Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: Rocabertí


by 1 comentari

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Vegeu també: Castell de Vilarnadal

Masarac – Vilarnadal. Passeig sobre el riu Llobregat i dona rentant.
Autor: Josep Maria Cañellas (1888-1889). Àlbum Rubaudonadeu. Font: Biblioteca de Figueres

Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat
– Dossier –

Històricament el curs del Llobregat ha marcat el límit entre els termes de Vilarnadal i Cabanes i quan els aiguats n’han desviat el camí ha calgut determinar el terreny que corresponia a cada municipi i l’ús que se’n feia dels béns comunals, per aquest motiu, periòdicament, els dos pobles revisen les fites que delimiten el territori. La proximitat entre els dos pobles ha propiciat les relacions d’amistat entre els seus veïns i ha generat més d’un casament però també ha estat font de conflictes. Per una qüestió o altre, les disputes entre senyors, veïns i ajuntaments es remunta a sis-cents anys enrere.

L’origen documentat del conflicte entre Vilarnadal i Cabanes rau en una donació de l’any 1432, feta a favor dels Canadal, els primers senyors del Castell de Vilarnadal. La poca concreció dels drets i deures que implicaven aquesta donació va fer que, més endavant, s’obrissin litigis per determinar la propietat d’aquests paratges, qui tenia dret a cobrar-ne els delmes i quin ús se’n podia fer. Amb el temps, els cabanencs es van negar a capbrevar a favor del senyors del Castell de Vilarnadal i només reconeixien com a senyor el comte de Peralada, alhora que volien el dret a l’ús comunal d’unes terres de l’entorn del Llobregat que formaven part del terme municipal de Cabanes i que els senyors del Castell de Vilarnadal reclamaven com a seves en virtut de la donació feta pels vescomtes de Rocabertí.

Diferents documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà fan esment a aquestes terres i als béns comunals i la documentació aplegada al Fons del Marquesat Moja, propietaris del castell de Vilarnadal entre els segles XVIII i XIX, ens mostren l’origen i les diferents etapes del conflicte, si bé no ens acaba d’explicar com es va resoldre.

Resum cronològic dels fets:

  • 1336.- El vescomte Jofre de Rocabertí dona la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal, a Pere Canadal i Guillem d’Avinyó. Ja feia temps que els Canadal mantenien una estreta relació amb els Rocabertí
  • 1432.- Dalmau de Rocabertí dona a Berenguer de Canadal, senyor del castell de Vilarnadal, no solament la jurisdicció, sinó també directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Aquesta primera escriptura, signada a l’illa de Gerba, en mig de l’eufòria de la victòria, no va deixar prou clars els drets i atribucions de cadascú i en el futur va ser motiu de litigis.
  • 1550.- Veïns de Vilarnadal obren causa judicial contra uns cabanencs per haver segrestat uns caps de bestiar. És probable que pasturessin dins les terres de «La Resclosa».
  • 1563/1564.- Miquel de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal, embarga bestiar de pagesos cabanencs que pasturaven a les Deveses, un espai sota jurisdicció del castell de Cabanes i del vescomte de Rocabertí, i el porta fins al castell de Vilarnadal.
  • 1582.- El procurador de Galceran de Cartellà, senyor del castell de Vilarnadal actua contra Quirze Ferrer, del castell de Cabanes, per pasturar bestiar dins el terme de Vilarnadal, per la qual cosa li van intervenir 3 eugues. El juny de 1583, Quirze Ferrer reconeix deure 18 lliures a Galceran de Cartellà per les despeses ocasionades per les eugues.
  • 1591.- La cúria de Vilarnadal actua contra veïns de Cabanes per infringir les normes que prohibeixen caçar i portar armes.
  • 1600.- S’inicia un plet que, el 1832, encara no s’havia resolt, per la vinya de la Consolva, propietat d’uns avantpassats del llinatge de can Carreras.
  • 1605.- Es signa una Concòrdia entre Galceran de Cartellà i representants de la universitat i veïns de Cabanes, amb intervenció de Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, sobre el bosc anomenat la “Resclosa” del terme de Cabanes.
  • 1610.- Continua la causa oberta contra la gent de Cabanes sobre la possessió de la terra de Les Deveses i els seus drets i usos. També es demana parer sobre la pretensió que té el senyor de Vilarnadal de no deixar entrar a Les Deveses de Cabanes a la gent d’aquest lloc.
  • 1614/1615.- Galceran i Francesc de Cartellà reben capbreu, com a senyors directes, de diferents propietaris cabanencs.
  • 1615.- La Reial Audiència cita al batlle i jurats de Cabanes. A la citació s’exposa que Galceran de Cartellà té una devesa al terme de Cabanes, anomenada «lo bosch i resclosa»; que la posseeix perquè, antigament, el vescomte de Rocabertí l’havia donada a Berenguer de Canadal, un seu avantpassat; que serveix per a caçar i pasturar bestiar i que ara els veïns de Cabanes li volen usurpar la possessió.
  • 1618.- Vilarnadal i Cabanes, signen una concòrdia sobre els drets de pastura al paratge anomenat «los Corrals del Compte». Galceran de Cartellà, senyor del Castell de Vilarnadal, posa de manifest la donació del bosc anomenat “Resclosa“, situat dins el terme de Cabanes, que el 1432 va rebre Berenguer de Canadal per mèrits militars. Per altra banda es fa constar que la donació no podia incloure les herbes salvatges perquè eren comunals als habitants del Castell de Cabanes i que els límits de l’escriptura de la donació són molt poc clars i que ja donaren lloc a controvèrsies entre el difunt Ponç de Malla, antecessor de Galceran de Cartellà, i els veïns de Cabanes, per això convenen acta de concòrdia en la qual marquen els límits del bosc així com els usos i drets.
  • 1648. La Reial Audiència s’adreça al batlle i jurats de Cabanes, a petició de Francesc de Cartellà qui exigeix la facultat de pasturar en un bosc del terme de Cabanes.
  • 1649,- Francesc de Cartellà, com a senyor del Castell de Vilarnadal, demanda a uns quants cabanencs i emfiteutes de terres del lloc anomenat “Les Deveses” per no voler capbrevar.
  • 1670.- Es redacta un informe anònim relatiu als drets del senyor del Castell de Vilarnadal, Lluís de Cartellà, s’esmenta que aquests drets són apropiats pels veïns del poble de Cabanes i es detallen quins són: el delme i reconeixement del dret del senyor a capbrevar la peça de les Deveses i el dret a tallar verns i altres arbres.
  • 1700.- Gertrudis de Cartellà denuncia que, malgrat estar en possessió de la jurisdicció de Vilarnadal, Josep Casadevall i Puig, oficial del comte de Peralada, va empresonar a Baldiri Closas, pagès i batlle de Vilarnadal. Baldiri Closas respon al requeriment fent constar que si havia capturat dos cabanencs i requisat dues escopetes i una burra ho va fer en nom del senyor i baró del lloc i Castell de Vilarnadal qui disposa de la jurisdicció, tant civil com criminal, des de 1432. Tres anys més tard, aquest plet encara estava actiu.
  • 1703.- El procurador de Gertrudis de Cartellà envia requeriment a uns quants cabanencs, encausats per negar-se a capbrevar terres del lloc anomenat Les Deveses. El recurs és desestimat. Seguidament és el comte de Peralada qui obre causa judicial contra Gertrudis de Cartellà per haver-los citat a capbrevar donat que el senyor jurisdiccional és ell i no el marquès de Cartellà.
  • 1704.- La Universitat de Cabanes demanda a Gertrudis de Cartellà per establir una peça de terra pròpia del terme i Universitat de Cabanes.
  • 1734.- Joseph Farreró y Jordà obre causa contra gent de Cabanes que li discuteixen els drets de possessió d’una peça de terra anomenada “La Llonganya”, situada en el terme de Cabanes.
  • 1780.- Es va fer un croquis del riu Llobregat en el pas que serveix de fita divisòria entre el terme de Vilarnadal i el de Cabanes, amb el dibuix d’una resclosa feta pels veïns de Cabanes i el llit del riu primitiu.
  • 1805.- Josep Farreró, pagès i procurador de Maria Lluïsa de Copons, marquesa de Moja, atorga escriptura d’establiment a favor de Rosa de Carreras i Conill, viuda d’Ignasi Conill, d’una peça de terra amb la intenció de finir així una causa judicial pendent des de feia més de 100 anys.
  • 1826.- Un aiguat va malmetre l’entorn del Llobregat. Pere Serra Prim, a les seva crònica, explica que «… la mitja vesana de Llubregat se ensurra lo añ de 1826 y al meu pare Pere Serra ho plantá de tamariu … y arbras per fer lleña …»
  • 1831.- Ignasi Conill i de Solà s’adreça a la marquesa de Moja i de Cartellà exposant que és exempt de satisfer el delme d’una peça de terra que fou establerta per Lluïsa de Copons a Rosa de Conill, viuda d’Ignasi de Conill, l’any 1805. Finalment Ignasi Conill accepta de pagar.
  • 1898.- El BOP de Girona publica el pla d’aprofitament autoritzat «en los montes a cargo de la Hacienda» i no es consigna cap «estéreo» al «Monte Llongaña y Solita de Vilarnadal» (un estéreo o esteri equival a un metre cúbic de llenya) A: La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona: Año XXVIII Número 6624 – 1898 noviembre 26 [S.l. : s.n], 26/11/1898
  • 1901.- Sobre un nou conflicte quan els veïns de Vilarnadal llauren uns terrenys de La Llonganya que formen part del terme municipal de Cabanes. A la primera meitat del segle XX es porten a terme diferents accions per marcar els límits entre termes.
  • 1974.- S’obre un nou expedient de delimitació dels termes de Vilarnadal i Cabanes en motiu d’un permís d’extracció de sorra.
  • 2021.- El 20 d’abril es va fer una revisió de la delimitació entre els termes de Masarac i Cabanes i el 18 de novembre es van realitzar unes esmenes per unes errades detectades en 2 fites.

Bibliografia


by 1 comentari

Segle XIII. Documents històrics

Tres documents custodiats a l’Arxiu de la Fundación Ducal de Medinaceli fan referència a Cabanes població que, junt amb altres municipis de l’entorn, estava sota la jurisdicció del vescomte de Rocabertí, el qual reconeix dependre del comte d’Empúries.

1294, 21 d’agost (AGCDM, secció Empúries, lligall 178, núm. 10113).- En presència de Guillem d’en Villa, notari de Cervera i escrivent del senyor Jaume de Bianya, jutge del Rei, Pere Serra, procurador del Ponç Hug, comte d’Empúries, constituït en persona davant d’alguns homes a la plaça de Vilabertran, ordenà llegir un document públic del contingut següent: Guillem de Casanadal (Canadal?) i Guillem Sarracè, procuradors de Jofre, vescomte de Rocabertí, concedeixen a Ponç Hug, comte d’Empúries, la potestat dels castells de Cabanes i Molins junt amb els seus habitants, termes jurisdiccions i pertinences, i en especial qualsevols jurisdiccions que l’esmentat Jofre té o deu tenir per raó de la jurisdicció dels castells de Cabanes i de Molins a Vilatenim i a Palol de Vila-sacra i a Masarac, i a Vilarnadal i igualment de la jurisdicció de Vilabertran i els masos de Molins … i que a partir d’avui comencin a córrer deu dies en els quals (el comte) deu fer-se amb tals poders … Fet el 19 d’agost de 1294. Signatures de Guillem de Casanadal i Guillem Sarracè, procuradors del comte Ponç Hug. Testimonis de part dels procuradors: cavallers Guillem de Molins, Berenguer Rafanell, Pere Nadal i Pere Figuera, de Cabanes. Testimonis de part del comte: Ponç de Vilanova i Guillem de Vilagut, cavallers. 20 d’agost del predit any … Una vegada llegit el document, l’esmentat Pere Serra va requerir als homes que estaven presents si obeïen el senyor comte … com a senyor que hi té potestat sobre el castell de Cabanes. Els esmentats homes varen respondre que no eren presents tots els homes del lloc ni els assistents formaven la majoria i que, per tant, per ells mateixos, sense el consentiment dels homes i també del senyor abat, no podien afirmar ni negar res. De tot això, Pere serra en el expressat nom ordenà fer públic document de protest, pel notari ja esmentat. Fet el 21 de setembre de l’any 1294. Testimonis: Pere Figuera i Jaume Sagió. Ho escriví i signà Guillem d’en Villa, notari públic de Cervera i escrivent del senyor Jaume de Bianya, jutge del senyor Rei.

1295, 25 de maig (AGCDM, secció Empúries, núm. 607) Jofre, vescomte de Rocabertí, reconeix a Ponç Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, la potestat que se li donava pel terme de Cabanes de tota la parròquia de Cabanes i del poblat de Palol de Vila-sacra i del lloc de Vilatenim i de Tor, pel dret que té a Vilabertran i del lloc de Morassac i de Masarac i del poblat de Vilarnadal. Del qual reconeixement el comte va ordenar fer-ne una acta pública.

1295, 26 de maig (AGCDM, secció Empúries, núm. 608) Ponç Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, nomena procurador especial Bernat de Toron per rebre en nom seu, durant 10 dies, el jurament de fidelitat al comte i als seus guardians del lloc fortificat de cabanes per part de tots els homes de dit lloc. Promet ratificar incondicionalment l’acció del seu procurador.

Documents cedits per la família Pagès-Gou


by 1 comentari

Els Barutell-Bestracà

Castell d'Oix

Castell dels Barutell

Segons Armand de Fluvià les nissagues Barutell-Bestracà, vassalls dels vescomtes de Rocabertí, eren famílies de la noblesa immemorial, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV. 

Un dels primers Barutell que coneixem fou Berenguer de Barutell, de Puigcerdà, que va morir el 1213, segurament a la batalla de Muret. Al llarg del segle XV,  els Barutell-Bestracà van enllaçar matrimonialment amb els Cruïlles, els Montagut, els Vallgornera i els Rocabertí, entre d’altres, i més endavant els Carreras s’hi van relacionar a partir de les famílies Cruïlles, Montagut i Vallgornera.

A principis del segle XVII, tot i tenir la residència a Oix, els Barutell es trobaven a Cabanes on van néixer dos dels seus nou fills. Es desconeix el motiu pel qual es van establir temporalment al poble, però una explicació podria ser que hi fossin en representació de Francesc Jofre I de Rocabertí i Pacs, Vescomte de Rocabertí i primer Comte de Peralada que el 1604 havia pres possessió de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.

Arbre genealògic dels Barutell

  • El 2 d’abril de 1616, va ser batejat a Cabanes Don Antic, fill del senyor Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.
    • Joan de Barutell i Anna M. Vilaseca s’havien casat a Barcelona el 5 de febrer de 1613
    • L’àvia de Joan Barutell fou Estàsia de Montagut de Vallgornera, família relacionada amb el castell de Cabanes.

Barutell

Els padrins foren el senyor Don Antic de Barutell-Bestracà i la senyora Isabel Vilaseca (segurament els avis del nadó). L’avi, Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d’Oix, el 1599 era Diputat a les Corts de Barcelona, pel braç militar.

La criatura va morir pocs dies després i va ser enterrat a Oix on els Barutell tenien la residència permanent, fins que al segle XVIII, Bonaventura de Barutell-Bestracà i d’Asprer (bésnet de Joan) es casà amb Teresa de Càrcer.

Barutell

  • L’1 de juny de 1621, una nena, Teresa de Barutell-Bestracà Vilaseca, també néixer a Cabanes i va ser apadrinada pel senyor Bernat de Boixadors, possiblement Bernat de Boixadors i d’Erill, primer comte de Savallà.

Barutell

Documents:

  • 1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum

Més informació:


by 2 comentaris

Capella de Sant Sebastià

Capella de Sant Sebastià (s. XV-XXI)

Iniciada el 1481. Font: Marquès, Josep M. Cultes de sants medievals

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, a l’extrem nord-est de la plaça de l’Església, tot just iniciat el carrer Espolla. Petit temple entre mitgeres d’una sola nau, cobert amb volta de canó, arrebossada i emblanquinada. L’antiga zona del presbiteri està elevada un graó per sobre del nivell del paviment de la nau, fet de cairons, i està delimitada per un envà posterior. Al fons hi ha una petita finestra rectangular atrompetada. La façana presenta un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana. Al damunt, un rosetó i, coronant la façana, un campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. La façana està arrebossada i pintada, amb carreus de pedra vistos a la cantonada de ponent.

Fins a principis del segle XVIII, la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels vescomtes de Rocabertí per fer les cerimònies de presa de possessió dels seus drets sobre el poble. Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que l’actual, aquest últim construït en el segle XVIII. Durant la tercera guerra carlina, pels voltants de l’any 1873, la capella es va habilitar com a cos de guàrdia. Al mateix temps es va construïr un tambor damunt del portal principal, utilitzat per tenir més visibilitat. Actualment és propietat municipal i s’usa esporàdicament com a local d’esplai i centre social per al joves del poble.

A: Patrimoni.gencat

Capella de nau única situada entre parets mitgeres.  La façana està coberta d’arrebossat de guix i la porta d’accés és rectangular i emmarcada en pedra. Seguint la vertical de la porta hi ha un òcul i un campanar d’espadanya que, amb una sola obertura, corona la façana.
Fins el 1700 la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels Vescomptes de Rocabertí per fer la cerimonia de presa de posessió dels seus drets sobre el poble.
Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que l’actual, que va ser construit en el s. XVIII. És propietat del Bisbat i s’usa com a local d’esplai per al joves del poble.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

La capella, situada al carrer Espolla, núm. 4,  és un edifici de pedra de planta rectangular amb una porta a l’Oest i un absis Sant Sebastiàsemicircular a l’Est. El sostre és de volta semicircular de pedra remolinada i pintada.

La placa que podem veure a la façana de la capella de Sant Sebastià ens diu que l’església és una construcció del segle XVIII. Aquesta data no és exacta ja que antigament, al mateix lloc, havia existit un edifici dedicat al Sant Sebastià i l’actual edificació es va beneir el 1654.

La capella era el lloc on el comte de Peralada prenia possessió de la senyoria de Cabanes, més endavant fou utilitzada sovint com a lloc de reunió del Consell obert o altres aplegaments ciutadans.

Hi ha constància documental que llarg del segle XVIII s’hi celebraren casaments, s’hi reunia el poble per resoldre temes del comú i s’hi van enterrar veïns, tot i que es desconeix si els enterraments eren dins l’església o si hi havia un petit cementiri al costat. Al llibret que es va editar el 1950, en motiu de la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament, s’hi explica que per la llei de desamortització del 1855, la capella de Sant Sebastià s’havia de vendre i que l’Ajuntament va reclamar l’edifici per destinar-lo a “enterramiento de cadáveres en las épocas que por las inundaciones no podían trasladarlos al cementerio como ya venía haciéndose desde tiempo inmemorial”.

  • 1723, 25 d’octubre. Antoni Aguer, vidu i la seva cosina Llúcia Aguer, donzella, són estats esposats en la Isglesia de St Sebastia
  • 1734, 30 de setembre. El Sr. Martí de Carreras, fill d’Antoni de Carreras i de Maria, de Cabanes, i la Sra. Josepa d’Avinyó, filla de Pere d’Avinyó i de Margarida, de Peralada, hi reben la benedicció nupcial. El dia abans s’havien casat a Peralada

Casament de Martí i Josepa

  • 1776.- Diversos documents fan esment de reunions que tenen lloc a la capella de Sant Sebastià

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1782, 4 de setembre. Isidro Gimbernat, jove treballador d’Ollers i Mariàngela Frasquet, donzella de Cabanes, … los uní en matrimoni en esta de St. Sebastià de la present parroquia
  • 1784, 5 d’octubre. Va morir Margarida Abat, casada i amb 22 anys. Va ser enterrada del dia 8 a la capella de Sant Sebastià “per motiu del diluvi de aigua que ocupaba lo dit poble … sens ningun sacerdot”
  • El 30 de gener de 1783 va morir Anton Cortei, prevere de Castelló d’Empúries, i tal com disposava al seu testament va ser enterrat dins a la capella.

Testament: … Elegesch ma sepultura al meu cos faedora dintre la capella de St Sebastia cituada dintre lo present Poble de esta Parroquia de St Vicens Martyr de Cabanes volent que en dita Iglesia o Capella sem sien celebrats los Oficis Dobles Majors de Enterro Honras …

Registre de defunció: … Al cadaber del qual se li dona sepultura eclesiastica en la Capella de St Sebastia cituada en lo present poble de Cabanas …

  • El 1810 i el 1827, Rosa Carreras i Avinyó i el seu fill Antoni Conill i Carreras, també van ser enterrats a la capella de Sebastià. Possiblement van triar aquesta sepultura perquè ja havia desaparegut l’antiga església i l’altar del Roser on eren enterrats tots els seus avantpassats.
  • 1835, 3 de desembre. Va morir Miquel Vergés Fages, un noi de 25 anys, i l’endemà va ser enterrat a la capella de Sant Sebastià “por no poder hir al sementerio por demasiadas aguas que imbadian el camino a dicho sementerio”

El 1856, va sofrir algun desperfecte arran de la construcció de la casa veïna, coneguda ara com a can Mont.

Durant les guerres carlines, s’habilità com a cos de guàrdia tal com explica l’Acta Municipal del 27 de febrer de 1873: … Al mismo tiempo se habilitará la Capilla de San Sebastián como cuerpo de Guardia o principal…

Pere Serra i Prim, a les seves memòries també ens parla de la capella:

1854 o 1855.- La Capella havia servit com a cos de guàrdia i estava en molt mal estat.

Trubansa la capella de San Sebastia destrusada y destemplada al Sr Jaume Brugat encuntransa Alcalda y altras particulars determinaren de turnarla adurna que [esta]ba destrusada de cuan eram …nals que servia per Prinsipal [Gu]ardia y al mes de 7bra ] de … se ba arregla laltá  ab las …nas presentas pero alguns … que no hera de sun gust han [oca]sihonat algun destorp y axis se es quedat.

1857.- El mes d’abril es va acabar d’arreglar la capella de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6 capellans.

…y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.

1888.- Es va tornar a arreglar la capella de Sant Sebastià, malmesa després de la revolució, coneguda amb el nom de La Gloriosa:

Lañ 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn Visens

Durant la segona meitat del segle XX, la capella de St. Sebastià era el lloc on, els diumenges a la tarda, els infants del pobles anaven a fer catequesi. Més tard, va fer la funció de Casal Juvenil i durant un temps també va utilitzar-se com a cinema administrat per la parròquia.

A  l’arxiu diocesà de Girona es troben alguns documents que fan referència a Sant Sebastià i que ens confirmen que la primera edificació és del segle XV, que aquesta es va enrunar el 1630 i que la nova capella va ser beneïda el 1654, quan encara faltaven cinquanta anys per entrar al segle XVIII:

  • 1481. Cabanes. Capella de Sant Sebastià, construcció (Llibre Q-5 (1457-1501) Full 169)
  • 1630, 30 d’abril. Llicència a Cabanes de treballar en diumenge per portar material a la nova capella de sant Sebastià i enrunar la vella (Llibre U-235 Full f 141v)
  • 1654, 10 de juny. Llicència a Cabanes, de beneïr la nova capella de sant Sebastià (Llibre U-257. Full f 64)

Atenent que Sant Sebastià és el sant invocat com a protector contra les epidèmies, es pot aventurar que la seva construcció té relació amb la “pesta”, sigui per protecció o per acció de gràcies i més si es té en compte que es va beneir el 1654,  justament després de l’epidèmia de pesta que va afectar l’Empordà en aquesta època. Vegeu:


by 1 comentari

Revisió d’armes

Revista d'armes, 1639Revista armorum de Cabanis

Antigament, una vegada l’any, el senyor feudal, a través del batlle del poble, convocava els vilatans a la plaça del poble per fer el recompte d’armes i veure’n l’estat de conservació. Eren les revistes d’armes i tots els convocats hi havien d’assistir, sota la pena d’una multa.

Al llibre de cúria de Jaume Grau, notari de Cabanes (AHG Cb 9), hi apareixen dues revistes d’armes, realitzades l’any 1639. El perill d’imminents atacs dels francesos i el setge de Salses podria ser la causa de què aquest any es fessin dues mostres d’armes.

El març de 1639, es té notícia dels preparatius de guerra que feien els francesos al Llenguadoc. L’estiu del mateix any el virrei comte de Santa Coloma va convocar el sometent general per la campanya de Salses contra els francesos.

El 23 de desembre de 1639 el virrei comte de Santa Coloma va decretar un edicte de sometent general que quedà sense efecte perquè, mentre es reunia el sometent, el 6 de gener de 1640 a les vuit del matí les tropes franceses es rendeixen, d’armes.

Els textos en llatí fan difícil la comprensió dels documents. A la primera revista només hi apareix citat el batlle, en canvi a la del 26 de desembre ens especifica que la convocatòria és feta per Baldiri Laboria, batlle, en nom de la Il·lustríssima Senyora Magdalena de Rocabertí i Safortesa vídua de l’Il·lustríssim Senyor don Francesc Jofre de Rocabertí i d’Anglesola, comte de Peralada i de dit castell de Cabanes, a Déu gràcies, vescomte de Rocabertí, i que queden convocats tots els homes entre els vint i els seixanta anys.

  • El mes d’abril es presentaren 54 homes amb aquestes armes:
    • 31 arcabussos
    • 3 escopetes
    • 2 mosquets
    • 9 espases
    • 1 panart (simitarra)
    • pòlvora, municions i altres complements
    • 11 persones declaren no tenir armes
  • El mes de desembre es presentaren 43 homes amb aquestes armes:
    • 27 arcabussos
    • 24 espases
    • 1 pedrenyal
    • municions
    •  9 persones declaren no tenir armes.

Tot i que molts dels 43 cabanencs presentats al desembre són els mateixos de revista practicada el mes d’abril, és curiós que es presenten 11 persones menys i que hi ha  canvis en l’armament revisat, es perden 4 arcabussos, les escopetes i els mosquets, peró es guanyen 15 espases. Caldria saber si les variacions són degudes a mancances de les revisions o al fet d’haver participat en algun conflicte armat.

Transcripció aproximada de les dues revistes d’armes

Revista d'armes-1639

Més informació: Frigola i Arpa, Jordi.