Can Turà o Torà, casa senyorial i d’estiueg dels Pagès-Bassols, coneguda per a la família com a Can Pagès i Turà.
Els promotors de la construcció foren la família de Pere Pagès-Dolors Bassols i la degueren construir el segle XIX, com a casa d’estiueig. A la seva mort, la va heretar el seu fill Josep Pagès Bassols.
El nom “Turà” és un “àlies” familiar que arrenca del cognom d’un avantpassat i s’ha mantingut fins avui. Es té noticia que el 1733 se celebra el matrimoni de Pere Pagès i Turà i al s. XX Josep Pagès Bassols en alguns documents encara apareix citat com a Josep Pagès Turà.
Situada al carrer Colom, des de l’any 1940 ó 1941, la casa ha estat utilitzada com a vivenda i magatzem primer per la família Torrent i més tard per la família Tubau.
Es desconeix la data exacte de la construcció i quin arquitecte la va dissenyar, però diferents documents avalen la propietat de la família i que durant la guerra civil i els primers anys del franquisme va ser confiscada.
En un document de l’11 de desembre de 1936, en el marc de la Guerra Civil i dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls
En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola
A l’Acta d’ocupació signada el 20 de gener de 1937, s’especifica que la casa està destinada a residència senyorial d’estiu, que el propietari és Dolors Bassols, que la ocupació té caràcter provisional i que es posarà a coneixement de la Generalitat amb el prec que sigui feta adjudicació d’aquesta immoble a l’Ajuntament, per tal de destinar-lo definitivament a Escola de pàrvuls.
Fons: ANC1-1 / Generalitat de Catalunya (Segona República) Codi: ANC1-1-T-6776 Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació.
Fins ara no s’han trobat altres documents que confirmin que can Turà fos l’escola del poble, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa. Aquest degué ser el motiu pel qual, entre 1937 i 1939, no va ser destinada a centre d’acollida de refugiats. Una vegada acabada la Guerra Civil, el 1940, les golfes de la casa es van destinar a caserna militar.
El padró municipal del 1945 descriu que 64 soldats habitaven al carrer Colón, s/n. En un primer moment, havíem pensat que aquesta adreça es referia a can Turà, però hi ha unes quantes dades que fan pensar que no és així, i que l’adreça de Carrer Colón, s/n es refereix a l’escola de nens.
El 1936 la casa ja apareix documentada amb el número 26 i és poc probable que nou anys més tard l’Ajuntament considerés que no tenia número, quan sí que en tenien les cases veïnes
A les golfes de can Turà s’hi han trobat “graffitis” escrits pels soldats que hi van viure i tots porten la data de 1940. Seria de mal creure que les noves tropes que podrien haver ocupat la casa no hi haguessin afegit cap escrit amb la data del 1945. Aquest any la finca ja devia ser propietat de la família Torrent i, com a molt, s’hi degué allotjar algun oficial i, en aquest cas, a la part noble de la casa
Algunes persones recorden que els baixos de l’escola dels nens també havia acollit soldats i l’edifici de l’escola sí que és probable que no tingués número per estar situat en una zona poc urbanitzada.
Atenent a aquestes consideracions i als “graffitis” de les parets de les golfes, la casa de can Turà, després de ser confiscada l’any 1937, va servir com a escola fins que va acabar la Guerra Civil i el 1940 va ser ocupada per tropes delsBatallons de Treballadors. El padró municipal de desembre de 1940, no consigna la presència de soldats a la casa, sigui perquè no es va considerar convenient censar-los o perquè a finals d’any la casa ja estava desocupada.
Segons records de la família, una vegada acabada la guerra, Josep Pagès Bassols necessitava reconstruir la casa Pagès Bassols de la Rambla de Figueres i va vendre can Turà al seu masover. Donat que entre 1941 i 1942, la finca va passar a ser propietat de la família Torrent, aquest masover devia ser Joaquim Torrent Clos.
Respecte als antics propietaris, Josep Serra “Fredo” només recorda una senyora que possiblement fos Rosina Casanovas.
La família Pagès Bassols
Dolors Bassols Vilallonga (1849-1927), filla de Joan Bassols i Magdalena Vilallonga Gipuló.
Joan Bassols, hisendat de Figueres, era el propietari del mas Can Puig de Vilademires (Cabanelles)
Magdalena Vilallonga Gipuló, nada el 1814 ó 1815, era filla de Marià Vilallonga Paler (1786-1858), blanquer de Figueres i d’Agustina Gipuló Roger (Figueres, 1786-1851). El seu germà, Mariano Vilallonga Gipuló, va ser el fundador de l’Asil Vilallonga de Figueres. Fa anys s’explicava que a l’Asil Vilallonga sempre hi havia un llit destinat a una persona de Cabanes perquè algú havia fet una cessió de terrenys a canvi d’aquest servei. Es desconeix la veracitat d’aquest privilegi que també podria venir motivat pel fet de què Dolors Bassols Vilallonga tingués casa a Cabanes.
El 20 de febrer de 1868, Dolors Bassols Vilallonga es va casar amb Pere Pagès Moy (?-1902), advocat, fill de Pere Pagès Dauner, propietari de Figueres i de Maria Moy Corominas. Pere Pagès Moy va ser membre del primer Patronat de la Fundació «Asilo Vilallonga», i de las Conferències de Sant Vicenç de Paúl i encarregat de preparar la inauguració de la Capella de Nostra Senyora dels Desamparats.
Pere Pagès i Dolors Bassols van tenir quatre fills: Assumpció (Sor Amada de Sales, ?-1925); Amèlia (1883-1962), casada amb Joan Maria Dalfó ; Josep, l’hereu (1885-1979) i Enriqueta (1887-1970)
Josep Pagès Bassols (1885-1979), hereu de la parella, el 28 d’abril de 1913, es va casar -a Vilassar- amb Rosina Casanovas Nadal (1891-1974), filla de Josep Casanovas Guardiola (1867-1939) i Maria Nadal Bosch. Josep i Rosina van tenir quatre fills:
Josep M. (1914-1995) casat amb Maria Danís Ferran (1919-1994). Sense descendència
Ismael (1916-1936)
Jaume (1919-2005), casat amb Isabel Bolíbar Navarro (1924-2018). Un fill i tres filles
Rosa Maria (1931-2018), casada amb Joaquín Cortés Cañellas (1930-2011). Una filla
Sabem que el 1916 Josep Pagès Bassols tenia uns camps a la zona on es volia construir el Parc Bosc Municipal de Figueres … Per arrodonir la zona del perímetre on es contemplava fer el parc, es va veure necessari adquirir una tercera peça de terra consistent en dos camps, propietat de Josep M. Pagès (herència del seu pare, Pere Pagès Moy) i de Dolors Bassols, pels quals es pagaren 1.900 pessetes.
Fotos de la casa i de la família (1919 i 1932/33) Arxiu particular de la família Pagès
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L’arbre genealògic de la família ens mostra el primer “Turà” documentat, quan el 1733 Pere Pagès Tura es casa amb Maria Cervosa i que, el 1792, el seu nét Pere es casa amb Caterina Perxas Serra, filla de Francesc Perxas de Figueres. El 1814, el fill d’aquesta parella es va casar amb una Dauner.
Segons un document que encara conserven els hereus dels Pagès Bassols, el 1803, Francesc Perxas, juntament amb Josep Dauner i Salvador Armet de La Jonquera van arrendar el molí de Cabanes per cinc anys i per un import de vuit mil vint lliures.
L’arrendament del molí, junt amb el lligam familiar entre els Pagès, els Perxas i els Dauner podria explicar que els Pagès Turà tinguessin propietats a Cabanes.
Segurament mai va ser la seva residència habitual, però és possible que al segle XIX la família destinés una part de les seves finques a casa d’estiueig.
El 1936, Dolors Bassols feia 9 anys que havia mort, però encara en algun document constava com a propietària de can Turà, en d’altres hi constava el fill, qui segons les ocasions, apareix amb els cognoms Turà o Bassols.
Al setmanari “La Galería. Figueres, 25 febrero 1931”, llegim: En Barcelona, han visto florecer en su hogar la sonrisa de la dicha el matrimonio Pagés Tura-Casanovas, con el advenimiento de una hermosa niña
… Adelantan rapidamente las obras de construcción de la magnifica casa de D. José Pagès en la calle de Alfonso XIII; y estan terminàndose, pudiendo decirse que el exterior està ya concluido, la de D. José Pagès Bassols en la calle de Casades de Còdol, sobre la Rambla. Dos magníficos edificios que seran ornamento y honra de la ciudad… A: El Ampurdán, 17 agost 1929
… Había existido en nuestra Rambla Alta, entre las calles de Lasauca y del Palau (frente los edificios Salleras, Bach, Cusí y Pagés-Turá) una pequeña manzana de casas, conocida por la “Isla”… A: Vida Parroquial, 21 des 1968
Si tenim present que el nom d’hospital deriva de llatí hospes, i d’aquest hospitalia, que vol dir lloc per a acollir les visites, és a dir, hospitalitat, deduirem que els edificis anomenats com a “hospitals de pobres” no eren només hospitals per guarir a la gent, sinó que eren lloc d’acollida de caminants i peregrins…
L’hospital de Cabanes (1227) va ser el tercer hospital creat a l’Alt Empordà, després de Peralada (1154) i Castelló d’Empúries (1193). A: Bernils Mach, Josep M. La medicina medieval a l’Empordà. Diari de Girona, 15/5/2011
… Un tercer hospital era el de Cabanes, el 1227, que fou una donació de Guillem Tolsà prop molí de l’església. Més endavant va ser on avui hi ha el carrer de les Escoles. Torna a ser esmentat al 1574. L’any 1856 tenia dificultats econòmiques per sobreviure i tres anys després, les seves rendes foren incorporades a l’Hospital de Figueres per tal que atengués els malalts del poble …
En un primer moment els hospitals es coneixien amb el nom de “espital” i poc a poc el nom va anar derivant a ospital, hospital, hospital de pobres i, finalment, sant hospital. I el qui tenia cura del servei de la institució fou anomenat “spitaler” i després l’espitaler, l’hospitaler i, a partir de la segona meitat del segle XVII, el metge i el cirurgià.
Actualment no queda cap resta de l’edifici de l’antic Hospital de Pobres de Cabanes, però se sap que es trobava al carrer Escoles, carrer que fins a l’any 1929 va portar el nom de carrer de l’Hospital.
Documentat des del 1230, l’Hospital de Cabanes es citat a les Escriptures del Monestir de Vilabertran, el 1235 i s’hi havien fet llegats el 1221, el 1230 i el 1234. L’any 1732, només s’esmenta la capella i el 1772, el batlle i els regidors de Cabanes envien un informe al Bisbe Lorenzana explicant que els francesos havien cremat tots els papers de l’Hospital i que s’havia perdut el Llibre Mestre. Existia constància de dues Visites Pastorals el 1687 i el 1704 i que l’Hospital posseia alguns censals, que no havia rebut deixes i que no existia Obra Pia al poble.
Els registres parroquials demostren que, durant la Guerra de Successió, la institució funcionava amb normalitat i que l’hospitaler era Joan Vaguer.
1701.- Enterren a Lluis Mir fadri del lloch de Ribasaltas Bisbat de Elna … mori en lo Hospital de est lloch…
1705.- El 28 de novembre, bategen a Maria, filla de pares incognits la qual portaren al hospital de Cabanas a entrada de nit…
1707.- Es signa un testament on consta que fonch fet y firmat lo present testament per dit testador Barthomeu Font bracer en la cambra del hospital de pobres de Cabanes vuy als 8 janer 1707…
1714.- Al seu testament, Jaume Palé, ferrer, deixa una casa cituada en Cabanes prop lo hospital…
Se suposa que durant la Guerra Gran podria haver servit d’hospital de sang. Cal tenir present que entre els dies 17 i 20 de novembre de 1794, va tenir lloc la Batalla del Roure, a molt poca distància del poble.
El 1828, l’alcalde Josep Brugat i els regidors Andreu Bracumart, Antoni Tuegols, Joan Miró i Joan Serra com a administradors del Sant Hospital de pobres i de la caritat nomenen procurador del Sant Hospital a Francesc Balot i Pagès, hisendat de Peralada. El document en poder de D. Alberto Xirau y Tuegols, not. de Perelada es va signar el 31 d’agost de 1828, actuant com a testimonis Vicenç Pont i Aguer i Bernat Casanovas (Arxiu Municipal)
El 24 de gener de 1842, Jaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1886?), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876, va ser nomenat administrador de hospital, amb potestat per a:
… percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan… [document]
El 22 de març de 1848, Jaume Coll, signa un estat de comptes de l’hospital:
Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber:
El pas del temps o potser les guerres, degueren provocar la destrucció de l’edifici. Per aquest motiu, la Corporació municipal es va reunir per decidir què feien amb l’Hospital, després d’haver rebut un ofici de la Junta de Beneficència de la Província que sembla que els instava a tancar-lo o bé donar-li un nou impuls. Aquesta reunió queda documentada a l’Acta municipal del 8 de març de 1856.
L’alcalde va manifestar que seria convenient mantenir l’hospital en funcionament
… a fin de que los pobres pudieran contar siempre con un asilo, en el que estubiesen mejor asistidos que en sus casas, aun cuando en ellas se les socorriese … i es va afegir que … Teniendo en cuenta que esta población frecuentemente se encuentra invadida por los ríos Muga y Llobregat que en tales avenidas, que a veces tienen la población circumbalada cuatro y cinco días en cuyas ocasiones los enfermos que hayan de asistirse en sus casas es fácil les falte todo, aun cuando de esta vecindad abunde en los mas nobles sentimientos. Considerando que en la población no hay botica y que la mas inmediata estará por lo menos, a media hora de distancia que queda interceptada en tiempo de avenidas…
També es considerava que:
amb l’augment de comunicacions que fomenten la població i la riquesa, també augmentarà el nombre d’habitants i haurà més persones que necessitaran l’hospital.
que la reedificació de l’establiment és un desig humanitari del poble
que amb poc esforç es podria reedificar però que era indispensable que quedés reservat a l’Ajuntament l’edifici i l’hort que hi havia al costat
La Corporació va acordar respondre al President de la Junta de Beneficència per manifestar-li la seva intenció de rehabilitar l’hospital.
Firmen l’acta, l’alcalde, Bonaventura Salleras Bru, els regidors Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Barceló, Josep Heras i el síndic Miquel Vergés.
Un full del 9 de març de 1856 conté un llistat dels censos i explica que n’hi ha molts que no es cobren i que no se’ls pot obligar a pagar perquè l’hospital no té les escriptures de creació del cens
De moment es desconeix si es va tirar endavant la rehabilitació, però hi ha un informe del Governador Civil de l’any 1859, on s’esmenta una altra institució, que podria haver-se organitzat durant la Guerra Gran i a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà es conserven documents relacionats amb l’hospital. L’últim és un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906).
Els arxius patrimonials de famílies del poble també donen fe dels censos que es pagaven a l’hospital de Cabanes. El 17 de setembre de 1862, Jaume Coll i Bosch i la seva esposa Ana Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:
Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
Un a favor de l’hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)
… un censo de redito 8 reales al Hospital de pobres de Cabanas. Otro de redito treinta y dos reales al Hospital de pobres de Llers … y habiéndose aprobado con fecha duez y siete de setiembre de mil ochocientos sesenta y dos por la Junta provincial de Ventas la redencion del expresado gravámen y hecha la liquidacion de cargas … doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales dos tenian…
El 25 de desembre de 1862 es fa una relació del que suposa la despesa en roba per a l’hospital que “por falta de fondos estan en descubierto del último presupuesto“. Hi consten dos “gergones”, 4 coixineres, 4 mantes, 8 llençols i 4 fundes de coixinera, per import de 544 rals.
Un altre document del mateix any conté la relació de “Gastos de compra de medicinas y efectos de botica en reserva por lo que pueda ocurrir faltando farmaceutico á este pueblo“. Es desconeix si aquest material estava a l’hospital o es guardava en alguna altra dependència municipal. L’import de la compra és de 96 rals i conté: sulfat de quinina, acetat de morfina, licor anodino, amoniac líquid, emplastre aglutinant, làudano, bàlsam de malalts, diaqueton, tartaro, àcid nítric, draps, venes i desfiles, una caixa amb de fractura, manoples i fèrules
En una relació del 1865 que conté les finques rústiques i urbanas de l’Ajuntament hi ha un full dedicat als censos de l’Hospital de Cabanes. Hi consta un llistat de 6 persones amb la data de pagament del cens, l’edifici de l’hospital i sis làmines. S’explica que l’hospital no té escriptures de les finques rústiques però que “segun noticia” es troben a la notaria comtal de Peralada.
El 1950, en una relació de propietats de l’Ajuntament, hi apareix una “Làmina intransferible”, amb un valor de 1725,60 ptes., procedent de béns de l’Hospital.
Bibliografia:
Acta municipal de l’Ajuntament de Cabanes, del 8 de març de 1856 i registres parroquials
Reventós i Conti, Jacint ; Marquès, Josep M. Els hospitals de les comarques gironines. A: Història dels hospitals de Catalunya. Vol. 2: Barcelona : Hacer : Fundació Picasso-Reventós : Fundació Uriach 1838, 1999-2003.
700 anys de l’Hospital de Figueres. Figueres : Fundació Salut Empordà, 2013
1230.- Testament de Guillem Julià, de Cabanes … fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i la confraria de l’Esperit Sant (5 de gener de 1230). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 46, Reg. 5508
1234.- Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià … disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure, i Santa Maria de Judo (20 de febrer de 1234). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 440, Reg. 9789
1825/1906.- Plec de documentació relativa a l’administració de les rendes de l’Hospital de Pobres. Hi ha llevadors de censos dels anys 1847 i 1854; un poder atorgat per l’Ajuntament de Cabanes a favor de Francesc Balot Pagès (1832, Albert Xirau Tuègols); tres escriptures notarials de reclamació de censals entre els administradors de l’Hospital de Pobres i particulars (1825 i 1827, Francesc Pagès); i un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906). ACAE110-114-T1-91
El Ple municipal del dia 18 de novembre de 1906 també cita aquesta desamortització de béns. L’alcalde informa que el veí de Madrid, D. Miguel Esteban Alonso, es compromet a gestionar y sacar a flote el remanente de las fincas que en … época se le desamortizaron al Santo Hospital de Cabanas, sin más retribución que el 10% de los intereses vencidos y cuando las láminas estén ya a disposición del Ayuntamiento …
1854.- Hospital de Cabanas. Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro. Font: ACAE
(*) Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.
Sindicat Agrícola de Cabanes (1932) El Sindicat -actual Local Social- es va construir el 1932 per acollir el Sindicat Agrícola de Cabanes.
Una vegada acabada la Guerra Civil, el Sindicat Agrícola va ser dissolt, però l’edifici va continuar al servei del poble, sota la direcció d’altres entitats.
Els documents, notes i memòries de Josep Noguer Guerra, soci del Sindicat Agrícola de Cabanes, ens parlen de la història de l’edifici, del Sindicat Agrícola i de les altres Societats que s’han fet càrrec de la gestió del local, així com també les activitats que s’han portat a terme a l’edifici.
Escriptura de compra del terreny on es construirà el local del Sindicat. Compra de dos horts anomenats del Molí, propietat de Margarida Cristina (0,125 vessanes, per valor de 1.475 ptes.) i de Josep Serra (0,49 vessanes, per valor de 3.500 ptes.
Escritura de venta perpetua otorgada por Don José Serra Tuébols y Doña Margarita Cristina Cendra a favor del Sindicato Agrícola de Cabanas autorizada por el revalidado Dr. D. Ramon Vandellós y Marturet abogado y notario en la ciudad de Figueras, 30 de noviembre de 1932.
Contracte i descripció de les obres … per a la construcció d’un edifici pel “Sindicat Agrícola” de Cabanes. El contracte va ser signat, el tres d’octubre de 1932, per Josep Noguer i Pomés, Josep Marcó Estela, Josep Serra Tuébols i Pere Ramis Daró, representants del Sindicat Agrícola i Simón Gratacós Oliveres, mestre de cases. (Valor de l’obra: 47.189,40 ptes.). El document descriu:
Condicions de l’obra:
Preu: quaranta set mil vuitant nou pessetes amb quranta cèntims
Temps d’execució: tres mesos
Personal: el contractista ha d’ocupar com a manobres els socis que ho sol·licitin
Pagament: es pagaran 10.000 ptes als 4 metres d’altura de l’edifici, 10.000 ptes al coronament de les parets sota coberta, 16.500 ptes, després de cobrir, 10.689,40 ptes en acabar les obres
Reglamento General del Sindicato Agrícola de Cabanas(1932). Signat, el 13 de maig de 1932, per José Noguer y Pomés, el presidente; Modesto Serra Mont, el secretario; Pere Ramis Daró, el contador; Vicente Llombart, el tesorero; José Marcó Estela, el vocal 1º; José Serra Tuebols, el vocal 2º; Pedro Martí Casadevall, el vocal 3º i uns setanta socis fundadors.
Título 1º. Constitución y objeto del Sindicato
Artículo 1º.- Con el título de Sindicato Agrícola se constituye en ésta localidad una asociación, regulada por la Ley de 28 de Enero de 1906, que tendrá por objeto el defensar y mejorar, en todo cuanto sea posible, moral y materialmente, las condiciones de sus asociados …
Artículo 21.- El Sindicato no tendrá carácter político, ni religioso …
Título 2º. De los socios
Título 3º. De la junta regidora
Título 4º. De las asambleas generales
Título 5º. Disposiciones generales
Cupons de préstec d’aportació. Títols de préstec per valor de 100 ptes, amb els cupons de venciment. ElSindicat Agrícola de Cabanes, en virtut de lo disposat en l’article 5è del Reglament General i d’acord amb l’acta de l’Assemblea General celebrada en data 16 de Setembre de 1933, reconeix haver rebut del dit soci l’aportació reintegrable de 100 PESSETES. Aquesta aportació li serà reintegrada en el plaç màxim de vint anys, mitjançant les amortitzacions anyals que acordi l’Assemblea General, i que fins a la seva total amortització en cobrarà l’interès anyal del cinc per cent, per anys vençuts, en 25 de Febrer de cada any. L’amortització es farà mitjançant la presentació del present Préstec d’aportació…
Estatuts. Signats el 13 de setembre de 1936 per: Joan Puigvert, president; Joan Vergés, secretari; Pere Martí, caixer; Joaquim Pey, comptador i Jesús Pey, vocal.
“Diario“. Llibre Diari amb el registre de tots els cobraments efectuats pel comptador del Sindicat des del 5 d’octubre de 1932, data d’inici de l’entitat, fins l’11 de desembre de 1938. Sindicat Agrícola de Cabanes – Llibre diari de caixa (1932-1938). ACAE111-98-T2-117 (Document digitalitzat)
Libro de socios.- El llibre, registrat el 7 de juliol de 1937 a la Delegació del Servei de Cooperació Agrícola de la Generalitat de Catalunya, conté la relació dels 74 socis fundadors Sindicat Agrícola de Cabanes – Llistats de socis (1934-1937). ACAE111-98-T2-116 (Document digitalitzat)
Matrius d’un talonari del “Sindicato Agrícola-Cabanas”(1934). El talonari dona fe de productes agrícoles entregats o comprats al Sindicat. Alguns fulls tenen notes al darrera. En un d’ells s’explica la constitució del primer Ajuntament després de la derrota del “Ejército Rojo” el 1939.
Cessió de la finca a l’Ajuntament de Cabanes. El 10 de maig de 1985, la Càmara Agrària de Cabanes, propietària per subrogació del local del Sindicat, acorda cedir gratuïtament la finca a l’Ajuntament de Cabanes i el 15 d’octubre de l’any següent s’aprova la resolució.
Cambra Agrària Local de Cabanes. FONS ACAE110-130. Data 1973-1994. Volum i suport: 7 capses arxivadores i 4 volums que sumen 0’8 metres lineals. Suport paper. Inventari, 1994 (E. Serna).
1931.- El Govern Civil de Girona aprova la creació, a Cabanes, d’una Societat Recreativa anomenada Asociación Instructiva y Recreativa “Juventud Democrática”. En els seus inicis, i d’acord amb el Ple Municipal, es va instal·lar a la sala del municipi, a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc l’any següent.
1932.- L’11 d’abril s’autoritza l’Associació Sindical Agrària. El 13 de maig, es funda el Sindicat Agrícola de Cabanes. Els seus estatuts eren còpia dels del Sindicat d’Espolla. A la primera sessió plenària es va acordar demanar un préstec per a la compra del solar on construir l’edifici del Sindicat i es van posar a subhasta les obres, que s’adjudicaren al contractista figuerenc, Sr. Simon Gratacós, per la quantitat de seixanta mil pessetes.
1932.- L’acta municipal del 25 de setembre dona fe de la petició del permís per construir l’edifici del Sindicat: …
Asimismo se da cuenta de un escrito del Sindicato Agrícola de Cabanas (Girona) que dice así.- Com a President d’aquest Sindicat Agrícola à aquesta Alcaldia Solicito: Permís per à la construcció d’un edifici solar propietat del Sindicat, situat a la part Oest de la població, lindant amb el camí que condueix al Molí, o sigui camí de la bassa, per una part i per las altres amb terrenys propietat de Federic Tuébols, Benet Pomés, Jaume Brosa y Eusebi Puig.- Asi mateix solicito la compareixensa d’aquest digne ajuntament el proper diumenge dia 25 a les 9 hores del matí a l’anomenat lloc , per procedir a la fixació dels límits de carrer, a fi de que estiguin conforme dispossa la lley d’urbanització. Suplica es digni concedir el mencionat permís i espera la presencia en l’esmentat acte. Gracia que espera del seu recte procedir. – Cabanas 24 septembre 1932. El President Josep Noguer.- Alcaldia Constitucional de Cabanas.- acordandose quedar nombrados los Mis, Noguer y Olivés para que vayan al indicado lugar para trazar la linea de la nueva calle…
L’edificació va ser ràpida i la propera festa de Sant Vicenç -gener de 1933-, ja va tenir lloc al nou edifici. La Societat Recreativa es va instal·lar al local.
Foto cedida per Gil Capallera
Es va acordar que l’import de la compra del terreny i de la construcció de l’edifici es pagaria en cinc terminis. Els joves de la Societat van organitzar una secció teatral i es va construir un magatzem on s’hi va posar un trull que junt amb el teatre i el cafè van suposar una gran ajuda per poder fer front als pagaments.
Els diners per pagar els terminis es van aconseguir a partir de les aportacions de molts veïns que compraren títols per valor de 100 ptes cadascun. Es va estipular que el préstec s’amortitzaria en 20 anys i que caducaria el 25 de febrer de 1954, aportant un interès del 5% anual. L’any 1935 es van amortitzar quinze títols (1.500 ptes), el 1936 s’amortitzaren setze títols (1.600 ptes), el 1937 ja en van ser trenta tres (3.300 ptes) i el 1938 s’amortitzaren setanta un títols (7.100 ptes), en total 13.500 pessetes.
1932.–
El 3 d’octubre es signe el contracte per a la construcció de l’edifici
El 2 de novembre s’envia una carta al Sr. Josep Puig Pujades demanant la seva intercessió davant el Ministeri d’Agricultura per tal d’agilitzar la tramitació de les diligències del Reglament del Sindicat, ja que sense la seva aprovació no poden tramitar l’escriptura de compra dels terrenys ni gestionar el crèdit
El 30 de novembre es formalitzen les escriptures de compra del terreny
1933.- El 29 de juny, el Sindicat Agrícola de Cabanes, junt amb altres entitats, signa un manifest adreçat al Parlament de Catalunya proclamant la voluntat de no pagar cap quota d’arrendament fins que no siguin ateses les seves necessitats
“La lluita per la terra” de Pere Bosch i Cuenca. Documenta Universitaria, 2015
1936.- El 12 de setembre, l’alcalde Josep Noguer i Pomés convoca els veïns als baixos de l’escola, per tal de constituir el Sindicat únic, d’acord amb el que disposa el Govern de la Generalitat.
1936.- El 10 d’octubre, l’alcalde Josep Noguer s’adreça al Sr. Josep Calvet i Mora, Conseller d’Agricultura, informant que:
Constituit el Sindicat Agrícola de conformitat amb les normes … amb el model que ens facilità l’Unió de Rabassaires … vaig apersonar-me a Barcelona a l’objecte d’entregar-los personalment a l’Unió de Rabassaires … i com sigui que han transcorregut alguns dies i no ens han estat encara enviats he tornat a Barcelona, acompanyat d’una carta de recomanació de l’amic Puig Pujades … per tal de mirar de portar els susdits Estatuts ja aprovats, cosa que no vaig poder realitzar perqué segons em digué En Joan Coloma encara s’havien de reunir , per la qual cosa li escric aquesta a fi i efecte de que s’interessi amb tot el que pugui perqué siguin aprovats el més urgent possible… ja que és d’una gran necessitat l’estructuració d’aquest Sindicat sota les noves directrius que estableixen els moments actuals, més a més quan és arribada l’época de la sembra i la desorientació sindical dels agricultors és causa de que es faci en forma bastant irregular i sota una alarma injustificada i aixi una volta posat en marxa el Sindicat cessarà aquest pànic i podrà normalitzar-se més rápidament la qüestió agrícola en aquesta localitat.
Amb la Guerra Civil -iniciada el juliol del 1936- el Sindicat va patir dificultats, en especial a partir de l’any 1938, i el 1939 va ser confiscat. A partir d’aquest moment es van paralitzar les amortitzacions. Només una vegada Josep Ylla Llombart, actuant com a president de l’entitat, va pagar interessos i va amortitzar 12.500 pessetes. Quedaven pendents d’amortitzar 340 títols (34.000 ptes). Un document signat, el 30 de desembre de 1938, pel president Pere Alegrí Batlle i l’encarregat dels títols Josep Noguer, detalla els títols amortitzats entre els anys 1935 i 1938.
1938.- (Acta del Ple municipal del 31 d’octubre) El Comissari Municipal fa constar:
Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment
d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
1939.– El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]
1939.- El local va ser confiscat i ocupat per la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS, per considerar-lo un sindicat polític.
Un cop acabada la guerra civil del 1936-1939 foren abolits tots mena de sindicats i cooperatives agrícoles, però les autoritats franquistes conscients del paper dels sindicats agraris, crearen les esmentades Hermandades. Eren hereves, en certa manera, de les antigues Cambres Agràries d´Espanya, organitzades pel R.D. de 14 novembre 1890. Les Hermandades acomplien diferents tasques dins d´àmbit agrari local com la col·laboració amb les autoritats centrals a l´hora de planificar les collites, recollien i feien enquestes i estadístiques, comercialitzaven els productes, demanaven subvencions i defensaven els interessos dels agricultors de cada municipi. Eren, en definitiva, unes institucions molt properes al poble i als problemes quotidians de la pagesia. A: FONS ACAE110-130 / Cambra Agrària Local de Cabanes.
1939.- 2 d’abril (Acta Ple Municipal). Se da cuenta también de la venta de un saldo ó pico de algarrobas halladas en el Sindicato Agrícola por la cantidad de 25 ptas a Joaquín Torrent. Se ha cobrado también por venta de patatas, también del Sindicato por valor de 22’50 ptas de cuyas dos cantidades quedan cargadas al Sr Depositario que unidas a las anteriorment vendidas arronjan un total de 149 ptas.
1940.- El 14 de desembre se signa el decret d’incautació i la titularitat passa a la Falange Española.
1941.- El 30 de juny el Delegat Sindical Provincial envia una circular al Jutge Municipal demanant-li que ordeni a l’alcalde l’entrega de les claus del Sindicat al Jefe de la Hermandad de Labradores ja que d’acord amb les disposicions de 23 de setembre de 1939 i 14 de desembre de 1940 l’edifici s’ha incorporat a la Organización Nacional Sindicalista. El 2 de juliol, el jutge informa l’alcalde de la recepció de l’escrit.
1939-1952.- La Falange, amb la col·laboració d’un cafeter i una Comissió de Festes, va continuar l’activitat a l’edifici del Sindicat sota el nom de Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas, tot i no estar inscrita a la Cámara Oficial Sindical Agraria de Gerona. Durant aquests anys, diverses Comissions formades per joves de la població i Falangistes van organitzar festes al local i es va pintar.
1951?.- Dos matrius de talonari de la “Comisión Organizadora de Fiestas-Cabanas” que certifiquen el pagament dela quota mensual. No s’especifica la quantitat a pagar i la data del 1951 només consta en dos fulls.
Document cedit per Ricardo González Barbero
1952.- Per primera vegada se celebren eleccions extraordinàries i es legalitza la situació. El Cabildo de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas va quedar constituït amb aquesta junta:
President: Josep Marcó Estela
Vocals: Miquel Prim Gimbernat, Baldiri Hortal Rebarter, Josep Pellicer Sudrià i Joan Puigvert Lloveras
Secretari: Constantino Díaz Álvarez.
Ara, ja de manera oficial, la Hermandad es fa càrrec del Sindicat. La junta assumeix l’actiu i el passiu del Sindicat Agrícola i reconeix com a legítim i legal el deute que vencia el 1954. L’import no es va pagar per manca de fons, però es va formalitzar que es pagaria quan es pogués.
Des del primer moment es va exposar el desig de crear una Societat Recreativa que fes les funcions de la Comissió de Festes i l’organisme anomentat Hogar del Productor de la Obra Sindical de “Educación y Descanso”.
Los fines que se persiguen con la creación de los Hogares del Productor tienden a agrupar a los elementos de la producción en general, en torno a la bandera que la Obra Sindical “EDUCACIÓN Y DESCANSO” ha enarbolado por orden del Caudillo, para procurarle el acceso a los goces de la salud, la cultura, el arte y el deporte.
El document està signat per Constantino Díaz Álvarez, secretario de la Hermandad; José Marcó Estela, jefe de la Hermandad; Miguel Prim Gimbernat, jefe del Grupo de Educación y Descanso. El 24 de març del mateix any, Joaquín José Saurina, secretario de la Obra Educación y Descanso signa l’aprovació del reglament.
En els seus anys de funcionament, la Societat Recretiva va ser presidida per Miquel Prim Gimbernat, Josep Pomés Marcó, Jaume Puig Pagès i Carles Lloveras Argelés.
Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer i Guerra va ser l’encarregat de controlar els Títols dels socis del Sindicat Agrícola, va portar la comptabilitat de la Societat Recreativa, des dels seus inicis, l’any 1952, fins a la seva dissolució, el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i l’administració de les diferents Comissions de Festes, així com la d’altres entitats del poble, en especial dels caçadors.
1952-53.- Es conserven les matrius de dos talonaris de la “Obra Sindical de Educación y Descanso-Cabanas” amb els comprovants d’haver pagat la quota de dues pessetes, import de l’entrada al ball del diumenge
1954.- El 18 de gener, es convoca una assemblea en la qual es reconeix el deute contret amb els socis de l’antic Sindicat Agrícola i els títols pendents d’amortització. Fruit de la mateixa Assemblea es transcriu la relació dels posseïdors de Títols amb la descripció del seu valor i del que suposaria amb l’increment del cost de la vida, des del 1940 al 1954, per tal de servir de base a la proposta d’emissió de nous Títols.
1956.- El Sindicat passa a la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos
1957.- Després de diferents demandes del soci Josep Noguer i sota la presidència de Josep Aguer Mallau, el dia 13 de gener es convoca una assemblea i es torna a reconèixer el deute.
El proper president de l’entitat va ser Vicenç Pijoan Sala, qui va fer construir la cabina per a projectar cinema, seguit per Vicenç Gimbernat Brugat.
1961-69.- Durant un temps, i fins a l’estiu del 1960, l’empresari Antoni Bares, s’havia fet càrrec de les projeccions de cinema. A primers del 1961, el veí de Palau-Saverdera, Pere Pagès Guanter, que ja explotava els cinemes de Roses, Palau-Saverdera, Castelló, Agullana i La Jonquera va reiniciar les sessions amb el nom de “Cine Moderno-Cabanas“. Durant aquests nou anys es van programar 662 sessions. La primera pel·lícula projectada fou “La maldición de Frankenstein“, el febrer de 1961 i l’última, “Atraco imperfecto“, el novembre de 1969. El preu de l’entrada va passar de les 8 ptes. de les primeres sessions, a les 12 ptes. dels últims anys.
1967.- El 7 d’abril i pensant en la festa de Sant Isidre, es convoca una reunió entre el Cabildo de la Hermandad, l’Ajuntament i el rector Mn Josep Balateu per tal de buscar la millor manera d’agermanar castellans i catalans. El nou sistema de quotes no va funcionar, la festa es va tancar amb pèrdues i es va crear un cert malestar al poble. El Hogar del Productor de la Obra Sindical de Educación y Descanso, no es va dissoldre però va quedar sense socis. La Sociedad Recreativa de “Educación y Descanso”, fundada el 1952, queda suspesa i es crea una “Comisión de Fiestas” formada per l’Ajuntament i la Hermandad, actuant de secretari Josep Noguer Guerra. Van ser presidents de la Comissió de Festes, Jaume Puig Pagès, Jaume Serra Rebarter, Ramon Prunella Teixidor, Agustí Pujolar Castañer, Pere Ylla Llombart…
1970.- El 22 de febrer es convoca una nova assemblea presidida per Narcís Tubau Parada, en la qual es torna a reconèixer el deute. Aquest mateix any s’elegeix el nou president de la Hermandad, el Sr. Jaime Puig Pagès. Sota la seva presidència es va confeccionar una nova relació de posseïdors de Títols amb nom i cognoms i la descripció de les quantitats que se’ls hi devia, inclòs l’increment del cost de la vida.
1976.- El decret de 8 d’octubre, assigna el Sindicat a la AISS (Administración Institucional de Servicios Socioprofesionales)
Amb l´adveniment de la democràcia, el marc legal fou reformat i les antigues Hermandades Sindicales transformades en cambres agràries locals. Foren establertes com a corporacions de dret públic pel R.D. 1336/77, i passaven a ser òrgans consultius de l´administració en la preparació, aplicació i elaboració de normes que afectessin l´interès agrari i òrgans de col·laboració per al desenvolupament i millora agrària. Establia també que els òrgans de govern eren el ple i el president. La gestió i tramitació de la Seguretat Social Agrària dels agricultors era portada per una Comissió Local de la Mutualitat Agrària, així que s´han conservat actes, documentació de l’anomenada corresponsalia, cotitzacions, liquidacions, afiliacions al règim especial agrari, petició de pensions, jubilacions i baixes per accidents … A: FONS ACAE110-130 / Cambra Agrària Local de Cabanes.
1980.- El 30 de juny, es va plantejar per part de l’Alcalde i algun regidor de crear l’Agrupació Cultural Recreativa de Cabanes.
1982.- Cambra Agrària Local de Cabanes. L’11 d’agost es reuneixen el president, els vocals i el secretari per parlar de les reformes que s’han de fer al local del “Sindicat”. L’Ajuntament està disposat a pagar les despeses a canvi de poder usar el local indefinidament. Es subscriu un conveni entre el president i l’alcalde per a l’ús del local, sense que això pressuposi una cessió de la propietat que queda a mans de la Cambra Agrària.
1985/91.- La «Cambra Agrària Local» cedeix gratuïtament el local de l’antic «Sindicat» a l’Ajuntament. Es restaura i modernitza l’edifici i es destina a «Local Social».
1985.- A la reunió de Junta celebrada el 10 de maig, la Cambra Agrària acorda cedir gratuïtament la finca a l’Ajuntament de Cabanes, amb aquestes condicions:
L’edifici s’ha de destinar a Centro Cultura, recreativo y cívico-social
L’immoble no es podrà vendre durant 99 anys
L’Ajuntament ha de cedir i acondicionar, dins el mateix edifici, un espai d’uns 50 m2 per a local de la Cambra Agrària
Es nomena Jaume Puig Pagès com a representant de la Cambra davant el notari
1985.- El Ple municipal del 6 de setembre acorda acceptar la donació amb les condicions pactades i nomenar l’alcade, Josep Terrats Gimbernat com a representant de l’Ajuntament davant el notari
1986.- Es tramita l’expedient de resolució de transmissió de bé immoble per cessió de la Cambra Agrària Local a l’Ajuntament de Cabanes. ACAE110-130-T1-15
1986-1991.- Es porten a terme les obres d’arranjament de l’edifici que tenen lloc en dues fases, primer la sala i posteriorment el bar.
Dibuixos de la segona fase del projecte de reforma de local per a centre cultural (1988)
1987-88.- Es crea l’Associació Cultural i Recreativa de Cabanes, presidida per Joan Llanet Payró i amb Núria Hubach Nogués de secretària. Josep Noguer Guerra hi col·labora com a cobrador. A part d’ocupar-se de l’organització de les festes, el 1988 editaren la primera “Revista de Cabanes”, publicació anual que es va mantenir un mínim de 7 anys.
1991.- El dissabte 18 de maig, a les 12 del migdia, s’inauguren les obres del Local social i de la Cambra Agrària. A partir del 18 de gener de 1992 s’obre al públic el bar del Local Social.
2009/10.- Es reforma el bar del «Local Social» i s’inicien els obres d’ampliació de l’edifici, aixecant un pis sobre el bar.
2016.- Es porta a terme l’arranjament del primer pis del «Local Social» per destinar-lo a sala polivalent.
2017.- S’inaugura la sala “El Sindicat”, al primer pis del Local Social. En motiu de la inauguració es va preparar un quadre resum de la història de l’edifici des del 1932 al 2017, un tríptic i una exposició de la història del Sindicat Agrícola de Cabanes formada per set plafons: cronologia, els socis, l’edifici, la construcció, reglaments i estatuts, cartes i oficis, actes.
Fonts:
Arxiu Municipal de Cabanes
Notes i memòries de Josep Noguer Guerra
Documents cedits per Quimet Pey i Quimeta Viñolas
Documents cedits per Marta Noguer i Plujà i Lídia Altimira Noguer
Des de Cabanes. Festa Major. Nomenament. Estrena del edifici del Sindicat i nomenament de Josep Llombart. Emporda Federal, 21/01/1933, pàg. 4 [… L’estrena d’un hermós edifici, del Casal de l’Agrupació del Sindicat Agrícola, proveït de tot el confort i estètica moderns, on hi va gravat interiorment el lema patriòtic de la República …]
Antigament, una vegada l’any, el senyor feudal, a través del batlle del poble, convocava els vilatans a la plaça del poble per fer el recompte d’armes i veure’n l’estat de conservació. Eren les revistes d’armes i tots els convocats hi havien d’assistir, sota la pena d’una multa.
Al llibre de cúria de Jaume Grau, notari de Cabanes (AHG Cb 9), hi apareixen dues revistes d’armes, realitzades l’any 1639. El perill d’imminents atacs dels francesos i el setge de Salses podria ser la causa de què aquest any es fessin dues mostres d’armes.
El març de 1639, es té notícia dels preparatius de guerra que feien els francesos al Llenguadoc. L’estiu del mateix any el virrei comte de Santa Coloma va convocar el sometent general per la campanya de Salses contra els francesos.
El 23 de desembre de 1639 el virrei comte de Santa Coloma va decretar un edicte de sometent general que quedà sense efecte perquè, mentre es reunia el sometent, el 6 de gener de 1640 a les vuit del matí les tropes franceses es rendeixen, d’armes.
Els textos en llatí fan difícil la comprensió dels documents. A la primera revista només hi apareix citat el batlle, en canvi a la del 26 de desembre ens especifica que la convocatòria és feta per Baldiri Laboria, batlle, en nom de la Il·lustríssima Senyora Magdalena de Rocabertí i Safortesa vídua de l’Il·lustríssim Senyor don Francesc Jofre de Rocabertí i d’Anglesola, comte de Peralada i de dit castell de Cabanes, a Déu gràcies, vescomte de Rocabertí, i que queden convocats tots els homes entre els vint i els seixanta anys.
El mes d’abril es presentaren 54 homes amb aquestes armes:
31 arcabussos
3 escopetes
2 mosquets
9 espases
1 panart (simitarra)
pòlvora, municions i altres complements
11 persones declaren no tenir armes
El mes de desembre es presentaren 43 homes amb aquestes armes:
27 arcabussos
24 espases
1 pedrenyal
municions
9 persones declaren no tenir armes.
Tot i que molts dels 43 cabanencs presentats al desembre són els mateixos de revista practicada el mes d’abril, és curiós que es presenten 11 persones menys i que hi ha canvis en l’armament revisat, es perden 4 arcabussos, les escopetes i els mosquets, peró es guanyen 15 espases. Caldria saber si les variacions són degudes a mancances de les revisions o al fet d’haver participat en algun conflicte armat.
Plan y carrers de Cabanes. A: Botet i Sisó, Joaquim. Geografía general de Catalunya [dir. per Francesch Carreras y Candi] Provincia de Gerona. Data: entre 1908 y 1918?. Pàg. 481
Plànols del segle XVII
S. XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Dibuix a ploma amb tinta sobre paper (48×35 cm). Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des armes. Chateau de Vincennes
Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 371
1719. Atles Jacques Pennier A: Recueil des plans du Roussillon, de Catalogne, des chateaux, villages, eglises, chapelles & maisons qui peuvent servir de postes en temps de guerre : et de quelques endroits de France & d’Espagne. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2017
1823-1824. (Cabanes). Autor: Lebas, Bedigie, Delhaye. Dibuix a ploma amb tinta sobre paper. Aquarel·lat (90×98 cm). A: Plan de Figuieres et des environs à una lieue et démie … (rep. parcial) Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Archives de Génie. Article 14. Chateau de Vincennes
Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 372
Dibuix a ploma amb tinta sobre paper. Aquarel·lat (57×86,5 cm). Procedència: Arxiu històric de la Diputació de Girona.
Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373
Rafael Batlle. Actiu i resident a Figueres, 1849-1860. Autor d’una mesura de les terres de la Llacuna de Sils, 1851 i del Libro de canación del territorio del término de S. Pere Pescador, 1853 (Arxiu Municipal de Sant Pere Pescador). El 1854 va aixecar el plànol d’una finca del poble de Colonas (Arxiu Històric de Girona) i un plànol geomètric d’una finca al poble de Cabanes. És autor de Medición y afrontaciones de las piezas de tierra que componen el término de Vilamacolum, 1856
Víctor Carlé (Barcelona, 1843). Agrimensor. Estudis a l’Institut de Figueres, 1857-1864 i assignatures d’especialitat a la Granja Escola de Fortià, 1863-1864. Títol d’agrimensor per l’Institut de Figueres, juny 1864 (Josep Roca i Bros forma part del jurat que el va examinar). Actiu a Santa Coloma de Farners el 1862 i 1868, i a Figueres el 1866.
Arxiu Municipal de Cabanes
1869.- Proyecto de rectificación que por medio de estacada pretende realizar el magnífico Ayuntamiento del pueblo en Cabanas en el Río Muga, partido de Figueras (Figueres, 30/4/1869). Aprovat per Alejandro Comalat, mestre d’obres
1929.- Deslinde del Término Municipal de Figueras con el de Cabanas (Figueres, 24/1/1929). Signat per els alcaldes i secretaris de Figueres i Cabanes i per Antonio Papell, celador municipal de Figueres
1952.- Plano topográfico del canal a través de la población (Girona, oct. 1952). Aparellador: R. Castells Torrent
Plànol topogràfic de Cabanes on es dibuixa el perímetre hipotètic de la muralla, amb el castell a l’extrem Sud-oest.
Vegeu: Puig, Anna Maria. Intervenció a l’antiga rectoria del carrer dels Escudillers núm. 3 de Cabanes. Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (15 : 2020 : Castelló d’Empúries, Catalunya), pàg. 619-621
Capítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer, el 14 d’octubre de 1780.
El casament es va celebrar el dia 29 del mateix mes i any.
Joan i Esteve, els dos possibles hereus de la família Aguer, feia menys de dos mesos que havien mort, possiblement d’alguna epidèmia. Joan, amb dotze anys, va morir el 28 d’agost i Esteve, el 3 de setembre, als cinc anys.
El document, amb tots els seus acords i puntualitzacions, és una bona eina per entendre les relacions familiars de l’època i per constatar que els contractes matrimonials eren, de fet, pactes econòmics, on no es deixava res a l’atzar,
Jaume Pont i Germànico i Francesca de Casadevall i Puig nomenen hereu i fan donació de les propietats al seu fill Jaume Pont de Casadevall i Puig, amb la condició de què ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimonis y familia”. Del patrimoni familiar, el pare es reserva 1000 lliures i la mare “trescentas doblas vellas de cinch lliuras dotze sous barcelonesos la dobla”. També es reserven una quantitat per dotar les seves filles: Rosa, Francesca i Maria Antònia. Es pacten les condicions davant la possibilitat que la mare mori i el pare es torni a casar i tingui fills amb la nova esposa. Es detalla qui seria l’hereu si el fill morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (la signatura d’aquest inventari va tenir lloc el 9 de novembre de 1789)
Rafel Aguer Aguer i Caterina Puigferrer fan donació de les propietats i nomenen hereva la seva filla Antònia Aguer Puigferrer, amb la condició que ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimoni de Aguer y familia”. S’acorda que si Rafel morís, la família Pont Casadevall “hagen de alimentar en sa casa y compañia á la dita Sra Catherina Aguer y Puigferrer … y demes familia de ell dit Sr Rafel Aguer, en cas de no ser esta acomodada, de tots aliments á la vida humana necessaris en sanitat y malaltia en menjar, beurer, calsar y vestir ab tota decencia y segons son estat y qualitat .. sens haber de treballar la dita Sra Catherina Aguer, y que á esta li tingan de donar annualment trenta lliuras per sa botxaca”. Del patrimoni Aguer, el pare es reserva 1000 lliures i la mare 475 lliures, així com el dot de les seves filles Maria i Teresa. Es pacten les condicions a complir davant d’un possible nou matrimoni dels pares. Es disposa qui seria l’hereu si Antònia morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (de moment es desconeix si es va fer). Es puntualitza que si, en el futur, els pares tenien un fill mascle, o si el pare es tornava a casar i tenia un fill mascle, Antònia deixaria de ser l’hereva i rebria el mateix dot que les seves germanes, quatre centes lliures, vestits i calaixeres.
Antònia Aguer accepta la donació dels béns Aguer, amb totes les condicions i ho aporta com a dot del casament.
Jaume Pont de Casadevall i Puig accepta la donació dels béns Pont i Casadevall, amb totes les condicions.
Antònia Aguer, amb la presència i consentiment de Jaume Pont Casadevall Puig, accepta que si el seu pare tenia un fill mascle, renunciaria a la herència universal i acceptaria el dot estipulat.
S’acorda que Jaume Pont i Germànico pagarà “los vestits nubcials tan de gala, com interiors, dos caleixeras, y las joyas per adorno de … la Sra Antonia Aguer y Puigferrer sa nora esdevenidora” i se’n descriuen les condicions, la més important la que fa referència la possibilitat de què Antònia tingués un germà i perdés l’herència. En aquest cas “el Sr Rafel Aguer pagará y satisfará al dit Sr Jaume Pont y Germanico tot lo valor é import dels dits vestits y de las dos caleixeras, que haurá costejat per lo present matrimoni y adorno de la dita Sra Antonia sa filla, segons constará de la nota del import dels dits vestits y caleixeras”.
Pel document sabem que, els tres membres de la família Pont Casadevall sabien escriure, però de la família Aguer, només sabia escriure el pare.
Joan Guillamet i Tuèbols (Figueres, 22 d’octubre del 1922 – Barcelona, 16 d’octubre del 2014)
Llicenciat en Filosofia i Lletres, va exercir de periodista durant bona part de la seva carrera i va ser fundador i membre del consell de redacció de la revista mensual ‘Canigó’, l’any 1954. Va escriure diversos llibres, com ara ‘Tots hem fet l’estraperlo’ (1968), ‘Els gitanos. Aproximació a un racisme’ (1970), ‘Coses i gent de l’Empordà’ (1971) o ‘Bruixeria a Catalunya’ (1976) entre d’altres. Fill predilecte de Figueres, estava considerat un expert en temes empordanesos.
Guillamet havia exercit de corresponsal a ‘El noticiero universal’, ‘El correo catalán’, ‘Tele Exprés’, ‘Avui’, ‘La Vanguardia’, ‘Tele Estel’, ‘Presència’, ‘Serra d’Or’, ‘Punt diari’ o ‘Revista de Girona’, entre d’altres. També va col·laborar en els periòdics figuerencs ‘Hora nova’, ‘Setmanari de l’Alt Empordà’ i ‘Empordà federal’.
La seva dedicació al periodisme locals li va comportar el premi del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’any 2005. La ciutat de Figueres el va nomenar fill predilecte el 2008. Guillamet, pare del també periodista Jaume Guillamet, va exercir també de docent, ensenyant llatí i literatura espanyola durant més de vint-i-cinc anys, al Col·legi La Salle i a l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres.
Per al seva vinculació al poble, la seva mare era filla de Cabanes, va dedicar alguns dels seus escrits a temes relacionats amb la nostra història, costums, personatges, etc.
Joan Guillamet era fill de Jaume Guillamet Casadevall i de Carme Tuèbols Clos, casats a Cabanes el 2 de juliol de 1921 i els avis materns foren Frederic Tuèbols Bigas, ferrer de Cabanes i Dolors Clos Boer, de Peralada, casats el febrer de 1898.
Al pregó de la Festa Major de 1988, Joan Guillamet recordava les seves estades al poble i l’avi Frederic …
… jo no he pas nascut a Cabanes. No es pot pas dir, per tant, que jo sigui fill de Cabanes. Però potser sí que es podria dir que sóc nét de Cabanes, ja que sóc fill d’una filla de Cabanes, d’una cabanenca … Cabanes ha estat l’escenari d’alguns trossos de la meva vida jovenícola, durant els quals he viscut moments cabdals de la meva existència. Ja de menut els meus pares em portaven a Cabanes a veure els avis i la família de la meva mare … Quan els bombardeigs de Figueres varen començar a fer-se massa freqüents i cada vegada més perillos, vàrem venir a fer estada a Cabanes … Ens estàvem a cals avis. L’avi Frederic, al cel sigui, era el ferrer. Llavors jo em trobava ja en l’adolescència …
Al llibre Coses i gent de l’Empordà va dedicar dos capítols a Cabanes …
Cabanes és un dels pobles de la plana, que malgrat la poca distància que el separa de Figueres, gaudeix d’un bucolisme envejable. Són cinc quilòmetres només que, àdhuc amb bicicleta i fins i tot a peu, dóna gust de fer… Hi ha hagut aiguats força importans, en els quals les aigües han arribat fins al poble. Les aigües dels dos rius, les de la Muga per un costat i les del Llobregat per l’altre. Per això he dit que Cabanes és un poble mesopotàmic, perquè és entremig de dos rius, que, encara que no siguin el Tigris i l’Èufrates, a vegades també fan el seu respecte la seva basarda…
… A la casa pairal de Can Ribas, a quatre passes de Cabanes, entremig d’un paisatge meravellós d’arbredes i conreus, nasqué Antoni Ribas de Conill, el 25 de setembre del 1880 …
Cabanes: Recull de documents escrits per Joan Guillamet i Tuébols i que fan referència al poble
Un astrónomo ampurdanés: Don Antonio Ribas de Conill. Al prócer cabanense Don Antonio de Puig de Conill, a su gentilísima consorte Doña Cecilia Conde y a mi buen amigo Don Daniel Brusés. Canigó Revista Literaria, 32 (1956). Pàg. 10
La tramuntana dels astres: Antoni Ribas de Conill. Pàg. 233-240
Entre el vent i la gent. Referències als metges Narcís Heras i Vicens i al seu fill Jordi Heras i Trias. A: Vent de tramuntana, gent de tramuntana. Barcelona : Joventut, 1992, 2a ed., pàg. 20-22
Evocacions cordials. A: Papers Empordanesos : suplement literari i cultural del periòdic Hora Nova. 9/1986.
Vayreda i Truyol, Montserrat. Elecció dels premis Barretina d’Hora Nova 1986. L’escriptor Joan Guillamet i el pintor Lluís Roura. A: Hora Nova : periòdic independent de l’Empordà. 21/10/1986.
CABANAS. A 5 kilómetros de Figueras atraviesa este camino el cauce del río Muga, y á unos 1.200 metros mas allá encuéntrase el pueblo de Cabanas, cabeza de Ayuntamiento y de distrito municipal, con 278 casas y 1.052 habitantes. El pueblo es de aspecto pobre en su generalidad; tiene una plaza de regulares dimensiones, Casa consistorial y escuela pública en buen estado, é Iglesia de bastante magnitud. Frente a esta Iglesia y en el lado oriental de la pequeña plazoleta allí formada, existe junto á la casa del señor Brusés la ruinosa Capilla de San Sebastián…
(*) Obra premiada con mil pesetas en el Certamen científico-literario celebrado en Figueras el día 4 de mayo de 1888 (Premio Rubau-Donadeu)
Fotos cedides per Pere Serra Colomer
La casa del senyor Brusés esmentada en aquest text no és altra que la que coneixem com a can Mont.
Quina és la història de la casa? El llibre d’actes de l’Ajuntament de Cabanes, de l’any 1856, ens en explica alguna cosa…
Al llibre d’acords de l’Ajuntament de l’any 1856, hi ha un munt d’actes municipals que fan referència al conflicte obert entre l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Sr. Bonaventura Salleras Bru i el Sr. Josep Brusés, acompanyat algunes vegades pel seu germà Joan, i que tenia el seu origen en la construcció d’aquest edifici. Després de detectar-se diferents irregularitats i de demanar el peritatge de l’arquitecte Josep Roca Bros, l’Ajuntament determina com s’ha de construir la pared de la façana i el Sr. Bruses rep una indemnizació de 76 duros per la pared i el terreny.
Aquestes actes ens confirmen el que diu la “Guia de Figueras”, can Mont en els seus inicis havia estat can Brusés. També ens permeten entendre dues característique arquitectòniques de l’edifici, primer la seva façana, que s’assembla més a la d’una casa senyorial que no a la casa d’un treballador i en segon terme la manera com està enganxada amb la capella de Sant Sebastià.
Quina relació hi ha entre els Brusés i els Mont? La resposta la trobem als registres parroquials…
La propietat de l’immoble construït pel Sr. Josep Brusés va anar passant als seus descendents fins arribar a la família Serra-Recasens, els seus bésnets. El canvi de nom ve determinat per la manca de descendència masculina.
A principis del segle XIX es casaven Vicenç Brusés Pagès (1785-1848) i Teresa Portell Aguer. Entre 1812 i 1827, van tenir vuit fills. Joan Brusés Portell, fill gran i hereu de la família, el 1845, es va casar amb Orosia Pérez Yuste i el petit, anomenat també Joan Brusés Portell i metge de professió, el 1855, es va casar amb Magdalena Vergés Daunis. Els altres fills foren tres nois i tres noies. Precisament un d’aquests nois, Josep, nat el 1816, és el protagonista del conflicte amb l’Ajuntament i l’amo de la casa en qüestió.
A mitjans del segle XIX, Josep Brusés Portell es va casar amb Isabel Lleonsí Forest i se’ls coneix dos fills, Pelaio nat el 1856 (any de construcció de la casa) i Antònia, nada el 1863. Possiblement el noi va morir i Antònia Brusés Lleonsí, va heretar la casa.
L’abril de 1885, Antònia es casava amb Marià Mont Carbó, també de Cabanes i gràcies a aquest matrimoni can Brusés va passar a ser can Mont. Marià Mont i Antònia Brusés van tenir dues filles, Pilar, nada el 1886 i Maria, el 1892 i regentaven una botiga de comestibles i altres articles.
Publicitat al Llibre de la Festa Major de Sant Vicenç de 1929
Ja al segle XX, l’any 1909, la filla gran, Pilar Mont Brusés es casava amb Pere Serra Oliveras, de Boadella. Pere Serra i Pilar Mont van ser els pares d’en Modest (1910-2008) i en Joan (1916-?) .
Pere Serra Oliveras va ser nomenat agutzil interí de Cabanes al Ple municipal del dia 23 de juny de 1912. El Ple del 5 d’abril de 1914 el nomenava empleat municipal amb un sou de 100 pessetes anuals. Entre les seves tasques hi havia: tenir cura del cementiri, dels enterraments i del rellotge, portar el registre dels nínxols, tots els dies laborables fer el toc de la 1, …. Dos anys després, el Ple del dia 12 de març de 1916, informa que Florenci Budó ha sol·licitat el càrrec de “sepulturero”. La corporació respon que no ha lugar lo solicitado por cuanto ya desde bastante tiempo que está nombrado, y que la Corporación ve el gran interés con que lleva a cabo su cometido el sepulturero Pedro Serra Oliveras. El Ple del 27 de maig de 1917 es va nomenar un nou enterramorts, Ramon Porchas Batllori. Es desconeix si va mantenir el càrrec d’agutzil.
Pilar Mont Brusés va morir a Cabanes el 1940, quan tenia 54 anys i Pere Serra Oliveras va mori, també a Cabanes, el 1970, tenia 87 anys.
Així arribem a la família que molts del poble vam conèixer.
Família Serra Oliveras, de Boadella
Carrer Nou. Casa núm. 8. Cal l’Andreu, Cal Ros o Ca l’Andreu A: Llibre del secretari de l’Ajuntament, Sr. Marcé on recull notícies entre històriques i populars des dels orígens d’aquest municipi i les Escaules, fundació de l’església, i una relació de cada una de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases … (1915-1916) [Llibre] Foli 131. ACAE110-64-T1-428
Més informació: Serra i Busquets, David. Cases pairals de Boadella: Ca l’Andreu, Cal Ros de l’Andreu i Can Pere-Esteve. A: 20, 21, 22 de novembre 2015 [Programa de la festa]
Modest Serra Mont (1910-2008). Es va casar amb Rosa Colomer Aguer (1913-2005). Tot i ser l’hereu no va seguir el negoci familiar i va preferir estudiar. Va treballar a l’administració local, com a secretari. Bibliografia:
Soci fundador de la U.E. Cabanes, ens ha deixat un manuscrit amb una acurada descripció de la fundació del club i dels diferents partits que es van jugar entre el 1928 i el 1931
Tot i que ja feia temps que actuava com a Secretari de Cabanes, el Ple municipal de 20 de gener de 1937 el va nomenar secretari en propietat amb el sou anual de 3.000 ptes. El 12 d’octubre va deixar la plaça per incorporar-se a l’exèrcit.
Joan Serra Mont i la seva dona Caterina Recasens foren els propietaris de la casa i encarregats de la característica botiga de “can Mont”. El 9 d’agost de 1936, Joan va ser nomenat Auxiliar de Secretaria. A l’acta municipal hi diu: … es nomena Auxiliar de la Secretaria a en Joan Serra Mont, quin auxiliar podrà suplir al Secretari titular … Aquest nomenament ha d’entendrer’s amb caràcter gratuit, això, no obstant els serveis que presti es consideraran com un mèrit com un favor fet a l’Ajuntament… A llarg de la seva vida fou cronista local i secretari de la Hermandad de Cabanes, des de 1961. Bibliografia:
El 12 de febrer de 1976, consta com a secretari de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de Figueres i el 1885 ho era de la Cambra Agrària de Vilabertran.
Tenim documentat que des del 9 d’abril de 1951 era el delegat de Previsió Social el secretari de la hermandad Julio Viñas (Agullana – 1914), el qual el 1963 fou també cap comarcal de Organización Sindical de Previsión Social i secretari comarcal de sindicats. Posteriorment, en accedir al càrrec de secretari (1972) ho fou Juan Serra Mont (Cabanes – 1916), que ho havia estat a la Hermandad de Cabanes des de 1961. Ambdós eren militants de Falange.
Les voltes de can Mont: resum de les actes municipals
1856
14 de març.- Reunió … para tratar y resolver lo conveniente sobre el permiso que ha pedido D. Jose Bruses para tapiar los pórticos ó arcos de la casa que está derribando situada en la plaza Constitucional por la parte de medio día …. després de deliberar, atès … que no había plan que rigiere en la población; que deseaban en todo lo posible mejorar resolvieron que lejos de dejarlos tapiar que si … podrian obligarle a levantarlos por ser conveniente al hermoseo y ornato público de la población …
17 de març.- L’alcade manifesta que … siendo mucho las quejas que se le habían dado de que D. Jose Bruses confitero y vecino de este pueblo se habia apropiado de una parte de la calle que dirige desde la plaza Constitucional a la Iglesia parroquialal construir la casa … adelantando la pared que construye en la expresada calle de manera que se apropiaba también del angulo ó esquina de la Capilla de San Sebastian …. los habia reunido para deliberar … ya que el expresado señor Bruses sin pedir permiso a nadie se abrogaba tales facultades …
A continuació la corporació es va presentar al lloc per comprovar la veracitat de les queixes i obrirenn una diligència amb aquestes termes … han mandado al referido Bruses retirar la nueva pared al lugar en donde se encontraba la antigua sin querer que quite ni dé al comun…
18 de març.- L’alcalde manifesta que … habiendosele presentado D. Jose Bruses pidiendole que si querian haria venir un arquitecto a inspeccionar la pared en cuestion de la casa que esta construyendo pagandole a sus costas y que se conformaria con su dictamen … La corporació va acceptar la petició i es va nomenar l’arquitecte D. Jose Roca y Bros (més informació) … unico arquitecto que existe a este … de Figueras ofreciendose ademas al pago por mitad a aquel de sus honorarios para inspeccionar la susodicha pared y asi mismo los arcos y que se estaria en todo y se observaria el dictamen que daria dicho señor arquitecto …
22 de marzo.- L’alcalde manifesta que per boca del mateix arquitecte sabien que … su parecer era que se quite el angulo hecho de la pared existente y se establezca la alineacion perfecta con el frontis de San Sebastian; o bien que si por causa de indemnizacion que necesariamente deberia de hacerse de la pared y terreno que Jose Bruses construya la pared que le falta uniendola sin resalto con la de la capilla haciendo que la pequeña imperfeccion se encuentre entre la nueva y vieja pared de su casa formando de este modo un angulo que apenas se verá sobre todo si la pared nueva se procurase que tuviese la anchura de veinte a veinte y dos palmos; se llamó a D. Jose Bruses y a su hermano D. Juan á quines se les hizo presente el dictamen … emitido por D. Jose Roca y Bros al que no quisieron conformarse … L’alcalde va proposar una reunió amb els majors contribuents del poble per tal d’arribar un acord que fos bo per a les dues parts en conflicte.
31 de març.- L’alcalde informa que la reunió prevista entre dels germans D. Jose y D. Juan Bruses i els majors contribuents del poble no va poder tenir lloc a causa de les pluges i el desbordaments dels rius i el fet de què algunes de les persones que havien d’assistir a la reunió estaven fora del poble i que … instando dicho D. Jose Bruses poder emprender cuanto antes las obras de la casa … convinieron que procediese á la construccion de la pared en cuestion, ateniendose al segundo extremo del dictamen del dicho arquitecto D. Jose Roca Bros, mediante su correspondiente indemnizacion si fuese necesaria …
1 de abril.- L’alcalde manifesta que consta … por algunos individuos del Ayuntamiento que D. Jose Brusea en la construccion de la pared se separaba completamente en una parte de lo que se le había prescrito y pareciendoles ademas que de la otra entraba a edificar en la calle que no le pertenecia era de parecer que se recibiera una justificacion de vecinos honrados para examinar lo respectivo al segundo extremo ….
2 de abril.- L’alcalde manifesta que … recibida la declaracion de siete testigos … despues de haber examinado escrupulosamente el terreno en cuestion resulta que dicho Bruses ha construido parte de la pared en la calle y no en terreno propio formando un angulo … y usurpando unos dos palmos del frontispicio de San Sebastian que por tanto visto el desacato del dicho Bruses a las ordenes de la autoridad y usurpacion del terreno del comun estrechando la calle es de parecer que … se le manda derribar la pared principiada por toda la mañana del mismo dia bajo la multa de cien reales a los albañiles y de otros cien al primero para que en el mismo termino volviera a poner la pared del edificio de San Sebastian en el estado en que antes se hallaba …
Diligencia. Acto continuo … se ha presentado en el sitio de la cuestion mandando al referido Bruses bajo multa de cien reales volviere a poner la pared de la capilla de San Sebastian en el estado en que estaba antes de destruirla y a los albañiles con otra igual sino derribaban el trozo de pared nuevamente construida por toda la mañana del mismo dia…
2 de maig.- Es reuneixen el consistori i el Sr. Brusés amb l’objectiu de … arreglar de un modo amistoso las disputas que mediaron entre dicha corporacion de una parte y el referido Bruses de otra sobre la lineacion de la casa que compro este, sita en el mismo pueblo y calle que dirige desde la Plaza Constitucional a la Iglesia. Entrambas partes han acordado seguir la misma linea de la fachada de la Capilla de San Sebastian mediante la correspondiente indemnizacion de la pared y terreno por parte del Ayuntamiento de los intereses del comun respecto a la pared lindante á la calle que dirige a la Iglesia. En cuanto al frontis de la plaza el arco y sus estribos del portico se formaran a cuenta del mismo Ayuntamiento siendo su elevacion tanto el que debe formar el Ayuntamiento como el que deber formar el referido Bruses de la parte de la calle proporcionados a la elevacion del plan terreno al primer piso que sera de diez y siete palmos cuyo importe sera satisfecho segun una peritacion verificada por dos … albañiles nombrados uno por parte y un tercero en caso de discordia recayendo el nombramiento por parte del Ayuntamiento en D. Juan Palagri y por la parte de Bruses en D. Bartolome Quera los dos de esta vecindad y por tercero nombran las dos partes a D. Jayme Cufi de la villa de Figueras, debiendo quedar terminada la tazacion y satisfecho el importe de la indemnizacion dentro el termino de quinze dias … y en caso de no verificarse en el tiempo prefijado podra el referido Bruses edificar en el mismo pasage en que el Ayuntamiento le mando derribar ; pagando por mitad los gastos originados hasta esta fecha tanto si se verifica la indemnizacion como si no se verifica …
11 de maig.- Reunida la corporació amb els germans Josep i Joan Bruses, l’alcalde proposa que … en vista de las razones expuestas por los peritos tasadores sobre la pared en cuestion del acuerdo anterior y vistas las equivocacions que habian padecido aquellos sobre la medicion de la misma pared atendido el importe que podria resultar medidas exactamente; incluso el terreno que debe indemnizarse; resultaria ser el importe de setanta y seis duros aproximadamente y que mi parecer seria hacer efectiva esta suma al referido Bruses si tenia a bien aceptarla con la correspondiente intervencion del Ayuntamiento, pudiendo dicho Bruses aprovechar aquel cimiento que forma esquina a la arrancada del arco en vista de las razones expuestas del Señor Alcalde dichos señores Bruses han aceptado en convenir con el importe de setenta y seis duros por la correspondiente indemnizacion de pared y terreno siguiendo la linea marcada por el arquitecto en el acuerdo anterior…
La corporació municipal estava formada per:
El Alcalde Constitucional. Bonaventura Salleras Bru
El regidor 1º. Vicente Prim
El regidor 2º. Jose Brugat
El regidor 3º . Estevan … (que no sap escriure)
El regidor 4º. Jose Heras
El Sindico. Miguel Vergés
En alguna ocasió, també signen: Jose Bruses, Juan Bruses, Antonio Ramis, Jose Pont de Vinyals, Juan Riquet, Jayme Brugat
1957
Un segle després, el Ple municipal tornava a debatre el tema de les voltes de can Mont i va actuar per evitar-ne l’enderrocament. Era el dia el 22 de setembre de 1957, quan s’informava que Joan Serra Mont havia demanat llicència d’obres per: derribo del balcón existente en su edificio, sito en la calle Espolla nº 2, para situarlo en el inmueble adquirido por su señora Dª Catalina Recasens, sito en la Plaza del Ayuntamiento nº 15, a la vez que restaurar la fachada del mismo y tapiar las bóvedas existentes en uno y otro inmueble. Después de un minucioso detalle … Se acuerda autorizar a D. Juan Serra Mont para que efectue el traslado del balcón que tenia instalado en la calle Espolla nº 2, para ser colocado en la casa nº 15 de la Plaza Ayuntamiento; revoque general de la fachada, a excepción del tapiado de las bóvedas, dado que desde tiempo immemorial existe una servidumbre, ya sea de paso como de estacionamiento, para el público en general, que para su inutilización sería precisa la instrucción de expediente que debería someterse a información pública, con renuncia no menos expresa del vecindario, ya que existen otros edificios con iguales o parecidas condiciones que el público utiliza para sus menesteres.
La Corporació municipal estava formada per l’alcalde, Joan Tuèbols Hortal i els regidors: Miquel Prim Gimbernat, Joan Gibert Pujol, Vicenç Gimbernat Brugat, Salvador Amer Serra i Joan Rebarter Bech.
1972
El 23 de setembre les voltes de can Mont tornen a ser protagonistes d’un Ple Municipal. Per unanimitat s’acorda: Mantener como lugar de uso público los pórticos existentes en la casa propiedad de D. Juan Serra Mont, señalada de nº 2 de la calle Espolla y Pl Ayuntamiento nº 14 debiendo desalojarse las piedras allí amontonadas y que con la actual pavimentación y construcción de aceras se proceda a su realización.
2023
Aquestes voltes que, amb molt bon criteri, els ajuntaments dels anys 1856 i 1957 van considerar que era convenient que fossin enderrocades per tal de contribuir “al hermoseo y ornato público de la población” i perquè “desde tiempo inmemorial existe una servidumbre”, a la nit de Reis del 2023 van acollir un pessebre i l’adoració dels Reis d’Orient.
Descripció de l’immoble:
Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre el carrer d’Espolla i les places de l’Església i de l’Ajuntament. Es troba adossada a l’antiga capella de Sant Sebastià. Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats, el principal orientat a la plaça de l’Església i el posterior a la de l’Ajuntament. L’edifici principal, format per tres crugies, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i tres pisos, mentre que el cos posterior té la coberta plana i consta de dues plantes. La façana principal presenta, a la planta baixa, tres senzills portals rectangulars d’accés a l’interior. Al primer pis hi ha dos balcons exempts, amb les llosanes semicirculars i les baranes de ferro treballat. Una motllura bastida amb maons emmarca la part superior de les obertures a mode de timpans semicirculars, tot i que el de l’extrem sud no emmarca cap obertura. Als pisos superiors les obertures són rectangulars i presenten l’emmarcament d’obra motllurat. A la segona planta hi ha dos balcons exempts, mentre que a l’últim pis es localitzen dues finestres balconeres. La façana orientada a la plaça de l’Ajuntament presenta, a la planta baixa, dos arcs de mig punt amb l’emmarcament arrebossat que donen accés als dos portals d’accés a l’interior. Aquest espai interior presenta dos sistemes diferents de coberta, un sostre embigat i una volta rebaixada bastida amb maó pla. La resta d’obertures de la façana són rectangulars i amb els emmarcaments d’obra. La construcció està arrebossada i pintada. A: patmapa.gencat.cat
Com era Cabanes a l’època de la Guerra de Successió
Com era el dia a dia dels cabanencs?
La Guerra de Successió a l’entorn de Cabanes:
Com es va viure el conflicte des del nostre poble?
Per aquest treball m’he basat en tres fonts documentals:
Registres parroquials de Cabanes, a partir dels quals podem conèixer dades importants de la vida a principis del segle XVIII: oficis, noms de lloc, famílies rellevants, costums … i el nombre de naixements i en especial les defuncions ens diuen en quins moments el poble va patir amb més intensitat els efectes de la guerra.
Documents notarials de l’Arxiu Històric de Girona que ens il·lustren sobre la vida quotidina i les relacions familiars, econòmiques i socials.
Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes. Gràcies a les memòries d’Amer Massó, coneixerem detalls molt precisos del pas de les tropes per l’Empordà i sobretot del que va suposar pels pagesos de l’època. Sant Esteve de Guialbes es troba a uns 30 km de Cabanes, per tant les seves experiències no poden ser massa diferents de les que van viure els cabanencs.
Índex del dossier
Introducció
3.- Pròleg
4.- Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes
5.- La guerra de Successió a l’entorn de Cabanes: Cronologia
La guerra de Successió a l’Empordà: Transcripció i adaptació lliure d’alguns fragments de les memòries d’Amer Massó (pàg. 7)
8.- Els anys abans de la guerra
11.- La Guerra de Successió
18.- Tributs, contribucions i forniment de les tropes
22.- Càstigs, turments i servituds
23.- El Cadastre
25.- Dites, reflexions i anècdotes
Els registres parroquials mostren els efectes de la guerra (pàg. 27)
28.- Presència de soldats i ferits. Actes de violència
29.- Moviment demogràfic (1701-1714). Bateigs i defuncions
Cabanes a principis del segle XVIII (pàg. 32)
33.- Introducció
34.- El terme municipal i el nucli urbà
38.- Carrers, masos i altres indrets
42.- Demografia i economia. La Concòrdia del 1700. El cadastre de 1779
La vida quotidiana
44.- El cicle de la vida, a partir de la família del cirurgià Pere Delmer
Capítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer. Data: 14 d’octubre de 1780. Font: Arxiu Històric de Girona
El terme de Cabanes no va ser escenari de cap batalla, ni tampoc sembla que s’hi establís cap guarnició militar, però des del 1705 fins al 1711, l’Empordà va patir contínues ocupacions franceses. No passava any en què, en arribar el bon temps, el francesos no travessessin la frontera pirinenca pels passos Pertús-Panissars i Banyuls i s’escampessin per la comarca, establint els seus quarters generals a Figueres, Peralada i altres pobles veïns. Cal suposar que els empordanesos també hagueren de suportar el pas dels exèrcits austriacistes i a banda dels allotjaments, les lleves, els treballs forçosos, els tributs i els actes vandàlics que els infringien les tropes: robatoris, destrosses de cases i collites, incendis, violacions i altres desgràcies, també devien estar obligats a mantenir els exèrcits a costa de les seves provisions, trobant-se sovint sense menjar per a la família i els animals.
Bibliografia:
Albert Compte, en el seu article sobre la guerra vista des de Castelló d’Empúries, ens explica que el 1709, el duc de Noailles els exigeix 3.500 sacs de blat, 100 de civada, ordi i faves i 1000 lliures.
… Las tropas de Felipe V se hallaban en el llano de Hostalnou, extendiéndose hacia Cabanas y Figueras … A: Las fuerzas de Felipe V en el Empurdan. Revista de Gerona, gener 1895
Cronologia de la guerra:
1701.- Els catalans accepten Felip d’Anjou com a rei, que jura a Barcelona les constitucions davant de les Corts Catalanes. El 3 de novembre, el rei es casa a Figueres amb Maria Luisa Gabriela de Saboya.
La notícia del casament del rei segur que va arribar al poble i és molt possible que algú es desplacés a Figueres per participar d’alguna manera en l’esdeveniment.
1704.- Té lloc el primer intent d’ocupar Barcelona per les forces aliades, ciutat que és bombardejada per l’esquadra anglo-holandesa. La notícia d’aquesta acció arriba a l’Empordà des de Roses, plaça forta que, juntament amb Figueres es considera la clau militar de la nostra comarca. Però mentre Figueres alterna entre el domini austracista i el filipista, Roses durant tota la Guerra de Successió restarà en mans de Felip V i apareixerà com el principal bastió de la resistència empordanesa a favor d’aquell rei.
1705.–
juny.- representants de l’oposició catalana van signar amb la Gran Bretanya el Pacte de Gènova, pel qual la monarquia anglesa es va comprometre a garantir la integritat constitucional de Catalunya.
juliol.- esclata la rebel·lió d’una part del Principat contra Felip V
setembre.- els felipistes encara dominen l’Empordà, sota el comanament militar del comte de Solterra, però les partides de l’Arxiduc s’hi acosten, des d’Olot, arribant fins a Besalú on són deturades amb l’ajuda, entre altres, de gent de Castelló. A finals de mes, l’Empordà es decideix per l’arxiduc i arriba un reforç de 1000 soldats anglesos i 500 cavalls a Figueres. El coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat amb 1.300 homes. Figueres capitula el dia 22.
octubre.- El dia 12, Girona va jurar obediència a l’arxiduc Carles.
novembre.- la flota anglo-holandesa i voluntaris austracistes, després d’alliberar València, ocupen Barcelona. L’Arxiduc Carles és proclamat rei.
1706.-
febrer.- L’exèrcit francès del duc de Noailles va ocupar la Figueres. D’aleshores ençà, la ciutat va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls. Hi va haver guarnicions franceses a Navata i Bàscara.
Els austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable.
A la retirada de les tropes borbòniques es cremaren i saquejaren les cases dels qui eren austriacistes. Es coneixen acte vandàlics a Borrassà i altres pobles de l’Empordà.
1709.-
El 7 de gener comencà una gran fredorada que durà tres o quatres setmanes. Moríren les oliveres i les vinyes
A l’estiu, un exèrcit francès de 10 ó 12 mil homes va envair l’Empordà, la Cerdanya i la Selva, ocupant Banyoles, Bàscara, Besalú i Olot, entre d’altres poblacions. S’establí a Roses i Puigcerdà.
1710.-
A finals d’any s’inicia el predomini felipista a la comarca. Al desembre, uns 45 mil francesos, entre cavalleria i infanteria, es van anar escampant per l’Empordà i seguiren cap a Girona, uns passant pel pont de Esponellà i Banyolas, altres passant per Torroella i la Bisbal i la resta seguint el camí real de Figueres a Girona.
Des del 14 desembre, Girona va estar assetjada per les tropes de Felip V.
1711.-
L’entrada dels francesos fa que la guerra es generalitzi a tota la comarca.
El 25 de gener, Girona cau en poder de Felip V
1712.-
A la primavera, Girona pateix un nou setge. Els austriacistes intenten recuperar la ciutat.
Abril. La comarca pateix una ventada que destrossà arbres i edificis.
A la segona meitat de l’any hi ha una revifada austriacista. L’arxiduc Carles ordena un fort contraatac de les seves tropes i mana que destrueixin el castell de Llers, poc més tard és el duc de Berwich qui entra a l’Empordà amb un exèrcit francès compost per 34 batallons, 41 esquadrons i 30 peces d’artilleria, i s’apodera definitivament de tota la comarca.
El desembre es pot donar per liquidada, a l’Empordà, la causa austriacista.
Dades aportades pel “Llibre de notes de la universitat de Cabanas” (ACAE110109-T2-10259)
Al llarg dels anys 1707, 1708, 1710 i 1711, la Universitat de Cabanes va haver d’endeutar-se creant censals per poder assumir les despeses ocasionades per les ocupacions militars franceses.
L’any 1707, a Cabanes, s’hi allotjava un capità de cavalleria que es deia D Gaspar Sabrià del regiment de D Rafel Nebot (exèrcit de l’Arxiduc Carles), amb 26 cavalls. Cada dia s’havien de donar 16 rals al capità i s’havia de fer la vida als soldats i als cavalls. Es menjaten tots el blat menys el del mas Maymó i el de Sant Feliu … Fins el 1711, tots els anys els francesos entraven i Cabanes estava sota l’obediència de las tropes de França (Eliseu Oliva, notari, 16 d’octubre de 1707)
1710. Es crea un censal de 100 dobles perquè el 25 de setembre havien entrat els francesos i s’havia de proveir les tropes de carn i pa i se’ls hi havia de pagar les contribucions que demanaven. (Baldiri Requesens, notari, 29 de setembre de 1710)
Alguns d’aquests préstecs no es van amortitzar fins el 1735.
El comtat d’Empúries s’estenia per la plana de l’Empordà. Comprenia la seva franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
L’origen del comtat cal situar-lo a l’inici del segle IX quan, arran de l’ocupació musulmana d’Empúries de 718, la reconquesta franca, liderada per Carlemany, organitzà aquest comtat que contenia dos pagus -Empúries i Peralada- i formava part de la Marca Hispànica. Aquest comtat fou el districte que durant més temps mantingué la independència respecte a la Corona catalano-aragonesa, destacant per la conducta pertinaçment arrogant i rebel vers els comtes de Barcelona i reis d’Aragó. La independència del comtat es va cloure al segle XV i la posterior adscripció als Cardona (XVI) i als Medinaceli (XVII) accentuaren la imparable decadència del comtat.
Al llarg del segle XIII i principis del XIV, els comtes d’Empuries tenien poc poder sobre la part oriental del vescomtat de Rocabertí. Això sovint ocasionava conflictes entre els comtes i els vescomtes. A finals del segle XIII, el comte va arribar a adoptar el títol de vescomte de Rocabertí, a més de comte d’Empúries i vescomte de Cabrera i un conflicte armat va suposar l’ocupació comtal d’algunes poblacions dels vescomte de Rocabertí, entre elles Cabanes i Molins.
Sembla ser que el mes de març de 1301, Ponç Hug IV, comte d’Empúries, entrà a Cabanes amb un exèrcit de 50 cavallers i 4000 homes a peu (AHG, Ca 163 f. 101) i ocupà el poble un quant temps. Degut a aquests fets, durant cinc mesos no es va poder fer ús del molí del Sarraí i en desaparegueren algunes peces.
Uns anys més tard, el 1319 i essent comte d’Empúries Ponç V, el Malgaulí, (fill de Ponç Hug IV) els funcionaris episcopals van redactar un document fent un repàs dels greuges causats pel comte d’Empúries sobre els llocs de jurisdicció episcopal, destacant les accions causades a Castelló d’Empúries, Vilarnadal, Agullana, Cabanes, Vila-sacra i El Far. Alguns d’aquests abusos van ser reconeguts pel mateix comte en un document del 26 de febrer de 1319, on s’hi esmenta que el comte havia destruït les cases de la sagristia de Cabanes.
Font: Riera i Pairó, Albert. El comte Malgaulí d’Empúries i els bisbes de Girona: anàlisi d’una relació i d’un conflicte. A: El Salner. Butlletí del grup cultural comtat d’Empúries, núm. 3 (1997). Pàg. 94-103.
Aquest mateix fet s’explica en un altre article on hi podem llegir:
… El cop de gràcia eclesiàstic contra Malgaulí s’obrí amb l’entredit fulminat sobre tot el comtat el dia 1 de febrer de 1319 … … La disposició que Malgaulí havia fet pregonar a Castelló, que qui matés o ferís un clerge hauria de pagar 10 sous, fou considerada pel bisbe com un incentiu per tractar-los amb violència, atesa la migradesa de la pena. En les guerres que féu no respectà els llocs sagrats: violà les portes de les esglésies de Vilarnadal i de Santa Maria d’Estrada (parròquia d’Agullana) per a emportar-se els cabals que hi havia dipositats en recerca de protecció. A Cabanes destruí les cases del sagristà i del domer: a Vila-sacra i al Far …
A l’Arxiu Diocesà de Girona es troben alguns documents amb llicència per celebrar la missa dins els murs a causa de la guerra:
A les monges de Cadins. Llicència de traslladar‐se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385
Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes, 20 febrer 1385
Llicència a causa de la guerra de celebrar missa dins els murs, 22 desembre 1389; semblants a Vilallonga, f 76, Esponellà, f 76v i Castell d’Empordà, f 77vSegle XV
Suposem que la dita guerra fa referència al conflicte entre Joan I Comte d’Empúries [Joan d’Aragó i de Tàrent (1338 -1398)] i Pere III el Cerimoniós [rei de la corona d’Aragó i sogre de Joan I] que va tenir lloc entre 1384 i 1388 i que va representar una veritable guerra civil.
La pau establerta l’any 1381 entre el monarca i el comte d’Empúries, durà poc temps, doncs el bel .licós comte, l’any 1384, renovà la lluita contra el senyor de Foixà … … Donat que el comte d’Empúries, en plena posava setge per terra i mar a Torroella de Montgrí, vila reial, sortí el sobirà en persona, acompanyat de la seva muller cap a l’Empordà, arribant a Figueres el dia 28 d’octubre… … El monarca … cità al comte Joan per a que compareixés davant judici. En lloc de comparèixer, contestà negant la sobirania al tron i àdhuc la llegitimitat del rei. Ja abans, havia enviat un missatger a França per a tractar aliances amb … diferents enemics de Pere el Cerimoniós, per tal de lluitar contra ell tots junts. Sense arribar aquests reforços, les tropes reials s’apoderaren en pocs dies d’El Far, Vilanova de la Muga i Sant Climent.
En aquests moments d’ansietat, la muller del comte d’Empúries, donya Joana … intentà servir de mediadora entre el seu marit i el seu pare … L’entrevista de Figueres, celebrada el novembre de 1384, no arreglà res, al contrari … Pere III, en veure a la seva filla defensar amb calor al seu marit, s’indignà i li donà una bofetada davant de tota la cort. La dissortada infanta morí de pena al cap de pocs dies.
En morir la seva muller, s’atribuïren al comte paraules d’exasperació, jurant fer envair Catalunya de francesos i proclamar-se amb la seva ajuda rei. Però la veritat és que ja força abans havia recorregut a les armes estrangeres i negat al seu sobirà la legitimitat… … En saber el rei aquestes noves, junt amb Sibilla i les seves donzelles, fugiren precipitadament de Figueres per anar cap a Besalú, on convocà hosts, el 4 i 5 de gener de 1385. El comte d’Empúries va rebre amb grans afalacs els 200 bacinets i 300 pillards comandats per un aventurer nomenat Bita. Segons allò convingut, els hi lliurà les fortaleses de Verges, La Tallada, Bellcaire i Sant Martí d’Empúries. Procedents de Besalú, Pere III, amb a seva cort i homes d’armes, arribaren a Girona, el 15 de febrer… … El rei, acompanyat de la seva muller, estava a Figueres, en el mes de juny de 1385, per a dirigir personalment la lluita contra les forces del comte d’Empúries… …
El rei posà setge a la vila de Castelló i el comte hagué de fugir amb una galera, salpant de Roses per anar a Avinyó, on estava la cort del Papa.
El Consell de Castelló es presentà a Girona, on estava Pere III i la seva muller i li feren lliurament d’un memorial, perquè el sobirà els hi fes la gràcia de ratificar-los els privilegis que tenien concertats, cosa a la qual accedí el monarca el mateix dia de la capitulació, el 8 de novembre de 1385, quedant incorporat el comtat d’Empüries a la Corona… …
El comtat d’Empúries tornarà a recobrar una precària independència, però, en morir el comte Pere II sense successió llegítima, a les darreries de l’any 1401, el rei Martí, el 2 de gener del 1402, incorporà a la Corona el comtat d’Empúries …
Joan I … No va cedir en la qüestió del comte d’Empúries i va defensar les prerrogatives reials que el comte havia volgut atribuir-se. Aquest es va sotmetre el 1388, quan Joan I, malgrat l’amistat que l’unia amb el seu cunyat, preparava una campanya militar contra ell. … …
El 1389 les companyies armanyagueses van saquejar l’Empordà, van ocupar Bàscara i van arribar fins a Girona, d’on es van retirar el 1390, perseguides fins a la frontera per l’exèrcit reial.
Pàg. 18. Los primeros condes de Ampurias … Esta situación subsistió hasta el año 1078, en que el conde de Ampurias-Peralada, Ponç, dejó en su testamento a su primogènito Hug, el condado de Ampurias, con sus límites adelantados hacia el norte, e algunos puntos hasta los montes Alberes; y a su hijo segundo, Berenguer, el señorío de Peralada, con dominio tan sólo sobre las poblaicones y lugares más próximos de Vilabertran, Vilatenim, Palol de Vilasacra, Cabanes, Molins y Mollet (Golobardes, Miquel. Perelada) …
Durante el siglo XII el señorío de Peralada, con sus señores propios, permaneció más o menos dependiente del condado de Ampurias; hasta que a fines de este mismo siglo encontramos que fue cedido por Alfonso II de Aragón a Bernardo de Navata, del linaje de los condes de Besalú. A mediados del siglo XIII pasó por matrimonio a los vizcondes de Rocabertí. El título de conde de Peralada, que había desaparecido con el testament del conde Ponç Hug, fue creado nuevamente a favor de Francisco Jofre de Rocabertí, por el rey Felipe III, en el año 1599.
A: Golobardes Vila , Miguel. Peralada. Ed. Biblioteca Palacio Peralada, 1959, p. 11
Pàg. 31. Las casas de las órdenes militaries … Y en una concordia de fecha 30 de enero de 1195, establecida por Bernat de Fontanilles y Pere, Clérigo de Llers, sobre la posesión de un molina situado en el término de Cabanes, junto al río Muga, en la cual una de las partes esta constituída por el prior, el comendador, et altos frates, qui ibi abitant, de la casa del Sepulcre de Peralada …
A: Mateu y Llopis, Felipe. El “Ius Monetae” en el condado de Ampurias”.
Ed. Biblioteca Palacio Peralada, 1957
Guía del Archivo Condal de Ampurias. Cuadros de clasificación
341. Cabanes. Cronologia (1105-1300). Secció: Empúries. Núm. dels lligalls: 6, 7, 53, 78. Num. dels expedients i documents: 543, 545-548, 571, 586, 588, 601, 603, 605-609, 611-612, 7311-7313, 10101-10111.
A: Sánchez González, Antonio. El Archivo Condal de Ampurias. Historia, organitzación y descripción de sus fondos.
Columna-El Pont de Pedra, 1993
Bibliografia:
Bolòs, J. ; Hurtado, Víctor. Atles dels comtats d’Empúries i Peralada (780-991). Rafael Dalmau, editor, 1999
Més informació: Cabanes. Casals amb història
Gipuló.
L’arbre genealògic de la família ens mostra el primer “Turà” documentat, quan el 1733 Pere Pagès Tura es casa amb Maria Cervosa i que, el 1792, el seu nét Pere es casa amb Caterina Perxas Serra, filla de Francesc Perxas de Figueres. El 1814, el fill d’aquesta parella es va casar amb una Dauner.
La Corporació va acordar respondre al President de la Junta de Beneficència per manifestar-li la seva intenció de rehabilitar l’hospital.
Cabanes - Alt Empordà 