Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Comtat d’Empúries

Deixa un comentari

segell del comte d'Empúries

El comtat d’Empúries s’estenia per la plana de l’Empordà. Comprenia la seva franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.

L’origen del comtat cal situar-lo a l’inici del segle IX quan, arran de l’ocupació musulmana d’Empúries de 718, la reconquesta franca, liderada per Carlemany, organitzà aquest comtat que contenia dos pagus -Empúries i Peralada- i formava part de la Marca Hispànica. Aquest comtat fou el districte que durant més temps mantingué la independència respecte a la Corona catalano-aragonesa, destacant per la conducta pertinaçment arrogant i rebel vers els comtes de Barcelona i reis d’Aragó. La independència del comtat es va cloure al segle XV i la posterior adscripció als Cardona (XVI) i als Medinaceli (XVII) accentuaren la imparable decadència del comtat.

 

Al llarg del segle XIII i principis del XIV, els comtes d’Empuries tenien poc poder sobre la part oriental del vescomtat de Rocabertí. Això sovint ocasionava conflictes entre els comtes i els vescomtes. A finals del segle XIII, el comte va arribar a adoptar el títol de vescomte de Rocabertí, a més de comte d’Empúries i vescomte de Cabrera i un conflicte armat va suposar l’ocupació comtal d’algunes poblacions dels vescomte de Rocabertí, entre elles Cabanes i Molins.

Sembla ser que el mes de març de 1301, Ponç Hug IV, comte d’Empúries, entrà a Cabanes amb un exèrcit de 50 cavallers i 4000 homes a peu (AHG, Ca 163 f. 101) i ocupà el poble un quant temps. Degut a aquests fets, durant cinc mesos no es va poder fer ús del molí del Sarraí i en desaparegueren algunes peces.

Uns anys més tard, el 1319 i essent comte d’Empúries Ponç V, el Malgaulí, (fill de Ponç Hug IV) els funcionaris episcopals van redactar un document fent un repàs dels greuges causats pel comte d’Empúries sobre els llocs de jurisdicció episcopal, destacant les accions causades a Castelló d’Empúries, Vilarnadal, Agullana, Cabanes, Vila-sacra i El Far. Alguns d’aquests abusos van ser reconeguts pel mateix comte en un document del 26 de febrer de 1319, on s’hi esmenta que el comte havia destruït les cases de la sagristia de Cabanes.

Font: Riera i Pairó, Albert. El comte Malgaulí d’Empúries i els bisbes de Girona: anàlisi d’una relació i d’un conflicte. A: El Salner. Butlletí del grup cultural comtat d’Empúries, núm. 3 (1997). Pàg. 94-103.

Aquest mateix fet s’explica en un altre article on hi podem llegir:

El cop de gràcia eclesiàstic contra Malgaulí s’obrí amb l’entredit fulminat sobre tot el comtat el dia 1 de febrer de 1319 … … La disposició que Malgaulí havia fet pregonar a Castelló, que qui matés o ferís un clerge hauria de pagar 10 sous, fou considerada pel bisbe com un incentiu per tractar-los amb violència, atesa la migradesa de la pena. En les guerres que féu no respectà els llocs sagrats: violà les portes de les esglésies de Vilarnadal i de Santa Maria d’Estrada (parròquia d’Agullana) per a emportar-se els cabals que hi havia dipositats en recerca de protecció. A Cabanes destruí les cases del sagristà i del domer: a Vila-sacra i al Far

Font: Marquès i Planagumà, Josep Maria. El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324). Fundació Noguera, Barcelona, 2009 (Diplomataris, 46)

Bibliografia:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s