Joan Guillamet i Tuèbols

17/10/2014 by Antònia Gimbernat 2 comentaris

Joan Guillamet i Tuèbols (Figueres, 22 d’octubre del 1922 – Barcelona, 16 d’octubre del 2014)

Llicenciat en Filosofia i Lletres, va exercir de periodista durant bona part de la seva carrera i va ser fundador i membre del consell de redacció de la revista mensual ‘Canigó’, l’any 1954. Va escriure diversos llibres, com ara ‘Tots hem fet l’estraperlo’ (1968), ‘Els gitanos. Aproximació a un racisme’ (1970), ‘Coses i gent de l’Empordà’ (1971) o ‘Bruixeria a Catalunya’ (1976) entre d’altres. Fill predilecte de Figueres, estava considerat un expert en temes empordanesos.

Guillamet havia exercit de corresponsal a ‘El noticiero universal’, ‘El correo catalán’, ‘Tele Exprés’, ‘Avui’, ‘La Vanguardia’, ‘Tele Estel’, ‘Presència’, ‘Serra d’Or’, ‘Punt diari’ o ‘Revista de Girona’, entre d’altres. També va col·laborar en els periòdics figuerencs ‘Hora nova’, ‘Setmanari de l’Alt Empordà’ i ‘Empordà federal’.

La seva dedicació al periodisme locals li va comportar el premi del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’any 2005. La ciutat de Figueres el va nomenar fill predilecte el 2008. Guillamet, pare del també periodista Jaume Guillamet, va exercir també de docent, ensenyant llatí i literatura espanyola durant més de vint-i-cinc anys, al Col·legi La Salle i a l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres.

A: Diari de Girona, 16/10/2014

Per al seva vinculació al poble, la seva mare era filla de Cabanes, va dedicar alguns dels seus escrits a temes relacionats amb la nostra història, costums, personatges, etc.

Joan Guillamet era fill de Jaume Guillamet Casadevall i de Carme Tuèbols Clos, casats a Cabanes el 2 de juliol de 1921 i els avis materns foren Frederic Tuèbols Bigas, ferrer de Cabanes i Dolors Clos Boer, de Peralada, casats el febrer de 1898.

Al pregó de la Festa Major de 1988, Joan Guillamet recordava les seves estades al poble i l’avi Frederic …

… jo no he pas nascut a Cabanes. No es pot pas dir, per tant, que jo sigui fill de Cabanes. Però potser sí que es podria dir que sóc nét de Cabanes, ja que sóc fill d’una filla de Cabanes, d’una cabanenca … Cabanes ha estat l’escenari d’alguns trossos de la meva vida jovenícola, durant els quals he viscut moments cabdals de la meva existència. Ja de menut els meus pares em portaven a Cabanes a veure els avis i la família de la meva mare … Quan els bombardeigs de Figueres varen començar a fer-se massa freqüents i cada vegada més perillos, vàrem venir a fer estada a Cabanes … Ens estàvem a cals avis. L’avi Frederic, al cel sigui, era el ferrer. Llavors jo em trobava ja en l’adolescència …

(a: Membrança i elogi de Cabanes. Pregó de la Festa Major d’Hivern, 1988)

Al llibre Coses i gent de l’Empordà va dedicar dos capítols a Cabanes …

Cabanes és un dels pobles de la plana, que malgrat la poca distància que el separa de Figueres, gaudeix d’un bucolisme envejable. Són cinc quilòmetres només que, àdhuc amb bicicleta i fins i tot a peu, dóna gust de fer… Hi ha hagut aiguats força importans, en els quals les aigües han arribat fins al poble. Les aigües dels dos rius, les de la Muga per un costat i les del Llobregat per l’altre. Per això he dit que Cabanes és un poble mesopotàmic, perquè és entremig de dos rius, que, encara que no siguin el Tigris i l’Èufrates, a vegades també fan el seu respecte la seva basarda…

… A la casa pairal de Can Ribas, a quatre passes de Cabanes, entremig d’un paisatge meravellós d’arbredes i conreus, nasqué Antoni Ribas de Conill, el 25 de setembre del 1880 …

(a: Coses i gent de l’Empordà)

El dia 23 de gener de 2015, Cabanes li va retre homenatge amb una lectura pública dels seus escrits.

Cabanes: Recull de documents escrits per Joan Guillamet i Tuébols i que fan referència al poble

Un astrónomo ampurdanés: Don Antonio Ribas de Conill. Al prócer cabanense Don Antonio de Puig de Conill, a su gentilísima consorte Doña Cecilia Conde y a mi buen amigo Don Daniel Brusés. Canigó Revista Literaria, 32 (1956). Pàg. 10
Cabanes y su tradición secular de San Isidro. Canigó, 160 (1967). Pàg. 6
Coses i gent de l’Empordà, Joventut, 1990 [document]. Reproducció dels dos articles publicats a la revista “Canigó”
- Un poble mesopotàmic i tradicional. Pàg. 60-77
- La tramuntana dels astres: Antoni Ribas de Conill. Pàg. 233-240
Entre el vent i la gent. Referències als metges Narcís Heras i Vicens i al seu fill Jordi Heras i Trias. A: Vent de tramuntana, gent de tramuntana. Barcelona : Joventut, 1992, 2a ed., pàg. 20-22
Evocacions cordials. A: Papers Empordanesos : suplement literari i cultural del periòdic Hora Nova. 9/1986.
Membrança i elogi de Cabanes. Pregó de la Festa Major d’Hivern, 1988. Empordà federal, 12, pàg. 22-23. Font: Biblioteca Fages de Climent. Figueres

Bibliografia general

Padrosa i Gorgot, Inés. Bibliografia interdisciplinària de l’Alt Empordà
Documents que es poden trobar a les biblioteques
Revista de Girona: articles publicats
Excursió a Empúries. Vida Parroquial. Publicació d’Acció Catòlica Empordanesa, 54 (03/08/1933) Pàg. 3. Primer article publicat per Joan Guillamet
Joan Amades. La Vanguardia, 1/07/1990
Josep Pallach, un empordanès. Avui, 16/01/1977
El Patronat i el “Casal”. Evocacions a distància. Vida Parroquial, 23/12/1972. Pàg. 63-65
Tríptic de la nona empordanesa. Setmanari de l’Alt Empordà, 28 de juny de 1989
Emporiae. Las calles, las plazas y sus nombres. Vida Parroquial, 640, 1 de desembre de 1950

Més informació:

Institució de les Lletres catalanes
Genís, Narcís. “Vaig publicar el primer article periodístic a dotze anys”. En tots els meus llibres, d’una manera o d’una altra, hi surt la ciutat de Figueres o la plana empordanesa [entrevista] L’econòmic, 13/03/2011
Joan Guillamet Tuèbols (1922-2014). Visiones del Instituto de ayer y hoy. A: Ferrerós, Joan. Institut Ramon Muntaner, 1839-2014. Crònica interna del primer institut de l’Estat. Figueres, 2015. Pàg. 395-398
Planes i Casamitjana, Xevi. Joan Guillamet, el cronista de l’Empordà. Revista de Girona, 172 (1995). Pàg. 18-22
Resenyes sobre el llibre “Coses i gent de l’Empordà”
- Annals Empordanesos. Pàg. 228-229
- Anglada, M. Àngels. Canigó, 267 (1972). Pàg. 15