Més informació: Cabanes. Casals amb història

Can Turà o Torà, casa senyorial i d’estiueg dels Pagès-Bassols, coneguda per a la família com a Can Pagès i Turà.

Els promotors de la construcció foren la família de Pere Pagès-Dolors Bassols i la degueren construir el segle XIX, com a casa d’estiueig. A la seva mort, la va heretar el seu fill Josep Pagès Bassols.

El nom “Turà” és un “àlies” familiar que arrenca del cognom d’un avantpassat i s’ha mantingut fins avui. Es té noticia que el 1733 se celebra el matrimoni de Pere Pagès i Turà i al s. XX Josep Pagès Bassols en alguns documents encara apareix citat com a Josep Pagès Turà.

Situada al carrer Colom, des de l’any 1940 ó 1941, la casa ha estat utilitzada com a vivenda i magatzem primer per la família Torrent i més tard per la família Tubau.

Es desconeix la data exacte de la construcció i quin arquitecte la va dissenyar, però diferents documents avalen la propietat de la família i que durant la guerra civil i els primers anys del franquisme va ser confiscada.

• En un document de l’11 de desembre de 1936, en el marc de la Guerra Civil i dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls
• En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola
• A l’Acta d’ocupació signada el 20 de gener de 1937, s’especifica que la casa està destinada a residència senyorial d’estiu, que el propietari és Dolors Bassols, que la ocupació té caràcter provisional i que es posarà a coneixement de la Generalitat amb el prec que sigui feta adjudicació d’aquesta immoble a l’Ajuntament, per tal de destinar-lo definitivament a Escola de pàrvuls.

Fons: ANC1-1 / Generalitat de Catalunya (Segona República)
Codi: ANC1-1-T-6776 Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació.

Fins ara no s’han trobat altres documents que confirmin que can Turà fos l’escola del poble, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa. Aquest degué ser el motiu pel qual, entre 1937 i 1939, no va ser destinada a centre d’acollida de refugiats. Una vegada acabada la Guerra Civil, el 1940, les golfes de la casa es van destinar a caserna militar.

El padró municipal del 1945 descriu que 64 soldats habitaven al carrer Colón, s/n. En un primer moment, havíem pensat que aquesta adreça es referia a can Turà, però hi ha unes quantes dades que fan pensar que no és així, i que l’adreça de Carrer Colón, s/n es refereix a l’escola de nens.

• El 1936 la casa ja apareix documentada amb el número 26 i és poc probable que nou anys més tard l’Ajuntament considerés que no tenia número, quan sí que en tenien les cases veïnes
• A les golfes de can Turà s’hi han trobat “graffitis” escrits pels soldats que hi van viure i tots porten la data de 1940. Seria de mal creure que les noves tropes que podrien haver ocupat la casa no hi haguessin afegit cap escrit amb la data del 1945. Aquest any la finca ja devia ser propietat de la família Torrent i, com a molt, s’hi degué allotjar algun oficial i, en aquest cas, a la part noble de la casa
• Algunes persones recorden que els baixos de l’escola dels nens també havia acollit soldats i l’edifici de l’escola sí que és probable que no tingués número per estar situat en una zona poc urbanitzada.

Atenent a aquestes consideracions i als “graffitis” de les parets de les golfes, la casa de can Turà, després de ser confiscada l’any 1937, va servir com a escola fins que va acabar la Guerra Civil i el 1940 va ser ocupada per tropes dels Batallons de Treballadors. El padró municipal de desembre de 1940, no consigna la presència de soldats a la casa, sigui perquè no es va considerar convenient censar-los o perquè a finals d’any la casa ja estava desocupada.

Segons records de la família, una vegada acabada la guerra, Josep Pagès Bassols necessitava reconstruir la casa Pagès Bassols de la Rambla de Figueres i va vendre can Turà al seu masover. Donat que entre 1941 i 1942, la finca va passar a ser propietat de la família Torrent, aquest masover devia ser Joaquim Torrent Clos.

Respecte als antics propietaris, Josep Serra “Fredo” només recorda una senyora que possiblement fos Rosina Casanovas.

La família Pagès Bassols

Dolors Bassols Vilallonga (1849-1927), filla de Joan Bassols i Magdalena Vilallonga Gipuló.

• Joan Bassols, hisendat de Figueres, era el propietari del mas Can Puig de Vilademires (Cabanelles)
• Magdalena Vilallonga Gipuló, nada el 1814 ó 1815, era filla de Marià Vilallonga Paler (1786-1858), blanquer de Figueres i d’Agustina Gipuló Roger (Figueres, 1786-1851). El seu germà, Mariano Vilallonga Gipuló, va ser el fundador de l’Asil Vilallonga de Figueres. Fa anys s’explicava que a l’Asil Vilallonga sempre hi havia un llit destinat a una persona de Cabanes perquè algú havia fet una cessió de terrenys a canvi d’aquest servei. Es desconeix la veracitat d’aquest privilegi que també podria venir motivat pel fet de què Dolors Bassols Vilallonga tingués casa a Cabanes.

El 20 de febrer de 1868, Dolors Bassols Vilallonga es va casar amb Pere Pagès Moy (?-1902), advocat, fill de Pere Pagès Dauner, propietari de Figueres i de Maria Moy Corominas. Pere Pagès Moy va ser membre del primer Patronat de la Fundació «Asilo Vilallonga», i de las Conferències de Sant Vicenç de Paúl i encarregat de preparar la inauguració de la Capella de Nostra Senyora dels Desamparats.

Pere Pagès i Dolors Bassols van tenir quatre fills: Assumpció (Sor Amada de Sales, ?-1925); Amèlia (1883-1962), casada amb Joan Maria Dalfó ; Josep, l’hereu (1885-1979) i Enriqueta (1887-1970)

Josep Pagès Bassols (1885-1979), hereu de la parella, el 28 d’abril de 1913, es va casar -a Vilassar- amb Rosina Casanovas Nadal (1891-1974), filla de Josep Casanovas Guardiola (1867-1939) i Maria Nadal Bosch. Josep i Rosina van tenir quatre fills:

• Josep M. (1914-1995) casat amb Maria Danís Ferran (1919-1994). Sense descendència
• Ismael (1916-1936)
• Jaume (1919-2005), casat amb Isabel Bolíbar Navarro (1924-2018). Un fill i tres filles
• Rosa Maria (1931-2018), casada amb Joaquín Cortés Cañellas (1930-2011). Una filla

Sabem que el 1916 Josep Pagès Bassols tenia uns camps a la zona on es volia construir el Parc Bosc Municipal de Figueres … Per arrodonir la zona del perímetre on es contemplava fer el parc, es va veure necessari adquirir una tercera peça de terra consistent en dos camps, propietat de Josep M. Pagès (herència del seu pare, Pere Pagès Moy) i de Dolors Bassols, pels quals es pagaren 1.900 pessetes.

A: Bernils i Mach, Josep M. El Parc Bosc Municipal de Figueres.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 37 (2004)

Fotos de la casa i de la família (1919 i 1932/33)
Arxiu particular de la família Pagès

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’arbre genealògic de la família ens mostra el primer “Turà” documentat, quan el 1733 Pere Pagès Tura es casa amb Maria Cervosa i que, el 1792, el seu nét Pere es casa amb Caterina Perxas Serra, filla de Francesc Perxas de Figueres. El 1814, el fill d’aquesta parella es va casar amb una Dauner.

Segons un document que encara conserven els hereus dels Pagès Bassols, el 1803, Francesc Perxas, juntament amb Josep Dauner i Salvador Armet de La Jonquera van arrendar el molí de Cabanes per cinc anys i per un import de vuit mil vint lliures.

L’arrendament del molí, junt amb el lligam familiar entre els Pagès, els Perxas i els Dauner podria explicar que els Pagès Turà tinguessin propietats a Cabanes.

Segurament mai va ser la seva residència habitual, però és possible que al segle XIX la família destinés una part de les seves finques a casa d’estiueig.

Arbre genealògic

Casa Pagès Bassols de Figueres

El 1928, Josep Pagès va inaugurar la casa Pagès-Bassols, a la part alta de la Rambla, en el solar que havia ocupat l’escola dels Maristes. Vegeu: patrimoni.gencat-arquitectura

El 1936, Dolors Bassols feia 9 anys que havia mort, però encara en algun document constava com a propietària de can Turà, en d’altres hi constava el fill, qui segons les ocasions, apareix amb els cognoms Turà o Bassols.

• Al setmanari “La Galería. Figueres, 25 febrero 1931”, llegim: En Barcelona, han visto florecer en su hogar la sonrisa de la dicha el matrimonio Pagés Tura-Casanovas, con el advenimiento de una hermosa niña
•  … Adelantan rapidamente las obras de construcción de la magnifica casa de D. José Pagès en la calle de Alfonso XIII; y estan terminàndose, pudiendo decirse que el exterior està ya concluido, la de D. José Pagès Bassols en la calle de Casades de Còdol, sobre la Rambla. Dos magníficos edificios que seran ornamento y honra de la ciudad… A: El Ampurdán, 17 agost 1929
• … Había existido en nuestra Rambla Alta, entre las calles de Lasauca y del Palau (frente los edificios Salleras, Bach, Cusí y Pagés-Turá) una pequeña manzana de casas, conocida por la “Isla”… A: Vida Parroquial, 21 des 1968