Comtat d’Empúries

24/08/2014 by Antònia Gimbernat Deixa un comentari

El comtat d’Empúries s’estenia per la plana de l’Empordà. Comprenia la seva franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.

L’origen del comtat cal situar-lo a l’inici del segle IX quan, arran de l’ocupació musulmana d’Empúries de 718, la reconquesta franca, liderada per Carlemany, organitzà aquest comtat que contenia dos pagus -Empúries i Peralada- i formava part de la Marca Hispànica. Aquest comtat fou el districte que durant més temps mantingué la independència respecte a la Corona catalano-aragonesa, destacant per la conducta pertinaçment arrogant i rebel vers els comtes de Barcelona i reis d’Aragó. La independència del comtat es va cloure al segle XV i la posterior adscripció als Cardona (XVI) i als Medinaceli (XVII) accentuaren la imparable decadència del comtat.

Al llarg del segle XIII i principis del XIV, els comtes d’Empuries tenien poc poder sobre la part oriental del vescomtat de Rocabertí. Això sovint ocasionava conflictes entre els comtes i els vescomtes. A finals del segle XIII, el comte va arribar a adoptar el títol de vescomte de Rocabertí, a més de comte d’Empúries i vescomte de Cabrera i un conflicte armat va suposar l’ocupació comtal d’algunes poblacions dels vescomte de Rocabertí, entre elles Cabanes i Molins.

Sembla ser que el mes de març de 1301, Ponç Hug IV, comte d’Empúries, entrà a Cabanes amb un exèrcit de 50 cavallers i 4000 homes a peu (AHG, Ca 163 f. 101) i ocupà el poble un quant temps. Degut a aquests fets, durant cinc mesos no es va poder fer ús del molí del Sarraí i en desaparegueren algunes peces.

Uns anys més tard, el 1319 i essent comte d’Empúries Ponç V, el Malgaulí, (fill de Ponç Hug IV) els funcionaris episcopals van redactar un document fent un repàs dels greuges causats pel comte d’Empúries sobre els llocs de jurisdicció episcopal, destacant les accions causades a Castelló d’Empúries, Vilarnadal, Agullana, Cabanes, Vila-sacra i El Far. Alguns d’aquests abusos van ser reconeguts pel mateix comte en un document del 26 de febrer de 1319, on s’hi esmenta que el comte havia destruït les cases de la sagristia de Cabanes.

Font: Riera i Pairó, Albert. El comte Malgaulí d’Empúries i els bisbes de Girona: anàlisi d’una relació i d’un conflicte. A: El Salner. Butlletí del grup cultural comtat d’Empúries, núm. 3 (1997). Pàg. 94-103.

Aquest mateix fet s’explica en un altre article on hi podem llegir:

… El cop de gràcia eclesiàstic contra Malgaulí s’obrí amb l’entredit fulminat sobre tot el comtat el dia 1 de febrer de 1319 … … La disposició que Malgaulí havia fet pregonar a Castelló, que qui matés o ferís un clerge hauria de pagar 10 sous, fou considerada pel bisbe com un incentiu per tractar-los amb violència, atesa la migradesa de la pena. En les guerres que féu no respectà els llocs sagrats: violà les portes de les esglésies de Vilarnadal i de Santa Maria d’Estrada (parròquia d’Agullana) per a emportar-se els cabals que hi havia dipositats en recerca de protecció. A Cabanes destruí les cases del sagristà i del domer: a Vila-sacra i al Far …

Font: Marquès i Planagumà, Josep Maria. El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324). Fundació Noguera, Barcelona, 2009 (Diplomataris, 46)

A l’Arxiu Diocesà de Girona es troben alguns documents amb llicència per celebrar la missa dins els murs a causa de la guerra:

A les monges de Cadins. Llicència de traslladar‐se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385
Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes, 20 febrer 1385
Llicència a causa de la guerra de celebrar missa dins els murs, 22 desembre 1389; semblants a Vilallonga, f 76, Esponellà, f 76v i Castell d’Empordà, f 77vSegle XV

Suposem que la dita guerra fa referència al conflicte entre Joan I Comte d’Empúries [Joan d’Aragó i de Tàrent (1338 -1398)] i Pere III el Cerimoniós [rei de la corona d’Aragó i sogre de Joan I] que va tenir lloc entre 1384 i 1388 i que va representar una veritable guerra civil.

La pau establerta l’any 1381 entre el monarca i el comte d’Empúries, durà poc temps, doncs el bel .licós comte, l’any 1384, renovà la lluita contra el senyor de Foixà … … Donat que el comte d’Empúries, en plena posava setge
per terra i mar a Torroella de Montgrí, vila reial, sortí el sobirà en persona, acompanyat de la seva muller cap a l’Empordà, arribant a Figueres el dia 28 d’octubre… … El monarca … cità al comte Joan per a que compareixés davant judici. En lloc de comparèixer, contestà negant la sobirania al tron i àdhuc la llegitimitat del rei. Ja abans, havia enviat un missatger a França per a tractar aliances amb … diferents enemics de Pere el Cerimoniós, per
tal de lluitar contra ell tots junts. Sense arribar aquests reforços, les tropes reials s’apoderaren en pocs dies d’El Far, Vilanova de la Muga i Sant Climent.
En aquests moments d’ansietat, la muller del comte d’Empúries, donya Joana … intentà servir de mediadora entre el seu marit i el seu pare … L’entrevista de Figueres, celebrada el novembre de 1384, no arreglà res, al contrari … Pere III, en veure a la seva filla defensar amb calor al seu marit, s’indignà i li donà una bofetada davant de tota la
cort. La dissortada infanta morí de pena al cap de pocs dies.
En morir la seva muller, s’atribuiren al comte paraules d’exasperació, jurant fer envair Catalunya de francesos i proclamar-se amb la seva ajuda rei. Però la veritat és que ja força abans havia recorregut a les armes estrangeres i negat al seu sobirà la llegitimitat… …
En saber el rei aquestes noves, junt amb Sibilla i les seves donzelles, fugiren precipitadament de Figueres per anar cap a Besalú, on convocà hosts, el 4 i 5 de gener de 1385.
El comte d’Empúries va rebre amb grans afalacs els 200 bacinets i 300 pillards comandats per un aventurer nomenat Bita. Segons allò convingut, els hi lliurà les fortaleses de Verges, La Tallada, Bellcaire i Sant Martí d’Empúries.
Procedents de Besalú, Pere III, amb a seva cort i homes d’armes, arribaren a Girona, el 15 de febrer… … El rei, acompanyat de la seva muller, estava a Figueres, en el mes de juny de 1385, per a dirigir personalment la lluita contra les forces del comte d’Empúries… …
El rei posà setge a la vila de Castelló i el comte hagué de fugir amb una galera, salpant de Roses per anar a Avinyó, on estava la cort del Papa.
El Consell de Castelló es presentà a Girona, on estava Pere III i la seva muller i li feren lliurament d’un memorial, perquè el sobirà els hi fes la gràcia de ratificar-los els privilegis que tenien concertats, cosa a la qual accedí el monarca el mateix dia de la capitulació, el 8 de novembre de 1385, quedant incorporat el comtat d’Empüries a la Corona… …

El comtat d’Empúries tornarà a recobrar una precària independència, però, en morir el comte Pere II sense successió llegítima, a les darreries de l’any 1401, el rei Martí, el 2 de gener del 1402, incorporà a la Corona
el comtat d’Empúries …

A: Torrent i Orri, Rafael. El darrer comte d’Empúries sobirà. La reina empordanesa i la llotja de Castelló.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos

A Pere III el Cerimoniós el seguí el seu fill Joan I de Catalunya i Aragó

Joan I … No va cedir en la qüestió del comte d’Empúries i va defensar les prerrogatives reials que el comte havia volgut atribuir-se. Aquest es va sotmetre el 1388, quan Joan I, malgrat l’amistat que l’unia amb el seu cunyat, preparava una campanya militar contra ell. … …

El 1389 les companyies armanyagueses van saquejar l’Empordà, van ocupar Bàscara i van arribar fins a Girona, d’on es van retirar el 1390, perseguides fins a la frontera per l’exèrcit reial.

A: Ferrer, Maria Teresa. Els darrers sobirans del Casal de Barcelona Joan I i Martí l’Humà

Bibliografia: