeroni Soler Pijoan, Jaume Grau Culubret, Andreu Brugat Brocumart, Sireno Aguer Quera, Vicenç Badet Estela, Josep Viarnés Capallera.
  • 1907/10.- Falta el llibre d’actes. Es desconeix la composició del consistori i en quin moment hi va haver canvi de secretari.
  • 1910.- Andreu Serra Pagès, alcalde. Regidors: Josep Terrats, Joan Ribera, Narcís Parada, Pere Borrell. Secretari: Josep Gimbernat Municoy. Vocals associats: Martí Bret, Jaume Brossa, Josep Pagès, Josep Rebarter, Josep Barceló, Josep Miró.
  • 1911.- Andreu Serra Pagès, alcalde; Joan Ribera Corominas, tinent d’alcalde; Josep Terrats Carbó, síndic. Regidors: Joan Quera Hortal, Pere Borrell Sabater, Josep Cusí Vidal, Miquel Mis Gimbernat, Narcís Parada Riquet. Secretari: Josep Gimbernat Municoy. Vocals associats: Narcís Gratacós Oliva, Josep Rebarter Collsamata, Josep Miró Fortià, Josep Barceló Pous, Josep Pagès Batlle, Martí Bret Capmol, Jaume Brossa Suñer, Josep Pey Llombart
  • 1912-1913.- Josep Pagès Batlle, alcalde; Andreu Serra Pagès, tinent d’alcalde; Josep Terrats Carbó, síndic. Regidors: Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura, Jaume Pagès Massot, Narcís Parada Riquet, Joan Ribera Corominas. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1912.- Vocals associats: Pere Salleras Soler, Josep Miró Fortià, Martí Bret Capmpol, Josep Barceló Pons, Jaume Gimbernat Massot, Josep Baró Soler, Josep Batllori Berenguer, Josep Pey Llombart.
    • 1913. Vocals associats: Lluís Gimbernat Prim, Josep Rebarter Collsamata, Pere Martí Martí, Vicenç Oliva Brugués, Martí Bret Capmal, Antoni Matas, Jeroni Soler Pijoan, Vicenç Cullell Vidal.
  • 1914.- Josep Pagès Batlle, alcalde; Narcís Municoy Quera, tinent d’alcalde; Jaume Pagès Massot, síndic. Regidors: Joan Gratacós Pellicer, Josep Quera Isern, Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura, Amadeu Vergés Vila. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1914.- Vocals associats: Camil Heras Bosch, Joan Tuébols Heras, Miquel Gimbernat Pellicer, Josep Miró Pagès, Sireno Aguer Quera, Joan Pellicer Vidal
    • 1915. Vocals associats: Jaume Gimbernat Massot, Joan Tuébols Heras, Baldiri Hortal Ribas, Joan Pellicer Vidal, Josep Baró Soler, Agustí Aguer Quera, Isidre Llanet, Pere Cristina Turrà.
  • 1916/17.- Vicenç Cusí Vidal, alcalde; Narcís Municoy Quera, tinent d’alcalde; Ernest Salleras Pagès, síndic: Regidors: Jaume Gimbernat Massot, Joan Gratacós Pellicer, Josep Quera Isern, Amadeu Vergés Vila, Joan Gratacós Pellicer. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1916.- Vocals associats: Salvador Planas Pelegrí, Joan Tuébols Pellicer, Joan Pellicer Vidal, Josep Pagès Batlle, Miquel Gimbernat Pellicer, Frederic Tuébols Bigas, Miquel Vila Ferrer, Joan Ribera Corominas.
    • 1917. Vocals associats: Joan Serra Viarnés, Joan Tuébols Pellicer, Jaume Brossa Suñer, Josep Rebarter Collsamata, Josep Baró Soler, Josep Pou Llombart, Josep Batllori Berenguer, Pere Capallera Roura.
  • 1918/19.- Francesc Tuébols Bigas, alcalde; Josep Terrats Carbo, tinent d’alcalde; Ernest Salleras Pagès, síndic. Regidors: Vicenç Cusí Vidal, Jaume Gimbernat Massot, Narcís Parada Riquet, Josep Viarnés Brugat, Josep Baró Soler. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1918.- Vocals associats: Joaquim Prats Minobis, Josep Pagès Batlle, Josep Miró Pagès, Miquel Gimbernat Pellicer, Joan Oliva Fortià, Salvador Pi Casademont, Josep Batllori Berenguer, Joan Ribera Corominas.
    • 1919.- Vocals associats: Benet Pomés Caritg, Joan Castañer Salleras, Benet Prim Carles, Jaume Brossa Suñer, Jaume Alabau Costey, Josep Gimbernat Massot, Josep Batllori Berenguer, Joan Aguer Sabater.
  • 1920/21.- Josep Terrats Carbó, alcalde; Frederic Tuébols Bigas, tinent d’alcalde; Joan Aguer Sucarrat, síndic; Josep Gimbernat Teixidor, síndic suplent i regidor; Rafel Colomer Puig, regidor síndic. Regidors: Josep Batllori Berenguer, Narcís Parada Riquet, Josep Baró Soler. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1920.- Vocals associats: Josep Pagès Batlle, Salvador Pi Casademont, Benet Pomés Caritg, Antoni Matas Ramis, Josep Pey Llombart, Joan Aguer Sabater, Joan Ribera Corominas, Gil Teixidor.
    • 1921.- Vocals associats: Josep Pagès Batlle, Salvador Pi Casademont, Benet Pomés Caritg, Antoni Matas Ramis, Josep Pey Llombart, Joan Aguer Sabater, Joan Ribera Corominas, Gil Teixidor.
  • 1922/23.- Camil Heras Bosch, alcalde; Josep Gimbernat Teixidor, tinent d’alcalde; Josep Noguer Pomés, síndic; Joan Aguer Sucarrat, regidor i síndic suplent, i Rafel Colomer Puig, Agustí Llensa Vidal, Jaume Rebarter Cardoner, Josep Batllori Pijoan, regidors. Vocals associats: Teodor Salleras Pagès, Joan Llombart Pou, Miquel Gimbernat Pellicer, Isidre Porterias Clos, Vicenç Cusí Vidal i Joaquim Viarnés Brugat.
    • El 4 d’octubre de 1823 es dissolt l’Ajuntament en motiu del cop d’estat de Primo de Rivera.
  • 1923/24.- Teodor Salleras Pagès, alcalde; Isidre Porterias Clos, tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater, síndic; Joaquim Viarnés Brugat, síndic suplent i regidor, i Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pellicer, Vicenç Cusí Vidal, Joan Llombart Pou, regidors. Vocals associats: Baldomer Llensa Rosell, Joan Batllori Berenguer, Joan Fàbrega Serra, Josep Albert Hortal, Josep Noguer Pomés, Joan Roura Solatges, Vicenç Matas Prim i Joan Ribera Corominas. Baldomer Llensa renuncia al càrrec per tenir més de seixanta anys i el substitueix Joaquim Prats Minobis.
  • 1924/29.- Joaquim Prats Minobis, alcalde; Isidre Porterias Clos, primer tinent d’alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater, Joaquim Viarnés Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pellicer i Josep Batllori Pijoan, regidors. Josep Aguer i Joaquim Viarnés també són suplents dels tinents d’alcalde.
    • 1924/28.- Junta Permanent: Joaquim Prats Minobis, Isidre Portarias Clos, Joan Oliva Fortià.
  • 1930.- Joaquim Torrent Clos, alcalde; Teodor Salleras Pagès i Benet Pomés Caritg, tinents d’alcalde; Josep Gimbernat Teixidor i Rafel Colomer Puig, suplents dels tinents d’alcalde; Joan Aguer Sucarrat, síndic. Regidors: Agustí Casellas Isach, Camil Heras Bosch. Secretari: Josep Gimbernat Municoy. La Galeria: revista semanal, 13/03/1930
  • 1931.- Joaquim Torrent Clos, alcalde; Joan Llombart Pou, tinent d’alcalde: Regidors: Miquel Mis Gimbernat, Josep Olivés Descamps, Joan Aguer Sucarrat, Agustí Llensa Vidal, Joan Noguer Pomés, Pere Salleras Feliu. Secretari: Josep Gimbernat Municoy. Eleccions municipals: 12 d’abril. Acta del Ple Municipal: 15 d’abril. Proclamació de la Segona República. L’alcalde era de dretes però el consistori tenia majoria republicana: LLombart, Mis, Olivés, LLensa i Noguer
  • 1934.- Josep Noguer Pomés, alcalde; Conrad Pagès Serra, tinent d’alcalde. Regidors: Pere Alegrí Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicenç Pijoan Sala, Jaume Heras Miró. Secretari: Josep Gimbernat Municoy (01/02/1934). Republicans: Noguer, Pagès, Alegrí i Martí. Després de mesos de retrets i amenaces d’expedient disciplinari contra el secretari Josep Gimbernat Municoy, per part dels regidors republicans, el mes de maig de 1934 Pere Ramis Daró és nomenat secretari suplent i el juny s’encarrega de la instrucció de l’expedient. El 30 de juny de 1934 es nomena secretari interí a Joan Busquets Julià.
    Després del fracàs de la revolució d’octubre de 1934, en un Ple presidit pel sergent de la Guàrdia Civil Rufino Bosque Pardina (20/10/1934) Josep Noguer Pomés queda destituït i es nomena una comissió gestora.
  • 1934.- Josep Ylla Brugat, alcalde gestor. Va presentar la dimissió al cap de poques hores.
    • Després que en un nou Ple, presidit per Rufino Bosque Pardina i el guàrdia segon Bartolomé Trujillo Sánchez (24/10/1934), es destituïssin els tres regidors republicans Conrad Pagès Serra, Pere Alegrí Batlle i Pere Martí Casadevall i que Josep Ylla Brugat presentés la dimissió, el nou Ajuntament va quedar constituït per una nova comissió gestora:
  • 1934. Joaquim Viarnés Brugat, alcalde gestor. Regidors: Vicenç Pijoan Sala, Jaume Heras Miró. Es crida als veïns: Joaquim Torrent Clos, Joaquim Prats Minobis, Josep Gimbernat Teixidor i Pere Salleras Feliu que, unànimement, acorden confirmar a Joaquim Viarnés Brugat en el càrrec d’alcalde gestor.
  • 1935/36.- Joaquim Viarnés Brugat, alcalde gestor; Josep Quera Isern, tinent d’alcalde. Regidors: Agustí Casellas Isach, Pere Salleras Feliu, Vicenç Pijoan Sala, Josep Terrats Comamala. Secretari interí: Pere Fort Bronsoms (03/05/1935). Pere Fort presenta la dimissió el 26 de maig de 1935
    • Després del triomf de la coalició d’esquerres a les eleccions municipals del 16 de febrer de 1936,  el consistori que havia estat cessat a l’octubre de 1934 va recuperar el poder i la comissió gestora va ser cessada
  • 1936.- Josep Noguer i Pomés, alcalde. Regidors: Conrad Pagès Serra, Pere Alegrí Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicente Pijoan Sala, Jaime Heras Miró (18/02/1936). Canvi de secretari: Modest Serra Mont substitueix Josep Gimbernat Prim que ha estat cessat
    • Després de l’inici de la Guerra Civil, al Ple del 26 de juliol de 1936 els regidors Pijoan i Heras són substituïts per dos suplents de la llista del Front Popular: Vicenç Hortal Ramis i Pere Noguera Salleras
  • 1936, 18 d’octubre.- Josep Noguer Pomés, alcalde; Joan Puigvert LLoveras, tinent d’alcalde. Regidors: Josep Planella Capallera, Joan Pey Costey, Pere Alegrí Batlle, Bartomeu Argelés Puig, Joan Vergés Noguera. Secretari: Modest Serra Mont
    • Filiació política dels regidors: Esquerra Republicana de Catalunya (Josep Noguer Pomés, Pere Alegrí Batlle, Joan Vergés Noguera). CNT (Josep Planella Capallera, Joan Pey Costey, Bartomeu Argelés Puig) Sindicat de Rabassaires (Joan Puigvert LLoveras). UGT (Josep Olivés Descamps, Joan Pellicer). Els representants de la UGT no van ser admesos.
  • 1937/1938.- Josep Noguer Pomés es manté el mateix alcalde però la guerra civil provoca el canvi de molts regidors que queden reflectits a les actes del Ple Municipal:
    • 13 de febrer 1937, Ramon Prunella Beya (CNT) accedeix al càrrec de regidor en substitució de Josep Planella Capallera que adquireix noves responsabilitats dins el Sindicat Agrari i Oficis varis CNT de Cabanes.
    • 10 de juliol 1937, Francesc Clarà Olivet (CNT) substitueix a Bartomeu Argelés Puig que deixa el càrrec de regidor i també el càrrec que té al Sindicat Agrari i Oficis varis de Cabanes per ingresar a l’Escola d’Oficials Militars.
    • 9 d’octubre 1937, Fidel Pagès LLombart ocupa a vacant de Joan Vergés Noguera que s’ha incorporat a l’Exèrcit Popular.
      • 12 d’octubre, el secretari Modest Serra Mont s’ha d’incorporar urgentment a l’exèrcit i Joan Baptista Muntada Macau, veí de Cabanes, és nomenat secretari interí.
    • 30 d’octubre 1937, Pere Teixidor Municoy (CNT) cobreix la vacant del regidor Joan Pey Costey que es troba al Front.
    • 26 de febrer de 1938, El Sindicat Agrari i Oficis varis informa que Vicenç LLanet Batllori (CNT) substituirà al regidor Ramon Prunella Beya. Vicenç Llanet serà nomenat tinent d’alcalde. Joan Puigvert Lloveras dimiteix del càrrec de regidor per haver presentat la baixa a Unió de Rabassaires.
  • 1938, 31 de maig.- Paulí Margou Oliveras és nomenat Comissari polític de Cabanes, per ordre de la Conselleria de Governació i Afers Socials de la Generalitat, i assumirà totes les funcions reservades a l’alcalde i a l’Ajuntament. Cessa tot el consistori.
    • Paulí Margou, federalista, era un taper de Sant Feliu de Guíxols. Va ser elegit alcalde de Sant Feliu el febrer de 1931 i romandre en el càrrec fins el maig de 1933, quan fou substituït per una gestora.
  • 1938, 18 de novembre.- Ramon Prunella Beya, alcalde; Fidel Pagès Llombart, tinent d’alcalde. Regidors: Pere Pujol Malé, Pere Teixidor Municoy, Climent Aguer i Pere Noguera Salleras. Secretari habilitat: Gumersindo Garrigolas Ribot, veí de Cabanes.
    • Es desconeix el motiu de l’absència de Paulí Margou, comissari municipal. Joan Baptista Muntada Macau, secretari interí, va marxar per haver estat destinat a Farners de la Selva (Santa Coloma de Farners).
  • 1939.- Comissió gestora: Joan Rebarter Pellicer, alcalde; Joan Oliva Fortià, tinent d’alcalde. Regidors: Josep Gimbernat Teixidor i Josep Aguer Ginastera. Es manté el mateix secretari: Gumersindo Garrigolas
    • Acta del Ple de l’11 de febrer: … El Comandante Jefe del 2º Regimiento de Caballería en representación de la España Nacional que al liberar el pueblo de Cabanas nombra en caràcter provisional a D. Juan Rebarter Pellicer como presidente de la Gestora de este Ayuntamiento y como concejales a D. Juan Oliva Fortià, Don José Aguer Ginestera y a D. José Gimbernat Teixidor.
  • 1939, 26 de maig.- Comissió gestora: Josep Terrats Carbó, alcalde; Pere Salleras Feliu, tinent d’alcalde. Regidors: Joaquim Torrent Clos, Josep Gou Guillot, Pere Puig Vidal, Jaume Heras Miró, Vicenç Gimbernat Brugat.
    • 1939, 1 d’octubre. Dimiteix el secretari Gumersindo Garrigoles i Joan Ribas Campdelacreu és nomenat secretari interí.
    • 1940, 19 d’agost. Arriba un ofici del Governador amb la destitució els regidors Joaquim Torrent Clos i Jaume Heras Miró. El cessament es justifica per “no desempeñar con la ejemplaridad debida a las funciones de su cargo“, però sembla ser que un dels problemes va ser no assistir a la missa dels diumenges. Per substituir-los són nomenats: Josep Quera Isern i Joan Bech Trinch que prenen possessió el 15 de setembre.
    • 1941, 9 de març. El secretari Joan Ribas Campdelacreu demana la dimissió per no poder compaginar la feina amb les tasques de correus. Es nomena a Enric Cano Reynal.
  • 1942, 11 de gener.- Comissió gestora: Josep Ylla Brugat, alcalde. Pere Salleras Feliu, tinent d’alcalde. Regidors: Vicenç Gimbernat Brugat, Josep Gou Guillot, Josep Oliva Fortià.
    • 1944, 17 abril. L’alcalde Josep Ylla Brugat presenta la dimissió per incompatibilitat amb la tasca de mestre de Cantallops. El cessament es fa efectiu el 6 de maig. El tinent d’alcalde, Pere Salleras Feliu, al·lega que no pot ser alcalde per motius de salut i presenta certificat metge però accedeix al càrrec per imposició governativa.
  • 1944, 6 de maig. Pere Salleras Feliu, alcalde accidental. Regidors: Vicenç Gimbernat Brugat, Josep Gou Guillot, Josep Oliva Fortià.
  • 1946.- Vicenç Pijoan Sala. Alcalde accidental
  • 1946/50.- Jaume Heras Miró
  • 1951.- Josep Terrats Comamala. Alcalde accidental
  • 1952.- Joan Tuèbols Hortal, alcalde. Joan Tuébols Hortal, el 1941 havia estat elegit Fiscal Municipal. Boletín oficial de la Provincia de Gerona, 153, 23/12/2016)
  • 1973.- Joaquim Olivés Ros, alcalde
  • 1979.- Miquel Pijoan Sibecas, alcalde (19/04/1979 – 07/05/1983) (PSC : 4 ; UCD : 3)
    • 1982.- Dimiteixen 5 dels 7 regidors i es crea una gestora municipal. Vicenç Pellicer Cullell és elegit alcalde gestor (Avui, 26/08/1982)
  • 1983.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (23/05/1983 – 09/06/1987) (CiU : 4 ; PSC : 3). Regidors: Joan Soler Masjoan, Agustí Pujolar Castañer, Pere Ylla LLombart, Vicenç Pellicer Cullell, Josep Girgas Comas
  • 1987.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (30/06/1987 – 25/05/1991), Andreu Serra Fàbrega, tinent d’alcalde. Regidors: Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey, Joan Llanet Payró, Bartomeu Poch Paltré (CiU : 7). El mes d’octubre de 1990 Joan Llanet va presentar renúncia al càrrec, el va substituir Joaquim Pey Grabuleda.
  • 1991.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (15/06/1991 – 27/05/1995); Andreu Serra Fàbrega, tinent d’alcalde. Regidors CiU: Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey. Regidors PSC: Robert Blanch Giró, Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 5 ; PSC : 2)
  • 1995.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (17/06/1995 – 12/06/1999); Regidors CiU: Joan Bech Maset, Agustí Pujolar Castañer, Jacint Heras Gimbernat, Maria Sabater Lunati. Regidors ERC: Francesc Xavier Sala Pujolar, Pere Ylla Batlle (CiU : 5 ; ERC : 2). A finals del 1998 Dolors Ferrusola Bosch va substituir a Xavier Sala Pujolar
  • 1999.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (03/07/1999 – 24/05/2003);  Pere Salleras Parer, tinent d’alcalde. Regidors CiU: Agustí Pujolar Castañer, Alexandre Hernández González. Regidors ERC: Pere Ylla Batlle, Jordi Roura Hortal. Regidora PSC: Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 4 ; ERC : 2 ; PSC : 1)
  • 2003.- Pere Ylla Batlle, alcalde (14/06/2003 – 26/05/2007); Jordi Roura Hortal, tinent d’alcalde; Regidors ERC: Joan-March Comes i Casanovas, Xavier Sala Pujolar, Pilar Heras Trias, Maria Rosa Serra Milà. Regidora PSC: Maria Lluïsa Pérez Serradell (ERC : 6 ; PSC : 1). A finals del 2006 Jordi Heras Casademont substitueix a Maria Rosa Serra Milà
  • 2007.- Pere Ylla Batlle, alcalde (16/06/2007 – 26/09/2008); Jordi Roura Hortal, tinent d’alcalde. Regidors ERC: Pilar Heras, Ronald Puppo, Elisabet Salleras. Regidors PSC: Rafael Brossa Reverter, Francesc Xavier Cumbriu Sirvent (ERC : 5 ; PSC ; 2)
    • 2008.- Jordi Roura Hortal (08/10/2008 – 21/05/2011) El setembre de 2008 Pere Ylla Batlle renuncia a l’alcaldia de Cabanes i el sustitueix Jordi Roura. Més endavant també va dimitir Pilar Heras
  • 2011.- Àlex Hernández González, alcalde; Pere Salleras Parer, tinent d’alcalde. Regidors CiU: Ernest Sala Pujolar, Núria Tubau Lacosta. Regidors PSC: Rafael Brossa Reverter, Joaquim Coloma Brugués, Anna Cortada Pomés (CiU : 4 : PSC : 3).  Franc Cervilla i Vargas va substituir Ernest Sala. Mandat: (11/06/2011 – 22/05/2015)
  • 2015.- Àlex Hernández Gonzàlez, alcalde;  Caterina Casanovas i Llaona, tinenta d’alcaldia. Regidors CiU: Marc Clos i Vico, Andreu Viarnès i Àguila, Núria Tubau i Lacosta. Regidors ERC: Pere Ylla Batlle, Anna Cortada Pomés (CiU : 5 ; ERC : 2). Eleccions: 24/05/2015 – Presa de possessió: 13/06/2015. El 21/12/2015 Antònia Gimbernat i Gou va substituir Núria Tubau i el 7/04/2016 Franc Cervilla Vargas va substituir Caterina Casanovas i Marc Clos va passar a ser tinent d’alcalde.
  • 2019.- Àlex Hernández Gonzàlez, alcalde;  Andreu Viarnès i Àguila, tinent d’alcalde. Regidors Tots per Cabanes: Dolors Sirvent i Masó, Xavier Serra i Llobet. Regidors Som Cabanes: Núria Tubau i Lacosta, Magda Pujolar i Tubau, Delmar Alberto Blasco Bellomaría. Eleccions: 26/05/2019 – Presa de possessió: 15/06/2019 (Tots per Cabanes : 4; Som Cabanes : 3). El febrer de 2020 Delmar Blasco va presentar la renúncia al càrrec i Maria Rosa Serra Milà va ocupar el seu lloc.


by 3 comentaris

Franquisme: postguerra

Documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i del Fons Noguer (1939/40)

El franquisme va ser una llarga etapa, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat des del 1939, fins a la seva defunció, el 1975. Aquesta dictadura es va imposar després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República que va provocar la guerra civil (1936-1939).

La història del franquisme es pot dividir en aquests períodes:

  • Guerra Civil (1936-1939)
  • Període blau (1939-1945)
  • Autarquia econòmica (1946-1952)
  • Nacionalcatolicisme (1953-1958)
  • Desenvolupisme (1959-1965)
  • Aperturisme (1966-1969)
  • Franquisme tardà (1970-1975)
  • Transició (1976-1980)

La postguerra fou el període posterior a la guerra i es caracteritzà per la crisi demogràfica, econòmica i social. La dècada dels 40 van ser anys de represàlies, però també pobresa per les destrosses de la guerra, l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l’autarquia.

Racionament

Acabada la Guerra Civil els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat  va ser la manca d’abastaments i el racionament dels productes de primera necessitat, els quals es subministraven mitjançant les cartilles de racionament. Per aquest motiu es va crear la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” (1939-1952) encarregada de la regulació i control dels abastaments i racionament dels articles de primera necessitat.

Els camps estaven controlats per inspectors que vigilaven la collita. Els productors tenien l’obligació de vendre la producció a l’Estat a un preu taxat i aquest, al seu torn, també la venia a un preu fixat als consumidors i la racionava mitjançant les cartilles de racionament. Això va provocar el ressorgiment d’un mercat negre, també anomenat d’estraperlo, on la picaresca era moneda corrent. El pa es va convertir en un símbol. La farina de blat es va substituir per altres farines com la de blat de moro o de tramús, que eren la base del pa de moresc i les farinetes que molts deuen recordar….

… El 18 de maig de 1939 es va establir oficialment a tot l’Estat el règim de racionament. Els vencedors, a través de la Comissaria General d’Avituallaments i Transports, van activar un pla d’intervenció dels productes alimentaris per fixar-ne els preus amb el propòsit de normalitzar-ne el comerç i fomentar-ne la producció. A Catalunya, els governadors civils s’encarregaven de controlar el proveïment i la distribució dels aliments. Al començament, les cartilles de racionament eren de tipus familiar i estaven dividides en quatre categories segons el nivell salarial de la població: de primera, de segona i de tercera classe, i infantil. Més endavant van ser substituïdes per les cartilles individuals en un intent de controlar-les millor i evitar la picaresca.

Per accedir al subministrament de productes es retallaven els cupons corresponents al període de temps pertinent i a l’article o grup de productes que es rebien. La cartilla individual també incloïa els residents en hotels, pensions o residències i per cada setmana d’estada se’n retallava un full sencer de cupons. En el cas dels àpats accidentals, se’n retallava la meitat d’un cupó de pa.

A: Museu d’història de Catalunya

Quan per poder menjar, primer havies de retallar  |  Quins productes s’incloïen en una cartilla de racionament?

Les cartilles eren de 1a, 2a 3a categoria segon el nivell social, l’estat de salut i el tipus de treball del cap de família. Els productes entregats eren bàsicament: cigrons, boniatos, bacallà, oli, sucre i cansalada. De manera esporàdica es podia aconseguir cafè, xocolate, codonyat o sabó. La carn, la llet i els ous pràcticament només s’aconseguien al mercat negre. Els aliments que es donaven per persona i setmana podia variar però girava a l’entorn d’un quart de litre d’oli, 100 gr. de sucre, 100 gr. de cigrons, 200 gr. de sabó, 1 quilo de patates, 1 panet diari. El pa era negre

Cartilla i cupons de racionament – Vàlida per a 14 dies

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una orden Ministerial del 14 de mayo de 1939 estableció un régimen de racionamiento en el país para los productos básicos de alimentación y de primera necesidad. Para llevarlo a cabo se crearon dos cartillas de racionamiento, una destinada a la carne y otra al resto de productos alimenticios… En un principio las cartillas eran individuales, pero en 1943 pasaron a ser familiares….

… Este sistema estuvo vigente hasta mayo de 1952, cuando las cartillas desaparecieron para los alimentos. Y es que durante estos casi 15 años el sistema demostró ser de muy mala calidad y dio origen al estraperlo y a la venta ilegal de estos productos en el llamado ‘mercado negro’. A: ustedpregunta

Bibliografia:

Fiesta de la liberación

Durant un temps, a primers  de febrer es va celebrar la “Fiesta de la liberación” per commemorar l’entrada de les tropes franquistes. Documents:

  • ACAE110-114-T1-540 Dos expedients que contenen la documentació relativa a la “Fiesta de la Liberación”. 1953-1954
  • ACAE110-114-T1-541 Aplec de diversos pressupostos de cobles-orquestres per la “Fiesta de la Liberación”. 1956
  • ACAE110-114-T1-542 Contracte de treball de la cobla-orquestra La Principal de Tortellà per la “Fiesta de la Liberación”. 1952

El “salvoconducto“, la targeta d’abastament, la tarjeta de consum de gasolina, … eren documents indispensables per a la vida quotidiana.

targeta d'abastaments

Cabanencs represaliats pel franquisme

 A Cabanes hi va haver 26 persones represaliades. Atenent que la població, el 1936, era de 742 persones, representa un 3’5%.

Entre les persones executades durant el període blau (1939-1945) apareix Emili Torrent Viñas, 44 anys, natural i resident a Cabanes

A: Procediments judicials militars (Sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar territorial tercer de Barcelona, 1939-1980

  • Represaliats pel franquisme. Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012
    • Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
    • Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
    • Joan Llanet Iglesias. Veí de Cabanes, paleta, casat. Procediment judicial núm. 54.742 on jutjaren 21 persones conjuntament. Condemnat a sis anys i un dia. Còpia digital cedida per la Sra. Maria Dolors Lofra Vila, de Torroella de Montgrí. Col·lecció de consells de guerra de persones altempordaneses (1939-1945). ACAE111-92-T1-292
    • Salvi Fajol Cels, Cabanes. Consell de guerra. ACAE111-92
    • Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme. LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llista de procediments judicials militars que afecten a 66.590 persones físiques i 15 jurídiques. ANC. Arxiu Nacional de Catalunya
  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de Represalitats pel Franquisme.
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Consell de guerra núm. 34041
      • Joaquim Aguer Ferrerfàbrega, de 33 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 12 anys de reclusió temporal. El 1940 se li va commutar per una pena de sis mesos. Fou llicenciat el juliol de 1941
      • Conrad Pagès Serra, de 58 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 15anys de presó.
    • Consell de guerra núm. 54742
      • Joan Llanet Iglesias, de 32 anys, natural i veí de Cabanes, casat, paleta. Condemnat a 6 anys de presó major
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes. Darrera actualització 01/07/2019. Arxiu Nacional de Catalunya (document en format pdf)

Causa general de Cabanes

Causa General. Archivo Histórico Nacional. Fiscalía del Tribunal Supremo. Data: 1940/45 (74 fulls)
Codi: ES.28079.AHN/2.2.2.1.16.1.2//FC-CAUSA_GENERAL,1432,Exp.14. Conté:

  • Oficios.

    causa general

    Causa General de Cabanes

  • Estado nº1: relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas (Ramon Costa Massot, capellà de Cabanes, Pere Terrats Carbó, capellà de Vilanant i natural de Cabanes)
  • Estado nº2: relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja (Francesc Esteve Collgròs, de Capmany)
  • Estado nº3: relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja.
  • Decretos.
  • Diligencias.
  • Certificaciones.
  • Providencias del Fiscal y del Juez.
  • Informes de la Guardia Civil y de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
  • Declaraciones de testigos.

Memòries de la guerra i l’exili

Els inicis del franquisme 

1939

  • Relació dels objectes artístics trobats al domicili d’una veïna del poble dels quals se’n fa càrrec l’alferes del Patrimoni Artístic Nacional. ACAE110-114-T1-494
  • Relació d’objectes litúrgics de l’església dipositats a la Secretaria de l’Ajuntament. ACAE110-114-T1-18
  • Dos qüestionaris del “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones” per tal d’evaluar els danys soferts pel municipi durant la guerra civil. ACAE110-114-T1-460
  • 21 de febrer.- El Comandament militar de Figueres disposa que s’ha de recollir tot el bestiar abandonat procedent del que havia estat “robado por los rojos a sus legítimos dueños y a fin de que en su dia se les pueda devolver y la Patria no se vea privada de esas riquezas” i defineix el procediment a seguir.
  • 18 de març.- L’Ajuntament reitera la informació que ja s’havia enviat al servei de recuperació de material de guerra que en un hort de la zona de les Falgueres hi ha algunes bombes d’aviació i en una casa propera municions.
  • 24 de març (1939?) L’alcalde escriu una carta de recomanació a favor del Sr. Juan Brusés Vives, advocat i secretari de Jutjat de 1a instància núm. 16 de Barcelona
  • Oct/Des.- Factures de l’enterrament de Reverent Pere Terrats Carbó, assassinat a Sta. Llogaia el 1936 (Productos litúrgicos Roura, 72 ptes.; Taller de carpintería y Funeraria Juan Vicens, 150 ptes; Josep Pey, 50 ptes pel trasllat del cadàver; Mn. Pere Serrat, 104 ptes. per tres oficis funerals amb cinc sacerdots)
  • 1 de juny. El Coronel de la Comandancia Militar de Figueras exposa que por Comandantes Militares, Alcaldías o Jerarquías de F.E.T i de las J.O.N.S. se extienden salvoconductos a individuos que estando internados en Campos de Concentración en Francia, regresan por este procedimiento y como tales Autoridades no tienen atribución a estos fines
  • El 4 de setembre l’alcalde demana al Jefe de Servicio de Recuperación de material de Guerra la retirada de material de guerra i municions que hi pugui haver al ex-campo de aviación situat entre Figueres i Cabanes
  • 22 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- … se propuso que los gastos de inhumación y funerales del Rdo. D. Pedro Terrats, asesinado por las hordas marxistas, sean sufragados por el Ayuntamiento, ya que se trata de un hijo de la población. Al mismo tiempo se acuerda que este acto sirva de precedente por si se presenta algún otro caso y más concretamente si puede averiguarse el paradero del anterior Cura Párroco, [Ramon Costa Massot] seguramente asesinado también.
  • Catàleg dels expedients de reconstrucció de béns del fons de la Comissió Provincial de Regions Devastades i Reparacions. Finques de Cabanes o de persones relacionades amb el poble
    • Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano, a Cabanes (23/04/1939 – 14/02/1941) Propietari: RAGUER, Antonia
    • Reconstrucció de la finca destinada a habitatge situada en el carrer de Peralada, número 56, de Figueres (30/08/1939 – 05/08/1940) Propietari: PUIG DE CONILL, Antonio de
    • Reconstrucció de l’immoble situat en el carrer de Molins, números 3 i 5, de Pont de Molins (08/01/1940 – 09/02/1943) Propietari: GORGOT GORGOT, Jaime
    • Reconstrucció de la finca destinada a habitatge situada a la rambla de Sara Jordà, número 21, de Figueres (10/05/1939 – 06/05/1942) Propietari: PAGES BASSOLS, José María

1940

  • 15 de març.- El governador militar demana si el poble “sufrió durante la pasada guerra algún bombardeo“. El 25 de març l’alcalde envia un telegrama informant que tengo el honor de manifestarle que el interior de la población no sufrió bombardeos sólo cayó algun tabique por las explosiones de los alrededores, siendo todo de poca importancia.
  • 15 de març. Jutjat municipal de Cabanes.
    • Personas asesinadas durante la dominació roja: Rdo. Ramón Costa – Rdo. Pedro Terrats Carbó, rector de Vilananat, assassinat el 11/8/1939
    • Caídos por Dios y por España en el frente nacional: José Gimbernat Prim – Eudaldo Albreda Moya
    • Caídos en el frente de la España roja: Luís Gibert Batlle, José Gibert Trébol, Joan Aguer Ferrer, Josep Hubach Carbó, Bartolomé Argelés Puig, Juan Porterías Costa, Ricardo Llanet Iglesias, Jaime Pagés Beya, Isidro Serra Tubau, Andrés Costa Hubach.
  • 4 d’abril. Llicència per l’ús d’aparells de ràdio. L’ordre de 4 d’abril de 1940 dicta les normes per a l’expedició de llicències d’ús de les ràdios. Els particulars havien de pagar 12 ptes/any i abans de comprar un aparell nou n’havien de sol·licitar la llicència. El termini per a fer efectiva l’adquisició o renovació d’aquesta llicència anava des de l’1 de maig al 31 de juliol, en cas d’incompliment la taxa es duplicava i s’hi afegia una sanció de 100 a 500 ptes.
  • 8 de maig (Acta del Ple Municipal).- Se acordó también que las radios recogidas al entrar las Tropas Nacionales sean depositadas en el Ayuntamiento.
  • 1 de juny (Acta del Ple Municipal).- Tampoco los tenedores de radios han cumplimentado la orden de entrega, conminándoles en que lo hagan en el plazo de 24 horas.
  • 21 de juny.- Carlos de Acuña, sergent d’artilleria destacat a Terrades (Servei de Recuperació de material de guerra) demana a l’Ajuntament si al terme de Cabanes hi ha material de guerra. L’endemà, l’alcalde dóna resposta manifestant que un mes abans s’havia informat que en un olivar que es troba dins els terrenys del camp d’aviació hi ha un centenar de bombes.
  • El 10 de juliol de 1940 Xaviera Pradel Llop, mestra de l’escola de nenes, és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
  • 13 de juliol.- L’alcalde envia una queixa al governador militar perquè els soldats que hi ha al poble vienen a pastar los caballos en las alfalfas, llevándose a menudo sacos de la misma, así como fruta de los árboles, muchas veces verde, llegando incluso a amenazar a los propietarios. Justifica la queixa dient que Además de ser un perjuicio para el agricultor, es un desdoro para el Glorioso Ejército Nacional.
  • 18 d’octubre.- A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”.

1944

  • 24 de febrer. Des del Servicio de Recuperación de material de Guerra es demana informació precisa sobre el material de guerra, recuperable o no, así como el que ofrece peligro, como son bombas de mano abandonadas en el campo, para proceder a su destrucción o recogida.
  • 4 de novembre.- En previsió d’una possible entrada dels maquis al terme municipal, un Ban de la Comandància Militar de Cabanes comunica: “El vecindario de las casas de campo, por ningun concepto podran tener durante la noche luces encendidas que se vean desde el exterior, en la inteligencia de que si despues de serles notificado contraviniesen este Bando se hará fuego sin previo aviso sobre la casa de que se trata“

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1946

  • Un ofici del 27 de març informa que dadas las circunstancias actuales de abastecimiento de pan y de acuerdo con las normas dictadas para la intensificación de recogidas de cereal panificable, en esta fecha se prohibe la fabricación de PASTAS PARA SOPA, a los reservistas de trigo, que fue autorizada con fecha 14 del pasado febrero. El 20 de setembre l’alcalde informa que ha rebut diversos sol·licituds per elaborar pasta per a sopa amb farina de reserva, un producte molt necessari i nutritiu per a la població rural i demana l’autorització corresponent. Un ofici del 17 de desembre signat pel Jefe Provincial del Sindicato autoritza elaborar pastas para sopa a beneficio de los productores reservistas de trigo
  • L’1 de juliol es reuneix la Junta Local de Protección de Menores formada per Vicenç Pijoan, alcalde; Joan Ribas, secretari; Mn Pere Serret, capellà; Joaquim Viarnès, jutge; Joaquim Ibero, mestre; Xaviera Pradel, mestra; Josep Serra, pare de família; Ramona Prats, mare de família; Joan Viñolas, obrer. acorden destinar 300 ptes. a la festa de Sant Vicen i 100 ptes. a la festa de Sant Isidre

El primers consitoris de la postguerra

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes notes escrites per  Josep Noguer darrera els fulls d’un talonari, expliquen petits detalls del final de la guerra …

El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras

… i dels primers ajuntaments que es van constituir a Cabanes:

  • Primer Ayuntamiento: Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera, pues actuó hasta últimos de mayo del mismo año 1939, pues actuaron 107 días
  • 1939 y entró José Terrats Carbó como alcalde
  • 1941 fue el segundo (alcalde) 
  • 1941 (y el tercero como alcalde) José Ylla Brugat
  • 1947 Cuarto Jaime Heras Miró
  • Salleras y Pijoan fueron alcaldes accidentales entre Ylla y Heras
  • Con Ylla fue Pedro Salleras alcalde accidental y después fue Vicente Pijoan y después de este nombraron a Heras

1954

  • El Ple Municipal del 2 de novembre acorda la instal·lació de la lápida a los Caídos por Dios y por España que perpetúe la memoria de los que fueron asesinados por la horda roja o bien que cayeron en el frente de batalla, procedentes de esta localidad, a colocar en la fachada de la iglesia parroquial. Es proposa que s’inauguri per la propera Fiesta de la Liberación o qualsevol altra festa del municipi. S’hi destinen 600 ptes.

Bibliografia: