Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

La guerra de Successió a Cabanes

1 comentari

portada dossier

Gimbernat i Gou. Antònia. Cabanes (1701-1714)
Cabanes, setembre 2014

  • Cabanes a principis del segle XVIII:
    • Com era Cabanes a l’època de la Guerra de Successió
    • Com era el dia a dia dels cabanencs?
  • La Guerra de Successió a l’entorn de Cabanes:
    • Com es va viure el conflicte des del nostre poble?

Per aquest treball m’he basat en tres fonts documentals:

  • Registres parroquials de Cabanes, a partir dels quals podem conèixer dades importants de la vida a principis del segle XVIII: oficis, noms de lloc, famílies rellevants, costums … i el nombre de naixements i en especial les defuncions ens diuen en quins moments el poble va patir amb més intensitat els efectes de la guerra.
  • Documents notarials de l’Arxiu Històric de Girona que ens il·lustren sobre la vida quotidina i les relacions familiars, econòmiques i socials.
  • Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes. Gràcies a les memòries d’Amer Massó, coneixerem detalls molt precisos del pas de les tropes per l’Empordà i sobretot del que va suposar pels pagesos de l’època. Sant Esteve de Guialbes es troba a uns 30 km de Cabanes, per tant les seves experiències no poden ser massa diferents de les que van viure els cabanencs.

Índex del dossier

Introducció

3.- Pròleg

4.- Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes

5.- La guerra de Successió a l’entorn de Cabanes: Cronologia

La guerra de Successió a l’Empordà: Transcripció i adaptació lliure d’alguns fragments de les memòries d’Amer Massó (pàg. 7)

8.- Els anys abans de la guerra

11.- La Guerra de Successió

18.- Tributs, contribucions i forniment de les tropes

22.- Càstigs, turments i servituds

23.- El Cadastre

25.- Dites, reflexions i anècdotes

Els registres parroquials mostren els efectes de la guerra (pàg. 27)

28.- Presència de soldats i ferits. Actes de violència

29.- Moviment demogràfic (1701-1714). Bateigs i defuncions

Cabanes a principis del segle XVIII (pàg. 32)

33.- Introducció

34.- El terme municipal i el nucli urbà

38.- Carrers, masos i altres indrets

42.- Demografia i economia. La Concòrdia del 1700. El cadastre de 1779

La vida quotidiana

44.- El cicle de la vida, a partir de la família del cirurgià Pere Delmer

47.- El que ens expliquen els testaments

51.- Les botigues de l’època: La gabella

57.- Els contractes d’arrendament

60.- Oficis i persones que els exerceixen

63.- Cognoms, noms i malnoms

65.- Famílies rellevants

87.- Capellans

Portada_pres

Resum en diapositives

97.- Curiositats dels registres parroquials

100.- Meteorologia i plagues

Annexos

101.- Bibliografia i notes

Cabanes al segle XVIII. Bibliografia:

El terme de Cabanes no va ser escenari de cap batalla, ni tampoc sembla que s’hi establís cap guarnició militar, però des del 1705 fins al 1711, l’Empordà va patir contínues ocupacions franceses. No passava any en què, en arribar el bon temps, el francesos no travessessin la frontera pirinenca pels passos Pertús-Panissars i Banyuls i s’escampessin per la comarca, establint els seus quarters generals a Figueres, Peralada i altres pobles veïns. Cal suposar que els empordanesos també hagueren de suportar el pas dels exèrcits austriacistes i a banda dels allotjaments, les lleves, els treballs forçosos, els tributs i els actes vandàlics que els infringien les tropes: robatoris, destrosses de cases i collites, incendis, violacions i altres desgràcies, també devien estar obligats a mantenir els exèrcits a costa de les seves provisions, trobant-se sovint sense menjar per a la família i els animals.

Bibliografia:

Albert Compte, en el seu article sobre la guerra vista des de Castelló d’Empúries, ens explica que el 1709, el duc de Noailles els exigeix 3.500 sacs de blat, 100 de civada, ordi i faves i 1000 lliures.

A: Compte i Freixenet, Albert. La Guerra de Successió vista des d’un petit nucli urbà empordanès A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 25, núm. 2 , pàg. 167-192 (1981)

Las tropas de Felipe V se hallaban en el llano de Hostalnou, extendiéndose hacia Cabanas y Figueras … A: Las fuerzas de Felipe V en el Empurdan. Revista de Gerona, gener 1895

Cronologia de la guerra:

  • 1701.- Els catalans accepten Felip d’Anjou com a rei, que jura a Barcelona les constitucions davant de les Corts Catalanes. El 3 de novembre, el rei es casa a Figueres amb Maria Luisa Gabriela de Saboya.
    • La notícia del casament del rei segur que va arribar al poble i és molt possible que algú es desplacés a Figueres per participar d’alguna manera en l’esdeveniment.
  • 1704.- Té lloc el primer intent d’ocupar Barcelona per les forces aliades, ciutat que és bombardejada per l’esquadra anglo-holandesa. La notícia d’aquesta acció arriba a l’Empordà des de Roses, plaça forta que, juntament amb Figueres es considera la clau militar de la nostra comarca. Però mentre Figueres alterna entre el domini austracista i el filipista, Roses durant tota la Guerra de Successió restarà en mans de Felip V i apareixerà com el principal bastió de la resistència empordanesa a favor d’aquell rei.
  • 1705.
    •  juny.-  representants de l’oposició catalana van signar amb la Gran Bretanya el Pacte de Gènova, pel qual la monarquia anglesa es va comprometre a garantir la integritat constitucional de Catalunya.
    • juliol.- esclata la rebel·lió d’una part del Principat contra Felip V
    • setembre.- els felipistes encara dominen l’Empordà, sota el comanament militar del comte de Solterra, però les partides de l’Arxiduc s’hi acosten, des d’Olot, arribant fins a Besalú on són deturades amb l’ajuda, entre altres, de gent de Castelló. A finals de mes, l’Empordà es decideix per l’arxiduc i arriba un reforç de 1000 soldats anglesos i 500 cavalls a Figueres. El coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat amb 1.300 homes. Figueres capitula el dia 22.
    • octubre.- El dia 12, Girona va jurar obediència a l’arxiduc Carles.
    • novembre.-  la flota anglo-holandesa i voluntaris austracistes, després d’alliberar València, ocupen Barcelona. L’Arxiduc Carles és proclamat rei.
  • 1706.-
    • febrer.-  L’exèrcit francès del duc de Noailles va ocupar la Figueres. D’aleshores ençà, la ciutat  va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls. Hi va haver guarnicions franceses a Navata i Bàscara.
    • maig. El dia 12 hi va haver un eclipsi solar, coincidint amb un dels setges a Barcelona.
    • Els austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable.
    • A la retirada de les tropes borbòniques es cremaren i saquejaren les cases dels qui eren austriacistes. Es coneixen acte vandàlics a Borrassà i altres pobles de l’Empordà.
  • 1709.-
    • El 7 de gener comencà una gran fredorada que durà tres o quatres setmanes. Moríren les oliveres i les vinyes
    • A l’estiu, un exèrcit francès de 10 ó 12 mil homes va envair l’Empordà, la Cerdanya i la Selva, ocupant Banyoles, Bàscara, Besalú i Olot, entre d’altres poblacions. S’establí a Roses i Puigcerdà.
  • 1710.-
    • A finals d’any s’inicia el predomini felipista a la comarca. Al desembre, uns 45 mil francesos, entre cavalleria i infanteria, es van anar escampant per l’Empordà i seguiren cap a Girona, uns passant pel pont de Esponellà i Banyolas, altres passant per Torroella i la Bisbal i la resta seguint el camí real de Figueres a Girona.
    • Des del 14 desembre,  Girona va estar assetjada per les tropes de Felip V.
  • 1711.-
    • L’entrada dels  francesos fa que la guerra es generalitzi a tota la comarca.
    • El 25 de gener, Girona cau en poder de Felip V
  • 1712.-
    • A la primavera, Girona pateix un nou setge. Els austriacistes intenten recuperar la ciutat.
    • Abril. La comarca pateix una ventada que destrossà arbres i edificis.
    • A la segona meitat de l’any hi ha una revifada austriacista.  L’arxiduc Carles ordena un fort contraatac de les seves tropes i mana que destrueixin el castell de Llers, poc més tard és el duc de Berwich qui entra a l’Empordà amb un exèrcit francès compost per 34 batallons, 41 esquadrons i 30 peces d’artilleria, i s’apodera definitivament de tota la comarca.
    • El desembre es pot donar per liquidada, a l’Empordà, la causa austriacista.

One thought on “La guerra de Successió a Cabanes

  1. Retroenllaç: Passejades històriques | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s